Just Deploy It!

Blog

  • Generalitat i Ajuntament portaran nous equipaments sanitaris als barris més pobres de Barcelona

    El nou conveni d’inversions 2016-2023 per la millora de les infraestructures sanitàries a la ciutat de Barcelona, que preveu actuacions com construir nous Centres d’Atenció Primària (CAP) o fer ampliacions i reformes en centres com l’Hospital Vall d’Hebron, entre altres, tindrà un finançament de 187 milions d’euros. La majoria de les 37 actuacions en les què es concreta el conveni són obres d’ampliació, construcció o reforma estrictament d’equipaments sanitaris que està previst enllestir abans de 2020 -algunes com el CAP de Gràcia o les obres a l’Hospital del Mar ja estan en marxa- tot i que el marge per completar-les totes s’estén fins al 2023.

    El conveni és fruit d’un acord entre l’Ajuntament de Barcelona i el Departament de Salut, a través del Consorci Sanitari de Barcelona -l’ens on comparteixen taula les dues institucions i on poden arribar a consensos en matèria de salut i equipaments a la ciutat– i posa especial èmfasi en atacar les desigualtats en salut a la capital catalana. «Estem davant d’un dels principals acords de mandat per una de les prioritats evidents de la ciutadania: la salut», ha assenyalat l’alcaldessa de Barcelona Ada Colau al costat del conseller de Salut Toni Comín, amb qui s’han felicitat per la feina conjunta i els esforços de cooperació per avançar en matèria de salut.

    Atacar les desigualtats en salut

    «Les desigualtats tenen un impacte directe en la salut», ha apuntat Colau, que ha recordat que a l’octubre es va fer un informe sobre les desigualtats en salut a la ciutat de Barcelona en què ja es va detectar en quins barris era prioritari actuar. Segons aquest informe, en 18 dels 73 barris de Barcelona les dificultats socioeconòmiques es tradueixen en problemes de salut i indicadors com l’esperança de vida varien molt en funció del barri; entre Pedralbes i Torre Baró, per exemple, hi ha onze anys de diferència en l’esperança de vida.

    Dels 187 milions previstos, el 77% seran inversions en «barris prioritaris», que es concretaran en 20 actuacions. Ja en una entrevista amb aquest diari la comissionada de Salut a l’Ajuntament, Gemma Tarafa, avançava que es posaria un accent especial a Nou Barris, Ciutat Vella, Sant Martí i Sant Andreu. «Hem de ser capaços de lluitar contra les causes de les desigualtats en salut però també contra les conseqüències», ha afegit Comín.

    Millores també en salut mental i atenció sociosanitària

    Les principals actuacions es concentren en quatre grans àmbits: l’atenció especialitzada (71% del pressupost), l’atenció primària i comunitària (13%), l’atenció sociosanitària (11%), l’atenció a la salut mental i les addiccions (6%). Quant al primer, s’aposta per continuar amb la millora dels hospitals de la ciutat. Destaquen per exemple l’ampliació de les urgències de Traumatologia de l’Hospital Vall d’Hebron, on també s’equiparà amb nou material el Bloc Quirúrgic i la UCI i es millorarà l’Àrea Maternoinfantil. A més, s’enllestiran les noves urgències de l’Hospital del Mar i una nova maternitat, i a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau es construirà un nou edifici de recerca.

    En matèria d’atenció primària el pla inclou la construcció de 4 centres nous: el CAP Barceloneta, el CAP Fort Pienc -Eixample Dreta Sud, el CAP Badal i el CAP Parc i Llacuna del Poblenou. També es remodelaran centres com el CAP Bon Pastor, que incorporarà un espai per activitats de salut comunitària, i s’adequaran els CUAPs de Ciutat Vella i Gràcia, entre altres.

    Per primera vegada un conveni d’aquest tipus inclou els centres d’atenció i seguiment a les drogodependències (CAS) amb l’ampliació del CAS Fòrum i el CAS de la Barceloneta així com els nous centres CAS Baluard i CAS Nou Barris -actualment a Barcelona hi ha 19 centres que donen assistència en l’àmbit d’atenció a les drogodependències. En salut mental destaquen nous espais dels centres de salut mental de l’Eixample, que està previst que s’integrin a les instal·lacions del CAP Manso.

    En atenció sociosanitària, un àmbit en què bona part de l’activitat queda en mans d’entitats privades amb ànim de lucre -segons un informe de l’Ajuntament- destaca la previsió de construir un nou centre públic per apropar places sociosanitàries a l’Àrea Integral de Salut Barcelona Esquerra -encara no s’ha decidit la ubicació exacta- així com també la reobertura de 65 llits del Centre Fòrum i l’adequació d’un nou espai de rehabilitació ambulatòria després que fa uns mesos la comissionada de Salut denunciés que «té 150 llits tancats mentre es deriva finançament a sociosanitaris amb ànim de lucre».

    Menys finançament però més esforços municipals

    Dels 187 milions compromesos, la Generalitat n’aporta 116 (62%) i l’Ajuntament de Barcelona 45 (24%) mentre que els restants provenen entre d’altres d’entitats proveïdores de serveis sanitaris. El total de finançament suposa en termes comparatius menys que l’anterior conveni 2008-2015- que preveia 237 milions d’euros més 300 milions per la remodelació de l’Hospital Sant Pau. Comín ho ha justificat pel context en què es va dissenyar ja que «era situació d’expansió pressupostària», ha afegit. Preguntat per l’origen de la partida que aporta la Generalitat i si aquesta corre perill -en el context de pròrroga pressupostària actual- el conseller de Salut ha sortit al pas de la pregunta i ha assegurat que els diners compromesos ja estan compromesos tot i que no ha donat més detalls.  Amb tot l’aportació que fa el consistori sí que suposa un major esforç pressupostari en relació al govern municipal de Jordi Hereu, que llavors només va dedicar-hi 16 milions d’euros, ha recordat Ada Colau. A més, com ja va informar aquest diari, del pla anterior, el conveni 2008-2015, només s’haurien finalitzat un 55% dels projectes previstos.

    De moment, fora del pla i pendent que se n’aprovi la viabilitat en comissions específiques hi ha altres obres com la segona fase d’obres del Mar, el nou edifici de consultes externes de Vall d’Hebron o l’ampliació de l’Hospital Clínic així com sis o set CAPs a reformar o construir. La comissionada de Salut de l’Ajuntament, Gemma Tarafa, ha explicat que cada any es farà com a mínim una reunió de seguiment del pla que preveu el conveni 2016-2023, un pla que assegura, s’ha fet tenint en compte projeccions de població dels propers anys i els plans urbanístics. «Si cal, es reorientaran passos durant el conveni», ha assenyalat Tarafa.

  • Salut tancarà 1.800 llits d’hospital durant l’estiu però reforçarà els equips d’Atenció Primària

    Arriba l’estiu i com cada any el Departament de Salut de la Generalitat disminueix l’oferta de serveis als centres sanitaris púbics. Aquest any es tancaran de mitjana 1.800 llits d’hospital durant tot l’estiu, d’un total de 13.718 que estan operatius a tot el territori. La mesura es va començar a implementar el passat 1 de juliol i estarà vigent fins a finals de setembre.

    L’any passat Salut va tancar 1.883 llits d’un total de 13.297. Això significa que el 2015 van estar en actiu el 85,9% del total dels llits i aquest any hi estaran el 86,9%.Lleida és el territori més afectat per aquesta mesura. En total estaran disponibles el 76,9% del total dels llits. Li segueix Terres de l’Ebre (79%), Catalunya Central (86,3%), Barcelona (87,1%), Girona (88,9%), Tarragona (89,3%) i l’Alt Pirineu que mantindrà el 100% dels llits oberts.

    Com sempre el Departament de Salut justifica aquestes mesures per “adequar els canvis que es produeixen durant aquests mesos en la utilització dels recursos assistencials de la xarxa sanitària pública de Catalunya per part de la ciutadania”.

    De fet, com a mesura per adequar l’activitat Salut ha decidit reforçar els equips de professionals. En total hi haurà 366 persones addicionals treballant, sobretot en les zones més turístiques, un 20% més que el 2015. Es reforçaran sobretot els equips d’Atenció Primària, en total hi haurà 320 treballadors addicionals, un 9% més que l’estiu passat. També es reforçarà el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) amb 27 ambulàncies addicionals, i un 15% més d’hores de cobertura contractada que l’estiu passat.

    “Celebrem en positiu que es tanquin menys llits”, ha valorat el portaveu de Marea Blanca Catalunya, Pep Martí, a Europa Press. Tot i així ha criticat que s’utilitzi l’estiu per tancar plantes i quiròfans, fet que considera paradoxal ja que en algunes zones augmenta el nombre de població a causa d’un increment del nombre de turistes.

    Martí recorda que la xarxa publica pateix una situació de cronificació, i ha demanat a Salut que se’n recordi de reobrir els llits al setembre, ja que a Mare Blanca els consta que molts llits no es reobren de forma ràpida passat l’estiu.

    Amb tot Salut assegura que aquestes mesures són adaptables a les necessitats assistencials que es produeixin per poder donar una resposta adequada i flexible en tot moment.

    Fa unes setmanes veïns i pacients de l’Hospital Vall d’Hebron denunciaven la saturació de les urgències, agreujada, segons deien, pel tancament de 24 llits de la novena planta del centre. La capacitat de l’Hospital es mou segons les necessitats justificava llavors el centre, però els veïns asseguren que des de les retallades en Salut es mantenen llits tancats de forma estructural.

  • Peer o power review?

    Quan enviem un article d’investigació a una revista per a la seva possible publicació, els editors es serveixen d’experts perquè emetin el seu judici sobre el nostre treball i ajudin al comitè editorial a decidir si té o no mèrits suficients per a ser publicat. Aquests experts reben el nostre manuscrit i remeten un comentari crític del que es valdrà l’editor per prendre una decisió final. Aquest procés es coneix com a revisió per parells (peer review, en anglès) i és l’estàndard de valoració àmpliament acceptat per les revistes de més prestigi. Per regla general, el revisor coneix la procedència del manuscrit però els autors mai arriben a conèixer la identitat dels revisors. Algunes revistes demanen que els autors proposin revisors o vetos, però mai sabran del cert si els editors compleixen amb els seus suggeriments.

    Sobre el paper, aquest mètode d’enjudiciament sembla just però el lector avisat pot intuir fàcilment on són els seus punts febles i si avui els porto a col·lació en aquesta columna és perquè les veus discordants són cada vegada més nombroses. Recentment, revistes de prestigi en el camp de la biomedicina han patit crítiques severíssimes per part d’investigadors reconeguts i fins i tot algun premi Nobel. Fa uns mesos Randy Schekman, premi Nobel de Medicina, feia crítica pública d’algunes revistes d’alt impacte i prometia no tornar a publicar-hi: «així com Wall Street ha de detenir la cultura dels bons, així la ciència ha de detenir la tirania de les revistes de luxe», declarava. També New England Journal of Medicine ha estat objecte de reprimendes per part de científics reputats. Quins són els principals arguments que s’esgrimeixen contra el peer review?

    N’hi ha diversos però avui voldria centrar-me en un particularment preocupant i del que, com molts altres autors, jo mateix he estat víctima en diverses ocasions: l’abús de la seva posició, l’abús de poder.

    En efecte, la majoria de revisors de les revistes en les que desitgem publicar, perquè són les que tenen més difusió internacional, estan en una posició de privilegi en dictaminar sobre un manuscrit. Tenen, per així dir-ho, poder sobre els autors i, com en qualsevol altre escenari de poder, tenen l’ocasió de exercir-lo amb honestedat i sense conflicte d’interès o bé abusant del seu càrrec. Per què un revisor pot sentir-se amenaçat en el seu estatus per un manuscrit que té entre les seves mans pendent de judici i aconsellar que no sigui publicat? Bàsicament per dos motius: 1) l’autor presenta dades que contradiuen la seva opinió (i les seves publicacions), i la difusió de l’article en qüestió podria posar en dubte el seu lideratge; o 2) el revisor no té temps i coneixements suficients per jutjar el manuscrit però no rebutja la seva revisió (una cosa que sempre pot fer) per por a perdre la seva posició d’àrbitre, en definitiva, el seu poder.

    En el primer cas, assistim a una flagrant contradicció del principi mateix de la ciència que és el de la controvèrsia i el de la confrontació d’evidències. Quan a principis dels 80 treballava a l’Hospital de Bellvitge, el nostre incipient grup de recerca va demostrar més enllà de tot dubte que, en contra de l’opinió vigent, les infeccions ocasionades pels catèters que es posen a les venes per administrar alimentació intravenosa infectaven per dins i no per la seva superfície externa. Aquesta aportació tenia un interès immediat, ja que suposava un canvi de paradigma per prevenir i tractar aquestes infeccions hospitalàries. Milers de pacients s’haurien pogut beneficiar si la nostra publicació hagués aparegut aviat i en una revista d’àmplia difusió. Però no va ser així. Patim les crítiques menyspreadores i poc informades de diversos experts en el tema que havien forjat la seva carrera defensant l’origen extern d’aquest tipus d’infeccions.

    El nostre article pioner va trigar gairebé tres anys a ser publicat en una revista de segona línia. Des de llavors, la nostra aportació en aquest camp de la medicina ha estat reconeguda amb més de 1.000 cites d’estudiosos de més de 20 països. Al llarg de la meva carrera com a investigador m’he enfrontat en diverses ocasions a situacions similars i no em cap el menor dubte que aquest tipus de conflicte d’interessos és un dels obstacles més seriosos amb què s’enfronta en l’actualitat el sistema de revisió per parells. Fins i tot jo diria que ha anat a pitjor: molts revisors semblen més aviat guardians del dogma que persones obertes a nous punts de vista, actitud deletèria en el camp de la investigació.

    No hi ha res més decebedor que rebre el rebuig d’un editor basat en una crítica desinformada i errònia d’un article en el qual hem treballat a consciència, de vegades durant mesos. Però succeeix. Molts revisors no es prenen el seu treball seriosament. Caminen enfeinats, curts de temps i més preocupats pel seu patrimoni i la seva promoció que compromesos amb una tasca desinteressada que requereix dedicació i temps. Per a ells, tenir un altre manuscrit sobre la taula resulta més aviat una nosa que acabaran despatxant al cap de cinc o sis setmanes -per intranquil·litat de l’impacient autor- després d’una lectura superficial i unes poca línies despectives que sovint denoten que ni s’ha assabentat del seu contingut. Però en lloc de cedir el seu lloc i declinar les invitacions per revisar treballs, mantenen el seu estatus de revisor com un galó més afegit al seu currículum.

    El mal ús del poder que exerceixen editors i revisors sobre les publicacions està contribuint al desprestigi de les revistes «de marca» i amenaça amb corrompre un mètode considerat tradicionalment com el més apropiat.

  • Les grans farmacèutiques van pagar més de 230 milions d’euros a metges i organitzacions el 2015

    Els principals laboratoris que operen a Espanya van pagar al voltant de 230 milions d’euros el 2015 a metges i organitzacions sanitàries entre patrocinis, honoraris, col·laboracions, viatges i manutenció. Així es dedueix de la publicació, empresa per empresa, de les denominades «transferències de valor»: els diners que flueixen des dels laboratoris cap a particulars i entitats. Les firmes expliquen que la meitat va a projectes d’investigació.

    És la primera vegada que aquestes empreses han accedit a revelar quants diners destinen a aquestes activitats de promoció, formació o desenvolupament de productes. La primera en el rànquing és Novartis que va fregar els 40 milions l’any passat. Novartis és la titular del famós fàrmac anticoagulant Sintrom i és una potència dels genèrics amb la seva filial Sandoz. El segueix Roche amb 31 milions d’euros i MSD-que ven productes oncològics o de neurociència- amb 28 milions. Les dades provenen de les pròpies signatures en virtut d’un acord de transparència a nivell europeu. Cadascú ofereix els seus càlculs.

    Els laboratoris han insistit a l’hora d’aportar aquesta informació que els pagaments són fonamentals per avançar en investigació. Per exemple la suïssa Roche subratlla que va destinar «un 55,5% de les seves transferències a professionals sanitaris i organitzacions a R+D: un total de 17,6 milions». Una dotzena d’empreses sumen aquests centenars de milions. Dels quals més de 60 han anat a parar a professionals.

    No obstant això, els pagaments a metges, associacions de pacients o societats científiques han estat assenyalats com un mètode dels laboratoris per afavorir les vendes dels seus productes. Ja fora mitjançant prescripcions mèdiques o recomanacions a col·lectius afectats per una patologia, aquests diners eren comptabilitzats de palanca comercial. «Ara està tot molt més controlat. Cal signar un full per autoritzar que el que et financen es publica», explica una especialista de la sanitat pública madrilenya que ho contraposa a l’època de barra lliure.

    Entre els gegants dels medicaments que més han abonat es troben alguns noms que s’han fet famosos com el de la nord-americana Gilead -propietària del Sovaldi- que va gastar més de 12 milions d’euros o AbbVie – desenvolupadora del combinat antiviral Viekirax-Exviera- amb més de 17. Les dues marques han estat al centre de la polèmica de l’accés als costosíssims medicaments contra l’hepatitis C d’última generació (i alta eficàcia).

    Altres laboratoris amb transferències molt quantioses són la francesa Sanofi (que gestiona marques conegudes com el Cortafriol, el Dogmatil contra els vertígens o el Amaryl per a diabètics), que voreja els 20 milions, GlaxoSmithKline – locomotora mundial de les vacunes com la de la varicel·la o la tos ferina i propietària del Ventolín- més de 23-, Pfizer (que comercialitza el Tranquimazin o el Orfidal) amb 15 milions o Laboratoris Ferrer que supera els 20 milions pagats. La britànica Astrazeneca va per sobre dels 14,5 milions. El fabricant del famós Prozac, Lilly, també depassa els set milions d’euros.

    A les grans xifres dels vaixells insígnia del sector caldria afegir tot el reg que també arriba de corporacions de menor grandària. Un exemple, els laboratoris Servier informen d’unes transferències una mica superiors als 2,5 milions d’euros en total. Un degoteig que se n’anirà a desenes de milions.

    Molta informació agregada

    Aconseguir publicar aquestes dades ha implicat obtenir el permís dels professionals per aparèixer als registres: «L’autorització ha d’anar amb el teu nom o dins d’un grup de treball», indica un dels afectats. Que l’autorització sigui individual o col·lectiva ha suposat diferències sobre el tipus de dades a les quals les farmacèutiques permeten l’accés.

    Encara que en les fitxes de cada empresa apareixen centenars de noms de professionals, la majoria dels fons es mostren de forma agregada. Un exemple: l’alemanya Bayer va destinar 4,9 milions d’euros a professionals el curs passat. Però el detall, professional a professional, no abasta més de 690.000 euros d’aquest total.

    Altres laboratoris no ofereixen la suma del que rep cada persona en diferents conceptes. Perquè aquests pagaments remuneran alguna col·laboració, quotes d’inscripció per a cursos, les despeses de desplaçament i allotjament a congressos o honoraris per donar una conferència o participar en un projecte.

    Totes les entitats que s’han incorporat a aquesta mesura -una decisió voluntària de les empreses adscrites a la patronal Farmaindustria- han ressaltat que és un pas «cap a la transparència». Des de la britànica GlaxoSmithKline sostenen que oferir aquesta informació ha fet que «treballem amb els metges la prioritat dels quals és la dels seus pacients i la confiança que ells dipositen en les seves decisions sobre la seva cura».

    Amb tot, un facultatiu que treballa en un hospital públic de gestió indirecta matisa la situació: «Els laboratoris ara tenen menys diners per gastar. I, a més, no és el mateix un internista que un oncòleg a l’hora de promoure fàrmacs. No costen el mateix».

  • Salut Pública ordena la retirada de productes presumptament relacionats amb el brot d’intoxicació botulínica

    Dues persones es troben en estat greu i reservat a la Unitat de Cures Intensives de l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta amb sospita de botulisme, una intoxicació alimentària causada per la ingestió de toxina botulínica (NTBo) – un dels tòxics naturals més potents – preformada a l’aliment. El botulisme, segons informació de Salut, és «poc freqüent però greu» i arran de l’ingrés d’aquestes dues persones  -dos membres dels bombers de la Generalitat de Catalunya adscrits al Parc de Palafrugell- a l’UCI dimarts, l’Agència de Salut Pública de Catalunya ha procedit a una retirada precautòria de mongeta blanca cuita i bacallà esqueixat dessalat presumptament relacionats amb el brot d’intoxicació botulínica.

    A l’espera de la confirmació oficial mitjançant testos diagnòstics que s’analitzen a l’Institut Carlos III de Madrid, tot apunta que es tracta d’una intoxicació alimentària per botulisme. Mentre tècnics de l’Agència estan investigant quin aliment podria haver estat el causant de la intoxicació, s’ha demanat ja la retirada de dos productes que van ser consumits pels afectats i que podrien estar relacionats amb el brot tot i que no està confirmat. Es tracta de mongetes cuites en pot de vidre de 400gr envasats per Hermanos Cuevas S.A. i distribuïts per Bon Preu i Condis a Catalunya i Bacallà esqueixat dessalat de 250 gr. marques Bon Preu i Royal, envasats per Copesco & Sefrisa SA, que es poden trobar en diferents supermercats.

    Segons Salut, els dos bombers afectats van començar a presentar símptomes dilluns després d’un àpat casolà que van compartir amb set companys més mentre eren de guàrdia al Parc. Amb tot de les nou persones només ells dos es troben afectats de moment i un cop a l’hospital van ser tractats amb sèrum antibotulínic per especialistes de la Unitat de Cures Intensives amb el suport de la Unitat de Toxicologia.

    Des de l’Agència de Salut Pública de Catalunya recomanen preventivament no consumir aquests productes fins que s’acabi la investigació del cas. El botulisme és una malaltia poc freqüent però de confirmar-se no seria el primer brot a Catalunya. El darrer brot declarat va ser l’any 2011, quan es van intoxicar els 5 membres d’una mateixa família a Barcelona.

     

     

  • Les grans farmacèutiques es desmarquen ara de la vacuna del zika

    Encara que el virus del zika va saltar a Sud-amèrica, al Brasil concretament, fa més d’un any, la seva explosió a finals de 2015 i començament de 2016 va posar al virus en primera línia, especialment per la seva relació amb malformacions congènites en nadons. Les imatges de nadons microcefàlic van atorgar rellevància al zika. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) va declarar l’Emergència Sanitària Internacional al febrer. Llavors, diversos grans laboratoris van anunciar que es posaven mans a l’obra per trobar una vacuna contra el microbi. Aquest entusiasme farmacèutic ha decaigut. Mentrestant, els centres de recerca públics implicats avancen en un possible sèrum.

    Entre els gegants farmacèutics que es van apuntar a la cursa per la vacuna del zika hi havia GlaxoSmithKline, Merck, Johnson & Johnson o Sanofi. A dia d’avui, només aquest últim laboratori francès sembla anar cap a endavant. Els altres tres no figuren en la llista de productors que han reportat treballs a l’OMS sobre el zika després d’anunciar que estudiarien si les seves tecnologies podrien servir per desenvolupar aquest producte.

    De fet, un directiu de Glaxo explicava a l’agència Bloomberg que la possibilitat que les poblacions desenvolupessin immunitat al virus en els pròxims cinc o deu anys feia difícil ponderar quin seria «el mercat per a la vacuna». Això ha alentit els esforços.

    La immunitat natural a la qual es referia el directiu de Glaxo és la que s’obté per contacte amb el virus, com subratlla el doctor Amós García Rojas, president de la Societat Espanyola de Vacunologia. García Rojas adverteix que un sèrum contra el Zika «està encara molt verd, més tenint en compte que les vacunes contra malalties que es transmeten per vectors [com aquesta que inoculen certs mosquits] són més difícils. No hi ha més que fixar-se en la malària».

    Deu estats amb transmissió persona a persona

    Tot i que el brot a Amèrica no crida tant l’atenció com fa quatre mesos, la malaltia ha seguit expandint-se. El darrer informe de l’OMS recompta 60 països amb casos dels quals 52 presenten contagi autòcton. Deu d’ells han informat de transmissió persona a persona, «probablement per via sexual». A Europa, fins al 17 de juny s’havien comptabilitzat 838 casos importats, tot i que el Centre Europeu de Control de Malalties subratlla que el recompte «no és exhaustiu» perquè no respon a un «sistema de vigilància sistemàtic».

    Només els dubtes d’alguns esportistes, com els expressats inicialment pel jugador de bàsquet Pau Gasol sobre la seva participació en els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro (Brasil) a l’agost, han tornat cert protagonisme al brot. El 14 de juny passat, a la tercera reunió del comitè d’emergència de l’OMS, es va assegurar que «el risc d’expansió és molt baix» pel fet que, en celebrar els jocs a l’hivern, l’activitat dels mosquits «serà mínima» , han assegurat.

    Però va ser en aquesta mateixa sessió quan l’organització va decretar que aquesta malaltia suposa una amenaça a la salut pública ja que és, científicament, causa de microcefàlia i de la malaltia neurològica de Guillem Barré. «Aquest aspecte és un problema molt seriós», concedeix el vacunòleg García Rojas. Al Brasil, fins al 11 de juny, s’han comptat 7.936 casos de microcefàlia i altres desordres neurològics sospitosos d’estar connectats amb el virus. 226 d’ells han estat confirmats per proves de laboratori.

    El finançament no apareix

    Un altre argument darrere de la pèrdua d’interès en trobar una immunització és la retallada al finançament en la lluita contra la malaltia. L’OMS es va queixar en acabar el mes de maig que, dels 15 milions d’euros que havia demanat als estats, només havia rebut 1,8 milions.

    Al mateix temps, dels 1.700 milions que la presidència dels Estats Units va calcular necessaris per atacar la malaltia, el Congrés va acabar per autoritzar un pla de 562 milions que el president Barack Obama ha amenaçat de vetar per «inadequat».

    La qüestió és que aquest producte, de moment, no representa un nínxol de negoci a mitjà termini. No obstant això, les iniciatives públiques que es van llançar al començament d’any han seguit el seu curs.

    La investigació finançada per l’Institut Nacional d’Al·lèrgies i Malalties Infeccioses dels EUA (NIAID) ha informat el 28 de juny de que la seva investigació amb ratolins «suggereix que la vacuna humana és possible«. Els científics asseguren que una dosi dels dos sèrums experimentals amb què treballen proporcionar als rosegadors «protecció total contra el virus de la Zika entre quatre i vuit setmanes després de la inoculació».

    Alhora, en la mateixa data, l’Institut Butanan del Brasil va anunciar una col·laboració amb el Departament de Salut dels EUA per incrementar la capacitat d’investigació dels laboratoris d’aquest ens públic.

    L’acord preveu que el Butanan rebi 2,7 milions d’euros per a la recerca d’una vacuna per al zika amb virus inactius. «La inversió reconeix l’excel·lència de l’institut i ens permetrà continuar amb la producció d’una vacuna», ha dit el director de la institució, Jorge Kalil. L’Autoritat per a la Recerca i el Desenvolupament Biomèdics dels EUA entén que aquest esforç ajudarà a prevenir les infeccions al Brasil i la seva transmissió cap a altres països: «La resposta regional és vital en el món interconnectat d’avui», ha justificat el seu director executiu, Richard Hatchett.

  • La corrupció existeix, una altra cosa és com s’instrumentalitza

    Arran de les publicacions de les converses entre el Ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz i el fins fa poc director de l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), Daniel de Alfonso, s’ha posat de manifest com es poden interpretar, manipular i instrumentalitzar les notícies per tal de treure un profit ja sigui, traient un rendiment o carregant contra altres.

    Em refereixo concretament a la publicació del dimecres dia 22 Juny al diari Público, que dóna a conèixer unes converses on De Alfonso afirma a Fernández Díaz: “Les hemos dado en todos los morros con Ramon Bagó, les hemos destrozado el sistema sanitario”.

    Primer de tot, cal recordar que el més important de tot el que evoca aquesta notícia és que un senyor amb càrrec de ministre faci servir el seu nomenament per iniciar una guerra bruta amb una part del territori que legítimament fa les seves polítiques, juntament amb el director de l’OAC, paradoxes de la vida, sent aquest el representant màxim d’un instrument que hauria de ser útil per prevenir i lluitar contra la corrupció i que acaba fent frau ell mateix.

    Està clar que la primera lectura del que ens ha d’escandalitzar de la notícia ha degut passar molt inadvertida veient els resultats electorals d’aquest 26J, que continuen premiant la tasca d’un absorbit PP per una corrupció generalitzada.

    En segon lloc, la notícia ens hauria de disparar totes les alarmes perquè en benefici dels seus càrrecs aquests personatges han iniciat el que es tractava i es tracta d’una conspiració de l’estat espanyol en contra del projecte de sobirania engegat a Catalunya. Interpretació que majoritàriament en territori català ha generat una forta repulsió.

    Però de totes les possibles lectures, la que més m’ha sobtat per enrevessada, partidista i, fins i tot, diria per intentar escapolir responsabilitats pròpies sobre una corrupció real que existeix però que intenta tirar pilotes fora, és acusar als que precisament han volgut aclarir els fets de la corrupció sanitària en els responsables de defensar la guerra bruta de l’estat espanyol.

    Tant la CUP de Reus en el seu escrit, com el diputat de Catalunya Sí que es Pot (CSQP) Albano Dante Fachín en el seu article s’han hagut d’afanyar a fer aclariment i desmentir de per a qui es treballa quan es treballa per aclarir la corrupció, que és ben diferent amb el fruit que es vulgui treure’n de destapar-la.

    Quan es treballa per destapar la corrupció es treballa pel bé del conjunt de la ciutadania, més encara quan l’objectiu del frau és un dret col·lectiu com la sanitat. Afirmar que contribuir a la transparència, així com destapar l’opacitat dels fraus comesos en la sanitat és anar en contra del procés sobiranista i en contra del país, no només em sembla una bajanada, sinó que intencionadament hi ha darrere una clara instrumentalització per intentar amagar les vergonyes d’un país que ha fet massa habitual fer unes polítiques en benefici només d’uns pocs.

    Per això, les organitzacions pro d’una Sanitat 100×100 Pública, així com els diferents sindicats i partits polítics que ens van fer ressò de tot l’entramat de corrupció sanitària catalana, ens hem sentit igualment insultats com l’Albano Dante quan una dirigent de CDC i diputada de Junts pel Sí dóna a entendre que Albano Dante feia de portaveu del director de l’OAC perquè investiga i treu a la llum el que hauríem d’estar obligats a saber totes i tots, sobre el que alguns estan fent per benefici propi  amb un dret col·lectiu.

    Sempre que hem defensat la sanitat pública, venia implícita fer una defensa aferrissada de la transparència en la gestió del sistema sanitari català, i a llum dels fets, no ens hem equivocat ni una mica quan hem afirmat i reafirmat que el sistema sanitari català, amb el seu model mixt públic- privat, és un gran niu de corrupció i opacitat, tan gran o més que la claveguera d’un ministre de l’Interior que fa servir el poder per beneficiar-se particularment.

    Per això, i com diria en David Fernàndez:  “Que la corrupció no tapi la guerra bruta de l’estat, i que la guerra bruta de l’estat no tapi la corrupció”.

  • El Parlament aprova substituir el VISC+ per un Big Data sanitari de gestió exclusivament pública

    El projecte de reutilització de dades sanitàries per la recerca VISC + (Més Valor a la Informació de Salut de Catalunya) serà enterrat definitivament i substituït per una gestió del Big Data sanitari “exclusivament pública”. Així ho ha decidit el Parlament de Catalunya aquest dijous, que ha aprovat per unanimitat una moció presentada per Catalunya Sí que es Pot per «aturar definitivament el projecte de mercantilització de les dades del sistema sanitari anomenat VISC+». Així, el projecte serà substituït per un projecte gestionat per l’administració pública i liderat per l’AQuAS, l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries, garantint que les dades del nou Big Data sanitari no seran cedides ni venudes a empreses privades ni utilitzades amb finalitats comercials, una de les pors dels sectors més reticents a l’impuls del VISC+.

    A principis del mes de juny, en una interpel·lació parlamentària, el conseller de Salut Toni Comín ja va afirmar que el VISC+ de la passada legislatura «no existeix» i que Salut impulsaria entre finals de juny i principis de juliol una jornada participativa sobre el Big Data que segons el conseller havia de servir «per debatre i reforçar el consens” de cara a impulsar la recerca amb les dades sanitàries dels catalans. La moció aprovada aquest dijous inclou el compromís de realitzar «en el termini màxim d’un mes», per tant a finals de juliol, «la jornada participativa i oberta amb els professionals i agents implicats sobre el Big Data a Catalunya.

    També la moció preveu que es donin a conèixer i s’aturin els processos de cessió de dades sanitàries que ja ha endegat l’AQuAS fins que s’implementi el nou programa públic i «se’ls pugui aplicar tots els filtres i garanties de seguretat i utilitat pública». Segons es va poder saber al gener, nou centres han accedit a dades de pacients pel projecte VISC+.  «No hi ha hagut cap licitació des que es va aprovar la moció fins a dia d’avui, i aquí el compliment és fàcilment demostrable», va assegurar a la llum d’aquesta informació Comín llavors.

    El llarg camí del VISC+

    Impulsat durant el darrer tram de Boi Ruiz com a conseller de salut, el projecte VISC+ ha dividit des dels inicis a la comunitat científica i ha topat amb l’oposició d’alguns partits polítics així com també col·lectius com la Marea Blanca de Catalunya. L’encàrrec del VISC+ es remunta al 2014, moment en què malgrat la intenció del Departament de Salut es va aconseguir aturar la seva publicació gràcies a les protestes que va generar en l’oposició i els col·lectius que defensen la sanitat pública. Més concretament, el mes d’octubre de 2014, el Parlament de Catalunya va aprovar una moció presentada per ICV-EuiA, en la qual es demanava la paralització del projecte i l’inici d’un procés de debat entre tots els agents polítics i socials, per tal de redefinir el projecte. La moció va aconseguir el suport de tots els grups a l’oposició, excepte la CUP Crida Constituent que, més enllà de la paralització, exigia la retirada del projecte. Finalment, però, l’encàrrec es va publicar al DOGC l’abril de 2015 sense fer referència explícita a ‘Visc+’.

    Tal era la polèmica i la manca de consens al voltant del VISC+ que en el pla de xoc inicial proposat per Junts pel Sí no es parlava del Visc+ sinó de promoure un programa públic de “Big Data” sanitari que garantís que els únics destinataris de dades sanitàries del SISCAT serien els centres de recerca de titularitat pública o sense ànim de lucre acreditats pel CERCA i que realitzessin projectes avalats per un CEIC. «En cap cas estarà permesa la venda de dades sanitàries dels pacients a empreses privades, essent l’única entitat gestora l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries (AQuAS)», apuntava ja el text del pla de xoc.

     

  • Les persones migrants, diagnosticades d’ansietat fins a set vegades més a urgències

    Per les urgències de psiquiatria de l’Hospital Vall d’Hebron, una àrea específica integrada dins les Urgències, passen cada dia entre 15 i 20 pacients de primera visita, dels quals 1 o 2 són immigrants. Quina influència pot tenir a l’hora de ser diagnosticat d’una malaltia mental a través del servei d’urgències el fet de ser d’origen estranger, tenir uns altres referents culturals o dificultats per comunicar-se? Són algunes de les preguntes a les que respon un estudi liderat a l’Hospital Vall d’Hebron i realitzat pel Departament de Psiquiatria del centre.

    Si bé s’han fet estudis sobre la prevalença de diferents trastorns en les persones migrants en relació amb la població autòctona, segons el psiquiatre Francisco Collazos, responsable de l’estudi, assegura a aquest diari que «l’originalitat d’aquest rau en el fet que va més enllà i té en compte com variables relacionades amb la cultura poden tenir incidència en el diagnòstic».

    Una de les conclusions principals de l’estudi és precisament que es produeixen desajustaments en el diagnòstic en funció de les variables culturals del pacient. I és que els resultats mostren com els asiàtics i europeus de l’est van ser diagnosticats d’ansietat fins a 7 vegades més que la població autòctona o com el fet de tenir dificultats per comunicar-se lingüísticament juguen també un paper clau en el diagnòstic.

    Els pacients amb majors dificultats per comunicar-se o expressar-se amb els professionals van ser diagnosticats de psicosi fins a 2,7 vegades més que els que tenien menys dificultats. Així mateix preocupa també una altra dada que es desprèn de l’estudi: L’ús de mesures coercitives com l’ingrés involuntari o la petició de presència del personal de seguretat es multiplica per quatre quan la comunicació no és fluïda.

    Més competències culturals i més mediadors interculturals

    «Quan un psiquiatre s’entrevista per primera vegada amb el pacient es troba en un entorn no gaire amable [en unes urgències plenes], el temps és escàs i percep la por o la dificultat per comunicar-se del pacient. No és estrany que un, davant la ignorància recorri, no tant al coneixement científic sinó a prejudicis o esquemes arquetípics que pot tenir cap a grups ètnics», explica Collazos. Segons ell aquest fet podria justificar els biaixos en els diagnòstics en funció de grups ètnics.

    Davant d’aquest fet l’estudi posa de manifest la necessitat de dotar als professionals de més eines i recursos per corregir aquests biaixos. “Hem d’adaptar els recursos a la diversitat cultural dels usuaris perquè si no ho fem el risc que tenim d’oferir una assistència de pitjor qualitat és molt més alt”, assegura el doctor Collazos. En països on la multiculturalitat és habitual aquest fet està molt estudiat però a Catalunya, afirma, es necessita més formació. «Als graus de medicina la dedicació a estudiar antropologia de la salut és anecdòtica quan això té a veure amb les expectatives que té el malalt, la seva visió sobre la malaltia, etc.», diu. La solució passa, per tant, per adquirir més competències culturals.

    D’altra banda, reivindica també la inclusió de més mediadors interculturals al sistema sanitari, algú que estigui degudament format. L’Hospital Vall d’Hebron compta amb un servei de mediadors interculturals, format per 4 persones de diferent ètnia, però aquests acudeixen només un o dos matins a la setmana per donar servei a tot l’hospital, recursos que com posa de manifest l’estudi són insuficients.

    La mostra de pacients inclosos en l’estudi són 400 pacients d’origen estranger i 67 nadius que van acudir a les urgències de l’Hospital Vall d’Hebron i de l’Hospital del Mar entre el 2007 i el 2015. Entre els aspectes en els què es fixa l’estudi són la certesa de diagnòstic, la influència de la cultura o el nivell de confort de l’especialista durant l’entrevista així com el país d’origen, el gènere o el domini de l’espanyol del pacient, entre altres.

     

  • Si de forma sobtada s’altera la teva salut…

    (Algunes negacions iròniques)

    *No et deixis emportar pel pànic i pensa que el més probable és que, amb una mica de sort, es tracti d’un problema lleu que tindrà una solució espontània, sense necessitat que hagin d’intervenir els professionals del sistema sanitari, públic o privat. Afortunadament això és el que succeeix en la immensa majoria de les ocasions i aquí radica la causa que no es col·lapsi l’estructura sanitària. Si tothom consultés cada vegada que no es troba bé els sistemes no serien capaços de suportar les càrregues de treball i els costos generats i entrarien en una fallida irreversible.

    *No et culpabilitzis massa pensant que la causa dels teus mals rau en els possibles excessos que has sotmès al teu cos en els darrers temps. La vida sense almenys algunes transgressions no sembla que pugui ser massa positiva i divertida. És clar que cal evitar les conductes insanes però tampoc és qüestió de fer penitència de dia i de nit. La pràctica de l’epicureisme responsable (el plaer ajustat a les possibilitats individuals) s’hauria d’ensenyar a les escoles (públiques, privades i concertades).

    *No consultis de forma compulsiva les pàgines del (Dr) Google buscant la coincidència exacta dels teus símptomes i signes amb els de les llargues llistes de malalties que apareixen a la pantalla. Si no ets metge (o metgessa) no tens l’obligació de saber que la medicina NO és una ciència en el sentit estricte de la paraula (també hi ha metges i metgesses que no són massa conscients d’aquesta característica) i que el resultat de sumar 2 més 2 pot ser tan divers com 3,4 o 25. Almenys en els primers moments l’actitud més aconsellable i prudent és la d’esperar i, en el cas més extrem, prendre una aspirina o paracetamol.

    *No truquis el teu amic metge per descriure’l de forma compulsiva i atropellada el que et passa buscant tranquilitzar-te. El més probable és que no entengui el que li estàs dient i que t’aconselli alguna conducta inadequada, fins i tot perjudicial. Sobretot si l’agafes en un mal moment (a la feina, al restaurant, o en alguna altra ocupació més íntima..).

    *No truquis al servei d’emergències mèdiques explicant que et trobes molt malament i que necessites que vingui una ambulància. Aquests serveis tenen tot molt protocol·litzat i si detecten que estàs exagerant una mica et diran que vagis a veure el teu metge de capçalera avui o, millor, demà. Si et fan cas i t’envien un equip medicalitzat pots entrar en la perillosa roda assistencial de la urgència, plena de riscos derivats principalment de la realització en un interval de temps molt curt de múltiples maniobres diagnòstiques i/o terapèutiques no exemptes d’efectes secundaris més o menys greus.

    *No vagis directament a veure el teu metge de capçalera. Com que no tens cita prèvia el més probable és que no ho aconsegueixis i que et visiti un altre a qui no coneixes. A vegades això és una sort (si aquest altre és millor metge que el teu de tota la vida).

    *No pensis que el sistema sanitari funciona molt malament i que et deixarà morir així com així, tirat i sense prestar-te l’assistència que necessites. Com has pogut llegir molts cops als diaris el nostre sistema és un dels millors del món.

    Darrere d’aquestes negacions que pretenen introduir un xic d’ironia en la consideració de situacions que no deixen de ser alarmants per a qui les pateix s’amaga un missatge molt seriós i repetit cada cop amb més insistència: cal utilitzar de forma correcta els recursos del sistema sanitari. La seva sostenibilitat no depèn solament de la seva suficiència pressupostària, cal optimitzar l’efectivitat de les actuacions i aconseguir que la ciutadania faci un ús adequat dels seus mitjans.