Just Deploy It!

Blog

  • Com valoren els europeus la seva salut?

    Gràcies als telèfons mòbils que la majoria utilitzem, i als enginys digitals del mercat, tenim l’oportunitat d’avaluar els establiments i espais que visitem, tan bon punt sortim d’ells. Si es contribueix així o no que els serveis a tot arreu millorin arran dels nostres comentaris, dependrà del cas que se’n faci de la informació sobre l’experiència personal que aportem. Però, d’entrada, demanar-nos que hi pensem ja és un estímul per a la reflexió individual, a preguntar-nos a nosaltres mateixos sobre allò que va bé i el que no tant, i, tal vegada, il·luminar marges de canvi satisfactoris en tot el que vivim o necessitem.

    Això, quan l’avaluació té a veure amb la nostra salut i benestar físic i emocional, adquireix un valor encara més notable. Prendre consciència de com estem és el primer pas per poder estar millor. Igualment, sobre el sistema sanitari que ens tracta.

    Amb aquesta premissa, la firma alemanya de productes farmacèutics STADA –un dels principals proveïdors de medicaments genèrics d’Espanya- elabora cada any un estudi poblacional de la mateixa salut i sistema sanitari en diferents països d’Europa. Aquest juliol s’han presentat a Berlín els resultats de les entrevistes fetes entre març i abril d’enguany a més de 30.000 europeus de 15 nacionalitats.

    L’STADA HealthReport 2022 ha preguntat sobre temes com la satisfacció en l’atenció sanitària pública, les fonts d’informació de salut que més confiança ofereixen, la salut mental, la qualitat del son, l’alimentació i les dietes, o el consum de vitamines i probiòtics. També aquest any s’ha buscat confirmar si la pandèmia de la Covid ha significat realment un punt d’inflexió en certs hàbits, com ara la predisposició a continuar posant-se la mascareta en certs llocs i circumstàncies, rebre atenció sanitària de manera virtual o la percepció dels riscos del canvi climàtic sobre la nostra salut. Un dels principals objectius de l’informe és, segons Peter Goldschmidt, CEO de Stada, «prendre consciència de la mateixa cura de la nostra salut». Les dades obtingudes, a més, i segons Goldschmidt, pretenen ajudar els professionals de la salut, les administracions públiques i grups d’interès en el món sanitari, a millorar-ne la gestió i, amb ella, la salut de la població».

    Resultats

    La majoria d’enquestats -el 71% de mitjana a Europa-, es mostra satisfet amb el seu sistema de salut pública (75% a Catalunya i 64% a Espanya). La confiança en la medicina convencional continua sent molt gran, amb una mitjana del 86% de respostes positives a Europa, del 93% a Espanya i del 100% a la regió Est de l’Estat, que inclou Catalunya.

    Una de les dades que crida més l’atenció és l’hàbit d’anar a la farmàcia que, si a escala global europeu, el resultat és del 56% dels entrevistats que diuen anar-hi un cop al mes, a Espanya són el 72% i a l’àrea que inclou Catalunya, arriben al 75%. Un cop com a mínim a la setmana, ho fan el 5% de la mitjana a Europa, el 6% a Espanya i el 25% a la zona Est d’Espanya, on es compta Catalunya.

    El 75% dels catalans diuen anar a la farmàcia com a mínim un cop al mes. La mitjana a Espanya és del 72% i l’europea, del 56%.

    Un resultat que, en certa manera, podria inquietar és la tendència de la població a tenir com a referència la informació sobre salut que generen certes persones a les xarxes socials (popular health influencers), tot i que l’estudi, però, no detalla el perfil dels influencers ni, per tant, la qualitat de la formació i bagatge professional que els avala. No obstant això, diuen seguir-los una de cada dues persones a Catalunya (50% dels enquestats), enfront del 37% de la mitjana global a Espanya i el tan sols 12% de mitja que ho fa a escala europea.

    Qualitat del son, salut mental i alimentació

    Segons l’estudi d’STADA, a Catalunya, el 63% dels enquestats reconeixen tenir una qualitat del son pobre o molt pobre. En canvi, la mitjana a tot l’Estat d’entrevistats que ho senten així és del 42%, i la mitja global europea encara és més baixa, de només el 35%. I, en general, ho atribueixen a l’ansietat i els problemes del dia a dia. També els catalans són els que més clarament es posicionen a favor de prendre alguna cosa per ajudar-los a dormir millor. En concret, el 75% hi està a favor, al costat de la mitjana estatal que respon això en el 59% dels casos i del 47% de mitja del global als 15 països europeus que ho diu.

    Respecte a la valoració de la mateixa salut mental, a Catalunya el 57% dels entrevistats considera que la seva és bona o bastant bona, mentre que la mitjana de la mateixa afirmació a Espanya és del 48% i a Europa, del 63%.

    Sobre la cura de l’alimentació, l’estudi ha desvelat que un de cada dos entrevistats a l’Estat espanyol (50%) diu haver iniciat una dieta més saludable els dotze mesos anteriors al moment de respondre l’enquesta. La mitjana en l’àmbit europeu és del 40% i a Catalunya és el 38% dels entrevistats que diuen haver-ho fet. En aquest sentit, consideren important per a la salut alimentar-se de manera saludable el 74% dels europeus, el 82% dels entrevistats a l’Estat espanyol i el 63% dels catalans.

    Quant al consum de complements vitamínics i minerals, per dormir millor en prenen el 63% de catalans, el 41% d’espanyols i el 30% d’europeus. I per a tenir millors digestions, en gasten el 63% dels catalans, el 30% d’espanyols i el 24% d’europeus.

    Efecte Covid

    Si la pandèmia de la Covid ha servit o no per promoure certs canvis d’hàbits, ho desvetllen resultats com ara que, en general, ha augmentat respecte al mateix estudi del 2021 la predisposició dels europeus a rebre tractaments de manera remota-virtual. El 64% de la població entrevistada està disposada a fer-ho així, al costat del 57% que s’hi van mostrar receptiva fa un any.

    En una altra qüestió de l’entrevista, es demana als europeus si davant de l’actual consideració que estan fent les autoritats a Europa de no adjuntar el prospecte en format paper dels medicaments, sinó de proveir-los d’un codi per escanejar i veure-ho amb una aplicació mòbil. Pel que fa a aquesta qüestió, el 79% dels europeus els sembla bé la idea, a Espanya hi estan d’acord el 83% i, en concret a Catalunya ho veuen bé el 75% dels entrevistats. En general, la tendència de tots els europeus és a tenir més en consideració i valorar positivament serveis i productes més sostenibles.

    Continuar posant-se la mascareta en espais públics encara que no sigui requerit oficialment, en cas de patir un refredat, tos o esternuts, són partidaris de fer-ho el 50% dels entrevistats en l’estudi a Espanya, i el 38% en concret a Catalunya, enfront del 30% que ha afirmat que ho faria, del total d’entrevistats a Europa.

    Sobre si el canvi climàtic té un efecte directe i negatiu sobre la nostra salut, i amb ell s’incrementa el risc de patir pandèmies, n’estan convençuts el 88% dels catalans, el 72% de mitjana dels enquestats totals a tot l’Estat i, de mitjana als 15 països europeus on s’ha fet l’estudi, el 79%.

    Que la irrupció de la Covid té molt a veure amb els increments d’estrès mental també ha quedat evidenciat per la resposta del 38% d’enquestats a Catalunya que així ho viuen personalment, més a prop de la mitjana europea, del 36%, que de la mitjana de respostes en aquest sentit en la totalitat de l’Estat espanyol, que és només del 29%.

    Sobre aquest increment de l’estrès vinculat a la vivència de la Covid, Itàlia, amb un 53% de respostes afirmatives, encapçala el rànquing, seguida de Portugal (47%) i Romania (46%). El quart lloc l’ocupa Espanya (43%). Les dues darreres posicions de la llista, la mitjana d’enquestats dels quals admeten haver patit menys augment de l’estrès postcovid són Alemanya (27%) i Països Baixos (24%).

    Les conclusions de l’estudi, segons va explicar a Berlín el CEO de Stada, Peter Goldschmidt, es fan arribar al Parlament Europeu i es comparteixen, de manera individual, amb els responsables governamentals dels 15 països on s’han dut a terme les entrevistes.

  • La CAMFiC demana que l’Atenció Primària s’inclogui en la recerca sobre Intel·ligència Artificial

    La Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) demana que l’Atenció Primària estigui present en els estudis que validen les eines d’intel·ligència artificial (IA). «Són eines que farem servir a les consultes d’atenció primària i, per tant, és imprescindible que es compti amb el nostre criteri. Cal la implicació de l’atenció primària des de l’inici en el desenvolupament d’algoritmes per ajudar que esdevinguin eines realment útils en la pràctica clínica», assenyala la metgessa i membre del grup de Salut Digital de la CAMFiC, Anna Escalé. A més, des de CAMFiC demanen que la recerca en intel·ligència artificial aplicada a la salut es faci en grups interdisciplinaris que englobin professionals sanitaris i tècnics enginyers.

    La implementació de la intel·ligència artificial a les consultes del primer nivell assistencial ja s’està produint, tot i que, encara de forma molt incipient. Malgrat això, Escalé, assegura que «no podem donar l’esquena a l’evolució ni a la implementació de les noves tecnologies en les nostres consultes, perquè, entre altres coses, ens permetran avançar cap a una medicina més personalitzada i individualitzada». I afegeix: «Per exemple, l’ús de models predictius, ens podran ajudar a individualitzar els cribratges, també veure les mesures de reforç a l’adherència terapèutica, i on realment ja estan força desenvolupats i ens poden servir d’ajuda com a eina de suport diagnòstic a les consultes, és en l’anàlisi d’imatges com les radiografies, les imatges dermatològiques o els electrocardiogrames, entre d’altres».

    «La incorporació de la IA ha de garantir una major efectivitat i eficàcia en la resolució de les consultes, però està clar que no ens substituirà», remarca Escalé. «És important que els metges i metgesses de família ens formem en intel·ligència artificial perquè haurem de treballar amb ella. Cal major formació en aquest àmbit», reconeix l’Anna Escalé, que també demana «compromís i implicació de l’Administració per anar incorporant aquestes eines a les consultes d’atenció primària».

  • Torna el letal virus Hendra

    Les autoritats sanitàries de Queensland (Austràlia) han notificat que el 8 de juliol passat un cavall de l’àrea de Mackay va donar positiu en infecció per virus Hendra. És el primer cas a la regió des de l’any 2017. Com a mesura preventiva, l’animal, que estava molt malalt, ha estat sacrificat.

    I qui és aquest tal virus Hendra (HeV)? Es tracta d’un virus zoonòtic emergent altament patogen que afecta cavalls i humans, encara que també s’han produït infeccions experimentals en altres mamífers com ara gats i conillets d’índies.

    El virus Hendra va ser descobert el 1994, després de provocar un brot infecciós en un estable australià situat al suburbi d’Hendra, a la ciutat de Brisbane (Queensland). L’incident va provocar la mort de 14 cavalls i del seu entrenador, un home anomenat Vic Rail.

    Vic Rail i els seus cavalls

    Victory Robert Rail, anomenat Vic Rail, era un entrenador de cavalls de carreres. Al setembre de 1994, Rail va traslladar dos cavalls als seus estables des d’un potrero suburbà de Brisbane. Al cap de poc temps, els dos animals van mostrar símptomes d’una malaltia respiratòria desconeguda. Els cavalls van rebre tractament veterinari primerenc, però la seva condició va empitjorar. És més, altres cavalls de l’estable van començar a emmalaltir. En una setmana, catorze cavalls havien mort o havien estat sacrificats pels serveis veterinaris locals.

    La preocupació va créixer quan Vic Rail va desenvolupar símptomes semblants als que havien presentat els seus cavalls. Instat per la seva parella, Lisa Symons, va buscar tractament mèdic. Vic va ser ingressat a l’hospital del sud de Brisbane. Hi va morir una setmana després, el 27 de setembre de 1994.

    Des de llavors, han estat reconeguts més de 60 contagis naturals per virus Hendra en cavalls a Austràlia, cosa que ha suposat la mort de més de 100 animals. També en aquest període s’han confirmat set casos en humans i quatre morts.

    Un altre virus transmès per ratpenats

    El virus Hendra pertany al gènere Henipavirus i a la família Paramyxoviridae. Les espècies de ratpenats del gènere Pteropus, anomenats guineus voladors, semblen ser els reservoris naturals del virus.

    Els cavalls inicialment infectats que Rail va portar al seu estable probablement havien ensumat o menjat vegetació contaminada amb excrements o saliva d’una guineu voladora portadora del virus Hendra. Tots els casos humans confirmats fins ara es van infectar després de patir exposicions d’alt nivell a fluids corporals d’un cavall infectat, com ara fer autòpsies en cavalls sense fer servir l’equip de protecció personal adequat o ser ruixats extensament amb secrecions respiratòries.

    De moment no hi ha evidència de transmissió d’humà a humà, de ratpenat a humà, de ratpenat a gos o de gos a humà.

    La infecció ocasiona una malaltia respiratòria aguda i encefalítica greu amb inflamació dels vasos sanguinis (vasculitis endotelial). El virus Hendra té una alta taxa de letalitat, que ronda el 90% en cavalls i el 60% en humans. A més, causa encefalitis crònica entre els supervivents.

    El virus Hendra es transmet als cavalls per ingesta de fruits, pastures o aigua contaminats per secrecions de ratpenats infectats. Raúl Rivas/USAL, Author provided

    Trot sense rumb, un dels símptomes

    Als cavalls, el virus Hendra causa símptomes molt diversos que inclouen febre, augment de la freqüència cardíaca i deteriorament ràpid amb signes respiratoris i/o neurològics. Amb freqüència els animals exhibeixen espasmes musculars, incontinència urinària, cap decantat, pèrdua de visió o desplaçaments sense rumb.

    Els símptomes en humans se solen desenvolupar entre 5 i 21 dies després del contacte amb un cavall infecciós. Inicialment inclouen febre, tos, mal de coll, mal de cap i cansament. Després, les persones afectades poden desenvolupar meningitis o encefalitis, cosa que provoca fort mal de cap, febre alta, somnolència i, de vegades, convulsions i coma que deriven en la mort de les persones afectades.

    L’enfocament One Health

    La vacunació és la manera més eficaç de reduir el risc d’infecció pel virus Hendra als cavalls. L’eficàcia d’un immunogen anomenat HeV-sG va conduir al desenvolupament i llançament de la vacuna anti-HeV equina (Equivac® HeV), sense virus viu ni inactivat, comercialitzada per Zoetis Inc. a Austràlia l’any 2012.

    L’Autoritat Australiana de Pesticides i Medicaments Veterinaris (APVMA) va atorgar el registre complet d’Equivac® HeV a l’agost del 2015. La vacuna conté formes solubles de glicoproteïna G (sG) del virus Hendra, adjuvada amb un complex immunoestimulant. És una vacuna segura i eficient.

    De moment, no hi ha vacunes destinades a l’administració en humà, però utilitzant el mateix immunogen s’intenta desenvolupar vacunes d’emergència eficients per interrompre la possible propagació de la malaltia en persones.

    Per descomptat, la vacuna contra el virus Hendra per a cavalls és un exemple magnífic del que suposa l’enfocament One Health en el control de les malalties humanes. A Austràlia, establir una estratègia One Health per al virus Hendra ha donat com a resultat una gestió informada més eficient i eficaç. De fet, aquest plantejament va permetre que a l’octubre del 2021 fossin identificats nous genotips del virus Hendra en guineus voladors australians.

    La troballa contempla la possibilitat que, en qualsevol moment, sorgeixin nous virus, demostrant la importància dels programes de bioseguretat i vigilància.
    The Conversation

    Aquest és un article publicat originalment a The Conversation. Llegeix-lo en castellà aquí

  • Es posa en marxa la primera interconsulta entre infermeria hospitalària i d’atenció primària

    Per primera vegada, al servei de salut públic a Catalunya s’ha establert un circuit d’interconsulta entre infermeria hospitalària i d’atenció primària. La mesura s’ha impulsat en el marc del projecte Ritmocore, una iniciativa de compra pública de solucions innovadores en salut en què participa l’Atenció Primària de l’Àrea Metropolitana Sud de l’ICS i l’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB). L’objectiu és transformar la gestió de la cura i l’atenció dels pacients amb bradicàrdia i arítmies.

    En concret, el projecte permet que les infermeres familiars i comunitàries dels Centres d’Atenció Primària poden realitzar consultes relatives a l’acompanyament i seguiment del pacient a infermeres especialitzades en arítmies del Servei de Cardiologia de l’Hospital de Bellvitge. A més de telemonitoritzar els marcapassos implantats i els signes vitals mitjançant sensors, dispositius i aplicacions mòbils, Ritmocore té com a objectiu la millora de la presa de decisions i l’empoderament dels professionals d’Atenció Primària i la integració assistencial a través de l’intercanvi d’informació.

    Tradicionalment, la interconsulta s’ha entès com un procés de comunicació que s’estableix entre dos professionals mèdics de diferents àrees d’expertesa, en què la persona sol·licitant requereix l’opinió sobre alguna patologia del pacient al metge consultor. Aquest nou circuit afavoreix l’atenció integral i integrada del pacient portador de marcapassos, fomentant la resolució de dubtes de forma ràpida i eficient en qualsevol dels serveis assistencials en els que es troba el pacient.

    «Esperem que s’estableixi una comunicació recíproca: que des de l’HUB també puguem fer interconsulta amb les infermeres del CAP i que puguem donar avisos sobre casos en concret. Això és un inici important i esperem que continuï avançant», assenyala Elena Calvo, infermera gestora d’arítmies i hemodinàmica cardíaca de l’Àrea Malalties del Cor del Servei de Cardiologia de l’HUB.

    Una major autonomia per les infermeres

    Segons Jenifer Ballesteros, infermera de l’Equip d’Atenció Primària Sant Josep, que actualment s’ubica al CAP Just Oliveras de L’Hospitalet, el nou circuit d’interconsultes comportarà molts avantatges: «La forma de solucionar problemes serà molt més ràpida, sense haver d’anar a l’atenció especialitzada, en un espai-temps de menys de 24 hores», assenyala. Per la seva banda, Núria Romero, infermera clínica territorial que ha participat en el disseny del Pla de Curesk, afegeix que és «pas endavant i, a més de cardiologia, tenim esperança per implantar la interconsulta infermera-infermera en altres especialitats».

    Des de la plataforma eCAP, la infermera d’Atenció Primària podrà fer la interconsulta de forma asíncrona, adjuntant informació rellevant i fins i tot fotografies. Si la consulta es fa abans de les 13 hores, la infermera de l’HUB respondrà el mateix dia, si no ho farà al dia següent.

    «Cobrim pacients d’una zona molt àmplia, molts dels quals havien de venir a la revisió de la ferida a l’hospital, el que sovint comporta desplaçament des de molt lluny i ajuda de familiars. Hi ha cures d’infermeria que s’han de fer valdre al centre d’atenció primària amb la seva infermera de referència», assegura Elena Calvo. «L’equip del CAP coneix bé al pacient i, és per això, que la infermera pot adaptar les cures a la seva forma de vida, al suport familiar i a les seves necessitats, i en podrà fer seguiment en el temps», ha puntualitzat Calvo. En els casos que el pacient ho requereixi, continuarà venint a l’hospital a revisar la cura.

  • Suplements per a què

    Alguna cosa deuen tenir els suplements dietètics perquè el 52% dels adults nord-americans reconeguin haver-ne pres algun en els últims 30 dies, i el 31% haver pres algun complex multivitamínic en aquest període. Sens dubte, els prenen perquè confien que siguin beneficiosos per a la seva salut i solucionin alguna carència, a part que alguna cosa deuen fer els gairebé 900 milions d’euros de màrqueting d’un negoci de gairebé 48.000 milions d’euros als EUA el 2021 i que segueix en auge. Però el cert és que, per ara, no hi ha proves científiques que el consum d’aquests suplements sigui beneficiós per a la salut, mentre que sí que n’hi ha sobre els efectes perjudicials del consum de suplements de betacarotè i vitamina E.

    La suplementomania que es viu als EUA, sense comparació segurament a cap altre país, ve de lluny i sembla haver fet orelles sordes a la informació i les recomanacions de panells independents i autoritats sanitàries sobre la manca d’evidències. El reclam d’aquests suplements és clar i contundent, i es basa, aparentment, en una bona lògica. Els efectes antioxidants d’algunes vitamines (A, C, E) o els seus precursors (betacarotè, de la vitamina A) han de reduir, en teoria, el risc de malalties cardiovasculars i càncer, responsables del 30% i el 20% de la mortalitat, respectivament. Les fruites i verdures són riques en antioxidants i el seu consum s’associa amb un risc menor d’aquestes malalties, però la gran diferència és que aquests aliments són molt més que contenidors d’antioxidants. I, a més, quan s’estudien els efectes del consum de suplements de vitamines i minerals no s’observen aquests beneficis, sinó que s’aprecien danys en alguns casos.

    El 21 de juny, el Grup de Treball de Serveis Preventius dels Estats Units (U.S. Preventive Services Task Force o USPSTF), un panell independent que emet periòdicament recomanacions sobre prevenció, va publicar a JAMA una actualització de l’evidència i les seves recomanacions sobre aquests suplements que havia fet el 2014, quan alhora havia actualitzat les del 2003. I el que ha constatat aquest panell amb els nous estudis disponibles (84 estudis, 52 més que el 2014) és que l’evidència disponible és encara insuficient per conèixer els efectes beneficiosos i perjudicials dels suplements dietètics. Per tant, no és possible recomanar ni recomanar en contra del consum en població sana de la majoria d’aquests suplements.

    Tot i això, sí que hi ha proves que la vitamina E probablement no aporta beneficis per a la salut i que el betacarotè, a més de no aportar beneficis, pot augmentar el risc de mortalitat i de càncer de pulmó. Per això, en aquests dos casos, l’USPSTF fa una recomanació explícita contra el consum d’aquests dos suplements per part de la població general sana. En el cas dels complexos multivitamínics conclou que hi ha un potencial efecte beneficiós molt petit, però assenyala que aquesta evidència té importants limitacions i molt incerta.

    La general manca d’evidència sobre els beneficis de la majoria dels suplements i vitamines, presos de forma individual o aparellats, juntament amb l’evidència que qualsevol efecte potencial beneficiós dels multivitamínics serà probablement petit, sembla que bufa a favor d’un consum i una indústria en expansió. A això hi ajuda tot l’heterogeni argumentari de les explicacions fisiopatològiques sobre els antioxidants. Però una cosa són les explicacions fisiopatològiques i una altra el repte majúscul de comprovar els efectes beneficiosos i perjudicials sobre desenllaços importants que permeti fer recomanacions fermes. Mentrestant, el consum desbocat en adults sans es continua recolzant en la inconsistència científica.

  • L’Hospital de Sant Pau, pioner a Europa en microcirurgia robòtica per a limfedema

    L’Hospital de Sant Pau s’ha convertit en un dels quatre únics centres europeus que compta amb el primer robot quirúrgic per a supermicrocirurgia. Amb aquesta tecnologia, que aporta una precisió absoluta en les intervencions, el centre ha posat en marxa el programa de microcirurgia robòtica per limfedema, que acaba d’operar el seu primer pacient. L’objectiu de Sant Pau és fer entre 8 i 10 intervencions mensuals amb aquesta innovadora tecnologia.

    El robot, anomenat Symani, ha estat desenvolupat per la companyia Italo-americana MMI en col·laboració amb experts d’arreu del món, com el Dr. Jaume Masià, director del Servei de Cirurgia Plàstica de Sant Pau. Disposa d’uns braços articulats que es poden posicionar de manera molt senzilla per facilitar els procediments quirúrgics en qualsevol regió anatòmica del cos. Des de l’estació remota, el cirurgià controla directament els canells robòtics de la mateixa manera que controlaria l’instrumental habitual.

    «Symani reprodueix exactament els moviments naturals de les mans del cirurgià, els copia, aportant un grau de precisió que el cirurgià només pot aconseguir amb una elevada formació i entrenament i en condicions òptimes. Amb això, la cirurgia és molt més reproduïble i fiable, tant per al professional com per al pacient», expressa el Dr. Jaume Masià, que afegeix que «amb aquesta tecnologia es pot reproduir una cirurgia d’alt nivell en tots els pacients i ampliar indicacions que estaven fora de l’abast humà».

    Amb aquesta nova tecnologia, l’àrea de la intervenció es mostra ampliada fins a 30 vegades en una pantalla mitjançant una càmera. A més, el robot també ofereix la possibilitat d’utilitzar-lo amb un sistema de visualització que permet veure les imatges en 3D. L’Hospital de Sant Pau és el centre que va iniciar la cirurgia del limfedema a Europa i ara, amb la posada en marxa d’aquest programa i amb aquesta nova tecnologia, consolida el seu lideratge en aquest àmbit.

    El limfedema

    Es tracta una acumulació de líquid en una extremitat degut a una interrupció o alteració del sistema limfàtic, que forma part del sistema immunitari. Sovint és una seqüela del tractament de determinats càncers, especialment el de mama, melanoma, o sarcomes. Al món hi ha més de 300 milions de pacients afectats per alteracions del sistema limfàtic i a l’Estat espanyol es calcula que sobrepassen el milió.

    Aquesta nova tecnologia permet ser més precisos a l’hora de realitzar les sutures microquirúrgiques, utilitzant fils i agulles més petites que les tècniques convencionals i això millora la precisió a l’hora de realitzar el procediment quirúrgic, minimitzant les possibles complicacions postoperatòries d’una cirurgia que és d’alta complexitat i, per tant, oferint una major precisió i més seguretat al pacient.

  • Un estudi de la Universitat d’Oxford relaciona les privatitzacions en sanitat amb un augment de la mortalitat

    Investigadors de la Universitat d’Oxford han fet públic un estudi en el qual demostren que la subcontractació d’entitats privades per gestionar sistemes sanitaris públics està relacionada directament amb un augment significatiu de les taxes de mortalitat.

    L’estudi, publicat a la revista The Lancet Public Health analitza l’impacte que ha tingut la privatització de serveis de salut en 173 àrees sanitàries del Regne Unit entre 2013 i 2020. Les dades revelen que les taxes de mortalitat tractable -és a dir, de pacients que haurien sobreviscut en cas d’haver rebut un diagnòstic precoç i una bona atenció sanitària- es van estancar i van començar a pujar el primer any estudiat, trencant així una clara tendència a la baixa que s’havia mantingut durant la dècada anterior. Aquests resultats permeten concloure als investigadors que, «molt probablement» això és conseqüència d’un «empitjorament de la qualitat de l’assistència sanitària».

    Els autors de l’estudi publicat conclouen que un increment anual d’un punt percentual en les externalitzacions al sector privat amb ànim de lucre es correspon a un augment de la mortalitat evitable del 0,38% o, dit d’altra manera, de 0,29 morts per cada 100.000 habitants l’any següent. Concretament, estimen que la privatització del sistema sanitari anglès promoguda pel govern conservador de David Cameron a partir de 2012 està relacionada amb “557 morts evitables addicionals” en les àrees analitzades. Segons els investigadors, els serveis són de menor qualitat i això condueix a “una pitjor atenció mèdica i a pitjors resultats de salut” per part d’aquestes empreses privades, sent “l’únic tipus de subcontractació associat a l’augment de la mortalitat”.

    La mercantilització dels serveis sanitaris es basa, en gran part, en la creença que l’obertura, la competència i l’autonomia de gestió poden millorar l’eficiència i el rendiment dels serveis finançats per l’Estat. No obstant això, els resultats de l’estudi suggereixen que aquests processos, que es manifesten amb l’externalització de la prestació de serveis sanitaris, no s’associen necessàriament amb millores en la prestació de serveis i, en canvi, es poden associar amb un augment de la mobilitat entre els pacients.

    Tal com s’evidencia en l’estudi, hi ha dues raons principals on l’externalització a proveïdors amb ànim de lucre podria conduir a un augment de la mortalitat. En primer lloc, els proveïdors privats que reben contractes del sistema públic podrien simplement prestar una atenció de pitjor qualitat al pretendre reduir costos, cosa que donaria lloc a més complicacions de salut i més defuncions. Una segona raó per a l’augment de les taxes de mortalitat podria ser que l’externalització acabi comportant una pressió més gran en tot el sistema sanitari, ja que els proveïdors amb ànim de lucre seleccionen preferentment els pacients i serveis més rendibles, creant una concentració de tractaments difícils als proveïdors públics.

    Ni que es fa difícil traslladar aquestes dades a Espanya, Metges de Catalunya insisteix en què sempre ha defensat la gestió pública com “la millor fórmula de prestació d’un servei bàsic i fonamental per a la ciutadania com ho és el de la sanitat”, advertint que la contractació a tercers amb ànim de lucre és “una via per transferir recursos públics al sector privat”. Aquest és un pensament que comparteix la Federació d’Associacions per la Defensa de la Sanitat Pública (FADSP): “Els recursos econòmics destinats a les privatitzacions debiliten la sanitat pública i afavoreixen altres interessos. El desitjable seria reinvertir-los al sistema per fer-lo més fort i eficaç”, sosté el seu portaveu.

  • La ‘desaparició’ dels accidents i primers auxilis dels centres educatius

    L’enquesta de salut de Catalunya, que elabora el Departament de Salut, va deixar de preguntar sobre els accidents patits pels infants amb la categoria «a l’escola o centre de formació» l’any 2016, si bé els resultats d’aquesta pregunta, malgrat que es recollien, ja no es publicaven des de l’any 2006. Ara una resolució aprovada per la Comissió d’Educació del Parlament, a proposta del PSC, demana al Departament de Salut que recuperi aquesta informació.

    A la resolució, aprovada per unanimitat, el Parlament insta també el Govern a «recollir a les memòries dels centres educatius i per part del Departament d’Educació les dades dels accidents produïts en els centres escolars i en horari lectiu o en activitats extraescolars, amb indicació de característiques de la persona que ha patit l’accident i tipologia del mateix». I, d’acord amb aquestes dades, a realitzar un estudi per tal de «minimitzar les dades d’accidents obtingudes».

    La iniciativa sorgeix de la demanda d’un ciutadà, que va entrar a la Comissió de Peticions de la Cambra una pregunta sobre per què la major part d’instituts han deixat d’organitzar jornades de prevenció d’accidents i primers auxilis. El diputat socialista Òscar Aparicio es va interessar per la qüestió i quan va voler trobar més informació al respecte va descobrir que no hi havia dades sobre el nombre i tipologia d’accidents que tenen lloc a les escoles i instituts perquè l’Idescat les havia deixat de recollir feia anys.

    «En aquests moments no sabem quants accidents hi ha ni on es produeixen ni en quines circumstàncies, i sense aquesta informació és molt difícil fer polítiques de prevenció», explica Aparicio a aquest diari. «Em va sorprendre que això no li interessés a ningú», afegeix. A Catalunya hi ha més d’1,3 milions d’alumnes en les etapes d’ensenyament no universitaris, i prop de 150.000 educadors.

    A banda de la primera resolució, aprovada fa uns dies, la Comissió d’Educació del Parlament en va aprovar ahir una segona, també per unanimitat, per la qual s’insta el Govern, per una banda, «a realitzar en el termini màxim de tres mesos un estudi comprensiu de tots els centres educatius en secundària que realitzen cursos de formació en primers auxilis, amb indicació de les característiques del curs», i per l’altra a «programar per curs escolar 2022/2023 cursos en primers auxilis adreçat a tota la comunitat educativa de secundària».

    A la resolució s’argumenta que amb el volum de gent que mou l’escola «és evident que hi ha la possibilitat de l’existència d’accidents, al mateix temps cal tenir en compte que en la majoria de centres escolars només hi ha farmaciola, però no existeixen serveis mèdics, pel que es fa necessari dotar de coneixements en primers auxilis al conjunt de la comunitat educativa».

    Consell Català de Ressuscitació

    A la resolució també es recorda que a Catalunya «existeix el Consell Català de Ressuscitació (CCR), que té com a finalitat promoure, coordinar i estandarditzar les activitats formatives, de recerca, de difusió i de bones pràctiques en suport vital i ressuscitació cardiopulmonar arreu de Catalunya (…) seguint les directrius de l’European Ressuscitation Council». En aquest sentit, el Parlament també insta el Govern a «signar conveni amb el Consell Català de Ressuscitació i qualsevol altre entitat del tercer sector que realitzin formació en primers auxilis» per realitzar aquesta formació.

    De fet, aquest conveni entre el CCR (entitat creada el 2003 per diverses societats científiques mèdiques, com les d’anestesiologia, cardiologia, medicina intensiva, pediatria, medicina d’urgències) i l’aleshores anomenat Departament d’Ensenyament ja va existir. Es va signar i començar a aplicar el 2015, després d’un llarg periode de proves pilot. Segons es pot veure al web del CCR, el curs 2018-19 el programa de Suport Vital en centres educatius (SVe) ja havia arribat a 500 centres i aproximadament 120.000 alumnes.

    El programa, òbviament voluntari, incloïa 15 hores de formació a docents (habitualment, d’educació física), a fi de convertir-los en instructors d’alumnes de qualsevol etapa començant per Infantil 3. Pels més petits, només implicava identificar les situacions de perill, i a partir del cicle superior de primària ja s’explicaven les tècniques de reanimació cardiopulmonar (RCP), si bé no es començaven a practicar fins a 1r d’ESO.

  • Té sentit una quarta dosi contra la Covid-19 per a tota la població general?

    Fins ara, només s’ha administrat aquesta dosi “addicional” en persones de molt alt risc (immunodeprimits). Però si la Comissió de Salut Pública aprova definitivament la mesura, començaran pels més grans i els interns de les residències per anar baixant per trams d’edat.

    De moment, ni la Ponència de Vacunes ni l’Agència Europea de Medicaments (EMA) avalen l’administració de la quarta dosi a tota la població general. Què diu la immunologia sobre aquesta dosi de reforç?

    Hi ha subvariants que escapen als anticossos

    Tot i que ja existien indicis, l’aparició de la variant òmicron va posar de manifest que les vacunes basades en la variant de SARS-CoV-2 original (Wuhan) generen anticossos que no neutralitzen de manera eficaç aquestes noves variants del virus.

    De fet, sembla que les subvariants d’òmicron BA.2.12.1, BA.4 i BA.5 escapen als anticossos neutralitzants induïts tant per la vacunació com per la infecció. Això implica que hi ha una pressió selectiva que afavoreix que s’expandeixin justament les subvariants que escapen als anticossos. Potser és el motiu que hi continuï havent transmissió del virus en poblacions amb altes taxes de vacunació o d’infecció.

    A més, sabem que la quantitat d’anticossos neutralitzants disminueix amb el temps. Als 6 mesos de la pauta completa de vacunació, només queda al voltant d’una cinquena part.

    En la gent gran aquesta baixada és més ràpida, i és possible que una nova dosi de vacuna, sobretot si s’actualitza per fer front a les noves subvariants, activeu les cèl·lules B de memòria generades inicialment per la vacuna o la infecció. En activar-se es diferenciarien en cèl·lules plasmàtiques capaces de produir novament grans quantitats d’anticossos neutralitzants.

    Estudis sobre l’eficàcia de les dosis de reforç

    S’ha suggerit que administrar dosis de record o addicionals en excés, i amb la variant original del virus, pot generar efectes perjudicials. Entre ells una “empremta”, és a dir, que la resposta d’anticossos dominant se centri en regions de la proteïna S que només eren presents a la variant ancestral, però no a les noves variants. Si fos així, aquestes dosis addicionals impedirien la formació d’anticossos neutralitzants davant de les noves variants.

    Tot i això, un estudi sobre l’efecte de la quarta dosi a Israel indica que aquesta dosi augmenta la quantitat d’anticossos neutralitzants. Ara bé, aquest augment té un efecte molt moderat a evitar el contagi (30% de protecció addicional).

    Un altre estudi recent indica que la dosi addicional millora la protecció contra malaltia greu en persones més grans de 60 anys per un factor d’aproximadament 3 en comparació amb la gent que només va rebre tres dosis de la vacuna.

    Alternativament, i atès que les persones més grans de 80 anys poden tenir un sistema immunitari envellit, l’administració d’una quarta o cinquena dosi pot no ser eficaç quant a la generació de la resposta humoral (anticossos).

    Per a aquestes persones, hi ha l’alternativa de fer-los una immunització passiva, és a dir, administrar-los els anticossos que ells no poden produir. Evusheld és una combinació d’anticossos monoclonals autoritzada per la Comissió Europea per tractar persones amb alt grau d’immunosupressió, però el seu ús es podria estendre a la població de gent gran més vulnerable.

    Gravetat atenuada gràcies a la vacunació

    En qualsevol cas, la bona notícia és que, per a una gran part de la població general, mesos després de la vacunació i de la tercera dosi de record, continua existint una protecció molt alta davant de la malaltia greu i la mort per Covid-19 .

    Recordem que el nostre sistema immunitari compta essencialment amb dues maneres de combatre de manera específica un patogen: generar anticossos que el neutralitzin i evitin la infecció (resposta humoral), i/o generar limfòcits T que reconeguin i eliminin cèl·lules ja infectades (resposta cel·lular).

    Doncs bé, la resposta de memòria cel·lular generada per les vacunes, tot i ser incapaç de prevenir la infecció pel SARS-CoV-2, és suficient per evitar que emmalaltim greument. Sobretot perquè no es veu tan afectada per les mutacions que es van acumulant al virus.

    Del que s’ha dit fins ara es dedueix que, de moment, probablement no té sentit aplicar una quarta dosi a la població general. Sobretot emprant la vacuna basada en la variant de virus original (Wuhan).

    I què passa amb les altres vacunes? Encara necessitem més informació sobre l’eficàcia de les vacunes adaptades a les noves variants i subvariants, encara que els resultats preliminars semblen prometedors.

    La versió original d’aquest article va ser publicada per l’Oficina de Transferència de Resultats de Recerca (OTRI) de la Universitat Complutense de Madrid (UCM).

    Salvador Iborra Martín és docent i Investigadoren Immunologia i infecció de la Universitat Complutense de Madrid. 

    Aquest és un article original de l’Agència SINC

  • Un nou fàrmac podria millorar la resposta als tractaments contra el càncer

    La supervivència després d’un diagnòstic de càncer ha augmentat els últims anys. Tanmateix, el pronòstic continua sent greu en els casos detectats en fases avançades, amb metàstasi, o en aquells on existeix resistència a les teràpies habituals. Investigadors de l’Hospital Vall d’Hebron i l’IQS-Universitat Ramon Llull estan estudiant un fàrmac, conegut com a EB1, que podria millorar la resposta als tractaments contra el càncer. Aquest medicament actua inhibint la proteïna MNK1, que permet que les cèl·lules tumorals sobrevisquin als tractaments i que, per tant, està relacionada amb la resistència a les teràpies convencionals com la quimioteràpia o la immunoteràpia.

    «La inhibició d’aquesta via no té un efecte antitumoral per si mateixa, però si s’administra conjuntament amb quimioteràpia o immunoteràpia evitaríem que les cèl·lules tumorals sobrevisquessin i milloraríem els resultats obtinguts amb aquests tractaments», explica el Dr. Stefan Hümmer, investigador del grup de Patologia Molecular Translacional del VHIR i del CIBERONC.

    Cal destacar, a més, que la via activada per MNK1 no té funcions imprescindibles per a les cèl·lules sanes, per tant, la seva eliminació no produiria altres efectes secundaris no desitjats. De fet, els investigadors del treball destaquen, sobretot, la baixa toxicitat del fàrmac. «Els inhibidors habituals impedeixen la funció principal de MNK1, però poden produir l’activació no desitjada de funcions secundàries. En canvi, en aquest estudi portat a terme en cèl·lules, hem comprovat que EB1 inactiva MNK1 completament i evita així que es causin efectes indesitjables», assegura el Dr. José I. Borrell, coordinador del grup de Química Farmacéutica (GQF) de l’IQS School of Engineering (Universitat Ramon Llull). A més, el fet de sensibilitzar les cèl·lules tumorals front als tractaments estàndard permetria reduir la dosi de quimioteràpia i, per tant, disminuir també els efectes secundaris de la teràpia primària.

    El treball, publicat a Journal of Medicinal Chemistry, es troba en fase de desenvolupament preclínic i s’ha portat a terme en col·laboració amb el grup de Recerca Biomèdica en Urologia del VHIR i el CIBER de Càncer (CIBERONC).  Amb l’objectiu d’arribar a la pràctica clínica, actualment s’està estudiant quines combinacions amb tractaments existents, tant de quimioteràpia com d’immunoteràpia, permeten majors beneficis per als pacients.

    En el cas de la immunoteràpia, EB1 podria evitar que les cèl·lules tumorals escapin del reconeixement del sistema immunitari, una de les causes per les quals aquestes estratègies de tractament poden no tenir bons resultats. «Estem començant a estudiar la seva eficàcia en càncer de mama i de pròstata, però pensem que és possible aplicar-lo per a qualsevol tipus de tumor perquè els mecanismes de resistència a la majoria dels tractaments són similars», conclou el Dr. Santiago Ramon y Cajal, cap del Servei d’Anatomia Patològica de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron.