Just Deploy It!

Blog

  • L’auge de casos de Covid-19 posa en alerta l’atenció primària

    Els contagis de Covid-19 a Catalunya i a la resta d’Espanya es troben en augment a causa de l’avanç de la subvariant de l’òmicron, la BA.5, que és més contagiosa i ja representa entre un 80% i un 90% dels contagis. La secretària de Salut Pública, la Dra. Carmen Cabezas, ha destacat en una roda de premsa del Departament de Salut que la taxa de Covid-19 actual és de 404 per cada 100.000 habitants, i ha demanat prudència, sobretot a les persones majors de 60 anys i a les que es troben en una situació vulnerable.

    Cabezas també ha recordat que «la possibilitat reinfectar-se és més alta si has patit la malaltia que si t’has posat la dosi de record, de manera que és important fer-ho». A hores d’ara, el percentatge de reinfeccions en persones joves se situa quasi en un 25%, mentre que en els majors de 50 és d’aproximadament el 10%.

    Per altra banda, la secretària de Salut Pública ha celebrat que les xifres dels pacients ingressats a l’UCI per Covid estigui en «mínims històrics». Malgrat això, la taxa d’ingressos per Covid-19 en crítics mostra una lleugera tendència a l’ascens -actualment se situa en els 46-, mentre que la mortalitat continua en descens. La taxa d’ingressats en llits convencionals també continua en ascens, arribant fins als 1.762, tot i que la Covid no és la causa de l’ingrés en la majoria de casos.

    Tal com ha detallat Clara Prats, investigadora del Computational Biology and Complex Systems (BIOCOMSC), les prediccions actuals ens situen en un escenari on s’arribarà al pic de contagis entre la segona i la tercera del juliol, a falta de concretar-ho durant la setmana que ve, amb les dades ja seqüenciades un cop passat el pont de Sant Joan.

    Pel que fa a les visites a l’atenció primària, Cabezas ha destacat que el passat dilluns es van realitzar 18.000 visites per Covid-19. En aquest sentit, ha recomanat a les persones no vulnerables o menors de 60 anys i que no mostrin quadre clínic greu no visitar-se al CAP, quedar-se a casa i fer un tractament simptomàtic. La professora Clara Prats ha detallat que si no seguim aquesta recomanació, els pròxims dies la xifra de visites diàries es duplicarà, arribant a les 25.000 o 30.000 visites diàries quan s’arribi al pic de contagis.

  • Estan augmentant les infeccions virals o només les detectem més que abans?

    Sembla que la pandèmia ha provocat un comportament inusual d’alguns virus usuals. Especialment els de transmissió respiratòria.

    A la temporada 2020-2021 pràcticament no hi va haver casos de grip. La temporada 2021-2022 va començar amb registres baixos, però, de forma insòlita, s’ha anat estirant durant la primavera fins a pràcticament arribar a l’estiu. Interessantment, sembla que un llinatge clàssic del virus de la grip (Influenza B Yamagata) ha desaparegut. O almenys no s’ha aïllat els últims mesos.

    L’altre “gran” virus respiratori, el virus sincitial respiratori (VRS), va reduir notablement la seva incidència el 2020 i el 2021. Però també ell ha mantingut comportaments estranys, amb brots a l’estiu i fora de la seva temporada habitual.

    Menys refredats, més tuberculosi i verola del mico

    Els coronavirus estacionals, causants de quadres catarrals, també van reduir la seva presència aquests darrers anys. Els rinovirus, però, causants del refredat comú, semblen haver-se mantingut estables o fins i tot han augmentat durant la pandèmia. Una dada que suggereix que poden fer servir vies de transmissió diferents a altres virus respiratoris. Fins i tot podem conjecturar que són menys sensibles a les mesures de mitigació i de distància social.

    En el cas de la tuberculosi (un bacil), a nivell mundial i després d’una dècada de descensos continus, les morts han augmentat fins a 1,5 milions, fins i tot amb una reducció dels casos reportats. Tot i això, en alguns llocs, com l’Estat de Washington, s’han reportat brots molt importants durant la pandèmia.

    Més enllà dels virus respiratoris, aquest any ens han sorprès els adenovirus associats als brots d’hepatitis aguda infantil de causa desconeguda (sense que la causalitat estigui clarament establerta). Afortunadament, al Regne Unit i Europa els casos semblen anar remetent les últimes setmanes, sense tampoc una explicació aparent per al descens.

    Casos d’hepatitis aguda infantil de causa desconeguda al Regne Unit per setmana de presentació. UK Health Security Agency, 2022

    Òbviament, també ens ha alarmat el virus de la verola del simi (monkeypox). Amb múltiples brots fora de la seva àrea endèmica a l’Àfrica Occidental i amb grups de població i vies de transmissió aparentment poc usuals en aquest virus.

    Distribució geogràfica dels casos confirmats de verola del simi a 15 de juny de 2022. European Centre for Disease Prevention and Control

    Què ha canviat amb la pandèmia?

    Els canvis en el comportament dels virus tenen diverses explicacions possibles. La primera, òbvia, és que moltes de les mesures adoptades per mitigar la transmissió del SARS-CoV-2 també van dificultar la transmissió d’altres virus.

    Les mesures de distància social, mascaretes, prohibició d’esdeveniments multitudinaris, limitacions als viatges de lleure i treball (incloent-hi els intercontinentals), reducció d’aforaments i ventilació d’espais interiors, rentat de mans i alguna altra semblen suficients per explicar la reducció d’infeccions de transmissió respiratòria i per contacte en el període pandèmic.

    Una altra explicació -especulativa, i derivada de l’anterior- seria que els rivals microscòpics del SARS-CoV-2 han evolucionat per millorar-ne l’adaptació a la pressió selectiva causada per les mesures de mitigació. Evolutivament, s’anirien seleccionant ceps capaços de competir millor amb el SARS-CoV-2.

    Sembla més plausible que la manca d’exposició recent a alguns virus ens hagi tornat més susceptibles quan abandonem les mesures de mitigació. O que la menor exposició ens dificulti desenvolupar millors respostes immunitàries un cop infectats i vegem casos més greus de les mateixes viriasis. En aquest cas, no haurien canviat tant els virus com nosaltres.

    Una darrera explicació seria, simplement, que els nostres sistemes de vigilància epidemiològica (i els nostres mitjans de comunicació i la nostra percepció subjectiva de riscos) s’han tornat hipersensibles a tot allò que soni a virus. Si estem permanentment en actitud d’alerta, detectem més amenaces. Fins i tot interpretarem com a amenaces coses que abans no ens ho semblaven.

    Com més mires, més veus

    La incidència registrada de molts problemes de salut és molt sensible al tipus i la intensitat de les activitats de detecció. Parlem de biaix de vigilància (surveillance bias) quan aquests problemes de salut es busquen amb una intensitat diferent entre poblacions, en el temps, o segons l’entorn d’atenció i les característiques del pacient.

    El “biaix de vigilància” ens fa trobar més casos quan no hi ha tants canvis reals en la incidència com diferències en la intensitat de la detecció: com més mires, més veus. El cas de la tuberculosi és, possiblement, l’exemple invers: reduïm la detecció durant la pandèmia i ara trobem els casos que havíem perdut.

    L’impacte d’aquest biaix ha estat discutit en altres crisis de salut pública. Per exemple, després de l’accident nuclear de Txernòbil es va detectar un increment de càncer de tiroide a les àrees properes. Probablement era real però també és probable que la pròpia recerca de càncers després de l’accident sobreestimés la mida de l’increment.

    També hi ha el cas dels increments en malaltia de Creutzfeldt-Jakob associats a la crisi de les vaques boges (encefalopatia espongiforme bovina) que podien ser explicats, en bona part, pel major nombre d’autòpsies buscant aquesta malaltia en persones grans.

    Un parent proper del “biaix de vigilància” és l’anomenat “biaix de comprovació” (ascertainment bias). Es produeix quan la detecció és diferencial entre grups de població perquè la seva exposició o risc és diferent.

    Per exemple, és més probable detectar casos de verola del mico entre homes que tenen sexe amb homes (MSM) que entre heterosexuals. Simplement perquè, davant dels mateixos símptomes, uns acudiran més que altres als serveis sanitaris. I perquè, addicionalment, els clínics cercaran la malaltia més entre les persones MSM que entre les heterosexuals.

    La mateixa explicació per a tots els virus?

    És possible que una única causa de les comentades prèviament no expliqui els aparents comportaments estranys de virus molt diferents i amb vies de transmissió diferents. En uns casos serem més susceptibles després de dos anys sense exposició. En altres, estarem sobredetectant. Fins i tot les dues coses alhora, en més o menys proporció.

    Fins i tot és possible que en algun dels exemples, com la verola del mico o l’hepatitis aguda infantil, estiguem detectant ara casos que feia temps que potser anys circulaven sota el radar dels nostres sistemes de vigilància.

    I és just en aquesta cistella, en la vigilància, on ens toca posar els nostres esforços. Més que intranquil·litzar-nos amb especulacions sobre la “salut mental” dels éssers microscòpics, reforçar els nostres sistemes de vigilància epidemiològica sembla la millor manera d’abordar el futur de la nostra relació amb els virus. Un futur que, d’altra banda, amb el canvi climàtic i la globalització, sembla incert i complicat.
    The Conversation

    Aquest és un article publicat originalment a The Conversation. Llegeix-lo en castellà aquí

  • Pedra a pedra per a una Salut Pública comunitària

    Avui dimarts 28 de juny, és un dia important per al Col·legi Oficial de Metges de Lleida. Aquesta tarda hi haurà l’acte -que presidirà el Conseller de Salut, Josep Maria Argimon- de col·locació de la primera pedra de la seua nova seu i d’una residència per a professionals sanitaris. Des del Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC) també hi serem: estem contents que els companys i les companyes metges ens hagin convidat a acompanyar-los en aquest dia tan especial.

    Fa temps que des de diversos col·lectius professionals estem construint el que hauria de ser el model de Salut Pública que creiem que hem de bastir com a societat. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ens recorda que «la salut és un estat de complet benestar físic, mental i social, i no sols l’absència d’afeccions o malalties». El Pla de Salut de Catalunya 2021-2025 també assenyala que la salut, com a “estat de benestar biopsicosocial i espiritual”, és “el resultat de la relació entre les persones i l’entorn físic i social” i que “requereix l’abordatge de les desigualtats i la interseccionalitat”.

    La setmana passada el mateix CEESC ho recordava en una compareixença al Parlament. El president del nostre Col·legi, Marc Queralt, celebrava que els discursos en matèria de salut vagin cada cop més en la línia de “posar la persona al centre de tota l’atenció” i feia valer que “els educadors socials estem en molts àmbits i tenim la possibilitat de veure les persones des de diferents perspectives”.

    El president del CEESC hi va participar acompanyat de dos professionals de l’àmbit sanitari. L’educador social David Ventura va explicar a diputats i diputades la necessitat de tenir present que els equips estiguin conformats per perfils professionals que siguin complementaris, i de veure el pacient -el malalt- com una persona amb capacitats i potencialitats. La també educadora social sanitària Marta Pi els va fer notar que “una de les bases que creem, educadors i educadores socials, és ciutadans de ple dret”, en la línia del que ja apunten els darrers plans directors, “amb una bona voluntat però que encara cal fer-hi més i arribar més lluny”. Ara cal consolidar i ampliar aquests equips interdisciplinaris al conjunt del sistema sanitari català.

    El Pla de Salut 2021-2025 es basa en els principis ètics de respecte per a les persones, la justícia social i l’equitat, la cura de les persones i l’entorn, i l’eficiència i la sostenibilitat, que no són només principis compartits per les educadores i els educadors socials, sinó que són part de la missió que tenen en l’execució del seu exercici professional.

    Pi assenyalava que “si volem ciutadans de ple dret, hem de fomentar tots els recursos comunitaris” perquè el “el treball comunitari que planteja el pla director es queda molt curt; nosaltres acompanyem, hi som, facilitem el procés de canvi, però necessitem que a la comunitat hi hagi tots els recursos disponibles”. De fet, Ventura remarcava la necessitat d’una ‘salut comunitària’ com a “treball a la comunitat, treball des de la comunitat i treball per a la comunitat, entenent la comunitat com un agent de salut”. I activar-la per a la prevenció, per a la promoció, per a desenvolupar-se com a persones i per treure estigmes que sols fan que agreujar la situació de qui ja té algun diagnòstic.

    Com dèiem, avui és un dia destacat per al Col·legi Oficial de Metges de Lleida, amb qui ja hem compartit aquesta visió interdisciplinària i que en més d’una ocasió ens han fet notar que també es fan seua, amb voluntat de compartir projectes. Pedra a pedra hem de construir un sistema sanitari català amb mirada comunitària.

  • Estudiar el microbioma per predir el transcurs de la infecció pel SARS-CoV-2 i el VIH

    Conèixer si una infecció pot evolucionar cap a una malaltia amb simptomatologia greu ha sigut sempre un objectiu important per la comunitat mèdica, ja que predir aquest risc milloraria l’atenció sanitària de les persones afectades. En el context de la pandèmia de la Covid-19, aquest objectiu ha passat a ser prioritari. En aquest sentit, són diversos els estudis que recolzen la utilitat de la composició del microbioma com a potencial eina de pronòstic d’evolució de malalties infeccioses, tals com la Covid-19 i el VIH/sida.

    Aquest, entre d’altres, serà un dels temes que es tractaran al The Barcelona Debates on the Human Microbiome 2022, que tindrà lloc el 30 de juny i l’1 de juliol al CosmoCaixa. El debat està organitzat per l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa –centre impulsat conjuntament per la Fundació “la Caixa” i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya– i compta amb la Fundació “la Caixa” com a patrocinadora principal, així com amb el suport logístic de FLS Science.

    El congrés, que enguany celebra la seva vuitena edició, està coordinat pel director d’IrsiCaixa Bonaventura Clotet, el metge emèrit de la Unitat d’Investigació del Sistema Digestiu de l’Institut de Recerca de l’Hospital Vall d’Hebron Francisco Guarner i l’investigador principal a IrsiCaixa i cap del Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital Germans Trias i Pujol Roger Paredes. “Poder reunir en un mateix espai experts i expertes de tot el món en el camp del microbioma és una excel·lent oportunitat per compartir el coneixement més actual en aquesta àrea”, celebra Guarner.

    «Portem anys estudiant el microbioma i com la seva composició influeix en la salut humana. Existeixen patrons infinits en quant al tipus de microbis que conformen el nostre microbioma, i cadascun d’aquests patrons influeix d’una manera determinada a com responen les nostres defenses davant un agent infecciós, com pot ser el VIH o el SARS-CoV-2», explica Paredes.

    Un dels temes que es tractaran al congrés és com el microbioma, en aquest cas pulmonar, pot arribar a influir en el transcurs de la Covid-19. «A partir d’un estudi en el que han participat gairebé 100 persones hospitalitzades per aquesta i altres malalties greus, hem pogut demostrar que existeix una diferència real entre el microbioma pulmonar de les persones ingressades per Covid-19 i les ingressades per altres dolències», explica Frederic Bushman, ponent a l’esdeveniment i catedràtic de Microbiologia de la Universitat de Pennsilvània.

    «Hem observat que, en el cas de les persones amb Covid-19 greu, el seu microbioma pulmonar, concretament a la part superior de la faringe situada rere la boca i anomenada orofaringe, presenta un major desequilibri que s’associa a un estat d’inflamació sistèmica. De fet, podria ser una molècula característica d’aquesta inflamació la que potenciés la funció del receptor que permet l’entrada del SARS-CoV- 2 a les cèl·lules, facilitant l’expansió del virus pel cos», afegeix.

    A més a més, mitjançant l’ús de tècniques d’Intel·ligència Artificial, l’estudi de Bushman demostra que les mostres de microbioma obtingudes de l’orofaringe als estadis més inicials de la infecció pel SARS-CoV-2 tenen un gran potencial a l’hora de predir la gravetat de la Covid- 19.

    «Les fites assolides fins ara en el camp del microbioma ens confirmen un cop més la importància de potenciar la recerca en aquesta àrea. Disposar d’una eina que ens permeti conèixer des d’un inici com serà l’evolució d’una infecció ens permetrà realitzar diagnòstics més acurats i millorar l’atenció mèdica dels i les pacients», conclou Clotet.

  • Que és, doncs, la Salut?

    Avui, amb els nous coneixements, els nous problemes que s’han fet evidents, els nous valors i les noves demandes culturals, caldrà revisar o completar la definició de Salut.

    El 1948 (fa 74 anys), acabada la Segona Guerra Mundial, amb la constitució de l’ONU i la declaració dels drets humans, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va definir la Salut com «el complet estat de benestar físic, mental i social i no sols l’absència de malaltia». Un primer pas. En aquells temps, en els quals apareixia el concepte d’»Estat de Benestar», la definició també diu que la Salut no és només l’absència de malaltia. Però és una definició com a salut individual i feta per l’espècie humana, una definició utòpica, perquè el complet estat de benestar és molt difícil d’obtenir si no és sota els efectes de les drogues.

    Passen els anys i, el 1978 (fa 44 anys), encara viu el dictador. Aleshores a Perpinyà es realitza un famós Congrés de metges i biòlegs que, entre altres moltes coses, mira pel futur de la Salut a casa nostra i aprova una nova definició de la Salut proposada per un equip liderat pel doctor Jordi Gol. La definició diu: «la Salut és aquella manera de viure que és autònoma, solidària i joiosa».

    No és un estat, és una manera de viure, que pot ser més o menys autònoma, ja que podem estar malalts i tenir encara molta salut, per exemple. Entenen els tres valors de la definició com:

    • Autonomia (personal i suficient per poder dur a terme el nostre projecte de vida)
    • Solidaritat (igualtat de drets) amb les altres persones
    • Joia (‘bon rotllo’ mental)

    Avui, com hem dit, amb els nous problemes, els nous coneixements i els nous valors, hi ha noves necessitats a cobrir, nous reptes als quals fer front, alguns amb urgència, per tal de defensar la Salut. Apareixen necessitats de posar la salut a totes les polítiques públiques per fer front als determinants de la salut que, com es demostra més cada dia són, a més de genètics, econòmics, socials, culturals, ambientals, de gènere, etc.

    I, enfront de l’emergència climàtica, sorgeix la necessitat d’un «Green New Deal» (Nou acord verd), conceptes holístics com «una sola salut» o «Salut Global», perquè la nostra salut (dels humans), com hem vist cada cop més, depèn molt de la salut de tots els éssers vius, i aquesta depèn molt de la qualitat del medi en què vivim.

    Potser haurem de completar la definició de Perpinyà, el segon valor, com la solidaritat també amb tots els éssers vius i la vida en el planeta, que de fet és una sola i única vida. Diuen que a Déu se li va preguntar el perquè de la mort i que ell va respondre que, en crear la vida, mai havia pensat en la mort, que la mort era un invent dels humans: «El que vosaltres anomeneu mort, són desplaçaments en l’interior de la vida».

    Avu, doncs, podríem dir que el que cal és defensar la vida en el nostre planeta per defensar la «nostre» salut. Perquè la salut és Global.

  • Sense salut global no hi ha salut individual

    Quan la ciutat xinesa de Wuhan explicava al món que una espècie de ratpenat havia infectat persones amb un virus que mata, s’estava passant un missatge molt més global: la salut és un tot inseparable entre salut humana, salut animal i salut de l’ecosistema global planetari: terra, mar i l’aire i tota la vida que hi ha en les tres dimensions. Basant-se en això, l’any 2008, l’Organització Mundial de la Salut (OMS), l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO), l’Organització Mundial de Salut Animal (OIE) i el Fons de les Nacions Unides per a la Infància (UNICEF) van publicar els ‘Dotze principis de Manhattan‘. Són les conclusions d’una prèvia reunió a Nova York d’experts en diferents disciplines de tot el món, el pont a un mètode holístic (One world, onehealth) per prevenir malalties en persones i animals que respecti la integritat dels ecosistemes en benefici de persones, animals i tota la biodiversitat.

    Aquesta estreta interdependència entre salut pública, sanitat animal i estat dels ecosistemes ha batejat i ha estat fil argumental de les ponències i participació dels 250 assistents al congrés nacional de la Societat Espanyola de Medicina Preventiva, Salut Pública i Gestió Sanitària (SEMPSPGS), celebrat a la ciutat de Girona del 15 al 17 de juny amb el títol One Health: Del desafío a la vanguardia.

    «Hem avançat molt en medicina els darrers 50-70 anys. Sabem molt de patologies, què les provoca i quines són eines terapèutiques, però ens hem centrat en la salut només com a tractament de la malaltia i hem deixat de banda l’entorn», explica la ponent del congrés, presidenta de la Plataforma One Health i degana de Veterinària de la UAB, Maite Martín, que també presideix la conferència de degans i deganes veterinaris de tot l’Estat.

    Martín considera que «som una societat que hem anat fent les coses entenent la salut com l’oposat a la malaltia i, per tant, hem fet abordatge centrat bàsicament en les patologies, on hem avançat i millorat moltíssim l’esperança de vida. Però el món ha canviat moltíssim i ara l’entorn exerceix una gran pressió sobre la salut. En part per la degradació dels ecosistemes i la pèrdua de biodiversitat a conseqüència del model d’economia lineal en el que ens trobem, basat en l’extracció de recursos naturals que un cop transformats i utilitzats generen uns residus que són abocats al medi ambient. També per la sobreconcentració de gent en les grans ciutats i la pèrdua dels recursos ecosistèmics dels quals depenem, com ara per l’obtenció d’aigua. Avançar en tecnologia ha estat positiu, però ara ens cal trobar solucions per actuar sobre l’entorn i disminuir la pressió. Si fem un abordatge patogènic només, no podrem. La pandèmia de la Covid ens ha ensenyat que no podem contemplar només l’àmbit sanitari».

    Per això, en ple context pandèmic va néixer la Plataforma One Health (Una sola salut), amb la voluntat d’esdevenir connexió entre tots els àmbits que haurien de participar en l’abordatge integral de la salut. Establir sistemes de prevenció amb millor coordinació de la salut animal i humana i la seguretat alimentària per crear mecanismes d’alerta precoç és un dels seus objectius. «És un problema tan complex que necessites gent de totes les disciplines. I la millor solució és impossible perquè s’han de tenir en compte grans diferències de recursos econòmics, factors socials, culturals… S’ha de trobar la solució més eficient», precisa Maite Martín. «La dificultat no és entendre la definició d’una sola salut, sinó portar-la a la pràctica. Declaracions a les cimeres del clima ja se’n fan, però qui les promou no té poder executiu sobre els països. Malgrat els esforços perquè els governs ho implementin, els compromisos no són vinculants i, si un país no redueix les emissions de carboni, per molt que s’hi hagi compromès, no té cap sanció», assenyala.

    Per assolir l’abordatge integral de la salut de tot el planeta i de qualsevol ésser que hi viu, serien necessàries polítiques en xarxa a través d’una estratègia mundial, regional i local a tots els nivells. «La verola del mico, per què la tenim? Si hi ha països endèmics d’això, per què no s’ha erradicat? Si els altres països haguéssim ajudat, no hi hauria malalties tropicals desateses», puntualitza la degana de Veterinària de la UAB. «I per què ens fa por ara tot això? El canvi climàtic, la desforestació, tot el que varia el planeta fa que es desplacin els vectors, i les malalties ens arriben a nosaltres», afegeix.

    Equips multidisciplinaris

    Treballar tots a l’una i ben coordinats. Els ministeris d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, Sanitat i Transició ecològica com a pilars-base -diu Martín-, haurien de compondre els equips multidisciplinaris per a l’abordatge necessari. «Però després també Economia, per decidir on es destinen els pressupostos que fan falta; el ministeri de Recerca, per ampliar coneixement, i el ministeri d’Educació, fonamental. Per aconseguir el compromís de la societat, has de formar i educar bé, perquè dos cartells al carrer no fan una campanya de sensibilització», diu.

    La gestió dels plàstics i com arriben a l’organisme humà a través del consum de peix, o el perill de la desaparició de la tortuga marina, un dels depredadors principals de les meduses, i la consegüent amenaça per a les persones i els negocis turístics de la invasió a les platges d’aquests invertebrats són només dos exemples que demostren que una petita pertorbació en un dels elements que formen part de la complexa xarxa d’interaccions que conforma la vida en el nostre planeta repercuteix en multitud d’aspectes i de forma amplificada. En definitiva, com afirma Maite Martín, «no està passant res d’extraordinari, però està passant de manera amplificada. Tot és complex, però l’essència és senzilla. Jo entenc la vida al planeta com les fitxes del dòmino. Si en cau una, van caient les altres, i hi ha peces que ni tan sols sabem que hi són».

    No està passant res d’extraordinari, però està passant de manera amplificada.

    Aconseguir que el que necessita el medi ambient ho aprengui a garantir cada ciutadà en la seva rutina diària seria l’òptim per revertir la situació. Però pel que fa als governs, i segons explica la degana dels veterinaris, caldria tenir en compte la salut animal, «tenim establerta una vigilància epidemiològica animal, però les dades no s’interconnecten amb l’àmbit sanitari de les persones», diu. I posa com a exemple la febre del Nil del 2020. «És una malaltia d’aus migratòries que es transmet als cavalls i a les persones per la picada de mosquit. A Andalusia, en sanitat animal s’estaven comprovant brots en cavalls des de molt abans, ja se sabia que el virus estava al territori, però l’intercanvi d’informació amb sanitat no està automatitzat. Tenim un sistema fragmentat, ‘en caixetes’, i això és un obstacle per assolir aquesta salut global planetària i, en conseqüència, la salut de cadascú».

    En la trobada a Girona també es va exposar que els implants de femta considerats tan nous i revolucionaris en humans ja s’utilitzen des de fa anys amb èxit amb animals. Això evidencia que compartir coneixements suposaria més dreceres beneficioses per a la salut.

    La plataforma One Health que presideix Maite Martín compta amb més de 130 entitats i associacions de tot l’Estat inscrites. Hi ha biòlegs, ecòlegs, veterinaris, metges, i moltes associacions d’infermeria, que es considera clau en aquest abordatge integral de la salut, perquè les infermeres són a tots els àmbits». La plataforma ja ha començat a aportar les seves idees, per exemple, en el Pla Estratègic de Salut i Mediambient que el ministeri de Transició ecològica va portar a consulta pública.»El nostre objectiu fonamental és tenir certa influència política perquè es produeixi el trànsit per a la transversalitat de concebre de manera integral la salut de totes les parts implicades. Facilitar col·laboració entre diferents disciplines i que això esdevingui un element estructural dels nostres sistemes, posant la salut al centre de totes les polítiques», conclou la presidenta de la plataforma, protagonista de la ponència «Redimensionant el concepte de salut pública» al congrés de Girona.

    Reptes exposats

    La desigualtat en l’accés a les vacunes en un món globalitzat però complex per les desigualtats no només econòmiques, també culturals i socials va ser un dels temes tractats a la cita de la medicina preventiva a Girona. La presidenta del congrés, Laura Gavaldà, especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública de l’Hospital Universitari de Bellvitge, explica que malgrat les inevitables referències a la pandèmia de la Covid, el congrés no s’ha volgut centrar en ella. «Hem volgut fer entrar aire fresc i obrir l’esperança a canviar les coses», afirma.

    Sí que es va aprofitar per a recollir aprenentatges de la pandèmia. «Trencar el paradigma sobre el mecanisme de transmissió de les malalties n’ha estat un», precisa Gavaldà. «D’aquell gran pànic per la possible transmissió del virus per les mans en superfícies, vam veure que sí és important, però en un nivell secundari. El gran canvi ha estat evidenciar el paper principal dels aerosols en la transmissió, aplicable a moltes malalties. Això té implicacions enormes, per exemple en els canvis en el sistema de climatització dels edificis, en l’estructura arquitectònica, i també en canvis individuals, en el comportament de les persones. Si portar mascareta ens semblava estranyíssim, ara sabem que quan estiguem refredats o amb símptomes de certes malalties, hauríem de ser suficientment responsables per posar-nos la mascareta per no contagiar».

    Gavaldà també insisteix en la necessitat d’un enfocament col·lectiu i donar prioritat a la prevenció planificada. «Si no es planifica, no hi ha prevenció. Planificació i prevenció han de ser a primera línia, si volem evitar allaus de pacients als serveis sanitaris». L’especialista reconeix un altre benefici de la pandèmia quant a la prevenció. «Jo fa 25 anys que explico el que faig, i la pandèmia ha servit perquè s’entengui el que fem a nivell població i societat. El següent pas és veure la imperiosa necessitat d’apostar per aquesta especialitat».

    Això passa, segons Gavaldà, per repensar les actuals condicions de promoció i prestigi professional dels especialistes en Medicina Preventiva i Salut Pública, i també les retributives, així com el cost del coneixement sobre la nostra matèria de treball, que afecta directament el futur de la salut de tots, així com l’estalvi a llarg termini. «Això involucra tota l’administració, l’atenció primària, els hospitals i els municipis. Cal empoderar-los a tots i treballar conjuntament en la mateixa direcció sobre aquesta única salut», diu Laura Gavaldà.

    Una novetat introduïda en aquest congrés a Girona ha estat crear espais de controvèrsia perquè els professionals de diferents disciplines poguessin exposar i confrontar els seus punts de vista divergents. Un dels temes tractats va ser la pandèmia silenciosa dels microorganismes resistents als antibiòtics. Dubtes, controvèrsies sobre mesures que caldria aplicar van posar-se sobre la taula i, segons explica la presidenta del congrés, «tot el que s’hi va dir serà recollit pels diferents grups de treball de la Societat Espanyola de Medicina Preventiva, Salut Pública i Gestió Sanitària per elaborar documents de consens i recomanacions».

    Enfocaments col·laboratius

    La prevenció en salut, en mans de tots, també s’ha vist reflectida en l’obertura del congrés de Girona a altres disciplines, a banda de la preventivista. I la infermeria ha tingut també el seu reconeixement com a força clau en tot el sistema sanitari. «A part de el vessant assistencial, les infermeres fem formació per a la salut, recerca i investigació, i participem en projectes per a la vigilància i la prevenció de les infeccions. Col·laborem en la realització del treball de camp, en la detecció de les accions de millora a aplicar, i en les decisions per portar-les a terme», puntualitza la infermera referent del Servei de Medicina Preventiva de l’Hospital Universitari Dr. Josep Trueta de Girona, Dolors Domènech. «Ara mateix al Trueta col·laborem en un estudi multicèntric per a la prevenció de la infecció per catèter. Hem recollit dades per detectar les mesures a aplicar per reduir les taxes d’infecció», comenta.

    Com assistent al congrés de Girona, de la trobada destaca la voluntat d’obertura de la societat científica de medicina preventiva a les infermeres i també als companys veterinaris i d’altres especialitats mèdiques, amb la qual cosa s’han pogut establir vincles amb altres associacions. «Compartir coneixements entre diferents col·lectius de professionals enriqueix tothom. I també és essencial recuperar aquest enfocament holístic de la salut, tan esmentat durant les jornades, i que hem pogut veure al llarg del temps en altres medicines, com ara la medicina tradicional xinesa, que no ha deixat mai de tenir aquesta visió».

    L’aposta de la SEMPSPGS per a visibilitzar les infermeres -subratlla també Domènech- ha permès que hi hagués una taula dedicada a la desinfecció, esterilització i seguretat del pacient, en la qual moderadora i ponents han estat infermers. «Trobo important que les societats mèdiques com la de Medicina Preventiva hagi pres la iniciativa de tenir en consideració les infermeres, tant a l’hora d’organitzar com d’aportar coneixement en aquests tipus d’esdeveniments», afirma. I el tercer punt remarcable, afegeix, ha estat «posar de manifest la necessitat d’avançar cap a nous models de treball en equip, d’innovar en la seva organització i, per què no, que els equips multidisciplinaris també puguin ser liderats per infermeres, que som part essencial dels equips d’atenció en salut».

  • Crida per unir la lluita sindical i social en l’àmbit de la sanitat

    La suma d’esforços dels sindicats i dels moviments socials i d’usuaris per millorar l’atenció en l’àmbit de la salut ha estat un dels grans acords de Roser Casamitjana, representant de la Marea Blanca Sant Cugat, i de Mireia Moret, metgessa de família i delegada de la CGT atenció primària Barcelona, a la taula rodona del Diari de la Sanitat i elCugatenc. Totes dues consideren que la millor forma d’interpel·lar les administracions competents és unir esforços ja que moltes de les peticions van de la mà. Pots veure la taula rodona completa al final d’aquest article.

    Precisament l’administració competent ha rebutjat la invitació per participar a la taula rodona. elCugatenc ha convidat Mútua Terrassa com a empresa gestora del servei sanitari públic a Sant Cugat, el Servei Català de la Salut (CatSalut) com a titular del servei i l’Ajuntament com a administració més propera que ha rebut moltes de les crítiques en aquest àmbit. Cap d’elles ha acceptat la invitació: Mútua perquè se sent representada pel CatSalut, el CatSalut perquè ja donava la seva opinió amb el compromís de concedir una entrevista a elCugatenc i l’Ajuntament perquè no és l’administració competent en assistència sanitària.

    Moret i Casamitjana han reconegut les dificultats per tenir una interlocució real amb el CatSalut. La metgessa considera que les vies legals obligatòries per a la negociació amb els sindicats no són fructíferes perquè, considera, no hi ha una escolta real. A més denuncia que molts treballadors tenen por de parlar i, si ho fan, s’han d’exposar a títol individual o com a representants sindicals, mai amb identificatius del CatSalut. L’activista ha assegurat que el contacte amb Mútua Terrassa és impossible, amb el CatSalut esporàdic i sense escolta i amb l’Ajuntament més continuat però a l’espera de concretar afers com si es crea una taula local de sanitat.

    Totes dues es mostren favorables a revisar els convenis amb mútues i amb consorcis publicoprivats amb l’objectiu d’aconseguir una gestió directa, apartant així les empreses que, diuen, només pretenen fer negoci. També posen en dubte que el Parlament faci un seguiment real de les concessions. Casamitjana ha reconegut que una gestió directa no és garantia d’estalviar-se corrupteles però resoldria algunes de les mancances del sistema sanitari, com el control del servei a nivell econòmic i sanitari o el marge de benefici que s’emporten les empreses.

    Més d’una vintena de persones han acudit a la taula rodona | Julio Sánchez

    “Guanyen diners perquè els paguen més que el que gasten mitjançant l’externalització de serveis i l’abaratiment de plantilles”, ha denunciat Moret, que ha recordat que el personal sanitari s’ha mobilitzat per millorar algunes de les mancances també denunciades pels usuaris però que mai s’ha trobat una solució, “vam fer una vaga durant la pandèmia i ens van criticar molt però els treballadors no podem canviar els protocols”. La sindicalista també ha posat sobre la taula la dificultat de treballar i militar al mateix lloc.

    Pel que fa a l’assistència, les dues ponents consideren que haver prioritzar la mirada hospitalària en el marc de la pandèmia ha estat un error que ara s’evidencia amb la diagnosi de patologies que s’haurien d’haver detectat mesos enrere. Demanen reforçar l’atenció primària, amb Marea Blanca demanant destinar-hi un 25% del pressupost sanitari –ara està en un 17%– i un increment de la ràtio per habitant, un increment de despesa que defensen que ha d’anar a parar a l’equip d’atenció primària pur i no a noves especialitats. Des de la CGT consideren que el canvi és difícil perquè la prevenció no permet fer negoci mentre l’atenció de la malaltia sí i, per tant, considera la seva representant, mentre no es canviï el model l’atenció primària seguirà sofrint un infrafinançament.

    Per transformar aquesta atenció, les dues ponents defensen que el Parlament de Catalunya i el CatSalut han d’escoltar els professionals i aplicar alguns canvis que no tenen un cost econòmic, com ara el funcionament de les derivacions i la reducció de la burocràcia. A la taula rodona també s’ha fet esment de l’atenció telefònica, que Casamitjana i Moret consideren que es pot mantenir en alguns casos sempre que hi hagi el consentiment del pacient.

    Aquest article s’ha publicat originalment a elCugatenc

  • Els sindicats convoquen per primera vegada una vaga a Quirón Prevención

    CCOO, UGT i CSIF han iniciat actuacions conjuntes per a reclamar un millor conveni, regular el teletreball i protestar contra “les elevades càrregues” que pateixen els treballadors de Quirón Prevención, principal operador del sector de la prevenció de riscos laborals i que pertany al grup Quirón Salud. Avui 23 de juny, entre les nou i les onze, han convocat aturades parcials a les portes dels centres de treball per la “immobilista” posició de la direcció de la empresa.

    Reclamen un augment salarial que estigui en equilibri amb els “grans beneficis obtinguts any rere any”, afirmen els sindicats. Critiquen que porten un any i mig amb el conveni bloquejat i lamenten que l’empresa només ofereix una pujada del 3,5% “acumulat en els quatre anys de vigència del futur conveni” i lamenten que “suposa una pèrdua de poder adquisitiu inassumible a causa de l’evolució de l’IPC” mentre “Quirón Prevenció bat rècord de beneficis”. D’altra banda, esperen una regulació del teletreball tot i que “l’empresa no ha fet cap oferta de compensació de despeses per als qui treballen des de casa” i, a més, “imposa límits d’accés a administratius, informàtics i sanitaris, sense raó objectiva”. L’últim motiu perquè s’han convocat les aturades “com a punt més greu” és “l’excessiva càrrega de treball en totes les àrees” i consideren “inacceptable” que es produeixi un fet així en una empresa dedicada a la prevenció de riscos psicosocials. Asseguren que el personal “no disposa de temps necessari per a poder oferir els serveis amb la qualitat que requereix”.

    Els tres sindicats adverteixen que utilitzaran “tots els mecanismes de pressió” i “no cessaran en el seu esforç fins que la direcció no mogui fitxa amb unes condicions dignes”. Les parades es produiran a les portes dels centres de  Barcelona al carrer Roselló 444 i  Llacuna 166; a Cornellà al carrer Ramon de Campoamor 16 i a Granollers, a Pallars 35.

  • Volem el 25% i més per l’Atenció Primària

    Com és habitual, la Plataforma per la Sanitat pública del Baix Vallès considerem que els plenaris dels ajuntaments són l’eina on resideix la representació popular de la ciutadania, i és per aquesta raó que creiem que és de vital importància el debat i el compromís de les corporacions locals perquè donin suport a les necessitats de la població en l’Atenció Sanitària pública i de qualitat, com bé defensa la nostra plataforma. En aquesta ocasió, demanem el suport per a la campanya que impulsem diverses organitzacions socials a l’hora d’exigir al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya que s’arribi a la inversió del 25% destinada a l’Atenció Primària al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya en els pressupostos de l’any 2023. El punt en el qual ens trobem ara és molt més baix, situat al voltant del 17%.

    Algunes de les entitats que estem desenvolupant aquesta Campanya del 25% per a l’Atenció Primària som Amnistia Internacional Catalunya, Marea Blanca, Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP), Medicus Mundi, Rebel·lió Atenció Primària i Metges de Catalunya, una campanya en la qual reivindiquem la importància de l’atenció primària i la necessitat de dotar-la de recursos suficients. Al cap i a la fi, l’atenció primària és la porta d’accés al dret a la salut i, de fet, la mateixa Organització Mundial de la Salut assegura que pot satisfer el 70% de les necessitats sanitàries. Per això precisament és necessari arribar al 25% en els pressupostos de Salut a Catalunya.

    Estem en un moment crucial per a la sanitat pública i, en particular, per a l’atenció primària, que aborda de manera integral la salut de les persones, des del naixement fins als darrers dies de la vida.

    Fa molts anys que reivindiquem la necessitat de comptar amb més personal i amb més recursos per a una millor atenció sanitària, i amb la pandèmia hauríem d’haver après alguna cosa, però, en canvi, estem pitjor que abans.

    Com a exemple, particularment a Mollet, en un dels nostres CAP hi ha 5 facultatius de baixa laboral que no s’han substituït: això propicia que milers de ciutadans i ciutadanes quedin potencialment desemparades, i que el personal mèdic que continua treballant s’hagi de repartir el treball d’aquests metges i metgesses, provocant una sobrecàrrega laboral, canvis de cites, allargament de les llistes d’espera, etc.

    De totes maneres, cal dir que hem aconseguit millores entre tots i totes, com ara l’ampliació de les Urgències de l’Hospital, el futur CUAP, i estem pendents de les obres d’ampliació de la zona de pediatria unificada al CAP de Plana Lledó. A més, hem assolit que l’antiga seu de la Seguretat Social a Mollet sigui, ara, un espai sanitari, així com a l’hospital de Mollet ja no som considerats clients, sinó ciutadania.

    Recordem que la sanitat pública és un dret i no és gratuïta, la paguem amb els nostres impostos, com l’IVA, entre d’altres. Per això, si hi ha un superàvit, volem que s’inverteixi a millorar l’atenció assistencial i no a crear patrimoni privat, com ha fet la Fundació Sanitària de Mollet amb el suport de Cat Salut.

    Volem una sanitat de qualitat i pública 100% amb participació democràtica!

  • Sant Joan de Déu inaugura el primer centre d’oncologia pediàtrica d’Espanya

    L’Hospital Sant Joan de Déu ha inaugurat el SJD Pediatric Cancer Center Barcelona (PCCB), el primer centre monogràfic d’oncologia pediàtrica d’Espanya i el segon d’Europa. El projecte va arrencar el 2017 amb la campanya #ParaLosValientes, que entre febrer d’aquell any i octubre de 2018 va recaptar 30 milions d’euros procedents de milers de donants, als quals es van afegir 7 milions addicionals en una segona fase de la campanya, per a la construcció del nou equipament. 

    Amb l’obertura del PCCB a finals d’aquest mes de juny, l’Hospital preveu augmentar la seva capacitat d’atendre nous casos de càncer pediàtric cada any, de manera que, si en l’actualitat s’atenien anualment 300 casos nous i 105 casos per recaigudes o consultes de segona opinió, el nou equipament permetrà atendre fins a 400 casos nous cada any, un 35% més.

    El PCCB s’ubica en un edifici de 14.000 metres quadrats connectat al mateix Hospital Sant Joan de Déu i es distribueix en un total de cinc plantes. De la seva superfície, un 70% acull espais per a l’assistència mèdica, mentre que un 30% està destinada a espais per a la investigació i desenvolupament. En conjunt, el nou centre disposa de 37 habitacions individuals, 8 càmeres per al trasplantament, 26 boxs per a l’Hospital de Dia i 21 consultes externes. Al capdavant del seu funcionament hi haurà un equip professional multidisciplinari format per més de 150 persones.

    A més, disposa de Servei de Medicina Nuclear i teràpia metabòlica, quiròfans, laboratoris d’investigació i altres serveis no assistencials com són espais comuns, amb molta llum i amplitud, per afavorir el benestar dels pacients i els seus familiars. De fet, la implicació de pacients i famílies ha estat una constant en el disseny i la construcció d’aquest nou equipament sanitari.

    Alta especialització

    L’enfocament de l’Hospital Sant Joan de Déu en oncologia pediàtrica parteix de la premissa que el càncer infantil està associat al desenvolupament de l’individu en els seus primers anys de vida, mentre que el càncer dels adults està relacionat amb l’envelliment, de manera que la biologia d’aquestes malalties és totalment diferent i els fàrmacs per a adults de poc o res serveix per a nens.

    Com va explicar Andrés Morales, director assistencial del PCCB, durant la presentació del projecte, «l’especialització dels professionals en oncologia pediàtrica del PCCB permet modular el tractament en base a un diagnòstic de precisió, l’edat del pacient i la ubicació del tumor, amb l’objectiu de minimitzar l’impacte del tractament i les seves seqüeles». «No ens centrem només en l’erradicació de la malaltia, sinó també en afavorir els millors resultats de salut per als pacients i la millor qualitat de vida possible, per donar-los l’oportunitat de complir les seves metes vitals», va detallar.

    Per la seva banda, Jaume Mora, director científic del PCCB, també va subratllar que «el PCCB permet avançar en la investigació específica en el càncer del desenvolupament amb nous tractaments menys agressius, a més de poder formar oncòlegs pediàtrics -una especialitat inexistent- i atendre un major nombre de nens que pateixen aquesta malaltia».

    Juntament amb l’especialització mèdica i la recerca, el PCCB també representa una aposta per l’especialització de la infermeria en oncologia pediàtrica. Com va explicar Anna Negre, cap d’infermeria del PCCB, «la pràctica infermera en oncologia pediàtrica ha evolucionat en paral·lel a l’avenç dels tractaments i, a dia d’avui, les cures ofertes des de la infermeria són d’una alta complexitat».