Just Deploy It!

Blog

  • Vaga també per als facultatius de la sanitat concertada del 26 al 30 de novembre

    Coincidint amb la vaga dels metges treballadors a l’Atenció Primària de l’ICS a la que s’han adscrit diversos sindicats i tantes altres entitats en donen suport, Metges de Catalunya (MC) ha presentat una convocatòria de vaga de facultatius de la xarxa sanitària concertada amb el Servei Català de la Salut (CatSalut). L’aturada, de la mateixa manera que ho farà la  mobilització de personal mèdic que el sindicat també ha convocat a l’atenció primària, tindrà lloc els dies 26, 27, 28, 29 i 30 de novembre.

    La vaga del sector concertat s’adreça als més de 10.000 facultatius de 53 hospitals d’aguts, 86 equips d’atenció primària, 50 centres sociosanitaris i 25 de salut mental gestionats per les patronals Unió Catalana d’Hospitals (UCH), Consorci Associació Patronal Sanitària i Social (CAPSS) i Associació Catalana d’Entitats de Salut (ACES).

    Sota el lema “Som metges, som sanitat i volem qualitat”, l’organització crida a l’aturada en entendre que la gran majoria de les seves demandes han estat “ignorades” i que «el col·lectiu mèdic ha estat arraconat en la mesa de negociació del segon conveni col·lectiu del sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya (SISCAT)». Els representants dels facultatius de la xarxa concertada reclamen millores laborals i retributives, així com solucions per al “deteriorament progressiu de l’assistència”, afectada per la sobrecàrrega de treball i la manca d’inversions derivada de les retallades sanitàries.

    En aquest sentit, la plataforma reivindicativa presentada per MC recull mesures com la regulació del règim de jornada i descansos del personal sanitari o una distribució de l’horari laboral que respecti el temps dedicat a la formació i recerca. Pel que fa als aspectes retributius, la reclamació passa per la recuperació del poder adquisitiu perdut en els últims 10 anys com a conseqüència de les retallades salarials.

    A més, el sindicat inclou dues reivindicacions històriques dels facultatius de la sanitat concertada. D’una banda, la remuneració del preu de l’hora de guàrdia mèdica al mateix valor que l’hora ordinària de treball. En aquest sentit, expliquen que aquesta demanda ha estat avalada per diferents sentències dels tribunals de justícia però acusen que són «sistemàticament desobeïdes per les patronals». D’altra banda, també reivindiquen l’equiparació salarial dels facultatius d’atenció primària amb els seus companys dels hospitals, amb l’objectiu, diuen, «d’acabar amb la desigualtat entre professionals que comparteixen el mateix nivell formatiu i ofereixen el mateix servei».

    Per millorar la qualitat de l’assistència, el sindicat mèdic vol que s’estableixin límits al número de visites diàries que realitzen els facultatius d’atenció primària i que s’assigni un temps mínim d’atenció per pacient. De la mateixa manera, demana que es redueixi la temporalitat i la contractació precària, que es millorin els drets de conciliació i que es presti una especial atenció a la salut laboral perquè els professionals «estiguin al 100% de les seves capacitats per oferir la qualitat assistencial que es mereixen tots els pacients».

    Les reivindicacions del sindicat s’estructuren en tres blocs:

    • Assistencials
      • Establir un límit màxim de visites diàries i fixar un temps mínim d’atenció per pacient a les consultes d’atenció primària.
      • Respectar la distribució de jornada assistencial i no assistencial (destinat a la formació i recerca) dins la jornada de treball.
      • Recuperar la plantilla de facultatius anterior a les retallades.
    • Laborals
      • Reduir la contractació temporal i precària prioritzant els contractes a jornada completa.
      • Equiparar, en el conveni SISCAT, la jornada anual dels facultatius amb la de la resta de col·lectius professionals.
      • Regular per conveni el règim de jornada i descansos de tots els grups professionals, sense excloure els facultatius i la resta de personal sanitari.
      • Millorar els drets de conciliació de la vida familiar, personal i laboral.
      • Assignar permisos retribuïts de com a mínim 40 hores anuals per a formació i recerca.
      • Incrementar la protecció de la salut laboral, en especial atenció als riscos  psicosocials i a les dones embarassades i lactants.
      • Creació de Juntes Clíniques Facultatives amb capacitat de decisió sobre l’assignació de la carrera professional, els permisos per formació i els processos de selecció.
    • Retributives
      • Recuperar el poder adquisitiu perdut i les retallades salarials dels últims 10 anys.
      • Remunerar el preu de l’hora de guàrdia mèdica al mateix valor que l’hora ordinària de treball, i la guàrdia localitzada al 50% del valor de la presencial.
      • Equiparació salarial dels facultatius d’assistència primària amb els facultatius dels hospitals, en tots els conceptes retributius.
      • Millorar el complement de carrera professional.
      • Millorar el complement variable per objectius (DPO).

  • Oposicions 2015 de medicina de família a l’ICS: crònica d’un desori

    El passat 28 de juliol es va publicar l’adjudicació  de les 42 places vacants de la categoria professional de facultatiu/iva especialista de medicina familiar i comunitària, pel sistema de concurs oposició 2015 a l’Institut Català de la Salut (ICS).

    La realització d’aquesta convocatòria va provocar diverses queixes de les quals ens vàrem fer ressò en aquest post del FoCAP: problemes d’organització i logística (els exàmens es van realitzar en aules petites davant el nombre elevat d’aspirants amb retards acumulats), múltiples errors en la redacció de les preguntes, oferta de places irrisòries després de 5 anys sense convocatòria d’oposicions…

    D’altra banda, aquestes oposicions s’han caracteritzat per la introducció d’una nova fórmula, constituïda per 4 proves i  la d’aptitud en català. Les proves realitzades han estat:

    1. Test de 100 preguntes sobre el temari especificat a la convocatòria.
    2. Supòsit pràctic amb 28 preguntes sobre casos clínics.
    3. Supòsit pràctic situacional de competències, format per 4 casos amb 4 preguntes cadascun, en els quals calia respondre l’opció que més reflectia el comportament que espera l’ICS de cada aspirant per tal d’assolir la feina de forma excel·lent. Les principals competències preguntades van ser: treball en equip, flexibilitat, orientació al servei i comunicació. Les preguntes no restaven i es valoraven entre 1-4 punts. En revisar la correcció, l’aspirant podia veure la valoració de cada pregunta però en cap cas es va especificar el criteri de cada puntuació.
    4. Test competencial (test psicotècnic) amb un test de 126 preguntes amb 7 respostes possibles on era necessari triar l’opció que millor reflectia el comportament habitual dels aspirants (sense oblidar  el que l’ ICS esperava d’ells). De nou, als aspirants els van posar una nota, però en cap cas hi va es van especificar els criteris de la puntuació de cada de les opcions de resposta.

    La primera prova es valorava en 100 punts i va ser necessari treure un 6,22 per accedir a la realització de les 3 proves restants. El supòsit pràctic de casos clínics sumava 85 punts i el supòsit pràctic de competències i el test competencial sumaven 7.5 punts cadascun.

    En el cas de la tercera i quarta prova, els aspirants no sabien com es realitzarien, ja que en la convocatòria no s’especificava clarament com s’efectuaria l’avaluació de les competències i fins al mateix moment de l’examen es desconeixia tant el format del test competencial, com les indicacions per realitzar-lo (van ser els membres del tribunal de l’oposició els que van haver de donar les instruccions). Així, malgrat que els resultats obtinguts en aquestes dues proves no tenien un alt impacte a la nota final de l’oposició, (15 punts respecte a un màxim de 200) la puntuació obtinguda en  la correcció d’aquestes dues proves ha estat mancada de criteris de transparència.

    La concepció de la tercera i quarta prova mostren com l’ICS posa en pràctica noves formes d’avaluació que responen més als criteris d’una empresa privada que tria les persones amb les següents característiques:

    • Persones més acríticament obedients i amb capacitat de sacrifici per l’empresa (competència anomenada flexibilitat)
    • Persones disposades a fer efectius els objectius de l’empresa sense qüestionar-los ni quan no comporten millores en la qualitat assistencial (competència anomenada orientació al servei)
    • Persones que accepten realitzar múltiples tasques no assistencials que no obeeixen a la millora de l’atenció ni al benefici de l’equip (competència anomenada treball en equip) sense temps laboral real per poder-les realitzar.

    Paral·lelament, l’adjudicació de places no ha estat exempta de controvèrsies. Per una banda, onze aspirants que havien passat les 4 proves (i per tant segurament molt d’ells/elles haurien obtingut una plaça) han estat exclosos en el moment de la valoració dels mèrits perquè  el darrer dia de la inscripció en la convocatòria no disposaven de la titulació de Medicina Familiar i Comunitària (MFiC) en paper. En la convocatòria de les oposicions s’especifica que cal disposar del Títol que acrediti l’especialitat però no que hagi de ser en format paper. Els aspirants sí que disposaven del document substitutiu del títol de MFiC que realitzen les Unitats Docents de MFiC per tal d’acreditar la titulació, amb el qual es permet treballar a l’ICS mentre es realitza la tramitació del títol oficial al Ministeri. A més a més, aquests aspirants exclosos a últim moment no els constarà la puntuació per oposició aprovada a la nova convocatòria i s’hauran de presentar de nou a les proves d’aptitud de català (malgrat haver-les superat anteriorment).

    D’altra banda, inicialment es va dir que donada les poques places ofertes (1 plaça per cada 60 aspirant aproximadament) els opositors que aconseguissin una plaça es podrien quedar, si així ho desitjaven, al seu lloc de treball per tal de garantir la longitudinalitat i continuïtat assistencial (principis fonamentals de l’Atenció Primària). Semblava una decisió justa que premiava l’excel·lència dels únics 42 millors candidats entre 1.200 que tindrien accés a una plaça.

    L’ICS va oferir un nombre de places determinat a cada gerència territorial segons el nombre de treballadors/es que aquell moment estaven treballant en cada gerència: 13 a Barcelona Ciutat, 4 places a Catalunya Central,  6 places a Metropolitana Nord,  10 places a Metropolitana Sud, 5 places a Girona, 4 a Tarragona i 2 a Terres de l’Ebre. No es va tenir en compte  que els candidats poguessin voler un trasllat de gerència per qualsevol raó, per qüestions personals o que alguns dels aspirants en aquell moment no estaven treballant a l’ICS. Aquest fet va produir que el nombre de places ofertes per l’ICS en determinades gerències fos inferior a les sol·licituds realitzades pels 42 candidats. D’aquesta manera almenys dos aspirants han estat obligats a canviar de gerència territorial i  a abandonar els seus pacients i el CAP,  on realitzaven tasques de recerca, de referents en diferents aspectes assistencials i de docència. Aquests professionals, malgrat sol·licitar una comissió de serveis, han vist denegada la seva petició al·legant que faltaven professionals a les gerències territorials on se’ls destinava. A més a més, donat que no hi ha prevista cap convocatòria de trasllat a curt ni mitjà termini, el seu trasllat “involuntari” pot allargar-se de forma indeterminada.

    Així doncs, malgrat el mèrit i l’esforç que suposa obtenir una plaça en unes oposicions caracteritzades per  una oferta irrisòria de places, en un context de precarietat laboral i de retallades cronificades, hi ha 11 candidats que han estat exclosos aplicant criteris poc clars i transparents després d’haver superat totes les proves i haver pagat totes les taxes de la convocatòria. A més a més, no tots els candidats que han obtingut plaça han pogut seguir exercint les seves tasques assistencials al centre d’origen i han estat desplaçats, en contra de la seva voluntat, a altres gerències territorials amb afectacions secundàries dels seus pacients i dels seus equips, a més de la repercussió sobre els seus projectes personals.  Aquest fet impedeix de nou proporcionar una Atenció Primària de qualitat, caracteritzada pel seguiment longitudinal dels pacients i la creació de vincles  assistencials sòlids.

    Davant de situacions com la que hem descrit, que no són una excepció, quan l’empresa es pregunta per la manca de professionals per treballar en l’atenció primària, potser hauria de reflexionar sobre el tracte que dóna als professionals, inclosos els més excel·lents, que, en canvi, continuen intentant oferir una assistència de qualitat malgrat la precarietat i els pals a les rodes que els posa l’Administració. El mal és irreparable.

    Aquest article s’ha publicat originalment a la web del FoCAP.

  • El 30% dels metges catalans es jubilaran en els pròxims 10 anys: el relleu serà dona, jove i especialista

    El Gabinet d’Estudis Col·legials afirmava que «el perfil que es defineix del metge actual i de futur és el de dona, jove i especialista. D’altra banda, percentualment, els metges jubilats augmenten més ràpidament que els no jubilats». D’aquesta idea se’n feia ressò el Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB) en el seu Informe sobre demografia col·legial del 2017.

    Les xifres d’aquest fenomen, a partir de dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), asseguren que el 30% dels metges catalans en actiu tenen entre 55 i 64 anys. Sent aquest el grup d’edat més nombrós que encara incrementa més el percentatge si es compten els metges majors de 65 anys que segueixen en actiu. De fet, el percentatge de metges més grans de 55 anys ha augmentat molt des del 2009, quan representaven el 19% de la plantilla. Això mostra una tendència en augment.

    En aquest sentit, el CoMB ha estudiat que els metges jubilats fa temps que creixen a un ritme superior al dels no jubilats. De les seves dades a Barcelona es veu que l’any 2017 els metges jubilats creixen un 8% davant el 2% dels no jubilats i en l’última dècada han augmentat un 84%, per un 15% dels no jubilats. En el total de la col·legiació els metges jubilats són l’11,5%.

    Això, com diuen moltes veus com ara la del secretari general de Metges de Catalunya, Josep Maria Puig, no hauria de suposar un problema si les administracions fessin polítiques per retenir el miler de metges especialistes que es creen cada any. Defensa que «el recanvi generacional està totalment assegurat»: en 10 anys es jubilaran 8.600 metges però se n’hauran creat 11.000.

    Les jubilacions dels pròxims 10 anys deixaran una professió molt més feminitzada

    Tornant a les dades, si observem les xifres de l’INE agafant el gènere com a premissa veiem que l’envelliment de la plantilla és més pronunciat entre els homes. Un 40% dels metges homes tenen entre 55 i 64 anys, mentre que només un 23% de les metgesses es troben en aquesta franja d’edat. En canvi, els menors de 35 anys representen un 15% dels metges mentre que les metgesses d’aquesta franja d’edat són el 25%.

    A banda de la diferència per edat i sexe, també en termes absoluts hi ha més dones que homes metges, un 57% front un 43%. Les dones metgesses són, de mitjana, més joves que els homes metges però estudiant-les per separat veiem que entre les dones, la distribució per edats és més equilibrada. Agafant les dades d’homes i dones es dóna que mentre que en el grup més jove (menors de 35 anys) les dones representen un 69% del total de facultatius, en el grup més gran (entre 55 i 64 anys), les dones representen el 43%.

    Per províncies no hi ha grans diferències, però a Lleida és on hi ha una plantilla més envellida: un 34% dels metges tenen més de 55 anys, el que comparativament es situa quatre punts per sobre de la mitjana catalana. Perquè això passi hi influeix molt que gairebé la meitat dels metges homes, el 48%, estan en aquesta franja d’edat, mentre que només un 24% de les dones tenen més de 55 anys.

    Pel que fa a les dades totals de metges sense distingir per edats, del 2009 a l’any 2017, la quantitat de metges ha incrementat un 5%. No obstant aquesta pujada genèrica, hi ha un 5% menys de metges homes que s’ha vist compensada per un 20% de dones metgesses.

    És la jubilació de la generació baby boom realment un problema?

    El mes de desembre es va celebrar el I fòrum de diàleg professional per abordar la necessitat de professionals i del sistema sanitari públic de Catalunya. En aquesta cimera, anunciada per la consellera Alba Vergés a finals del curs anterior amb la pretensió d’incloure tots els agents del sistema sanitari i planificar les necessitats presents i futures de professionals de la salut a Catalunya, es van tractar diverses problemàtiques. Temes que els agents que hi van participar van demanar que fossin assumits per les institucions: ràtios baixes en totes les especialitats, mal repartiment entre territoris i especialitats deixant l’atenció primària cada vegada amb menys recursos, un alt nombre de jubilacions, necessitat de treballar un nou model assistencial donat l’envelliment, la fragilitat i la cronicitat de la població…

    Vinculat a la formació i amb un efecte directe a la gestió de les jubilacions, Vergés va destacar que «a Catalunya tenim molta capacitat d’atracció però que per contra gent d’aquí també marxa a altres regions a cursar la seva residència». Assegurava aleshores que hi ha un 47% de graduats en medicina que acaben els seus estudis i no fan la residència a Catalunya. A més també hi ha el cas de residents que se’n van després de formar-se: «hem de tenir la capacitat de retenir els residents que formem aquí», deia Vergés aleshores.

    Davant d’això, Josep Maria Puig, secretari general de Metges de Catalunya, manifesta en una entrevista per aquest diari que les jubilacions en si no són un problema: «és un problema gravíssim si seguim amb les mateixes polítiques que tenim ara damunt de la taula perquè aquestes polítiques han tingut conseqüències sobre els professionals i alguns el que han fet ha estat fugir d’aquesta crema». Com explica, Catalunya és la comunitat autònoma que envia més gent a altres comunitats autònomes d’Espanya: «molta gent se’n va a Aragó on a final de mes el sou està aproximadament entre 500 i 1000 euros més al mes… estem parlant de 7.000-8.000 euros més a l’any».

    Argumenta que molts metges decideixen marxar perquè «només per passar la frontera guanyes com a mínim el doble i la pressió assistencial és la meitat» i comenta que el pensament és que «per què ens hem de quedar aquí? Si estem ben formats, tenim prestigi a nivell europeu, el resultat de salut és molt bo…». Així, denuncia que «paguem la formació universitària, que costa molts diners, paguem la formació de l’especialista i després se’ns en van a altres comunitats o a Europa… Ens ho hauríem de fer mirar que això sí que és malbaratament de diner públic».

    Aquesta fugida, per Puig, és un dels fets que explica que «hi hagi una por tremenda que la generació del baby boom arribi ara a la jubilació perquè seran 8.600 professionals en 10 anys». Fent números és capaç d’afirmar que «no tenim un problema, creem un problema, que és molt diferent». Les preguntes que es fa resolen que el problema no són ni les jubilacions ni formar pocs Metges Interns Residents, ja que sí que es fa i el canvi generacional està totalment assegurat: «Qui es forma a Catalunya? 1.100 especialistes MIR cada any. Multipliquem per 10: 11.000. Quants es jubilen? 8.600. On té el problema vostè? Que aquests no es quedaran. Aquí sí que tenim un problema».

    Un problema que, com opinava Joan Gené en aquest mateix diari a través d’un article anomenat Bye-Bye Baby Boomers, «segurament és el problema sanitari més important que tenen actualment sobre la taula els responsables sanitaris del nostre país».

  • MC entrega a l’ICS 4.200 signatures per reclamar millores assistencials i laborals a l’atenció primària

    Metges de Catalunya (MC) ha presentat aquest dijous a la Gerència de l’Institut Català de la Salut (ICS) 4.262 signatures de facultatius d’atenció primària en demanda d’una millora “urgent” de les condicions assistencials i laborals del col·lectiu, per tal de “preservar la qualitat de l’assistència i dignificar l’exercici de la medicina” davant la precarització progressiva del primer punt d’accés al sistema de salut.

    El president i el secretari del Sector Primària ICS de MC, Javier O’Farrill i Óscar Pablos, acompanyats per una representació de professionals de les set regions sanitàries de Catalunya (Barcelona, Girona, Lleida, Camp de Tarragona, Terres de l’Ebre, Catalunya Central i Alt Pirineu i Aran), han lliurat al registre de l’ICS les firmes de metges, pediatres, odontòlegs i ginecòlegs recollides des d’abans de l’estiu, en el marc de les accions de protesta que culminaran a finals de novembre amb cinc jornades de vaga –dies 26, 27, 28, 29 i 30.

    Els facultatius assenyalen que, en els últims anys, “s’ha produït una marcada disminució en la dotació de professionals del sistema sanitari públic i de manera molt més greu en l’àmbit de l’atenció primària, fet que ha posat en risc el nivell de qualitat assistencial mínim admissible per a un país europeu”. Tot això, asseguren, ha provocat una “sobrecàrrega assistencial inacceptable per a molts facultatius, amb agendes de treball inassolibles, temps per visita insuficient i demores excessives perquè els pacients siguin visitats pel seu metge de capçalera o pediatre”.

    En conseqüència, el col·lectiu exigeix “accions urgents” per a la millora assistencial de l’atenció primària i reclama, entre altres mesures, una dotació de professionals suficient per garantir una atenció de qualitat, un temps mínim d’atenció per visita presencial de 12 minuts i de 6 minuts per visita no presencial, així com també una limitació de l’agenda ordinària de visites a un màxim de 28 (23 visites presencials i 5 no presencials). A més, demana fixar una ràtio màxima de pacients per facultatiu i recuperar el poder adquisitiu perdut amb les retallades.

    Més de 5.700 facultatius de 288 equips d’atenció primària (EAP) de Catalunya estan cridats a secundar la vaga convocada per MC, sota el lema “Atenció Primària, digna i respectada”, per posar fi a la precarietat que viu el primer nivell assistencial.

  • Medicina a contra rellotge

    Cinc minuts o menys. Aquest és el temps mitjà del qual disposen els metges d’Atenció Primària en la major part del món per atendre a cadascun dels seus pacients. Aquest resultat, i molts altres, els llançava l’estudi científic més rigorós i complet realitzat fins avui sobre aquest assumpte a nivell internacional. Es va publicar l’any passat en la revista British Medical Journal. Els autors van revisar sistemàticament els temps d’assistència mèdica en 67 països a partir d’altres estudis realitzats anteriorment. Una de les troballes clau d’aquesta revisió van ser les diferències extremes de temps per pacient que existeixen entre certs països. Així, mentre un metge de família de Bangladesh disposa de tan sols 48 segons per pacient, a Suècia un metge de la mateixa especialitat compta amb 22,5 minuts.

    Quin és la situació a Espanya? La revisió citada anteriorment recollia les xifres de 6 estudis publicats anys abans en les consultes d’Atenció Primària espanyoles. No obstant això, els nombres variaven considerablement: des dels 2-5 minuts per pacient d’un estudi de 1990 fins als 13,4 minuts per pacient d’un altre estudi de 2009. Quin és la xifra real actual a Espanya? Es desconeix. Encara que seria senzill per a les Administracions Sanitàries recollir el nombre final de pacients que atenen els metges de família cada dia, la veritat és que no es disposen d’estadístiques públiques i fiables.

    No obstant això, sabem, per les reclamacions públiques de diferents organitzacions de metges d’Atenció primària en múltiples punts de la geografia espanyola, que els facultatius no solen arribar a tenir ni 10 minuts, de mitjana, per pacient. És el temps mínim que exigia recentment el Sindicato Médico de Málaga o la Sociedad Canaria de Medicina Familiar y Comunitaria. A més, segons la comunitat autònoma o la temporada, els temps per pacient poden ser molt variables. Així, mentre a Madrid la mitjana fa uns anys era de 6 minuts per pacient, a Andalusia la mitjana es troba entre els 4 i 6 minuts. D’altra banda, al País Basc la situació és més favorable: al voltant de 10 minuts per pacient.

    Ara bé, les xifres anteriors són temps mitjans per pacient en condicions favorables. A causa de les retallades del personal mèdic i les molt ajustades plantilles resultants, quan ocorren epidèmies de grip, un company mèdic es troba de baixa o apareixen molts més pacients durant l’estiu en zones turístiques, el got, ja ple fins a la vora, es desborda. És llavors quan ocorren escenes tals com a serveis mèdics col·lapsats i doctors que atenen a més de 50 pacients al dia, 80 pacients al dia i fins i tot fins a 122 malalts atesos de forma continuada en un dia, amb menys de 2 minuts per atendre a cada pacient. En aquest sentit, potser una de les escenes més dantesques per a la Medicina va tenir lloc la passada campanya d’estiu a Màlaga, quan la Junta d’Andalusia va arribar a establir temps d’1 minut per pacient, davant l’estupefacció i terror dels metges.

    Aquest exercici de la medicina d’Atenció Primària pública com si es tractés d’una indústria amb producció en cadena (i que ha estat establerta per les Administracions Sanitàries, no ho oblidem) té conseqüències desfavorables tant per als metges com per als pacients.

    D’una banda, diversos estudis reflecteixen que els metges que estan sotmesos a una alta càrrega assistencial (amb molts pacients en poc temps) pateixen més estrès, ansietat, sensació d’estar «cremats» o de falta de control. A més, s’incrementa el risc de suïcidis entre la població mèdica. Fa tan sols uns dies, un metge d’Atenció Primària de Londres va crear una petició pública online en la qual se sol·licitava, entre altres mesures, consultes amb un mínim de 15 minuts per pacient a Regne Unit. La petició, que ja compta amb gairebé 4.000 signatures, venia motivada pel recent suïcidi d’un metge de família escocès, l’últim dels 430 suïcidis de metges a Regne Unit per problemes mentals que s’han produït en els últims 4 anys, en els quals la sobrecàrrega assistencial és un important factor de risc.

    D’altra banda, els pacients també pateixen les conseqüències de tenir poc temps per a ells en les consultes. D’aquesta manera, es redueixen les possibilitats que els metges realitzin abordatges terapèutics complexos o exploracions físiques. Per exemple, es recorre amb més freqüència a tractaments exclusivament amb fàrmacs quan en realitat es necessitaria incloure un enfocament terapèutic psicològic/social, que requereix molt més temps. No és cap sorpresa, per tant, que les consultes de durada més curta s’associïn amb més medicaments receptats, incloent-hi un ús excessiu d’antibiòtics.

    A més, es produeix un increment en els errors de diagnòstic i una pitjor comunicació entre metges i pacients. De fet, temps d’atenció més curts es relacionen amb pitjors resultats de salut. Una altra de les conseqüències és la despersonalització de la consulta. Quan els pacients es «despatxen» ràpidament és més probable que no se sentin ben atesos o que sentin que el metge no es preocupa realment per la seva salut. Això motiva als pacients a acudir a consultes mèdiques privades, on els metges solen disposar de molt més temps per atendre a pacients o, en el pitjor dels casos, a recórrer a xerraires de la salut que ofereixen pseudoterapies. El tracte més proper i perllongat és l’esquer perfecte perquè els pacients es creen que són ben atesos, encara que pugui tractar-se, en realitat, d’una falsa aparença.

    Així doncs, si els metges d’Atenció Primària de la Sanitat Pública disposessin de temps raonables per a tots els seus pacients, no només els metges com els pacients guanyarien en salut, sinó que, a més, molts malalts no caurien en les arpes dels pseudoterapeutes per sentir-se ben atesos. Perquè el temps no és només or, també és salut quan es disposa d’ell en la consulta mèdica.

    Aquest és un article de eldiario.es

  • L’homeopatia no cura ni pot estudiar-se a Medicina: claus del pla del Gobierno contra les teràpies falses

    L’ús de teràpies falses a Espanya no és residual. El 53% de la població creu que l’homeopatia és efectiva, segons les dades de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia. El 60% considera que l’acupuntura funciona. El Govern va presentar aquest dimecres un pla per fitar les pseudoteràpies des de la publicitat, l’avaluació científica, les titulacions universitàries i els establiments on s’apliquen aquestes tècniques.

    Fi de les consultes homeopàtiques amb llicència sanitària

    La legislació actual té un apartat que empara la consideració de consultes d’homeopatia i altres pseudoteràpies com a «centres, serveis i establiments sanitaris». Un reial decret de 2003 els assigna la denominació U.101 Teràpies no convencionals, les quals tenen prou que estiguin a nom d’un llicenciat en medicina en descriure-les com a unitats en les quals «un metge és responsable de realitzar tractaments de les malalties per mitjà de medicina naturista o amb medicaments homeopàtics o mitjançant tècniques d’estimulació perifèrica amb agulles o uns altres que demostrin la seva eficàcia i la seva seguretat». És a dir, la legalitat venia a emparar el valor curatiu de l’homeopatia. Les comunitats autònomes han estat les responsables d’aplicar la normativa a l’hora d’autoritzar o clausurar aquests centres.

    El pla del Govern explicita que pretén modificar aquest reial decret per aclarir les definicions de les unitats d’assistència i «eliminar qualsevol possible inclusió de pseudoteràpies».

    Sense pseudoteràpies als centres autoritzats

    Gairebé de forma lògica, si un establiment d’homeopatia no pot rebre la certificació de «sanitari», un centre mèdic no podrà dispensar aquestes teràpies sense base científica com a part dels tractaments. La Ministra de Sanitat, Luisa Carcedo, ha especificat que «en un hospital no es podran aplicar». Per descomptat un metge exercint com a tal en un centre reconegut legalment com, per exemple, «proveïdor d’assistència sanitària sense internament», no podria fer ús de l’homeopatia. En l’epígraf d’aquests proveïdors estan «els centres de salut, les consultes mèdiques, d’atenció primària, consultes d’altres professionals sanitaris i fins i tot les clíniques dentals». Tots recollits en el reial decret que es canviarà amb el seu codi específic.

    Els títols acadèmics

    Un altre pilar en el qual s’ha recolzat molt l’Executiu en dissenyar aquest pla «per a la protecció de la salut enfront de les pseudoteràpies» és la formació. El nínxol de negoci que les teràpies no convencionals han anat obrint en el negoci de l’educació no obligatòria hauria de veure’s fitat per la nova normativa.

    Aquest curs ha estat el primer en el qual la universitat pública no ha acollit algun ensenyament oficial relacionat amb l’homeopatia (va desaparèixer l’última assignatura en la facultat de Farmàcia de la Universitat de Salamanca). Però encara persisteixen multitud de cursos oferts com a «superiors» o de «postgrau» en l’ensenyament privat online.

    La idea és que les universitats espanyoles (i els col·legis professionals) rebutgin les pseudoteràpies com a matèria d’estudi sanitari: «No promoure títols propis o oficials», diu el Govern. I afegeix que pretén aclarir «les pràctiques i mètodes que no es consideren amb coneixement i evidència científica suficients per ser impartits». Els títols propis, moltes vegades emparant a escoles o acadèmies privades, s’han convertit en una font de finançament per a les universitats que, a canvi d’estampar el segell de la institució, perceben un percentatge dels ingressos per matrícula dels cursos.

    Avaluació científica dels mètodes

    El Govern, mitjançant aquest decret, pretén elaborar una avaluació de les pseudociències «sota els principis del coneixement i l’evidència científica». Suposa un viratge oficial, ja que la postura de l’Administració fins ara era molt més permissiva.

    El 2011, el Ministeri de Sanitat va elaborar un document en el qual, si bé reconeixia obertament que «poques teràpies naturals han demostrat la seva eficàcia en situacions clíniques concretes mitjançant l’aplicació de mètode científic», afegia tot seguit: «Aquesta absència de demostració de la seva eficàcia no ha de ser considerada com a sinònim d’ineficàcia». A partir d’aquí, els defensors de l’homeopatia han tingut un agafador d’influència política fins fa ben poc.

    Els anuncis no podran dir que curen si no ho proven

    L’objectiu és evitar la publicitat enganyosa de les pseudoteràpies per poder fitar la promoció comercial de productes o serveis amb pretesa finalitat sanitària. En no poder ser considerats disciplines curatives de patologies no podran anunciar-se amb aquests efectes tret que els demostrin. En aquest sentit, la indústria homeopàtica solament ha sol·licitat la indicació terapèutica de 12 dels 2.008 productes que volen regularitzar en el recentment obert procés d’autorització.

    També es planteja impedir que les trobades i fòrums de teràpies falses es facin passar per congressos mèdics i mostrar al públic el certificat d’esdeveniment científic. Aquest caràcter científic és atorgat per l’Administració, segons recollia una ordre ministerial del 1984. Es va redactar davant la proliferació d’actes derivats de la multiplicació de societats i «l’interès social pels coneixements de recerques en el camp sanitari». El segell de caràcter científic implica «un estímul i respatller oficial» per a aquestes actuacions. És a dir, es revestia d’interès científic una trobada sobre teràpies alternatives o homeopatia.

    Aquest és un article de eldiario.es

  • L’Atenció Primària en lluita, sobren motius

    Quelcom s’està movent a l’Atenció Primària (AP) els últims mesos tant a l’estat Espanyol com a Catalunya. A molts focus s’està encenent una espurna de lluita en forma de moviments a vegades locals i petits i d’altres vegades més amplis.

    La majoria són protagonitzats exclusivament pels professionals mèdics com és el cas de la vaga convocada per Metges de Catalunya, la vaga de metges de Màlaga i Huelva, i dels metges interins de Castella i Lleó que estan en vaga per la seva estabilitat laboral i contra el tancament dels consultoris locals dels pobles de la comunitat. Però també i, sobretot a Catalunya, hi ha lluites en què participen professionals d’AP i la ciutadania.

    Per un CAP Nou al Raval Nord. L’EAP Raval Nord, després de les promeses repetides de fer un CAP que millorés les múltiples deficiències de l’actual, han decidit, juntament amb la ciutadania del barri, lluitar per un CAP nou. Tot explicant la violència que significa per als treballadors i treballadores haver de fer la seva feina en aquestes condicions de precarietat de l’estructura i pels usuaris ser atesos en males condicions.

    Per una atenció de proximitat als infants al CAP de la Sagrera. El servei de pediatria de La Sagrera es va quedar quasi sense professionals mèdics, i la resposta va ser visitar els nens a les línies pediàtriques dels voltants, com les de Casernes, Pare Claret i Meridiana. Les entitats veïnals i les mares i pares dels infants no van acceptar adscriure’s a serveis allunyats del barri i es va despertar un moviment per exigir el retorn i la recuperació de l’atenció als nens al CAP Sagrera. Reivindicació que han aconseguit, com a mínim, parcialment.

    Els treballadors i treballadores dels centres d’Atenció Primària de la Xarxa Sanitària Santa Tecla han convocat aquest estiu concentracions a les portes dels centres Vila-Seca, Llevant, Torredembarra, Arboç, Vendrell i Calafell perquè, segons han denunciat en un comunicat, “fa anys que suportem càrregues de treball importants i progressives. Aquest any hem hagut de patir una nova reducció de la retribució econòmica (al·legant la nostra empresa que no s’ha assolit l’equilibri pressupostari). Estem cansats de patir aquesta situació, desmoralitzats”.

    Els moviments ciutadans volen fer sentir la seva veu i així Marea Blanca, juntament amb Rebel·lió Atenció Primària i FoCAP acaben de donar el tret de sortida a la campanya “DONEM VIDA A L’AP” que pretén que cada CAP, barri o poble aixequi la veu i digui prou al desmantellament de l’AP i a les condicions de treball indignes dels seus professionals. Proposen fer-ho de moltes maneres: concentracions i taules informatives a les portes dels CAPs, xerrades als barris, presentació de mocions a ajuntaments i districtes, recollida de signatures… Han dissenyat materials per difondre-la que estan disponibles per a tothom que els vulgui fer servir. Dins la campanya ja s’han fet molts actes, com ara el de via Júlia i n’estan programats molts més. Cal destacar la concentració que, amb la col·laboració de Marea Pensionista, es va dur a terme davant de l’ICS el passat 29 d’octubre, que va acabar amb l’entrega al Director-Gerent, Josep Mª Argimon, d’una carta en què es manifestava la indignació per la pèrdua de qualitat de l’AP i es formulaven unes demandes concretes.

    Plataformes ciutadanes s’uneixen a les reivindicacions dels treballadors, com ara la Plataforma Rubí Sanitat que reclama millores a l’AP i contra la limitació d’horaris i la insuficiència de personal als serveis d’urgències d’AP de la localitat o la Plataforma CAP Sitges, que seguiran «lluitant per reduir les llistes d’espera, per la qualitat i temps de les consultes, per l’ampliació de l’horari en l’Atenció Primària i per descomptat per la universalitat de la salut pública!».

    També davant la possibilitat de reduir l’horari dels CAP i tancar-los a les 17h., alguns ajuntaments com ara L’Hospitalet, Mollet, Palau-Solità i Plegamans, Castellbisbal, entre d’altres, s’han posicionat públicament i aprovat mocions contra aquesta mesura.

    Com veiem, moviments amb motius, reivindicacions, organitzacions i formes de lluita diferents però que tenen en comú el malestar de la població i dels professionals per l’abandonament i la denigració que es fa del treball de l’AP i el menyspreu cap als seus professionals.

    Està estesa l’opinió que s’han patit les retallades provocades, teòricament, per la recessió econòmica i que el sobreesforç dels professionals ha compensat el deteriorament i la repercussió en la salut de la població. Però en el moment que s’està sortint de la crisi i es recupera el pressupost, aquest va cap als hospitals i continuen les retallades en pressupost, personal i inversió a l’AP.

    És comuna també la percepció que la situació de l’AP és alarmant i que la destrucció i precarització és estructural i progressiva. La sospita que el seu desballestament és buscat i volgut s’imposa cada dia més tant entre els treballadors sanitaris com entre la ciutadania organitzada.

    Aquest és un article publicat a la web del FoCAP.

  • La Federació Catalana de Drogodependències demana perspectiva de gènere contra l’androcentrisme i les barreres d’accés a l’atenció

    Les dones i les persones LGBTI+ amb problemes d’addicció a les drogues són un col·lectiu sovint invisibilitzat. En la xarxa d’atenció a les drogues es parteix d’una perspectiva androcèntrica que no contempla les necessitats de les dones i les persones LGBTI+ provocant barreres d’accés a l’atenció. Només una de cada 5 persones que hi acuden són dones, com van explicar a la Jornada sobre drogues i gènere.

    Els prejudicis i l’estigma social que recauen sobre les dones consumidores retarda el procés de desintoxicació. Per una banda, se les assenyala pel fet de ser consumidores i tenir una addicció i, a més, per no complir el mandat de gènere i els rols familiars que se li pressuposen. A l’hora de fer front a aquesta situació l’estigma els afecta amb major mesura. “Quan has d’afrontar aquesta situació els sentiments majoritaris són la vergonya i la culpa” van afirmar les testimonis assistents a la jornada. Tenir més responsabilitats familiars i les conseqüències legals que pot comportar acudir als centres, com la retirada de la custòdia dels fills, fa que les dones amb addicció no demanin ajuda.

    És per això que cal la incorporació de la perspectiva de gènere en els serveis d’atenció a les drogodependències. Patricia Martínez, consultora de gènere, considera que cal visibilitzar l’accés de les dones als serveis d’atenció i deixar de reproduir i perpetuar estereotips de gènere com el de “mala mare” pel fet de consumir.

    Incorporar la perspectiva de gènere

    Queda clar que les dones parteixen d’una situació de desavantatge respecte els homes, en la qual hi ha unes particularitats i necessitats específiques que no s’estan cobrint. Per tal de garantir l’equitat en l’atenció que reben, a més de presentar l’estudi, la jornada s’ha centrat en les eines que fan falta per tal d’incorporar la perspectiva de gènere en els diferents àmbits d’actuació a la drogodependència.

    Pel que fa a la prevenció, Sònia Rubió, d’Educació per a l’Acció Crítica, va explicar que tant els homes com les dones tenen relacions diferents amb les drogues i per tant, els efectes i les conseqüències són distintes. Incorporar la perspectiva de gènere en la prevenció és entendre que els riscos són diferents i que s’han d’abordar d’aquesta manera. És molt important incloure-la en totes les etapes de la prevenció i promoure l’autocura. En el cas de la reducció de danys també és molt important l’àmbit de la cura. És per això, que el projecte Metzineres, presentat per Aura Roig, és un programa de reducció integral de danys exclusiu per a dones format per tres entorns: el de cura, el productiu i el residencial.

    Per poder incorporar la perspectiva de gènere en l’assistència i el tractament cal fer una mirada integral que identifiqui i corregeixi els obstacles per accedir als serveis. Gemma Altell, directora tècnica de la fundació SURT, va afirmar que per això és necessària una transformació profunda dels professionals, despatologitzar la mirada i realitzar psicoteràpia feminista. Però, a més d’una transformació profunda dels serveis, cal crear recursos per a la inserció laboral i social específicament per a dones un cop han superat l’addicció. Paz Casillas, de la Fundació Atenea, va explicar que treballen l’empoderament de la dona i en la creació de xarxes d’empreses responsables per poder aconseguir-ho.

    En quin punt del camí som?

    A la jornada es va presentar la creació d’un instrument per conèixer quin grau d’aplicació de la perspectiva de gènere tenen les entitats de la Federació Catalana de Drogodependències. L’objectiu del qual és detectar les necessitats de les entitats, els equips de treball i les persones usuàries pel que fa a la perspectiva de gènere. A través d’una anàlisi quantitatiu i qualitatiu a 25 entitats de la FCD s’ha detectat que es fa un esforç per incorporar-la però costa trobar punts concrets més enllà d’utilitzar el llenguatge inclusiu i grups diferenciats.

    Si parlem de les entitats, l’estudi demostra com el 70% d’aquestes no tenen plans d’igualtat i també es veu com el 70% de les entitats no dediquen pressupost a temes de gènere ni tenen grups de gènere. Però destaca que les entitats amb puntuació més alta en l’aplicació de perspectiva de gènere són les que estan liderades per dones. Pel que fa als serveis, el 70%, no té grups específics per gènere conduïts per professionals amb formació. A més, cal afegir que el 78% dels professionals creuen que els manca perspectiva de gènere. Tot i això, el 70% de les persones usuàries de programes de tractament consideren d’alta utilitat els grups on s’aborda la relació entre drogues i gènere, ja que es tracten temes més específics.

    A partir dels resultats proporcionats per l’estudi, Anna Ibar, de la Sub-direcció General de Drogodependències de la Generalitat de Catalunya, va afirmar que “cal prioritzar recursos a l’aplicació de la perspectiva de gènere per tal de poder incloure la formació en perspectiva de gènere a tots els nivells, situar la usuària al centre i tenir en compte les seves necessitats”. A més, els resultats proporcionats plantegen reptes com garantir que la mirada de gènere sigui present en els programes tant de prevenció com d’assistència per tal d’igualar l’accés i permanència als recursos i donar suport a la formació facilitant eines i informació.

  • L’Ajuntament de Barcelona signa una declaració per a la defensa de l’atenció primària amb els vots en contra d’ERC i PDeCAT

    A través del seu compte de Twitter, Gemma Tarafa, comissionada de Salut a l’Ajuntament de Barcelona, ha publicat una còpia de la declaració institucional del consistori per a la defensa i millora de l’atenció primària i comunitària de salut. En el text del tuit explicava: «L’Ajuntament ha aprovat per àmplia majoria una Declaració Institucional per defensar l’Atenció Primària de Salut i exigir a @salutcat (Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya) prioritzar-la en el pressupost, recuperar personal i condicions laborals, garantir cita prèvia en 2 dies. Treballarem per transformar-ho en fets».

    La Declaració ha estat aprovada en data 13 de novembre pels dos regidors no adscrits i tots els grups municipals (Barcelona en Comú, PSC, CUP, PP i Cs) menys per ERC i el PDCAT. Moviments socials de professionals i usuaris relacionats amb l’Atenció Primària com ara el SAP Muntanya  han denunciat per xarxes que el motiu és no voler comprometre’s a augmentar el pressupost per al 2019.

    I és que en aquesta Declaració institucional constituïda per 5 punts es demanava, entre altres aspectes, «incrementar substancialment el finançament de l’Atenció Primària de Salut en els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per l’any 2019, passant del percentatge actual de pressupost dins del Departament de Salut fins al 20% i progressivament cap el 25%, per poder fer front a les competències, objectius, necessitats i plantilles, inversions i qualitat d’un model primarista de la sanitat».

    Aquesta demanda forma part del quart punt de la Declaració, on s’insta a la Generalitat, al CatSalut, a l’ICS i el Consorci Sanitari de Barcelona a complir amb això i també a restituir el personal que es va perdre «amb les retallades dels anys 2011-2014» i treballar per aconseguir «condicions de treball dignes i sense precarietat per a totes les treballadores dels equips d’Atenció Primària». A més, també se’ls insta a «establir per decret el termini garantit per l’accés per cita prèvia a la metgessa i infermera de referència en menys de 48 hores» i rebutjar la reducció d’horari de tarda de les consultes, «tot facilitant horaris racionals, amb millores per a la conciliació familiar dels treballadors». Al text indiquen que això només serà possible si es dota els EAP amb personal suficient.

    Entenen que també és competència de Salut promoure l’atenció integral a la ciutadania a càrrec de professionals de la medicina i la infermeria referents per a tota mena de necessitats i des de l’Ajuntament insten a aturar la creació de nous dispositius que fraccionen l’atenció segons problemes o malalties.

    Així, a proposta de la Marea Blanca de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona ha acordat en la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esport aquesta Declaració Institucional en defensa de la salut de la ciutadania. Entenent que «l’Atenció Primària i Comunitària està en situació crítica i no pot fer front de manera adequada a les tasques que li pertoquen dins del sistema sanitari», veuen que «quan l’AP és insuficient en pateix les conseqüències el pacient i tot el sistema, perquè arriben al nivell secundari problemes i demandes que no hi haurien d’arribar». En el text expliquen a més que actualment en els hospitals altament especialitzats, el 60% de les ugències que es reben poden ser ateses i resoltes en els centres d’atenció primària, «el que suposa un cost desproporcionat, ineficiència i més riscos per a la salut de la població».

  • Per què diuen electrònica si la recepta és en paper?

    La sorpresa que va tenir un pacient jove que contactava per primera vegada amb el sistema sanitari em va fer reflexionar sobre la recepta electrònica. El noi no entenia per què havia de portar el paper imprès a la farmàcia si la recepta era electrònica. «Que no sap el farmacèutic quins medicaments m’ha prescrit?» «Clar que ho sap, però l’has de portar, ja que en cas contrari no et podrà lliurar la medicació». Li vaig respondre pensant que efectivament la mesura no té sentit. És com si una vegada inventada la targeta de crèdit seguíssim emprant la cartilla de la Caixa de tota la vida.

    Sense dubte la introducció de la recepta electrònica ha suposat una important millora assistencial. Existeix un major control de la medicació, s’eviten errors de dispensació i de prescripció, s’afavoreix l’adherència terapèutica i s’elimina l’antiga tasca burocràtica d’estendre una recepta manuscrita per a cada caixa de medicament. Justament aquest estiu també hem experimentat una altra millora en permetre que la recepta electrònica sigui vàlida a totes les farmàcies de l’estat. Malgrat tot penso que ha de ser quelcom més que una prescripció mecanografiada.

    Inicialment el projecte, que no ha variat substancialment, es va finançar eliminant part del costosíssim procés de facturació de les receptes manuals que incloïa, entre altres coses, l’escanejat i emmagatzemament de totes les prescripcions manuscrites. Segurament per aquest motiu es va concebre més des d’una perspectiva comptable que de millora a l’atenció clínica als pacients.

    En aquell moment no es va caure en l’inconvenient que suposa la necessitat d’imprimir una nova recepta cada vegada que s’introdueix una modificació en el tractament, especialment quan cada vegada fem més visites telefòniques i domiciliàries a pacients crònics polimedicats. És veritat que a través del programa «La Meva Salut» el pacient pot imprimir-la a casa seva, però aquesta possibilitat requereix d’un equipament i d’unes habilitats informàtiques que no gaudeixen la majoria dels pacients ancians que tractem.

    Penso que no seria gaire complicat que, com fan altres autonomies, la simple presentació de la targeta del Catsalut a la farmàcia permetés l’accés a la recepta i la dispensació del medicament. Aquesta possibilitat, juntament amb la d’imprimir la recepta a la mateixa oficina de farmàcia reduiria moltes visites innecessàries al CAP. També afavoriria que els farmacèutics s’impliquessin més en la millora de l’adherència terapèutica.

    Actualment els farmacèutics d’oficina encara tenen molt a fer al voltant del medicament. El seu paper és essencial per assegurar que la gent gran faci un bon ús de la medicació. Accions com preparar pastillers que eliminin les confusions que generen les diferents presentacions dels medicaments genèrics o servir a domicili la medicació dels ancians que viuen sols poden tenir un gran impacte sobre la salut. Efectivament moltes farmàcies ho fan a iniciativa pròpia, però no perquè sigui una prestació que ofereix el Catsalut. Aquest hauria d’implantar aquest tipus d’activitats abans d’embarcar els farmacèutics en altres activitats allunyades del medicament com és per exemple la recollida dels tests de femtes del programa de prevenció del càncer de còlon. Especialment quan el Pla de Salut de Catalunya assenyala com a prioritària l’atenció als pacients crònics complexos i quan els alts directius del sistema sanitari proclamen que fem una atenció centrada en la persona.

    Ara que existeix un gran malestar a l’atenció primària per la sobrecàrrega assistencial seria interessant que el Catsalut introduís canvis en la recepta electrònica i en el rol dels farmacèutics amb l’objectiu d’afavorir l’eficiència, la millora assistencial i reduir molèsties innecessàries als pacients i als metges. Serien unes mesures molt poc costoses però d’un gran impacte sobre el sistema.