Just Deploy It!

Blog

  • Neix la Xarxa Oncològica de Catalunya per millorar l’abordatge del càncer

    Un de cada dos homes té probabilitat de desenvolupar un càncer al llarg de la seva vida. En el cas de les dones, una de cada tres té probabilitats de fer-ho. El càncer és una patologia creixent al món i un tema central del sistema sanitari català. L’any 2010 més de 20.000 homes va patir un càncer a Catalunya i gairebé 15.000 dones també en va patir un. El Departament de Salut preveu que aquestes dades augmentin un 22,5% en el cas dels homes i un 24,5% en el cas de les dones d’aquí a 2020.

    Malgrat la incidència d’aquesta malaltia el càncer és una patologia que cada vegada més persones combaten, aconseguint sobreviure. La mortalitat disminueix un 1,3% cada any en el cas dels homes i un 2,1% en el cas de les dones. Per tant, cada cop hi ha més persones que han sobreviscut al càncer. Els nivells de supervivència són en alguns casos bastant alts. El 2010 van sobreviure al càncer de mama el 94% de les afectades, o el 94% de pacients que van patir leucèmia, per posar alguns exemples. Però encara queden patologies difícils de combatre, com el càncer de pulmó, un dels càncers amb uns índexs de supervivència més baixos (28% el 2010 a Catalunya).

    Amb aquesta premissa l’Institut Català de la Salut (ICS) i l’Institut Català d’Oncologia (ICO), dues organitzacions públiques, han firmat una aliança estratègica per tal de crear un model de futur per l’abordatge del càncer. Un model que vol ser d’excel·lència, i que segons el conseller de Salut, Toni Comín, es vol posicionar com un dels millors. “Volem ser un dels líders mundials d’oncologia al món”, ha ressaltat el conseller en roda de premsa durant la presentació d’aquesta aliança. La creació d’aquesta xarxa dóna resposta a una resolució del Parlament de Catalunya de juny de 2015 que instava al Govern a que establís una xarxa Catalana d’Atenció Oncològica.

    L’ICS i l’ICO en conjunt atenen un 60% del total de malalts oncològics de Catalunya, si es pren com a referència aquells centres on hi són presents. L’ICS controla dos grans hospitals que ofereixen assistència oncològica, L’Hospital Vall d’Hebron i l’Hospital Universitari Arnau Vilanova. Per la seva banda l’ICO està present a l’Hospitalet, als centres de Girona, a Badalona i al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Amb tot, el Departament ha remarcat que tots els centres que atenen malalts oncològics i que queden fora d’aquesta aliança ofereixen també una assistència quotidiana perfectament tractada. Per això també, la xarxa es presta a que altres proveïdors puguin incorporar-s’hi de forma voluntària.

    Segons el Departament de Salut aquesta xarxa aportarà una sèrie de beneficis pels pacients com l’accés a nous medicaments i a tractaments innovadors, una atenció més integral i multidisciplinària, més equitat en l’accés a l’alta especialització i millor qualitat de l’atenció rebuda. Pel que fa als professionals, aquests tindran un paper central en l’abordatge de la malaltia, tindran un lideratge clínic fort i seran més partícips i apoderats, treballant en una xarxa dedicada exclusivament al tractament del càncer. Tot plegat, asseguren, suposarà millors resultats en salut, i una atracció de professionals altament qualificats.

    El Pla de salut de Catalunya 2016-2020 ja estableix el càncer com una de les prioritats. Aquesta xarxa s’emmarcà també dins del pla contra el càncer a Catalunya 2015-2020 que pretén generar centres de referència amb capacitat de se competitius a Europa. Per crear aquesta xarxa els actors implicats s’han emmirallat d’altres projectes creats en diversos països que tenen aliances semblants i que són líders en el tractament del càncer, com és el cas dels Països Baixos, França, Austràlia o Estats Units.

  • Per primera vegada al món hi ha més grassos que prims

    Un ampli estudi internacional publicat recentment al LANCET, que va avaluar la tendència d’augment de pes entre 1975 i 2014, en estudis realitzats en 186 països, amb gairebé 20 milions de participants, majors de 18 anys, conclou que l’epidèmia d’obesitat creix de manera imparable, en gairebé totes les regions del món. L’impacte sobre la salut és terrible, atès que l’obesitat és un factor reconegut de risc per a malalties cardiovasculars, diabetis, diversos tipus de càncer i malalties musculo-esquelètiques, que afecta ja a la major part de la població mundial.

    El món ha evolucionat en els últims 40 anys, d’una època en la qual la prevalença de baix pes duplicava a la prevalença d’obesitat, a una en la qual la prevalença d’obesitat és més freqüent que el baix pes. A nivell mundial la prevalença de baix pes va decréixer del 13% al 8,8% en homes i del 14,6% al 9,7% en dones. La prevalença d’obesitat va créixer per contra del 3,2% al 10,8% en homes i del 6,4% al 14,9% en dones. La humanitat ha augmentat de mitjana 6 kg de pes en els últims 40 anys. En aquests 40 anys, la xifra de persones que pateixen sobrepès s’ha multiplicat per 500 i ha passat de 105 milions el 1975 a 641 milions el 2014.

    La població dels EUA és la que més contribueix a aquesta pandèmia d’obesitat. La població de Xina, que el 1975 ocupava la posició 60 en homes i 41 en dones en el rànquing mundial d’obesitat, ha passat a ocupar el 2014 la segona posició per a homes i dones. Espanya ocupa el lloc 106 respecte a l’obesitat femenina i el 35 respecte a l’obesitat masculina, per sobre de la mitjana mundial. Les dones dels països del centre d’Amèrica Llatina, són una de les poblacions que més creixement de l’obesitat han patit. No hi ha dades en aquest estudi sobre la població catalana.

    Però aquest creixement alarmant de l’obesitat en el món, no s’ha produït en totes les regions. Als països del centre i est d’Àfrica (com Eritrea, Etiòpia i països subsaharians) i del sud d’Àsia (com Bangla Desh i l’Índia), el baix pes continua sent un seriós problema. La FAO estimava el 2012, que encara hi ha 10.000 nens al món que moren al dia de desnutrició.

    El sobrepès i l’obesitat és l’acumulació de greix en l’organisme, que es produeix quan les calories que s’ingereixen són superiors a les calories que es cremen per l’activitat física. L’excés de begudes ensucrades, d’hidrats de carbonis refinats i el sedentarisme per les migracions del camp a la ciutat, són una de les causes principals. Les classes baixes i amb menys nivell cultural són les més afectades per aquesta pandèmia d’obesitat. Les classes altes escapen en part per la seva alimentació de més qualitat i l’exercici d’activitat física. D’acord amb l’Enquesta de Salut de Catalunya, que recull l’excés de pes declarat (que sempre és menor que el pes mesurat, perquè els que presenten sobrepès tendeixen a declarar menys del que realment pesen) en l’any 2014, les dones amb estudi primaris o sense estudis tenien 4 vegades més probabilitat de presentar obesitat que les dones amb estudis universitaris.

    Dins dels objectius de l’OMS per a la prevenció i control de malalties cròniques per al període 2013-2020, es troba el propòsit d’aturar la pandèmia d’obesitat i aconseguir pel 2025 els mateixos nivells que hi havia el 2010. L’estudi internacional mostra la impossibilitat de complir amb aquest objectiu, ja que estima que si aquesta tendència continua, al 2025 la prevalença global d’obesitat sobrepassarà al 18% dels homes i al 21% de les dones. La prevalença d’obesitat a Catalunya no arriba globalment als nivells alarmants d’altres països del món, però en el 2014, segons el pes declarat, gairebé la meitat (48,5%) de la població catalana de 18 a 74 anys presentava sobrepès, i el 15,1% obesitat.

    La pandèmia d’obesitat al món avança fora de control i mostra el fracàs de les mesures que s’han implementat fins ara. És indubtable que les autoritats sanitàries han d’establir noves i més radicals estratègies. A part de promoure seriosament hàbits saludables en nens i adolescents en totes les escoles, cal forçar un canvi de polítiques establint impostos especials als aliments i begudes amb alt poder calòric (begudes gasoses i sucs ensucrats: una llauna de beguda gasosa de 350 ml conté 10 tarrons de sucre), subvencionar el consum d’aliments amb baix poder calòric (fruites, verdures i cereals integrals) i promoure gimnasos gratuïts als barris perquè la població pugui realitzar activitat física organitzada i mantenir una vida saludable. Aquest enfocament social pel problema de l’obesitat, requereix de la participació activa dels moviments socials. Em temo que les autoritats sanitàries no prendran mesures efectives fins que hi hagi una gran pressió social que ho reclami.

  • L’adjudicació d’un CAP de Tarragona a una empresa privada: en el punt de mira de la justícia

    El 2013 un Centre d’Atenció Primària de Tarragona, el CAP Muralles, va deixar de ser gestionat per una empresa pública per passar a mans de la societat mercantil Salut Muralles SLP. En aquesta operació per la qual es va adjudicar la gestió a Salut Muralles SLP – societat limitada professional creada per un grup d’empleats del CAP Muralles- la CUP i els sindicats Metges de Catalunya, el d’infermeria SATSE i CGT hi veuen diverses irregularitats i així ho han fet saber a la Fiscalia Provincial de Tarragona. El cas està actualment sota investigació de la Fiscalia i del Jutjat d’Instrucció número 2 de Tarragona.

    Segons informació facilitada per la CUP, l’operació es remunta al 2012 quan el Servei Català de la Salut (CatSalut) va obrir un concurs per gestionar el CAP Muralles, fins llavors gestionat per Gestió i Prestació de Serveis de Salut (GiPSS), una empresa pública creada l’any 1992 i adscrita al CatSalut, que ofereix atenció sanitària, social i domiciliària en l’àmbit territorial del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. En aquest concurs GiPSS, llavors amb el doctor Xavier Bria com a gerent, no s’hi va presentar per motius que aquest mitjà no ha pogut confirmar amb el Departament de Salut en el moment del tancament d’aquesta edició. En una segona convocatòria de concurs Salut Muralles SLP s’adjudica la gestió del CAP i l’abril del 2013 el centre Muralles esdevé un Equip d’Atenció Primària (EAP) autogestionat pels seus propis treballadors a través de l’empresa Muralles Salut SLP, seguint el model de gestió de les Entitats de Base Associativa (EBA) i convertint-se en el segon CAP autogestionat de la comarca de Tarragona, i l’onzè en tot el territori català.

    Les primeres sospites de la CUP apareixen quan al setembre del 2013, després de ser cessat per la fusió de les gerències de GiPPS i de l’ICS, Xavier Bria es reincorpora a la seva plaça de facultatiu al CAP Muralles i més tard compra accions de l’empresa Muralles Salut SLP convertint-se en el soci majoritari i també, mesos més tard, en president del seu Consell d’Administració. Segons constaten la CUP, MC, SATSE i CGT la sospita parteix del fet que Bria va signar un acord -mentre era gerent de GiPPS ( Juliol 2010- Juliol 2013) i pocs mesos abans del concurs públic- en el qual constava la futura operació d’adquisició d’accions i s’estipulava el seu nomenament com a president del Consell d’Administració. «Entenem que hi ha indicis que aquesta persona ha fet ús d’informació privilegiada des d’una posició pública», diu la regidora de la CUP a Tarragona Laia Estrada a aquest mitjà. Segons explica per telèfon Estrada, les investigacions de la Guàrdia Civil durant la fase d’instrucció «aporten molta llum al cas» i parla dels «efectes de la privatització que el model actual permet» per denunciar els jocs d’interessos.

    Derivacions a l’Hospital Santa Tecla

    A banda de les possibles irregularitats en l’adjudicació la CUP i les tres formacions sindicals destaquen que des de l’inici de la gestió del CAP Muralles per part de Muralles SLP, tots els serveis que es derivaven a l’Hospital Joan XXIII -un dels vuit hospitals de l’ICS- van passar a ser derivats a l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla, propietat de l’Arquebisbat de Tarragona.

    Segons el contracte per la prestació de serveis assistencials entre el Servei Català de la Salut i Muralles Salut SLP, l’anualitat percebuda com a contraprestació pels serveis que ofereix és de 2.388.920 euros i pot tenir una durada màxima de deu anys, prorrogable per períodes d’un any durant aquest màxim. El que també preveu el contracte signat és que «el centre hospitalari preferent de referència és el centre de la XHUP Hospital de Sant Pau i Santa Tecla, amb el qual establirà els mecanismes de relació i coordinació adients», com ja està fent.

    En aquests moments la Fiscalia investiga si la relació de fets en l’adjudicació del CAP Muralles és casual o, si per contra, darrere d’aquestes operacions hi podria haver un presumpte delicte de negociacions prohibides per empleats públics i ús d’informació privilegiada, infraccions per les quals Bria està sent investigat -antic imputat-. Les quatre formacions -CUP, MC, SATSE i CGT- consideren que el conflicte d’interessos i ús d’informació privilegiada que segons denuncien passa amb el cas Muralles es podria repetir en altres casos de la sanitat tarragonina. Sospites que es desprenen, diuen, de la informació recopilada per la Guàrdia Civil.

  • La Comissió Europea planeja renovar la llicència de l’herbicida glifosat gairebé sense restriccions

    Aquest és un article publicat a eldiario.es 

    La Comissió Europea amb prou feines ha modificat el seu pla per renovar la llicència del controvertit herbicida glifosat. Tot i que fa 13 dies el Parlament Europeu va aprovar una moció en què sol·licitava restringir l’autorització a set anys i prohibir el producte en zones escolars o parcs públics, l’esborrany preparat per Brussel·les ignora la postura parlamentària i es desvia molt poc del pla ja avançat al març.

    L’esborrany del nou reglament, al qual va accedir el diari britànic The Guardian, preveu renovar el permís per aquest producte uns altres deu anys. La seva primera intenció era concedir un termini de 15 anys i l’opció votada pels parlamentaris volia deixar-ho en set. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) va qualificar el glifosat com «probablement cancerigen». L’Agència Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) no ha apreciat riscos per la salut humana.

    L’única excepció que introdueix el document és el mandat que si l’Agència Europea de Productes Químics (ECHA) qualifica el glifosat com a perillós, haurà de prohibir el seu ús. Aquest estudi està encara en marxa. Mentre la ECHA realitza la seva avaluació, l’herbicida continua el seu camí sense més traves.

    Per la seva banda, el Parlament sí que va contemplar restriccions. En primer lloc, autoritzar aquest producte únicament per a ús professional sense admetre el particular. A més, pretenia allunyar-lo de llocs públics com els parcs o els col·legis. Cap d’aquestes premisses apareix en el pla que la Comissió prepara perquè votin els estats membre.

    Aquesta votació del nou reglament està prevista per a mitjans de maig. La Comissió ja l’havia programat el març passat però la postura contrària de països com França, Holanda o Itàlia va fer que es retirés de l’ordre del dia. Des de llavors, l’Executiu comunitari ha estat treballant per obtenir una majoria en el Consell. El termini límit per tancar el text legal és el juny d’aquest any.

    El grup europeu dels Verds ha qualificat el document com «un escàndol democràtic». El portaveu d’Equo a Brussel·les, Florent Marcellesi, considera que «si es confirmés, seria un assalt a la voluntat ciutadana expressada pel Parlament».

    El glifosat és l’herbicida més venut a Europa, 24 corporacions el comercialitzen. Davant la postura menys permissiva del Parlament a l’hora de renovar la seva llicència, la patronal fitosanitària va contestar que aquesta votació «és simplement una proposta i, en cap cas, el seu resultat és vinculant».

    Resposta de la patronal dels fitosanitaris

    La indústria dels herbicides ha subratllat que el panell d’experts de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) «no és part oficial a la presa de decisions de la UE» i que l’agència encarregada de l’avaluació a Europa, l’EFSA, ha considerat que el «glifosat és segur quan s’usa apropiadament».

    El fet que dues institucions científiques difereixin a l’hora de qualificar l’herbicida ha provocat «preocupació a la societat», com ho descrivia el comissari europeu de Salut Vytenis Andiukaitis. La disparitat de criteris va fer que Andiukaitis demanés al Grup de Treball del Glifosat que fes públiques les dades i estudis que van remetre a l’EFSA i que van servir per donar-li el vistiplau al producte químic.

    No obstant això, aquesta transparència s’ha topat amb l’oposició de la patronal: «És comprensible que hi hagi mesures legals disposades per evitar la divulgació d’informació confidencial de l’empresa quan es tracta d’aquestes substàncies, per tal de protegir la propietat intel·lectual i la inversió en innovació». Des del seu punt de vista això «ha de ser respectat i tingut en compte».

  • Una de cada quatre empreses no fa formació en seguretat i salut a la feina als treballadors

    Aquest és un article publicat a El Diari del Treball

    El nombre d’accidents laborals produïts a Catalunya l’any 2015 ha tornat a pujar i el 24,5% de les empreses (la majoria petites i molt petites) no compleix l’obligació establerta fa vint anys per establir mecanismes que garanteixin la seguretat i a salut dels seus treballadors. L’augment dels accidents suposa un canvi de tendència significatiu, ja que des de 2006 l’accidentalitat, en tots els seus aspectes -amb baixa, sense baixa i in itinere- no havien fet més que reduir-se. Segons CCOO la raó del nou creixement és que s’ha frenat l’esforç inversor en prevenció, segons ha assegurat Loly Fernández, responsable de Salut Laboral del sindicat, en una roda de premsa per fer balanç de la salut laboral a Catalunya el 2015.

    En total es van denunciar a Catalunya l’any passat 225.529 accidents de treball. D’aquests, 81.916 es va produir durant la jornada laboral. Altres 127.577 es van registrar també durant la jornada de treball, tot i no provocar baixa. Els accidents produïts durant el trajecte d’anar o tornar de la feina van ser 16.036 i 90 accidents han estat mortals, 6 més que l’any anterior. En l’apartat de sinistres mortals, aquest any, ha explicat Fernández, hi ha tingut un pes decisiu l’accident aeronàutic de Germanwings.

    La responsable de salut laboral de CCOO ha vinculat l’increment d’accidents que ha començat a notar-se des de l’any 2012 a què, tot i que la llei de prevenció de riscos laborals és essencialment positiva, “falten polítiques públiques per implementar-la”.

    Loly Fernández ha fet notar que la sinistralitat laboral té un biaix de sexe. És a dir: que els homes tenen més tendència a patir accidents laborals, mentre que les dones acostumen a estar més afectades per malalties laborals. Això s’explica perquè les tasques que acostumen a fer els homes tenen més a veure amb risc, mentre que les que fan les dones solen ser més repetitives i desgastants, i això es tradueix en una diferent casuística pel que fa a la salut laboral.

    El tipus de contractes també es vincula amb els accidents laborals. Així, l’any passat els treballadors que tenien contractes fixos va augmentar globalment un 2,5%, però els mortals van créixer un 28,21%. Al seu torn, els accidentats amb contractes temporals van veure incrementats els accidents en un 17,04% dels quals el 12,5% van ser accidents amb resultat de mort.

    Els redactors de l’estudi matisen les dades esmentades perquè indiquen que la proporció de persones que a Catalunya tenen contracte indefinit és molt més gran que la que té contractes eventuals.

    Poca prevenció a les petites empreses

    Usant com a base una enquesta de la Generalitat, CCOO ha remarcat alguns aspectes de la política de prevenció que li semblen preocupants. José Cachinero, secretari d’acció sindical i política sectorial, ha destacat que encara avui hi ha 144.414 treballadors que no ha fet cap mena d’activitat preventiva. Dit d’una altra manera, el 24,5% de les empreses (la majoria petites i molt petites) no compleix l’obligació establerta fa vint anys per establir mecanismes que garanteixin la seguretat i a salut dels seus treballadors.

    Una altra dada rellevant és que del conjunt de les empreses que tenen organitzada la prevenció, en el 70% dels casos ho fa a partir d’un servei aliè, cosa que afecta el 55% de la població treballadora.

    I encara més, en els casos que es contracta un servei de prevenció aliè a l’empresa, la dedicació que es fa de mitjana a cada societat no supera les 6,88% de les hores presencials. “Això mostra clarament la impossibilitat de donar un servei adequat per garantir la salut a la feina dels treballadors”, ha dit Cachinero.

    Conflicte d’interessos

    Aquest diari ha pogut saber que fins fa poc eren les mútues les que realitzaven la formació en prevenció. Quan la llei ha obligat aquestes companyies a desfer-se de les seves filials encarregades de la prevenció, en molts casos el comprador ha estat un grup de sanitat privada que té, segons Cachinero, “la seva principal activitat en un altre àmbit”. Això causa que hi pugui haver “en alguns casos conflictes d’interessos”, ha dit el sindicalista.

    Com a conclusions, CCOO proposa actuacions específiques de la inspecció de treball, autoritat laboral i autoritat sanitària per millorar la funció de control sobre el compliment de la normativa. També es reclama que es revisi la contractació dels serveis de prevenció aliens i del contingut dels contractes. Ja que s’ha constatat que s’ha reduït, amb l’excusa de la crisi, l’activitat preventiva.

    En l’apartat de la formació es reclama una activitat d’acompanyament, que “es realitzi finalment”. En aquest sentit es reconeix que el 80,46% dels delegats i delegades de prevenció han rebut formació, però la resta, no. En aquest sentit “la mancança principal la troben en la formació directa dels treballadors”, diu Loly Fernández, que recorda que la formació és una obligació empresarial que l’administració hauria de comprovar. També reclamen la creació d’un pacte català per la visualització,reconeixement i prevenció de les malalties relacionades amb el treball. En aquest acord hi haurien de ser presents l’administració laboral i sanitària, Inspecció de treball i els agents econòmics i socials.

  • CCOO afirma que el brot de gastroenteritis ha de ser tractat com accident laboral

    Aquest és un article publicat a El Diari del Treball

    Loly Fernández, responsable de salut laboral de CCOO, i José Cachinero, secretari d’acció sindical i política sectorial, es van referir aquest dilluns al brot de gastroenteritis que ha afectat milers de treballadors a Catalunya.

    Els dos responsables sindicats s’han manifestat satisfets que la Generalitat hagi donat per tancat el cas, que ha afectat 4.136 persones de 381 empreses ubicades en diferents municipis de les demarcacions de Tarragona i Barcelona. Concretament, 154 afectats de 47 empreses de la unitat de vigilància epidemiològica de Tarragona; 85 afectats de 44 empreses de la unitat de Barcelona-Nord Maresme; 825 de 51 empreses de la unitat del Vallès Oriental i del Vallès Occidental; 2.194 de 151 empreses a la ciutat de Barcelona notificats per l’Agència de Salut Pública de Barcelona; 55 afectats de 19 empreses de la Catalunya Central, i 823 de 69 empreses de la unitat de vigilància de la regió Sanitària de Barcelonès Sud, segons Salut Pública de la Generalitat.

    Des de CCOO s’ha volgut fixar posició perquè els afectats tinguin clar què fer. Així, Fernández ha explicat que “qualsevol problema que es produeix en l’entorn del lloc de treball, tant si causa baixa com si no, té la qualificació d’accident laboral”. Això vol dir totes les despeses que afectin les persones que han patit el problema de salut i han hagut de ser ateses sanitàriament, o han faltat a la feina, o han hagut de medicar-se, comunicades per les respectives empreses a les seves mútues d’accidents i aquestes entitats s’han de fer càrrec de l’import econòmic que tot plegat impliqui.

    Si aquestes atencions sanitàries no es comuniquessin com a accidents laboral i passessin a ser comptabilitzades com malaltia ordinària, per exemple, els afectats no cobrarien el primer dia de baixa i a partir del segon rebrien el 75% de la base reguladora, mentre que si es declara com incapacitat temporal fruit d’un accident, es manté el salari al 100% des del primer dia, han indicat.

    Per aquest motiu, CCOO ha donat instruccions als seus delegats de prevenció i salut laboral perquè vigilin el compliment de la norma en les respectives empreses.

    “Nosaltres també farem una comprovació cas per cas perquè no voldríem que aquesta situació acabés repercutint econòmicament sobre el sistema públic i tampoc en l’economia dels treballadors, ha dit Cachinero”.

    El sindicat també ha alertat que als treballadors afectats no els hi cal cap mena de procés judicial ad-hoc per recuperar els perjudicis econòmics que els ha provocat la intoxicació pel que fa als seus drets laborals. Altra cosa és si qui es consideri afectat per l’empresa andorrana envasadora de la marca Eden vol denunciar-la.

  • Infermera Virtual

    Infermera virtual és un espai virtual de coneixement i interrelació amb els usuaris, que des de l’any 2005 el Col·legi d’Infermeres i Infermers de Barcelona treballa i desenvolupa amb la intenció que esdevingui un actiu de salut que potenciï la capacitat de les persones, famílies i comunitats en el manteniment i benestar de la seva salut. És un instrument de treball per la promoció i l’educació per la salut a l’abast de tothom: Usuaris, i professionals del sector salut, educatiu i social que ajuda a trobar respostes orientades a prendre decisions que facilitin viure d’una manera saludable.

    Durant aquest mes de març Infermera Virtual ha llançat la seva aplicació per dispositius mòbils. Un pas clau per consolidar-se com a plataforma de consulta habitual dels professionals de la salut. L’App, gratuïta i disponible per iOS i Android, neix amb la voluntat de facilitar a les infermeres i d’altres professionals de salut la prescripció de consells i la informació a les persones que atenen. Gràcies als centenars de recursos informatius elaborats a partir del coneixement infermer, l’aplicació permet facilitar a l’usuari pautes, consells i informació general sobre diferents situacions i problemes de salut del dia a dia, que els ajuden a prendre decisions informades sobre la seva salut. Aquest contingut té la garantia i el rigor del Col·legi Oficial d’Infermers i Infermeres de Barcelona. De fet, la plataforma Infermera Virtual és un dels portals web referents a Espanya segons rankings especialitzats del sector.

    «L’aplicació és un pas natural pel projecte», explica Marc Fortes, coordinador de l’Infermera virtual. «Disposar d’aquests continguts, consells i recursos al mòbil és un canvi en la manera en què les infermeres podem relacionar-nos amb les persones a les qual atenem», «ara és el moment d’anar més enllà de la prescripció verbal, tenim la possibilitat de facilitar informació contrastada i orientada perquè les persones participin de les decisions sobre la seva salut a través de les noves tecnologies».

    L’aplicació permet l’accés als continguts d’Infermera virtual en els seus diferents suports, com consells, infografies o vídeos, entre d’altres. Materials que permeten compartir de forma amena i ràpida el coneixement infermer sobre cadascuna de les situacions de salut. Tots aquests continguts es converteixen en enllaços de salut que permeten als professionals de salut prescriure aquesta informació via email directament a les persones que atén, o compartir-ho a través de les xarxes socials.

    Destaca del menú de l’aplicació l’accés, a través de ‘Cuida la teva salut’ als més de 110 tutorials dirigits a resoldre dubtes i tenir més informació sobre problemes de salut, estils de vida saludables, situacions de vida i aspectes vinculats a les diferents etapes del cicle vital. Entrant a ‘Fitxes’ les infermeres i tots els professionals de la salut poden accedir a les fitxes completes realitzades per infermeres i d’altres autores expertes. Els professionals disposen també d’un accés directe de consulta sobre estructura i funció del cos humà.

    En resum, l’app d’Infermera virtual ens posa a l’abast de la mà el que ens cal saber per prendre decisions sobre la nostra salut.

  • Catalunya segueix incomplint els límits legals de contaminació de l’aire

    Catalunya segueix incomplint els límits legals europeus de contaminació de l’aire, així ho constata l’anuari 2015 sobre qualitat de l’aire publicat fa uns dies per la Generalitat de Catalunya. La contaminació no disminueix, i malgrat el Pla d’Actuació per a la millora de la Qualitat de l’Aire aprovat el 2014, la tendència no canvia.

    El Departament de Territori i Sostenibilitat, encarregat d’elaborar l’anuari, conclou que la qualitat de l’aire en general és bona a Catalunya. Però els resultats que presenta el mateix informe mostren que no és així. 40 municipis propers a Barcelona, la capital catalana inclosa, superen els nivells de diòxid de nitrogen (NO2) i de partícules en suspensió (PM10). A més en molts territoris catalans se supera també el límit legal de contaminants ozó (O3). Els tres són contaminants que afecten directament a la salut dels ciutadans.

    En total hi ha cinc contaminants que no compleixen els límits fixats, a part d’aquests tres, també es sobrepassen els límits de sulfur d’hidrogen (H2S) i el benzo(a)pirè (BaP).

    “No podem afirmar que el 2015 la qualitat de l’aire ha estat bona perquè estem incomplint els principals condicionants que afecten la salut”, manifesta Maria Garcia, membre de la Plataforma per la Qualitat de l’Aire a El Diari de la Sanitat.

    NO2, PM10 i O3, els tres contaminants més rellevants

    El NO2 és un gas que sorgeix de determinats tipus de combustions, provinents de vehicles o de centrals de generació elèctrica. La major part d’aquest gas contaminant prové dels vehicles dièsel i en menor mesura dels de benzina. La legislació estableix el màxim anual en 40mg/m3 per una estació concreta. El 2015 les mitjanes anuals d’algunes zones catalanes han superat aquest valor, incomplint l’objectiu de qualitat de l’aire. Les estacions que superen el valor límit anual de NO2 han passat de 7 a 12. Segons l’informe del Departament una exposició prolongada a aquest gas augmenta els símptomes de bronquitis en nens asmàtics i pot reduir la funció pulmonar.

    L’ozó troposfèric (03) és un gas que es deriva del NO2 generat a les ciutats. Sol donar-se per l’expansió de gas de NO2 en zones residencials juntament amb una reacció química que provoca aquest gas. Segons la Generalitat pot causar tos, irritacions a la faringe, al coll i als ulls, dificultats respiratòries, empitjorament pulmonar, pot provocar asma i originar malalties pulmonars. El valor objectiu d’O3 fixat per la legislació (180 mg/m3) s’ha superat en total 115 hores durant el 2015, mentre que l’any anterior només es va superar 5 hores.

    Pel que fa a les partícules en suspensió PM10 s’ha duplicat el nombre d’estacions que superen el valor límit anual o el valor límit diari, de 2 a 4. Els principals causants d’aquest contaminant són les activitats industrials i el transport. Les partícules PM10 poden augmentar el risc de patir malalties cardiovasculars, respiratòries o càncer de pulmó.

    El transport, el principal causant

    “Hi ha tres fonts generadores d’aquesta contaminació, per una banda, el més important, el transport, en segon lloc el port i el tercer la indústria”, explica Garcia.

    El transport segueix sent un dels principals causants d’aquesta problemàtica, és per això que des de la Plataforma per la Qualitat de l’Aire demanen un canvi de model de mobilitat que prioritzi el vianant, la bicicleta i el transport públic. Algunes mesures per fomentar aquest tipus de transport menys contaminant van ser recollides en una moció presentada fa poques setmanes al Parlament i que insta al Govern a complir amb els límits legals de contaminació de l’aire.

    Aprofitant l’aparició de l’informe del Departament de Territori i Sostenibilitat, la Plataforma ha llançat una campanya acompanyada d’un vídeo per denunciar la situació de contaminació i la forma amb la qual es presenta en l’informe. “No podem dir que la qualitat de l’aire és bona si incomplim els límits legals. El Govern ha d’informar de la gravetat real del problema”, reivindica aquesta experta.

  • El Servei Canari de Salut destitueix la cap de Farmàcia, acusada d’afavorir a multinacionals

    Aquesta és una exlusiva publicada a eldiario.es

    Mar de fons en l’àrea de Farmàcia del Servei Canari de Salut (SCS). Una investigació interna oberta arran de la denúncia interposada per una distribuïdora de productes de nutrició clínica, dirigida contra funcionaris de l’organisme autònom per un presumpte tracte de favor a multinacionals del sector i recolzada en queixes de metges i pacients, ha provocat el primer moviment de peces en forma de destitució de la fins ara cap del servei d’Ús Racional del Medicament i Control de la Prestació, Fidelina de la Nuez, la principal assenyalada.

    La versió oficial, expressada a aquest diari pel conseller de Sanitat del Govern regional, Jesús Morera, és que es tracta d’un relleu «natural» en aquest lloc de lliure designació, motivat pel retorn de l’inspector metge Alberto Talavera, que a la legislatura 2003-2007 va ser director general de Farmàcia i que el 15 de febrer va cessar a petició pròpia com a màxim responsable de l’Àrea de Salut de Tenerife, càrrec que ostentava des de finals de 2010.

    No obstant això, fonts oficials de la Conselleria de Sanitat i extraoficials coneixedores del cas confirmen que la degradació de la inspectora farmacèutica Fidelina de la Nuez, que torna a la direcció de secció -un rang inferior jeràrquicament, al qual s’accedeix per concurs-, està vinculada a les seves actuacions en l’autorització dels tractaments de dietoterapèutics, productes que estan finançats íntegrament pel Sistema Nacional de Salut i que, per tant, han de ser prescrits pels metges i visats per la inspecció, departament en el qual treballa. Els comunment anomenats batuts nutricionals estan indicats per a pacients quirúrgics i per a aquells amb patologies cròniques (càncer, SIDA, trastorns neurodegeneratius, síndrome de mala absorció …) que requereixen un suport de nutrients específic.

    Segons consta en documents als quals ha tingut accés aquest diari, el departament de visats ha autoritzat tractaments amb productes de multinacionals per a pacients que no complien amb paràmetres exigits en els protocols d’actuació (nivells de proteïnes, albúmines i pes -índex de massa corporal – per sota dels valors recomanats). A més, cirurgians, metges d’Atenció Primària i familiars de pacients han denunciat en escrits dirigits a les autoritats sanitàries que els tractaments en què els facultatius prescriuen un producte diferent als comercialitzats per les principals marques del sector són denegats quan no canviats «sistemàticament» per altres d’aquestes multinacionals. En alguns casos, segons les queixes formulades pels metges, ocasionant un important perjudici per a la salut dels malalts.

    Les suspicàcies al voltant de l’actuació de Fidelina de la Nuez i altres funcionaris de la inspecció mèdica sorgeixen a finals de 2011, data en la qual Nutricer, una distribuïdora amb seu a Gran Canària, irromp en un sector dominat llavors i ara per les multinacionals -els laboratoris Nestlé, Nutricia, Abbott i Fresenius Kabi acaparen en l’actualitat més del 81% de la quota de mercat en el arxipèlag-. Després d’un notable creixement inicial, donada la bona acceptació dels seus productes en diferents especialitats mèdiques, Nutricer comença a topar-se amb les primeres traves en el departament que expedeix els visats, que recela de la nova marca.

    La mateixa De la Nuez esmenta a aquesta empresa en la denúncia que interposa contra una metge d’Atenció Primària per qüestions no relacionades amb la prescripció de dietoterapèutics. En aquest escrit, que dóna lloc a la incoació d’un expedient sancionador contra la professional sanitària, la cap de Farmàcia, ara relegada, exposa que la facultativa havia emès un alt nombre de prescripcions de productes de la marca que comercialitza Nutricer, laboratori del que, diu , «s’havia detectat ja prèviament una incidència agressiva en l’àrea de Salut de Gran Canària». En aquest moment, juny de 2013, les vendes de Nutricer representaven aproximadament l’11% del total a les Illes i el 17% a Gran Canària.

    «He prescrit dietoterapèutics durant molts anys d’altres marques i mai vaig tenir cap problema. Prescric dietoterapèutics sempre que ho considero oportú i beneficiós per a la millora de la salut del pacient, tal és així que no em fixo en qui el produeix, sinó en quines són els seus beneficis (…) Tots els productes pautats (de la marca de Nutricer) tenien les indicacions correctes, de manera que havien estat autoritzats per la pròpia inspecció mèdica», explica en una carta datada al novembre de 2014 l’expedientada, que finalitza afirmant que, després de l’obertura del procediment, les seves peticions de batuts de Nutricer van ser «sistemàticament rebutjades».

    El SCS també va obrir al gener de 2014, a instàncies de la cap de servei de Farmàcia, un expedient a, en aquells màxim prescriptor dels productes de Nutricer a l’illa de Gran Canària, que va ser finalment arxivat després d’un tens procediment amb acusacions mútues.

    Fidelina de la Nuez es va presentar al centre de salut en què treballava el metge, un professional amb més de 30 anys d’experiència, per intentar demostrar que dispensava batuts d’aquesta marca en la seva consulta. Posteriorment, el denunciat va comprovar que la inspectora havia cridat amb antelació a la dona d’un pacient, que fins i tot va portar un carro de la compra a la consulta, per intentar sorprendre al metge lliurant els batuts. Del testimoni de la familiar es desprèn que va ser el seu farmacèutic qui va avisar la inspectora d’aquesta situació i que el metge de capçalera mai li va dispensar aquests productes, sinó les receptes perquè els retirés a la farmàcia, seguint el procediment establert. A més, el director del centre de salut va reconèixer que tenia coneixement que de la Nuez anava a fer aquesta visita. El facultatiu expedientat sosté que la inspectora va preparar la prova testifical amb l’objectiu d’inculpar-lo.

    Nou protocol al juny de 2014

    La Direcció General de Programes Assistencials, de la qual depèn l’autorització dels productes dietoterapèutics, va implantar al juny de 2014 un nou protocol d’actuació en la província de Las Palmas per equiparar-lo al que ja funcionava a Santa Creu de Tenerife. Fins llavors, els metges prescrivien el tractament per a tres, sis o dotze mesos i la inspecció mèdica ho autoritzava o denegava en funció d’un informe que definia la patologia del pacient.

    Ara, els facultatius només poden prescriure per un màxim de tres mesos, termini després del qual els tractaments són revisats per especialistes d’endocrinologia i nutrició, que són els que determinen l’acceptació, rebuig o modificació dels mateixos. Per a això es basen en un informe equivalent al que es presentava en l’anterior procediment i en una analítica en què els paràmetres de proteïnes i albúmines i l’índex de massa corporal han de ser inferiors a uns valors establerts. La finalitat del protocol, segons exposa la resolució, és «controlar la despesa en dietoterapèutics per evitar l’increment de prescripcions dels mateixos».

    Des de la posada en marxa del nou procediment han proliferat les queixes de metges. Quatre caps de servei, tres d’ells de cirurgia, van sol·licitar al novembre de 2014 la retirada del protocol per entendre no només que vulnera la seva capacitat de decisió, en centralitzar la competència de la prescripció en els endocrins, sinó també que «perjudica greument la salut dels pacients» per generar un augment «desmesurat i innecessari» dels procediments burocràtics per a l’accés a la nutrició.

    A aquesta denúncia se li uneix la d’altres cirurgians i metges de capçalera que de manera insistent han reflectit per escrit les irregularitats en què, al seu parer, han incorregut tant la unitat de nutrició com la inspecció amb les denegacions de tractaments a pacients que tenien dret a rebre la prestació i complien amb els paràmetres exigits o amb els «canvis sistemàtics» de productes de la distribuïdora de Gran Canària pels de les multinacionals.

    Segons les dades que figuren en els registres oficials, en el primer any de vigència del nou protocol, l’estalvi en la prescripció de dietoterapèutics a la província de Las Palmas va superar els 400.000 euros. D’ells, el 67% va procedir d’una disminució de les vendes de Nutricer. En canvi, a Santa Creu de Tenerife, on la presència de la distribuïdora Gran Canària era pràcticament testimonial (tot just un 2% del total el 2013 i un 1% el 2014), la despesa durant el mateix període es va incrementar en una mica més d’un milió d’euros i la facturació de les quatre multinacionals també va augmentar de forma considerable.

    Denúncia als jutjats

    Al desembre de 2014 Nutricer va presentar una denúncia per corrupció als jutjats contra cinc funcionaris de la Direcció General de Programes Assistencials del Govern de Canàries, entre els quals es trobava l’ara relegada Fidelina de la Nuez, i dos endocrins. La jutgessa substituta del Jutjat d’Instrucció número 3 de Las Palmas de Gran Canària no la va admetre a tràmit ja que entenia que els fets denunciats no eren constitutius d’infracció penal i que es reduïen a una situació de col·lisió d’interessos comercials o competència deslleial.

    La representació de la distribuïdora farmacèutica va recórrer davant l’Audiència Provincial de Las Palmas, especificant que la denúncia -i no querella, com va interpretar la jutjessa- no al·ludia al control de l’activitat de les grans marques, sinó al control de legalitat dels funcionaris que actuen en el protocol d’autorització dels productes dietoterapèutics, que «no fan servir el mateix raser ni vara de mesurar pel que fa als productes d’una empresa o una altra». L’Audiència Provincial encara no s’ha pronunciat sobre aquestes al·legacions, presentades al febrer de 2015.

    Fidelina de la Nuez, ara cap de secció de Farmàcia, ha declinat oferir la seva versió sobre els fets pels quals se l’acusa. «Em dec als meus superiors. Si hi ha la denúncia, que funcioni i circuli, però no li puc dir res, li ho comunicaré als meus superiors i que les coses surtin per on hagin de sortir. Porto 31 anys d’exercici i sé quins són els procediments», ha contestat en ser qüestionada per aquest diari.

  • El brot de gastroenteritis per aigua envasada «tanca» amb més de 4.000 afectats

    Salut dóna per tancat el brot de gastroenteritis transmès per consum d’aigua envasada després que des del dia 18 no s’hagi notificat cap cas nou. En total el brot ha afectat més de 4.000 persones -a data 25 d’abril n’hi ha 4.136- de 381 empreses en diferents municipis de les demarcacions de Tarragona i Barcelona, dels quals prop de la meitat han estat a la capital catalana, notificats per l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB).

    Segons ha explicat aquest dilluns el secretari de Salut Pública del Departament de Salut, Joan Guix,el brot es pot donar per tancat ja que aquest tipus de virus s’incuba entre 12 i 48 hores -el primer cas notificat va ser l’11 d’abril i el darrer el dia 18-. Segons les dades que ha recollit el Departament actualment no hi ha cap hospitalitzat però durant el brot sis persones van requerir assistència hospitalària.

    Tot i que els serveis de salut Pública de Catalunya continuen treballant en permanent coordinació amb els seus homòlegs andorrans en la investigació epidemiològica per determinar les possibles causes del brot, la possible font de transmissió seria aigua de deu envasada a Andorra. Les analítiques d’aigua fetes per la Universitat de barcelona i l’Agència de Salut Pública de Catalunya han identificat la presència de Norovirus. Segons informació publicada per l’ASPB, els virus del gènere Norovirus són la principal causa de gastroenteritis infeccioses en humans i l’únic reservori és l’ésser humà, pel que segons Guix l’origen del brot ha hagut de ser «contaminació fecal humana».

    Segons l’ASPB, la principal via de transmissió és pel contacte directe amb una persona infectada (contacte de mans o inhalació d’aerosols) però també s’ha de considerar la transmissió indirecte a través del consum d’aliments o aigua contaminats. En el cas d’aigua envasada, però, la presència d’aquest virus és excepcional ja que es tracta de la primera vegada a la història que es troba presència d’aquest virus en aigua envasada i, a més, en uns nivells elevats: entre 1.000 i 10.000.