Just Deploy It!

Blog

  • El sistema educatiu català ja passa dels 100.000 confinats, rècord absolut

    Les dades del traçacovid d’aquest matí indiquen que en el sistema educatiu català (que inclou tots els centres d’etapes educatives no universitàries, des d’escola bressol a batxillerat i FP, públics i concertats) hi ha 101.276 persones confinades, de les quals 93.826 són alumnes, 7.409 són docents, PAS o PAE i 41 personal extern. Els alumnes representen el 6,52% del total (1,44 milions), mentre que els docents i personal educatiu i d’administració suposen el 4,52% (164.000).

    A banda de superar la barrera simbòlica dels 100.000 confinats, aquesta xifra és la més elevada que s’ha donat en tot el temps que fa que s’allarga la pandèmia, superant el pitjor registre de la segona onada, quan el 31 d’octubre de 2020 es van haver de quedar a casa 85.994 persones (81.920 alumnes; 3.896 docents, PAS i PAE; i 178 externs). Ara mateix, la xifra de professionals de baixa pràcticament duplica la que es va registrar en aquella ocasió, la qual cosa explica que en aquests moments la principal preocupació del sistema sigui la gestió de les substitucions.

    Una altra dada que s’enfila en progressió geomètrica és la dels positius acumulats en els darrers 10 dies. En aquests moments ja són 204.349 positius, dels quals 173.312 són alumnes i  30.946 docents, PAS i PAE. Fa una setmana, la xifra era de 122.000 positius acumulats (100.000 alumnes i 22.000 professionals), i ja aleshores superava amb escreix la de tot el curs 2020/21, quan es van comptabilitzar una mica més de 85.000 contagiats de setembre a juny. Per contra, la dada de grups bombolla confinats (80 en aquests moments) té poc valor comparatiu, fruit dels nous protocols. N’hi va arribar a haver 3.500 en un moment que es registraven molts menys contagis.

    Serien 600.000 amb l’antic protocol

    Per contra, la dada de grups bombolla confinats (80 en aquests moments) té poc valor comparatiu, fruit dels nous protocols. N’hi va arribar a haver 3.500 en un moment que es registraven molts menys contagis. En roda de premsa, aquest matí el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, ha insistit que el nou protocol que no obliga un grup a confinar-se fins que no hi hagi cinc positius (a primària) o en cap cas pels alumnes vacunats sense símptomes (a secundària) “està fet per garantir la presencialitat”. I ha donat la dada que, si encara s’apliquessin els mateixos criteris que l’any passat, “en aquests moments hi hauria més de 600.000 nens i nenes confinats”, la qual cosa generaria “un problema de conciliació molt important”.

    Davant d’aquest panorama, el Departament d’Educació continua fent nomenaments de substitucions cada dia. Però, a la demanda de la Fundació Escola Cristiana de poder contractar alumnes d’últim curs de Grau o Màster per poder cobrir baixes curtes, ha contestat que de moment no es contempla aquesta opció, segons han explicat a aquest diari fonts de l’organització patronal.

  • La toxicitat de les xarxes socials: la gran llosa juvenil

    Tancàvem l’any 2021 amb la terrible notícia d’una noia de vint anys que s’havia suïcidat després d’haver denunciat fins a quatre ocasions que sofria ciberassetjament de diverses formes: suplantació d’identitat, mofes per la seva condició sexual i difusió d’imatges dels seus éssers estimats; unint-se, així, a la interminable llista de persones joves que se suïciden, any rere any, de manera irremeiable al nostre país i que ens posen de manifest, una vegada més, la importància de cuidar la nostra Salut Mental.

    Aquest cas en particular em va tocar més del normal perquè haig de confessar que sóc una d’aquestes persones amb alta sensibilitat que, encara que no conegui a la persona, em dol com si anés a succeir-me a mi mateixa i no, no és casual que em faci més mal del normal, aquesta noia tenia la meva edat i sofria ciberassetjament una cosa que, qui em segueix en les meves xarxes socials o li ha donat un cop d’ull a alguna d’elles, és una cosa «normal» en el meu perfil.

    Així mateix, després de xerrar amb la millor amiga d’aquesta noia (que per cert, si llegeixes això t’envio una abraçada virtual), em vaig adonar que les persones que hem sofert algun problema de Salut Mental, o el tenim al nostre entorn, hem desenvolupat una alta empatia i sensibilitat que ens brinda el «poder» de tenir una activitat digital basada en el respecte.

    Desgraciadament, una eina tan important com les xarxes socials que és font de coneixement, enderroc de tabús, i alliberament de prejudicis, s’està transformant en un lloc fosc i tòxic en el qual l’odi i l’assetjament s’han tornat la norma.

    Crec que és important alçar la veu fermament per a denunciar que el suïcidi o el ciberassetjament no és una cosa que solament afecta persones famoses o a persones amb una alta repercussió social sinó que també, sense desmerèixer el dolor de les anteriors, succeeix a persones anònimes que sofreixen en silenci sense saber què fer o a qui demanar ajuda.

    El bullying convencional s’està transformant, tot reencarnant-se en un espectre invisible que circula per la xarxa, normalitzant-se i ocultant-se entre anònims, les 24 hores del dia, els 7 dies de la setmana, sense descans i amb total impunitat.

    Per contrapartida, diàriament ens envoltem d’inputs que encoratgen a les víctimes de ciberassetjament a denunciar la situació que estan vivint per a «posar-li fi» però, no obstant això, s’està demostrant, una vegada més, que els ens que ens han de protegir no són ni capaços ni eficients per a fer-ho (fins i tot quan la víctima havia denunciat fins a quatre vegades).

    Lluny de ser un retret o un intent d’ocultar-ho com fan les institucions, ha de recobrar sentit cap a polítiques públiques i de control que realment vetllin per la seguretat, les cures i la integritat física de totes aquestes persones a les quals el seu món en línia, lluny de ser una escapatòria per a desconnectar, els és un autèntic infern silenciós.

    Educar una societat que entén i vol protegir la Salut Mental passa per eliminar la concepció social que ens diu que la solució al ciberassetjament és el botó de «bloquejar»; aquest botó, que simplement és una eina artificial, no acaba amb el problema; en tot cas acaba amb el problema de l’assetjador actiu, que haurà de buscar-se altres vies (i les busca) per a assetjar a la víctima. No es pot acabar mitjançant un simple botó amb una qüestió que crea grans estralls i seqüeles a les persones que reben assetjament diari, odi i fins i tot amenaces; persones que donen la seva opinió sense faltar el respecte, i que amb 20 minuts tenen desenes de comentaris d’odi. I no, no estic parlant de crítiques constructives, estic parlant d’autèntiques faltes de respecte (que s’accentuen si ets dona) i que fan que al final tinguis por, fins i tot, de dir el que penses. Fins a on hem arribat que hem d’estar justificant les denúncies per ciberassetjament?

    És evident que dotar de recursos i empoderar les víctimes contribueix a intentar netejar la nostra societat de l’odi i la polarització que estem vivint, però de res serveix que les víctimes facin la seva part del treball (que suficient tenen amb continuar respirant i tirar cap endavant quan se les hi està interpel·lant diàriament) si som incapaços de dirigir-nos a l’arrel del problema, que són totes aquestes persones que, per diversos motius (que estic segura que són de pes), dediquen el seu temps lliure a denigrar, coaccionar i vexar a persones per xarxes socials creient-se que, per tenir una pantalla d’entremig, les seves accions no tenen conseqüències negatives que poden arribar a ser, desgraciadament, irremeiables.

    Crec fermament que gran part de la responsabilitat per a erradicar el ciberassetjament la té l’Estat i, per què no dir-ho, tots els polítics que han violat l’autèntic significat del poder del debat i que han convertit la política i la refutació d’idees en un circ de polarització i faltes de respecte. És responsabilitat de tota la societat (i, per tant, de l’Estat) començar a educar amb uns valors de respecte i cures que es materialitzin en les xarxes socials perquè així, mai més, una persona jove cregui que la millor manera de poder viure en pau és, precisament, aturant-se la vida. El món digital ha vingut per a quedar-se: aprenguem dels errors del món terrenal i contribuïm, cada persona amb el seu granet de sorra, a construir una xarxa sana amb cures, respecte, dialèctica i, sobretot, vida.

  • Com s’inicia el càncer d’ovari en les dones amb més risc

    El càncer d’ovari no és el tipus de tumor més freqüent en les dones, però sí que causa més morts que altres càncers del sistema reproductiu femení. Com més aviat és tractat, millors són les probabilitats de recuperació. No obstant això, és difícil detectar-ho de forma primerenca ja que els símptomes normalment apareixen quan la malaltia ja està molt avançada. A més, no existeix fins ara un mètode eficaç de diagnòstic precoç.

    Segons les dades de l’Associació Espanyola contra el Càncer, el 2020 es van diagnosticar 313.959 casos nous al món (3.543 casos nous al nostre país) i 207.252 dones van morir a causa d’aquesta malaltia (1.993 a Espanya).

    Ara, un equip d’experts del Centre Mèdic Cedars-Sinaí (Los Angeles, EUA) ha revelat els orígens d’aquest tipus de càncer mitjançant la creació de models de teixits de les trompes de Fal·lopi, cosa que els ha permès caracteritzar com una mutació genètica al gen BRCA-1 posa les dones en alt risc de patir aquest càncer.

    Aquest estudi té el potencial de donar a les dones la capacitat de predir quan pot aparèixer el càncer d’ovari, la gravetat i quins fàrmacs poden tractar-lo. – Clive Svendsen, coautor

    Els teixits creats, coneguts com a organoides, tenen el potencial de predir quins individus desenvoluparan càncer d’ovari amb anys, i fins i tot amb dècades d’antelació. Per als especialistes, això permetria desenvolupar estratègies de detecció primerenca i prevenció.

    «Aquest estudi té el potencial de donar a les dones la capacitat de predir quan pot aparèixer el càncer d’ovari, la gravetat i quins fàrmacs poden tractar-lo», explica a SINC Clive Svendsen, un dels autors de l’estudi publicat a Cell Reports i director executiu de l’Institut de Medicina Regenerativa al centre californià.

    “Els resultats ens donen una millor idea sobre quan es pot produir el càncer, cosa que alhora pot portar a canviar les decisions crítiques sobre quan realitzar una ovariectomia”, afegeix. “Com que tenim el càncer de la dona al plat, podem provar alternatives de medicaments abans de donar-los a la pacient”.

    I com pot impactar aquesta troballa en la prevenció del càncer d’ovari? “Aquest model permet als científics reproduir-ne la progressió, des del teixit normal fins a la seva formació. Si es comprèn millor aquest pas, serà possible dissenyar nous fàrmacs per intervenir abans que el tumor es posi en marxa. Fins i tot aquests podrien administrar-se durant tota la vida per evitar-ho”, afirma Svendsen.

    Basant-se en la mateixa tecnologia, els investigadors també treballen en la creació d’organoides de mama per predir la gravetat i l’aparició d’aquest tumor en dones amb mutacions al gen BRCA1.

    Una ajuda per als oncòlegs

    D’acord amb les dades de la Societat Americana del Càncer, mentre que el risc de desenvolupar càncer d’ovari al llarg de la vida és inferior al 2% per a la població femenina en general, el risc estimat per a les portadores d’una mutació al gen BRCA-1 és d’entre el 35 i el 70%.

    Mentre que el risc de desenvolupar càncer d’ovari al llarg de la vida és inferior al 2% per a les dones en general, el risc estimat per a les portadores d’una mutació al gen BRCA-1 és entre el 35 i el 70%.

    Davant d’aquesta possibilitat, algunes dones amb mutacions al gen BRCA-1 opten per l’extirpació quirúrgica de les mames o dels ovaris i les trompes de Fal·lopi, encara que és possible que mai arribessin a desenvolupar tumors en aquests teixits.

    D’aquesta manera, els resultats del nou estudi podrien ajudar els metges a determinar quines dones tenen més probabilitats de desenvolupar càncer d’ovari en el futur i buscar noves maneres de bloquejar el procés o tractar el càncer.

    “Les nostres dades donen suport a investigacions recents que mostren com el tumor comença realment amb lesions canceroses en el revestiment de les trompes de Fal·lopi. Si podem detectar aquestes anormalitats al principi, és possible que puguem ‘curtocircuitar’ el càncer d’ovari”, indica Svendsen.

    Estratègies eficaces i individualitzades

    Per fer els seus descobriments, l’equip va generar cèl·lules mare pluripotents induïdes (IPSC), que poden produir qualsevol tipus de cèl·lula. Van començar amb mostres de sang preses de dos grups de dones: pacients joves amb càncer d’ovari que tenien la mutació BRCA-1 i un grup de control de dones sanes. A continuació, els investigadors van utilitzar les IPSC per produir organoides que modelessin el revestiment de les trompes de Fal·lopi i van comparar ambdós grups.

    Aquest estudi ens pot permetre algun dia oferir una detecció primerenca del càncer d’ovari que salvi la vida de les dones portadores de la mutació BRCA-1 i crear estratègies de prevenció i tractament. – Jeffrey Golden

    «Ens va sorprendre trobar múltiples patologies cel·lulars consistents amb el desenvolupament del càncer només als organoides de les pacients amb BRCA-1», apunta Nur Yucer, primera autora de l’estudi de Cell Reports. «Els organoides derivats de les dones amb el càncer d’ovari més agressiu van mostrar la patologia organoide més greu».

    Per a Jeffrey Golden, director de l’Institut de Recerca Burns i Allen al Cedars-Sinaí, aquest estudi representa un ús apassionant de les IPSC. «Basar-nos-hi ens pot permetre algun dia oferir una detecció primerenca del càncer d’ovari que salvi la vida de les dones portadores de la mutació BRCA-1 i crear estratègies eficaces i individualitzades de prevenció i, en cas necessari, de tractament», conclou.

    Referència:

    ‘Human iPSC-Derived Fallopian Tube Organoids Recapitulate early-stage carcinogenesis in BRCA1 mutation carriers’. Cell Reports DOI 10.1016/j.celrep.2021.110146

    Aquest és un article traduït de l’Agència SINC

  • El Col·legi d’Infermeres de Barcelona habilita la seva seu com a punt de vacunació massiva contra la Covid

    El Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) ha ofert la seva seu al Departament de Salut per poder ampliar els punts de vacunació massiva contra la Covid-19 a Catalunya. La decisió està motivada per la nova situació provocada per la variant òmicron, que fa necessari incrementar el nombre de ciutadanes i ciutadans immunitzats.

    Aquest punt de vacunació, situat al barri del Poblenou de Barcelona, està operatiu a partir d’aquest dimarts, 18 de gener i, de moment, obrirà els dimarts, dimecres i dijous, de 9.30 a 13.30 i de 15.30 a 19.00 hores. L’administració de les vacunes anirà a càrrec d’infermeres voluntàries, que han promogut aquesta iniciativa, amb la col·laboració del Servei Català de la Salut i de l’Institut Català de la Salut.

    En aquest nou punt de vacunació s’hi administraran inicialment 400 dosis diàries. Les persones que vulguin vacunar-s’hi han de demanar cita prèvia a vacunacovid.catsalut.gencat.cat i seleccionar l’opció “Col·legi Infermeres Barcelona”.

    Paloma Amil, vocal de Ciutadania del COIB destaca la importància que té en aquests moments accelerar l’administració de les terceres dosis per tal de reduir el nombre de casos greus i d’evitar la saturació dels centres d’atenció primària i dels hospitals. Amil afegeix que “tot el procés de vacunació és competència exclusiva de les infermeres” i que, “malgrat que ens trobem davant la campanya de vacunació més gran que s’ha fet mai, a Catalunya hi ha prou infermeres per poder satisfer la demanda.”

  • L’Hospital Sant Joan de Déu ja pot fabricar i subministrar reproduccions d’òrgans en 3D a altres centres

    L’Hospital Sant Joan de Déu s’ha convertit en el primer hospital de Catalunya que podrà fabricar i subministrar a altres centres hospitalaris reproduccions de models anatòmics impresos en 3D per a la planificació de cirurgies molt complexes. El centre ha rebut recentment, per part de la Generalitat de Catalunya i de l’Agència Espanyola de Medicaments, la llicència per a la fabricació de productes ortoprotètics a mida. 

    L’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona fa servir el 3D des de l’any 2013. Al llarg de l’any passat, va donar suport i ajudat a planificar més de 200 intervencions complexes de cirurgia maxil·lofacial, ortopèdica i traumatològica, plàstica, odontològica, fetal, neurològica i cardiològica.

    En els darrers anys, el 3D s’ha fet molt present en el món de la sanitat. Gràcies a aquesta tecnologia, en el cas de les intervencions molt complexes, els cirurgians poden disposar actualment d’una reproducció exacta i a mida real de l’òrgan que han d’intervenir i, d’aquesta manera, poden planificar quina és la millor manera d’abordar la intervenció abans d’entrar a quiròfan. Les impressores 3D permeten, a més, crear guies de tall i de suport per a la intervenció totalment adaptades a les particularitats de cada pacient, millorant la seguretat, eficàcia i resultat de la intervenció, i reduint riscos.

    Una eina emergent

    En tractar-se d’un camp emergent, la fabricació de dispositius mèdics no estava regulat fins ara en el marc europeu i la majoria d’hospitals que els utilitzava ho feia en el marc de la recerca. La llicència que ha rebut ara l’Hospital Sant Joan de Déu és el requisit imprescindible que estableix la nova normativa europea, aprovada recentment i que va entrar en vigor el passat mes de maig, per poder fer productes sanitaris a mida i 3D amb finalitats sanitàries o educatives.

    “La planificació 3D i la creació de dispositius mèdics a mida ja és una realitat en el món medico-quirúrgic que ajuda a protocol·litzar intervencions i personalitzar els tractaments a les necessitats de cada pacient i professional. És un canvi de paradigma que trasllada el desenvolupament de dispositius de fàbriques en cadena a productes únics, personalitzats i produïts gairebé al moment en el lloc de demanda«, assenyala Arnau Valls, responsable tècnic de la Unitat 3D de l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona.

    La reproducció de models anatòmics patològics és de molta utilitat per a la planificació de les cirurgies, però també ho pot ser per a la docència, per què els assistents a un curs mèdic poden practicar simultàniament sobre una reproducció en 3D de l’òrgan a operar el que el ponent els va ensenyant.  «Crec que és una eina que, juntament amb la simulació, pot canviar molt el món de la docència clínica”, assenyala Josep Rubio, Cap de Cirurgia Maxil·lofacial de l’Hospital Sant Joan de Déu.

  • No és pas cap història de Nadal

    Ella podria ser la meva àvia. O el teu avi. Com moltes altres, pateix Alzheimer. Però amb això no ens ajustem a la seva realitat: «Estando actualmente en una fase de demencia moderada. Es dependiente para todas las actividades complejas de la vida diaria y necesita supervisión y ayuda para alguna de las básicas. Los déficits cognitivos y funcionales son irreversibles y van a empeorar a medio plazo».

    A principis de desembre, després del seu rutinari passeig habitual, explica a la família que ha caigut, que l’havien ajudat a aixecar-se però que tenia un dolor intens en el turmell dret i al genoll esquerre, on es veien senyals de la caiguda. La família contacta amb el servei de teleassistència, que remet una ambulància. Serà el personal del servei d’emergències el que decidirà portar-la a l’hospital, ja que cal una radiografia. Però, malgrat la seva dependència, per protocol Covid anirà sola al centre hospitalari en l’ambulància. El personal de l’ambulància pren referència dels antecedents l’àvia i anota els telèfons de les seves filles. Serà l’hospital qui es posarà en contacte amb elles. La família insisteix a facilitar-li tant la bossa com el GPS, però els asseguren que no cal, ja que mai restarà sola en cap moment.

    Passa una hora d’ençà que l’ambulància ha marxat amb l’àvia, però ningú es posa en contacte amb la família i, per tant, serà la família qui vagi cap a l’Hospital del Sagrat Cor per a saber-ne alguna notícia. Un cop al servei d’urgències, s’informa la família que l’àvia ha estat donada d’alta i ha marxat pel seu propi peu. Sí, ha marxat. Malgrat els esforços revisant tota la zona d’urgències, no hi és. El responsable del servei d’urgències explica a la família que l’àvia estava ben orientada i que era apta per a tornar a casa per si sola, i diu que no tenia cap referència dels antecedents mèdics de la pacient. No estava la informació del SEM en la documentació d’ingrés? No van mirar l’historial mèdic de la pacient? Hi ha massa preguntes per a les quals calen respostes.

    Només la solidaritat i la fraternitat de les xarxes socials va permetre localitzar-la gairebé sis hores després, desorientada, amb fred i dolor, pels carrers de Barcelona. Si un centre hospitalari troba normal que una àvia de 80 anys en bata, sense identificació ni diners, que ha arribat en ambulància per lesions, marxi sola cap a casa, sense avisar a la família, tenim un problema molt greu.

    Si després que doni voltes durant hores per Barcelona sense rumb, el Departament de Salut no depura cap mena de responsabilitats, si com societat no tenim cura dels nostres avis i àvies, com podrem tenir un futur?

    Podria ser la meva àvia. La teva. La seva. La de totes. No permetis que pugui succeir de nou.

  • Metges de Catalunya crida als facultatius d’atenció primària a prioritzar les consultes clíniques davant l’allau de baixes per Covid

    Metges de Catalunya (MC) fa una crida als facultatius d’atenció primària a prioritzar les consultes de valor clínic i no burocràtic, davant l’allau de peticions de baixes laborals per Covid-19 que estan desbordant els centres. Segons dades del Departament de Salut, aquest dilluns hi havia 123.406 sol·licituds obertes.

    El sindicat mèdic demana al col·lectiu que atengui preferentment els pacients citats a les agendes i els malalts amb Covid-19 i posposi la gestió de les baixes fins a la conclusió de les visites, sempre que sigui possible i sense sobrepassar la jornada laboral establerta. En cas contrari, aconsella als professionals que traslladin les consultes i les baixes laborals pendents a les direccions dels equips d’atenció primària perquè es reprogramin.

    En l’actual context pandèmic marcat per l’alta incidència de contagis a causa de la variant òmicron, l’organització insta les administracions a establir mesures extraordinàries per alliberar temporalment els metges de família dels tràmits administratius derivats de la validació de les baixes. En aquest sentit, MC defensa la implementació excepcional de la “declaració autoresponsable”, mitjançant la qual la persona afectada per Covid podria tramitar la baixa laboral directament amb la seva empresa, sense necessitat d’utilitzar uns recursos sanitaris que, en paraules en del sindicat, es troben “extremadament castigats i asfixiats per la falta de personal”.

    Davant l’anunci que ha fet aquest dimecres la secretària del Departament de Salut, Meritxell Masó, sobre la posada en marxa d’un mecanisme per automatitzar l’alta al cap de set dies de tramitar la baixa laboral per Covid, el sindicat assegura que la mesura “no resoldrà el col·lapse de les consultes, ja que continuarà sent el personal facultatiu qui haurà de supervisar i autoritzar abans les baixes, reduint-se considerablement el temps de què disposa per atendre els seus pacients”.

  • Un nou estudi accelera el progrés cap al final de la malaltia de pian

    Un estudi publicat a la revista New England Journal of Medicine identifica una estratègia per a l’eliminació del pian amb més eficàcia que la dissenyada per l’OMS per assolir l’erradicació de la malaltia, situant la comunitat internacional més a prop d’aquesta fita. L’article suposa un avenç en la ciència per a l’erradicació de les malalties infeccioses i demostra la importància de la col·laboració entre múltiples actors. L’estudi ha estat liderat per Oriol Mitjà, de l’Hospital Germans Trias i Pujol i FLSida, i Lucy John, de la Divisió de Salut Pública del Departament Nacional de Salut de Papua Nova Guinea (PNG).

    L’any 2012, Mitjà i el seu equip van posar les bases científiques perquè l’OMS establís l’Estratègia Morges, orientada a assolir l’erradicació del pian mitjançant la implementació d’una ronda d’administració massiva d’azitromicina a totes les persones residents en àrees on s’hagin registrat casos. Tot i això, el 2018 es va veure que l’estratègia de l’OMS era insuficient per aturar la transmissió de la infecció.

    L’article publicat ara recull els resultats d’un assaig clínic a nivell comunitari realitzat entre l’abril del 2018 i l’octubre del 2019 a la província de Nova Irlanda (PNG), i finançat per la Fundació “la Caixa”, la Diputació de Barcelona i la Fundació Barberà Solidària. A l’assaig es van comparar dues estratègies per al control de la malaltia: l’estratègia oficial (Morges), en base a la qual es realitza una ronda de distribució massiva d’azitromicina seguida pel tractament individualitzat dels casos persistents, i una estratègia experimental, consistent a fer tres rondes de distribució massiva amb sis mesos de separació.

    A l’assaig hi van participar 57.000 habitants d’una zona d’alta prevalença de pian, ubicats aleatòriament a dos clústers d’intervenció. L’estudi estableix amb claredat els beneficis de l’estratègia experimental davant de l’oficial: als 18 mesos de l’inici de la intervenció, la prevalença de pian va ser quatre vegades menor al grup que va rebre tres rondes d’azitromicina (0,04%), comparat amb el grup que va rebre una única ronda (0,16%). Aquests resultats perfilen els passos que cal seguir per assolir l’erradicació efectiva de la malaltia.

    La Dra G. Beiras, co-primera autora de l’article, explica que l’estudi «posa de manifest els beneficis d’apostar per la generació de coneixement per millorar el benestar dels habitants de països de renda baixa, i el que és més important, del paper de la capacitació d’investigadors en aquests països com a motor imprescindible per al desenvolupament econòmic i humà”.

    Per la seva banda, Oriol Mitjà conclou que l’impacte de la investigació és d’abast global: “La Covid-19 ens ha mostrat que les malalties viatgen sense que hi hagi la possibilitat de limitar-les geogràficament. Tots tenim la responsabilitat de contribuir al control de les infeccions emergents i serà imprescindible establir una agència fortíssima especialitzada en la identificació d’amenaces infeccioses i les estratègies per a la contenció, que estigui interconnectada amb agències d’altres països”.

  • Sanitat aprova la tercera dosi per a majors de 18 anys i fixa el preu dels antígens en 2,94 euros

    Tots els majors de 18 anys es podran administrar la tercera dosi de la vacuna contra la Covid-19. Així ho ha anunciat la ministra de Sanitat Carolina Darias, en una roda de premsa posterior a la reunió extraordinària de la Comissió de Salut Pública d’aquest dijous. De moment, el Departament de Salut de la Generalitat no ha anunciat quan obrirà les cites prèvies i si ho farà per a tots els adults o bé establirà franges d’edat com s’ha fet anteriorment.

    A mitjans de desembre ja es va aprovar la dosi de reforç de la vacuna per a les persones de més de 40 anys, de manera que la nova franja que s’aprova englobarà les persones d’entre 18 i 39 anys. Darias també ha explicat que la Comissió de Salut Pública ha acordat retallar de sis a cinc mesos l’interval entre l’administració de la segona i la tercera dosi de la vacuna.

    A més, després de dies de debat polític i social sobre el preu dels tests d’antígens d’autodiagnòstic de Covid-19, la ministra de Sanitat ha anunciat que la Comissió Interministerial de Preus dels Medicaments ha adoptat l’acord de limitar el preu d’aquests tests, decisió que s’aplicarà l’endemà de la seva publicació al BOE, prevista per demà divendres. L’acord limitarà el preu màxim dels tests a 2,94 euros, quan fins ara estaven a entre 5 i 12 euros.

    L’increment exponencial de la demanda de test les setmanes passades, amb els conseqüents problemes d’abastiment i de pujada del preu, van ser el resultat de la confluència de la sisena onada de la pandèmia en plenes vacances de Nadal amb una manca de previsió per assegurar la disponibilitat de tests i amb una restricció -que es manté- pel que fa a la seva venda en establiments diferents de les farmàcies. Tot això ha conduït finalment ha adoptar aquesta decisió que altres països europeus ja havien aplicat.

    A Alemanya, les proves d’autodiagnòstic es venen a farmàcies i a supermercats per sota dels tres euros. França, que va imposar un preu màxim de 5,20 euros la unitat, ha aprovat ara un decret perquè els tests puguin vendre’s també en supermercats a més d’en farmàcies. En el Regne Unit, per la seva banda, la sanitat pública ofereix els tests de forma gratuïta i el Govern recomana a la ciutadania fer-se dues proves a la setmana.

  • Les vacunes contra la Covid s’associen amb un allargament del cicle menstrual, segons un estudi

    Des de l’inici de la campanya de vacunació contra la Covid, diverses dones han compartit a través de les xarxes socials experiències de desajustos en el cicle menstrual després de rebre la vacuna, amb sagnats més abundants i prolongats i endarreriments en l’arribada de la regla.

    Ara, una investigació recent impulsada pels Instituts Nacionals de Salut Estatunidencs (NIH) conclou que la vacunació contra la Covid sí que té un impacte en el cicle menstrual, tot i que molt limitat. Concretament, segons els resultats de l’estudi, una dosi de la vacuna pot allargar, de mitjana, en un dia el cicle menstrual (el temps que transcorre entre sagnats). Els experts consideren, però, que la diferència no és clínicament significativa i que no hauria de causar preocupació. Els resultats de l’estudi s’han publicat a la revista Obstetrics & Gynecology.

    A la investigació van participar un total de 3.959 dones, 2.403 de les quals estaven vacunades. Per a dur a terme el seguiment dels seus cicles, els investigadors van utilitzar l’aplicació «Natural Cycles», on les participants recollien dades sobre la seva temperatura i cicles menstruals. En total, es van estudiar tres cicles menstruals, inclosos també el cicle o cicles en què se’ls va administrar la vacuna.

    Segons els resultats de la investigació, es produeix una major variació en el cicle menstrual en aquelles dones que han rebut les dues dosis d’una vacuna d’ARN missatger -és a dir, Pfizer/BioNTech o Moderna- dins un mateix cicle. En aquests casos, s’ha observat un allargament del cicle de dos dies de mitjana. Durant la investigació no es va observar cap canvi significatiu en el cicle menstrual de dones no vacunades, de manera que els experts descarten que els resultats de l’estudi s’expliquin per «l’estrès pandèmic generalitzat».

    «Les vacunes d’ARNm creen una forta resposta immune o estressant, que podria afectar temporalment l’eix hipotalàmic-pituïtari-ovàric si s’arriba a sincronitzar. Les nostres troballes en els individus que van rebre dues dosis en un sol cicle recolzen aquesta hipòtesi», descriuen els investigadors en l’informe. Els experts admeten que, encara que els resultats de la investigació suggereixen que els individus que reben dues dosis en un sol cicle tornen ràpidament a la durada del cicle de referència, les dades encara no inclouen suficients cicles posteriors sense vacuna per investigar-ho completament per a tota la cohort vacunada.

    La preocupació per una possible associació entre les vacunes contra la Covid i l’alteració dels cicles menstruals pot portar a dubtar sobre la vacunació. Lamentablement, els assaigs clínics de les vacunes actuals contra el Covid-19 no van recollir els resultats del cicle menstrual després de la vacuna i, actualment, segueixen sent poques les evidències al respecte. Aquest fet posa de manifest, una vegada més, la necessitat d’investigar amb perspectiva de gènere en la medicina.