Just Deploy It!

Blog

  • El retard en les consultes oncològiques a Santiago arriba a la Fiscalia

    Aquest és un article publicat a eldiario.es 

    Els tractaments oncològics són complexos, multidisciplinars i, sobretot, perllongats en el temps. Així, els molts malalts que superen la malaltia no es deslliguen immediatament del sistema sanitari, sinó que s’han de sotmetre a diverses revisions cada vegada més separades en el temps entre si fins a l’alta definitiva. Així, per exemple, pacients que passen revisió cada mes passen a fer-se-la cada tres mesos i després, cada sis o cada any, fins que el seu procés es tanca. Són aquestes últimes revisions, les dels passos finals del control, les que, segons alerten malalts de l’Hospital Clínic de Santiago, estan patint demores de fins a vuit mesos o, el que és el mateix, estan veient més que duplicat el termini indicat inicialment per el servei d’oncologia.

    La denúncia l’acaba de llançar SOS Sanidade Pública i els sindicats integrats en aquesta plataforma, i la confirmen pacients oncològics del CHUS consultats per eldiario.es. I ja ha arribat a la Fiscalia gallega a través d’un escrit presentat pel col·lectiu Defensor del Paciente. «Han fet una mena de cribratge» i «en vista de la saturació», explica una malalta, demoren les revisions periòdiques de «pacients que estan estables, però encara no donats d’alta». D’aquesta manera, adverteix, «si tenies revisió cada sis mesos, et dupliquen el termini», a més de la lògica inquietud que genera a la persona que espera, provoca que ‘caduquin’ proves ja realitzades, com radiografies, TAC o anàlisi de sang que són avaluades en aquestes revisions.

    «S’estan donant casos», adverteix SOS Sanidade, en què alguns pacients «són cridats des dels serveis d’admissió de l’CHUS per retardar en més de vuit mesos la cita per la revisió». «A algunes persones citades al mes de maig de 2016 se’ls està retardant la cita per gener de 2017», exemplifiquen. Quan les persones afectades per la demora «acudeixen al servei d’atenció al malalt, el que se’ls comenta és que el retard en la revisió és causa de la falta d’oncòlegs». «Falten oncòlegs i també falta espai», explica en declaracions a aquest diari la portaveu de l’Associació d’Usuaris del Servei d’Oncologia compostel·là (Ausó-CHUS), Montse Recalde, que constata que aquestes mancances han estat comunicades «pel personal» d’Oncologia.

    El Defensor del Paciente ja ha actuat i ha enviat una carta al fiscal superior de Galícia, Fernando Suanzes, sol·licitant-li que la Fiscalia actuï. En la missiva, a la qual ha tingut accés aquest diari, sol·licita «la intervenció» davant el cas per tractar-se d’un «presumpte delicte contra la salut pública» a «l’estar-se retardant» les cites de revisió oncològica «en més de vuit mesos». «És posar en risc la seva qualitat de vida i curació, ja que el pacient amb càncer ha de ser escrupolosament revisat, sovint amb molta atenció», explica el col·lectiu, que adverteix que «el contrari és que el pacient tingui una metàstasi no detectada per manca de revisió o es posi en perill la seva vida». «Temem que això pugui estar passant a tot Galícia», insisteix.

    La denúncia arriba poc després que la Fiscalia acusés, com va avançar eldiario.es, a la Xunta d’homicidi per retardar fàrmacs d’hepatitis C per «raons pressupostàries».

    Demores afegides per un nou programari

    «En els últims quatre o cinc anys no s’ha incorporat cap especialista en oncologia mèdica a l’CHUS tot i l’increment del nombre de malalts», assegura SOS Sanidade, col·lectiu que a més detecta un nou factor de «deteriorament» en l’atenció a aquests malalts. Es tracta, diu, de la «imposició als professionals d’un programa informàtic anomenat Silicon», destinat a la «prescripció farmacèutica», comprat per la Conselleria de Sanidade «a un laboratori privat». Aquest programari, ressalten, està «dissenyat pel control de fàrmacs i per facilitar el treball de la farmàcia hospitalària, no pel personal facultatiu». D’aquesta manera, «el programa provoca un augment del temps» que cada doctora o doctor «ha de dedicar a la prescripció farmacèutica, ja que amb ell s’incrementen els errors, en detriment del temps dedicat als pacients».

    El problema informàtic afegit no existiria, segons SOS Sanidade, si el CHUS utilitzes el «programa de prescripció farmacèutica que ja existeix en el Sergas des de fa molts anys, fet per personal públic» i «creat per a facilitar el treball del personal facultatiu i millorar l’atenció a les persones». «Ara -lamenten- en l’època de les privatitzacions massives, Sanitat prioritza les privatitzacions sobre les persones malaltes». La gestió de la integració d’aquest programa en el Sergas li va ser encomanada a l’octubre de 2015 a la multinacional Grifols Movaco per una mica més de 470.000 euros per un període de dos anys.

    Mentre SOS Sanidade exigeix ​​»la retirada immediata d’aquest programa» i «l’increment del personal facultatiu especialista en oncologia en la mateixa proporció que s’han incrementat els malalts», la Gerència de l’Àrea Sanitària de Santiago assegura no tenir coneixement de la reprogramació de consultes i afirma que cada cas serà tractat de la manera idònia. «Si no tenen coneixement, o bé no estan fent la seva feina o s’ho amaguen des Oncologia», assenyala la portaveu d’Ausó, que descarta la segona possibilitat, ja que les agendes són «qüestions administratives» que transcendeixen el propi servei en el que es tracta el càncer.

  • Registren el primer cas de microcefàlia per zika a Catalunya

    El Departament de Salut ha confirmat aquest dijous el primer cas de microcefàlia a Catalunya en el fetus d’una dona infectada per zika i dengue. Segons les últimes dades oficials, actualment a Catalunya hi ha 39 casos d’infecció pel virus zika, dels quals 15 són homes i 24 dones -4 d’elles embarassades-. D’aquestes quatre dones embarassades tres continuarien sent sotmeses a estrictes controls periòdics per conèixer l’evolució del fetus mentre que en una d’elles el fetus presenta diverses malformacions.

    Aquest cas és el primer a tot l’estat i el segon a nivell europeu. Les últimes dades del Ministeri de Sanitat, corresponents al dia 3 de maig, indicaven que a Espanya s’havien diagnosticat 105 casos del virus del zika, d’entre els quals hi ha 13 embarassades. Segons informava el Ministeri aquesta setmana, tots els casos confirmats fins al moment a través de la Red Nacional de Vigilancia Epidemiológica corresponen a persones que havien viatjat a països afectats, i que per tant, són casos importats i no autòctons.

    Des de Salut indiquen que s’està aplicant el protocol d’atenció a dones embarassades que han estat en situació de risc per contraure aquest virus, que implica tant un seguiment durant l’embaràs com després del part.

    Segons ha detallat aquest divendres en una roda de premsa el secretari de Salut Pública, Antoni Guix, la infecció del fetus en aquest cas registrat es va detectar en les setmanes 19 i 20 de l’embaràs i es farà un seguiment al nadó durant un any un cop neixi. El fetus presenta microcefàlia i altres malformacions que Salut no ha detallat per respecte a la privacitat de la família. «En casos de microcefàlia es produeix una afectació del cervell. Es tracta d’afectacions greus que impedeixen la correcta formació del cervell i en el 100% dels casos existeixen afectacions neurològiques importants, pot ser més cognitiu, més sensorial…», ha explicat la presidenta de la Societat Catalana de Obstetrícia i Ginecologia Elena Carreras.

    Salut insisteix en què els casos són importats

    El secretari de Salut Pública ha insistit en recordar que els casos registrats a l’estat espanyol no són autòctons, sinó importats.  «La infecció es produeix essencialment per picada del mosquit aedes aegipty, que de moment no existeix a Europa, si bé és cert que un parent seu, el mosquit tigre, també té capacitat de transmissió», ha dit Antoni Guix. De cara a l’espècie del mosquit tigre, que sí té presència a Catalunya, Guix ha explicat que s’estan incrementant les mesures de prevenció. Amb tot, segons aquest, les espècies que tenen presència a Catalunya «no són bones portadores» i per tant les possibilitats de transmissió són baixes. «Picada no és equivalent a infecció i infecció no és equivalent a malformació», ha afegit.

    Preguntat per si seria possible que hi hagi presència del mosquit aedes aeqipty a Catalunya -de la mateixa manera que va arribar el mosquit tigre- Guix ha apuntat que «res impedeix que si continuem amb les coordenades de globalització i canvi climàtic aquesta o altres espècies puguin venir».

    «El primer consell és que les dones no viatgin a països endèmics»

    Amb tot, des dels serveis epidemiològics insisteixen a dir que el primer consell per a qualsevol dona embarassada o que tingui pensat quedar-se embarassada en els propers mesos és que no viatgi a països endèmics com països del Carib, Amèrica del Sud i Central i Àfrica. En cas que ho faci, recomanen prendre precaucions com utilitzar roba adequada i fer ús de repelents. «En el cas que qui ha realitzat el viatge és la parella sexual es recomana l’ús del preservatiu durant tota la gestació i si vol quedar-se embarassada recomanem esperar vuit setmanes després de viatjar», ha recordat la doctora Elena Carreras.

    «Les dones que han viatjat a països endèmics, vuit setmanes abans de tornar s’han de fer anàlisi de sang, és important perquè el mosquit quan pica a un adult li produeix una simptomatologia molt banal», ha apuntat Carreras, que ha insistit que sobretot en dones embarassades és important que es faci l’anàlisi tant si té consciència que l’han picat com si no.

  • Una patronal sanitària amb afany de lucre ha agafat por

    El nou Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya va anunciar que volia revertir el procés de privatització de serveis sanitaris assistencials a empreses privades amb afany de lucre. Aquesta privatització, descrita amb detall per la ciutat de Barcelona en el recent informe de la comissionada de Salut de l’Ajuntament, es centra en dos hospitals privats de negoci del Vallès i un de Barcelona ciutat, controlats per l’empresa Quironsalud (abans CAPIO i IDCsalud). Ara, amb l’anunci de la conselleria, l’empresa dóna una informació als seus treballadors de por i vol pressionar-los amb els seus legítims interessos de no perdre la feina.

    Possiblement, aquesta empresa, pels números que presenta i que han estat publicats, vol aprofitar per implementar un ERE amb aquesta excusa. De fet, parlen d’acomiadar 250 treballadors entre els dos centres: 147 de l’Hospital General de Catalunya i 109 de la Clínica de Sabadell. El General de Catalunya en un any va fer 500 intervencions derivades del Parc Taulí, centre públic de Sabadell. No fer aquestes 500 intervencions, la majoria d’elles menors sense ingrés, vol dir haver de recol·locar a la seva empresa -que a l’àrea metropolitana té cinc hospitals- uns 20 treballadors (no 147 com anuncia). De fet, la mateixa notícia diu que els afectats de la Clínica de Sabadell són menys (109) i aquest centre ha fet en un any 2.500 intervencions derivades de la sanitat pública però només 1.000 varen requerir ingrés. Sembla que el General de Catalunya va malament per altres coses i han trobat  un bon pretext.

    Però en front a les notícies de desprivatitzar, ara és tota la patronal privada de negoci sanitari, que ha agafat por, i un dels seus òrgans d’associació, IDIS avisa “de l’impacte sobre el pacient” que tindran aquestes accions anunciades. No varem sentir a aquestes empreses denunciar l’impacte sobre el pacient (ni sobre els treballadors) de les ferotges retallades dels pressupostos dels centres públics del conseller Boi Ruiz (1.800 milions en 4 anys).

    De fet, aquetes mesures d’ara, les de desprivatitzar, no representen impacte sobre els pacients, que seran atesos en altres centres públics del seu territori i tampoc haurien de representar problemes de col·locació laboral. Es tracta d’un tema de fer bona gestió amb acords sindicals si hi ha voluntat per part de l’empresa, ja que no s’està parlant de retallar pressupostos ni plantilles, s’està parlant de què els cèntims que ara reben aquests hospitals que fan negoci siguin retornats als hospitals públics que hauran de fer aquesta feina (veure taula) i els treballadors que necessitin de més aquests hospitals poden ser traspassats per fer la mateixa feina que fan ara (o recol·locats en l’empresa com s’ha dit). El que sí diem es que els diners públics de la sanitat han d’anar a entitats públiques o privades sense afany de lucre amb valors de bé comú. En assistència sanitària no volem deixar els diners de tothom en mans dels negocis d’uns quants accionistes.

    Any de registre* Clínica del Vallès Sagrat Cor de BCN   CAPIO 2011 i

    IDC-Salut 2014
          2011     66.353.646        33.309.110   15.614.820
          2014     63.145.324              –  ?   15.614.820

    Quantitat dels concerts del CatSalut amb els hospitals de Quiron-Salut (IDC) que consta en el Registre de convenis i contractes d’assistència sanitària pública, Contractes del CatSalut 2011-2014. en la web del CatSalut. Segons Decret 136/2007.

    -No hi consta cap conveni ni contracte amb l’hospital General de Catalunya, pot ser que els 15.614.820 donats directament a l’empresa IDC-Salut que hi consta siguin per aquest hospital

    -Els anys 2013 i 2014 no hi ha en el Registre la quantitat destinada a l’Hospital Sagrat Cor

  • El Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona celebra 10 anys

    Des del 15 de maig de 2006, dia en què va ser inaugurat el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB), el centre no ha parat. 1.500 persones passen cada dia per les instal·lacions del parc, procedents de 54 països diferents, més de 1.200 articles es publiquen cada any, 100 grups de recerca treballen cada dia pel descobriment de nous avenços i més de 300 conferències científiques tenen lloc en aquestes instal·lacions.

    L’edifici, d’un disseny espectacular, a tocar del mar, i al costat de l’Hospital del Mar de Barcelona i de la Universitat Pompeu Fabra, alberga un dels nuclis de recerca biomèdica més importants del sud d’Europa. Arribar fins aquí no ha estat ràpid, els 10 anys de funcionament han fet créixer aquest centre barceloní posicionant-lo a un nivell similar a altres centres de recerca molt prestigiosos d’Europa.

    Els seus 100 grups de recerca, segons expliquen des del centre, estudien des d’aspectes més moleculars de la biomedicina fins als més poblacionals, des de la biologia experimental fins a la teòrica i computacional, de la més bàsica a la més aplicada i translacional.

    “El PRBB és una història d’èxit, d’èxit de la seva gent, dels seus centres. En una dècada hem combinat serietat, creativitat, rigor i molt pragmatisme”, ha dit Jordi Camí, director del centre, en la celebració del desè aniversari aquest dijous.

    De les poques coses que lamenta Camí és no haver convençut a la farmacèutica catalana Grífols perquè instal·lés un centre de recerca dins del parc.

    Un recorregut que comença als anys 80

    Va ser el 1985 quan va tenir lloc una de les primeres accions per intentar tirar endavant un centre de recerca biomèdica a Barcelona. Jordí Camí, que en aquell moment era rector de l’IMIM (Institut de Recerca de l’Hospital del Mar i un dels que està dins del parc), va redactar la proposta inicial. La idea va anar madurant, gràcies al suport de diverses personalitats i va ser finalment l’any 2001 quan van començar les obres del centre. La construcció de l’edifici va durar fins a l’octubre de 2006 i va tenir un cost de 120 milions d’euros.

    El 2005, abans de la seva inauguració, es va constituir el Consorci PRBB, fundat per la Universitat Pompeu Fabra, l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. Les primeres entitats que van situar-se al parc van ser l’IMIM, el CEXS-UPF, el CRG, el CMRB, l’IAT i el CREAL, que ocupaven en aquell moment els 35.000 metres quadrats inicials de l’edifici.

    Deu anys després, el centre de recerca mira el futur amb esperança i amb la voluntat de saber adaptar-se als nous reptes. “En els propers anys tindran lloc nous canvis, uns instituts marxen i d’altres vindran. Els nous reptes de la biomedicina requeriran noves tecnologies, més recursos i formes imaginatives de fer recerca transdisciplinària i cooperativa”, senyalen des del centre.

  • Claus per entendre la polèmica al voltant del nou model de transport sanitari

    Ara fa prop d’un any, pocs mesos abans de què acabés la legislatura d’Artur Mas, es va celebrar el concurs públic per adjudicar la concessió del transport sanitari a Catalunya, una de les que més diners mou: 214 milions d’euros anuals per un període de 6 anys prorrogable fins a un màxim de 10 anys. El concurs suposava també la implementació d’un nou model de gestió del transport sanitari, que es va començar a desplegar el 3 de novembre a Lleida i va continuar fent-ho de manera esglaonada a les diferents regions catalanes. Repassem les claus al voltant d’un model que ha aixecat polèmica des de la mateixa adjudicació a les empreses contractades fins a la seva implantació i que ha portat -arran d’una denúncia de la CUP- a la Fiscalia a investigar l’adjudicació de part del servei a l’empresa Transport Sanitari de Catalunya (TSC).

    Un concurs qüestionat

    La primera polèmica arriba amb la celebració del mateix concurs. En els darrers mesos amb Boi Ruiz al capdavant de la Conselleria de Salut es convoca el concurs per adjudicar el servei de transport sanitari urgent i el no urgent. El resultat: Transport Sanitari de Catalunya (TSC) s’emporta directament o indirectament -a través d’una Unió Temporal d’Empreses (UTE)- set dels tretze lots totals. Li corresponen les regions de l’Alt Pirineu, Girona, la Catalunya Central, Barcelonès nord i Maresme o Barcelona ciutat, entre altres. També s’emporten bona part del pastís la UTE Egara-La Fuente, a qui s’adjudica les regions de Lleida, Tarragona i Terres de l’Ebre, i Falck, amb les regions de Baix Llobregat i l’Hospitalet de Llobregat i el Vallès.

    Després de conèixer el resultat de l’adjudicació, diversos licitadors presenten a l’abril recursos especials en matèria de contractació i el Tribunal Català de contractes del sector públic (TCCSP) els estudia. Al juliol, aquest òrgan desestima totes les al·legacions presentades i el Servei Català de la Salut (CatSalut), que és l’òrgan contractant, reprèn el procés d’adjudicació del concurs de transport sanitari per formalitzar els contractes amb les empreses adjudicatàries.

    Concentració del transport urgent i no urgent

    El nou model, a diferència de l’anterior, suposa concentrar la gestió del transport sanitari en mans del SEM (Sistema d’Emergències Mèdiques). Fins llavors el SEM, empresa pública, s’encarregava només del transport urgent -desplaçament en cas d’emergència- i la resta, el no urgent, estava en mans del CatSalut. És a dir, que amb el nou model, el trasllat programat entre el domicili de l’usuari i un centre sanitari, o a la inversa, o entre dos centres sanitaris, per a la realització de proves diagnosticoterapèutiques o tractaments especialitzats, també passa a ser gestionat pel SEM.

    Amb l’adjudicació del darrer concurs públic del transport sanitari català i la formalització dels contractes a l’estiu, entra en vigor aquest nou model de gestió. Segons diu llavors Salut, les bases del concurs inclouen la subrogació del personal tal i com estableix el conveni laboral del transport sanitari i es mantenen les hores i el nombre de vehicles. Treballadors de diverses regions però comencen a denunciar els retards en el transport no urgent. Gent que va tard a fer-se una ressonància o simplement que ha d’esperar hores després de la diàlisi fins que el vehicle ve a recollir-lo, són algunes de les situacions que descriu el tècnic sanitari Artur Giménez a aquest diari.

    Canvis en els vehicles

    La introducció de nous vehicles, els anomenats Vehicles d’Intervenció Ràpida (VIR), són una de les novetats del model, pensats per prioritzar l’assistència dels pacients in situ sobre el trasllat dels mateixos, ja que al ser un turisme àgil no té capacitat per a un trasllat. Aquest diari recollia fa uns mesos les queixes de diversos treballadors respecte aquests nous vehicles. A Palamós, per exemple, hi ha dos equips, un Vehicle d’intervenció ràpida (VIR), amb un metge i un tècnic i una Unitat de Suport Vital Avançat (USVAi) que compta amb un tècnic i una infermera. “Sense una infermera al costat costa molt fer segons quin tipus d’intervencions”, assenyalava David Gràcia, metge assistencial del SEM (Sistema d’Emergències Mèdiques de Catalunya) de l’Hospital de Palamós.

    “Una altra incongruència és que en alguns casos els Vehicles d’Intervenció Ràpida (VIR), introduïts segons el SEM per prioritzar l’assistència qualificada sobre el trasllat de pacients, està arribant més tard que altres vehicles, fet que pot suposar un problema ja que hi ha un tipus de vehicle, els de Suport Vital Bàsic, que només compten amb dos tècnics i no compten amb cap metge. És el cas de Lleida, on el VIR està situat a Alcarràs”, es queixava a aquest mitjà el secretari del sector Transport Sanitari UGT de Catalunya Ramon Vilella fa uns mesos. El conseller de Salut, Toni Comín, ha reconegut en el Ple del Parlament aquest dijous que “si bé es confirmen de forma parcial els avantatges dels VIR, aquests no ho fan de manera suficient”.

    També sobre els vehicles, Artur Giménez, denuncia a aquest mitjà que per exemple a les Terres de l’Ebre s’han retallat unitats de Suport Vital Bàsic, que són “les primeres a arribar”, segons explica. A més, diverses unitats que abans feien 24 hores ara només en fan 12. “A la nit tenim 13 ambulàncies de SVB per totes les comarques de les Terres de l’Ebre, és insuficient”, afegeix aquest treballador.

    Desplegament desigual al territori

    Altres queixes reconegudes aquest dijous pel conseller de Salut és que alguns dels problemes que presenta el nou model és que els temps de resposta no són homogenis a tot el territori. Així ho ha anunciat aquest dijous Comín al Parlament, on ha avançat alguns dels resultats dels informes de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) i del Servei Català de la Salut (CatSalut) sobre el nou model de transport sanitari, a qui va encarregar avaluar els resultats del model els darrers mesos. En aquest sentit, Comín ha admès «problemes d’implantació».

    La diputada de la CUP, Eulàlia Reguant, explica a aquest mitjà que “el problema és com està plantejat el model en si mateix ja que no té en compte el territori”. Segons ella, el model pot funcionar a Barcelona ciutat però no en territoris heterogenis.

    Conseqüències de la implantació

    Més enllà de les denúncies de plataformes com ‘Salvem les ambulàncies de les Terres de l’Ebre’, que consideren que el nou model menysté la qualitat assistencial, les conseqüències de l’adjudicació del transport sanitari i la implantació de l’anomenat sistema de transport integral han arribat més lluny. Entre algunes de les conseqüències hi ha la investigació per part de la Fiscalia de l’adjudicació del servei d’ambulàncies arran de la denúncia de la CUP sobre l’oferta “manifestament incompleta” de l’empresa TSC, que va adquirir set dels tretze lots que van sortir a concurs l’any passat. En la denúncia la formació anticapitalista també apunta la donació de tres milions d’euros que havia fet aquesta empresa a l’Hospital Sant Joan de Déu.

    D’altra banda, el departament de Salut va encarregar a l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) i al Servei Català de la Salut (CatSalut) avaluar la implantació del transport sanitari. Segons Salut, els informes sobre el nou model es troben en la fase de finalització i s’entregaran a la presidenta a la Comissió de Salut en els propers dies. Tot i que és a partir de llavors quan segons Comín podran prendre decisions «de manera rigorosa», el conseller ja ha avançat aquest dijous que destituirà la cúpula directiva del SEM i obrirà un concurs públic per renovar-la.

  • Comín destitueix la cúpula del SEM i admet problemes en el nou model de transport sanitari

    El Conseller de Salut, Toni Comín, ha dit aquest dijous al matí, que destituirà la cúpula directiva del Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) i obrirà un concurs públic per renovar-la. El conseller ha fet aquest anunci durant una compareixença al Parlament de  Catalunya en la que ha avançat els resultats de dos informes encarregats per la conselleria amb l’objectiu d’analitzar el desplegament del nou model de transport sanitari.

    L’anunci també arriba després de què la fiscalia hagi anunciat que investigarà l’adjudicació del servei d’ambulàncies a l’empresa Transport  Sanitari de Catalunya SL, després de la denúncia interposada per la CUP, tot i que el conseller ha dit que no hi tenia res a veure.

    La implementació del nou model de transport sanitari es va començar a fer a finals de 2015, després del concurs públic d’adjudicació del servei. La posada en marxa d’aquest nou model, caracteritzat pel desplegament dels nous vehicles d’intervenció ràpida (VIR), ha sigut polèmic des d’un començament.

    Segons ha revelat el conseller, els resultats preliminars mostren que l’objectiu d’optimitzar recursos que es perseguia no ha estat del tot satisfactori. Els vehicles VIR, preparats per atendre al pacient “in situ” sense necessitat de traslladar-lo no han tingut l’efecte esperat. En un 30% dels desplaçaments s’ha hagut d’hospitalitzar el pacient de totes formes. A més, en molts casos ha sigut necessari desplaçar dos vehicles, això demostra que “no s’està complint l’objectiu d’estalviar recursos”, ha comentat el conseller.

    Per això Comín ha assegurat que vol iniciar una “nova etapa” i que per fer-ho s’hauran de fer “ajustos” al model implantat.

  • La fiscalia investiga l’adjudicació del servei d’ambulàncies

    La fiscalia investiga l’adjudicació del servei d’ambulàncies a l’empresa Transport Sanitari de Catalunya SL (TSC), propietat de la família italiana Bonomi, i una de les empreses que es va fer amb l’adjudicació del servei el 2015.

    La fiscalia, que ha encarregat la investigació a la Policia Nacional, vol que s’analitzin els expedients d’adjudicació per comprovar si es va cometre alguna irregularitat, segons informava l’Agència Efe. La CUP havia interposat una denúncia a la fiscalia demanant aquesta investigació, ja que tenien sospites de què s’hagués comès alguna pràctica il·lícita.

    Transport Sanitari de Catalunya va adquirir set dels tretze lots que van sortir a concurs l’any passat, per un valor de 2.556.000 euros. Segons la CUP l’oferta que va fer aquesta empresa era “manifestament incompleta”. En la denúncia la formació anticapitalista també apunta la donació de tres milions d’euros que havia fet aquesta empresa a l’Hospital Públic Sant Joan de Deu.

    Com explicava Ramon Serna, membre del grup de treball de la CUP, en un article a El Diari de la Sanitat, un cop l’empresa es va fer amb l’adjudicació del servei va regalar una UCI pediàtrica i una area adaptada de jocs infantils a l’hospital Sant Joan de Déu. Aquests fets són els que estan al centre de la denúncia que va interposar el partit a la fiscalia. En l’article Serna explica les sospites que porten a la CUP a presentar aquesta denúncia.

  • Més salut per cada euro gastat

    “Better health per dollar spent” és la celebrada frase de Michael Porter que il·lustra, com cap altra, l’esperit de l’orientació actual de la gestió clínica. Porter, un professor de Harvard Business School reconegut a nivell mundial pels seus treballs en estratègia i competitivitat d’empreses, va sorprendre a tothom quan l’any 2006 va publicar “Redefining Health Care”, un llibre en el qual l’autor va posar el dit a la llaga del caòtic sistema sanitari nordamericà, quan afirmava que no entenia l’organització en especialitats que tenien poc a veure amb les necessitats dels pacients, que tampoc comprenia com era que no existissin indicadors que mesuressin el valor que la “indústria sanitària” aportava a la salut de les persones, ni que les activitats clíniques es remuneressin per volum de feina feta, al marge dels resultats de salut aconseguits.

    En un article a JAMA, l’any 2007, Porter va afirmar que la competitivitat en valors és la base de l’economia, i que en el sistema sanitari només els metges poden aconseguir, si s’ho proposen, que les activitats clíniques tinguin un sentit final, i no un sentit en elles mateixes. Per aquest motiu l’autor esperona els metges perquè prenguin consciència que han de repensar el que fan d’acord amb els tres pilars següents: a) l’objectiu principal de l’activitat clínica és millorar la salut de les persones, b) la pràctica clínica s’ha de reorganitzar en funció dels diagnòstics dels pacients i dels cicles propis de les malalties, i c) els resultats, degudament ajustats, s’han de poder mesurar. Llegits així, segur que els hi han semblat tres consells obvis. Tothom els signaria. Però si s’hi fixen bé, rere un aparent minimalisme, cada sentència amaga les claus d’un replantejament en profunditat de tot el que fem, i de com ho fem.

    La situació real, ara per ara, és que disposem d’un model que quan es va jerarquitzar (anys 50-60 a casa nostra) va traslladar les jerarquies de les càtedres de les facultats als organigrames dels hospitals. Això va aportar modernitat als nous hospitals del “seguro” en contraposició al model vigent en aquell moment, que era ranci i poc dotat per donar respostes a l’emergent medicina moderna. Després va venir l’estructuració del sistema nacional de salut (anys 80), amb l’aparició de la reforma de l’assistència primària i la posterior reforma de l’atenció especialitzada. I això també va anar bé. Va aportar ordre i proximitat.

    Malgrat aquests èxits històrics, ara, amb l’envelliment poblacional i l’aparició amb força de la cronicitat i de la fragilitat geriàtrica, el model es troba tenallat entre nivells assistencials ferrenyament estructurats i serveis clínics especialitzats i departamentalitzats d’acord amb la lògica d’òrgans i sistemes anatòmics. I és curiós que algú de fora del sistema sanitari, un professor d’”empresarials” expert en competitivitat, i liberal a l’americana, sigui qui marqui el camí de les reformes necessàries amb tant d’encert. “Deslliuri’n-se de les cadenes del passat”, ens diu. Busquin equips de professionals dedicats i cohesionats al voltant de problemes de salut específics, equips que ajustin les seves agendes a les necessitats dels pacients, que tinguin capacitat d’integrar cada cop més serveis necessaris per millorar la salut dels seus malalts i que se’ls remuneri de manera proporcionada als resultats clínics obtinguts.

    Només la pràctica clínica integrada pot garantir que cada euro gastat va dirigit a aportar valor a la salut de les persones. La medicina fragmentada, en canvi, propicia el malbaratament de recursos i les actuacions clíniques desproporcionades.

  • Les morts per errors mèdics, una realitat que no es registra

    La universitat nord-americana Johns Hopkins ha demanat aquesta setmana que es comptabilitzin i s’analitzin les morts per causa d’errors mèdics, tal i com recull el mitjà ProPublica. Segons aquesta organització la tercera causa de mort als Estats Units podria deures aquest problema, però el fet que no es comptabilitzi manté el problema lluny del focus mediàtic.  Una investigació de la Johns Hopkins assenyala que més de 250.000 americans moren cada any a causa d’això.

    A Espanya tampoc hi ha dades oficials sobre l’abast dels errors mèdics. No se sap quantes persones moren cada any a causa d’errors sanitaris ni quantes persones queden perjudicades per aquesta mateixa causa.

    De moment, les úniques dades que hi ha són les que recull a tot l’estat, a través de les denúncies posades per familiars i pacients, El Defensor del Paciente. El Síndic de Greuges de Catalunya també rep les queixes ciutadanes en referència a aquest tema, però són casos particulars i no es publiquen de forma quantificada.

    El Defensor del Paciente a Espanya va recollir, el 2015, 806 notificacions de persones mortes per presumpte error mèdic. En total, 29 pacients menys que el 2014 però 8 més que el 2013. 45 pacients, segons les dades de l’associació van morir, presumptament, per infecció hospitalària i 49 per retards en l’enviament de l’ambulància a domicili. Carmen Flores, la presidenta de l’associació assegura que si es comptabilitzessin tots els casos en serien molts més.

    Segons la informació del Defensor del Paciente, aquests casos responen a errors en el diagnòstic, a males praxis com el cas d’errors en intervencions quirúrgiques, a altes precipitades, a una atenció deficient, a infeccions hospitalàries, o per retards en l’arribada de les ambulàncies.

    Flores explica a El Diari de la Sanitat que alguns errors es donen durant l’atenció sanitària, en el diagnòstic o als quiròfans, per exemple, però també d’altres són fruit de les retallades i del funcionament del sistema sanitari. Com a exemple explica que ha augmentat el nombre de notificacions de pacients morts per no poder optar a medicaments d’última generació per falta de diners, és el cas dels afectats per l’Hepatits C.

    El doctor Antoni Sitges, cap del departament de cirurgia de l’Hospital del Mar, clarifica els tipus d’errades o problemes que tenen conseqüències pels pacients. Per una banda parla de negligències, quan el professional sanitari, metge o infermer, no dóna resposta, no es presenta, marxa, o no atén una feina. Casos on la responsabilitat recau sobre el professional. Després parla d’errors mèdics, aquells que van lligats a l’actuació del professional. Aquests errors, explica, poden respondre a una equivocació del professional o per la pràctica d’exploracions i intervencions que porten un risc inherent. En aquests casos, algunes vegades la responsabilitat és del professional, altres podria no ser-ho, ja que hi ha factors que depenen del mateix malat.

    I per últim parla de iatrogènia. “Es tracta del dany infligit a un pacient en el curs d’exploracions, tractaments mèdics o intervencions quirúrgiques duts a terme amb intenció de curar-lo de les seves molèsties”, explica. Per exemple, les colonoscòpies solen no provocar danys, però ocasionalment es pot produir una perfuració del bodell. “Totes les exploracions tenen un major o menor risc i han de ser adequadament indicades”, explica Sitges.

    Manca de voluntat política

    El Defensor del Paciente va rebre un total de 14.430 denúncies el 2014. Més de 200 relacionades amb persones que es van sotmetre a cirurgia plàstica i que van obtenir un resultat decebedor. 152 denuncies feien referència a nadons que van néixer amb alguna discapacitat a causa d’un part inadequat.

    “És utòpic pensar que si es publiquessin les dades es podrien evitar totes aquestes morts i tots els casos, però si es fes segurament es posarien els mitjans necessaris per intentar que es reduïssin”, reivindica Flores. “Les infeccions hospitalàries  o els retards en el diagnòstic es podrien evitar en un percentatge molt alt”, afegeix. “Cap polític o mandatari m’ha trucat preguntant pel tema, som les víctimes ocultes, sembla que les morts dels nostres familiars no valguessin res”, lamenta Flores.

    Sitges denuncia també la manca de xifres, l’absència de registres i la falta de voluntat als hospitals i a les institucions de portar un control. Només alguns centres, explica aquest professional, duen a terme sessions per parlar de complicacions i mortalitat. Però són voluntàries i per tant depenen dels caps de servei. “El primer centre on es van fer sessions de morbilitat i mortalitat va ser a l’Hospital del Mar”, afegeix, i gràcies a què ell va introduir el tema cap a l’any 1985.

    Sitges assegura que és molt important que aquesta informació es recopili i que es facin aquestes sessions ja que permetria l’anàlisi d’aquests errors que es el primer pas cap a la seva prevenció. “Hi ha errors que es donen per falta de coneixement, altres per excés de zel, altres per omissió culpable; aquestes sessions haurien de ser obligatòries i no voluntàries”, reivindica.

  • El fum del tabac i la contaminació afecten greument la salut respiratòria dels infants

    L’asma és una de les malalties més freqüents entre els infants, un de cada deu nens a l’estat espanyol pateix aquesta patologia. L’asma es produeix per la inflamació dels bronquis i provoca dificultats a l’hora de respirar. “S’ha triplicat el nombre de nens amb asma en 25 anys”,  assegura Soledad Román directora general de la Fundació Roger Torné.

    És una patologia que sol diagnosticar-se entre els cinc i sis anys, tot i que Román assegura que cada cop es fan diagnòstics a edats més joves. La inflamació de les vies respiratòries provoca que l’aire passi amb dificultats generant tos, xiulets o problemes per respirar. És una malaltia crònica i per tant no té cura, però els mètodes existents permeten controlar-la. Un cop el nen arriba a una edat més avançada, als 12 o 13 anys, el seu aparell respiratori madura i pot ser que deixi de tenir asma, tot i que alguns ho arrosseguen tota la vida.

    La Fundació Roger Torné juntament amb la Fundació Lovexair han presentat aquest dimarts, a raó del dia Mundial de l’Asma, la campanya “Ciutats saludables, per la millora de l’asma infantil” amb la que volen conscienciar a la ciutadania de la necessitat de fer un esforç col·lectiu per combatre aquesta patologia. “Hi ha poca consciència en la societat, els nostres hàbits estan influint en la prevalença d’aquesta malaltia”, expressa Román.

    Quins són els determinants que influencien a la respiració dels infants?

    L’asma infantil el produeix diversos factors, però són sobretot la contaminació i el tabac dos dels determinants que més afecten la salut respiratòria dels menors.  “Els àcars, l’obesitat, alguns productes químics o la humitat són altres determinants”, assenyala Román, i explica que per això és molt important conèixer què és el provoca els atacs d’asma a cada un dels nens.

    Segons una informació elaborada per la Fundació Roger Torné un 22% dels habitatges espanyols tenen fum ambiental de tabac i un 42% dels nens asmàtics creixen en entorns on hi ha fum de tabac. Per això, explica Román, no n’hi ha prou amb que la mare deixi de fumar durant l’embaràs si el pare ho fa o que fumin quan el fill no hi és, ja que l’aire queda impregnat de fum que pot afectar igualment als fills. Prova de què el tabac és un factor determinant a l’hora d’aparèixer crisis d’asma és el fet que el nombre d’hospitalitzacions per aquesta patologia hagi disminuït un 10% des de la implementació de la llei antitabac a Espanya.

    “El sistema respiratori és l’últim en desenvolupar-se. Un nen respira, a més, 2,5 vegades més aire que un adult i està més a prop del terra, per tant dels tubs d’escap dels cotxes, això fa que arribin més ràpid a les fonts de contaminació”, explica la directora de la fundació.

    L’exposició dels nens a l’òxid de nitrogen i a les partícules de suspensió PM10 o PM2,5, dos contaminants generats sobretot pel tràfic, afecta greument la salut respiratòria infantil. Segons la fundació si es reduís aquesta contaminació en un indret amb un milió d’habitants es podrien evitar un 60% de les hospitalitzacions, un 60% de casos de bronquitis o un 60% de crisis d’asma. A més es podria reduir en un 40% els símptomes respiratoris provocats pel fet de viure en carrers propers al tràfic.

    “La contaminació de les ciutats produïda pel tràfic és un repte al qual les ciutats han de fer-hi front”, reivindica Román que recorda que Catalunya sobrepassa els límits de contaminació fixats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i la Unió Europea. “Hem d’anar a un model de ciutat on l’aire no sigui una amenaça pels ciutadans”, afegeix aquesta experta.

    Amb tot, la contaminació que reben els nens prové del seu viatge a l’escola (13%), de l’aire de la vivenda (46%) i de l’escola (32%).

    Fer front als atacs d’asma

    Román recorda que és molt important que les famílies coneguin bé què és l’asma i què el produeix i com poden evitar que els seus fills tinguin atacs d’aquest tipus. Coses que poden ajudar a prevenir-ho són evitar jugar als carrers a prop de la contaminació dels cotxes, endur-se els nens a espais fora de la ciutat al cap de setmana o evitar situacions d’estrès, ja que l’asma també té un componen psicosomàtic i a vegades es poden donar crisis per temes de nervis, angoixa o estrès.

    En un article al seu web la Fundació Roger Torné recorda que és molt important la comunicació entre la família, els centres educatius i els professionals sanitaris, per poder controlar l’asma a l’escola. També considera important que al centre educatiu hi hagi un kit de primers auxilis que inclogui un inhalador i una càmera d’administració i que hi hagi almenys dos professors que hagin rebut formació en primers auxilis d’asma.

    Román també creu que és molt important que l’escola estigui informada i tingui eines per fer-hi front. És important, explica, que els nens facin l’activitat esportiva adient segons la seva patologia, i de forma controlada. “L’escola ha de tenir coneixement de quina és la situació de cada nen, ha de tenir informació perquè pugui fer activitat física adaptada”, manifesta.