Els Centres d’Atenció Primària (CAP) no tanquen per vacances, però sembla que aquest estiu han decidit fer “rebaixes”… Aquesta és la sensació general després que alguns mitjans publiquessin, a finals de la setmana passada, que nombrosos centres de l’Institut Català de la Salut (ICS) no podran contractar personal de substitució per cobrir les vacances d’estiu dels professionals sanitaris, ni prorrogar contractes d’eventuals, degut a una manca de pressupost. En aquesta línia, el Departament de Salut de la Generalitat va confirmar ahir a El Diari de la Sanitat que “degut a la pròrroga pressupostària hem hagut de demanar als centres sanitaris contenció econòmica, i això pot afectar algunes substitucions d’estiu. Normalment, aquestes es cobreixen amb els mateixos professionals de l’equip”. Tanmateix –va matisar–, “continuarem cobrint substitucions d’estiu allà on sigui necessari per a l’activitat assistencial de cada centre. A banda, les zones turístiques es reforçaran per assumir l’increment d’activitat en èpoques vacacionals”.
Davant d’aquesta previsió, diferents sindicats del col·lectiu sanitari han fet públic el seu desacord amb aquestes mesures. Metges de Catalunya (MC) va qualificar d’“irresponsabilitat” aquesta decisió i considera “totalment injustificada” l’aplicació d’aquestes retallades, al·legant que, el passat 9 d’abril, el Govern va aprovar un suplement de crèdit extraordinari de 1.850 milions d’euros per atendre increments de despesa davant la no aprovació dels pressupostos de 2024. Aquest crèdit, segons va informar el Govern en el seu moment, havia de “donar resposta a les necessitats econòmiques que té el país i que no poden ni han d’aturar-se malgrat no disposar d’uns pressupostos vigents”. Ara, el Govern atribueix aquest extra en l’àmbit de la salut a “complir aspectes com les millores laborals aprovades per al personal sanitari”. A través d’un comunicat, el sindicat de metges considera “indecorós” que l’ICS carregui sobre “les esquenes dels treballadors públics una decisió perjudicial per al servei de salut, al·legant que la mesura es pren per l’increment de despesa derivat de les millores retributives del personal sanitari pactades al nou conveni col·lectiu”. En aquest sentit, MC assegura que aquesta justificació no només és “èticament reprovable”, perquè pot arribar a enfrontar els treballadors i, fins i tot, la població contra els mateixos sanitaris —en un context d’increment de les agressions—, sinó que és “fals que no hi hagi finançament per fer front a aquestes millores que, per altra banda,’no han suposat un gran salt endavant’ per a les condicions laborals i retributives del personal”.
Per la seva banda, Infermeres de Catalunya titlla d’”inadmissible” aquestamesura per afrontar als propers mesos i considera que aquesta situació conduirà novament “al límit les organitzacions dels centres, cosa que afecta l’atenció a la població, allargant les llistes d’espera i sobrecarregant les càrregues de treball de les professionals”. I en un comunicat demana “que es prenguin les mesures adequades per fer front a les necessitats reals del sistemacom s’havien fet altres anys”.
Noves mobilitzacions abans de Sant Joan
El Sindicat d’Infermeria SATSE Catalunya ha anat un pas més enllà i ahir va anunciar una concentració davant del centre corporatiu de l’ICS, el proper 20 de juny, que mobilitzarà a infermeres, infermers, fisioterapeutes i llevadores. Les protestes del sindicat se centren en la “nova onada de retallades” de cara a l’estiu i destaquen que “tot això incideix en l’assistència que podem donar, sobrecarregant uns professionals sanitaris que ja treballem al límit”. A més, SATSE Catalunya convoca també els professionals de tota la xarxa d’utilització pública, el SISCAT, ja que la “contenció econòmica” de la qual parla el Departament de Salut també està afectant centres concertats amb tancaments estivals o amb la no obertura d’àrees dels centres.
Tanmateix, des de SOM Intersindical també han mostrat la seva “preocupació” i la seva “indignació” per les mesures anunciades pel Departament de Salut i qualifiquen d’”inacceptable” la manca de reforços durant els mesos d’estiu. I, en aquest context, demanen:
Fi immediata de les retallades en el sector sanitari: La sanitat és un servei essencial que no pot estar subjecte a mesures d’austeritat que posin en perill la salut de la població.
Dotació adequada de recursos: Assegurar que els CAP i els hospitals tinguin el personal necessari per cobrir totes les substitucions durant les vacances d’estiu i en qualsevol altre moment de l’any.
Protecció dels drets laborals dels professionals sanitaris: Garantir que els equips sanitaris no es vegin obligats a assumir càrregues de treball insostenibles ni a realitzar hores extra sense la compensació adequada.
Planificació sanitària efectiva: Establir mesures de planificació i gestió que evitin la dependència de solucions temporals i precàries, assegurant un servei de salut pública robust i resilient.
Des del Departament de Salut mantenen que, durant el període d’estiu, l’activitat “disminueix a l’atenció primària respecte les altres èpoques de l’any” i apunten que, “de mitjana, l’atenció primària de l’ICS realitza 115.000 visites diàries. En canvi, durant el mes d’agost, aquestes disminueixen fins a les 85.000”.
Javier Pacheco, el secretari general de CCOO de Catalunya, reflexiona sobre el panorama que poden deixar les eleccions europees del 9 de juny i els perills que plantegen una victòria de la ultradreta. El dia després de les eleccions es conforma el Parlament de Catalunya, que dona pas a una nova legislatura encara amb moltes incògnites. Pacheco emplaça a les forces progressistes a posar-se d’acord i “que no abandonin l’esquerra i conformin un govern d’una manera ràpida i clara”. Assegura que les prioritats, ara, passen per garantir l’habitatge, especialment als joves.
En poc més d’una setmana Europa vota i les enquestes apunten a una victòria dels conservadors, però especialment de la ultradreta. Però, què es juga concretament Europa en aquestes eleccions?
Europa es juga que el projecte europeu es consolidi i avanci, més enllà del mercat monetari, cap a una Europa social o retrocedir, no hi ha terme mig. La societat europea va viure durant la pandèmia la necessitat de federalitzar les polítiques en el marc de la Unió Europea. Per tant, cal avançar en aquest projecte i federalitzar encara més les polítiques econòmiques, financeres, fiscals i sobretot desenvolupar el pilar social europeu. Per això es juga: Més Europa o menys Europa, no hi ha terme mig.
I quins són els reptes que té Europa en la propera legislatura?
Les eleccions es dirimeixen entre tornar a regles fiscals que tornin a posar de protagonista al sistema financer europeu com un element de finançament de polítiques europees o que sigui el desenvolupament dels recursos que autònomament els estats membres puguin delegar amb els pressupostos de la Unió Europea per desplegar polítiques d’inversió com s’ha fet amb els fons Next Generation o de protecció com va ser el programa Sure que va permetre finançar en el cas d’Espanya amb gairebé trenta mil milions d’euros el model dels ERTO, que van protegir més de tres milions de persones. Això és el que es dirimeix. Nosaltres plantegem que hem d’integrar la política fiscal europea amb un procés d’harmonització que incrementi la capacitat de recaptació dels gairebé 200 mil milions d’euros que gestiona el pressupost de la Unió per poder triplicar-lo per arribar gairebé al 3% del PIB d’Europa. Amb aquest finançament públic poder sostenir els Estats del benestar social europeu i que són referència al món.
El sistema de salut públic és un dels símbols d’Europa. Ara hem d’afrontar el repte de la gestió de les dades. Acabar amb l’oligopoli de les cinc grans multinacionals de gestió del big data, per poder democratitzar l’accés i la gestió de les dades del conjunt de la població per posar-les a disposició de la gent i no a disposició del capital. Aquí Europa pot jugar un paper molt important. Per últim, també ha de ser referència en les polítiques de lluita contra el canvi climàtic. Estem veient de nou un discurs de fre contra la descarbonització de l’economia i l’electrificació de la mobilitat. Per tant, ens juguem més Europa per la gent o més Europa per les finances.
Pacheco demana un cordó sanitari a la ultradreta a Europa. | Pol Rius
Hem vist un blanquejament de l’extrema dreta de Meloni i sembla que es busca el seu suport en la propera legislatura. Veurem alguna altra aritmètica o hi haurà pacte amb l’extrema dreta?
Ha de ser un cordó democràtic de cara als acords que es puguin plantejar. És cert que el corrent de fons és escorat cap a la dreta a nivell europeu i mundial. És un problema per a la gent que defensem models de societat com el sindical confederal a Espanya o a Europa. Hem d’intentar plantejar on estan els límits. El vot de la classe treballadora, encara que s’estigui escorant cap a la dreta en termes generals, degut a les incerteses i les pors que apel·len al conservadorisme, hem d’aturar que passin al populisme. Això és al que hem de posar fre, perquè la ultradreta no acabi d’entrar a desmantellar les bases fonamentals d’Europa. Pot ser que siguin les eleccions més transcendentals de les darreres dècades. Hem de saber llegir aquesta realitat. Hi ha altres alternatives encara que siguin més conservadores que les que els hi podria agradar al moviment sindical que representem, però que com a mínim aturin l’entrada de la ultradreta a les administracions europees.
De quines opcions parlem?
Mantenir l’acord tradicional entre la socialdemocràcia i els conservadors. Les enquestes no donen una altra alternativa. Si això no té la majoria del Parlament Europeu, poden entrar a jugar opcions ecologistes per conformar una majoria suficient.
I què pot fer el sindicalisme per frenar la ultradreta?
Nosaltres hem iniciat una campanya de sensibilització en totes les xarxes de comunicació del sindicat. Hem organitzat actes i manifestos amb altres organitzacions socials… Nosaltres primer volem superar la desafecció política que hi ha en el marc de la participació a aquestes eleccions de manera tradicional i més ara que venim borratxos d’eleccions i poder passar després de la participació al vot progressista.
Ens juguem més Europa per la gent o més Europa per les finances
El dia després de les eleccions europees es configura el Parlament, per donar pas a una nova legislatura i deixar enrere una altra que ha estat moguda per a molts sectors. L’informe PISA, que més enllà d’uns mals resultats mostrava com s’ampliaven les diferències socioeconòmiques entre els alumnes, els professors també han demanat menys ràtios en un moment en què hi ha més professors que mai. Què queda pendent?
Hi ha més professors que mai perquè ja no som la Catalunya dels sis milions, som la dels vuit milions. Encara que la natalitat no és la palanca de creixement, sí que ho és el procés de migració i les persones estrangeres que arriben amb la seva família i accedeixen a l’educació. Nosaltres venim denunciant des de fa temps que els efectes de les retallades del 2008, no recuperades en tot aquest temps i dècada en el marc pressupostari de la Generalitat ha estat la causa de la pèrdua de la qualitat del sector educatiu a Catalunya que era una referència a Espanya i que va demostrar que no només garantia un espai de qualitat i d’accés igual a les oportunitats, sinó que es feia en un procés d’inclusió molt important de totes les persones que venien de fora de Catalunya. En una primera fase de migracions internes i després de persones que venien de l’estranger. Això s’ha anat deteriorant per una falta de recursos, per sobre ràtios a les aules, per manca d’inversió en infraestructures per poder adaptar les aules a les situacions actuals quan patim les conseqüències del canvi climàtic que causa en la canalla fred i calor en funció del caràcter més extrem de la temperatura. Les polítiques d’inclusió tenen manca de recursos per poder desenvolupar un sistema educatiu integral.
“Les polítiques d’inclusió tenen manca de recursos per poder desenvolupar un sistema educatiu integral”| Pol Rius
L’última fase de conflictes on el Departament d’educació volia negar la participació dels docents i les docents com a element fonamental de la pràctica diària, ha estat un procés de miopia política de confrontar i no comptar amb una reorientació d’aquesta realitat, quan després les dades han estat incontestables, com l’informe PISA o altres informes previs. Hem recuperat amb l’últim acord el revertiment de les retallades més importants, però no és suficient. Torno a repetir que estem a la Catalunya dels vuit milions. Hem de començar a plantejar quins són els mecanismes i els recursos disponibles, que no és només de caràcter quantitatiu sinó també de caràcter específic. Per tant, s’ha de canviar un model educatiu que es dedica a segregar persones segons la seva capacitat d’accés a un tipus de model educatiu (privat, concertat o públic) i sobretot garantir que la gratuïtat està a la disponibilitat de tothom. Hi ha alguns districtes de Barcelona que tenen manca d’infraestructures per garantir les places que tenen al seu abast i han de marxar fora dels seus barris per poder anar a l’escola i tenim pobles amb dificultats per garantir la cohesió territorial en l’àmbit educatiu. Per tant, queda molta feina més enllà de recuperar retallades. Nosaltres tenim diverses taules al respecte. L’altre dia presentàvem una campanya a la taula del 0-3 per poder ampliar l’etapa educativa també als primers anys de vida, en el que el Govern que es conformi ha d’emprendre d’una manera proactiva i participativa. Si es torna a fer una lectura com la que s’ha fet amb el conseller Cambray amb conflictivitat continua, el conflicte porta conflicte.
Les polítiques d’inclusió tenen manca de recursos per poder desenvolupar un sistema educatiu integral
I què queda per aconseguir una escola inclusiva?
Queda integrar el 0-3, la gestió pública de les vetlladores i el lleure educatiu, que la pedagogia i les educacions especials tinguin realment els professionals necessaris, fer un esforç en la inclusió de les persones estrangeres per poder garantir un accés qualitatiu en la llengua i els costums del nostre país, intentar fer un plantejament de ràtios suficient amb infraestructures i prestigiar la professió per mitjà de millora de les condicions laborals idònies.
Pel que fa al sector sanitari, el III acord de l’ICS va generar mobilitzacions de sindicats com Infermeres de Catalunya, però CCOO s’hi ha posicionat a favor.,,
Amb el procés explicatiu s’ha demostrat que no era veritat que fos un acord esbiaixat només per a una professió. Hi ha hagut un procés d’adequació, millora i actualització d’un acord que portava més d’onze anys sense renovar-se en l’àmbit de la sanitat pública del país i que ha afectat en condicions de jornada, de classificació professional i salaris a totes les professions de la sanitat pública catalana. La primera instrumentalització de l’acord que es plantejava sense conèixer el contingut de l’acord ha anat apavaigant-se una vegada els professionals han anat coneixent i cobrant les condicions que s’estaven pactant. Per tant, aquí hi ha hagut un procés d’instrumentalització que atén sobretot a un element que jo penso que tothom ha de tenir molt en compte i fer una lectura correcta. És a dir, hi ha coses que un acord normatiu pot acabar de solucionar, com les condicions establertes en el marc laboral, però hi ha coses que no poden acordar-se i que no estan encara suficientment resoltes i sobretot compensades en el que ha estat un procés de compromís i sacrifici no reconegut suficientment ni per les administracions públiques, ni per la pròpia societat, ni per la pròpia articulació de la gestió de les seves condicions laborals.
Javier Pacheco davant de la seu de CCOO de Catalunya| Pol Rius
El sacrifici que van fer a la pandèmia és un esforç que no ha estat suficientment compensat per al conjunt de la societat. Aquest sentiment que tenen els professionals i les professionals de la salut ha de tenir una lectura correcta per al conjunt de la ciutadania i sobretot de les institucions, també dels sindicats. Hi ha diferents àmbits que també conformen part, que no poden pactar-se en un acord laboral, però que conformen part del que ha de ser una política de gestió dels professionals i les professionals del sistema de salut. Nosaltres hem llegit aquestes mobilitzacions d’aquesta manera. I volem emplaçar el govern, les administracions, el Departament de Salut a què puguem conformar un marc de gestió de les professionals i els professionals que donin resposta al que ha estat realment un agravi de la situació. I que no es faci un desequilibri, que és inqüestionable per a tothom, que hi ha un desequilibri entre el que es van aportar a la pandèmia i el que estan rebent realment del reconeixement de la seva condició com a professional de la salut. Però torno a dir, la instrumentalització que es va fer de l’acord de l’ICS, s’ha anat apaivagant una vegada la informació ha arribat als treballadors. L’altra cosa és que queda i resta pendent resoldre el que és el just reconeixement del que significa ser un professional i una professional de la salut. Jo penso que no n’hi ha cosa més honorable que dedicar-se a salvar la vida de la gent.
Queda pendent resoldre el que és el just reconeixement del que significa ser un professional i una professional de la salut
Els resultats de les eleccions a Catalunya han deixat un Parlament amb majories més complicades i amb un creixement de la dreta i de la ultradreta i uns mals resultats per als partits més a l’esquerra. Com analitzes els resultats?
Catalunya no està tan fora de la realitat. Existeix una dretanització de les ideologies polítiques arreu del món i que arriba també aquí. Catalunya ha de tenir en compte que abandonar durant molts anys les coordenades dels eixos dreta-esquerra pot obrir la porta a escenaris perillosos. I també obrir camí a unes altres opcions que no haurien d’estar implantades. A Euskadi, no tenen implantació els espais d’ultradreta. I aquí a Catalunya han tingut un resultat molt preocupant amb la irrupció de l’independentisme amb l’Estelada, que representa el partit d’Aliança per Catalunya, que s’ha quedat a les portes de tenir quatre parlamentaris. Ha tingut dos, però s’ha quedat a les portes de tenir quatre. Quan abandones l’eix ideològic, corres el risc que la dreta acabi radicalitzant la seva posició. I per tant l’esquerra ha de fer aquesta lectura. I ara no pot enredar-se en qüestions que no siguin aquesta realitat, perquè ha d’enfortir l’espai ideològic. Els catalans i les catalanes, encara que s’ha dretaritzat la representació al Parlament, hem mantingut una majoria sobre les opcions d’esquerres. Tenim l’obligació de demanar-los que conformin un govern, i ells l’obligació de conformar-lo, per combatre, precisament, amb l’acció d’un programa progressista, aquestes inèrcies que s’estan plantejant i arribant al nostre país d’una manera molt, molt perillosa. Si algú s’està pensant repetir les eleccions catalanes és que ha abandonat l’esquerra des de fa temps.
Javier Pacheco i Joan Cascante Agudo| Pol Rius
Sobre la conformació del nou Govern, el PSC ha plantejat en campanya l’ampliació de l’aeroport, la B-40 i el Hard Rock com a projectes prioritaris i els Comuns sembla que retiraven la línia vermella. Són projectes prioritaris per al país?
No son projectes prioritaris. Jo penso que són projectes electorals i que en aquest cas el que toca no és definir el programa electoral, sinó conformar els acords polítics que garanteixen una majoria i un programa progressista. I aquí hi ha un partit que pot tenir una orientació cap a unes polítiques en relació a les infraestructures, però els altres que poden conformar una majoria tenen una altra opinió diferent. S’han de posar d’acord i conformar. En aquest sentit, el mínim comú denominador està en desenvolupar un programa real que li doni resposta al sistema de salut, al sistema d’educació, a la lluita contra el medi ambient, el desplegament de les energies renovables, l’aposta clara per la reindustrialització, garantir espais i escenaris cap a la plena ocupació. Aquí hi ha un programa progressista de comú denominador que està probablement en la principal prioritat que té la gent ara mateix per poder donar-li respostes a les seves necessitats. Per tant, enredar-se en altres coses és que estàs abandonant l’espai de l’esquerra. Em sento legitimat per plantejar-li als tres partits d’esquerra que tenen 68 diputats, que no abandonin l’esquerra i conformin un govern d’una manera ràpida i clara.
Catalunya ha de tenir en compte que abandonar durant molts anys les coordenades dels eixos dreta-esquerra pot obrir la porta a escenaris perillosos
Respecte al Hard Rock, alguns partits l’han definit com a un projecte de turisme de valor afegit i altres de precarització. Què representa per a tu?
No és el model de turisme que nosaltres estem defensant. Defensem el turisme que hem pactat a la taula, l’acord nacional que vam fer per al turisme responsable. Tenim una oferta que és plural, és cultural, és geogràfica. Evidentment també és d’oci, però sobretot és fer una marca de concentració per una orografia, que té Catalunya, que afavoreix que el turisme pugui estar durant tot l’any i sigui sostenible, que respecti l’espai públic, que garanteixi una mobilitat sostenible. Els qui promouen el Hard Rock també han conformat l’acord nacional per un turisme responsable. Jo penso que hi ha una iniciativa i una inèrcia de mobilitzacions ciutadanes sobretot en alguns àmbits molt concrets, com és el cas de Tenerife o a la Palma, i que segurament a Barcelona s’està començant també un embrió de mobilitzacions en aquest sentit que tenen tota la raó. Aquí és on hem de plantejar la proposta i realment les orientacions i les prioritats. Les infraestructures que s’arrosseguen del passat no haurien d’estar la prioritat del proper govern.
El PSC tindrà l’opció d’aprovar propostes amb el tripartit i amb la sociovergència. Quin PSC creus que veurem? Creus que tindrem un Govern més conservador que el darrer?
Si l’aritmètica és conformar un govern amb Junts, evidentment serà un govern conservador. És una aposta d’abandonament de l’espai de la coordenada de l’esquerra per part del PSC si apostés per un acord amb Junts per Catalunya. Nosaltres no som partidaris que aquest acord es doni. Ja vam veure algunes converses a l’Ajuntament de Barcelona, no sé per on aniran encara aquestes negociacions, sembla que la campanya electoral europea les té una mica en stand-by. Jo confio que no sigui aquesta l’aposta. També veig molt difícil ara que el lligam entre Puigdemont i Illa sigui possible i viable en el curt termini per conformar un govern entre els dos partits. I també perquè confio que hi ha una part important de les bases del PSC que vol un acord d’esquerres. Crec que l’Illa també ha de donar resposta al que està sustentant bona part dels seus resultats, que són les bases socialistes que venen dels barris obrers. Per tant, si li dona resposta a la seva base electoral no pot anar a un govern, com diuen alguns transversals, que és al que apel·len a Foment del Treball, aquest eufemisme de la transversalitat per intentar tenir un govern de concentració conservador amb el PSC i Junts. Seria el somni de la patronal, que jo crec que les bases obreres del Partit Socialista de Catalunya no estarien gens d’acord, amb què la direcció del partit obrís un espai de negociació amb Junts.
Em sento legitimat per plantejar-li als tres partits d’esquerra que tenen 68 diputats, que no abandonin l’esquerra i conformin un govern d’una manera ràpida i clara
Però més enllà de la conformació del govern sí que podem arribar a veure un hipotètic suport de Junts a l’aprovació de projectes com els que hem mencionat.
Segurament moltes polítiques es podran dur a terme amb aquest suport i no en una línia més progressista. Els acords en un Parlament és la pràctica de la democràcia.
Per tant, els partits d’esquerra hauran de trobar els mecanismes per poder desenvolupar un programa realment progressista. Independentment que després puguin haver-hi alguns elements de controvèrsia que puguin utilitzar-se per la geometria variable. Això és democràcia, i no seré jo qui posi en qüestió la democràcia. El que sí que dic és que el carril gran del programa de govern ha de virar cap a l’esquerra amb un programa progressista. Si això no és així, estarem defraudant probablement una part del vot i sobretot estarem obrint de manera molt perillosa la porta a espais de conformació d’una altra majoria on la ultradreta, igual que passa a Espanya, tingui protagonisme per conformar algun govern de cara al futur. Torno a dir, Catalunya no és tan diferent que la resta d’Europa i que la resta d’Espanya. Per tant, nosaltres hem de tenir molt clar que si volem parar l’entrada a les institucions de l’ultradreta, de la mà de la dreta, hem de fer clarament polítiques d’esquerres, alternatives visibles per al conjunt de la majoria social que són treballadors i treballadores.
Els qui promouen el Hard Rock també han conformat l’acord nacional per un turisme responsable
La reducció de la jornada laboral va ser la proposta més votada en la darrera ASO i protagonista l’1 de maig. L’acord de Govern contempla que l’any que ve s’hauria de situar en les 37,5 hores. Creus que es podrà arribar a un acord amb la patronal?
Veig molt difícil l’acord amb la patronal. Els seus posicionaments estan pràcticament en la declaració d’insubmissió del diàleg social. Estan intentant barrar el pas d’un govern progressista i d’acords en l’àmbit tripartit. No veig tan difícil arribar a un acord amb el govern. Arriba el moment, i ha de ser abans d’estiu, de veure com acaba en el BOE. Hem de començar a conformar els propers calendaris de l’any vinent per poder fer efectiva la reducció de jornada. Hi ha molts convenis col·lectius que estan sent utilitzats per la patronal bloquejant els increments salarials mirant si han d’encabir o no l’increment de la despesa que li pot significar una reducció de jornada laboral. Hem de començar a desbloquejar aquests convenis col·lectius també per aquestes raons. Emplaçarem un procés de mobilitzacions per acompanyar la proposta, no sigui que alguns de la majoria d’investidura acabin tenint dubtes i vulguin fer de lobby patronal.
“S’està fent molt difícil accedir a un habitatge per a la classe treballadora, impossible per al jovent”| Pol Rius
I creus que s’ha de buscar l’acord amb la patronal?
Evidentment que seria desitjable. Els acords que són compartits per les contraparts són més estables en el temps. S’ha demostrat que la pujada del salari mínim entre professionals, que no ha tingut cap acord i suport de la patronal, ha estat un benefici, no només per a les treballadores i treballadors que tenien aquestes condicions de salari, sinó per al desenvolupament econòmic i del mercat de treball en aquest país. Per tant, no cal sempre que la patronal estigui. Evidentment, és més desitjable que estiguin en els acords. Hem d’encetar un impuls cap al govern, una mobilització perquè els treballadors i treballadores aixequin la mà, diguin als grups parlamentaris: no us equivoqueu, volem reduir la jornada, alliberar temps per poder viure millor i per tant, a partir d’aquí, tenir la primera pedra posada en el que és un canvi de tendència de la utilització dels horaris al món del treball en el que arribem a assolir alguns dels objectius que tenim a mig termini, que és la plena corresponsabilitat entre homes i dones en l’utilització del temps i poder seguir alliberant més temps també per la socialització i col·lectivització d’algunes espais de convivència, com per exemple polititzar la societat amb disponibilitat de més temps, sobretot per aturar aquest aïllament que la ultradreta pregona i incentiva per acabar de convèncer adeptes del seu programa de desmantellament de la democràcia. Si volem més democràcia hem de polititzar-nos i necessitem temps. Per tant també volem anar més enllà d’aquestes 37 hores i mitja, però aquesta és una pedra necessària a fer efectiu l’acord de govern i ho haurem de fer abans de l’estiu.
I podrem veure en un curt termini una jornada laboral de menys de 37 hores i mitja?
En alguns sectors ja les tenim. Hi ha uns quants milions de persones que estan treballant en la funció pública que ja tenen menys de 37 hores i mitja. Clar que és possible mitjançant la negociació col·lectiva millorar les condicions establertes en l’Estatut dels Treballadors i les Treballadores. La jornada mitjana ja està per sota, les 40 hores. Tenim un dret i seguim conquerint-ne d’altres. Això és la pròpia funció sindical de la negociació col·lectiva. No oblidem que aquest país té la cobertura per conveni col·lectiu d’un 93% dels treballadors i que ha millorat les condicions de vida, tant de salari com de jornada. Per tant, sí que crec que podrem veure una jornada de menys hores en el curt termini.
S’està fent molt difícil accedir a un habitatge per a la classe treballadora, impossible per al jovent
I quins reptes són prioritaris pel sindicat de cara a la propera legislatura?
Estem veient com el món del treball i el mercat laboral està incorporant moltíssima gent a treballar. I que això encara manté algunes bosses de precarietat que han de ser corregides. Alguns sectors d’activitat econòmica pateixen condicions, algunes fixades per polítiques públiques, com totes les empreses que estan sota processos de licitació de serveis de les administracions públiques, altres que pateixen unes condicions normalment més precàries, aquelles que estan sempre dirigides a l’atenció de les persones, curiosament perquè estan feminitzades i per tant sembla que la societat podem compartir que puguin tenir unes condicions més precàries. Això s’ha de corregir amb una aposta d’un moviment sindical feminista. A mi em va agradar molt el resum de la memòria d’aquest any en relació a la negociació col·lectiva quan vaig veure que l’increment mitjà salarial havia estat major a les dones que als homes. Que comencem des de la negociació col·lectiva a capgirar aquesta tendència, penso que és com comencem a canviar des d’aquest sindicalisme feminista la realitat que pateixen molts sectors de precarietat. Aquesta és una base fonamental que hem de plantejar. L’altra és a l’altra punta, és a dir, com nosaltres organitzem el treball qualificat que s’està generant perquè s’està produint un canvi de model productiu i hi ha una creació important de llocs de treball de major qualitat en el que normalment no està relacionada amb aquesta acció col·lectiva d’organitzar-se els seus drets, i que nosaltres tenim un repte com a sindicat d’organitzar aquests treballadors i treballadores. Sectors tecnològics, sectors de la biomedicina, és a dir, hi ha molts sectors de la recerca que estan creixent a Catalunya d’activitat amb moltes treballadores i que el sindicat té el repte de donar-los una cobertura col·lectiva efectiva.
I després, probablement del caràcter sociopolític de la nostra acció sindical, és acabar amb l’especulació de l’habitatge. Està sent probablement el principal problema de la classe treballadora d’aquest país. Ja no dic dels joves. S’està fent molt difícil accedir a un habitatge per a la classe treballadora, impossible per al jovent d’aquest país. Per tant, resoldre el que és tota una estratègia de regulació dels preus i acabar amb l’especulació de l’habitatge, inundant d’habitatge públic, regulant el preu del lloguer, intentant acabar amb la mercantilització de la utilització de l’habitatge, com és el cas de tots els habitatges turístics. Penso que hi ha tot un treball en què el sindicat vol encetar una campanya confederal aquí a Catalunya, que territorialitzem, per intentar realment començar a construir un ideari del conjunt de la ciutadania de pressió i de reivindicació cap a la política de que l’habitatge hagi de tenir una resolució el més aviat possible i acabar amb aquesta xacra. Un treballador per comprar un habitatge necessita 40 anys de la seva vida per dedicar-li el 30% dels seus ingressos, que és l’ideal per poder accedir. És que són ja dades que no són sostenibles, i si mires un jove són 87 anys, és a dir, que no té vida per pagar-lo. Per tant, penso que són elements que s’han de corregir de manera molt clara. Això ho intentàvem plantejar el primer de maig, plena ocupació, és a dir, treball digne per tothom i sostre per tothom.
La democràcia no està plenament a l’abast del jovent
I als joves quines altres respostes se li han de donar? Perquè són un dels principals objectius de la ultradreta amb una estratègia digital clara que els apel·la i sembla que està funcionant.
Els hi hem de donar respostes reals. És a dir, els joves estan plantejant-se que el sistema d’avui no els hi donen les respostes que necessiten. Sembla que els joves sempre s’han de menjar les misèries de les empreses. Doncs si nosaltres estem oferint aquesta situació, evidentment el jovent està posant en qüestió si la democràcia li dona resultats. I, clar, els cants de sirena d’uns altres que diuen protegir-los per utilitzar-los, instrumentalitzar-los, doncs poden tenir més entrada en les seves consciències. I això s’ha de combatre garantint les condicions materials de vida de la gent en cada moment. I el jovent necessita ara tenir un salari. Perquè necessita una condició més digna de la que té, una estabilitat que la reforma laboral pot afavorir amb la modificació de la contractació, però necessita també accedir a un habitatge en condicions habitacionals i per poder pagar-lo en normalitat. No cal que tinguin que compartir un pis entre quatre persones per poder emancipar-se. Necessiten emancipar-se en projectes individuals, de parella, de família, com cadascú vulgui, però ha de fer en condicions, evidentment, accessibles. Si li donem aquestes condicions materials, el jovent tindrà una incorporació de defensa dels models democràtics, perquè són els espais de solidaritat més clars que tenim. La societat contemporània no coneix una altra forma que la democràcia, per articular una convivència solidària, justa i de promoció de pau. Quan falta la democràcia comencen a aparèixer escenaris més conflictius amb la societat i que fins i tot porten a guerres. Si volem viure amb seguretat, amb convivència, amb solidaritat, la democràcia s’ha de preservar sobre les condicions de poder practicar-la. I avui un jove no pot practicar lliurement la democràcia. No pot accedir a la cultura, no pot accedir a una educació en condicions, no pot accedir a un treball ni a un habitatge. La democràcia no està plenament a l’abast del jovent. Això s’ha de corregir com a societat. Per això calen polítiques públiques. Més estat, més Europa, més Catalunya, més Espanya. Això no va de carreres ni competències, això va de solidaritat.
Imatges mèdiques, aconseguides amb una tècnica amb ultrasons en 3D i supercomputació, podrien servir per complementar i a la llarga substituir tècniques actuals que utilitzen raigs X, com les mamografies. Això és el que tracta de provar el projecte QUSTom desenvolupat al Barcelona Supercomputing Center (BSC) i que es començarà a validar en les pròximes setmanes a l’Hospital del Vall d’Hebron amb dones que participen en el programa de detecció precoç de càncer de mama. Aquesta nova tècnica que es provarà en elles és pionera a tot el món i és inofensiva, ja que no utilitza radiació, a més d’oferir una imatge superior en temps real, essent més precisa i permetent un millor seguiment dels tumors. El projecte utilitza algorismes inspirats en altres procediments d’àrees de recerca completament diferents, com l’anàlisi del subsol terrestre.
Aquesta tecnologia pot ser especialment beneficiosa en dones amb teixit mamari dens, que sol ser més difícil de diagnosticar amb les tècniques actuals, i que presenten el 40% de les dones a tot el món, segons la Societat Espanyola de Senologia i Patologia Mamària (SESPM).
Segons explica la cap del Servei de Radiologia de la Dona de l’Hospital Vall d’Hebron i investigadora principal del grup d’Imatge Mèdica Molecular del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), Ana María Rodríguez, “aquesta nova eina diagnòstica permetrà oferir una imatge més completa des del punt de vista funcional i multiparamètric, evitant l’ús de radiació ionitzant i millorant el confort de les dones durant la seva exploració radiològica anual, amb la finalitat de detectar precoçment el càncer de mama».
Com es fa?
Aquesta nova prova és un examen indolor i més còmode per a la pacient. Aquesta es col·loca boca avall en un llit, mentre el seu pit es submergeix en un recipient ple d’aigua a una temperatura de 36,5 °C. El procediment dura aproximadament 3 minuts per pit. Després s’utilitza l’ultrasonografia per recollir dades de cada pit per separat. Les dades enregistrades es transfereixen a un ordinador.
En qüestió d’hores i després de milers de simulacions, el programari utilitzat en el supercomputador genera imatges 3D reals d’alta qualitat, capaces de proporcionar un diagnòstic més precís. Aquestes imatges estan llestes per ser analitzades pels metges.
| QUSTom Ensayos Clinicos
El càncer més diagnosticat
El càncer de mama és un dels tumors més comuns a nivell mundial, amb 2,3 milions de dones diagnosticades el 2020 i 700.000 defuncions a causa d’aquesta malaltia durant el mateix any, segons la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM).
A Espanya, es preveu que l’any 2024 es registrin aproximadament 36.395 nous casos de càncer de mama, segons dades de REDECAN, la qual cosa representa un lleuger augment respecte a l’any anterior.
La detecció precoç de la malatia juga un paper fonamental, ja que pot augmentar significativament les taxes de supervivència. Tot i que la mamografia és una eina àmpliament utilitzada per a la detecció del càncer de mama i ha contribuït a salvar moltes vides, és interessant comptar amb un ventall d’opcions de noves tecnologies no irradiants que puguin servir per al diagnòstic.
Projecte internacional
El consorci que participa en el projecte QUSTom, amb la participació de socis del Regne Unit, Alemanya, Eslovènia i Espanya, reuneix físics, enginyers, científics de la computació, oncòlegs i metges radiòlegs.
Per a la presa d’imatges, s’utilitzarà un Tomògraf Informatitzat per Ultrasons 3D (3D USCT III), dissenyat i construït pel Karlsruher Institut für Technologie (KIT) a Alemanya, que és un dels socis de QUSTom. És l’únic dispositiu complet d’aquestes característiques al món. Amb una obertura hemisfèrica 3D que consta de 2.304 transductors individuals, que actuen com a transmissors i receptors, s’utilitza per examinar el teixit mamari a la recerca de canvis patològics. El KIT ha estat treballant en el desenvolupament de prototips addicionals, però el primer a sotmetre’s a validació amb pacients és el que es troba actualment a Barcelona.
Abans que el dispositiu arribés a la seva etapa actual, va superar una sèrie de proves de seguretat elèctrica i d’ultrasons supervisades per un laboratori de proves de dispositius mèdics certificat a Alemanya. Una vegada recopilades totes les dades, es reconstruirà utilitzant l’algoritme d’inversió d’ona completa 3D i es transformarà en imatges mèdiques d’alta resolució utilitzant la potència del supercomputador MareNostrum5, al BSC, utilitzant el software UBIware desenvolupat per FrontWave Imaging, una empresa spin-off del BSC, i l’Imperial College London, que també és el patrocinador de la validació clínica. El projecte també incorpora conceptes com la imatge multimodal i l’obtenció d’imatges 3D reals, el que representa una combinació sense precedents en l’obtenció d’imatges mamàries utilitzant ultrasons.
Sobre el projecte QUSTom
QUSTom ha estat seleccionat el 2022 per formar part de la primera convocatòria del programa Pathfinder Open del Consell Europeu d’Innovació (EIC per les seves sigles en anglès), finançat pel Programa Marc Horitzó Europa de la Unió Europea i el UKRI anglès, la finalitat del qual és donar suport a idees disruptives i projectes amb gran potencial internacional. El projecte ha rebut 2.744.300 euros per part europea. En aquesta primera convocatòria la Comissió Europea ha avaluat un total de 868 projectes; dels quals només 56 van ser seleccionats, 11 d’ells provinents d’Espanya.
Benvolgut/da amic/amiga i lector/a de d’El Diari de la Sanitat:
És la primera vegada que em dirigeixo a vostè com a president de la Fundació Periodisme Plural, l’entitat que edita El Diari de la Sanitat. Vam néixer ja fa més de vuit anys amb la voluntat d’exercir un periodisme independent, sense murs i compromès amb els drets essencials. Durant aquest temps hem fet tot el possible per crear continguts de qualitat oberts a tothom. Per obrir una àgora pels que esteu en primera línia en la defensa de l’estat del benestar, d’una societat justa i inclusiva. I ho hem fet sense cap altre interès que servir a la comunitat sanitària.
Som l’única entitat sense ànim de lucre dedicada al periodisme a Catalunya (i al conjunt de l’Estat es poden comptar amb els dits d’una mà). Hem arribat fins aquí pel voluntariat de molts periodistes veterans que han posat la seva experiència i el seu talent al servei del projecte. I per la vocació, compromís i esforç de noves generacions de periodistes que han anat molt més enllà del que representava el seu modest salari, convençuts que servint a la comunitat sanitària contribuïen a fer la societat una mica més justa.
Volem perseverar en aquest camí, millorar i créixer per ser més útils. I fer-ho amb llocs de treball més ben remunerats i amb recursos que ens donin més solidesa enfront de les amenaces, com els atacs informàtics, a les quals ens enfrontem els mitjans compromesos amb el bé comú. Però no ho podem fer sols. Sabem que comptem amb el vostre reconeixement, que ens llegiu i, el que és més important, que molts/es de vosaltres hi participeu amb articles molt valuosos i, alguns, amb subscripcions que tenen un immens valor per nosaltres.
Per tot això us hi estem molt agraïts. Ara us demanem un nou esforç i és que ens ajudeu a fer que El Diari de la Sanitat tingui futur.
Vam triar la fórmula d’una entitat sense ànim de lucre per convicció. Perquè entenem que el periodisme no pot ser concebut com un negoci, sinó com un bé públic. Perquè ha de ser transparent i perquè ens permetia implicar a persones que ens aportaven experiència, coneixements i credibilitat. I perquè una Fundació que ha estat declarada d’interès social fa evident els principis que defensem: un periodisme independent i obert a tothom, sense murs de pagament.
El fet de ser una fundació també permet que la vostra implicació econòmica tingui retorn. Que la vostra ajuda, vital per nosaltres, es vegi compensada per la desgravació fiscal que porta aparellada. Que, en bona part, pugueu recuperar fins al 80% de la vostra donació en el següent exercici fiscal. Per això, us demano que estudieu amb calma aquesta informació perquè ens feu un lloc en les vostres aportacions solidàries: per nosaltres, tota ajuda, per modesta que sigui, ens resulta imprescindible. I si et decideixes, pots fer la teva donació aquí.
M’he decidit, deia al principi, a fer-vos aquesta petició quan hem complert una primera etapa del nostre compromís amb la comunitat sanitària. Quan sento que ja tenim arguments per demanar-vos que ens ajudeu a seguir aquí, amb vosaltres.
Llegim per informar-nos, per comunicar-nos, per feina o per plaer. En tots els casos estem realitzant un exercici mental en què el cervell hi participa de forma activa, relacionant conceptes, imaginant, interpretant i provocant reaccions. I sembla ser que aquest hàbit, cada dia menys freqüent en aquest món tant tecnològic i farcit de múltiples fonts d’oci –com poden ser les sèries, les tauletes, els videojocs o el cinema– pot esdevenir una eina imprescindible en la prevenció i en l’alentiment dels efectes de la malaltia de l’Alzheimer.
Segons estimacions d’Alzheimer Europe, l’any 2050, més d’un milió i mig de persones patirà algun tipus de demència a l’estat espanyol; aquesta xifra representa gairebé el 4% de la població, més del doble que la registrada l’any 2018 (1,83%). Amb aquesta perspectiva, l’Alzheimer, la forma més comú de demència –segons dades de la OMS pot representar entre el 60 i el 70% dels casos– es converteix en un dels reptes de salut més importants en els propers anys. En aquest context, la Fundació Ace Alzheimer Center Barcelona destaca la importància de l’hàbit lector per estimular i preservar la funció cognitiva, i ajudar així a alentir l’Alzheimer i altres tipus de demències. La pedagoga i terapeuta de l’entitat Amèrica Morera apunta que “la lectura és un hàbit molt complert, que fa treballar moltes àrees del cervell: la part d’atenció i memòria, perquè has de recordar on t’has quedat, com anava la història, els personatges…, però també activa la imaginació i ajuda a exercitar la concentració i la capacitat de visualització”, i afegeix que quan es diagnostica un deteriorament cognitiu o demència a una persona “nosaltres som partidaris que es treballi i es practiqui –inclús una mica més– l’hàbit de la lectura. Per què? Doncs perquè la mecànica de la lectura es perd molt endavant de la malaltia; el què es perd abans és la comprensió de la lectura, però la mecànica s’acostuma a tenir; i el que fem al centre és adaptar les lectures i l’hàbit a les necessitats i a les capacitats de cada usuari en cada moment”. l en aquests casos el menys important és què es llegeix i com es llegeix; tant és si es llegeixen notícies esportives com contes o novel·les… i tampoc és rellevant si la lectura es realitza amb la tauleta, ebook o si es prefereix llegir de manera tradicional, gaudint del tacte i l’olor del paper. Segons Morera, “el més important és alentir el procés de pèrdua amb tots els mecanismes que tenim, i l’estimulació és una eina molt vàlida”.
El cervell necessita que el mantinguem actiu i que l’exercitem. En aquest sentit, una de les principals aportacions de la lectura és que ajuda a incrementar la reserva cognitiva. Amèrica Morera defineix la reserva cognitiva del cervell “com una motxilla. Observem que les persones que eren més capaces mentalment i que tenen més nivell sòcioeducatiu, perquè han tingut la possibilitat d’estudiar durant més temps, tenen aquesta motxilla més plena, i per a que aquesta motxilla quedi buida el camí és més llarg”. Tanmateix, resalta que “mai és tard per omplir aquesta motxilla. El cervell l’hem de fer treballar, sobretot en etapes inicials de la malaltia, i serveix qualsevol activitat que ens faci aprendre coses noves”.
D’altra banda, la lectura també és un hàbit essencial per tractar i millorar la qualitat de vida de les persones que ja pateixen Alzheimer. En aquests casos, la terapeuta i pedagoga aconsella concretament llegir en veu alta “perquè és quan alentim el ritme de la lectura i, com que ens sentim, el missatge entra per un altre registre i hi ha més possibilitats que això es gravi o es recordi més. A mesura que avança la malaltia, el llenguatge es pot perdre d’expressió o de comprensió. Hi ha vegades que es pot mantenir la mecànica de la lectura però no entendre el què s’està llegint; per això, en fases avançades de la malaltia nosaltres recomanem la lectura significativa: frases curtes i significatives o de l’interès per a la persona que, quan les llegeixi en veu alta, es vegi si la persona ha comprès allò”.
En definitiva, la lectura és una bona eina que tenim a l’abast en el nostre dia a dia per cuidar la nostra memòria, enfortir-la i protegir-la en el cas d’haver d’afrontar un procés de pèrdua o de deteriorament cognitiu.
Tot i que el consum de les formes tradicionals de tabac –cigarretes convencionals, cigars o pipes– ha disminuït en els darrers anys o s’ha estabilitzat, altres productes com les cigarretes electròniques, vàpers i bosses de nicotina estan guanyant popularitat entre els més joves. Segons dades de l’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA), un 1,4% de la població de 15 anys o més declara haver utilitzat cigarretes electròniques l’any passat, i un 11,8% les ha utilitzat regularment o les ha provat anteriorment. Tanmateix, l’enquesta ESTUDES del 2023 destaca que més de la meitat dels estudiants d’entre 14 i 18 anys (52,3%) ha provat les cigarretes electròniques almenys una vegada a la seva vida, i un 44,0% ho ha fet en els darrers dotze mesos. Aquestes xifres posen de manifest que es mantenen uns nivells de consum elevats de cigarretes electròniques, més del doble del que s’havia registrat fins el 2016, quan el consum d’alguna vegada a la vida es va situar en un ja elevat 22,6%. En general, a l’estat espanyol, l’edat d’inici del tabaquisme es situa al voltant dels 13-14 anys.
Davant d’aquestes dades, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha centrat en els joves la campanya mundial de 2024 per al Dia Mundial sense Tabac; sota el lema Protegir els infants de la interferència de la indústria del tabac, es pretén crear consciència entre els adolescents sobre la influència nociva de la indústria del tabac. Així, l’OMS insta els governs a protegir els joves perquè no comencin a consumir tabac, cigarrets electrònics ni altres productes amb nicotina mitjançant la prohibició o la regulació estricta. I recomana, entre d’altres coses, crear llocs públics tancats 100% lliures de fum, prohibir les cigarretes electròniques aromatitzades, prohibir el màrqueting, la publicitat i la promoció, incrementar els impostos, augmentar la conscienciació pública sobre les tàctiques enganyoses que utilitza la indústria i donar suport a les iniciatives d’educació i de conscienciació dirigides als i pels joves.
Per tal d’impulsar aquesta protecció al col·lectiu més jove, l’Organización Panamericana de la Salud –conjuntament amb Campaign for Tobacco-Free Kids i Corporate Accountability– ha organitzat un webinar sota el títol Experiencias y estrategias innovadoras para proteger a la niñez y juventud del marketing de las tabacaleras, que tindrà lloc el proper dilluns 3 de juny a les 17.00 de la tarda (Inscripcions: https://paho-org.zoom.us/webinar/register/WN_o1e-uFEMQmaR47AQ_ySJUg#/registration).
En aquesta mateixa línia, l’Associació Contra el Càncer vol aconseguir que el 2030 la societat tingui la primera generació lliure de tabac, i demana el compromís de diversos àmbits socials amb l’adhesió a un manifest per promoure mesures per “erradicar el tabaquisme”. L’aliança vol “desafiar l’statu quo que ha permès que el tabac i els nous productes arrelin” a la nostra cultura. L’entitat recorda que el consum de tabac és la primera causa de mort prevenible a l’estat espanyol i al món i responsable de més del 30% dels casos de càncer de diferents tipus, a més d’augmentar el risc de patir altres malalties. A Espanya, el consum de tabac causa 63.000 morts anuals, que es tradueix en 1 mort provocada per tabac cada 10 minuts.
Una setmana Sense Fum
Amb l’objectiu de sensibilitzar la població de la importància que té per a la salut el fet de no iniciar-se en el tabac, abandonar el seu consum habitual i poder gaudir d’un ambient lliure de fum, la Sociedad Española de Medicina Familiar y Comunitària (semFYC), que coordina el Programa Atenció Primària Sense Fum a Catalunya, en el context de SumaSalut –AIFICC, CAMFiC i ASPCAT– ha organitzat aquesta setmana nombroses activitats i iniciatives emmarcades dins de l’anomenada Setmana Sense Fum.
Sota el lema “Zero emissions també als teus pulmons” aquest any la Setmana Sense Fum ha volgut destacar i posar en valor la importància de continuar treballant per ajudar les persones amb trastorns mentals a deixar de fumar, donada l’alta prevalença de tabaquisme en aquesta població i per l’alta afectació d’aquest consum en la seva mortalitat i esperança de vida.
Els nens i nenes amb edats compreses entre els tres i els dotze anys que van participar en el Programa d’intervenció nutricional Nutriplato a l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona, han adquirit millors hàbits alimentaris en dotze mesos i han augmentat considerablement el consum de fruites i verdures.
A més, l’índex de massa corporal (IMC) dels participants amb sobrepès o obesitat va disminuir des de la segona visita i aquesta tendència es va mantenir fins al final. Concretament, el 25 % dels menors amb sobrepès van acabar l’any amb un pes normal. Per la seva part, dels que van començar el programa amb obesitat, el 15% va passar a sobrepès i el 3% va aconseguir finalitzar el seguiment amb un pes adequat a la seva talla i edat (normo pes). Aquestes són algunes de les principals conclusions de l’informe de seguiment dut a terme per l’hospital per a comprovar l’eficàcia de Nutriplato –desenvolupat pel centre hospitalari i Nestlé– en una mostra de 1.000 infants.
En aquest sentit, Mireia Termes Escalé, dietista-nutricionista de l’Hospital Sant Joan de Déu, destaca que “una de les dades més rellevants del programa és que hem observat que els nens amb sobrepès o obesitat que van millorar el pes en relació amb l’alçada, van disminuir el seu índex de massa grassa alhora que van augmentar la massa muscular. És una bona notícia poder estudiar dades de composició corporal més enllà del pes i de la talla, ja que ens dona informació més completa de l’evolució dels nostres participants».
El programa d’intervenció nutricional consisteix a fomentar l’ús de Nutriplato, una eina adaptada a la dieta mediterrània i pensada per a la població infantil desenvolupada per Nestlé i el centre hospitalari. Es tracta d’un plat de grandària real que marca –amb colors i imatges– les proporcions adequades dels grups d’aliments que haurien de estar presents en els dos àpats principals del dia: el dinar i el sopar.
Més aliments saludables, menys brioxeria i dolços
Pel que fa al detall dels aliments, un any després de les primeres visites, els responsables de l’estudi van comprovar que va créixer un 20% el nombre d’infants que consumien verdura dos cops per setmana de forma regular, mentre que el consum de dues racions diàries de fruita va passar del 27% dels infants a un 35%.
Menys exitosa és la dada de consum de tres peces diàries de fruita, que només va créixer sis dècimes i va arribar al 6,5% dels infants. En el cas dels fruits secs, els menors que en consumien mínim dos cops per setmana va passar del 29% al 41%.
Pel que fa al consum de llegum més d’un cop a la setmana, el percentatge va créixer del 63% inicial al 72%. En relació als cereals integrals mínim tres cops setmanals, es va passar d’un 19% dels participants a un 32%, mentre que l’ús d’oli verge va créixer del 91% inicial al 96%. En el cas del peix, els nutricionistes destaquen que ja tenia un consum elevat, amb un 70% de les criatures menjant-ne mínim dos cops per setmana, però també es va incrementar fins quasi el 77%.
D’altra banda, els experts celebren que el consum de brioxeria industrial o galetes per esmorzar i/o berenar va passar d’estar present en un 34,5% dels participants a reduir-se fins el 20%. També va baixar el consum de begudes ensucrades: a l’inici de l’estudi un 15% en bevien quatre cops per setmana, mentre que al final n’eren un 8,3%.
La nutricionista de Sant Joan de Déu Dámaris Martínez considera que els resultats assolits han complert les expectatives inicials, “perquè el plantejament era reforçar els hàbits saludables, un major seguiment de la dieta mediterrània i influir positivament sobre la prevalencça del sobrepès o la obesitat”.
Tant Martínez com la també nutricionista Mireia Termes ressalten l’interès dels infants per ser partíceps del canvi d’hàbits. Les especialistes han celebrat que les criatures van acabar essent tractores d’un canvi al conjunt de la família, on conviden a mantenir la tradició de determinades receptes –com la pasta amb sofregit o una paella d’arròs– sempre i quan es reflexioni si els ingredients són suficients per a un àpat complert o si és recomanable completar-lo amb hortalisses addicionals, com ara una amanida.
D’altra banda, el responsable del Servei de Nutrició de Sant Joan de Déu, Javier Martín de Carpi, incideix en la importància de celebrar els dinars i sopars en família per tal de consolidar els hàbits saludables, “sabent tothom què menja i amb un raonament de base”. I afegeix que “l’única forma” de mantenir l’alimentació saludable al conjunt de la família és amb una “intervenció perllongada” amb què tots els membres puguin constatar els beneficis del canvi d’hàbits alimentaris. Per això ha fet una crida a desplegar estratègies similars a ‘Nutriplato’ per a què el sistema sanitari pugui fer una intervenció familiar guiada i prevenir els casos d’obesitat.
Aquesta notícia s’ha publicat originalment a elBaix.cat
Soc un metge internista enamorat de les urgències hospitalàries, amb 30 anys d’experiència en aquest servei. He treballat a l’Institut Català de la Salut (ICS) i a la sanitat concertada catalana. Amb motiu del Dia Internacional de les Urgències i Emergències, que se celebra el 27 de maig, m’agradaria compartir algunes reflexions sobre els punts dèbils i possibles solucions per a un servei vital per a l’atenció de la salut de les persones.
La situació actual dels serveis d’Urgències dels hospitals catalans es pot definir com de col·lapse crònic. La principal causa d’aquest col·lapse es troba en els pacients ingressats que, per manca de llits, no pugen a les plantes d’hospitalització i es queden als box més de 24 hores. Aquests pacients ocupen l’espai destinat als pacients urgents en evolució, i després els espais destinats a la visites immediates. Arriba un punt en què no tenim cap lloc lliure on visitar els pacients greus que arriben a Urgències i ens veiem obligats a improvisar solucions, com situar els pacients als passadissos. Tenir gent gran malalta a un passadís durant tres dies és indigne i s’associa a un risc elevat per a la seguretat clínica, ja que es poden produir errors d’identificació, d’administració de medicaments, contagi de malalties, etc.
I per què els pacients que requereixen ingrés a planta es queden a Urgències? Hi ha dues causes principals. La primera, el baix nombre de llits d’aguts que disposem a Catalunya. La segona, la gestió d’aquests llits que fan les direccions hospitalàries, amb la complicitat del Servei Català de la Salut (CatSalut). És conegut que la majoria dels centres té llits d’hospitalització tancats per ordre de les direccions. Quan els professionals preguntem per què no obren aquests llits, al·leguen motius econòmics i de falta de personal. Personalment, trobo incoherent i difícilment justificable que els pacients que requereixen ingrés romanguin a Urgències més de 24 hores i, a la vegada, una planta d’hospitalització estigui tancada amb pany i clau per ordre de la direcció.
Les plantilles de metgesses i metges d’Urgències de la gran majoria d’hospitals són clarament insuficients. Els gestors planifiquen un nombre de facultatius inferior al necessari amb l’objectiu d’estalviar costos i això no afecta només als serveis d’atenció continuada, sinó que el dèficit, ara per ara, es fa extensiu a la major part d’especialitats mèdiques del sistema. No obstant això, treballar a Urgències afegeix unes peculiaritats que ho fan especialment dur: treball per torns, incloent-hi la nit, falta d’espai físic, ritme de treball irregular i imprevisible, etc. És per això que la majoria dels metges que treballa a Urgències ho fan fins que troben un altre lloc més tranquil, amb un horari que faciliti la conciliació.
Aquesta dinàmica dona lloc a una altra incoherència del sistema: els metges amb experiència a Urgències se’n van i els substitueixen altres, més novells, que s’han de formar. I quan aquests facultatius hagin adquirit els coneixements, també se n’aniran. Un cas com el meu és totalment excepcional, perquè la vocació d’assistir al pacient greu encara és més forta que les condicions laborals adverses.
Amb tot, per mostrar també una perspectiva positiva, la pròxima instauració de l’especialitat d’Urgències ofereix una mica d’esperança. Per una part, afavorirà que les plantilles siguin més estables, ja que els metges amb l’especialitat només podran treballar a Urgències. Així mateix, la titulació garantirà una formació homogènia i equiparable, ja que, actualment, els nivells de formació i experiència són molt heterogenis entre serveis. Però, si de la mà de la creació de l’especialitat no es milloren les condicions laborals del servei, és molt probable que els futurs residents no tinguin la medicina d’urgències entre les seves primeres opcions, perquè sabran que aquesta especialitat els encasellarà a treballar en condicions laborals més difícils, sense la possibilitat de fer el salt a una altra.
El servei d’Urgències és fonamental per al bon funcionament de la sanitat pública. Es relaciona amb tots els altres nivells assistencials de manera molt fluida. Qualsevol incidència a l’accessibilitat de la resta de nivells repercuteix negativament a les Urgències. Si la llista d’espera quirúrgica s’allarga, els pacients acudeixen a Urgències per símptomes relacionats amb la malaltia pendent d’intervenció. Si l’atenció primària està desbordada de pacients i no tenen temps a les agendes, molts es desplacen a Urgències. Si la llista d’espera per a una visita de consultes externes supera el temps clínicament recomanable, els pacients amb patologia que hauria de controlar l’especialista pertinent també s’adrecen al servei d’urgències. En resum, tot pacient que creu que no està rebent una assistència sanitària correcta en qualsevol altre nivell, pren el camí de les Urgències perquè sap que allà, tard o d’hora, serà atès. I el primer que farà quan l’atenguin és traslladar la seva queixa pel mal funcionament del sistema sanitari.
Per millorar el funcionament del servei d’urgències proposaria quatre mesures. La primera, un pressupost sanitari suficient per a tots els nivells assistencials. La segona, l’obertura de tots els llits hospitalaris disponibles perquè els pacients pugin a planta durant les primeres 12 hores des que el metge indica l’ingrés. La tercera, dimensionar les plantilles de metges i metgesses en funció del volum de població de referència i necessitats d’atenció, amb una planificació continuada del relleu generacional (ara mateix ningú està planificant res). La quarta, una millora notable de les condicions laborals del personal mèdic per frenar la fugida de talent a la resta d’Europa.
Els pacients que sobreviuen a un infart agut de miocardi (IAM) tenen un risc molt més elevat que la població general d’experimentar nous esdeveniments cardiovasculars, inclosa la probabilitat de mort cardiovascular. L’evidència científica indica que aquest risc és màxim durant el primer any després del primer esdeveniment.
Ara, una iniciativa pionera en l’ús intel·ligent de dades liderada per l’Àrea de Malalties del Cor de l’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB), co-creada amb Novartis en una col·laboració público-privada, podria canviar el paradigma en la prevenció en els dotze mesos post-infart.
Gràcies a un panell de control digital, el projecte Artemis ofereix una visió en temps real de l’estat dels pacients que han patit un infart, identificant aquells amb major risc i anticipant-se a possibles complicacions amb intervencions preventives més eficaces. Aquest projecte, que és el primer d’aquest tipus en l’àmbit estatal i sense precedents a Catalunya, integra la reenginyeria de processos amb la metodologia de gestió Lean i l’ús de dades intel·ligents per a la presa de decisions mèdiques.
“Estem començant a monitorar a temps real els resultats macro en salut, i ens permetrà detectar i localitzar pacients fora de rang de control de factors de risc cardiovascular”, segons la Dra. Oona Meroño, cardiòloga, directora del Programa de Cardiologia Preventiva i Comunitària (postIAM) i co-coordinadora de la Unitat de Rehabilitació Cardíaca de l’HUB.
“Fins ara, si no és que el pacient contactava de forma proactiva amb el seu equip de Cardiologia, no ens assabentàvem de les incidències de salut més enllà de les visites de seguiment. Ara podrem valorar molts paràmetres d’analítiques, dades biomètriques i altres proves mèdiques que poden influir en la bona o mala evolució del pacient”, ha detallat la Dra. Meroño. “Això ens permetrà saber en el moment què està passant, fer intervencions educatives, específiques i individualitzades, i millorar els resultats a llarg termini”, puntualitza la cardiòloga.
Aquest panell de control s’ha desenvolupat durant mesos amb el treball conjunt de clínics i enginyers especialitzats en l’ús intel·ligent de dades. “Sense la col·laboració público-privada, iniciatives d’innovació com aquesta, amb un benefici clar en l’assistència clínica per al pacient i la investigació biomèdica per a la societat, serien inviables”, ha subratllat la líder del projecte.
Artemis es presentarà al Congrés de la Societat Catalana de Cardiologia el pròxim 30 de maig, on s’espera que generi interès i serveixi com a model per a futures iniciatives en aquest camp.
Exercici físic, autocura, dieta i acompanyament psicològic
El projecte Artemis sorgeix en el marc del Programa de Cardiologia Preventiva i Comunitària (postIAM), que l’Hospital Universitari de Bellvitge està desplegant des del 2021 a la regió sanitària Metropolitana Sud.
Es tracta d’un programa multidisciplinari i centrat en el pacient que atén a més de 250 pacients/any, als quals se’ls realitza un seguiment coordinat durant els dotze mesos posteriors a l’alta hospitalària, incloent-hi tant l’àmbit hospitalari, com l’atenció primària. En aquest programa s’organitzen en l’àmbit territorial i de manera coordinada tots els elements que necessita un pacient per rehabilitar-se i recuperar-se després de patir una síndrome coronària aguda.
“S’ha demostrat que la morbilitat i mortalitat després d’un esdeveniment coronari es redueix orientant els pacients a adquirir hàbits de vida saludables, amb deshabituació tabàquica, junt amb el maneig farmacològic i la implementació d’un programa de rehabilitació cardíaca que aborda el control dels factors de risc cardiovascular en la prevenció secundària, l’entrenament mitjançant l’exercici físic, l’autocura i la dieta, així com l’acompanyament psicològic”, afegeix la Dra. Meroño.
Formació i mentoria per expandir el programa a altres territoris
L’enfocament coordinat i integral del Programa de Cardiologia Preventiva i Comunitària de la regió Metropolitana Sud ha demostrat resultats excel·lents en la millora de la salut dels pacients i en la seva satisfacció percebuda. A fi de compartir el seu coneixement, l’Àrea de Malalties del Cor de l’Hospital de Bellvitge, en el marc de l’Institut Català de la Salut, ofereix una formació amb mentoria sobre aquest programa, basada en un model de rotació-tutorització.
Aquesta rotació formativa s’adreça a facultatius especialistes o en formació, personal d’infermeria i Medical Science Liaisons (MSL), i se centra en les àrees d’interès principals dels participants, permetent una interacció directa amb els equips clínics. Els mòduls formatius inclouen sessions de coordinació i seguiment de pacients, la inclusió d’eines digitals en els programes de prevenció secundària, l’acompanyament de l’equip intrahospitalari en el procés d’avaluació clínica, avaluació integral, psicosocial i planificació i coordinació de l’alta, i la consulta multidisciplinària del programa d’exercici físic.
Les xifres de participació i l’edició del 2023 de La Marató, celebrada el 17 de desembre, han estat extraordinàries: 224.000 joves van assistir a les 6.226 sessions divulgatives sobre salut sexual i reproductiva i es van fer 3.326 activitats populars que van aplegar un milió de persones.
La Marató es va emetre durant més de 17 hores en directe per TV3, CatRàdio i les plataformes digitals de 3Cat. Era el punt culminant d’una intensa campanya de sensibilització i difusió duta a terme durant tot l’any amb el suport de 3 milions de persones, enfocant la salut sexual i reproductiva. En acabar l’emissió, cap a les 2 de la matinada, el marcador se situava en 5.705.395 euros, una xifra que s’ha anat incrementat amb els donatius fets fins al 31 de març i que ha arribat al total definitiu de 8.232.366 euros.
A aquesta recaptació final se sumen unes xifres extraordinàries pel que fa a la campanya de sensibilització adreçada principalment al jovent, com un dels àmbits més implicats i afectats pels problemes de salut sexual i reproductiva. 224.000 joves d’arreu de Catalunya van assistir a les 6.226 sessions divulgatives que es van fer en el marc d’una campanya que tenia com a objectiu promoure la informació, la prevenció i l’educació afectiva i sexual i donar visibilitat a problemes encara molt silenciats i tabús.
També les xifres de participació ciutadana han estat exitoses, amb un total de 3.326 activitats festives i solidàries que centenars d’entitats i col·lectius d’arreu del territori van organitzar de manera espontània en 718 municipis, el que suposa el 76% del total de poblacions catalanes, i amb la participació d’1 milió de persones.
La salut sexual i reproductiva engloba les malalties i complicacions relacionades amb el sistema reproductor femení i masculí, com ara l’endometriosi, les disfuncions del sòl pelvià, els problemes associats a la menstruació i a l’etapa de la menopausa, les incontinències urinària i fecal, les disfuncions sexuals i els càncers, entre altres. Són el conjunt de patologies que afecta més la població, en tots els aspectes i al llarg de tota la vida. A Catalunya s’estima que hi ha 3 milions de persones afectades i 211.000 casos nous cada any, sobretot dones i joves.
Amb aquest nou marcador, La Marató de 3Cat supera els 247 milions d’euros recaptats en 32 edicions, que han permès sensibilitzar la societat sobre nombroses malalties greus i cròniques i impulsar 1.022 projectes de recerca, en els quals hi han intervingut prop de 10.000 investigadores i investigadors. Aquestes fites converteixen la Fundació La Marató de 3Cat en una de les principals fonts impulsores de la recerca biomèdica a Catalunya i en una potent plataforma de sensibilització i divulgació social de les malalties tractades.
181 equips de recerca s’han presentat en la convocatòria en salut sexual i reproductiva i opten al finançament de la Fundació
El mes de febrer, la Fundació La Marató de 3Cat va obrir la convocatòria de projectes de recerca en salut sexual i reproductiva per distribuir els fons aconseguits en l’edició 2023.
Hi van participar 181 equips de recerca amb 106 projectes de recerca científica enfocats a avançar en la prevenció, el diagnòstic i el tractament dels problemes de salut sexual i reproductiva, que tenen una profunda afectació al llarg de tota la vida de les persones.
Els treballs que opten al finançament de la Fundació estan essent avaluats en un procés de revisió internacional de contrastat rigor i transparència, coordinat per l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), del Departament de Salut. Aquesta avaluació permetrà determinar com es distribueixen els fons recaptats a La Marató 2023, segons l’excel·lència dels projectes presentats. La resolució de la convocatòria es farà pública durant l’últim trimestre del 2024.
Les malalties respiratòries, a La Marató 2024
Un cop tancat el marcador de La Marató 2023, ja es poden fer donatius per a l’edició 2024, que es dedicarà a les malalties respiratòries, amb una àmplia afectació entre la població i un gran impacte sobre la qualitat i l’esperança de vida. Només a Catalunya afecten dos milions de persones, són la tercera causa de mort –amb 10.000 defuncions el 2022: 27 al dia, una cada hora– i el segon motiu d’ingrés hospitalari.
Les malalties respiratòries són les que afecten els pulmons, les vies aèries i el conjunt d’òrgans i teixits necessaris per a la respiració. Segons la comunitat científica, la pol·lució, les partícules contaminants atmosfèriques i el tabac estan entre les principals causes que les provoquen, però també n’hi ha de causa infecciosa, immunitària i amb component genètic. Poden afectar tothom, i es donen en totes les edats de la vida, amb una alta incidència en la infància i en les persones grans.
