Just Deploy It!

Etiqueta: urgències

  • Gener del 2018: Déjà-vu

    La grip ens porta, un any més, a un evident i llastimós déjà-vu de diversos fets: l’epidèmia, la saturació de centres, la queixa, les causes, les no solucions… I un any més surten a la llum les dificultats del sistema sanitari català – i no català- per donar resposta a un problema de salut anual i previsible i a les demandes de la població.

    En efecte, com cada hivern, ens visiten el virus de la grip i altres microbis que afecten una part important de la població. Per a persones joves i sanes no acostumen a suposar cap problema greu. Sí que pot comportar problemes per a persones grans i amb patologia de base. Els més freqüents són en forma de complicacions, sobretot pneumònies o insuficiència respiratòria, o bé en forma de descompensacions de les malalties prèvies, com la insuficiència cardíaca. Però uns i altres, persones de baix risc i persones d’alt risc, acudeixen al sistema sanitari per rebre atenció.

    Els serveis sanitaris d’atenció primària i hospitalària, habitualment saturats, ara estan sobresaturats. Per als pacients això es tradueix en hores de demora per ser atesos o dies d’estada a urgències esperant poder ingressar. Per als professionals, suposa una sobrecàrrega de visites que posa en perill tant la seguretat del pacient com la seva salut. A ningú se li escapa que és difícil fer una visita de manera correcta en cinc minuts o quan el nombre de persones a atendre en una jornada és de 40, 50 o més.

    La premsa i les xarxes van plenes de dades i de queixes tant de pacients com de professionals. Com cada any, podem llegir les xifres d’afectació poblacional i del nombre de visites que es fan. I podem escoltar els epidemiòlegs parlant del tipus de virus, els metges i les infermeres queixant-se que no donen l’abast, alguns pacients o familiars, pocs, denunciant les demores….

    I com cada any farem una anàlisi de les causes. Les més concretes: la no habilitació de llits per atendre les complicacions, la manca de professionals, les retallades. O les causes més genèriques: el finançament insuficient, la creixent demanda, o un sistema sanitari excessivament orientat als hospitals. Qualsevol pic epidèmic comporta una activitat extra del sistema sanitari, però si una epidèmia previsible el porta al desbordament és per manca de planificació. Si de manera periòdica es repeteixen els mateixos fets i les mateixes causes, perquè no se solucionen? Perquè no es pot, o perquè no es vol?

    La grip no és cap urgència, com no ho són la gran part dels processos febrils. La grip no té tractament, i es cura sola en un termini de 5-7 dies. Només les grips que es compliquen, una minoria, necessiten atenció mèdica i tractament a domicili o en un centre hospitalari. Malgrat aquestes realitats, la demanda urgent es desborda i el sistema reforça els serveis d’urgència hospitalaris, no els serveis d’atenció primària.

    La millor atenció en casos de grip, com en tots els altres problemes que no comporten un risc vital imminent és la que fan els metges i infermeres de capçalera. Aquesta atenció és superior en resultats i en cost-efectivitat. Sembla, doncs, de sentit comú que els esforços del sistema s’haurien de dirigir a fomentar i garantir l’atenció de les persones amb grip en els millors dispositius, que en aquest cas són els centres d’atenció primària. Amb tot el que això comporta:

    1. Garantir-ne l’accessibilitat, que actualment no està garantida. L’accessibilitat telefònica, per exemple, deixa molt a desitjar. Si truques al CAP, et remeten a un call-center per demanar visita que donaran pel cap d’una setmana. La solució: vés d’urgències!
    2. Garantir-ne la longitudinalitat, trencada des de fa temps en molts llocs. Tret de pobles petits, la demanda del dia sovint és atesa per un professional que no és l’habitual, en consultes dites d’urgències que atenen tot tipus de problemes no urgents.
    3. Garantir-ne la capacitat de coordinació i de gestió clínica. Ara, si una metgessa de capçalera sospita una pneumònia o diagnostica la descompensació d’una malaltia de base, ha d’enviar el pacient al servei d’urgències hospitalàries corresponent. No pot gestionar un ingrés directament.

    I el circuit sempre acaba voltant entorn les urgències. Tenim un sistema disfuncional que potencia l’ús incorrecte dels dispositius (un 60% de les urgències hospitalàries són inadequades), i que, de manera paradoxal, va hipertrofiant els mateixos serveis que presenten un ús inadequat. D’aquesta manera es posen recursos econòmics en un sac foradat, recursos que serien molt més ben aprofitats si es posessin en dispositius d’atenció primària, perquè impacten positivament en tot el sistema.

    Si no ens volem trobar l’any que ve amb un altre déjà-vu, cal que recuperem el sentit de la coherència i la sensatesa en la gestió dels serveis sanitaris i en el bon ús de les paraules i els conceptes.

    La població ha de recuperar el sentit de la malaltia, en aquest cas, de la grip: una epidèmia que es pot limitar però no evitar, una malaltia que és normal en l’actual patró microbiològic, que s’autolimita i, per tant, es cura espontàniament en una amplíssima proporció. També ha de recuperar la capacitat de ponderació dels símptomes: si tens febre i et fan mal tots els ossos, és que tens la grip, però si tens dificultats per respirar, és que tens una altra cosa i necessites ajuda. I posar en pràctica la calma i la paciència: no cal diagnòstic mèdic si no hi ha símptomes d’alarma, ni ser visitat el primer dia, ni ser tornat a visitar si la tos dura una setmana.

    Administracions i empreses haurien de possibilitar la declaració responsable de malaltia de manera que no calgués augmentar el nombre de visites per anar a buscar una baixa. Alguns departaments de la Generalitat ja ho han posat en marxa.

    Per a l’epidèmia de grip es necessiten metgesses i infermeres a primera línia que tranquil·litzin les persones sense complicacions i diagnostiquin, tractin o derivin quan es presenten problemes. Serveis primaris suficients per donar resposta a l’augment previst de la demanda als centres i a domicili.

    Si no es prenen mesures diferents, l’any que ve no obtindrem resultats diferents, tornarem a veure i a parlar del mateix. I torna la mateixa pregunta: no es pot o no es vol?

  • Els motius del col·lapse a urgències durant l’època de grip es repeteixen cada any

    Com ja publicàvem en aquest diari, tots els anys, a principis de gener, hi ha una epidèmia de grip estacional. L’increment de pacients crea més demanda als centres sanitaris. Això és previsible i, per tant, les mesures a prendre també ho haurien de ser.

    S’està parlant molt de la situació dels hospitals i dels centres d’Atenció Primària però per entendre perquè això es reprodueix cada any cal llegir per separat tots els factors que intervenen. També cal saber què és la grip i, no per parlar en termes d’epidèmia, veure-la com una malaltia letal des d’un inici.

    De fet, s’ha de ser conscient que no tots els refredats o grips requereixen visita al metge, alguns només necessiten repòs. La grip generalment es cura a casa, rentant-se molt les mans per no transmetre la malaltia a altres persones i amb algun antitèrmic, medicament per tractar la febre, per trobar-se una mica més bé sense necessitar antiobiòtics ni altres medicaments que sí necessitarien recepta. Fer massa ús dels hospitals en aquests casos, han denunciat en diverses ocasions des de la CAMFIC (Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària), també es culpa del protagonisme que se’ls hi dóna: si els hospitals parlen de la grip i diuen que estan col·lapsats, s’envia un missatge de gravetat i això crea un efecte crida. Albert Planes, membre del grup d’ètica de la CAMFIC, apunta en aquest sentit que la major part dels problemes derivats de malalties respiratòries en general no requereixen atenció hospitalària: «paracetamol, aigua i repòs».

    Els plans de contingència territorials per millorar l’atenció continuada i urgent són insuficients

    L’Hospital de Vall Hebron de Barcelona ha tingut gairebé 100 pacients pendents de llit a urgències molts dies.  L’Hospital del Mar ha superat els 160 i amb més d’una quarantena que esperaven més de 24 hores. Per entendre la complexitat de les xifres, diverses xarxes socials publiquen la situació en la que es troben els hospitals actualitzant diàriament el número de pacients en espera a les seves urgències. És el cas del compte @UrgenPSMar que fotografia quantes persones estan sent ateses, quantes pendents de ser ingressades i passar a planta i quantes pendents de visita. 

    L’Hospital del Mar celebrava a principis d’estiu del 2017 la inauguració de les noves urgències del centre. Aquestes urgències arribaven nou anys després del seu inici, ja que s’havien aturat per les retallades entre el 2010 i el 2015. Treballadors del centre expliquen que aquestes «no serveixen» perquè «per molt que hi hagi més espai, no hi ha més personal i no es pot cobrir». La proporció de treballadors per pacient és d’una sola auxiliar d’infermeria per 20-26 malalts. Això, segons els treballadors, crea angoixa i la sensació «de no fer bé la seva feina».

    Les dades del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya afirmen que l’activitat gripal supera el llindar d’epidèmia per segona setmana consecutiva: hi ha 299,4 casos per cada 100.000 habitants i preveuen que encara augmenti en les properes setmanes. Cal tenir en compte que el llindar epidèmic establert per aquesta temporada és de 109,4 casos per 100.000 habitants.

    Les dades, que es recullen dins el Pla d’Informació de les infeccions respiratòries agudes a Catalunya (PIDIRAC, temporada gripal 2017-2018), també donen a conèixer que la taxa presenta un descens en els grups de 0 a 4 anys i de 5 a 14 mentre que incrementa la incidència en els adults, especialment en els majors de 64 anys.

    Les comparatives de les visites realitzades afirmen que l’activitat urgent ha incrementat un 9,9% respecte la mateixa setmana del 2017 i el nombre d’ingressos hospitalaris ho ha fet un 5,6%. Durant la setmana de l’1 al 7 de gener, els professionals sanitaris dels hospitals han atès un total de 75.412 urgències, 9.316 de les quals han requerit ingrés hospitalari (12,4% del total).

    Pel que fa als equips d’atenció primària, durant la setmana de l’1 al 7 de gener han atès un total de 425.435 visites, un 20% més que la setmana anterior. Del total de visites realitzades durant aquesta setmana, 405.797 s’han realitzat als CAP i 19.638 al domicili del pacient. En comparació amb la mateixa setmana de l’any anterior, els equips d’atenció primària han realitzat un 4% més de visites. Pel que fa als centres d’urgències d’atenció primària (CUAP), durant la setmana de l’1 al 7 de gener han atès un total de 28.341 visites.

    No adequar les instal·lacions, el nombre de treballadors o no saber com visitar-se participen del col·lapse a urgències

    Un dels motius pel què la grip col·lapsa les urgències és la poca previsió que el Departament de Salut té a l’hora de planificar quants treballadors són necessaris o quants llits extres caldrà habilitar.

    El col·lapse de les urgències es fa més evident per la grip perquè es veu concentrat en el temps durant 10-15 dies però aquests serveis, indiquen els professionals que hi treballen, «sempre estan a punt de col·lapsar-se». Molts dels factors que ajuden a que això sigui més visible per la grip no tenen una possible solució o abordatge a curt o mitjà termini.

    També es parla sobre l’abús que es fa de les urgències dels hospitals i es recomana anar als Centres d’Atenció Primària (CAP). El problema, segons Planes, és que no es reforça el personal dels CAP i no poden amb totes les visites que reben. Metges de la Primària denuncien agendes diàries on hi ha més de 50 visites programades. En aquest sentit, Planes opina que, any rere any, «els companys d’urgències demanen que augmentin la dotació als hospitals però s’ha vist que aquesta solució no és la millor, cal augmentar la dotació també de l’Atenció Primària».

    La solució al col·lapse, apunten diversos professionals, és múltiple. Una persona sana que té la grip només necessita de 3 a 5 dies de repòs. Sabent que la grip no té cura més enllà del repòs, l’aigua i algun antitèrmic, Planes proposa que no sigui necessari visitar-se per agafar una baixa curta. D’aquesta manera es descongestionarien les urgències als CAP. «Tenim molts pacients que no necessiten visitar-se: saben què els hi passen i el què han de fer. Només acudeixen al CAP per agafar la baixa», diu Planes.

    Albert Planes indica que en els darrers anys s’han perdut més de 3.000 professionals a l’Atenció Primària. La població de Catalunya sap que la situació a la Primària també està col·lapsada fora de l’època de grip. Això provoca que, segons Planes, «en no tenir Atenció Primària de referència», acudeixin directament als Hospitals.

    A la reducció de personal es suma també haver estat en època de festius. “Quan són vacances molts centres privats i residències geriàtriques tenen menys personal i envien als pacients a l’hospital”, comenta Josep Martí, que va ser director assistencial de Vall d’Hebron.

    Davant de tot això, un dels sectors professionals que pateix amb més intensitat el problema és el dels metges i infermers de família, presents tant en els centres de salut com en els serveis d’urgència de molts hospitals i en els CUAP (Centres d’Urgències d’Atenció Primària). Amando Martín Zurro, especialista en Medicina de Família i Comunitària i Medicina Interna, opina que això genera desesperació: «per una banda per l’angoixa de la sobrecàrrega de treball que viuen juntament amb el risc per a la qualitat i seguretat de l’assistència que significa i, per altra banda, per la manca d’esperança de solucions».

    Gestionar i dedicar recursos a l’Atenció Primària perquè funcioni tot el sistema

    «Preveure una situació que saps que arribarà amb agendes especials per aquells dies no és difícil, només cal pensar-hi». Algunes propostes que fan des del Fòrum Català d’Atenció Primària, un espai de debat creat per treballadors de l’Atenció Primària, són oferir ampliar horaris als professionals, pagant o a canvi de festius en un període menys exigent; deixar de fer coses que es poden fer en altres períodes com ara seguiments de malalts crònics o analítiques; comptar amb la infermeria per fer-se responsable de les urgències…

    Any rere any s’anuncien mesures per evitar el col·lapse, la majoria dirigides a canvis o ampliacions dels mateixos serveis d’urgències. Aquests, afirmen a partir d’estudis des dels moviments socials que aposten per una sanitat pública i de qualitat, es podrien reduir en un 30% si hi haguessin serveis suficients a domicili, sanitaris i socials però des del 2010 s’ha perdut personal i s’han tancat llits. Cal aleshores fer polítiques que canviïn l’estructura del model sanitari actual: fer canvis capaços de donar les respostes més adequades a les actuals necessitats. Ens en posava un exemple de les despeses que comporta donar una mala atenció o una atenció no necessària la Dra. Cesca Zapater quan explicava el cas d’un home que volia i podia ser curat a casa i no pas ser traslladat a l’hospital.

    Saber on visitar-se és important per estalviar recursos i temps. Els serveis d’urgències dels centres d’atenció primària  (CUAP) segueixen sent desconeguts per a molts pacients que van directament als hospitals.  En aquests, com que no hi ha llits lliures, el drenatge de pacients que han d’ingressar des d’urgències s’allarga més del compte, de manera que pacients esperen sovint als passadissos més de 24 hores a ser traslladats a planta.

  • «Es va multiplicar el personal sanitari habitual per 2 o 3 de forma espontània»

    Setze persones van ser assassinades en un atemptat terrorista a Barcelona el 17 d’agost, quan una furgoneta es va abalançar sobre la zona de vianants de la Rambla per atropellar el màxim de vianants possible. A partir d’aquest moment, un ampli dispositiu de professionals de la salut s’activa. Parlem amb Julio Pascual, Director de l’Àrea Assistencial i Mèdica de l’Hospital del Mar de Barcelona. Aquest hospital, per la seva proximitat al lloc de l’atemptat, va ser el que va rebre el nombre més gran de pacients.

    Com arriba el primer avís?

    A les 17:10 h de la tarda, el doctor Luis Molina, el cap de secció de cardiologia, que estava de cap de guàrdia aquell dia, rep una trucada del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM). És quan els equips del SEM arriben a la Rambla. Ens anunciaven que hi havia hagut un atemptat a la zona i que en breus començarien a enviar gent a l’hospital. A partir d’aquest moment, els responsables mèdics i d’infermeria van a Urgències i avisen a tot el personal de l’hospital perquè es concentrin allà. Per sort aquesta àrea s’havia inaugurat abans de l’estiu amb el doble d’extensió, això ens ha facilitat les coses. Amb les antigues hauria estat molt més dur.

    A les 17:40 h arriba el primer pacient a l’Hospital del Mar. Hi ha tot un dispositiu esperant-ho. Com que no sabíem quin volum de pacients arribarien, tot el personal estava multiplicat. Se suspenen dos quiròfans programats amb qüestions que podien esperar. En total es preparen cinc quiròfans. En una guàrdia convencional d’agost tenim un quiròfan actiu, dos en una punta de patologia.

    Vau haver de trucar al personal de l’hospital perquè vingués de reforç?

    Pràcticament no va ser necessari perquè van començar a venir metges i infermeres que viuen a Barcelona que aquest dia no treballaven perquè estaven de vacances o perquè havien acabat el torn. Van venir cirurgians, traumatòlegs, intensivistes… Es va multiplicar la dotació habitual per dos o tres de manera espontània. Avisem a un neurocirurgià de reforç perquè vam haver d’operar a dos pacients de neurocirurgia amb traumatisme cranial greu. A més de quatre de traumatologia per múltiples fractures i patologies molt greus. Fins i tot vam operar a doble equip en un mateix quiròfan. Va arribar un moment donat en el qual vam haver d’enviar a casa a molts professionals perquè s’acumulaven i hi havia més metges que pacients.

    Com es decideix a quin hospital van els ferits?

    El SEM és qui decideix. Coneixen perfectament els dispositius de cada centre de Barcelona, perquè treballen cada dia en col·laboració amb els equips dels hospitals. Al centre coordinador es decideix a quin hospital es porta al pacient, en funció de la proximitat, la rapidesa, la capacitació del centre, etc. Per a la immensa majoria de patologies, els quatre grans centres, Vall Hebron, Clínic, Sant Pau i Mar estan capacitats per a gairebé tot indistintament. Si fossin tots al mateix lloc, per criteri de proximitat, hi hauria un problema de logística. Com que es reparteixen, pots treballar de manera molt més organitzada. Cal destacar també el treball que va fer el CUAP Perecamps, que va assumir molts pacients i va tenir un treball de primera línia de foc molt intensa.

    Ha passat una setmana i molt pacients han baixat de la categoria de crítics a greus.

    Hem arribat a tenir entre tots els centres a 15 pacients molt crítics. Aquesta xifra ha anat baixant de crítics a greus. El passat dimarts quedaven 2 persones crítiques. S’ha fet una bona feina. De les 16 persones que han mort, la majoria ho van fer a la mateixa Rambla o al cap de poques hores de l’atemptat. Només una dona va morir una setmana més tard dels atemptats de Barcelona. Durant la primera setmana hem pogut treure de la situació a diversos pacients greus. Ens podem felicitar pel treball de tothom i d’un dispositiu que ha funcionat.

    Quan arribeu a la Rambla aquí hi ha ferits físics però també moltes persones impactades pel que han viscut.

    Des del primer dia ens estan gotejant pacients que acudeixen a urgències amb quadres d’ansietat, d’angoixa i de depressió. Hi ha un dispositiu de psicòlegs, metges de família, infermeria, serveis socials, però també un dispositiu concret que ha posat en marxa el Departament de Salut que està atenent aquest tipus de patologies. De fet, no paren de venir, a poc a poc, pacients que pensaven que estaven bé i de sobte senten molta angoixa.

    «Alguns professionals tindran una certa síndrome post traumàtica», explica el doctor Pascual / ROBERT BONET

    I per als professionals, quin impacte suposa?

    El nostre treball està cada dia enmig de la patologia, el sofriment, la malaltia, etc. En moments com el de l’atemptat, has de tenir el cap fred i assumir un rol de cura de la població. Això després passa factura i has de pair les emocions. Les situacions que vius, les famílies trencades que coneixes, tanta angoixa i dolor innecessari i immerescut és dur de metabolitzar. Intentes descansar, relaxar-te… Intentem no perdre l’ànim, trobar-li el punt de satisfacció pel deure complert, d’esperança, per veure tanta potència humana i professional a l’hospital. Però, òbviament, alguns professionals tindran una certa síndrome post traumàtica. Però després se’ns passa i estem preparats per al següent que pugui venir. És com els bombers pels incendis, nosaltres pels ferits.

    Estàveu preparats per a alguna cosa així?

    Hi ha un protocol d’incidents de múltiples víctimes. És un protocol senzill que es basa fonamentalment a concentrar la potència de l’hospital i dels dispositius de la zona on acudiran els pacients, oblidar-nos del que estava programat fins a les següents hores o dies, i posar tots els recursos necessaris. Això funciona. En el fons mai estàs preparat per a alguna cosa així, però en el moment que passa un fet d’aquestes característiques et poses mans a l’obra. Els professionals que tenen molts anys d’experiència lideren el treball dels més nous, altres et miren i et pregunten què fer. L’important és que surt la millor versió de cada un. La gent no mira horaris ni torns. La nostra vocació és de servei.

    Un servei que es va veure agraït dissabte, a la manifestació de Barcelona. La primera fila estava reservada per a professionals d’emergències, com ara personal sanitari i policial.

    Això és bonic i s’agraeix, ens sembla perfecte. A més van anar uniformats amb la bata. Qualsevol agraïment o reconeixement ho agraeix tot el món. Bona part del nostre sou és aquest.

  • Quatre hores deshidratada a urgències als 96 anys: «Em trenca el cor veure la meva àvia així»

    Aquest és un article publicat a eldiario.es Andalusia

    El seu nét va denunciar públicament el que estava vivint. Hores d’espera a les urgències d’un hospital de Sevilla per atendre la seva àvia, de 96 anys, deshidratada i procedent d’una residència d’avis de Dos Hermanas on li acabaven de donar l’extremaunció. Així va estar unes quatre hores, segons explica a eldiario.es Andalusia Christian de Sant Roman, que va difondre una publicació que ha corregut com la pólvora a Twitter i que afirma que ho va fer per denunciar la «falta d’organització» al centre sanitari a l’espera que «serveixi per alguna cosa». «A veure si les xarxes socials no serveixen només per publicar fotos de Cristiano Ronaldo», apunta.

    El seu missatge anava dirigit a Susana Díaz, la presidenta andalusa. ‘Espero que la seva família no hagi de passar per això’, li deia al tuit. De Sant Roman, que es dedica als negocis, assegura «humilment» que «no és manca de recursos sinó de com s’estan fent servir». La seva àvia, una infermera parisenca de la Creu Roja que va treballar atenent soldats a la Segona Guerra Mundial i que fa uns 15 anys que viu a Andalusia, segons relata, està ara ingressada al veí Hospital El Tomillar, a la carretera entre Dos Hermanas i Alcalá de Guadaíra. «Amb tot el que ha viscut, em trenca el cor veure-la així», comenta.

    Després de ser atesa pel seu metge a la residència dilluns al matí, aquest home va anar amb la seva germana, el seu pare i la seva àvia a l’Hospital Virgen de Valme. Va estar «unes quatre hores» a la sala d’espera a la qual pertany la imatge, envoltada d’una trentena de persones aproximadament. La van veure i la van passar a una zona millor, «al final del passadís a l’esquerra», ironitza el denunciant dins de la seva «indignació» per la situació viscuda. El pitjor va venir després, diu, quan cap a les 21 hores van demanar una mica de menjar i «no ens van poder donar ni un iogurt». «Vam haver d’anar a per un potet de nadó i allà mateix l’hi vam donar», assenyala.

    Christian de Sant Roman no només va difondre la imatge a les xarxes socials sinó que va anar a denunciar el cas a la policia. Segons explica, els agents el primer que li van preguntar va ser si la seva àvia havia mort mentre esperava a ser atesa. Davant la resposta negativa, segons diu, li van comentar que no hi havia res a denunciar allà, que posés una queixa davant l’administració competent.

    «Espero que Susana Díaz tingui la decència de rebre’m», assenyala.

    «La situació és recurrent», assenyala a aquest diari Luis González, secretari d’acció sindical de sanitat a CCOO Sevilla. «No és un problema de les urgències del Valme, encara que de vegades es col·lapsin, sinó del tancament continuat de llits d’hospitalització en tots els centres, és una cosa estructural a Sevilla», indica. «Sevilla necessita més llits, és una cosa que venim reivindicant i que se solucionaria en part amb la reobertura de l’Hospital Militar, abandonat a la seva sort. A l’estiu es tanquen llits. Disminueix la demanda però no es pot afinar tant», diu el sindicalista.

    Per la seva banda, Reyes Zabala, portaveu del sindicat d’infermeria Satse a Sevilla, assenyala en aquest mateix sentit que «no s’han de normalitzar aquest tipus de situacions, tot el contrari, no són admissibles i cal denunciar-les». En aquest cas, l’hospital «ja està amb el Pla de Vacances i té dues ales tancades», detallant que «hi ha 64 llits tancats a dia d’avui». «Els temps d’espera augmenten per no haver-hi disponibilitat de llits», assenyala Zabala, que demana també «diligència» a l’hora de reobrir llits als centres hospitalaris sevillans si calen, posant l’accent en què «no ens conformem amb el que està passant amb la nostra sanitat pública per la mala gestió que s’està aplicant».

    Els arguments del centre

    «Els dilluns són sempre dies complicats en qualsevol hospital», diuen fonts oficials del centre sanitari de Valme, al·ludint a «un petit repunt» de pacients aquest dilluns respecte a altres dies tot i que «dins del normal». La veritat és que no és la primera vegada que passa una cosa similar en aquest centre. Pel que fa a la situació concreta d’aquesta senyora de 96 anys confirmen que va ingressar amb «símptomes de deshidratació» i que la pràctica de «diverses proves» pot provocar «demora» a l’hora de ser traslladada a una habitació. «Els ingressos no són immediats», afegeixen.

    «Des de l’Hospital de Valme no podem oferir dades clíniques ni assistencials de pacients per motius de confidencialitat, però la família tindrà la resposta del centre a la reclamació presentada, un cop s’analitzi amb detall el cas clínic i els diferents passos fets per donar resposta a la pacient, que aquest dimarts ha passat a planta després de la seva primera atenció a Urgències, i el seu pas posterior a Observació, i sempre seguint les indicacions del personal mèdic responsable de la seva atenció», argumenten en una resposta escrita davant la demanda d’informació per part d’aquest diari.

    Afirmen també que dilluns «es van atendre un total de 420 pacients, xifra dins de la demanda habitual dels dilluns, dia de la setmana amb més demanda assistencial, tot i que registrant-se un pic puntual en horari de matí». El centre disposa d’un sistema de triatge seguint el model organitzatiu proposat pel Pla Andalús d’Urgències i Emergències, que permet prioritzar l’atenció als pacients en funció de la gravetat de manera que, tot i que hi hagi un increment del nombre de persones que van a les Urgències, el sistema de triatge identifica i prioritza els pacients més greus per a ser atesos d’una forma precoç, expliquen. «El centre està preparat per atendre un major augment puntual de la demanda a Urgències com el registrat», afegeixen.

    El centre també vol aclarir que, després de ser classificat el pacient, és avaluat en consulta mèdica, on es valora la necessitat de proves complementàries i de cures. Després de rebre els resultats es torna a reavaluar al pacient, les seves necessitats i els resultats de les proves complementàries. Tot això, permet decidir si el pacient pot anar-se’n d’alta o si requereix passar a observació i seguir sent monitoritzat amb tractaments específics. Després de romandre en observació, pot decidir-se la seva alta, un cop estabilitzat, o cursar el seu ingrés hospitalari. Aquest hospital monitoritza constantment l’afluència de pacients a la porta d’Urgències, de manera que pot prendre les mesures necessàries per atendre l’increment de la demanda de forma àgil i prioritzant les necessitats d’assistència dels pacients segons les seves necessitats pels processos clínics que presenten.

    Pel que fa als aspectes relacionats amb la confortabilitat i intimitat, «aquest hospital segueix treballant per millorar i minimitzar possibles molèsties que es generen durant l’espera», indiquen.

    El «col·lapse» a l’Hospital de Valme

    Fa exactament un mes, l’Hospital de Valme va ser objecte d’una mobilització per denunciar el «col·lapse» en les urgències hospitalàries. En concret, mig centenar de persones van participar al juny a la primera de les mobilitzacions convocades per Marea Blanca a Sevilla per denunciar el col·lapse «crònic» que pateixen els serveis d’urgències dels centres del Servei Andalús de Salut (SAS) a la província, a conseqüència de la manca de personal i les «contínues» retallades econòmiques que està patint la sanitat pública.

    Un dels portaveus de Marea Blanca a Sevilla, Sebastián Martín Recio, lamentava l’»empitjorament de la qualitat assistencial» de la sanitat pública, a conseqüència del «tancament d’ales als hospitals i la reducció del nombre de llits», i assenyala que són els pacients els que «pateixen en les seves carns l’augment de les llistes d’espera i la demora d’atenció a les urgències». «Els pressupostos que té ara la sanitat andalusa, conseqüència de les retallades dels últims anys, són insuficients», denunciava.

    En la protesta van estar presents representants dels sindicats USO, CCOO i Satse; del col·lectiu d’usuaris de la sanitat pública, amb el seu portaveu Dolors Dávila al capdavant; així com Facua Sevilla i representants polítics com el coordinador provincial d’IU, Manuel Lay, o l’alcalde de Los Palacios i Villafranca (IP-IU), Juan Manuel Valle.

    Marea Blanca a Sevilla denuncia que els serveis d’Urgències dels hospitals sevillans estan patint un «progressiu deteriorament» a causa d’un espai «insuficient i, de vegades, poc apropiat» i a l’»altíssima» càrrega de treball que suporta el personal, que, «malgrat el seu encomiable esforç i professionalitat, provoca la saturació del servei i demores inacceptables en l’assistència que es dispensa als usuaris».

    A més, la manca de llits hospitalaris retarda els ingressos a planta, el que obliga els pacients a romandre a les Urgències o a les unitats d’Observació dels hospitals, «que pateixen un col·lapse permanent». La plataforma subratllava que el problema de saturació de les Urgències es veu, a més, agreujat a l’estiu per la reducció de les plantilles a conseqüència de les vacances.

  • Treballadors de l’Hospital del Mar denuncien ‘coŀlapse’ a les noves urgències

    Un mes després que Puigdemont, Colau i Comín inauguressin les noves Urgències de l’Hospital del Mar, els treballadors denuncien la situació del servei. Manuel Royo, president del Comitè d’Empresa, explica que si bé estan molt satisfets amb l’obertura del nou espai, el servei es troba col·lapsat «pràcticament des de l’endemà de la inauguració». La manca de drenatge o, dit d’una altra manera, la impossibilitat d’ingressar a planta pacients ja diagnosticats a les Urgències de forma ràpida, fa que alguns s’esperin en boxs fins a 72 hores. «Hi ha molt d’espai però no hi ha drenatge», diu Royo, que insisteix en què el principal problema a les urgències té a veure amb la manca de llits disponibles a planta.

    En aquest sentit, expressa la necessitat d’acabar la resta d’obres d’ampliació de l’hospital, que preveuen una dotació més gran de llits per al centre. Qui també denuncia el «col·lapse» del servei és Xavi Tarragon, auxiliar d’infermeria al servei de cirurgia vascular de l’Hospital del Mar i delegat sindical de CATAC-CTS/IAC-CGT al Parc Salut Mar.“Les noves Urgències no solucionen gaire cosa i el col·lapse continua sent bastant constant”, lamenta aquest treballador.

    Un altre auxiliar d’infermeria de l’hospital, que prefereix mantenir-se en l’anonimat, explica com, per exemple, divendres passat hi havia persones a Urgències que feia més de dotze hores que hi eren i com d’altres feia més de 72 hores que esperaven per ser traslladats a planta. El treballador també assegura a aquest mitjà que alguns boxs d’aïllament -pensats per a casos com ara un pacient amb meningitis o tuberculosi que requereix està aïllat de la resta- s’han doblat de manera que hi ha dos pacients en lloc d’un, mentre que els que requereixen aïllament s’han traslladat en boxs convencionals.

    Per la seva banda, l’Hospital del Mar reconeix un augment de l’activitat a l’àrea d’urgències -d’un 6,3% al juny- però ho atribueix a “una qüestió de sobrecàrrega assistencial”. “Durant la setmana del 19 de juny hi va haver dies en què les urgències es van incrementar de manera considerable, fins a un 40%, però sense poder dir que hem estat col·lapsats”, asseguren a aquest mitjà.

    Tarragon comparteix amb Royo que el nou edifici ha permès que els pacients que estan en boxs estiguin millor, però critica que quan augmenta la pressió assistencial i s’acumulen els pacients a les urgències, s’opti per ocupar espais no habilitats, com ara en passadissos i, fins i tot en alguns casos, davant de sortides d’emergència. “S’ha de tenir en compte que tenim 20 boxs tancats amb motiu de la remodelació de l’àrea de les antigues Urgències”, comenten des de l’hospital.

    Segons Tarragon, s’ocupen espais no habilitats per la impossibilitat de traslladar a planta els pacients atesos a urgències que ja poden ser-hi derivats. “El Consorci té un 18% dels llits tancats permanentment”, assegura preocupat per un empitjorament de la situació durant l’estiu, quan el dispositiu de Salut preveu el tancament de llits de forma temporal entre juliol i setembre.

    Des de l’Hospital del Mar però, matisen que no hi ha cap llit tancat al centre i que on hi ha llits tancats és a l’Hospital de l’Esperança, també del Consorci Parc Salut Mar. “Hi ha dues unitats (70 llits) no operatives, que no poden ser ocupades per haver quedat obsoletes i que requereixen d’una obra de remodelació. El Servei Català de la Salut (CatSalut) està estudiant un pla per poder reobrir-les, especialment si es necessiten quan s’iniciï la segona fase del projecte d’ampliació de l’Hospital del Mar”, expliquen.

    Manca de personal a Urgències

    Tant Royo com Tarragon asseguren que les Urgències necessiten també més personal. Així va explicitar-ho el Comitè d’empresa a finals de maig, pocs dies després que es posés en marxa el nou servei. El Comitè demanava doblar el nombre de professionals sanitaris i ampliar, per tant, la plantilla d’Urgències en trenta persones. 

    Treballadors del centre protesten per la manca de personal, el dia de la inauguració / © SANDRA LÁZARO

    Davant d’aquesta petició, la direcció del Parc Salut Mar va assegurar a través d’un comunicat que destinaria més d’un milió d’euros addicional a incrementar la plantilla en 32 professionals, principalment infermeres, auxiliars d’infermeria i portalliteres. Des de l’hospital asseguren que “majoritàriament són professionals per al servei d’Urgències, però també per altres serveis que acull el nou edifici”. Segons les mateixes fonts,la majoria ja s’han incorporat i falten els que reforçaran el bloc obstètric que obrirà al setembre. Amb tot, Royo insisteix en la necessitat d’ampliar el nombre de professionals, avui dia «insuficients», i valora que especialment calen més portalliteres i infermeres. El mateix treballador que no vol donar el seu nom assegura que si bé «les urgències s’han triplicat en espai i el pacient ha guanyat en comoditat el personal és pràcticament el mateix i les ràtios d’infermeria recomanades no es compleixen».

    L’edifici nou, a més de fer possible l’ampliació de les urgències i emergències mèdiques, així com de diversos serveis d’hospital de dia, de l’àrea obstètrica i de les urgències de ginecologia, ha permès també agrupar els serveis oncològics de l’Hospital del Mar, ja que fins ara l’oncologia radioteràpica es duia a terme a l’Hospital de l’Esperança. L’edifici nou suposa la finalització de la primera de les tres fases d’ampliació de l’hospital del Mar i ha costat prop de 80 milions d’euros, que han finançat per la Generalitat (42) i l’Ajuntament de Barcelona (34), les dues administracions que integren el Consorci Parc Salut Mar.

    Els veïns de Sant Martí i Ciutat Vella i els professionals de l’Hospital del Mar han hagut d’esperar nou anys per veure les noves urgències del centre acabades després que les obres s’aturessin per les retallades entre el 2010 i el 2015.

  • Cinc mesures engrescadores que Toni Comín no ha concretat

    El passat 7 de juny, durant la visita del nou edifici de l’Hospital del Mar per part de diferents autoritats, un grup de veïnes i treballadores van rebre al conseller de Salut, Toni Comín, entre crits de “Menys propaganda i més solucions”.

    I és que durant l’any i mig transcorregut des del nomenament de Toni Comín com a conseller de Salut aquest ens ha anat deixant uns quants titulars, a priori, engrescadors. Malauradament cap de les mesures anunciades ha estat concretada amb detall i les que s’han apropat a la concreció, s’han plantejat a quatre anys vista i/o han anat acompanyades sempre d’un matís: “sempre que el pressupost ho permeti”. Repassem algunes d’aquestes mesures.

    Desprivatització

    El quinze de gener de l’any passat llegíem a bona part de la premsa les declaracions del conseller, que deia que «el model SISCAT [la xarxa pública d’hospitals] ha de tornar a la seva essència”. “Només hi ha d’haver operadors hospitalaris sense ànim de lucre», va dir.

    Tot aquest gran procés desprivatitzador, fins ara, ha estat traslladar l’activitat contractada pel Servei Català de la Salut (CatSalut) a la Clínica del Vallès (centre privat) al Parc Taulí (centre públic). Prou. Res més. Això es tot. Bé, sí, s’està negociant la compra de l’Hospital General de Catalunya. Hospital propietat de Quirón Salud i que ja ha estat rescatat-pagat amb diners públics en diverses ocasions.

    Conveni INSS-ICAM

    Després de tot un any de treball i denúncia de la Plataforma d’Afectats per l’ICAM i l’INSS (LA PAICAM), a finals del mes de desembre passat, el conseller es va veure obligat a reconèixer l’existència de criteris economicistes entre l’INSS i l’ICAM. El conveni que els uneix deixa clar que la Generalitat percebrà més diners de l’INSS com menys baixes doni, com més curtes siguin com menys incapacitats reconegui. Comín ho va titllar d’inadmissible ja que «contravenen les funcions assistencials amb criteris economicistes» i va assegurar que no permetria aquest apartat en el nou conveni (ara mateix en fase de negociació).

    Malauradament, en una posterior conversa amb el conseller, en el marc d’una trobada amb la Marea Blanca, va manifestar que “l’INSS no va rebre amb gaire satisfacció aquesta notícia i que potser era millor acceptar aquestes condicions que no dependre directament de l’INSS” com succeeix en altres comunitats autònomes. Si fem cas a la mitjana de dies de durada de baixa entre les diferents comunitats no sembla que hagi de ser pitjor. Catalunya està força per sota de tota la resta, exceptuant Navarra.

    Menys de 24 hores a Urgències

    A finals de febrer d’enguany s’aprovava al parlament una Resolució que garantia ser atès a qualsevol servei d’Urgències del país en no més de 24 hores. És a dir, o ingresses a una unitat de l’Hospital o marxes cap a casa. No és però fins a mitjans d’abril que es presenta el Pla Nacional d’Urgències de Catalunya (PLANUC). Aquest ens parla de reduir en un 10% el nombre pacients que superen les 24 hores a un box d’Urgències i deixar aquest percentatge a zero en quatre anys. En un article anterior ja parlàvem de com creiem que s’ha d’abordar el tema per eradicar les saturacions permanents a urgències. El PLANUC se’ns queda curt i dubtem que solucioni de forma efectiva un problema d’aquesta dimensió.

    Reforçar l’Atenció Primària

    A mitjans de maig, i a causa, sens dubte, de la pressió social i professional a càrrec de Rebel·lió Primària, Toni Comín va presentar un pla de difícil pronunciació, l’ENAPISC, (Estratègia nacional d’atenció primària i salut comunitària).

    Una de les principals crítiques que es podria fer a aquest pla, al meu parer, és que és un model continuista, que segueix centrant-se en la patologia i el diagnòstic i no en la persona. Un altre motiu de crítica és una total manca de concreció i de dotació pressupostària. “Sempre que el pressupost ho permeti” va dir en la seva compareixença el conseller. I per si encara queden dubtes, organitzacions tan antagòniques com la CGT i el Col·legi de Metges de Barcelona coincideixen en la insuficiència del pla.

    Activació de 18 unitats de Síndrome de Sensibilitat Central

    Han estat necessaris nou anys perquè el govern fes cas a una resolució del Parlament presentada el maig del 2008 per l’actual conseller. Cal destacar de nou la tasca de La PAICAM, que durant els darrers mesos no ha parat de fer públic i denunciar l’incompliment d’aquesta resolució. Només amb pressió social s’ha aconseguit que la conselleria s’hagi vist obligada a engegar el pla d’implantació de 18 unitats especialitzades en atenció a persones amb síndromes de sensibilització central (SSC). Més de 250.000 persones estan afectades a tota Catalunya i es troben sense una atenció especialitzada adequada per la seva dolència.

    Aquests són alguns dels titulars “d’artifici” més significatius. Deixem per a un altre article, propostes que ens semblen desgavellades, com l’avantprojecte que pretén perpetuar i consolidar l’activitat privada a la pública o el fet d’animar a les usuàries a trucar al 061 abans d’acudir a urgències. Doncs això Sr. Conseller. Menys propaganda i més Solucions.

  • «Ens demanaven 5.000 euros per tenir el nen ingressat una nit, els metges no entenien res»

    «La foto hauria de ser a l’inrevés, a l’altra banda de l’hospital, amb el mar de fons», fan broma Walter Anibal Duarte i Johanna Ester Aguiar. Aquesta parella d’argentins va arribar divendres passat a Barcelona per fer turisme amb els seus dos fills, Demian Alessio (4) i Vladimir Tomás (10). No obstant això es van passar el cap de setmana a l’Hospital del Mar, on van haver de portar al petit d’urgència per una bronquitis greu aguda, patint per no poder pagar els 5.000 euros que el centre públic els demanava.

    Ara respiren alleujats: el petit ja ha estat donat d’alta i l’hospital els ha retornat el dipòsit de 1.000 euros que van pagar després d’admetre un «lamentable error» per una facturació il·legal. Arribar fins aquí ha requerit, amb tot, de la intervenció dels metges i de membres de la Plataforma per una Sanitat Universal a Catalunya (PASUCat).

    Al poc d’aterrar en Demian tenia tos i mucositat però a la tarda la cosa va empitjorar, va agafar febre i tenia dificultats per respirar així que els seus pares van decidir fer cas de les recomanacions dels professionals sanitaris que els havien atès a través del telèfon 061 i se’n van anar a l’Hospital del Mar. «Només arribar [a Urgències] vam dir que no tenia targeta sanitària, que estava com a turista, i va sortir un noi del departament d’atenció al pacient internacional que ens va demanar un dipòsit de 500 euros», explica Walter Anibal.

    Tot i que la normativa estatal i autonòmica estableixen que l’atenció urgent està garantida fins a l’alta mèdica i que els menors han de ser tractats com a residents espanyols, l’hospital va demanar directament a la família abonar un dipòsit fins i tot abans d’acceptar veure al nen. Així ho recorden els seus pares, que expliquen que van interlocutar amb una persona del servei d’atenció al departament internacional, gestionat per l’empresa privada International Care Patient Assistance SL.

    Carlos Losana, pediatre i membre de la Plataforma per una Atenció Universal a Catalunya (PASUCat), explica que el que va succeir va contra la normativa del Servei Català de la Salut «que estableix que primer s’atén la urgència i després es gestiona el cobrament». «És una denegació d’assistència, que és una deficiència greu», conclou.

    «Un cop fet el dipòsit va venir una pediatra a dir-nos que havien de portar-lo a urgències pediàtriques però abans de res ens van demanar els diners», assegura Walter Anibal Duarte. El calvari burocràtic, però, no va acabar aquí.

    «La xifra és alta»: 5.000 euros per nit ingressat

    L’equip mèdic va considerar que el nen havia de passar almenys aquella nit a l’hospital així que el van ingressar. «A les tres del matí va venir un noi a dir-nos que havíem de pagar més per l’internament, que els 500 del dipòsit no ens arribaven», recorda Johanna Ester Aguiar. «Ens va dir que la xifra era alta: 5.000 euros per nit d’hospitalització», explica en Walter Anibal. «El nen estava acabat d’ingressar, amb febre, cridava i ell volia que aconseguíssim plata«, afegeix la mare de Demian. En aquell moment el petit tenia dificultats per respirar i necessitava oxigen.

    Davant la pressió exercida per aquesta persona van trucar a l’Argentina per tramitar una assegurança i van dipositar 500 euros més en efectiu a l’hospital, ja que acceptaven «qualsevol quantitat, com si es tractés de regatejar«. Amb tot, des del departament els van avisar que si al nen no li donaven l’alta abans de les onze del matí, haurien de pagar la diferència per arribar als 5.000 euros que els van dir inicialment.

    Segons relata la família fins i tot van ser amenaçats de trucar a la policia o ser expulsats del país si no abonaven la quantitat que els demanaven. «És totalment fals que puguin expulsar-los si tenen una autorització d’entrada i no és la primera vegada que aquesta empresa amenaça amb expulsar els pacients del país», assevera el pediatre Carlos Losana.

    La intervenció dels metges

    La sort va canviar quan en Walter Anibal i la Johanna Ester van explicar a l’equip que tractava al seu fill que no podien pagar la seva estada. Volien demanar l’alta voluntària perquè no podien pagar-la. «Quan vam parlar amb la pediatra i l’hi vam explicar es va sorprendre i ens va dir que el nen havia de quedar-se a l’hospital, que tenia dificultats per respirar i necessitava l’oxigen. Ningú entenia res», diu en Walter. Es van preocupar per si el fet de no poder pagar tindria implicacions en el tractament però la pediatra els va dir que no es preocupessin, que el tractarien igual. «Per sort l’ètica dels metges va jugar al nostre favor», assegura Losana.

    «Algú conegut sabia que el que ens estava passant era il·legal i ens va posar en contacte amb la Plataforma per una Atenció Universal a Catalunya (PASUCat) perquè sabia que podien ajudar-nos», explica Ricardo Turón, amic de la família que resideix a Barcelona i que va pagar el dipòsit inicial que l’hospital els demanava. Així, el dissabte es van acostar al centre públic membres de la PASUCat per intervenir i explicar que estaven vulnerant el que estableix el RDL 16/2012 però també el protocol del Servei Català de la Salut (CatSalut) per a l’atenció urgent. «El protocol d’atenció a urgències estableix que tant menors com embarassades que no tinguin una assegurança han de ser atesos i l’hospital ha d’oferir el formulari de declaració responsable conforme no poden pagar-ho perquè corri a càrrec del CatSalut», comenta Carlos Losana.

    Va ser arran d’aquesta mediació que l’hospital va reconèixer l’error en la facturació indeguda i el formulari va arribar 24 hores més tard. «El mateix dissabte va arribar el cap de guàrdia i ja van parlar amb ell i li van dir que ens tornarien els diners dipositats fins llavors», explica Ester.

    Imatge del cobrament del dipòsit amb el tiquet adjunt de la devolució. / CEDIDA

    Des de l’Hospital del Mar reconeixen els fets i asseguren que «es va tractar d’un error». «Quan vam tenir coneixement d’aquest es va resoldre. Ja s’ha parlat amb el responsable de l’error per aclarir els fets i reforçar la informació», afegeixen en una resposta a aquest diari per correu. Segons informació facilitada per l’hospital el nombre de pacients sense targeta sanitària i sense recursos atesos des del mes gener fins al maig superen el miler: 1291.

    Dilluns al matí en Demian va rebre l’alta mèdica i l’hospital ja ha retornat a la família els diners. «Els metges sempre van estar pendents», destaca la Johanna Ester. Després de la foto la família al complet s’allunya de l’hospital per començar a gaudir, ara sí, de la ciutat.

  • L’Hospital del Mar estrena urgències nou anys després de l’inici de les obres

    Els veïns de Sant Martí i Ciutat Vella i els professionals de l’Hospital del Mar han hagut d’esperar nou anys per veure les noves urgències del centre acabades després que les obres s’aturessin per les retallades entre el 2010 i el 2015. La inversió de prop de 80 milions -42 els ha posat la Generalitat i 34 l’Ajuntament de Barcelona- ha permès al centre públic acabar la primera fase del projecte d’ampliació, que consisteix en un edifici nou de quatre plantes.

    A més d’unes Urgències noves (que se sumen a les antigues), en funcionament des del 23 de maig, també s’han ampliat altres àrees i diversos serveis d’hospital de dia, de l’àrea obstètrica i de les urgències de ginecologia. Destaca també que l’ampliació ha permès agrupar els serveis oncològics, ja que una part es duia a terme a l’Hospital de l’Esperança, centre complementari del Mar. D’aquesta manera no caldrà que els pacients oncològics s’hagin de traslladar.

    «Avui és un dia històric», ha afirmat el president de la Generalitat Carles Puigdemont després d’una visita al nou edifici acompanyat de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i el conseller de Salut Toni Comín, entre un ampli seguici.

    «Després d’anys difícils, retallades i privatitzacions aquesta inversió és una molt bona notícia pel conjunt del sistema sanitari», ha expressat l’alcaldessa Ada Colau, que s’ha saltat el permís de maternitat per assistir a la inauguració. A més, ha insistit en el compromís de l’Ajuntament amb la defensa de la sanitat pública com «un tresor que ha costat conquerir i que cal conservar».

    Col·laboració entre administracions

    Puigdemont ha celebrat el compromís de les diferents administracions per fer possible l’ampliació del centre. «És un exemple de col·laboració eficaç entre dues administracions», ha dit referint-se a la col·laboració entre Generalitat i Ajuntament.

    També ho ha fet Colau, que ha recordat que va ser l’anterior govern municipal el que va desbloquejar les obres aturades amb una inversió de 30 milions d’euros. Per la seva banda l’actual govern va injectar-ne quatre als inicis del mandat. «Els majors èxits són compartits», ha recalcat Colau.

    Carles Puigdemont i Ada Colau durant la visita a les noves instal·lacions. / © SANDRA LÁZARO

    L’Hospital del Mar és gestionat pel Consorci Mar Parc Salut de Barcelona, creat el 2010 després d’un acord entre l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. D’aquesta forma es va constituir un consorci amb una representació del 60% de la Generalitat i un 40% de l’Ajuntament.

    Més espai i més professionals

    Una de les reivindicacions dels treballadors quan es van posar en marxa les noves urgències va ser la d’augmentar també el personal que hi treballa. El Comitè d’empresa del Parc Salut Mar -consorci que gestiona el centre-, demanava doblar el nombre de professionals sanitaris del nou servei d’urgències de l’hospital perquè compti amb 30 sanitaris més que s’afegirien als 30 que hi treballen actualment.

    Aquest dimecres el president de la Generalitat ha recordat que el Servei Català de la Salut ja ha previst un augment d’1,7 milions d’euros per les necessitats derivades de la posada en marxa de les noves urgències. Segons un comunicat de la direcció de l’hospital, aquest finançament addicional es destinarà a incrementar la plantilla equivalent a 40 hores en 32 professionals, principalment infermeres, auxiliars d’infermeria i portalliteres.

    Amb tot, el comitè no ha desaprofitat la visita de les administracions per recordar-los en un comunicat lliurat al mateix centre que si bé «les instal·lacions són molt boniques i molt àmplies el personal per atendre els pacients de manera adequada és insuficient».

  • Els treballadors de l’Hospital del Mar reclamen més personal per a les noves Urgències

    El nou edifici d’Urgències que estrenava fa pocs dies l’Hospital del Mar no compta amb prou personal. Així ho denuncia el Comitè d’empresa del Parc Salut Mar -consorci que gestiona el centre-, que demana doblar el nombre de professionals sanitaris del nou servei d’urgències de l’hospital perquè compti amb 30 sanitaris més que s’afegirien als 30 que hi treballen actualment.

    L’edifici, que constitueix la primera de les tres fases d’ampliació de l’Hospital, es va estrenar després de cinc anys de paralització de les obres per manca de pressupost. En aquest sentit la inauguració de les noves urgències representava un primer pas molt reclamat per treballadors i pacients que han viscut en primera persona unes urgències malmeses i deficitàries, un espai que encara continua actiu. Amb tot, els treballadors reclamen ara que està en marxa el nou servei que cal més personal i també més llits d’hospitalització per poder traslladar a planta els pacients atesos en aquest servei. Només d’aquesta manera, justifiquen, serà possible evitar el col·lapse i les llargues esperes a les urgències. I és que aquest centre és un dels hospitals de la ciutat que “voregen el col·lapse la major part de l’any”, segons denunciaven fa uns mesos els membres de la comissió de salut de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB).

    Pel que fa a tots els centres que engloba el Consorci Parc Salut Mar, en el qual està integrat l’Hospital del Mar, en total hi ha 255 llits tancats de 1.291 totals disponibles, és a dir, gairebé un 20% dels llits del consorci es troben en desús, segons dades facilitades per treballadors a aquest mitjà anteriorment. En aquest sentit, el president del Comitè, Manolo Royo, ha demanat que es construeixin els dos edificis de cinc plantes de 160 llits que van ser projectats però no pressupostats, i que estava previst que estiguessin en funcionament el 2017 a la zona vella del centre: «Si no, no acabarem amb el problema de les urgències», ha apuntat en declaracions recollides per Europa Press.

    «Si segueixen sense obrir el 18% de llits tancats al Consorci serà impossible derivar als pacients d’Urgències, provocant el conegut col·lapse i molt probablement tornant a ocupar amb lliteres i pacients espais en principi no pensats ni habilitats per a això. I recordem que serà amb el mateix personal», denunciava en un article d’opinió Xavi Tarragón, treballador del centre i membre del comitè d’empresa.

    L’Hospital del Mar està gestionat pel Consorci Mar Parc Salut de Barcelona, creat el 2010 després d’un acord entre l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. D’aquesta forma es va constituir un consorci amb una representació del 60% de la Generalitat i un 40% de l’Ajuntament. El consorci quedava des de llavors encarregat de gestionar l’Hospital del Mar, el centre de referència més gran de tota la institució, que dóna servei als usuaris de Ciutat Vella i Sant Martí, més de 300.000 usuaris. A la vegada també gestiona l’Hospital Esperança que, segons la informació corporativa del centre, actua com a centre complementari del Mar.

  • Les Urgències de l’Hospital del Mar: imprescindibles però insuficients

    El dia 23 està prevista l’obertura de la primera fase d’ampliació de l’Hospital del Mar. Aquesta inclou, les citades noves urgències, Radioteràpia, Hospital de dia, Obstetrícia-Ginecologia i dos quiròfans, l’activitat principal dels quals serà per parts.

    Aquesta ampliació era més que necessària, sobretot per les àrees d’Urgències i Gine-Obstetrícia. M’alegro que per fi, després de diversos anys de retard, s’hagi pogut dur a terme. Resultava del tot inadmissible la indigna situació en la qual eren atesos els pacients que per desgràcia es veien en la necessitat d’acudir a les Urgències d’un dels Hospitals més importants de Barcelona. Hospitals de Campanya al segle XXI, hem pogut llegir recentment en una carta del lector a El Periódico. Cal destacar l’encomiable esforç que tot l’equip d’infermeria, auxiliars, portalliteres, metges, ha realitzat durant un munt de temps per intentar pal·liar totes les deficiències i manques que el servei oferia, per tal de fer l’estada del pacient menys incòmode.

    Imprescindible sí, insuficient també

    Soluciona això la delicada situació del servei d’Urgències de l’Hospital del Mar? No, clar que no. No deixa de ser un pegat en un sistema totalment foradat. Forats provocats molts d’ells de forma voluntària per decisions polítiques. Decisions que en molts dels casos han estat dissenyades perquè succeeixi el que està succeint: deteriorar el que és públic pel que és privat.

    En un inici servirà perquè els pacients estiguin ingressats de forma digna, cadascun al seu box, amb la intimitat necessària per a totes les seves necessitats. Poc més s’aconsegueix. El col·lapse a Urgències no és un problema individual del nostre centre, és un problema estructural. Solucionar un problema de tal magnitud, requereix altres mesures molt més ambicioses, mesures radicals, que vagin a l’arrel del problema. Mesures que han de qüestionar el propi model sanitari que impera a la nostra casa. Els seus ideòlegs mercantilitzen la nostra salut, tracten els nostres cossos com a mercaderia d’un sol ús, i avantposen rèdits econòmics a benefici social i de salut de la comunitat. Ells, amants del sistema mixt, lloen el que anomenen “col·laboració públic-privada”, –per nosaltres, parasitació de privada dins la pública–, no entenen (o no els interessa entendre) que un sistema de salut de titularitat, gestió i provisió 100% pública és, a la llarga, una inversió que acabarà reportant beneficis al conjunt de la societat.

    Qüestionar el model

    Començaré per l’àmbit més domèstic. Ampliar un servei de manera notable com s’ha fet, sense augmentar la dotació de personal, acabarà augmentant càrregues de treball, disminuint eficiència d’aquest, augmentant (el tan temut per ells) absentisme i una atenció, potser deficitària.

    Si segueixen sense obrir el 18% de llits tancats al Consorci, serà impossible derivar als pacients d’Urgències, provocant el conegut col·lapse i molt probablement tornant a ocupar amb lliteres i pacients, espais en principi no pensats ni habilitats per a això. I recordem que serà amb el mateix personal.

    Des d’un punt de vista més global, i crec que més intel·ligent, si volem resoldre el col·lapse perpetu a les Urgències de tot el país, ja no només del Mar, hem de trobar fórmules per reduir el nombre de persones que acudeixen a aquest servei. Per assolir aquest objectiu, cal potenciar l’Atenció Primària (AP). Les retallades dels darrers anys en l’àmbit sanitari, han estat liderades per la primària, arribant a perdre un 20% del seu pressupost. Hi ha multitud d’estudis que demostren que una AP enfortida millora la qualitat i els resultats en salut, disminueix la iatrogènia, acaba reduint la factura farmacèutica, la sobre exposició a diagnòstic per imatge… És més, si ens ho plantegem exclusivament des de la lògica neoliberal, que només entén d’eficiència, resultats, estalvi… potenciar l’AP acaba per reduir costos. Win-Win. En aquest sentit, m’alegra enormement l’aparició les darreres setmanes del moviment “Rebel·lió Primària”, una organització de treballadores que lluita perquè es doni a l’AP el protagonisme i la dotació pressupostària que es mereix.

    En definitiva podem assegurar que una AP empoderada pot ser una important eina de prevenció de la malaltia i estalvi per les arques públiques. Això però, afecta directament als interessos de la tot poderosa indústria farmacèutica i de la Tecnologia Sanitària. Lobbys de pressió que faran tot el possible per no permetre grans canvis de model. No serà fàcil, però ens hi hem de posar. L’altre gran canvi que hem d’afrontar i al que també s’oposaran part de les elits, és abordar un ambiciós pla per fer front als determinants socials de la salut. Deia Rudolph Virchow “La medicina és una ciència social i la política no és més que medicina en una escala més amplia” és a dir “la política ha de ser el primer instrument mèdic i la seva principal eina de prevenció”. Les decisions polítiques haurien d’anar encaminades en reduir desigualtats.

    A Barcelona, l’esperança de vida dels veïns dels barris més pobres és fins a onze anys inferior a la dels barris més rics. Si aconseguim una redistribució dels recursos més justa i equitativa, sens dubte la nostra salut sortiria ben parada. És moment de ser valentes i abordar el debat de la Renda Bàsica, que amb uns serveis públics forts, formen, a parer nostre, el millor equip per reduir desigualtat, distribuir la riquesa i millorar la salut de la població. Aprofitant que està a l’agenda política la Renda Garantida, hem de ser ambiciosos i forçar un debat més ampli per tractar aquesta “Utopia per a realistes” que és la Renda Bàsica. Hi ha estudis que parlen també, d’una reducció significativa de la factura sanitària quan s’introdueixen mecanismes com la RB. Novament, Win-Win.

    Malauradament, la nostra classe política no sembla estar disposada a afrontar aquests reptes amb coratge. Per molts titulars d’artifici que faci l’actual Conseller de Sanitat, no ens enreda. Les seves decisions no fan més que consolidar l’actual model mercantilista. Perpetua la divisió entre comprador i proveïdor. Permet que el proveïdor sigui privat amb ànim de lucre. Potencia l’hospitalocentrisme. Menysprea la gestió pública. Reconeix els determinants socials però no ataca els motius que provoquen les desigualtats. Tot és propaganda artificial que només serveix perquè els “voltors fent cercles” posin el crit al cel.

    Volem un servei d’Urgències a l’Hospital del Mar (i arreu) fluid, eficient, de qualitat, sense col·lapse sistèmic, amb càrregues de feina adequades? Volem un model de salut realment públic tant en la gestió com en la provisió? Volem reduir desigualtats i repartir de manera justa la riquesa? Demostrem doncs que som una societat compromesa, conscienciada, responsable, abordem aquests grans reptes i fem nosaltres política per aconseguir que sigui “el primer instrument mèdic i la seva principal eina de prevenció”.