Just Deploy It!

Blog

  • Mor un menor infectat per enterovirus

     

    Aquest diumenge moria a l’Hospital de Mataró un nen de tres anys infectat per enterovirus. Segons fonts del mateix centre hospitalari el menor hauria ingressat, a través d’urgències, el mateix diumenge i hauria mort hores després.

    De moment no s’ha pogut confirmar que la mort s’hagi produït a causa de la infecció d’enterovirus, per ara el Departament està estudiant el cas. Si és confirmés aquest seria el primer cop que mor un nen a causa d’aquest virus que va ser detectat el passat mes de maig, ja que el cas del menor de Tarragona mor per causes similars no ha estat confirmat, de moment.

    Segons ha dit aquest dimecres Josep Maria Argimon, subdirector del CatSalut, el nen presentava una simptomatologia molt inespecífica i no tenia rombencefalitis, un cas d’afectació neurològica provocada per aquest virus. “Això vol dir que no podem afirmar una relació de causa-efecte entre la detecció d’aquest enterovirus i el tràgic desenllaç d’aquest cas”, ha dit Argimon.

    El portaveu del CatSalut ha explicat que entre tres i quatres hores abans el pares havien acudit a un centre d’atenció primària perquè el menor patia vòmits, però els metges van decidir enviar-lo a casa. Hores després ingressava a les urgències de l’Hospital de Mataró amb una disminució del nivell de consciència. Poques hores després d’ingressar va patir una aturada cardíaca que els metges no van aconseguir remuntar.

    Malgrat tot, Salut assegura, i sobretot per la poca especificitat de la simptomatologia, que el fet que les primeres anàlisis donessin positiu en enterovirus, podria ser només una troballa i no la causa de la mort. Es podria tardar entre 8 i 10 dies en tenir els resultats del serotipus, i tot i així, segons Argimón,  podria ser que mai es pogués confirmar la relació entre l’enterovirus i la mort.

    En aquest moment, ha confirmat aquest dimecres Salut, hi ha 13 pacients ingressats a la xarxa d’hospitals catalans per enterovirus. D’aquests 9 estan a planta i 4 a la Unitat de Cures Intensives (UCI). D’ençà que es va detectar el primer cas el Departament ha notificat un total de 99 menors afectats.

    Els enterovirus són virus, amb més de 100 serotips diferents, que afecten milions de persones cada any. Majoritàriament produeixen quadres lleus i infeccions asimptomàtiques, en d’altres però, com en el brot patit a Catalunya, poden provocar afectacions neurològiques.

    Des del Departament de Salut han assegurat aquest dimecres que el brot ha disminuït moltíssim durant aquests últims dies i que s’està revertint la situació. I han enviat un missatge de tranquil·litat a totes les famílies.

  • Institucionalitzar la desigualtat i els interessos privats en l’atenció sanitària de Catalunya

    La Plataforma d’usuàries i treballadores TANQUEM BARNACLINIC SA vol donar resposta a les declaracions realitzades pel Conseller de Salut Sr. Comín al diari El País que es corresponen amb les últimes mesures que el govern de JxS pretén implantar legalment en el ja castigat i privatitzat sistema sanitari català.

    L’avantprojecte de llei de mesures fiscals que acompanyava als pressupostos de 2016, ara paralitzats, pretenien modificar més de vuitanta articles de lleis preexistents,  amb la finalitat de permetre l’utilització del patrimoni i l’activitat privada als centres sanitaris públics.  El Sr. Comín, amb les seves declaracions als mitjans, ratifica aquesta intencionalitat.

    Per aplicar aquestes polítiques, el govern de JxS ha anat introduint modificacions legals dels estatuts dels diferents Consorcis Sanitaris de Catalunya per facilitar l’entrada d’interessos privats i de realització d’activitat privada als centres sanitaris públics. Fa tan sols uns quants dies un dels últims estatuts que pretenien modificar, el del Consorci Parc Salut Mar, que donava cobertura legal a aquestes mesures privatitzadores, va ser paralitzat per la immediata mobilització de veïns i veïnes, treballadors i treballadores de l’Hospital i per l’Ajuntament de Barcelona, co-responsable de la gestió d’aquest consorci públic.

    Existeixen múltiples evidències que la inequitat social és el factor més determinant en la salut de les persones. A Catalunya la desigualtat entre la població ha crescut en els últims anys per sobre de la mitjana de la Unió Europea. També és la comunitat autònoma que més retallades ha efectuat en l’estat de benestar, tant en sanitat, dependència i  educació i una quarta part de la població està en risc de pobresa i d’exclusió social. Malgrat aquestes evidències i fent ús d’una clara perversió del llenguatge però sobretot del concepte d’ètica del bé comú, el Sr. Comín, alumne de l’escola de negocis d’Esade, pretén dir-nos que és èticament admissible fer un ús privat del patrimoni públic permetent que existeixin dos tipus de beneficiaris a la sanitat, els rics i els pobres. Dos tipus d’activitat dins d’un mateix centre públic, la destinada als “clientes” i  una altra destinada als “usuaris”. Per fer-ho possible, es proposen canviar lleis i les “fórmules jurídiques”. Com diu el mateix conseller, “la mesura que cal prendre és la conversió de la figura jurídica responsable d’aquesta activitat privada, en organitzacions sense afany de lucre”.

    El Sr. Comín en un joc malabar, es treu de la màniga una nova figura “les pseudoempreses sense ànim de lucre” per amagar la seva finalitat que és fer negoci amb la salut de les persones. Com ja està succeint a BarnaclínicSA, una empresa que els hi permet i que promou la corrupció i el benefici privat d’unes poques elits amb els recursos de tots. Aquesta Plataforma ja li va fer entrega el passat dia 3 al Conseller, més de 2.500 signatures recollides entre els veïns i veïnes del barri, que manifestaven la voluntat de tancar aquest negoci privat que s’aprofita dels recursos del mateix Hospital, mentre el centre manté llits i quiròfans tancats. I la campanya a Change continuarà.

    Instaurar dues portes d’entrada als centres públics, l’atenció inequitativa, institucionalitzar la desigualtat d’un dret bàsic i universal, no és ètic Sr. Comin. Per afirmar això, sense vergonya, ens preguntem si era necessari posar a un llicenciat en filosofia a càrrec de la sanitat catalana, ja castigada, retallada i privatitzada per l’anterior conseller i empresari Sr. Boi Ruiz.

    La Plataforma TANQUEM BARNACLINIS,SA es manifesta una vegada més, per una sanitat 100×100 pública, universal, i de qualitat, gestionada públicament, eficient, social i èticament al servei del be comú.

    No feia falta únicament un “polític” en el Departament de Salut, com el propi Sr. Comín s’autodefineix, feia falta un polític honest que defensés els drets socials bàsics de totes i tots, que ens estan robant,  i aquest no és vostè  Sr. Conseller. Únicament representa  la segona part de la primera onada de retallades i  privatitzacions portades a terme per l’empresari Sr. Boi Ruiz.

  • L’exdirector gerent de l’ICS evita jubilar-se ocupant una plaça a Bellvitge sense exercir-la

    Pere Soley, exdirector gerent de l’Institut Català de la Salut entre 2014 i 2016, va ser cessat del càrrec el passat 15 de març i el mateix dia es va reincorporar a l’ICS com a facultatiu especialista d’angiologia i cirurgia vascular a l’Hospital de Bellvitge, on havia estat resident i després metge adjunt de 1978 a 1984, segons ha pogut saber El Diari de la Sanitat. Aquest fet podria no cridar l’atenció si no fos per dos motius: d’una banda que Soley estaria cobrant un sou de l’ICS pel seu lloc de treball com a facultatiu malgrat que a la pràctica no exerceix com a tal. L’altre motiu és el fet que després de l’aprovació de l’Estatut Marc del personal estatutari dels serveis de salut el 2003, Pere Soley, que era llavors gerent de Bellvitge, va impulsar la jubilació de tots els metges que feien 65 anys i ell -que ara en té 68- en lloc de jubilar-se s’ha incorporat els darrers mesos com a facultatiu a l’hospital públic on va ocupar el càrrec de gerent durant deu anys i ocuparà durant els propers cinc el lloc de director gerent al Consorci Hospitalari de Vic.

    Des del departament de premsa de l’ICS es limiten a dir que “Pere Soley és facultatiu especialista amb plaça pròpia a l’Hospital Universitari de Bellvitge i es va reincorporar a la seva plaça [el passat 15 de març] i va ser destinat en comissió de serveis al Centre corporatiu, on ha estat treballant fins que s’ha incorporat a un nou lloc de treball fora de l’ICS”. Missatge al que també es remeten des del departament de comunicació de l’hospital. A més l’ICS assegura que “és habitual que professionals sanitaris amb plaça als diferents centres de l’ICS siguin destinats en comissió de servei o en reassignació funcional al Centre corporatiu”.

    Però, després de ser cessat el passat 15 de març i rellevat per l’actual directora gerent Candela Calle, Soley va reingressar el mateix dia a l’ICS a través d’una plaça com a facultatiu especialista de cirurgia vascular de l’Hospital de Bellvitge i el dia 1 d’abril va començar a percebre un sou de Serveis Centrals de l’ens públic per aquesta posició [almenys fins a data d’aquesta publicació], segons ha pogut saber aquest diari.

    Aquest diari ha preguntat a treballadors de Bellvitge si Pere Soley hi ha treballat com a facultatiu els darrers tres mesos i aquests han assegurat que “Soley fa molts anys que no hi treballa”. Fonts properes denuncien que és totalment “injust” que després d’haver forçat la jubilació de centenars de facultatius ara ell “es creï un lloc de treball a mida [com a facultatiu especialista a Bellvitge] que ni tan sols trepitja perquè fa més de vint anys que no exerceix com a metge”.

    De fet aquesta mateixa setmana s’ha oficialitzat que Pere Soley serà a partir d’ara el nou director general del Consorci Hospitalari de Vic -la seva ciutat natal- en substitució del Dr. Antoni Anglada, que ha estat al capdavant de la institució durant els últims 16 anys.

    Segons el seu currículum, Soley ha exercit entre 1984 i 2016 càrrecs diversos com a directiu o gerent en diversos centres: al Consorci Hospitalari de Vic, a l’Hospital Vall d’Hebron, a l’Aliança, a l’Hospital de Bellvitge i al Consorci Sanitari del Maresme. Des del 2011 fins ara ha ocupat càrrecs a l’ICS, primer com a gerent territorial de l’Àrea Metropolitana Nord (2011-2014) i després com a director gerent de l’ICS (2014-2016).

    Soley va cobrar una indemnització de 8.000 euros

    El Reial Decret Llei 3/2012 estableix que “no es tindrà dret a cap indemnització quan la persona ostenti la condició de funcionari o sigui empleat d’una entitat integrant del sector públic estatal, autonòmics o local amb reserva de lloc de treball”. Amb tot Pere Soley va cobrar una indemnització de 8.000 euros en ser cessat de la gerència de l’ICS, segons asseguren fonts coneixedores.

  • Els EUA van sacrificar la salut de soldats i veïns per silenciar Palomares, contaminat amb plutoni

    Aquest és un article publicat a eldiario.es

    Els EUA van sacrificar la salut dels seus soldats -i de pas de la població espanyola- per minimitzar l’accident nuclear de Palomares. Una sèrie de documents desclassificats i testimonis del personal implicat en la recerca de les quatre bombes termonuclears que van caure a Almeria el 1966 mostren ara com la preocupació del Govern nord-americà es va centrar en trobar una de les bombes extraviades i amagar la dimensió de l’accident el més ràpidament possible a costa, fins i tot, de la salut dels seus militars, la població i el medi ambient, segons ha revelat el diari The New York Times.

    La documentació mostra que la Força Aèria nord-americana va permetre que els seus militars transportessin tones de terra contaminada amb plutoni i treballessin en les àrees radioactives sense protecció. Van ser carn de canó en una operació de neteja que qualifiquen com caòtica.

    L’expert en química assignat pels militars a aquesta operació, Wright Langham, va exposar en un informe secret que els soldats portaven com a respiradors màscares quirúrgiques «tot i que no fan molt des del punt de vista de la protecció. Però si feien que es sentissin millor, deixàvem que les portessin». I va confirmar que «rarament complíem els estàndards que marcava el manual de salut per a aquest tipus d’operacions». A Langham, conegut com el Dr. Plutoni, no li va preocupar aquesta manca de rigor: «El problema no és de l’operació sinó del manual», ha exposat.

    Segons el seu testimoni, aquest manual indicava que s’havia de «portar cobertors, botins, tapar-se els cabells, respiradors, guants… això diu el manual. Així que alguns van intentar que es fes alguna cosa que recordés a aquest equipament». Però van deixar de fer-ho perquè es van trobar que «provocava confusió en la població local perquè preguntaven. Com pot ser que aneu així vestits i a nosaltres ens deixeu anar amb la roba de carrer?».

    2.000 euros mensuals en cures mèdiques

    El físic nuclear, Francisco Castejón, explica ara que «el més nou és comprovar com EUA va ser capaç de sacrificar als seus soldats per tal de mantenir el secret. No ja a la població d’un país com Espanya sinó a la seva pròpia gent».

    The New York Times ha rastrejat al personal que va treballar allà durant l’hivern de 1966. De 40 veterans contactats, 21 havien desenvolupat algun tipus de càncer. Nou havien mort per aquesta malaltia. Les autoritats nord-americanes han sostingut que les anàlisis que es van fer durant les tasques de neteja i rescat van indicar que els nivells de contaminació per plutoni per als soldats eren baixos excepte en 10 persones.

    Negar una possible associació entre malalties i l’exposició del plutoni de Palomares implica alliberar les arques militars de cobrir les despeses mèdiques. Un dels veterans que ha parlat assegura que el tractament dels seus tumors suposa uns 2.000 euros al mes.

    Les noves evidències inclouen els testimonis d’alguns implicats en els equips d’analítica que confessen que no es va seguir el protocol: «Seguíem el protocol? Per descomptat que no. No teníem ni el temps ni els equips». El cap d’anàlisi radioactius de les forces armades -el Dr. Odland- va veure que hi havia nivells alarmantment alts però va acabar decidint que provenien de l’exterior no dels organismes dels soldats així que va descartar 1.000 anàlisis. Ara es qüestiona la seva pròpia decisió. Diu que no tenien manera de saber si era «la fi del món o que tot estava bé». Després també va descobrir que el plutoni en els pulmons podia no veure’s reflectit en les anàlisis d’orina. «Tot el que es pot fer és abaixar el cap i dir que ho sents».

    El paperot

    En aquesta cerimònia, els militars van allotjar a alguns efectius en les cases dels vilatans per representar que s’estaven fent mesuraments de radiació. Un paripé, segons ha explicat al diari nord-americà un d’aquests supòsits tècnics que no tenia cap formació en aquesta matèria. Es tractava d’un cuiner de 22 anys llavors qui assegura que els van dir que apuntessin els mesuradors geiger a qualsevol cosa que els demanés la població però amb l’interruptor apagat: «Se suposava que havíem de fingir les nostres lectures per no causar problemes amb els veïns».

    Així que la radiació va fer, més o menys, el seu treball verinós en els organismes que van estar exposats amb poc o, possiblement, un seguiment equivocat. El mateix Ciemat espanyol va avisar als EUA una dècada després que no trobaven relació entre el plutoni en els pulmons i les anàlisis d’orina dels que portaven aquesta radiació: aquestes proves no servien per detectar la contaminació pulmonar. Amb tot, les forces armades nord-americanes continuaven confiant en les proves d’orina per descartar problemes en un altre document de 2001.

    A més, els EUA es va desentendre del que havia deixat darrere. Un cop passada la tempesta de l’accident, el compromís dels EUA amb l’acord signat amb Espanya per estudiar les conseqüències que el plutoni podria implicar a la població va ser bastant pobre. De fet, un informe intern del Departament d’Energia nord-americà confessava el 1978 que només havien aportat el 15% dels fons compromesos. Quan Espanya va informar que dues persones, nens quan l’accident, havien mort per leucèmia, els documents de l’Executiu nord-americà «no suggereixen que fossin investigats o que s’establís un programa públic de vigilància de salut pública».

    Acord sense contracte per netejar

    A dia d’avui, «ningú posa en dubte que tota aquesta zona segueix contaminada de radiació», recorda Castejón. Palomares es va contaminar amb alts nivells de plutoni. El mateix estudi de situació del Departament d’Energia nord-americà ara desclassificat va reflectir «dues àrees amb contaminació significativa: 500 micrograms de plutoni per metre quadrat a 5-10 peus de la zona d’impacte i al voltant de 20 micrograms a mitja milla de distància». L’àrea està tancada però això només impedeix que les persones es passegin per allà. No que la radiació s’estengui per les escasses pluges, el constant vent o els animals que ronden.

    «Cada vegada es detecta més americi 241», indica el físic nuclear. Aquest és un compost que deriva del plutoni que portaven les bombes. L’isòtop plutoni 241 emet radiació alfa, amb poc abast que no penetra per la pell. El seu problema arriba per la ingestió o la inhalació de pols carregat amb aquest isòtop. Per aquest motiu es relaciona amb tumors de pulmó, os o fetge. Però el americi 241 és un emissor de radiació gamma molt penetrant. «Si el americi està a deu metres de profunditat pot no sortir però si està a deu centímetres, els salva sense cap problema», aclareix Castejón.

    El 19 d’octubre passat Espanya i els EUA van signar un nou document sobre la neteja a Palomares. Ja venia arrossegat per una clàusula que especificava que el document era una declaració d’intencions i que no implicava «cap obligació». L’actual alcalde de Cuevas d’Almanzora (al qual pertany Palomares), Antonio Fernández-Llíria, explica que no hi ha hagut cap treball a la zona.

    El Ciemat, que és l’encarregat del seguiment de la població, l’ha informat oficialment que el Govern nord-americà «es nega a signar cap acord amb un Executiu en funcions» i la neteja continua sense iniciar-se, assegura. Així que segueix paralitzat aquest nou projecte que es va escenificar amb una encaixada de mans entre el secretari d’Estat John Kerry i el ministre d’Exteriors, José Manuel García Margallo. De fet, el Ministeri de Defensa espanyol assegura que no té competències en aquest pla.

    «La zona segueix limitada i la població segueix acudint a les seves revisions», repeteix Fernández-Llíria però «han estat tantes vegades les que se’ns ha dit que s’anava a netejar i després res…», es lamenta, posant l’esperança en «a veure si amb la propera visita de Barack Obama hi ha bones notícies per a Palomares».

  • Polèmica per les condicions en què s’han realitzat les primeres oposicions de l’ICS en cinc anys

    Cinc anys esperant unes oposicions per poder accedir a una plaça fixa de l’Institut Català de la Salut (ICS). El diumenge 19 de juny es van celebrar les oposicions de personal sanitari i administratiu de l’ICS, en les que estaven en joc 340 places.

    La celebració d’aquestes proves no va estar exempta de polèmica. Treballadors de l’Hospital de Viladecans, amb el suport del sindicat CGT, van denunciar que havien trobat, dies abans de l’examen, un document oficial referent a les proves entre uns papers del centre hospitalari.

    Segons expliquen els representants del comitè d’empresa que han interposat una denúncia als Mossos d’Esquadra, treballadors del torn de nit van trobar un document que s’entrega als candidats el mateix dia de l’examen on apareixen les seves dades personals i que conté quatre adhesius amb un codi de barres que té les dades de la persona que s’examina. S’utilitzen dos dels adhesius per posar-los al full de respostes de l’examen. En total en el paper trobat a l’Hospital de Viladecans només quedaven dos adhesius, el que fa sospitar als treballadors que alguna persona tingues l’examen abans del dia de les oposicions. Si més no, els sindicat CGT recorda que es tracta de documents que han d’estar sota custòdia rigorosa fins al dia de les proves.

    El document que van trobar uns treballadors a l'Hospital de Viladecans i que fa referència a les proves
    El document que van trobar uns treballadors a l’Hospital de Viladecans i que fa referència a les proves

    Els 5 minuts de controvèrsia

    La polèmica generada per aquests documents trobats a l’Hospital de Viladecans no ha estat l’única d’aquesta convocatòria. Durant l’examen per les places d’infermeria a la seu de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, a l’edifici del carrer Roger de Llúria, els candidats es van quedar sense llum entre cinc i sis minuts a última hora del vespre del diumenge. Així mateix ho ha confirmat el departament de comunicació de l’ICS que ha assegurat que es van donar uns minuts més per finalitzar l’examen i que per tant donen per resolt el problema.

    El moment en que va marxar el llum a l'aula de la Pompeu Fabra
    El moment en que va marxar el llum a l’aula de la Pompeu Fabra

    Alguns opositors es queixen de què no té justificació. Es pregunten a més si va ser un tall accidental o si es va fer expressament i demanen que les persones afectades puguin repetir la prova.

    A banda d’aquesta indecència alguns dels treballadors que van realitzar les proves a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV) denuncien també que ho van fer en unes aules petites, on estaven asseguts un el costat de l’altre, sense espai entremig i que per tant permetia poder veure que responien els companys del costat. Segons un dels opositors la situació era denigrant.

    L’ICS ofereix 340 places en total, el 78% de les quals corresponen a personal sanitari i el 22% a personal de gestió i serveis. Al voltant de 21.000 sanitaris es van inscriure a les proves, el que representa 60 candidats per cada lloc de treball ofert.

  • El bo, el dolent i la ideologia

    En el relat sobre la salut i la malaltia que elaboren les autoritats mèdiques hi ha, com en tots els contes morals, bons i dolents. Aquest relat, que té una versió professional i una altra més popular, és certament útil i necessari, ja que serveix de guia als metges i als ciutadans. Amb l’excepció del tabac, un dels personatges més malvats és el colesterol-LDL. De fet, se li ha penjat l’etiqueta de dolent per distingir-lo del bo, el colesterol-HDL. Mentre el dolent contribueix a formar la placa d’ateroma que endureix i obstrueix les artèries, el bo ajuda a dissoldre-la; un afavoreix la mortalitat cardiovascular i l’altre la prevé. Dita de manera simple, aquesta és la hipòtesi del colesterol, sedimentada durant l’últim mig segle i marc de referència per a la prevenció i el tractament de la malaltia cardiovascular. El que passa amb aquesta part del conte és que no convenç a tots, perquè té les seves fissures, les seves limitacions i les seves dades contradictòries. Una nova revisió d’estudis ens ofereix ara una versió diferent de la història, en la qual el colesterol dolent no és tan dolent com el pinten.

    L’estudi en qüestió, publicat a BMJ Open, mostra que no hi ha associació entre el colesterol dolent i la mortalitat cardiovascular en majors de 60 anys, o que fins i tot aquesta associació seria inversa. Les dades són polèmiques, ja que contradiuen la versió hegemònica i sembren dubtes sobre si les recomanacions de les principals societats mèdiques són correctes del tot. I no es tracta d’un estudi aïllat, sinó d’una revisió sistemàtica de 19 estudis que inclouen 30 cohorts amb més de 68.000 persones, elaborada per investigadors d’EUA, Japó, Suècia, Regne Unit i Itàlia. El treball ha estat, a més, publicat per una revista de prestigi i després d’una avaluació pública i minuciosa de la feina. La polèmica, per tant, està servida i justificada.

    La revisió del BMJ Open té no poques limitacions i no sembla que a curt termini alteri les actuals recomanacions. La posició ortodoxa està avalada, entre altres proves, per una revisió amb metaanàlisi de 61 estudis publicada a The Lancet. En canvi, la revisió que sembra ara la polèmica és de menor envergadura, no inclou una metaanàlisi (és, simplement, narrativa), només considera estudis publicats en anglès i no discrimina els participants que tenien de partida un colesterol dolent elevat i van rebre tractament amb estatines per reduir-lo, allargant potser així la seva vida. L’assumpte és, sens dubte, molt complex, però aquesta complexitat no és excusa per no seguir estudiant la hipòtesi del colesterol i aclarir si hi ha hagut excessos en demonitzar.

    La idea que el colesterol dolent potser no és tan dolent com es creia, que és el que suggereix aquest nou treball, està lluny de ser confirmada. Però tampoc és desgavellada. Entre els 17 autors de la polèmica revisió, alguns són membres de The International Network of Cholesterol Skeptics i quatre d’ells han publicat llibres criticant la hipòtesi del colesterol. Això no ha de desautoritzar el seu treball, simplement indica que hi ha altres hipòtesis. A les farmacèutiques, en canvi, els beneficia la visió hegemònica, ja que afavoreix el lucratiu mercat de les estatines, que són cada vegada més cares. Tot i que la trama sigui complexa, els metges i els ciutadans necessiten tenir un relat clar a què atenir-se, que no simplifiqui en excés entre bons i dolents, i en el qual la ciència tingui un paper més rellevant que la ideologia. Perquè, sovint, la ideologia no té un altre substrat que el benefici econòmic o professional.

    Aquest text és una columna publicada originalment als webs d’IntraMed i la Fundació Esteve.

  • El canvi de tendència promès per Comín, trastocat per la pròrroga pressupostària

    Un dels principals reptes del nou govern en matèria de salut era treure l’afany de lucre dels centres del Vallès que formen part del Sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya (SISCAT) -és a dir, deixar de derivar pacients de l’Hospital Taulí de Sabadell a la Clínica del Vallès i a l’Hospital General de Catalunya-. L’altre, complir amb el Pla integral per a la reducció de les llistes d’espera. Respecte al primer, el conseller ja ha anunciat que no es renovaran els respectius contractes, que finalitzen el 2016. El segon -la posada en marxa del pla de millora de les llistes- queda, de moment, congelat com a mínim fins a uns nous comptes, que no entrarien en vigor ja fins al 2017. A banda del pla, aquest any tampoc no es podran fer les millores en inversió d’equipaments i tecnologia hospitalària i caldrà que es redueixin les places de MIR anunciades i la partida per al pla estratègic de recerca i innovació en salut.

    La pròrroga després del ‘no’ de la CUP –per les diferències que els separen en diversos temes– ha posat en alerta al personal sanitari i també a usuaris. “No és una situació desitjable. Ni pels professionals sanitaris ni, per descomptat, per a les persones subjecte de la nostra atenció. Si bé tot és millorable, la no admissió a tràmit dels pressupostos, impedeix qualsevol possibilitat de diàleg”, afirma a El Diari de la Sanitat Núria Cuxart, Degana del Consell de Col·legis Oficials d’Infermeres i Infermers de Catalunya. “Tots perden, tots perdem: la pitjor de les estratègies”, afegeix. Per la seva banda, Josep Maria Puig, secretari general de Metges de Catalunya assegura a aquest diari que la manca de pressupostos actualitzats “és un desastre” tot i que matisa que “el més decebedor és el transfons de manca d’esforç real quan la crisi i les retallades han estat especialment dures amb la sanitat a Catalunya”.

    Precisament en relació a les llistes, des de la Marea Blanca de Catalunya han organitzat una roda de premsa dijous amb afectats i representants dels col·lectius territorials que lluiten contra les llistes d’espera en defensa del dret a la salut perquè, asseguren, “no hi ha cap mena de justificació que valgui enfront de les angoixoses situacions generades als malalts i a les seves famílies”.

    El Pla de Integral per reduir les llistes d’espera queda en paper mullat

    Els darrers anys ha augmentat tant el temps d’espera mig com el nombre de persones que esperen per una prova diagnòstica o una operació quirúrgica, una tendència que el conseller Toni Comín volia revertir o si més no frenar. Segons dades de Salut al desembre del 2015 hi havia a Catalunya 153.103 persones esperant per ser operades. D’aquestes 119.263 tenen un termini de referència tot i que en diversos casos s’incompleix ja que 15.921 feia més d’un any que eren en llista d’espera. En el cas de les 117.235 persones que esperaven per fer-se una prova diagnòstica, 22.178 fa entre tres mesos i un any que esperen i 2.288 fa més d’un any.

    El pla, que havia de servir per reduir en un 50% el temps mitjà d’espera per proves diagnòstiques i les primeres visites a l’especialista així com en un 10% els pacients en llista d’espera per intervencions quirúrgiques, comptava amb una partida de 96 milions d’euros subjecta a l’aprovació de nous pressupostos.

    Amb la pròrroga pressupostària el pla cau tot i que “es podran aplicar aquelles novetats que no estaven subjectes a pressupost: la transparència en la gestió, l’apoderament de la primària i la gestió proactiva dels pacients en llista d’espera quirúrgica”, asseguren des de Salut.

    Sobre la manca de pressupost pel Pla per reduir les llistes d’espera. Josep Maria Puig assegura que l’any que ve estarem en pitjors números que aquest any si no hi ha cap novetat i diu que mesures com l’apoderament de la primària seran un ‘brindis al sol’ si no es concreten i no es compta amb més mitjans.

    “Si bé des del col·lectiu infermer seguim mantenint que hi ha marge de millora de l’eficiència del sistema de salut en general, objectius continguts, per exemple, en el Pla integral per a la millora de les llistes d’espera sanitàries, aquests queden greument afectats”, afirma Núria Cuxart. “És moment de replantejaments importants. L’anàlisi del marge de millora de l’eficiència, en aquesta situació, és urgentíssim”, afegeix.

    Sense inversió en tecnologia hospitalària

    El Pla d’equipaments d’inversions en tecnologia hospitalària, amb una dotació de 32 milions d’euros, tampoc no es podrà fer. “Els aparells han anat tenint més capacitat de definició o de diagnòstic. Hi ha equipaments, com per exemple, per fer un TAC o un electrocardiograma, que requereixen una millora tècnica perquè s’espatllen o s’han de reparar. La manca d’inversió en aquests equipaments determina, per exemple, la quantitat de proves que pots fer amb un mateix aparell”, assegura Puig.

    Menys recursos per a la recerca i menys places de MIR

    El Pla Estratègic de Recerca i Innovació en Salut (PERIS), presentat fa poques setmanes, presentava per primer cop una convocatòria d’ajuts prevista de 31,5 milions d’euros en tres anys. Des de Salut asseguren que “el Departament treballa per poder tirar endavant la convocatòria” tot i que serà amb una partida menor. La quantiat, diuen, encara s’està estudiant.

    També quedarà afectat el nombre de places ofertades per a metges interns residents (MIR). Si el 2015 se’n van convocar 1.170 a Catalunya pel 2016 n’hi havia previstes 1.219 -49 més-. “Ara hem de veure quantes podem oferir-ne exactament”, afirmen fonts de Salut.

    Se “salven” les inversions territorials

    El Departament de Salut manté en una resposta per correu electrònic que “es podran salvar les inversions territorials com ara les de Sabadell, Terrassa o Mataró” i sobre les obres de millora a l’Hospital de Viladecans es remeten al que ja va dir el conseller en la seva visita territorial fa uns dies: “es faran hi hagi o no hi hagi pressupost”.

    Una de les incògnites és d’on surtirà la partida corresponent a la massa salarial que suposa l’augment de l’1% del sou dels empleats al que es va comprometre Salut o el 3,6% d’augment de les tarifes dels concerts que el CatSalut té amb els centres. Aquesta despesa, segons va assegurar Comín en una entrevista amb EL PAÍS, s’haurà de compensar “amb mesures d’estalvi en un altre camp”.

  • La salut, la gran perjudicada per la crisi econòmica

    La crisi econòmica que va esclatar el 2008 ha tingut greus conseqüències en l’àmbit social per la majoria dels ciutadans. La salut ha estat un dels aspectes de la vida humana que més s’ha vist afectat per aquest problema. “La crisi ha tingut efectes sobre la salut, per temes com l’atur, i també efectes sobre el sistema sanitari”, reflexionava Beatriz González López-Valcárcel, presidenta de la Sociedad Española de Sanidad Pública y Administración Sanitaria (SESPAS) i catedràtica de Mètodes Quantitatius en Economia de la Universidad de Las Palmas de Gran Canaria, aquest dilluns a la tarda.

    La crisi ha afectat de manera significativa a les desigualtats, a Espanya, recordava Valcárcel, l’índex de Gini, que mesura la desigualtat econòmica d’un país, va passar del 30 al 34,7 en pocs anys. Valcárcel, que ha fet aquestes reflexions en un acte a l’Ateneu Barcelonès organitzat juntament amb l’Associació d’Amics de la UAB, amb col·laboració d’El Diari de la Sanitat i amb Josep Carles Rius, president de la Fundació Periodisme Plural –editora d’El Diari de la Sanitat- com a moderador ha recordat que el sector sanitari ha estat un dels sectors públics més afectats per les retallades.

    “La despesa sanitària pública s’ha reduït més que la resta de despesa pública, ha caigut un 20%”,  reflexionava. Aquest fet ha provocat que s’hagin pres una sèrie de mesures que han modificat el sistema sanitari existent fins al moment de la crisi. El reial decret 16/2012 va implementar la possibilitat d’establir copagaments pel que fa als productes farmacèutics, carregant sobre els pacients encara més aquesta despesa, i va fomentar la desuniversalització de la cobertura sanitària.  Les retallades al sector sanitari, recordava Valcárcel han provocat un augment de les llistes d’espera i un augment de les assegurances privades.

    Beatriz González López-Valcárcel durant l'acte / SANDRA LÁZARO
    Beatriz González López-Valcárcel durant l’acte / SANDRA LÁZARO

    En la mateixa línia, Joan Benach, professor de Salut Pública i Laboral de la Universitat Pompeu Fabra i investigador del Grup de Recerca en Desigualtats en Salut, que aprofitava per fer una reflexió conceptual sobre el terme crisi i salut, recordava que els problemes lligats amb la crisi, com l’atur, els desnonaments, la precarietat laboral o les desigualtats socials, estan clarament lligats als indicadors del salut.

    “Amb la crisi hi ha una sèrie de factors que clarament sabem que estan relacionats amb la salut. Un dels més clars és l’augment dels suïcidis. O l’augment de la violència, o l’empitjorament de la salut mental”, explicava.

    Malgrat l’impacta negatiu sobre la salut que tenen aquests indicadors socials relacionats amb la crisi, Benach ha explicat que, segons mostren alguns estudis, en èpoques de crisi la mortalitat es manté o fins i tot disminueix. Per què? “Quan hi ha una crisi hi ha menys producció, menys accidents de treball, menys contaminació atmosfèrica i per tant menys asma o menys consum de productes nocius”, reflexionava.

    Intervenció de Joan Benach / SANDRA LÁZARO
    Intervenció de Joan Benach / SANDRA LÁZARO

    Amb tot Benach està convençut que és necessari que quan es parla de crisi es miri una mica més enllà. “Quan parlem de crisi hem de parlar del que hi ha al darrere, que és el capitalisme i hem d’entendre el neoliberalisme, necessitem millors indicadors i mesures que ens permetin entendre l’equitat en salut, un dels millors indicadors de justícia social que hi ha”, senyalava.

    Benach està convençut que aquesta crisi econòmica és només “una nota a peu de pàgina de la crisi de civilització i la crisi ecològica que estem vivint”.

  • Empoderar-se per conquerir un entorn laboral lliure d’estigma vers el VIH

    Mentre que els avenços mèdics en el tractament del VIH són notoris, altres aspectes, com el de la inserció laboral de les persones infectades, encara tenen en ocasions l’estigma o la discriminació com a teló de fons. Aquest va ser el cas del Daniel Jiménez, el jove que va ser acomiadat del bar on treballava a Madrid després de confiar a la seva superior que era seropositiu. Un any després, el Daniel ha vingut a Barcelona per participar en la VIII Jornada de les relacions laborals de les persones que viuen amb VIH -que va tenir lloc la setmana passada- ja que s’ha convertit en un referent i una de les cares visibles de la lluita contra la discriminació i l’estigma després d’atrevir-se a denunciar-ho i fer-ho públic en part gràcies al suport de la seva família i de l’ONG Imagina Más, segons assegura.

    Malauradament l’estigma encara existeix. Segons un estudi de la Sociedad Española Interdisciplinaria del Sida (SEISIDA) només prop d’un 7% dels espanyols – dada que es basa en una mostra de diferents comunitats autònomes- seria company de feina d’una persona amb VIH. El mateix document assenyala com aquesta o altres reaccions envers diferents tipus de relació amb persones amb VIH «tenen importants repercussions com ara l’aïllament social o la dificultat d’emprendre un projecte de vida laboral».

    De fet, segons recull Julio Gómez Caballero, Coordinador de Trabajando en Positivo, en un article publicat a la revista Gehitu, un dels factors que explica l’alt nivell d’atur entre les persones que tenen el VIH -que pot arribar a superar el 50%- té a veure amb els prejudicis i la manca d’informació adequada entorn al virus, que acaben generant situacions de discriminació i vulneració de drets.

    Cada vegada hi ha perfils més capacitats

    La situació de desavantatge laboral però no respon únicament als prejudicis o la manca d’informació que puguin tenir els altres. Alguns estudis atribueixen les dificultats d’inserció laboral al fet que aquest col·lectiu, i en especial els que coneixen la infecció des de fa més anys, compten amb una falta de qualificació i experiència que limita les seves possibilitats. En aquest cas la millora depèn de la capacitació i interès individual. Un exemple de superació és el de la María José Fuster, infectada de VIH des de fa 27 anys. “Si no m’hagués esforçat en estudiar en un moment que semblava que hagués de morir avui no seria doctora en psicologia social”, explica a El Diari de la Sanitat. Segons ella, que és una de les veus que treballa amb temes de VIH i ha participat en diversos estudis, s’ha acumulat un percentatge molt gran de persones amb baixa especialització. «Més del 40% de persones amb VIH tenen un nivell màxim d’estudis primaris», diu. «També ara hi ha nous perfils però: ara hi ha més perfils d’homes que tenen sexe amb homes, són homes joves, perfils més formats i més capacitats», afegeix.

    Amb tot, ella matisa que hi ha diversos graus de dificultats en l’àmbit laboral que suposen barreres: «Qüestions com revelar o no a l’empleador la seva condició, l’autoestigmatització -un mateix per por deixa d’anar a buscar feina- o les persones que estan en el món laboral i que haurien de flexibilitzar la feina per motius de salut però que no ho fan perquè no volen revelar-ho», menciona.

    L’acompanyament, clau en el procés

    La María José afirma que atrevir-se a denunciar una situació com la que va viure el Daniel Jiménez pot tenir a veure amb el temps de diagnòstic però també amb el procés que viu cadascú. “El fet de portar molts anys amb VIH hauria d’ajudar al procés de resiliència de la persona però depèn de com viu el procés cadascú. Si el vius en solitari, sense recolzaments i visquent amb l’anticipació que et rebutjaran et convertiràs en una persona indefensa”, explica.

    El missatge del Daniel per a persones que hagin patit una situació similar a la seva és la de buscar recolzament. “L’acompanyament que jo vaig rebre em va ajudar a entendre el que jo tenia i com lluitar-ho”, assegura a aquest diari. Segons explica, després de fer el pas i que es publiqués la seva història va començar a rebre missatges de persones d’altres llocs d’Espanya i de l’Amèrica Llatina que s’havien trobat en situacions de discriminció a la feina. “Hi havia casos de persones que havien estat acomiadades amb l’excusa que necessitaven gent més activa a la feina”, diu.

    «Per una persona tirar-se al buit sola és més difícil, aquí hi juguen un paper les entitats. Nosaltres animem a la gent que denunciï i que reivindiqui els seus drets», assegura Quim Roqueta, president de Gais Positius, a aquest mitjà.

    Visibilitzar el VIH a la feina

    «La gent no té perquè dir-ho i quan ho fa normalment és perquè sap que té un àmbit de treball agradable però normalment la visibilitat no trascendeix a l’àmbit laboral i es queda més en un àmbit familiar o d’amistats. També hi té a veure el fet que a nivell mèdic s’ha avançat molt i en aquest sentit no cal, com abans, que potser la persona s’absenti per visites», explica Quim Roqueta.

    Diferents iniciatives contribueixen precisament a que el VIH no sigui un tema tabú a la feina i que cada vegada més empreses es comprometin amb la lluita contra l’estigma. «Les empreses podrien oferir serveis, espais on els treballadors puguin parlar o obtenir informació sobre aquesta o altres malalties per reduir la distància actual», assegura la María José Fuster.

    Amb la idea de teixir ponts entre empreses i persones que busquen feina i promoure el paper de les empreses com agents de canvi social va néixer precisament la Federación Trabajando en Positivo, que busca, entre altres coses, el suport de les empreses en la lluita contra la discriminació que existeix al món laboral cap a les persones amb VIH.

     

  • La corrupció Alfa

    Els metges utilitzem molt l’estadística per aclarir si existeixen o no diferències entre, per exemple, un medicament i un altre (o un placebo) per al control d’un determinat símptoma o tractament d’una malaltia. També la fem servir per comparar dos procediments quirúrgics en termes de freqüència de complicacions postoperatòries, supervivència o qualitat de vida després de la intervenció. Aquestes comparacions sempre es fan entre grups de malalts el més semblants possible amb la finalitat que allò que volem comparar sigui la principal o única diferència i no altres factors (que anomenem de confusió) com podrien ser l’edat, altres malalties associades, el seu gènere o els seus hàbits de vida.

    En estadística hi ha dos tipus d’errors que poden donar-se en comparar dos grups de pacients. A un li diem error beta que consisteix en què ens equivoquem en afirmar que no hi ha diferències entre els grups que vam estudiar quan, en realitat, podrien haver-les. Aquest error és molt típic i fàcil d’entendre. El cometem en comparar resultats obtinguts en grups relativament petits. Perquè en aquests casos, per tal de que l’estadística ens proporcioni diferències que anomenem significatives, aquestes han de ser abismals. Rarament es dóna aquesta situació i per aquest motiu quan plantegem un estudi ens hem d’assegurar que els grups a comparar tinguin suficient nombre de casos.

    L’error que més em preocupa en aquests temps que corren, de diferències cada vegada més petites entre fàrmacs o intervencions quirúrgiques, no és l’error beta sinó el denominat error alfa. Com poden ja intuir l’error alfa consisteix que diferències que poden resultar estadísticament significatives siguin en realitat irrellevants per a la pràctica diària. Al revés del que passa amb l’error beta, l’error alfa es dóna quan comparem grups amb moltíssims pacients o individus, sovint milers d’ells en cada grup. En aquests casos, l’anàlisi ens pot donar com a significativa una diferència menor d’un 2%, la qual cosa en termes clínics no té importància.

    Doncs bé, l’error alfa, s’ha convertit en el protagonista de nombrosos casos d’investigacions corruptes que a primera vista no semblen fraudulentes però quan llegim el seu missatge de seguida veiem que tenen trampa. I, quin és aquest parany?

    Vegem un exemple pres d’una recent publicació de la prestigiosa revista New England Journal Medicine. La qüestió que es planteja és saber si fer-se una determinació de sang en femta cada un o dos anys prevé la mort per càncer de còlon i si això allarga o no la vida dels individus que se sotmeten periòdicament a aquesta prova. En l’estudi de referència es van estudiar dos grups que van sumar més de 40.000 individus seguits fins a 30 anys i va resultar que la mort per càncer de còlon en el grup que es va fer estudis periòdics va ser del 2% i del 2,7% en el grup control que va viure despreocupadamernte sense analitzar la femta ni sotmetre’s ocasionalment a alguna que altra colonoscòpia. Estadísticament aquesta diferència va ser significativa gràcies a la magnitud de les sèrie, però en canvi, si hem de jutjar per la rellevància clínica d’aquestes dècimes percentuals ens fa gairebé riure, i més encara si considerem les implicacions econòmiques, psicològiques i les eventuals complicacions de les proves que segueixen a una determinació positiva de sang en femta com ara colonoscòpies (sovint repetides). Però hi ha més, als 30 anys de seguiment, la mortalitat en ambdós grups va ser la mateixa, és a dir, que encara que en el grup sotmès a cribratge de càncer de còlon es donaven menys morts per càncer de còlon, es van donar més morts per altres causes (algunes probablement relacionades amb les proves o les intervencions quirúrgiques a les que es van sotmetre). Doncs bé els autors no es tallen un pèl a recomanar que estudiem periòdicament els nostres excrements perquè així ens faran més colonoscòpies i ens morirem d’una altra cosa que no és el càncer de còlon.

    Exemples com aquest podem trobar-los en molts altres camps de la medicina. Per exemple, el fàrmac A allarga dos mesos la vida dels pacients amb càncer de pàncrees, posem per cas, i això resulta molt significatiu. Res se’ns diu dels costos majors en què s’incorre ni sobre la qualitat de vida dels pacients que, de tota manera, moriran d’aquesta malaltia. El treball apareixerà en els mitjans com el descobriment d’un nou medicament que allarga la supervivència del càncer de pàncrees i obre noves expectatives per als pacients que pateixen aquesta terrible malaltia. Bla, bla… I si ens posem a parlar del colesterol, el mateix.

    En fi, que alerta amb les troballes estadísticament significatives! Sovint aquestes no són més que sofismes matemàtics que encobreixen la promoció més o menys corrupta de suposats avenços terapèutics o diagnòstics que sempre suposen un nou cop a l’economia de la sanitat.