Just Deploy It!

Autor: Ana Basanta

  • El 6,5% de la població rebutja vacunar-se contra la covid

    Un 6,5% de la població espanyola en general, exclòs el personal sanitari, rebutja vacunar-se contra la covid. Dins d’aquestes persones, el 32% afirma estar preocupada pels efectes greus desconeguts de la vacuna en el futur i el 20% opina que la covid és una malaltia nova i encara no s’ha demostrat que la vacuna sigui efectiva.

    En tercer lloc, un 17% considera que no cal vacunar-se, que és millor emmalaltir i generar anticossos, mentre que un 7% indica que la covid no és una malaltia real i no creu que farmacèutiques per guanyar diners.

    Aquestes són les principals raons per les quals una part de la població no vol vacunar-se contra el coronavirus, segons explica un estudi de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) publicat a la revista científica Plos One que avalua les reticències de la vacunació durant la primavera del 2021 a Espanya a través de 4.300 enquestes.

    En aquell moment, el 49% dels participants de la població general i el 95% del personal sanitari estaven vacunats. A l’estudi ‘Vacil·lació sobre les vacunes contra el coronavirus en professionals sanitaris i població general a Espanya’ de la UOC van participar 3.850 persones adultes del grup de població general i 502 professionals de la salut.

    “La prevalença de la vacunació de la població general va augmentar amb l’edat i va ser més alta en les dones que en els homes. La majoria de participants no van mostrar preferència per cap vacuna en si. Tanmateix, la prevalença de persones vacunades amb la seva vacuna preferida va ser més alta per a les vacunades amb la vacuna de Pfizer”, ressalta l’estudi.

    “Les persones de grups d’edat més joves, les persones amb nivells educatius més baixos i les que no pertanyien a un grup de risc van mostrar una major reticència a vacunar-se. No es van trobar diferències de gènere en la reticència”, afegeix.

    Així, els grups de població més disposats a vacunar-se eren els de persones d’entre 55 i 64 anys, i el de més de 65 anys, mentre que les joves de 18 a 24 anys eren les més reticents. Un nivell d’educació més baix o no formar part d’un grup de risc es va associar a una major vacil·lació a l’hora de vacunar-se.

    Una dona rep la vacuna de Pfizer contra la Covid-19 | Pol Rius

    “Això probablement es deu al fet que els joves perceben menys risc davant d’aquesta malaltia. La manca d’educació també pot influir en la informació disponible sobre les vacunes o com es processa”, explica l’equip d’investigació, que conclou que l’acceptació de la vacunació contra el coronavirus no es va veure afectada pels moviments antivacunes ni per la desinformació d’alguns mitjans.

    Una amenaça per a la salut pública

    L’estudi remarca que rebutjar la vacunació “pot esdevenir el principal obstacle” per a la prevenció de la malaltia i esdevé una “amenaça per a la salut pública”. Argumenta que, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), el rebuig a les vacunes era un problema freqüent fins i tot abans de l’arribada de la pandèmia i que és una de les deu amenaces principals per a la salut mental.

    Salvador Macip és metge i professor dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC, i director i investigador del Laboratori de Mecanismes del Càncer i l’Envelliment de la Universitat de Leicester. Com a participant del treball, destaca que “els professionals de la salut tenien més dubtes sobre l’eficàcia i la seguretat de la vacuna. No obstant això, eren els menys reticents a vacunar-se, possiblement perquè entenien més bé les conseqüències de no vacunar-se i estaven més familiaritzats amb el concepte general de vacuna».

    Per a Macip, si bé les dades no són especialment negatives, encara hi ha un percentatge important de població que mostra rebuig a aquest tipus de vacunes. “El desconeixement és el que genera més reticències. Una bona informació, però, pot superar fins i tot l’atracció que generen a les xarxes els antivacunes», assegura.

    Per evitar-ho, apunten els experts, cal informació veraç, contrastada, transparent i àgil per tal de conscienciar la població i minimitzar el rebuig a aquesta mena de teràpies. “Les campanyes informatives són essencials. Com més informació tenim sobre un fàrmac nou, menys por ens fa», conclou Macip.

  • Neix el moviment ‘Cor de dona’ per conscienciar sobre les malalties cardiovasculars

    ‘Cor de dona’ és un nou moviment nascut a Espanya i impulsat per metgesses que vol conscienciar sobre els riscos associats a les malalties cardiovasculars, que són la primera causa de mort entre la població femenina.

    Cada sis minuts, mor una dona per problemes relacionats amb el cor a Europa. La xifra és de cada 60 segons als Estats Units. A Espanya, el mateix any van morir 265 dones per cada 100.000 habitants per aquestes malalties, enfront de 241 homes per cada 100.000 habitants.

    Arran d’aquesta realitat, ‘Cor de dona’ té com a objectiu crear hàbits de vida saludables per intentar reduir la mortalitat associada a les patologies cardíaques en dones. Està inspirat en el moviment ‘Go Red For Women’ de l’Associació Americana del Cor, creat el 2004, que ha aconseguit reduir la mortalitat cardiovascular als Estats Units en un 30%.

    Una de les impulsores de ‘Cor de dona’ i de ‘Go Red For Women’ és la doctora Malissa Wood, professora de la Facultat de Medecina de Harvard, cardiòloga clínica del Cardiac Ultrasound Laboratory al Massachusetts General Hospital de Boston i  codirectora del Programa Corrigan Women’s Heart Health al Massachusetts General Hospital Heart Center.

    Segons la doctora Wood, “gràcies a aquestes campanyes s’han assolit millores en el reconeixement dels riscos de la malaltia cardiovascular en dones i crear subvencions per millorar la salut cardiovascular femenina”.

    Cada sis minuts, mor una dona per problemes relacionats amb el cor a Europa | iStock

    ‘Cor de dona’ està liderat per la doctora Leticia Fernández-Friera, que és sòcia fundadora de la iniciativa i directora de la Unitat de Cardio-Dona a Atria Clinic. Segons afirma, “la creació de noves eines per a l’avaluació de risc, com l’ecografia vascular, la divulgació de directrius per al seu maneig i l’impuls de la investigació específica per sexe, constitueixen els objectius principals de ‘Cor de Dona’ al nostre país.”

    Riscos

    Les metgesses sostenen que les diferències basades en el gènere en la malaltia cardiovascular han estat tradicionalment poc apreciades i que les dones estan poc representades en la investigació i els assajos clínics. Així, Fernández-Friera remarca que “el risc en les dones sovint se subestima” i, per això, “és crucial un enfocament contemporani que se centri en la dona sana per a la identificació i el tractament precoç de les dones amb risc de malaltia cardiovascular”.

    Argumenten que les patologies cardíaques són la primera causa de mortalitat entre les dones. Als riscos tradicionals, com el tabaquisme, l’obesitat, el sedentarisme i la hipertensió, s’afegeixen d’altres com la hipertensió en l’embaràs, la diabetis gestacional o la menopausa precoç.

    Per a Fernández-Friera, “es coneixen poc els seus símptomes referencials, a més del típic dolor al braç i el pit, com són el dolor en la mandíbula, el decaïment, les molèsties a l’esquena i les dificultats per respirar”. “A més, acudeix més tard a l’especialista, fet que s’associa a una mortalitat més gran respecte als homes, ja que moren un 20% més després d’un infart”, afegeix la doctora.

    Revisions gratuïtes

    A més del nou moviment ‘Cor de dona’, hi ha campanyes que alerten que la majoria de les dones ignoren que poden patir patologies cardiovasculars greus. En aquest sentit, la fundació CardioDreams subratlla que un 11% de les dones que han participat en revisions cardiovasculars tenen alguna patologia greu que desconeixia. Aquesta és la principal conclusió que es desprèn de les primeres 650 revisions gratuïtes que l’organització sense ànim de lucre ha realitzat en l’últim any a dones d’entre 50 i 70 anys amb motiu de la campanya ‘Directes al cor’, que va començar al setembre del 2021.

    Si es traslladen aquestes xifres al conjunt de la població espanyola femenina d’entre 50 i 70 anys, que és la franja d’edat més sensible a patir aquestes malalties, és probable que més de 700.000 dones estiguin afectades i no ho sàpiguen.

    “Aquestes dades són una mostra més de la necessitat  de sensibilitzar i divulgar entre la societat l’impacte que tenen les malalties cardiovasculars en la dona, en les quals representa la principal causa de mort, molt per sobre del temut càncer de mama. Cada vuit minuts mor una dona a Espanya per malalties cardiovasculars i ni la societat ni les dones en són conscients”, afirma el fundador de CardioDreams i cap del Servei de Cirurgia Cardiovascular de l’Institut del Cor Quirónsalud Teknon, el doctor Xavier Ruyra.

    La fundació indica que el 35% de les dones espanyoles moren per malalties cardiovasculars, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística i de la Societat Espanyola de Cardiologia, però només el 15% d’elles rep el tractament adequat. Davant aquesta realitat, CardioDreams, en col·laboració amb la fundació ‘la Caixa’, va posar en marxa la campanya ‘Directes al cor’, que preveu fer 2.000 revisions gratuïtes en tres anys.

    Hospitalitzacions

    Si bé les malalties cardiovasculars són especialment cruentes entre les dones, en el cas dels homes són la segona causa de mort. Un estudi de la Diputació de Barcelona afirma que, a la província, 15 de cada 100 hospitalitzacions el 2021 van ser per malaltia cardiovascular, segons l’anàlisi de les dades dels municipis de més de 10.000 habitants, exclosa la ciutat de Barcelona.

    Un estudi de la Diputació de Barcelona afirma que 15 de cada 100 hospitalitzacions el 2021 van ser per malaltia cardiovascular | GettyImages

    En concret, van haver 50.000 hospitalitzacions per malalties cardiovasculars. Les persones ateses tenien una mitjana d’edat de 71 anys en el cas dels homes i de 78 anys en el de les dones.

    Pel que fa a les principals patologies que causen l’ingrés, en les dones són la hipertensió (22%), les malalties cerebrovasculars agudes (20%) i la insuficiència cardíaca congestiva (17%). En canvi, entre els homes són les malalties cerebrovasculars agudes (19%), la hipertensió (14%) i l’infart agut de miocardi (13%).

    L’informe de la Diputació assegura que, en els últims 15 anys, tres de cada deu defuncions en dones i quatre de cada deu morts en homes es deuen a una malaltia cardiovascular. Per evitar-ho, es recomana mantenir una alimentació saludable i equilibrada, no fumar, eliminar o reduir el consum d’alcohol, fer exercici d’intensitat moderada, reduir l’estrès i controlar la pressió arterial i els nivells de sucre i colesterol en sang.

  • Les escoles bressol de Barcelona dupliquen el nombre d’infants amb necessitats especials

    Les escoles bressol municipals de Barcelona tenen escolaritzats un total de 409 infants de 0 a 3 anys amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE), xifra que representa un augment del 120% respecte als 186 del curs 2015-2016.

    Aquesta és una de les principals conclusions de l’informe “Petita infància i educació inclusiva a les Escoles Bressol Municipals” realitzat per l’Ajuntament de Barcelona, que indica que el 63% d’infants amb NESE escolaritzats a les bressol són nens i el 37% són nenes. En total, representen el 5% dels nadons escolaritzats a les escoles municipals.

    En el conjunt de la ciutat, hi ha 448 infants amb necessitats específiques a les bressol, i 9 de cada 10 estan matriculats a la pública, mentre que els altres 39 estan a la privada.

    Dificultats d’aprenentatge i socioeconòmiques

    Dins dels infants amb NESE, hi ha dos grups. Els NESE A fan referència a persones amb discapacitat física, intel·lectual, sensorial, visual, auditiva, amb malalties degeneratives greus i minoritàries, amb trastorn greu de conducte, amb trastorn d’aprenentatge i de comunicació i amb autisme.

    El grup dels NESE B inclou necessitats educatives de tipus social, com infants refugiats, en acollida i amb mares en centres penitenciaris, així com altres situacions socials, econòmiques i culturals de vulnerabilitat.

    Dels 409 infants de les bressol municipals, 265 presenten algun trastorn en el desenvolupament (NESE A) i 144 tenen una situació social desfavorida (NESE B).

    Detecció

    D’altra banda, 1 de cada 10 infants reben un seguiment i recursos específics per a l’atenció precoç de possibles trastorns o discapacitats. En total, són 906 alumnes, que representen l’11% dels escolaritzats a les bressol.

    Així, en l’orientació escolar per al pas al segon cicle d’educació infantil, gairebé la meitat dels infants amb NESE són detectats pels equips de les escoles bressol municipals.

    Des del curs 2014/2015, la inversió de l’Ajuntament en les bressol municipals s’ha incrementat un 48% fins a arribar als 18 milions d’euros, dels quals 5 milions es destinen a la millora de la qualitat educativa amb més professionals especialistes i més formació. La resta es dediquen sobretot a l’ampliació del nombre d’escoles i educadores.

    Aquest article s’ha publicat originalment al blog Educa.Barcelona del Diari de l’Educació

  • Acèrrim suport de sanitaris de tot Espanya a l’atenció primària de Madrid

    Organitzacions sanitàries de tot Espanya han mostrat el seu suport al personal mèdic i de pediatria de l’atenció primària a Madrid, que ha estat de vaga durant un mes, del 21 de novembre al 22 de desembre, i ha suspès les mobilitzacions temporalment fins a l’11 de gener.

    La plataforma Marea Blanca de Catalunya ha destacat que “davant l’atac que pateix la salut pública a Madrid i el dret a la salut de totes les persones” se solidaritza amb tot el personal “en la lluita per unes condicions laborals dignes”.

    “Només es pot garantir el dret a la salut amb caràcter universal a través dels sistemes sanitaris públics, i un servei públic mai podrà descansar sobre les espatlles d’uns treballadors i treballadores saturats i sobrecarregats”, afegeix.

    Per això, mostra el seu “suport fraternal” a les Marees Blanques de Madrid, la Coordinadora Estatal de Marees Blanques, la Mesa de Defensa de la Salut Pública de Madrid, així com el conjunt del moviment veïnal “perquè la seva lluita pel dret a la salut universal i a una salut pública de qualitat és també la nostra”.

    “Rebutgem l’accés del sector sanitari privat a l’historial clínic de les persones del sistema sanitari públic tal com promou la Comunitat de Madrid i desitja la IDIS”, remarca, en referència a l’entitat que aglutina el sector sanitari privat.

    Manifest

    Les 17 entitats que formen la Societat Espanyola de Medicina de Família i Comunitària (semFYC) i que representen uns 22.000 socis, han signat un manifest conjunt per donar suport a l’atenció primària de la Comunitat de Madrid en el marc de les negociacions per reclamar millores laborals.

    “El conjunt de persones que constitueixen l’atenció primària en aquesta comunitat han expressat pacíficament i de forma organitzada en les últimes setmanes d’una manera admirable”, defensa la semFYC, que posa de manifest la seva “indignació” per l’impediment del pas de menjar a les persones que es van tancar 36 hores a la Conselleria de Sanitat de la Comunitat de Madrid.

    “Sol·licitar mesures per esmenar la precarietat laboral del col·lectiu és només la punta de l’iceberg de la profunda reforma que requereix el model de gestió”, argumenta, i reclama un model de primària que tingui en compte la relació entre professionals i persones ateses perquè hi ha evidència científica que aquesta longitudinalitat augmenta l’esperança de vida i redueix ingressos hospitalaris.

    Caixa de resistència

    El Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP) ha remarcat que “si cau l’atenció primària, caurà tot el sistema públic, com un dominó” i diu que a la resta de les comunitats autònomes hi ha la intenció d’acabar amb l’atenció primària entesa com a universal, accessible, longitudinal i de qualitat.

    Per això, la FoCAP anima a fer una donació a la caixa de resistència habilitada per fer una aportació de suport a la vaga de l’atenció primària.

  • Saturació a les urgències hospitalàries durant les festes nadalenques

    Les urgències dels hospitals catalans en la setmana entre Nadal i Cap d’Any es troben saturades per la gran afluència de persones ateses, sobretot per malalties respiratòries i, en concret, per la grip.

    “La constant és que estiguem saturats i desbordats. Que hi hagi llits als passadissos és gairebé habitual, el que no és habitual és el que hem viscut les últimes setmanes”, assegura el president del comitè d’empresa de l’Hospital del Mar, Xavi Tarragó, on el servei d’Urgències estan preparades per rebre un centenar de persones i n’han arribat a atendre 240.

    Si bé s’ha reforçat el personal d’infermeria i això ha donat un respir, no hi ha espai suficient: “No hi ha espai per la presa d’oxigen, s’han de fer canvis posturals, canvis de bolquers… No és la situació que ens agradaria trobar-nos si ens atenguessin”, reafirma.

    El protocol estipula que quan una persona porta 24 hores a Urgències, s’ha de derivar a una planta d’hospitalització o bé donar-li l’alta perquè torni a casa, però a hospitals com aquest s’ha normalitzat superar les 30 o les 40 hores. El cas més greu és quan fins i tot es van arribar a les 100 hores a urgències.

    La majoria de les persones que arriben a Urgències ho fan per malalties respiratòries, com passa cada any. A l’Hospital del Mar s’han deixat de fer operacions quirúrgiques per tal de guanyar llits i, en el marc de la Unitat de suport d’urgències mèdiques (USUM), s’han portat urgències a l’Hospital de l’Esperança. “Això potser alleugereix un, dos, o tres dies, però, a més, s’estan fent unes obres faraòniques i s’estan fent jocs malabars per redistribuir els serveis. Amb menys llits s’acaba tensionant un sistema ja tensionat”.

    El problema, explica el president del comitè d’empresa, no és exclusiu de l’Hospital del Mar, sinó d’un model sanitari “hospitalocèntric”. “Els recursos es destinen a l’hospitalari i s’ha deixat l’atenció primària sense els recursos necessaris. Si et donen hora amb el metge de capçalera per d’aquí a 10 dies, te’n vas a urgències de l’hospital i les urgències s’acaben saturant”.

    Vall d’Hebron

    També a l’Hospital Vall d’Hebron noten durant les festes nadalenques un augment de les persones ateses, tal com explica un portaveu del centre hospitalari: “Hi ha una afluència important i creixent de pacients en Urgències per grip i altres virus respiratoris”.

    En aquest sentit, l’edifici Garbí, que és un espai polivalent del recinte, “ja està acollint pacients del pla hivern”. Tot i això, els responsables asseguren que aquest augment de persones a urgències forma part del “funcionament normal per l’època de l’any” i no han hagut de desprogramar cap activitat.

    Bellvitge

    Pe part seva, a l’Hospital de Bellvitge també han vist incrementar el nombre de persones ateses a les urgències: “Hi ha una afluència alta, però cap situació massa problemàtica. No s’ha hagut de fer cap desprogramació”.

    Habitualment, l’última setmana de desembre i la primera de gener són de les més conflictives a urgències. “Acostuma a ser de les pitjors èpoques”, confirmen a les urgències de Bellvitge, on han hagut d’augmentar el nombre de llits hospitalaris per aquestes dates, dins del Pla integral d’urgències de Catalunya (PIUC). Com a la resta de centres, la majoria de patologies són respiratòries: “No hi ha massa covid, el que més hi ha és grip”.

  • Doctora Conangla, capdavantera en ecografia pulmonar als ambulatoris durant la covid

    La doctora Laura Conangla havia acabat la residència i havia començat a treballar al CAP Doctor Robert de Badalona, en l’especialitat de medicina familiar i comunitària, el 2014, quan buscava un camp innovador en què investigar. Havia fet ecografies de tiroides, d’abdomen, i veia que tot just es començaven a fer en l’àmbit pulmonar, sobretot a persones en estat crític o amb pneumònia a les Unitats de Cures Intensives i a Urgències. “Són patologies que també veu el metge de família, vaig pensar que havíem d’intentar detectar-les a temps perquè no empitjoressin”, explica Conangla. “Pràcticament, no hi havia res publicat, vaig començar a formar-me per veure què podia aportar, i vaig haver d’anar a l’estranger, a Itàlia, que era on estaven els grans referents”.

    Uns anys abans, un metge d’urgències de Torí, Giovanni Volpicelli, havia liderat un consell d’experts i havia capitanejat aquesta nova tècnica. Encara no hi havia unes pautes a nivell mundial i s’havia de fer un mapa de ruta comú per estandarditzar les bases. Conangla va aprendre de Volpicelli i d’altres professionals de renom, com la doctora Luna Gargani, que era cardiòloga a Pisa, i el doctor Peiman Nazerian, metge internista a Florència.

    Conangla va estar diversos mesos a Itàlia. En tornar a Badalona, va començar a aplicar la nova tècnica. “Estava acabant la residència, estava en una situació inestable, però em feia molta il·lusió. Vaig anar a Can Ruti i vaig parlar amb el cap de Cardiologia, el doctor Antoni Vallès, i li vaig dir: ‘M’agradaria fer un estudi sobre ecografia pulmonar amb pacients amb insuficiència cardíaca’. Ell és una eminència. Es va quedar descol·locat, i em va dir: ‘No n’he sentit parlar d’ecografia pulmonar en cardiologia. Pot ser útil’”.

    El doctor li va demanar bibliografia, i aquell mateix dia li va contestar: “Tens el suport de cardiologia de l’hospital, i dirigiré la teva tesi doctoral”. La metgessa va fer un primer estudi sobre persones amb insuficiència cardíaca ateses a la primària i va demostrar com es millorava el diagnòstic i com es diagnosticava abans. L’equip de Cardiologia de l’Hospital Germans Trias i Pujol també ho va començar a fer, i la Laura Conangla es va doctorar.

    “A la primària vam seguir fent ecografia pulmonar amb persones que tenien insuficiència cardíaca i que patien diferents patologies pulmonars, com vessaments, pneumònia, embòlia pulmonar o pneumotòrax. Quan va esclatar la covid, es va demostrar que era molt útil per al diagnòstic i l’estratificació del risc del pacient. Ens vam adonar de seguida i, des del grup d’ecografia de la Societat de Medecina Familiar, vam impartir cursos on line, primer als companys d’Igualada, per ser la zona que primer es va confinar, i després a professionals d’atenció primària”.

    La importància dels ecògrafs quan no hi havia ni PCR

    L’ecografia pulmonar pràcticament no es feia quan va començar la pandèmia, per això, la doctora, amb el suport de la Societat Catalana de Medecina Familiar i Comunitària (CAMFiC) i la compra d’ecògrafs que havia fet anteriorment el Servei Català de la Salut (CatSalut) va poder formar els professionals, primer telemàticament i després en terreny, mentre els CAP rebien els aparells.

    “Al principi, érem pocs els que ho fèiem. Necessitàvem que els ecògrafs aterressin urgentment als ambulatoris. I es van repartir. I, de cop i volta, més del 80% de l’atenció primària de Catalunya disposava d’ecografies. Aquestes màquines també serveixen per a abdomen, tiroides… però, en aquell moment, era especialment rellevant per als pulmons de les persones amb sospita de covid, perquè encara no hi havia ni proves PCR ni test d’antígens”, recorda la metgessa, i és que era l’època en què fins i tot faltaven mascaretes i encara s’estava investigant sobre possibles futures vacunes.

    Doctora Conangla: «Necessitàvem que els ecògrafs aterressin urgentment als ambulatoris»

    Els mesos d’abril i maig van anar arribant els ecògrafs als ambulatoris, mentre la doctora Conangla impartia des de casa seva classes virtuals en català i castellà per arribar al màxim de metges i metgesses, sobretot de Catalunya, Espanya i Sudamèrica, com Colòmbia, Argentina i Xile.

    La formació era totalment gratuïta, Conangla no va rebre cap retribució per això. El pagament era el nivell de satisfacció: “Com a metge, ets conscient que a altres llocs estaven patint la pandèmia com nosaltres, i que podien tenir aquests coneixements per saber quin pacient podia tenir més risc i havia d’hospitalitzar-se, i qui no tenia tant de risc”.

    Al juny, va començar a anar presencialment als CAP per tot Catalunya, fins a arribar a més de 200 centres. I així ho va fer aproximadament durant un any i mig: “Vam arribar a tot arreu perquè els metges de família es formessin en ecografia pulmonar i ho poguessin fer servir. L’ecografia és una tècnica i és millor tenir algú al teu costat que et digui com posar la sonda o com col·locar millor la mà”.

    En total, es van formar 12.214 professionals en els cursos on line i 1.731 en els tallers presencials.

    El millor premi, impactar en la salut de les persones

    La doctora Conangla ha estat guardonada per la seva tasca durant la covid-19. L’abril del 2022 va rebre el Premi a la Tasca innovadora de medecina familiar per part de CAMFiC, on li van arribar a dir que era una visionària. “Jo crec que va haver-hi un factor sort. Soc la cara visible d’aquest canvi, d’aquesta revolució. Vaig estar en el lloc adequat en el moment adequat”.

    El més emotiu d’aquella entrega de premis al Palau de Congressos de Girona va ser quan, des de l’organització, van demanar a l’auditori ple de metges i metgesses quantes persones havien sentit parlar de l’ecografia pulmonar abans de la covid. Van aixecar la mà tres persones, una d’elles la Laura Conangla. “I quantes heu fet després el curs d’ecografia pulmonar?”, van preguntar. Gairebé tothom va aixecar la mà, i la majoria coneixia la doctora perquè l’havia vist a través de l’ordinador.

    Entrega de premis de CAMFiC

    “És llavors quan dius: ‘Que bé!’ Jo em gravava, sense recursos, a la nit, des de casa, després de treballar 14 o 15 hores a l’ambulatori. Això és el que t’emociona, saber que tot el que has fet ha impactat en la salut de les persones. Gràcies a un millor diagnòstic, hem pogut salvar vides o millorar la qualitat de vida, hem estat més a sobre, hem estratificat millor, hem prioritzat i hem fet seguiment en condicions”.

    El passat mes d’octubre va rebre el Premi a l’Excel·lència Professional 2022 per part del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) per haver compaginat una tècnica molt pionera amb l’atenció primària. Aquesta és una de les seves reivindicacions: demostrar que des de la primària també es pot apostar per la innovació.

    “És la metgessa dels ecògrafs? Gràcies, perquè això va salvar el meu pare”

    Més que els premis tangibles, que són d’agraïment pel reconeixement per part de companys i companyes de professió, Conangla guarda moments d’afecte, com quan, mesos després de l’època forta de la pandèmia, una veïna d’Igualada li va dir: “És la metgessa dels ecògrafs? Gràcies, perquè això va salvar el meu pare”.

    “Això és el més important, i aquest és el motiu pel qual fem medecina, que hi hagi un impacte positiu en els pares i les mares de totes nosaltres”, assegura Conangla.

    Una altra vegada, en unes jornades a Saragossa, una companya de Madrid se li va apropar i li va explicar: “A mi em van enviar a Ifema, gràcies al curs d’ecografia pulmonar vam poder gestionar i fer triatge en un moment en què no teníem res”.

    “Ara, fent mirada enrere, penso, que bé que hagi arribat a tants llocs. Com a professional, el que més en satisfà és la satisfacció dels pacients, saber que estem fent una bona feina o tot el millor que podem fer, i que les inversions públiques que s’han fet amb diners públics, com la compra d’ecògrafs, estiguin ben aprofitades i exprimides al màxim en benefici de les persones que estan malaltes”.

    Ara, la Laura Conangla dirigeix el mateix CAP en què va exercir per primera vegada com a metgessa i, des de fa dos mesos, és mare. Continua treballant en el sector que li va interessar fa vuit anys i lidera un document de consens d’ecografia en atenció primària a escala europea.

  • Preacord salarial a la sanitat concertada, mentre MC manté la vaga del gener

    Patronals i sindicats han signat aquest divendres amb la Conselleria de Salut un preacord per al conveni de la sanitat pública concertada que inclou pujades salarials de fins a un 3,5%, mentre que el sindicat Metges de Catalunya (MC) ha registrat la convocatòria de vaga prevista per als pròxims 25 i 26 de gener.

    El preacord fa referència al III conveni col·lectiu de treball dels hospitals d’aguts, centres d’atenció primària, centres sociosanitaris i centres de salut mental, concertats amb el Sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya (Siscat).

    Ho han signat les patronals Unió Catalana d’Hospitals (UCH), l’Associació Catalana d’Entitats de la Salut (ACES) i el Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC), així com els sindicats UGT, CCOO i Satse. Per part seva, el sindicat Metges de Catalunya, s’ha desmarcat de la signatura perquè considera que la proposta de conveni de Siscat no respon a la crisi que travessa la professió mèdica per assegurar un model de salut públic i de qualitat.

    Prop de 70.000 treballadors i treballadores de la sanitat pública concertada tindran un augment salarial d’entre el 2,5% i el 3,5%, segons la inflació. També han pactat que les guàrdies estaran més ben pagades i tindran un increment mitjà del 25%, i el salari de les infermeres s’apujaria 2.400 euros anuals.

    El conseller de Salut, Manel Balcells, ha destacat que es tracta d’un acord “històric” que té com a objectiu “restituir la capacitat adquisitiva” del personal no funcionari que treballa per a l’administració en hospitals i centres que tenen concert amb la Generalitat.

    Balcells ha considerat que el conveni és un “pas gegantí” per homologar les condicions laborals dels professionals de la concertada i ha anunciat que l’acord va acompanyat d’una partida de 460 milions d’euros per part del departament per assumir l’increment salarial.

    Així, està previst que en dos anys es vagin equiparant les condicions del personal dels centres públics concertats als de l’Institut Català de la Salut (ICS).

    Metges de Catalunya manté la vaga

    Per part seva, MC ha registrat aquest divendres a la Conselleria d’Empresa i Treball de la Generalitat la convocatòria de vaga de facultatius del 25 i 26 de gener del 2023 per denunciar la “degradació del sistema sanitari públic”, segons ha explicat el sindicat de metges en un comunicat. Tot seguit, MC ha entregat una còpia a l’ICS i a les patronals UCH, ACES i CSC.

    MC argumenta que un mes després d’anunciar el nou cicle de mobilitzacions, encara no ha rebut cap proposta formal per part de la Conselleria de Salut que respongui a les seves reivindicacions, la qual cosa significa que el Departament “no s’ha pres seriosament la convocatòria”. Remarca que Salut ho ha confiat tot als convenis col·lectius, quan hi ha qüestions com les condicions assistencials que ultrapassen l’àmbit de negociació de les relacions laborals.

    Així, MC creu que les propostes formulades a les dues taules de negociació que es troben actualment obertes per renovar els convenis de treball de l’ICS i dels centres de la xarxa sanitària concertada són “totalment insuficients per revertir la situació crítica que viu el sistema sanitari i per retenir el talent mèdic”, tal com denuncia el secretari general de MC, Xavier Lleonart.

    Metges de Catalunya regista la convocatòria de vaga | MC

    “Evitar el conflicte només depèn de la voluntat de l’Administració”, ha ressaltat Lleonart, tot recordant que queda un mes per asseure’s a negociar amb propostes “substancials” per a la millora de la sanitat pública.

    Un dels problemes més greus que denuncia MC és la falta de professionals mèdics, un factor que es veurà agreujat per la jubilació de 9.000 facultatius a Catalunya en els pròxims deu anys. Consideren que s’ha de fer una bona previsió d’aquest relleu ja i remarquen que només s’aconseguirà si es milloren les condicions laborals i retributives, lluny de la sobrecàrrega actual amb jornades de treball perllongades i baixes retribucions.

    Reclamen un increment retributiu lineal de 10.000 euros anuals al personal facultatiu adjunt i de 7.000 euros anuals per als facultatius residents (MIR), així com un augment de 5.000 euros anuals vinculat a diferents complements.

    La vaga de MC té diversos suports dins del sector, com el de la Mesa Sindical de Sanitat de Catalunya, la Societat Catalana de Neurologia, l’Associació Catalana de Psicòlegs Clínics i Residents (ACAPIR), la Societat Espanyola de Psicologia Clínica-ANPIR i la Secció d’Atenció Primària de la Societat Catalana de Pediatria (SAP-SCP).

    Vaga a educació també el 25 i 26 de gener

    Es dona la circumstància que també aquest divendres el sindicat Ustec-STEs ha anunciat la convocatòria de vaga a l’ensenyament públic davant del “menysteniment” del Departament a les peticions que han anat presentant en els darrers mesos. Educació considera que “la ciutadania no entendrà aquesta convocatòria” en un moment en què s’estan acostant posicions en un clima de diàleg amb els sindicats.

  • Sentit homenatge a Josep Cabayol i al seu llegat periodístic i humà

    Un centenar de persones han participat en l’homenatge al periodista i activista Josep Cabayol i Virallonga, en què s’ha destacat la seva trajectòria professional, la defensa dels drets humans a nivell global i alguns dels temes en què es va especialitzar, com l’habitatge, la salut, les migracions i el canvi climàtic. En Pep, com se l’ha recordat, va morir el 8 d’agost als 70 anys.

    L’acte, realitzat dimarts a l’espai veïnal Calàbria 66 de Barcelona, va ser conduït per Frederic Pahisa, membre de l’associació Solidaritat i Comunicació (SICOM), que va destacar la seva capacitat de feina i anàlisi: “Era escrupolós en la praxi professional, i entenia el periodisme com una eina de transformació, no només per informar”.

    Antoni Vidal, exdirector de RNE i company de feina, també es va fer ressò del sentit crític d’en Pep amb els mitjans de comunicació, de la profunditat amb què abordava els temes i d’un projecte que li va proposar el 2001, el programa ‘Gent de Món’: “Mai s’havia fet a la ràdio un programa d’aquestes característiques, amb el nivell crític i entrevistes amb persones tan qualificades”.

    Antoni Vidal a l’homenatge | Pol Rius

    Fer una ràdio de qualitat amb un pressupost petit va ser quelcom que en aquesta i altres ocasions va aconseguir Cabayol per la seva força i constància, tal com van anar descrivint les diferents persones que van recordar el periodista.

    Habitatge

    Des del món de l’habitatge, Salva Torres, de l’associació Lloguer Públic i Assequible 500×20, va explicar que Cabayol va ser des del col·laborador, amic i membre, per aquest ordre, de l’entitat. “Era un dels nostres”, va dir, pel seu compromís en la divulgació de “l’estafa de les titulacions hipotecàries” per part dels bancs, en la reivindicació d’un parc públic de lloguer de qualitat i en el “combat” envers el capitalisme.

    L’acte ha recordat alguns dels documentals que va dirigir o produir. Així, ‘La Plataforma’, en què explica la història i les reivindicacions de la Plataforma d’Afectades i Afectats per la Hipoteca (PAH), en què parla amb algunes de les primeres afectades pels desnonaments a Espanya.

    Intervencions a l’homenatge | Pol Rius

    El dret a la salut

    Josep Cabayol va ser un dels impulsors i fundadors de la plataforma en defensa de la sanitat pública Marea Blanca Catalunya, de la qual tres dels seus membres, Pep Martí, Trini Cuesta i Josep Vallhonesta, van recordar-lo com un referent. Bon periodista, bona persona, home d’idees i d’acció en la lluita per la salut i la vida, van ser alguns dels qualificatius que li van dedicar.

    Una de les aportacions de Cabayol va ser fer entendre que la salut no és només l’absència de malaltia, sinó que hi ha determinants socials, econòmics, d’alimentació i d’habitatge que hi influeixen, tal com va plasmar al documental ‘La Salut el negoci de la vida’ o el reportatge ‘Malalts climàtics, una nova alerta per al futur de la nostra salut’, escrit amb Siscu Baiges i Ester González.

    Pep Martí, Josep Vallhonesta i Trini Cuesta de Marea Blanca | Pol Rius

    Migracions

    D’altra banda, el documental ‘Descendents’ tracta sobre les discriminacions que afronten moltes persones nascudes a Catalunya i que són de famílies migrants africanes asiàtiques i llatinoamericanes, com ara no tenir dret a votar o a accedir a feines públiques.

    La Fatima Hamed, que apareix a l’audiovisual, va denunciar diferents racismes a la salut pública, la feina, la vida quotidiana i les institucions. Els microracismes, va dir Hamed, no es diuen micro per ser petits sinó perquè s’han normalitzat, com sorprendre´s pel fet que una persona amb cognoms diferents als habituals a Catalunya parli bé el català, o no voler llogar el pis a una persona migrada per si no el paga.

    Intervenció de Fatima Hamed | Pol Rius

    L’antropòleg i autor de llibres d’assaig com ‘Refugiados climàticos, un gran reto del siglo XXI’, Miguel Pajares, va fer referència al gran coneixement dels temes que tractava Cabayol en les seves entrevistes i, al contrari que molts periodistes, deixava parlar i desenvolupar les idees. No només es documentava, en aquest cas, sobre les migracions, sinó que coneixia com es vulneraven els drets de les persones i com es produïen els fenòmens migratoris. “Ell és l’activista total”, va resumir.

    Canvi climàtic

    En aquesta línia, el documental sobre canvi climàtic ’50 graus’ relaciona la crisi climàtica, de salut, alimentària, energètica i el dret a migrar. L’investigador de l’IRTA (Institut de recerca i tecnologia agroalimentàries) Robert Savé va posar en relleu l’efecte de l’alimentació en la salut i com la realitat climàtica, amb sequeres i canvis dràstics de cultius, esdevé una emergència social.

    La investigadora Marta Guadalupe Rivera, membre del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic, va accentuar el treball de Cabayol per la feina de documentació, el rigor, l’enfoc cap als drets humans i la confiança en la persona que entrevistava.

    Marta Guadalupe Rivera, membre del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic | Pol Rius

    Des de la Plataforma en Defensa de l’Ebre, que prepara un altre homenatge per al mes de gener, la Matilde Font va destacar el caràcter afable del Pep, així com la seva coherència i bonhomia, a més de ser un bon periodista: “Era un més del moviment social. Era un activista i donava a conèixer el que reivindicàvem, com conservar les zones humides per la importància de la biodiversitat”.

    Diari de la Sanitat

    En acabar els parlaments previstos, vàries persones del públic, tant a títol individual com representants d’entitats, van expressar el seu record i agraïment a Cabayol, de qui van enfatitzar aspectes com la integritat, el compromís, la solidaritat i la valentia per denunciar i actuar davant les injustícies, així com per donar veu a persones que habitualment no surten als mitjans de comunicació.

    El Diari de la Sanitat a l’esdeveniment | Pol Rius

    Josep Cabayol va escriure nombrosos articles al Catalunya Plural i al Diari de la Sanitat, ambdós de la Fundació Periodisme Plural. Pots llegir aquí el seu darrer article i també l’entrevista en ocasió del seu documental “50°C”.

    Per això, i en commemoració a la tasca divulgativa del periodista, el Diari de la Sanitat publica en la seva revista anual en paper cinc dels seus articles sobre l’impacte de l’emergència climàtica en les persones, que és el tema central de la publicació d’enguany. Amb motiu de l’homenatge, es van repartir un centenar d’exemplars.

  • Neix WGH Spain en defensa d’una salut global, feminista i igualitària

    El setembre del 2020 un grup d’investigadores i activistes, la majoria d’elles vinculades a l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), van plantejar la creació a Espanya de Women in Global Health (WGH), una organització sense ànim de lucre que treballa des de diferents disciplines amb l’objectiu comú de promoure el feminisme, la justícia i l’equitat en tots els àmbits de la salut.

    Un any més tard, WGH va reconèixer el capítol espanyol, i el desembre del 2022 la nova entitat es presenta oficialment de la mà de quatre de les seves cofundadores: Neus Rosell, presidenta; Rosa Orriols, vicepresidenta; Laia Vázquez, coordinadora d’estratègia, i Núria Cortés, secretària.

    Rosell ha destacat davant la premsa que, si bé tres quartes parts de les persones que treballen en el món de la sanitat a Espanya són dones, molt poques arriben a alts càrrecs de responsabilitat. “Volem influir en les polítiques públiques”, ha dit Rosell, que ha remarcat que cal que els líders de les empreses i els òrgans de decisió garanteixin que hi hagi una presència més gran de les dones en les juntes directives.

    Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) publicades l’any 2022, al sector hi ha unes 999.000 dones i 333.000 homes a Espanya. En canvi, la presència de dones a la Reial Acadèmia de Medecina i a la Reial Acadèmia de Farmàcia el 2021 era del 14% i del 22%, respectivament.

    Per part seva, Orriols ha incidit en la remuneració de les sanitàries a Espanya, de qui ha dit que estan “mal pagades”. Considera que les dones ocupen ara un espai que abans era més masculí i que la feminització de la professió porta darrere una davallada dels salaris. “El món sanitari ha de canviar”, ha remarcat, tot recordant els valors de l’organització basats en l’equitat i la justícia global.

    En aquesta mateixa línia, Vázquez ha posat èmfasi en que cal contribuir en les polítiques sanitàries des d’una mirada transversal i un component ètic perquè “la salut ha de ser global, justa i igualitària des d’una perspectiva de gènere i des de la solidaritat”. La coordinadora ha apostat per deixar enrere les estructures patriarcals i tirar endavant un model basat en la diversitat i la interculturalitat, acceptant la diferència i la convivència.

    WGH Spain té sis objectius bàsics. Tal com ha explicat Cortés, l’organització vol influir en les polítiques sanitàries i en la presa de decisions per reduir la bretxa de gènere; crear oportunitats de lideratge i reconèixer la feina de les dones en la salut i la ciència a nivell nacional i internacional; establir una mentoria entre científiques i professionals; formar les professionals i sensibilitzar l’opinió pública; fomentar la investigació i la innovació sobre gènere en salut global, i establir aliances i estratègies amb altres seccions de WGH, amb institucions, amb moviments socials i amb grups d’interès en salut global.

    L’entitat està formada per persones voluntàries i es divideix en diferents grups de treball sectorials que operen de  forma independent. En l’actualitat, hi ha 40 persones de perfils diversos, com investigació, direcció i gestió sanitària, assistència clínica, periodisme i activisme.

    La presentació oficial ha tingut lloc el 19 de desembre al CaixaForum Macaya de Barcelona i ha estat acompanyada de diverses taules rodones en què han participat personalitats com Fernanda Espinosa, expresidenta de l’Assemblea General de l’Organització de les Nacions Unides i actualment a la junta de WGH; Helena Legido-Quigley, investigadora en salut publica i professora associada a la Universitat de Singapur, o Bombo Ndir, activista en drets humans i presidenta de l’Associació de Dones Immigrants Subsaharianes.

    També han assistit la regidora de Salut, Envelliment i Cures de l’Ajuntament de Barcelona, Gemma Tarafa; la secretària de Feminismes de la Generalitat, Montserrat Pineda; la delegada del Govern a Catalunya, Maria Eugènia Gay; el director d’ISGlobal Barcelona, Antoni Plasencia, i l’exministra de Sanitat i directora de desenvolupament global d’ISGlogal, Leire Pajín.

  • Un estudi alerta que el suïcidi és la primera causa de mort de les dones sense llar

    El suïcidi és la primera causa de mort de les persones sense llar, seguit de la sida, malalties hepàtiques, malalties pulmonars, raons oncològiques, sobredosi, problemes cardiovasculars i infeccions. Així ho indica un informe realitzat en base a les dades de 562 dones sense llar ateses a centres d’acollida de Girona entre els anys 2006 i 2020.

    L’’Estudi de les causes de mort en dones en situació de sensellarisme’ està realitzat per personal de medecina i infermeria del CAP Santa Clara de Girona i per membres de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFIC) i l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC), amb participació del Grup de recerca en psicologia de la salut de la Universitat de Girona (UdG).

    Les conclusions de la investigació indiquen que el 15% de les 562 dones, un total de 82, van morir, i la causa en 34 d’elles va ser el suïcidi, mentre que 12 van morir de sida, 10 de malaltia hepàtica, 10 més de malalties pulmonars, 6 per raons oncològiques, 2 per sobredosi, 2 per problemes cardiovasculars, 2 per infeccions i 4 per causes desconegudes.

    Menys esperança de vida

    Rebeca Alfranca és metgessa de l’Institut Català de la Salut (ICS) i de la CAMFIC, i és la investigadora principal del projecte. Per a ella, “els resultats mostren que el sensellarisme provoca o incrementa els problemes de salut física i mental, disminueix dràsticament l’esperança de vida i augmenta la prevalença de suïcidi, entre d’altres”.

    En aquest sentit, fa referència a un altre estudi del 2021, ‘Evolució homeless de Girona: Seguiment longitudinal’, segons el qual la mitjana de mort de les persones en situació de sensellarisme va ser de 49 anys, mentre que l’esperança de vida mitjana de la ciutadania general supera els 80.

    Més vulnerabilitat

    Alfranca alerta que “les persones en situació de sensellarisme tenen més risc de patir malalties mentals, addiccions i altres malalties infeccioses. Això suposa que comencin a patir patologies orgàniques i deteriorament cognitiu abans o que s’incrementi la simptomatologia de les malalties que ja pateixen, i tot plegat fa que hi hagi més risc de mortalitat en edats més primerenques”.

    “El pacient en situació de sensellarisme amb patologia crònica és un pacient vulnerable i amb alta dependència que precisa més recursos dels ara disponibles, i per tant, cal seguir treballant i destinant recursos al seu seguiment i control”, afegeix.

    L’informe conclou que les dones en situació de sensellarisme “sovint pateixen malalties mentals, addiccions, violència i abusos. L’atenció a aquestes dones d’especial vulnerabilitat és un repte pels metges de família, al que s’ha de fer front conjuntament amb els serveis socials i els professionals de la Xarxa de Salut Mental”, tanca l’estudi.