Just Deploy It!

Blog

  • Acord a l’Hospital de Granollers que rebaixa la precarietat d’uns 500 treballadors especialment d’infermeria

    Els representants dels treballadors de l’Hospital de Granollers, del sindicat UGT, i la direcció han arribat a un acord que ha d’aturar la precarietat contractual que des de fa anys es dóna en aquest centre sanitari.

    Vicens Barbancho responsable d’Organització de la UGT al Vallès Oriental explica que l’acord assolit vol pal·liar una situació de gran precarietat que es donava en el centre des de fa 12 anys. Els contractes tenien com a característica que es basaven en jornades parcials molt reduïdes; jornades sense planificar i amb ampliacions casuals. De fet la situació va arribar a un punt que els responsables laborals van denunciar aquesta precarietat a la inspecció de Treball. Va ser davant la possibilitat d’una intervenció que els responsables del centre hospitalari es van avenir a negociar i han arribat a l’acord que frena en gran part la situació que es donava.

    El pacte afecta especialment a unes 500 persones d’una plantilla global de 1500 professionals. “Els col·lectius menys afectats eren els de facultatius i de l’àmbit de la neteja i els que més patien els problemes de precarietat eren els corresponents a infermeria”, afirma Barbancho.

    L’acord, signat per la totalitat del Comitè d’Empresa després que una majoria de treballadors afectats es mostressin favorables en una consulta realitzada el 2 de gener passat, posa el focus de l’acció sindical al segment de professionals amb pitjors condicions contractuals. Seguint el calendari acordat i per rigorós ordre d’antiguitat, aquest any cadascun d’aquests professionals rebrà de la direcció una proposta de millora del seu contracte, que podrà acceptar o no segons la seva convinença.

    “El que passava era que es van voler fer contractes estables i a canvi eren de poques hores i amb preeminença de la jornada no planificada i molt subjecta a ampliacions causals”, expliquen a UGT. Això feia que moltes professionals tinguessin un contracte, per exemple del 20% de la jornada, però amb una alta possibilitat d’ésser cridades a la feina de manera intempestiva i amb ampliacions d’horaris inesperades. Com a conseqüència de la situació molts professionals canviaven de lloc de treball quan rebien una oferta amb més continuïtat.

    L’Hospital de Granollers forma part de la xarxa d’establiments que tenen concert amb la Generalitat. Es tracta d’una fundació privada que presideix l’alcalde de la ciutat, Josep Majoral, del PSC, i que té com as vicepresident el mossèn de la parròquia de Sant Esteve.

    L’acord que intenta posar fi al conflicte, implica passar d’un model de “corretorns” amb només un 20% de la jornada fixada en calendari a un altre model que assegura un mínim d’un 53% de la jornada planificada, cosa que implica necessàriament fer menys contractes, però de major qualitat. El pacte permet també fer una transició progressiva que asseguri que cap professional empitjorarà la seva actual situació contractual, diu la UGT.

    A més, existeix el compromís que els contractes que superin el 65% i inclouen jornada no planificada passaran a fer jornada completa (100%), amb un mínim del 53% de planificació i el compromís de la direcció d’anar fixant la jornada progressivament, fins a arribar a extingir la jornada no planificada dels contractes i no fer-ne cap amb menys de 880 hores planificades. L’acord, que s’ha signat el 8 de gener, obligarà la Direcció a fer un major esforç de planificació.

    Per a la UGT l’acord implica també posar en marxa una comissió paritària que vetllarà pel compliment dels compromisos, per la qual cosa es reunirà trimestralment.

  • La defensa del dret a la salut és un fet revolucionari

    La defensa del dret a la protecció de la salut és un fet revolucionari que posa en qüestió, i vol canviar radicalment, el model econòmic i social actual per un altre de supervivència, sostenibilitat i igualtat.

    De fet és la vella lluita, pels antics valors, que ens ha de fer cada vegada més humans: lliures per poder realitzar el nostre pla de viure, iguals en dignitat i drets, i solidaris amb els interessos i desitjos de tots els humans i la vida a la terra.

    Aquests valors utòpics (sempre ens hi podem acostar una mica més) són avui, en resum, la defensa del bé comú enfront dels interessos i les males accions d’uns quants que només actuen pel seu bé personal en contra del dels altres. Aquest 2018 farà 200 anys del naixement de Karl Marx, que ens va descriure aquesta lluita com la «lluita de classes» de la classe treballadora contra els capitalistes, les seves propostes varen servir en aquells temps i en aquell model social, fins que políticament es varen pervertir. Ens serveixen encara com a filosofia social (ideologia) i molts cops com a mètode de lluita. Avui, la lluita diem que és dels de baix, el 90% de la societat, els que no tenen el poder econòmic ni polític en les institucions, contra els de dalt, els que sí que tenen aquest poder (la casta) i l’utilitzen només pel seu bé, en detriment de la majoria.

    En tot això per què diem que la defensa del dret a la salut per tothom és un fet revolucionari radical? Perquè avui sabem que els determinants de la salut no són el sistema sanitari, ni els metges, ni les medicines (tot això es dedica amb sort a la malaltia i l’acompanyament a la mort). Els determinants d’una bona salut són les condicions personals i socials: econòmiques, culturals, d’educació, ambientals, de gènere, etc. És a dir: tenir recursos econòmics dignes, treball digne, ajudes de jubilació, educació, habitatge, alimentació, democràcia, sistema sanitari públic, ajudes socials necessàries, etc.

    És a dir, que els determinants de la salut, a més dels genètics propis, estan en la societat en què vivim. És per això que en una societat solidària i justa, s’ha de treballar per l’equitat i la igualtat en l’accés a aquest dret universal que és la salut. Qui ha de garantir aquest dret és tota la societat, organitzada, però les primeres a fer-ho han de ser les institucions democràtiques, els governs.

    Però per fer-ho s’ha de defensar aquest 90% de persones enfront de la casta en el poder, aquesta és la lluita i la revolució radical d’avui. Radical vol dir anar a l’arrel de les causes (tema difícil d’enfrontar-se al gran poder del sistema actual, però no impossible) i anar fent canvis (a la velocitat que sigui possible) passant del capitalisme depredador actual a una societat més igualitària, lliure, solidària i sostenible. Un model social que faci més fàcil la protecció de la salut per tothom.

    És per això que la lluita per la salut és una lluita política (de poder de defensa del bé comú) és una lluita revolucionària.

  • Els motius del col·lapse a urgències durant l’època de grip es repeteixen cada any

    Com ja publicàvem en aquest diari, tots els anys, a principis de gener, hi ha una epidèmia de grip estacional. L’increment de pacients crea més demanda als centres sanitaris. Això és previsible i, per tant, les mesures a prendre també ho haurien de ser.

    S’està parlant molt de la situació dels hospitals i dels centres d’Atenció Primària però per entendre perquè això es reprodueix cada any cal llegir per separat tots els factors que intervenen. També cal saber què és la grip i, no per parlar en termes d’epidèmia, veure-la com una malaltia letal des d’un inici.

    De fet, s’ha de ser conscient que no tots els refredats o grips requereixen visita al metge, alguns només necessiten repòs. La grip generalment es cura a casa, rentant-se molt les mans per no transmetre la malaltia a altres persones i amb algun antitèrmic, medicament per tractar la febre, per trobar-se una mica més bé sense necessitar antiobiòtics ni altres medicaments que sí necessitarien recepta. Fer massa ús dels hospitals en aquests casos, han denunciat en diverses ocasions des de la CAMFIC (Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària), també es culpa del protagonisme que se’ls hi dóna: si els hospitals parlen de la grip i diuen que estan col·lapsats, s’envia un missatge de gravetat i això crea un efecte crida. Albert Planes, membre del grup d’ètica de la CAMFIC, apunta en aquest sentit que la major part dels problemes derivats de malalties respiratòries en general no requereixen atenció hospitalària: «paracetamol, aigua i repòs».

    Els plans de contingència territorials per millorar l’atenció continuada i urgent són insuficients

    L’Hospital de Vall Hebron de Barcelona ha tingut gairebé 100 pacients pendents de llit a urgències molts dies.  L’Hospital del Mar ha superat els 160 i amb més d’una quarantena que esperaven més de 24 hores. Per entendre la complexitat de les xifres, diverses xarxes socials publiquen la situació en la que es troben els hospitals actualitzant diàriament el número de pacients en espera a les seves urgències. És el cas del compte @UrgenPSMar que fotografia quantes persones estan sent ateses, quantes pendents de ser ingressades i passar a planta i quantes pendents de visita. 

    L’Hospital del Mar celebrava a principis d’estiu del 2017 la inauguració de les noves urgències del centre. Aquestes urgències arribaven nou anys després del seu inici, ja que s’havien aturat per les retallades entre el 2010 i el 2015. Treballadors del centre expliquen que aquestes «no serveixen» perquè «per molt que hi hagi més espai, no hi ha més personal i no es pot cobrir». La proporció de treballadors per pacient és d’una sola auxiliar d’infermeria per 20-26 malalts. Això, segons els treballadors, crea angoixa i la sensació «de no fer bé la seva feina».

    Les dades del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya afirmen que l’activitat gripal supera el llindar d’epidèmia per segona setmana consecutiva: hi ha 299,4 casos per cada 100.000 habitants i preveuen que encara augmenti en les properes setmanes. Cal tenir en compte que el llindar epidèmic establert per aquesta temporada és de 109,4 casos per 100.000 habitants.

    Les dades, que es recullen dins el Pla d’Informació de les infeccions respiratòries agudes a Catalunya (PIDIRAC, temporada gripal 2017-2018), també donen a conèixer que la taxa presenta un descens en els grups de 0 a 4 anys i de 5 a 14 mentre que incrementa la incidència en els adults, especialment en els majors de 64 anys.

    Les comparatives de les visites realitzades afirmen que l’activitat urgent ha incrementat un 9,9% respecte la mateixa setmana del 2017 i el nombre d’ingressos hospitalaris ho ha fet un 5,6%. Durant la setmana de l’1 al 7 de gener, els professionals sanitaris dels hospitals han atès un total de 75.412 urgències, 9.316 de les quals han requerit ingrés hospitalari (12,4% del total).

    Pel que fa als equips d’atenció primària, durant la setmana de l’1 al 7 de gener han atès un total de 425.435 visites, un 20% més que la setmana anterior. Del total de visites realitzades durant aquesta setmana, 405.797 s’han realitzat als CAP i 19.638 al domicili del pacient. En comparació amb la mateixa setmana de l’any anterior, els equips d’atenció primària han realitzat un 4% més de visites. Pel que fa als centres d’urgències d’atenció primària (CUAP), durant la setmana de l’1 al 7 de gener han atès un total de 28.341 visites.

    No adequar les instal·lacions, el nombre de treballadors o no saber com visitar-se participen del col·lapse a urgències

    Un dels motius pel què la grip col·lapsa les urgències és la poca previsió que el Departament de Salut té a l’hora de planificar quants treballadors són necessaris o quants llits extres caldrà habilitar.

    El col·lapse de les urgències es fa més evident per la grip perquè es veu concentrat en el temps durant 10-15 dies però aquests serveis, indiquen els professionals que hi treballen, «sempre estan a punt de col·lapsar-se». Molts dels factors que ajuden a que això sigui més visible per la grip no tenen una possible solució o abordatge a curt o mitjà termini.

    També es parla sobre l’abús que es fa de les urgències dels hospitals i es recomana anar als Centres d’Atenció Primària (CAP). El problema, segons Planes, és que no es reforça el personal dels CAP i no poden amb totes les visites que reben. Metges de la Primària denuncien agendes diàries on hi ha més de 50 visites programades. En aquest sentit, Planes opina que, any rere any, «els companys d’urgències demanen que augmentin la dotació als hospitals però s’ha vist que aquesta solució no és la millor, cal augmentar la dotació també de l’Atenció Primària».

    La solució al col·lapse, apunten diversos professionals, és múltiple. Una persona sana que té la grip només necessita de 3 a 5 dies de repòs. Sabent que la grip no té cura més enllà del repòs, l’aigua i algun antitèrmic, Planes proposa que no sigui necessari visitar-se per agafar una baixa curta. D’aquesta manera es descongestionarien les urgències als CAP. «Tenim molts pacients que no necessiten visitar-se: saben què els hi passen i el què han de fer. Només acudeixen al CAP per agafar la baixa», diu Planes.

    Albert Planes indica que en els darrers anys s’han perdut més de 3.000 professionals a l’Atenció Primària. La població de Catalunya sap que la situació a la Primària també està col·lapsada fora de l’època de grip. Això provoca que, segons Planes, «en no tenir Atenció Primària de referència», acudeixin directament als Hospitals.

    A la reducció de personal es suma també haver estat en època de festius. “Quan són vacances molts centres privats i residències geriàtriques tenen menys personal i envien als pacients a l’hospital”, comenta Josep Martí, que va ser director assistencial de Vall d’Hebron.

    Davant de tot això, un dels sectors professionals que pateix amb més intensitat el problema és el dels metges i infermers de família, presents tant en els centres de salut com en els serveis d’urgència de molts hospitals i en els CUAP (Centres d’Urgències d’Atenció Primària). Amando Martín Zurro, especialista en Medicina de Família i Comunitària i Medicina Interna, opina que això genera desesperació: «per una banda per l’angoixa de la sobrecàrrega de treball que viuen juntament amb el risc per a la qualitat i seguretat de l’assistència que significa i, per altra banda, per la manca d’esperança de solucions».

    Gestionar i dedicar recursos a l’Atenció Primària perquè funcioni tot el sistema

    «Preveure una situació que saps que arribarà amb agendes especials per aquells dies no és difícil, només cal pensar-hi». Algunes propostes que fan des del Fòrum Català d’Atenció Primària, un espai de debat creat per treballadors de l’Atenció Primària, són oferir ampliar horaris als professionals, pagant o a canvi de festius en un període menys exigent; deixar de fer coses que es poden fer en altres períodes com ara seguiments de malalts crònics o analítiques; comptar amb la infermeria per fer-se responsable de les urgències…

    Any rere any s’anuncien mesures per evitar el col·lapse, la majoria dirigides a canvis o ampliacions dels mateixos serveis d’urgències. Aquests, afirmen a partir d’estudis des dels moviments socials que aposten per una sanitat pública i de qualitat, es podrien reduir en un 30% si hi haguessin serveis suficients a domicili, sanitaris i socials però des del 2010 s’ha perdut personal i s’han tancat llits. Cal aleshores fer polítiques que canviïn l’estructura del model sanitari actual: fer canvis capaços de donar les respostes més adequades a les actuals necessitats. Ens en posava un exemple de les despeses que comporta donar una mala atenció o una atenció no necessària la Dra. Cesca Zapater quan explicava el cas d’un home que volia i podia ser curat a casa i no pas ser traslladat a l’hospital.

    Saber on visitar-se és important per estalviar recursos i temps. Els serveis d’urgències dels centres d’atenció primària  (CUAP) segueixen sent desconeguts per a molts pacients que van directament als hospitals.  En aquests, com que no hi ha llits lliures, el drenatge de pacients que han d’ingressar des d’urgències s’allarga més del compte, de manera que pacients esperen sovint als passadissos més de 24 hores a ser traslladats a planta.

  • La revista ‘Science’ denuncia l’assetjament sexual en la ciència: «Hem patit la cultura de mirar cap a un altre costat»

    Aquest és un article de eldiario.es

    «Hem vist a amigues, empleades i col·legues patir en una cultura que mira cap a un altre costat, etiquetant l’assetjament com una simple entremaliadura». Amb aquestes contundents paraules s’han expressat les investigadores Robin Bell i Lara Koenig en un editorial de la revista Science. Ambdues investigadores han alçat la veu, cansades de veure com alguns dels seus col·legues «ens han tocat de manera inadequada i han envaït repetidament el nostre espai personal».

    Des que el passat mes d’octubre sorgissin les primeres denúncies contra el productor de Hollywood, Harvey Weinstein, centenars de dones han començat a compartir històries d’assetjament que portaven dècades ocultes. El moviment, que ha estat batejat com ‘Me too’ i que ha estat nomenat com a personatge de l’any per la revista Time, no ha trigat a arribar al món de la ciència.

    Bell, presidenta de la Unió Americana de Geofísica, i Koenig, investigadora de la Universitat de Colorado, denuncien que fins ara havien restat en silenci, «temoroses de les conseqüències» i que quan s’havien queixat «en veu baixa», les seves queixes no havien tingut cap efecte.

    «Molts dels nostres col·legues masculins creuen que l’assetjament és alguna cosa del passat» o anecdòtic, denuncien les investigadores, a pesar que «els estudis indiquen que més de la meitat de les dones del món acadèmic han sofert algun tipus d’assetjament».

    No els falta raó. Segons els resultats d’un estudi publicat el 2014 a la revista PLoS ONE, el 64% dels científics assegura haver patit algun tipus d’assetjament i més d’un 20% considerava haver estat víctima d’assetjament sexual, sent la major part de les víctimes dones de baix rang en l’escala científica.

    També un estudi publicat el passat estiu en el Journal of Geophyscial Research: Planets, va mostrar que prop del 30% de les dones que treballen en el camp de l’astrofísica i les ciències de l’espai se senten insegures en el seu treball com a resultat de l’assetjament patit. En declaracions al Washington Post, la principal autora de l’estudi, l’antropòloga de la Universitat d’Illinois, Kathryn Clancy, va assegurar sentir-se «trista i sorpresa» per aquests resultats, que són «una de les proves més sòlides que alguna cosa funciona terriblement malament».

    L’estudi també va mostrar que més del 10% de les dones blanques i gairebé el 20% de les dones negres s’havien saltat alguna classe, havien deixat de participar en congressos o reunions professionals o havien rebutjat una oportunitat de treball de camp perquè se sentien insegures.

    Assetjament en les expedicions i el treball de camp

    Precisament el treball de camp és un dels problemes assenyalats per moltes investigadores. En l’estudi publicat en PLoS ONE, el 71% de les 512 dones enquestades van assegurar haver estat assetjades sexualment durant el treball de camp, sent el 84% d’elles estudiants de postgrau.

    Bell i Koenig asseguren a l’editorial que en l’àmbit de la geofísica aquest problema ha estat «una realitat durant molt temps» i denuncien que «el canvi cultural en els nostres camps sembla tan lent com el moviment de les glaceres que estudiem».

    Aquest mateix any, diverses dones van denunciar per assetjament sexual al geòleg i especialista en l’Antàrtida, David Marchant. El suposat assetjament es va produir durant diverses expedicions al continent gelat fa gairebé dues dècades, quan les investigadores eren estudiants de postgrau que treballaven per a aquest professor de la Universitat de Boston.

    Cap de les dones es va atrevir a denunciar al seu moment. Segons declaracions recollides per Science, algunes es van topar amb que els representants del departament els aconsellaven oblidar el cas. «Em van preguntar si no seria més fàcil per a mi completar la meva carrera i anar-me. Estava sorpresa, enfonsada i em vaig marxar sense posar la denúncia», explica una víctima que va acabar abandonant el món acadèmic.

    Premiar als assetjadors, castigar a les víctimes

    Altres temien que denunciar a un professor reconegut pogués suposar un obstacle en les seves carreres i van decidir esperar a tenir una plaça per denunciar a Marchant. «Crec que no estaria on estic avui si hagués dit alguna cosa», va declarar una de les víctimes.

    Bell i Koenig denuncien que, mentre «els perpetradors guanyen poder i prestigi», «les víctimes, sovint estudiants i postdocs amb poc poder, ‘trien’ altres camins», per la qual cosa demanen que es fomenti el debat, no solament a nivell individual, sinó dins de les societats i associacions científiques. Solament així, conclouen «les societats deixaran d’atorgar honors als assetjadors, mentre les seves víctimes se sentin en silenci entre l’audiència».

    El cas Marchant és solament un dels múltiples casos d’assetjament que han sortit a poc a poc a la llum en els últims anys. Les autores de l’editorial creuen que aquestes denúncies representen una oportunitat per provar de canviar la situació en l’entorn científic i fomentar una cultura menys permissiva amb els assetjadors. «Sabem que l’aigua produïda per un clima càlid pot fer que les glaceres es moguin més ràpid, igual que sabem que alguns esdeveniments socials poden desencadenar canvis ràpids en la nostra comunitat».

  • Unes eleccions quasi secretes

    Segurament molt poques persones saben que estem en procés electoral a la junta i a l’assemblea del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB). El desconeixement no és casual, és una de les moltes estratègies que han utilitzat les diferents juntes continuistes per seguir controlant la institució. Efectivament, aprofitant l’enrenou de les eleccions autonòmiques del dia 21 i les festes nadalenques, l’actual junta va convocar eleccions el passat 14 de Desembre. Amb tota seguretat el pròxim 14 de gener, i amb molta discreció, la mateixa junta continuista quedarà de nou escollida sense cap votació perquè no hi haurà candidatura opositora. El grup COMB TU que suposa el 42% de l’assemblea de compromissaris hem decidit no presentar-nos en aquesta ocasió, per dues raons fonamentals.

    La primera, perquè desaprovem que es segueixi emprant el mètode de votació per sobres quan la resta de col·legis l’ha abandonat per poc democràtic. Com hem denunciat repetidament, aquest sistema no assegura que el vot sigui secret. És un mètode emprat tradicionalment pels grups que es perpetuen en les institucions emprant una estructura clientelar. El cas del Sr. Villar al capdavant de la Federació Espanyola de Futbol n’és un bon exemple. Nosaltres vam impugnar aquest mètode a les darreres eleccions convocades l’any 2013 i malauradament encara no tenim una sentència definitiva que confirmi l’obvietat de què una organització que ha de ser democràtica per complir la seva funció social no pot tenir un mètode electoral que no compleixi unes mínimes garanties democràtiques.

    La segona, perquè no volem que la nostra presència a l’assemblea de compromissaris serveixi per aportar una imatge de normalitat democràtica a una institució que no ho és gaire. Tradicionalment les juntes del COMB han pres les decisions de forma totalment autònoma sense aprofitar el coneixement, la intel·ligència i l’energia que li aportarien els més de tres-cents metges i metgesses de l’assemblea. Al contrari, l’objectiu de la junta ha estat avorrir-los per aconseguir que marxin. La cinquantena de persones que van assistir a la darrera assemblea demostra que ho han aconseguit. Ho fan aportant informacions tedioses i sense transcendència, evitant abordar temes polèmics o sobreactuant davant tota opinió dissident per considerar-la una agressió personal. Però sobretot, amagant dades a les quals hi té dret qualsevol metge col·legiat. Emparats en una molt personal interpretació de la llei de protecció de dades es neguen, per exemple, a oferir informació econòmica detallada. Impedeixen que els col·legiats i els compromissaris sàpiguen amb què i amb qui es gasten els seus diners.

    Segurament la junta actual viurà com una victòria l’absència de contrincants electorals. Des de la meva perspectiva és una de les moltes deficiències democràtiques d’una institució que ha quedat segrestada per una elit extractiva. Els que passem visita ens sentim cada vegada menys representats per la junta. No deixa de ser curiós que hàgim lliurat el col·legi a un grup de persones vinculades a la propietat i les direccions de les empreses del sector públic concertat i als partits que han governat la Generalitat. Potser és per culpa del fet que al Sud d’Europa considerem aliances estratègiques el que al Nord d’Europa anomenen conflictes d’interès. És significatiu per exemple que el president de la junta electoral, antic company de junta de l’actual candidat, tingui l’oficina de la presidència del Cercle de la Salut al mateix COMB on també hi treballa el fill a l’assessoria jurídica que controla el procés electoral. Tot queda a casa.

    Hem d’entendre que la solució a molts dels nostres problemes professionals actuals, com són la precarietat laboral o la falta de veu en les organitzacions sanitàries, també impliquen reformar el COMB. Hem d’aconseguir que deixi de ser una organització exclusiva segrestada per una elit extractiva i que es transformi en una institució moderna, inclusiva, democràtica i transparent. La tasca no és fàcil. Hem comprovat que el sistema electoral poc democràtic no ho permet. Tampoc han estat efectives les ajudes demanades als Departament de Justícia i de Salut de la Generalitat. Diuen que no és competència seva, que hem d’anar als tribunals. Ja ho hem fet pel procés electoral però no podem posar demandes a cadascun dels aspectes que entenem com abusos de poder.

    Nosaltres no tenim pressa, esperarem la sentència judicial que ens permeti participar en un procés electoral, transparent, públic, democràtic i participatiu que serveixi per airejar una institució en benefici de la ciutadania i la professió.

  • La lluita contra la pobresa energètica: un tema social, de salut i legislatiu

    Ho explicàvem just fa un any: la pobresa energètica és una amenaça per a la salut. Els preus creixents de l’energia, la reducció de les rendes familiars o la baixa qualitat dels edificis són els principals aspectes que motiven una situació de pobresa energètica que suposa una amenaça per a la salut física i mental. Durant els últims mesos s’han aprovat i suspès lleis i ja s’inicien les sancions contra elèctriques.

    El Tribunal Constitucional va anul·lar els articles referents a l’emergència habitacional del decret de pobresa energètica i un jutjat de Barcelona va anul·lar el protocol de la Generalitat que evita els talls d’aigua i llum a les famílies en situació de vulnerabilitat. En tot cas, Juli Carrere, coordinador de Fuel Poverty Group – Energia Justa, una iniciativa de l’Associació Benestar i Desenvolupament i Ecoserveis, explica que és perillós i de difícil resolució. Opina que les elèctriques «fan publicitat per explicar que la llei ha caigut i que el bo social estarà per sobre» però realment «només han tombat el principi de precaució en un cas concret, segueix totalment vigent».

    L’aprovació del bo social elèctric a principis d’octubre fixa els llindars de renda per percebre descomptes en la factura de la llum i  impedirà que als consumidors atesos per serveis socials se’ls talli el subministrament. Diverses ciutats han denunciat aquest decret com insuficient. Una d’elles, Barcelona, estima que aquesta mesura oblida el 43% de la població afectada de la ciutat.

    Repassem diferents moviments i mesures al voltant de la pobresa energètica.

    L’Ajuntament de Barcelona sancionarà Endesa per talls de subministrament

    L’Ajuntament de Barcelona ha anunciat cinc sancions de 70.000 euros cadascuna a Endesa per incomplir la llei 24/2015 de pobresa energètica en no demanar l’informe d’exclusió residencial als Serveis Socials municipals abans de procedir a tallar el subministrament d’electricitat. A més a més, l’Ajuntament també ha presentat un recurs contenciós administratiu contra el Reial Decret 897/2017 de l’Estat que regula la figura del consumidor vulnerable o el bo social. Ho ha fet en considerar que va en contra de la Constitució i a la Directiva 2009/72 del Parlament Europeu i del Consell de la Unió Europea i perquè vulnera les competències exclusives en matèria de serveis socials que té assumides Catalunya i el mateix municipi de Barcelona.

    Laia Ortiz, tinent d’alcalde de Drets Socials, ha anunciat aquestes sancions remarcant que l’Ajuntament de Barcelona ja havia advertit que la regulació estatal era insuficient per preservar els drets energètics de la ciutadania. Així ho va denunciar el consistori en estudiar que, la mesura aprovada aquest octubre pel Govern, oblida a un 43% de la població afectada. Aquest percentatge es tradueix en què gairebé la meitat de les persones ateses per pobresa energètica per l’Ajuntament de Barcelona aquest any –unes 10.000– no podran acollir-se als descomptes, ni tampoc al principi de precaució, amb el nou bo social de l’Estat.

    Les primeres sancions que executa Barcelona responen a talls que es van produir un cop aprovada la llei 24/2015 en llars habitades per persones vulnerables. Els talls van ser detectats a través d’un dels 10 Punts d’Assessorament Energètic (PAE).

    Laia Ortiz va aprofitar la roda de premsa per explicar que l’Ajuntament de Barcelona no té com a objectiu sancionar però sí ser estrictes per garantir que «tothom tingui accés a uns subministraments bàsics independentment de la seva condició econòmica». A més a més, també va criticar el nou decret: «el nou bo social de l’Estat respon als interessos de l’oligopoli energètic i no pas a les necessitats de la ciutadania. Per això en reclamem la nul·litat.»

    Concentració a la plaça Sant Jaume per exigir l’aplicació de la llei 24/2015 l’any passat / ROBERT BONET

    El protocol de la Generalitat contra la pobresa energètica anul·lat per un jutjat de Barcelona

    Un jutjat de Barcelona va anul·lar el protocol de la Generalitat per evitar els talls de subministrament d’aigua i llum a famílies en situació de vulnerabilitat, que desenvolupava la llei contra la pobresa energètica. Aquesta, sorgida d’una ILP de la PAH i d’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), contenia normes en matèria d’emergència habitacional i pobresa energètica. El Tribunal Constitucional ja havia anul·lat alguns preceptes relatius a l’emergència habitacional, però els relacionats amb els talls encara seguien vigents.

    En la seva sentència la jutgessa argumenta que el protocol de la Generalitat, a més d’envair competències estatals, és nul de ple de dret per haver estat aprovat per l’Agència Catalana de Consum i no pel mateix Govern. Així dóna la raó a Endesa, que havia recorregut al considerar il·legal la prohibició de la Generalitat de tallar els subministraments al moment que es produeix un impagament.

    El tribunal Constitucional ja havia anul·lat l’abril de 2016 el decret de pobresa energètica, aprovat pel Govern de CiU el 2013, en considerar que envaïa competències estatals. Aquest protocol se suma així a la llarga llista de mesures contra la pobresa energètica que han estat anul·lades o rebaixades en diferents tribunals.

    Alternatives contra la pobresa energètica

    No entendre les factures, no saber si estàs pagant allò que perceps o més, no conèixer trucs per estalviar tant econòmicament com en termes ecològics… Informació que poques vegades està a l’abast de la població si és que aquesta no busca per iniciativa pròpia recursos, gens fàcils de trobar.

    A Catalunya, el 23% de la població en risc de pobresa pateix fred a casa a l’hivern. Per respondre això, hi ha qui aposta per la intervenció social contra la pobresa energètica mitjançant l’entrega de kits de microeficiència o, altrament dits, kits de supervivència. Això és el que realitza Fuel Poverty group en xarxa amb altres arreu de l’estat. Aquí a Barcelona, junt amb ABD, formen Energia Justa.

    Amb l’entrega de kits busquen incrementar el confort a la llar sense gastar més del que les famílies ja gasten. Els kits compten amb dues bombetes de baix consum, viret per sota portes, viret per finestres, regleta amb interruptor, pel·lícula aïllant finestres, temporitzador i termòmetre i higròmetre.

    Els diferents instruments pretenen rebaixar les implicacions que comporta tenir dificultats per accedir al consum d’energia. Alguns dels problemes que es troben les persones que pateixen pobresa energètica és no poder encendre la calefacció i mantenir la llar a una temperatura de confort, patir impagaments en les factures de la llum i per tant sumar deutes, desenvolupar i empitjorar certes problemàtiques de salut o que se’ls hi tallin els subministraments i es quedin sense llum, aigua o gas.

    Energia Justa és un projecte nascut de l’Associació Benestar i Desenvolupament (ABD) i Fuel Poverty. Suma així les vessants d’una entitat social i d’una entitat per l’eficiència energètica. A partir de formacions preparen als seus voluntaris per detectar les problemàtiques que puguin patir aquells que viuen en pobresa energètica. Existeix un punt informatiu on aquests voluntaris treballen individualment amb les afectades. Les trobades serveixen per assessorar en eficiència energètica però també per ensenyar a entendre les factures de les elèctriques.

    La població gran és la més vulnerable però sovint, ens explica Juli Carrere, hi ha gent que per altres factors com ara no entendre l’idioma també necessita entendre què se li està cobrant i què pot fer. És aquí on Energia Justa també intervé: «ens demanen ajuda per pagar factures però en comptes d’això nosaltres els hi ensenyem a reduir-les» donant informació de consum responsable.

    Des d’Energia Justa realitzen tallers, punts d’informació i també intervenció directe. Carrere ens explica que en algunes ocasions els ajuntaments se’ls hi han dirigit però «la feina dels voluntaris arriba on arriba» i, a més, aquesta «no hauria de suplir l’activitat de les administracions».

  • Impacte i rellevància

    No és habitual que la revista Science publiqui una recerca sobre periodisme i que aquesta no sigui un estudi observacional sinó un assaig aleatoritzat. Realitzat al llarg de diversos anys als Estats Units, aquest experiment ve a confirmar que la premsa té una notable capacitat d’influència al debat públic. En aquests temps de comunicació digital i de diàleg redundant a la xarxa, fins els periòdics de grandària petita i mitjana són capaços de condicionar els temes de conversa. La principal limitació d’aquest experiment és que mesura l’efecte causal (la influència) amb paràmetres com el nombre de pàgines vistes i discussions a Twitter; i, és clar, els tuitaires no representen al conjunt de la ciutadania. Amb tot, aquest respatller experimental a la teoria que la premsa estableix l’agenda del debat públic (agenda setting) és una bona notícia per al periodisme i els periodistes. I és també una bona notícia, per la qual cosa té d’oportunitat, per a la comunicació de la biomedicina i la cultura de la salut.

    Fa temps que els científics saben que la premsa representa una gran oportunitat per difondre les seves troballes i, de pas, tenir rèdits professionals. El popular factor d’impacte, que mesura la capacitat d’influència d’una revista acadèmica en el si de la mateixa comunitat científica, es veu beneficiat per la difusió mediàtica d’un article científic. Això és alguna cosa sabuda des de 1991, quan un estudi va comprovar que la difusió d’un article científic del New England Journal of Medicine en el New York Times augmentava les cites d’aquest article en les revistes científiques. Des de llavors, altres estudis han confirmat aquests resultats en altres periòdics i revistes, a la vegada que s’ha comprovat que la difusió mediàtica d’un article científic augmenta les seves descàrregues a la xarxa. Recentment s’ha començat també a mesurar l’impacte que tenen les publicacions científiques a la web social, desenvolupant per a això noves mesures alternatives (altmetrics) a les cites en les publicacions científiques. Moltes revistes acadèmiques ofereixen ara dades altmètriques de nombroses fonts sobre l’atenció en temps gairebé real que es dispensa als articles científics en la premsa digital, Twitter, Mendeley, Facebook, YouTube, Google+,Wikipedia i una llarga llista de blogs i altres plataformes de comunicació.

    El lideratge de la premsa en tot aquest ecosistema sembla indiscutible, entre altres coses perquè és el primer productor de notícies, per davant de la televisió, la ràdio i altres mitjans. Amb tot, el ressò que tenen les principals revistes mèdiques en la premsa generalista és molt desigual a les diferents regions del món. Així, la premsa anglosaxona (EUA i el Regne Unit) presta el triple d’atenció a aquestes revistes que la premsa europea, i aquesta per la seva part molt més que la llatinoamericana. Si agafem tres diaris representatius d’aquestes regions, resulta que el britànic The Guardian es fa ressò de les publicacions mèdiques 3,5 vegades més que l’espanyol El País i 26 vegades més que l’argentí La Nación. L’impacte de les revistes en la premsa és solament un indicador, que no diu gens sobre la qualitat científica dels missatges que es difonen en els periòdics, però ens dóna una certa idea de la vitalitat que té el periodisme biomèdic en diferents països. A més, el periodisme representa un filtre professional dels missatges que arriben als ciutadans. En qualsevol cas, una cosa és l’impacte mediàtic, que sempre és una cosa que es pot treballar utilitzant les eines adequades, i una altra molt diferent la rellevància científica i la certitud dels missatges que es difonen.

  • L’epidèmia de grip satura les Urgències de Vall d’Hebron i Sabadell

    Aquest és un article publicat a eldiario.es

    Surt Míriam de la planta d’Urgències amb una màscara a la boca. «Aquí dins hi ha un concert de tos i mocs, el passadís està ple de gent molt gran i amb lliteres per tot arreu», explica aquesta dona, que va acompanyar a la nit al seu marit a l’hospital Vall d’Hebron perquè li preocupava una forta pujada de febre després d’haver-li trasplantat el ronyó dos mesos abans. «A ell l’han atès bastant de pressa, i els professionals no deixen a ningú abandonat, però es nota que hi ha gent esperant moltes més hores de l’habitual», comenta Míriam.

    Les Urgències d’alguns hospitals catalans es troben a la vora del col·lapse a l’espera que l’epidèmia de grip arribi al seu màxim apogeu. Els casos s’han gairebé triplicat en l’última setmana a Catalunya, passant de 98,6 a 248 per cada 100.000 habitants, amb el que les plantes que ja havien obert tots els llits possibles durant les festes s’han acabat de desbordar. Així ho denuncien els treballadors de Vall d’Hebron, l’hospital Joan XXIII de Tarragona o el Parc Taulí de Sabadell, en el qual fins i tot la directora executiva del centre, Cristina Carod, admet la «saturació».

    Des del Parc Taulí és d’on arriben les denúncies més reiterades per col·lapse. Des d’abans de  la Nit de cap d’any -i, per tant, abans de l’epidèmia-, els treballadors d’Urgències van avisant que es troben sovint amb 70 o 80 pacients en el nivell 2 -el pas previ a l’ingrés hospitalari- quan està preparat per atendre a 35 persones.

    «Hi ha pacients que han d’esperar dos o tres dies per passar a planta», lamenta Txus Merino, de la Plataforma de Treballadors del Taulí (PATT), quan no és recomanable que se superin les 24 hores. Si s’escau han arribat a ajornar les operacions no urgents «per poder alliberar llits», segons Carod.

    L’allau de pacients ha portat als hospitals a obrir llits i plantes allà on han pogut. El Taulí ha habilitat 26 llits nous (12 en la seva vella planta d’Oftalmologia i altres 14 al centre sociosanitari contigu), però així i tot hi ha hagut dies que han hagut d’allotjar a adults d’Urgències a la planta de pediatria «perquè era insuportable», segons relata Merino. A Barcelona, el Consorci Sanitari ha obert 16 llits a l’Hospital de l’Esperança per alleujar Vall d’Hebron.

    «Els professionals estan estressats, i treballar en els passadissos, amb un malalt al costat d’un altre, deixa sense intimitat als pacients i sense seguretat als treballadors», exposa Judith Capdevila, membre de la Junta de Personal de Vall d’Hebron per CCOO, que denuncia que també es nota l’efecte de les retallades pressupostàries de la crisi econòmica. «Aquests dies s’ha contractat a més gent, però seguim sense tenir els mitjans per atendre a la gent com toca», sosté. Des de l’Hospital, no obstant això, rebutgen que es catalogui la situació de col·lapse, ja que al·leguen que el drenatge de pacients d’Urgències a ingrés es produeix sense demores destacables.

    «La meva mare va arribar a les 17 h amb una infecció respiratòria i no la va atendre un metge fins passada la 1 de la matinada», es lamenta Juana, que com molts familiars ha hagut de bregar amb esperes de més de 5 o 6 hores per a la visita. El perfil de la mare de Juana coincideix amb les xifres que maneja la Generalitat: els pacients majors de 85 anys s’han incrementat en un 20,3% respecte a la setmana passada. Els hospitals informen que molts d’ells responen a patologies cròniques descompensades, sovint respiratòries.

    Però on més impacte està tenint la grip és entre els més petits. Segons xifres oficials, la taxa d’incidència del símptoma gripal aconsegueix els 905 casos per cada 100.000 nens de 0 a 4 anys i els 417 per cada 100.000 entre els de 5 a 14.

    Les Urgències de Sabadell estan col·lapsades des d’abans de l’auge de la grip

    Per què es col·lapsen les Urgències?

    La idiosincràsia de cada hospital impedeix una comparativa sobre el col·lapse dels seus serveis d’Urgències, així com una anàlisi de què provoca que tendeixin més a la saturació uns que uns altres. No és casual que a Sabadell es col·lapsin més, ja que atenen a una població de referència de 400.000 persones amb unes Urgències pendents d’ampliació (de cara a 2019). A Vall d’Hebron, per la seva banda, acudeixen pacients de diferents punts de Catalunya que consideren que la seva urgència pot estar relacionada amb alguna especialitat de l’Hospital.

    Després hi ha factors que comparteixen tots els centres en aquestes èpoques. «Quan són vacances molts centres privats i residències geriàtriques tenen menys personal i envien als pacients a l’hospital», relata Josep Martí, que va ser director assistencial de Vall d’Hebron. També recorda Martí que un control més gran de persones amb patologies cròniques, sobretot des dels Centres d’Atenció Primària, evitaria que acudissin amb tanta freqüència a les Urgències dels Hospitals.

    Això últim casa amb una de les mesures impulsades per la Generalitat dins del Pla Nacional d’Urgències de Catalunya (PNUC), que es va aprovar a l’abril i es preveu que s’implementi al llarg dels propers quatre anys. Una de les apostes d’aquest pla és la creació de cinc nous Centres d’Urgències i Atenció Primària (CUAP), dels quals s’ha obert fins ara un, el de Girona.

    El pla planteja l’elaboració de plans territorials de contingència, per poder desplegar recursos per a Urgències en funció de la demanda, i ha engegat ja la creació de la línia pediàtrica 061 per a consultes ciutadanes, una altra de les vies amb les quals la Generalitat creu que pot descongestionar els hospitals.

  • El COIB es queixa a RTVE per sexualitzar les infermeres en un dels seus programes

    El Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) s’ha posicionat en contra de la imatge sexualitzada d’unes infermeres en el programa de «Telepasión. El Musical» que va emetre RTVE el 24 de desembre a la nit. Davant d’això, el COIB ha enviat una queixa al Defensor de l’Espectador de RTVE, Ángel Nodal, on han exposat els fets i els diferents criteris d’autorregulació de l’ens públics que es consideren vulnerats en l’emissió.

    A la carta, s’exposa que tot i tractar-se d’un programa d’entreteniment, «no es pot tolerar que un cop més es representi a les infermeres sota una mirada masclista, sexualitzada i desprovista de tot allò que ens defineix com a professió». Així, denuncien que es mostri a les infermeres, en el seu àmbit de treball, amb una imatge sexualitzada i sesgada.

    «No atenem a les persones lleugeres de roba», explica la carta, « i, aprofitem per aclarir per a futures ocasions, no portem capa ni còfia. La nostra roba de treball és la mateixa que la resta de professionals de la salut i de ben segur que la coneixen.  Evitar els estereotips anacrònics i respectar la imatge pública d’aquesta professió per evitar la ridiculització de milers d’infermeres és, al nostre entendre, una obligació moral ineludible des de qualsevol mitjà de comunicació, especialment greu en el cas d’una televisió pública».

    A l’escrit denuncien el que consideren un insult per a tot el col·lectiu que representa més de 50.000 persones a tot Catalunya. Aclareixen també que «la Infermeria és una professió amb formació universitària, que es forma, fa recerca i contribueix a avançar en el benestar de les persones».

    La carta acaba amb la demanda per part del president del COIB, Albert Tort Sisó, de la retirada del programa de l’espai A la Carta del web de RTVE i amb unes disculpes públiques.

  • «Hi ha més infarts provocats per contaminació que per cocaïna»

    Aquesta és una entrevista de eldiario.es

    Durant els últims anys diverses ciutats espanyoles han superat els límits legals de contaminació atmosfèrica en diverses ocasions. Institucions internacionals i europees han alertat en diverses ocasions dels riscos que l’empitjorament de la qualitat de l’aire té per a la salut dels ciutadans i s’ha observat que quan es donen aquests pics de contaminació augmenten els ingressos dels hospitals.

    L’Organització Mundial de la Salut estima que la mala qualitat de l’aire provoca cada any tres milions de morts prematures i que la contaminació està relacionada amb l’aparició de diversos tipus de càncer, amb malalties respiratòries i fins i tot s’ha convertit en un dels principals factors de risc d’infart cerebral. Ara, segons un estudi realitzat per investigadors espanyols a la ciutat de Barcelona i publicat a l’International Journal of Cardiology, els contaminants de l’aire també actuen com a desencadenants dels infarts de miocardi més greus.

    «Hem tret dues conclusions principals, la primera, que en els dies que hi ha més contaminació atmosfèrica ingressa més gent per infarts de miocardi i la segona, que durant aquests dies els infarts també són més greus», explica a eldiario.es el principal autor d’aquest estudi, cardiòleg de l’Hospital Vall d’Hebron i investigador del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Malalties Cardiovasculars, Jordi Bañeras.

    Quina influència té la contaminació en el nombre d’infarts?

    L’associació que hem trobat és significativa i per tant existeix, però és petita. La probabilitat de qui està exposat és de 1’05 vegades més que els que no ho estan.

    No sembla una probabilitat molt alta

    Jo sempre ho comparo amb la cocaïna. Quan algú consumeix cocaïna té fins a 23 vegades més probabilitats de tenir un infart que qui no la presa. Òbviament, la relació amb la contaminació no és tan forta, però cal tenir en compte que hi ha molt poca gent exposada a la cocaïna, mentre que a la contaminació estem tots exposats, de manera que a nivell d’impacte hi ha més infarts provocats per contaminació que per cocaïna, tot i que aquesta droga és un factor molt més potent.

    Com es produeix un infart?

    Un infart es produeix quan hi ha una obstrucció en una artèria que fa que arribi menys sang al cor, llavors el tros de cor que no rep reg es perd, el que nosaltres anomenem necrosi. Els infarts més greus són aquells en què l’artèria es tapa del tot i nosaltres ho identifiquem perquè en fer un electrocardiograma hi ha una ratlla, que nosaltres anomenem segment ST, que puja. Per això es diuen infarts de miocardi per elevació de ST.

    I com influeix la contaminació?

    Cal diferenciar els factors de risc dels desencadenants. Els primers són ben coneguts per la població, com el tabaquisme, la hipercolesterolèmia, la hipertensió arterial, el sedentarisme, l’obesitat, etc. Tot això fa que les artèries es vagin estrenyent, perquè es van acumulant plaques de colesterol i va apareixent una obstrucció lentament. Això és el que nosaltres anomenem una placa d’ateroma.

    Si la placa és petita, l’individu no s’assabenta, ja que passa suficient sang. El problema és que la contaminació pot fer que la placa es fissuri o es trenqui, amb el que es pot produir un sagnat i la sang coagulada pot arribar a ocupar tot el diàmetre de l’artèria i tapar-per complet, produint l’infart.

    Existeix una quantitat límit per garantir la seguretat dels ciutadans?

    No podem dir un nombre exacte, el que sí que podem dir és que com més es redueixi la pol·lució més infarts s’eviten. Si reduïm els nivells d’alguns contaminants en 10 micro grams per metre cúbic ens evitaríem un mínim de 19 ingressos per infarts de miocardi a l’any només a la ciutat de Barcelona i aquesta xifra no és gens menyspreable.

    Però la legislació estableix uns valors límit ¿són insuficients?

    La major part dels dies complim els límits de la Unió Europea, però està clar que hauríem de marcar-nos límits més baixos i tendir cap als valors que marca l’Organització Mundial de la Salut, però no els estem assolint. Cal tenir en compte que nosaltres només hem estudiat els infarts, però hi ha molta evidència científica sobre els molts problemes de salut que genera la contaminació de l’aire.

    Quins són els contaminants més associats als infarts?

    Els dos contaminants que tenen una associació més forta amb l’aparició d’infarts de miocardi i amb la seva gravetat són el PM 2.5 i el PM 10, que provenen fonamentalment del trànsit rodat. Són una espècie de boletes de contaminació que hi ha en l’ambient i que es classifiquen segons la seva grandària. Les menors de 2,5 micres es diuen PM 2.5 i provenen principalment dels tubs d’escapament dels vehicles dièsel, mentre que les d’entre 2,5 i 10 micres es diuen PM 10 i es generen per la fricció de les rodes dels cotxes amb el terra, dels frens, etc.

    Segons l’informe anual del Ministeri els valors d’aquests contaminants a Barcelona estan per sota de les recomanacions de l’OMS

    Però aquests valors es donen per a zones més àmplies, si barreges en un estudi zones de camp amb grans ciutats fent una simple mitjana, és molt difícil poder treure conclusions, ja que la situació pot variar en pocs quilòmetres. Per exemple, la contaminació a la serra de Collserola és molt més baixa que la que pot haver-hi en el centre de la ciutat.

    Nosaltres hem estat molt meticulosos i hem tingut en compte totes les estacions de mesurament de contaminació de Barcelona, ​​les van estudiar individualment i vam veure que hi havia dos patrons, unes mostraven valors alts de contaminació i altres tenien valors molt baixos. Per això apliquem dos models diferents.

    En l’informe del Ministeri només es mostren els valors de mitjana anual de PM 2.5, però vostès han fet un estudi amb mesures diàries, per què?

    Els contaminants afecten a curt termini, de manera que no podem estar mirant la mitjana anual, perquè per a aquests mals això no ens serveix, el que cal mirar són les dades diàries i setmanals. Els dies de més contaminació són els que tenen més risc, ja que són els dies en què una persona vulnerable se li podria trencar una placa ateroma i tenir un infart.

    D’aquesta manera hem pogut veure que l’exposició a la contaminació pot estar actuant fins cinc dies abans que es produeixi l’infart i fer que aquest sigui més greu. És a dir, que si avui hi ha un pic de contaminació, d’aquí a quatre dies una persona pot tenir un infart i, per haver estat exposat a aquesta contaminació, l’infart pot ser més greu. Són pocs dies els que es superen els límits marcats, però, per exemple, aquests últims dies a Barcelona s’han superat els límits i aquí és on cal estar més vigilants.