Just Deploy It!

Autor: Ana Basanta

  • Fins a un 50% de les persones amb una malaltia neurològica pateixen també depressió

    Entre un 30 i un 50% de les persones que tenen una malaltia neurològica pateixen també depressió. Això és molt superior a l’índex de depressió de la població en general, que té una prevalença del 10% al 12% en el cas dels homes i del 20% al 25% entre les dones.

    Aquestes són algunes de les conclusions de l’informe ‘Depressió i Neurologia’ que ha presentat la Societat Espanyola de Neurologia (SEN) durant la seva LXXIV Reunió Anual celebrada a Sevilla del 15 al 19 de novembre. En ell, destaca que la taxa de depressió en persones que han sobreviscut a un ictus és vuit vegades superior a la població en general, la possibilitat de desenvolupar depressió en epilèpsia és de tres a vuit vegades superior, i la prevalença entre les persones amb migranya és el doble.

    A més, el 65% de les persones amb esclerosi múltiple, el 50% amb Alzheimer, el 40% amb Parkinson i el 80% amb ELA presenten símptomes de depressió en diferents graus.

    Un risc 10 vegades superior de morir per ictus

    El president de la SEN, José Miguel Láinez, assegura que “les malalties neurològiques són la principal causa de discapacitat i la segona causa de mort en el món, i la depressió és una comorbiditat que està present en la majoria d’elles”. “A menor simptomatologia depressiva, millor serà la resposta a certs tractaments i millor serà la percepció que té el pacient neurològic sobre la seva qualitat de vida”, afegeix.

    Roda de premsa de la reunió anual de la SEN

    L’informe demostra que les persones que pateixen malalties neurològiques i depressió tenen un risc fins a 10 vegades més gran de morir per ictus, el doble de risc de desenvolupar una epilèpsia farmacoresistent i un nivell de deteriorament cognitiu més elevat davant malalties com el Parkinson, l’Alzheimer o l’esclerosi múltiple. També fa augmentar la intensitat dels atacs de migranya i els brots d’esclerosi múltiple.

    Suïcidis

    L’estudi posa de manifest la vinculació entre la depressió i la conducta suïcida: en els últims 10 anys, els intents de suïcidi entre les persones que pateixen trastorns neurològics ha passat del 3% a l’11%, sobretot entre les que tenen epilèpsia, esclerosi, migranya, Alzheimer, malaltia de Huntington, ELA o Parkinson.

    “La depressió no sempre es diagnostica en els pacients neurològics d’una manera adequada, perquè les manifestacions clíniques de la depressió en els pacients neurològics poden ser diferents de les habituals i es poden arribar a confondre amb els símptomes de fatiga, alteració de la son, apatia, dèficits cognitius…”, adverteix Láinez.

    A Espanya, el suïcidi és la principal causa de mort violenta, superant des de l’any 2009 les defuncions per accidents de trànsit. La depressió és un clar factor de risc de suïcidi, i pot arribar a augmentar el risc fins a 20 vegades. Segons alerta la SEN, fins a un 15% de les persones amb depressió se suïciden.

    La depressió com a factor de risc

    Així com les persones que pateixen malalties neurològiques o neurodegeneratives tenen més riscos de tenir depressió, a l’inrevés també passa: la depressió és un factor de risc a l’hora de patir ictus, epilèpsia, migranya crònica, Parkinson o Alzheimer.

    En aquest sentit, qui ha patit depressió té el doble de possibilitats de tenir epilèpsia o demència, el triple de desenvolupar Parkinson i una “altíssima possibilitat” de patir la primera crisi de migranya.

    Conclusions de la SEN

    Per tot això, l’informe sosté que “la depressió és un procés que s’observa més freqüentment en persones amb malalties neurològiques que en la població general” i conclou que influeix en l’evolució de les malalties neurològiques i en resposta de les persones als tractaments.

    Tot i la freqüència de la depressió, “no sempre es diagnostica d’una manera adequada” perquè els símptomes es poden confondre amb els de la malaltia neurològica, per la qual cosa “és molt important que els neuròlegs detectin i tractin adequadament la depressió en els pacients neurològics per millorar la seva qualitat de vida”.

  • Preacord a l’Hospital de Mataró per augmentar la retribució de les guàrdies mèdiques

    El sindicat Metges de Catalunya (MC) i la direcció del Consorci Sanitari del Maresme (CSdM) han arribat a un preacord aquest divendres per augmentar la retribució de les guàrdies voluntàries dels facultatius a l’Hospital de Mataró, després de la reunió mantinguda dijous, segons han anunciat les dues parts.

    MC ha decidit “aturar temporalment” la protesta iniciada dimecres, quan els metges i metgesses de l’hospital van deixar de fer les guàrdies no obligatòries. Demanaven augmentar el preu de les hores d’atenció continuada per a aquells facultatius que superaven els 45 anys i per a aquells que ja havien fet les 384 hores anuals obligatòries.

    “Davant la negativa del personal facultatiu a fer més hores de guàrdia voluntàries si no es milloraven les retribucions, l’empresa ha acceptat augmentar el preu de les hores extraordinàries d’atenció continuada que, a partir d’ara, s’abonaran entre un 30% i un 50% per sobre del preu de l’hora ordinària de treball”, ha explicat MC en un comunicat.

    El preacord ha estat ratificat per l’assemblea de facultatius del centre mataroní i està previst que se signi formalment la setmana vinent.

    Més reivindicacions

    La resta de reivindicacions de la plantilla, com la regulació dels descansos postguàrdia, la revisió dels horaris de guàrdies i la remuneració per cobrir baixes, permisos o alteracions del calendari es continuaran negociant durant el primer trimestre del 2023.

    El sindicat de metges ha remarcat que ambdues parts hauran d’abordar “la problemàtica de la contractació en precari al servei d’Urgències” per millorar les condicions laborals del personal. “Si no s’assolissin acords en aquests aspectes pendents de negociació, el personal facultatiu no descarta reprendre les mobilitzacions a la primavera”, afegeix.

    Calendari de guàrdies

    Per part seva, el CSdM ha emès una nota informativa segons la qual “els metges que fan guàrdies a l’Hospital de Mataró i la direcció de l’organització han arribat a un preacord aquest matí quan la representació legal dels facultatius ha acceptat la proposta que els va estar presentada ahir”.

    El Consorci ha destacat que s’han acceptat “parcialment” algunes de les demandes formulades pels representants dels facultatius al comitè d’empresa. Concretament, cita la millora de la retribució de les guàrdies o obligatòries “per reconèixer l’esforç addicional que això suposa per als professionals”, si bé fonts del centre no han confirmat de quin increment es tracta.

    Una altra proposta acceptada és que el calendari anual de guàrdies s’elaborarà abans que acabi l’any. “D’aquesta manera, els professionals coneixeran a principi d’any els dies que els toca fer guàrdies la qual cosa afavoreix significativament la conciliació amb la vida personal”, indica la direcció de l’hospital.

     

  • El càncer més mortífer

    El càncer de pulmó és el més letal de tots: de les 10 milions de defuncions relacionades amb tumors arreu del món, un 18% corresponen a aquesta malaltia. Li segueixen el càncer colorectal (9%), l’hepàtic (8%), el d’estómac (7%) i el de mama (7%).

    Aquest 17 de novembre se celebra el Dia Mundial del Càncer de Pulmó i, segons l’últim informe de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM), a Espanya moren prop de 22.000 persones per aquest càncer, de les quals més de 16.600 són homes i més de 5.300 són dones.

    Per gènere, el càncer de pulmó és la primera causa de mort per càncer en el cas dels homes i la segona en el cas de les dones, després del càncer de mama, que provoca unes 6.500 defuncions.

    Si bé la mortalitat per càncer a Espanya ha experimentat un descens en les últimes dècades a causa de les activitats preventives, les campanyes de diagnòstic precoç i les millores terapèutiques, el càncer de pulmó continua augmentant. La primera causa relacionada amb aquesta patologia és el tabaquisme (un 85% dels malalts), però els experts relacionen l’increment del càncer de pulmó amb la contaminació.

    Segons la SEOM, els càncers més freqüents seran els de còlon i recte, amb 43.300 nous casos anuals, els de mama (34.700), pulmó (30.900) i pròstata (30.800). Des del 2019, el càncer de pulmó va passar de ser el quart entre la població femenina a ser el tercer, a causa de l’augment de l’hàbit fumador de la dona a partir dels anys 70.

    “Les incidències dels càncers relacionats amb el tabac són encara molt superiors en els homes. Tot i això, és molt probable que la incidència d’aquests càncers en les dones continuï incrementant-se en els pròxims anys”, explica l’informe.

    Avenços científics

    Però no tot són males notícies. Aquesta setmana s’ha donat a conèixer un estudi d’investigadors del Cima Universitat de Navarra, juntament amb la Universitat Colònia i l’Institut d’Oncologia de la Vall d’Hebron, segons el qual han aconseguit que els tumors de pulmó resistents a la immunoteràpia responguin al tractament.

    L’equip mèdic ha descobert que el ‘taló d’Aquil·les’ d’aquest tumor estaria en la inhibició d’un tipus de proteïna involucrada en el desenvolupament del tumor que es diu DSTYK.

    L’investigador principal, Luis Montuega, remarca que “prioritzar aquesta nova diana posaria la base per al desenvolupament de fàrmacs i assajos clínics que pot ampliar el percentatge de pacients que es beneficien dels tractaments basats en immunoteràpia”. L’estudi s’ha publicat a la revista científica ‘Journal of Experimental Medicine’.

    L’equip investigador del Cima format per Andrea Pasquier, Mirari Echepare, Karmele Valencia, Luis Montuenga i Álvaro Teijeira

    Segons la investigadora Karmele Valencia, aquest nou estudi demostra que “la proteïna DSTYK és un regulador central de l’autofàgia”, un mecanisme natural de regeneració a nivell cel·lular. “En inhibir aquesta proteïna, el procés d’autofàgia es col·lapsa aconseguint augmentar la sensibilitat de les cèl·lules tumorals a les teràpies basades en la immunitat. Aquest descobriment dona suport a la rellevància d’aquesta proteïna com a diana terapèutica per avançar en els esforços de medecina personalitzada per al tractament del càncer de pulmó”, afegeix.

    El 80% dels casos es diagnostiquen en fase avançada

    Des de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona, alerten que el 40% dels pacients diagnosticats de càncer de pulmó avançat no presenten cap símptoma de sospita, i més del 80% dels casos es diagnostiquen en fase avançada o localment avançada, quan ja no hi ha opcions de tractament radical.

    “Implementar programes de cribratge nacionals en càncer de pulmó és cabdal: aquest tumor és el més mortal, supera els de mama, còlon i pròstata junts, i fins al 85% dels casos es diagnostiquen en fase avançada, quan hi ha poques opcions de curació, perquè és un càncer que no dona símptomes clínics. De fet, es calcula que fins a un 40% dels pacients en estadi IV no té cap símptoma, i això dificulta molt el diagnòstic”, afirma doctor Juan Carlos Trujillo, cap clínic del Servei de Cirurgia Toràcica de Sant Pau.

    Si bé el primer factor de risc continua sent el tabaquisme, un 15% dels pacients amb càncer de pulmó no són fumadors i presenten tumors amb alteracions moleculars. Per a la doctora Margarita Majem, metge adjunta del Servei d’Oncologia Mèdica de Sant Pau i vicepresidenta de l’Associació per a la investigació del càncer de pulmó en dones (ICAPEM), “això és molt important, ja que aquestes persones no s’inclouen en els programes de cribratge i és quelcom a tenir present”.

    En aquest sentit, l’Hospital de Sant Pau té un Comitè Molecular que revisa tots els estudis moleculars i defineix el tipus de teràpia dirigida que cal aplicar en cada càncer de pulmó que presenta aquestes alteracions.

    Diversos estudis europeus i nord-americans ja han demostrat que els programes de cribratge redueixen entre un 20% i un 40% la mortalitat per càncer de pulmó i entre un 7 i un 20% la mortalitat global. El doctor Trujillo coordina, juntament amb el doctor Luis Seijo, pneumòleg de la Clínica Universitària de Navarra, un projecte pilot que es diu CASSANDRA (Cancer Screening, Smoking Cessation AND Respiratory Assessment) i que està liderat per la Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica (SEPAR).

    CASSANDRA, indica Trujillo, “vol anar de la mà de la prevenció primària i fer un cribratge en càncer de pulmó i aquelles malalties associades al tabaquisme amb la participació de més de 10 societats científiques espanyoles, d’associacions de pacients i de diversos centres assistencials -avui, una vintena d’hospitals procedents de fins a 14 comunitats autònomes, ja s’hi han adherit”.

    Aquest projecte pilot està previst que comenci el primer trimestre del 2023. Contempla un cribratge de càncer de pulmó anual d’àmbit nacional amb tomografia computeritzada a baixes dosis (TCBD), que és la prova indicada per detectar aquest tumor, però també un programa de deshabituació tabàquica. Segons dades de la SEPAR, un 34% de la població espanyola fuma, la mateixa xifra de l’any 1997, si bé hi ha tendències diferents: l’hàbit s’ha reduït en els homes de més de 50 anys, però ha augmentat entre el jovent i les dones.

  • Els metges de l’Hospital de Mataró deixen de fer guàrdies

    Els metges i metgesses de l’Hospital de Mataró deixen de fer guàrdies voluntàries des d’aquest 16 de novembre com a protesta per les condicions laborals, ja que no hi ha hagut “cap avanç” amb la direcció del Consorci Sanitari del Maresme (CSdM) i les propostes de millora salarial de la direcció de l’hospital són “mínimes” i “insuficients”, segons expliquen fonts sindicals. Altres centres hospitalaris de Catalunya no descarten seguir l’exemple mataroní.

    La protesta, afirmen des de Metges de Catalunya (MC), “estrictament no és una vaga de guàrdia, sinó que deixem de fer les guàrdies que no hem de fer perquè no són obligatòries”. A l’Hospital de Mataró, els facultatius de menys de 45 anys han de fer 384 hores obligatòries a l’any. Es tracta d’una mesura pactada al centre que millora les condicions del conveni col·lectiu de la sanitat concertada, que estableix que són 499 hores a l’any per a les persones de menys de 50 anys, mentre que les que superin aquesta edat estan exemptes de fer les guàrdies obligatòries però poden fer-les de forma voluntària.

    Pràcticament la totalitat de l’equip mèdic ha fet les guàrdies obligatòries corresponents a aquest any, segons el sindicat. Demanen una millora retributiva per a aquells facultatius que superen els 45 anys i per a aquells que ja han fet les 384 hores anuals obligatòries d’atenció continuada. “No hi ha hagut cap avanç i la proposta de l’empresa no satisfà els facultatius de l’hospital, no arriba al que considerem com a mínim”, remarquen des de MC.

    La segona demanda dels metges i metgesses és que l’endemà d’una guàrdia computi com a jornada laboral treballada i retribuïda. Actualment, el conveni general estableix que el dia postguàrdia s’ha de descansar i, habitualment, el que es fa és que la meitat de la jornada (4 hores) passa a ser permís retribuït i les altres 4 hores es recuperin posteriorment. “És una reclamació històrica que no hagis de deure res, i que el dia següent sigui com un permís retribuït”, expliquen des del sindicat majoritari del sector.

    Continuen les negociacions

    La setmana passada, 80 facultatius de l’hospital, que suposen aproximadament el 80% de les persones que ja han fet les guàrdies obligatòries segons MC, van notificar a la direcció que l’aturada continua endavant des del 16 de novembre. El president de MC i vicepresident del comitè d’empresa, Jordi Cruz, va dir que “això representa una molt àmplia majoria dels metges que fan guàrdies i pot deixar els serveis hospitalaris en quadre”.

    MC i CSdM mantenen obertes les negociacions per intentar arribar a un acord. Fonts del Consorci indiquen que la protesta la segueix “una part” dels professionals i que “la negociació continua oberta perquè les dues parts han mostrat la voluntat de seguir negociant”. Asseguren que “no es tracta d’una vaga” i que “l’atenció tant a urgències com a tota l’activitat programada està garantida: no hi haurà cap intervenció, ni prova ni consulta que es desprogrami els pròxims dies”.

    Des de CSdM, eviten parlar de si hi ha acostaments per evitar la protesta i rebutgen fer declaracions en aquest sentit fins que s’arribi a un acord. A la pregunta de què passarà amb les guàrdies i l’activitat hospitalària si les reunions s’allarguen més enllà dels pròxims dies, la direcció de l’hospital ha indicat: “Ho anirem veient”. “Fins que la negociació no es tanqui, no ens sembla que s’hagi de parlar fora d’aquest àmbit”, afegeix.

    Context

    En paral·lel, MC està duent a terme diferents assemblees als centres sanitaris per tal de posar en comú problemes com la sobrecàrrega dels equips mèdics, l’esgotament dels professionals, la precarietat laboral i les llistes d’espera. No està previst que hi hagi una gran mobilització abans que finalitzi l’any, perquè ara per ara es tracta d’un procés d’escolta i, en cas que es convoqui alguna protesta més multitudinària, seria a partir del  gener del 2023.

    D’altra banda, des del sindicat donen ple suport a la manifestació sanitària convocada diumenge passat a Madrid i la resta de protestes dels companys i companyes per denunciar la manca de personal i el caos que pateixen els sistemes de salut públics. Segons va indicar en un comunicat, la situació “no dista gaire de la de Catalunya, on la sanitat, en general, i el personal facultatiu, en particular, es troben en un moment molt crític arran de la creixent falta de treballadors, l’esgotament físic i mental que acumulen els professionals, les baixes retribucions i la precarietat de la professió, entre altres factors”.

    La situació de l’Hospital de Mataró s’emmarca en el malestar general del sector a Catalunya, i és que diferents moviments, organitzacions i sindicats intensifiquen durant la segona quinzena de novembre les seves mobilitzacions arreu del territori.

    Diverses organitzacions sanitàries intensifiquen les mobilitzacions a Catalunya

    Des de la plataforma Marea Blanca Catalunya remarquen que les circumstàncies són diferents a les de Madrid, per la qual cosa ara per ara no està previst fer un acte reivindicatiu com el dels milers de persones que es van concentrar a la capital espanyola. Sí que hi ha preparades concentracions i accions informatives en els pròxims dies, i han demanat reunions amb el conseller de Sanitat, Manel Balcells, i la directora de l’Institut Català de la Salut, Yolanda Lejardi.

    Diverses fonts del sector consideren que altres centres sanitaris catalans seguiran l’exemple de Mataró. Així, des de la Mesa Sindical de Sanitat de Catalunya, demanen la reducció d’hores extra, la qual cosa obligaria les direccions a reorganitzar els serveis i contractar més personal: “Iniciem mobilitzacions. A partir de desembre, de l’1 al 7 de cada mes, que ningú faci hores extra, que ningú dobli torns. Aprofitem la nostra força per exigir el que és de justícia”, ha anunciat la Mesa.

    Mobilitzacions de la Mesa Sindical Sanitat de Catalunya

    Des de la Mesa, remarquen que “estem treballant de manera conjunta per portar accions a terme”. “El que exigim no és revolucionari, sinó que volem que el Govern de la Generalitat compleixi amb una moció que es va aprovar a l’abril al Parlament sobre el personal sanitari, però de moment no sembla que hi hagi pretensió de dotar de pressupostos ni de mecanismes perquè el que es va aprovar es materialitzi en fets concrets i tangibles”.

    Integrants de la Mesa han presentat un manifest a la Generalitat en el qual demanen equiparar les condicions laborals i salarials del personal sanitari del sistema públic de salut, això com millorar les ràtios professional-usuària per reduir la càrrega laboral de les professionals, augmentar l’oferta pública de places o destinar el 25% dels pressupostos de salut a l’atenció primària.

    Per això, s’estan organitzant als centres sanitaris catalans perquè “ningú faci hores extra”. “S’estan fent un munt d’hores extraordinàries, s’estan doblant torns, i en certa manera s’està incomplint la llei perquè no estem respectant els descansos de treballadors i treballadores entre jornada i jornada”. Les mateixes fonts remarquen que s’està superant el nombre màxim de 80 hores extraordinàries per any.

    “L’activitat no es pot mantenir gràcies al sobreesforç del personal, a doblar torns, a no conciliar la vida familiar. El que estem demanant als companys i companyes és que no facin hores extra la primera setmana de cada mes”, insisteixen.

  • 537 milions de persones pateixen diabetis a tot el món

    ‘Educar per protegir el futur’ és el lema del Dia Mundial de la Diabetis 2022 que se celebra aquest 14 de novembre i que se centra en la necessitat de millorar els hàbits de prevenció i de tenir accés a professionals sanitaris, i és que arreu del món 1 de cada 10 persones adultes pateixen aquesta malaltia, prop de 537 milions.

    Són dades de la Federació Internacional de Diabetis (FID), que advoca per facilitar les oportunitats d’aprenentatge a totes les persones afectades per la diabetis, i és que gairebé la meitat de les qui la pateixen, desconeixen que tenen la malaltia.

    Tot això suposa una càrrega addicional per als sistemes sanitaris, especialment després de dos anys de pandèmia sanitària de la Covid-19, destaca la Fundació per a la Diabetis Novo Nordisk (FDNN), que remarca que “els professionals de la salut han de saber detectar i diagnosticar la condició a temps i oferir la millor atenció possible”.

    “Les persones que viuen amb diabetis necessiten tenir accés a una educació continua per entendre la seva condició i dur a terme les cures diàries essencials per mantenir-se saludables i evitar complicacions”, afegeix la fundació.

    En la línia del lema del Dia Mundial de la Diabetis, la FID ha posat en marxa una plataforma en línia amb cursos interactius gratuïts destinats a les persones que tenen diabetis i a les seves cuidadores, així com una Escola de Diabetis adreçada a les professionals.

    Més del 90% de les persones amb diabetis se sotmeten a l’autocura les 24 hores del dia i, segons les previsions internacionals, una de cada nou persones patirà aquesta malaltia l’any 2030, la qual cosa implica més pressió sobre els equips sanitaris.

    «La malaltia silenciosa»

    A Espanya, i ha un 15% de persones d’entre 20 i 79 anys que pateixen diabetis, i prop d’un milió i mig de persones no saben que tenen aquesta patologia. “Moltes vegades se li diu la malaltia silenciosa perquè en el cas de la diabetis 2, en la primera fase, no t’adones dels símptomes i és complicat detectar-la”, explica Vicente Javier Clemente, professor d’Entrenament de la Facultat de Ciències de l’Esport i director del Grup d’Investigació en Psicofisiologia Aplicada de la Universitat Europea.

    “Quan ja ets conscient de la simptomatologia, el dany és més elevat, potser tens uns nivells d’insulina alts, pots tenir hipoglucèmia, però vas al metge perquè creus que tens mal de cap i febre i penses que és un refredat, quan potser tens desregulada la glucèmia o la insulina”, afegeix l’expert.

    La diabetis tipus 2, explica, és conductual: “Dependrà del que mengis i del que et moguis, de com sigui de funcional el teu múscul esquelètic. Si necessites menjar cada dues o tres hores perquè no tens energia, o si et canses molt fent exercici, és un símptoma que possiblement hi hagi alguna petita desregulació amb la insulina o que alguna cosa està fallant. Estem fets per mantenir períodes de dejuni bastant llarg, però perdem la capacitat quan ingerim molts carbohidrats o productes ensucrats”.

    Per a Clemente, hi ha tres punts a tenir en compte: “Quan parlem de la causa, hem de parlar de l’obesitat, que és la real pandèmia que tenim ara, ha augmentat l’obesitat i, amb ella, la diabetis. Ens movem poc i som massa sedentaris. En segon lloc, la nutrició, que no és tan saludable com ens demana la biologia. La base seria ingerir vegetals, els tubèrculs i qualsevol tipus de proteïna de qualitat, és a dir, d’aliments que han pasturat lliures. Un filet de vedella o de porc que s’ha passat tota la vida menjant pinsos industrials i no li ha donat el sol i no s’ha mogut no és massa sa”.

    “En tercer lloc, la psicologia. Estem en una societat amb uns nivells de pressió i estrès cada cop més alts i les emocions negatives ens fan buscar emocions positives, i moltes vegades aquesta emoció positiva, per sort o per desgràcia, a la qual podem accedir amb més facilitat és a algun producte ensucrat. És una de les causes conductuals que fa que augmentin els nivells d’obesitat i, amb ella, de diabetis”, assegura.

    Tres tipus de diabetis

    La diabetis és una malaltia crònica que afecta la manera en què el cos converteix els aliments en energia. El cos descompon la majoria del menjar en sucre (també anomenada glucosa) i l’allibera al torrent sanguini. El pàncrees produeix una hormona que es diu insulina i que permet que el sucre en sang entri a les cèl·lules del cos per tal que aquestes l’usin com a energia. La diabetis es crea perquè el pàncrees no sintetitza la quantitat d’insulina que el cos necessita, l’elabora de qualitat inferior o no és capaç d’usar-la eficaçment.

    Frederick Banting i Charles Best, descobridors de la insulina

    Hi ha tres tipus de diabetis: tipus 1, tipus 2 i gestacional. La diabetis tipus 1 és causada per una reacció autoimmunitària, és a dir, que el cos s’ataca a ell mateix per error, i fa que el cos no produeixi insulina. Aquestes persones, que són entre un 5% i un 10% de les que tenen la patologia, han de rebre cada dia insulina per sobreviure.

    La diabetis tipus 2 té a veure amb el fet que el cos no usa la insulina adequadament i no pot mantenir el sucre en la sang a nivells normals. Afecta entre el 90 i el 95% i es pot prevenir amb estils de vida saludables, com no tenir sobrepès, menjar bé i fer exercici.

    La diabetis gestacional apareix en dones embarassades que mai han patit la malaltia. Acostuma a aparèixer després del naixement del nadó i té problemes associats, com patir més endavant diabetis 2 o que el nadó acabi tenint obesitat o diabetis més endavant.

    Per què un dia mundial?

    El Dia Mundial de la Diabetis es va instaurar l’any 1991 per la FID i l’Organització Mundial de la Salut (OMS) com a resposta a l’augment de casos en el món. El 2007, Nacions Unides va celebrar per primer cop aquesta jornada amb l’objectiu de conscienciar la població, això com de donar a conèixer les causes, símptomes, tractaments i complicacions associades a aquesta patologia.

    La data del 14 de novembre es va escollir perquè és l’aniversari de Frederick Banting qui, juntament amb Charles Best, va concebre la idea que més endavant els portaria al descobriment de la insulina l’octubre del 1921. A Espanya, són membres de la FID la Societat Espanyola de Diabetis i la Federació Espanyola de Diabetis, de la qual forma part l’Associació de Diabetis de Catalunya.

  • 50 anys de l’Hospital de Bellvitge

    Des que l’Hospital de Bellvitge, ubicat a l’Hospitalet de Llobregat, es va inaugurar el 8 de novembre del 1972, el centre ha efectuat unes 1.363.000 hospitalitzacions, 1.148.000 intervencions quirúrgiques, 5.834.000 atencions a Urgències, i 15.735.000 visites de consultes externes.

    Durant aquest any, s’han dut a terme diferents activitats commemoratives, i coincidint amb l’aniversari de la inauguració de l’hospital, s’ha presentat el llibre ‘Hospital Universitari de Bellvitge. 50 anys’ a la sala d’actes del centre, on la gerent ha destacat que “la celebració d’aquest aniversari ha servit per homenatjar les generacions que ens han precedit i han fet possible l’hospital actual, però també per renovar el compromís de servei públic dels més de cinc mil professionals que ara treballem aquí”.

    Se n’han editat un total de 2.000 exemplars, que es repartiran entre els professionals de l’hospital que hi estiguin interessats, fins a exhaurir existències. El llibre també és accessible on-line, a través de l’adreça: https://bellvitgehospital.cat/ca/50anysHUB/hospital-universitari-bellvitge-50-anys.

    Vista aèria de la construcció de l’Hospital de Bellvitge | TAF Helicòpters S.A. / Arxiu Nacional de Catalunya

    Al llarg de 164 pàgines, el llibre fa un recorregut per tota la història del centre hospitalari en el marc del context polític, social, econòmic i cultural d’aquestes cinc dècades. Inclou més de 150 fotografies de totes les èpoques, procedents majoritàriament del fons audiovisual de l’hospital.

    Un edifici en zona agrícola

    El llibre comença resseguint les circumstàncies de la planificació i construcció de l’hospital, que es va aixecar com un edifici aïllat enmig d’una zona agrícola de l’Hospitalet de Llobregat, i es fa ressò de les protestes i vagues que en els darrers anys del franquisme van imprimir-li un caràcter reivindicatiu i lluitador.

    El capítol dedicat als anys vuitanta recull els canvis que va implicar el traspàs de l’hospital a la Generalitat, així com el primer trasplantament hepàtic de l’Espanya. Dels anys noranta destaca el creixement de l’entorn hospitalari amb l’arribada, entre d’altres institucions, de la Universitat de Barcelona i la progressiva obertura de l’Hospital Duran i Reynals.

    Un dels primers trasplantaments hepàtics de l’Hospital de Bellvitge dus a terme per l’equip dels doctors Jaurrieta i Margarit

    Els dos capítols sobre el segle XXI se centren en la renovació d’infraestructures, però també en l’època de les retallades (2011-2014) i en els esforços dels mesos més complicats de la pandèmia sanitària de la Covid-19.

    L’obra, publicada en català i castellà, ha anat a càrrec del periodista Albert Lladó i és un projecte del Gabinet de Comunicació i Relacions Institucionals de l’Hospital de Bellvitge i Ars Satèl·lit, amb el suport de la Diputació de Barcelona.

    En l’actualitat, a l’Hospital de Bellvitge hi treballen 5.200 professionals. Cada any registra unes 20.000 intervencions de cirurgia major, 485.000 visites ambulatòries i unes 100.000 proves diagnòstiques.

    La presentació del llibre s’afegeix a tot un conjunt d’activitats que s’han portat a terme aquest any per celebrar els cinquanta anys de l’hospital, com l’acte i el vídeo commemoratiu amb què van arrencar les celebracions el novembre de 2021, les tres exposicions històriques –50 anys, 50 retrats, Pioneres HUB i Hospital de Bellvitge: un viatge en el temps– l’acte de reconeixement a l’hospital de la Universitat de Barcelona al Paranimf de la UB el 27 d’octubre, el lliurament de la Medalla de la Ciutat del Prat, o el cicle de xerrades educatives i divulgatives portades a terme per professionals de l’hospital amb la col·laboració dels ajuntaments de l’Hospitalet i del Prat, entre d’altres. Les celebracions culminen amb un sopar de gala el dia 11 de novembre a les Drassanes Reials.

  • On són les directives en la sanitat?

    “Quan vaig acabar la carrera, vaig fer un MBA a ESADE. Tots els meus companys metges van trobar feina de seguida, i jo vaig trigar molts anys abans de ser gerent”, explica la Mònica Ballester Roca, que des del passat mes de març és directora mèdica de l’Hospital de Mataró. Anteriorment, havia estat gerent de la Clínica Diagonal i directora de Qualitat a l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona.

    “El nostre sector és molt femení”, continua Ballester. “Hi ha una pèrdua de talent a mesura que vas pujant de jerarquia. Es nota a altres sectors, però en el sanitari és més punyent. Hi ha vàries causes. Les dones tenim tot el tema de la maternitat, i encara avui les cures recauen en les dones. Arriba un moment en què les dones aturen la seva carrera professional per cuidar la família. Això ho veiem en recerca, en assistència, en docència… I els homes van ocupant més càrrecs de responsabilitat”.

    La metgessa, que participa en un programa de lideratge femení a la Unió Consorci Formació, en col·laboració amb l’Institut Català de la Salut (ICS), argumenta: “Jo estic mentoritzant tres dones. El problema principal que m’expressen és que tenen por al fet que dedicar-se a la gestió les tregui temps personal. Volen dedicar-se als fills, a la família, als viatges, i creuen que dedicar-se a la gestió és un factor limitant”.

    Un altre aspecte aturador, considera Ballester, és la “falta de models”: “Veuen el model de l’alta gestió molt dur. No veuen en les altes esferes els valors de respecte a les persones i de desenvolupar les persones del teu equip, i diuen ‘jo aquí no em vull posar’”.

    Els horaris i la xarxa de contactes són, per a la directora mèdica, un tercer factor que juga en contra de què les dones guanyin posicions en els alts càrrecs del món sanitari: “Els homes fan jornades més llargues, tenen més relacions entre ells. Les dones sortim d’hora de la feina per anar a buscar els nens, mengem ràpid per ocupar-nos dels nens, etc. Ells tenen uns àmbits de relació entre ells que fa que, quan han de promocionar algú, promocionen homes perquè es coneixen més, perquè han compartit més. Una de les coses que hauríem de fer les dones és fer més ‘networking’ entre nosaltres. Els homes cuiden més, o saben fer més, aquestes relacions informals”.

    La Mònica Ballester Roca confessa que li ha costat molt arribar on està laboralment, però no se sent desgastada, i aposta per incorporar no només les dones sinó el jovent. “També hi ha dones que han estat en entorns absolutament masculins i han adoptat estils de lideratge molt masculins. El discurs no és que nosaltres ho fem molt bé, sinó que potser tenim un estil de lideratge més de transformació, més valent, més d’incorporar els joves, que tenen uns valors completament diferents als nostres, i hem de saber gestionar les diferents expectatives i valors d’aquestes generacions. Hem de gestionar aquestes persones amb respecte, perquè puguin créixer, perquè puguin estar bé, o fracassarem”.

    “Hi ha poquíssimes infermeres en les altes direccions”

    L’Alba Brugués és, des del 2013, adjunta a gerència del Consorci Castelldelfels Agents de Salut (CASAP), que gestiona el CAP Can Bou de Castelldefels i el Centre d’Urgències i Atenció Primària (CUAP) que dona servei a Castelldefels, Gavà i Begues. També havia sigut presidenta de l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC). “Ser adjunta no costa tant, la direcció o la gerència costen més per ser dona i infermera”, reconeix. “Hi ha moltes caps, però hi ha poquíssimes infermeres en les altes direccions”.

    Brugués coincideix que els directius que estan a la part alta de la piràmide passen moltes hores a la feina: “Jo crec que el lideratge femení té una mirada de posar en valor tota la part familiar, que no està repartida de forma equànime. La part de la criança del fill no està del tot repartida. Les altes direccions han de canviar el rol, perquè estar més hores a la feina no vol dir ser més efectius”.

    / Adobe Stock

    La infermera adjunta remarca que no és només una qüestió de gènere, sinó que també “hi ha homes que tenen un lideratge femení i dones que tenen un lideratge masculí”, i s’ha de tenir en compte l’aspecte generacional: “Les noves generacions estan en el rol de no voler estar tot el dia a la feina. Tinc l’esperança que vagi canviant i que els càrrecs no hipotequin la vida personal i familiar”.

    No se sent sobrecarregada per la seva feina i mira d’aportar una visió “no tan dirigida als resultats i més centrada en el procés que la gent que estàs liderant se senti escoltada. Hem d’aportar una mirada més integradora i de canvi de valors. S’ha d’entendre que no tothom està al cent per cent sempre, has de poder integrar totes les casuístiques de la gent i reconèixer que ens equivoquem”.

    Brugués, que també ha estat adjunta de direcció del Centre d’Atenció Primària (CAP) Sant Martí de Provençals, adjunta de gerència del CAP Can Bou i directora de Cures de l’ICS, conclou que des de les altes esferes “ha d’haver-hi una mirada més plural i inclusiva”.

    Un lideratge ètic

    Des de la Societat Catalana de Gestió Sanitària (SCGS) comparteixen la idea que les organitzacions no han de fer cap tipus d’exclusió. El president de la SCGS, Ramon Cunillera, considera que “la gran majoria de professionals són dones, i això probablement farà que la seva incorporació en els equips d’alta direcció es produeixi de forma natural”.

    Segons dades de la Unió Catalana d’Hospitals i del Consorci Sanitari i Social de Catalunya, la presència de les dones en els alts càrrecs directius de les organitzacions sanitàries és actualment del 16,2%. En canvi, aglutinen el 75,8% de la plantilla. Hi ha càrrecs intermedis, com la direcció d’equips, on les dones suposen el 41% que gairebé arribaria a la  paritat.

    “Des de la Societat Catalana de Gestió Sanitària apostem per anar més enllà de l’equitat de gènere a les organitzacions, per garantir que siguin ètiques i sense cap tipus d’exclusió, perquè els directius s’incorporin a partir de les millors competències adquirides», assegura  Ramon Cunillera, per a qui “l’element del gènere no ha d’interferir ni afavorir”.

    “Moltes vegades, la presència de les dones en els càrrecs directius es tradueix en el fet que hi ha una forma de prendre decisions diferent, més propera a la realitat quotidiana de la vida de les persones. Per exemple, tenen més present la conciliació d’horaris familiars i laborals. Crec que faran canviar la manera d’organitzar-se de les organitzacions amb una nova mirada a la qual val la pena prestar atenció”.

    Cunillera ha participat en el I Congrés Català de Gestió Clínica i Sanitària com a president del comitè organitzador. L’acte s’ha celebrat a Sitges el 3 i 4 de novembre i ha comptat amb la participació de més de 850 persones. Els experts han debatut sobre com garantir el relleu generacional de la direcció sanitària, fent-la atractiva per a les persones més joves. També han tractat sobre la transformació digital, el lideratge ètic, les competències directives, les infraestructures sanitàries i la integració social.

  • Cuidadores sobrecarregades

    Gairebé la meitat de les persones que cuiden d’altres persones dependents són familiars directes (un 48%) i en un 89% dels casos es tracta de dones, segons dades de Creu Roja fetes públiques el Dia de les Persones Cuidadores, 5 de novembre.

    Per a l’ONG, “la cura de les persones dependents es conjuga en femení, singular i privat”, i argumenta que el 62% de les persones que cuiden dependents passen més de sis hores al dia fent aquestes tasques, cosa que repercuteix en la manca de temps lliure i afecta la salut física i mental. A això cal sumar que en el 64% dels casos, les cuidadores i els cuidadors no professionals treballen també fora de casa.

    La fatiga, el mal d’esquena i a les articulacions, la frustració, la impotència, la depressió, la soledat, la culpa, l’ansietat, l’estrès o l’insomni són alguns dels principals problemes de les cuidadores davant la creença que no poden arribar a tot.

    Des de la Creu Roja remarquen que l’esforç de les cuidadores no està prou reconegut, ja que només una de cada dues troba el suport i el reconeixement social. Per això, reivindica en el Dia de les Persones Cuidadores, el 5 de novembre, que cal ampliar l’oferta formativa del sector, reduir les llistes d’espera, agilitar els tràmits burocràtics i sensibilitzar la població de la importància de les cures.

    La responsable a Creu Roja de projectes d’Atenció a Persones Cuidadores, Aurora González, destaca que no tot és negatiu en el sector i que les cuidadores tenen un gran sentit de la humanitat i la dignitat de la persona:  “Cuidar a algú també significa intensificar llaços, aprendre a fer coses noves… la cura i el que suposa cuidar és una feina important, seriosa i compromesa, però té la seva part positiva”.

    Entre les propostes de l’entitat, hi ha el projecte ‘Atenció a persones cuidadores’ per tal de donar un respir a qui cuida dels altres. Fan tallers, sessions informatives i trobades per compartir experiències. “Gràcies a aquest espai”, explica González, “se’ls dona l’oportunitat que facin altres activitats, mentre que Creu Roja es queda cuidant la persona dependent”.

    D’aquesta manera, poden aprofitar per fer tasques quotidianes com anar a comprar, fer un passeig o desconnectar amb alguna activitat que li agradi.

    Targeta cuidadora

    Per part seva, l’Ajuntament de Barcelona ha posat en marxa una targeta cuidadora, que és gratuïta i vol facilitar la vida quotidiana a les cuidadores proporcionant informació i diferents recursos de biblioteques, hospitals i centres esportius, entre altres serveis.

    Aquesta nova targeta, que es va crear al setembre, té un telèfon emocional les 24 hores del dia, el 936 420 124. També hi ha un suport psicològic telefònic per a les treballadores de la llar i de les cures de dilluns a diumenge entre les 6 del matí i la mitjanit, el 900 505 805.

    La targeta cuidadora és una iniciativa pionera que vol fer la vida més fàcil a les cuidadores

    Per tal que les cuidadores tinguin moments de respir, la targeta oferirà serveis d’entitats especialitzades. De manera inicial, hi ha acords amb l’Associació de Familiars de malalts d’Alzheimer de Barcelona (AFAB) i l’Associació Contra el Càncer a Barcelona (ACC).

    Algunes farmàcies oferiran gratuïtament un sistema personificat de dosificació per revisar la medicació de la gent gran cuidadora, i els mercats municipals habilitaran zones tranquil·les els matins dels dimecres per tal que les cuidadores puguin comprar de manera més fàcil i fins i tot puguin estar acompanyades per les persones que cuiden.

  • Noves mobilitzacions a la sanitat pública al novembre

    Des que l’1 d’octubre la plataforma Marea Blanca Catalunya va celebrar la seva III Assemblea General, diferents organitzacions han iniciat converses i reunions per articular accions amb l’objectiu d’avançar en la millora del sistema sanitari públic i de qualitat. Segons el calendari de mobilitzacions, les entitats prioritzen la segona quinzena de novembre per aglutinar diverses jornades de protestes i propostes.

    Amnistia Internacional; Salut, Drets, Acció; el Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP); la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC), Metges de Catalunya, la Taula sindical de Catalunya o Medicus Mundi són algunes de les organitzacions que formen part d’aquest procés, que busca una col·laboració entre ciutadania i professionals en la defensa dels drets de les persones malaltes i del personal sanitari.

    Per part de Marea Blanca, la seva tasca se centrarà més en la coordinació, ja que serà cada moviment, associació o grup de suport qui decideix la manera i el dia d’organitzar-se, segons les especificitats del territori. Un dels objectius comuns és sortir del ressò mediàtic de Barcelona i distribuir-se pel conjunt de Catalunya.

    El responsable de Comunicació de Marea Blanca Catalunya, Enric Feliu, ha explicat que hi ha el compromís “d’estendre al màxim la mobilització que es prepari col·lectivament. Des de la plataforma, haurem de fer un pas endavant per impulsar accions transversals i descentralitzades per arribar al màxim de punts de Catalunya”.

    Els actes tindran lloc a partir de la segona setmana de novembre, prioritzant la segona quinzena. Hi haurà excepcions, com el 25 de novembre, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones, en què des del món organitzatiu sanitari es donarà ple suport al moviment feminista. “Aquest dia hem d’estar, però estarem en segona o tercera fila”, indica Feliu. “És un determinant social de la salut i la reivindicació és molt clara, però no som nosaltres els qui ho hem de liderar”.

    No als dobles torns

    Si bé la planificació prioritza fer tot un seguit d’accions la segona quinzena del mes, ja s’han avançat protestes, com les dels metges i metgesses de l’Hospital de Mataró contra els dobles torns a què es veuen sotmesos. El personal facultatiu ha anunciat que deixarà de fer guàrdies no obligatòries a partir del 16 de novembre per reclamar millores laborals i salarials.

    Està previst que els comitès d’altres centres hospitalaris segueixin els passos de l’Hospital de Mataró. “Ja no poden més”, justifica Feliu. “No es pot assumir que el personal de medicina i infermeria faci dos torns de guàrdia seguits. Un torn esgota, i dos torns destrossen. Hi ha un desgast molt fort per part del personal i el sistema sanitari està aguantant pel seu esforç. Això no s’ho mereix ni la professió ni la ciutadania”.

    Entre les reivindicacions, figura també que el 25% dels pressupostos de la Conselleria de Salut de la Generalitat es destini a l’Atenció Primària, que hi hagi una millora de les condicions laborals dels treballadors i les treballadores, que s’articuli un pla de xoc sobre les llistes d’espera i incrementar el nombre de personal.

    Per a tot això, es portaran a terme tot un seguit d’accions informatives a nivell local. “Hem de guanyar la batalla de l’opinió pública i de la ciutadania des de baix, als pobles, a les places i a les vil·les. S’organitzaran trobades a llocs on habitualment no s’ha arribat tant, com Vilafranca, Masquefa, Tordera o Arbúcies”.

    Desplaçar-se a tants llocs en 15 dies és un repte per a les entitats, però un dels objectius és sortir de l’àrea metropolitana i treballar també amb les comarques, tenint en compte el ritme i els seus tempos en la presa de decisions: “La nostra força és que som transversals perquè som plataformes independents, cada col·lectiu té la seva idiosincràsia i peculiaritats de funcionament”, afirma el responsable de Comunicació de Marea Blanca Catalunya.

    En aquest sentit, cada organització decidirà si és millor fer xerrades informatives, concentracions, manifestacions o les reivindicacions que considerin oportunes, sempre donant-se suport les unes a les altres i treballant de forma tant autònoma com solidària.

  • Les morts per ictus augmentaran un 45% a Europa en 10 anys

    Les morts per ictus augmentaran un 45% a Europa en els propers 10 anys i les discapacitats per aquesta malaltia s’incrementaran en un 25%, segons dades de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN) fetes públiques amb motiu del Dia Mundial de l’Ictus el 29 d’octubre.

    Al conjunt del planeta, es preveu que més de 12 milions de persones patiran un ictus i 6,5 milions moriran per aquesta malaltia. Només a Espanya, unes 110.000 persones pateixen un ictus cada any, el 15% dels casos acaben en mort i un 30% queda en situació de dependència funcional.

    A Espanya, l’ictus és la primera causa de mortalitat en les dones i la segona en els homes, a més de ser la primera causa de discapacitat tant per a ells com per a elles, de manera que més de 350.000 persones tenen algun tipus de limitació a causa d’aquesta malaltia.

    La coordinadora del Grup d’Estudi de Malalties Cerebrovasculars de la SEN, la doctora Mar Castellanos, assenyala que “l’ictus es produeix com a conseqüència de l’alteració del flux sanguini que arriba al cervell. En més del 80% dels casos, la causa és l’obstrucció d’algun dels vasos que subministren sang al cervell, generalment per un coàgul: és el que es denomina ictus isquèmic. Però també pot produir-se pel trencament en algun d’aquests vasos: és el que anomenem ictus hemorràgic”.

    L’ictus és una emergència mèdica perquè com més ràpid s’accedeixi a la detecció i es facin les proves, més fàcil serà trobar el tractament adequat i més augmenten les possibilitats de sobreviure sense seqüeles importants. S’estima que 1 de cada 4 persones adultes patirà un ictus durant la seva vida, però a Espanya només la meitat de la població sabria reconèixer els símptomes.

    Signes d’alerta

    Entre aquests símptomes, trobem la pèrdua brusca de força o sensibilitat en una part del cos, que acostuma a ser una meitat del cos, la cara o les extremitats. També hi ha les dificultats per parlar o entendre el llenguatge, la pèrdua ràpida de visió, la descoordinació o el desequilibri o mals de caps molt intensos.

    Segons explica Castellanos, “generalment es produeixen de forma brusca i inesperada i, tot i que habitualment els pacients acostumen a experimentar diversos d’aquests símptomes, només amb identificar un d’ells és motiu suficient perquè truqui al 112”. Per aquest motiu, la campanya del Dia Mundial de l’Ictus se centra en augmentar el coneixement d’aquests senyals entre la població.

    El 60% dels casos d’ictus es produeixen en persones de menys de 70 anys, i el 16% en persones de menys de 50 anys. Entre els factors de risc, hi ha la pressió arterial alta, el tabaquisme, la inactivitat física, la dieta poc saludable, l’obesitat, el consum excessiu d’alcohol, la genètica i l’estrès. Segons els experts, controlant adequadament els factors de risc modificables es podria prevenir fins a un 90% dels casos d’ictus.

    Només sobreviure no és un èxit

    Per part seva, el cap de la Unitat d’Ictus del Servei de Neurologia de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona, el doctor Joan Martí-Fàbregas, remarca que “l’èxit en ictus no només és sobreviure, sinó fer-ho amb qualitat de vida, de manera que els pacients tornin a ser funcionalment dependents”.

    Martí-Fàbregas: “L’èxit en ictus no només és sobreviure, sinó fer-ho amb qualitat de vida» | Cedida

    “Quant més aviat arriba el pacient a l’hospital, més podem fer per ell. Hem de poder revertir el procés i evitar possibles seqüeles per assolir una màxima capacitat de recuperació, és a dir, que el pacient torni a fer tot el que feia abans a nivell laboral, social, personal… Sobreviure no és un èxit, sí fer-ho amb qualitat de vida”, afegeix.

    Per al doctor, és essencial tenir un equip d’experts de diferents branques, com ara infermeria, urgències, fisioteràpia i logopèdia i, en aquest sentit, posa en valor la Comissió Multidisciplinària de l’Ictus del centre hospitalari, així com el protocol d’actuació urgent Codi Ictus compartit per 29 hospitals catalans.

    Martí-Fàbregas també aposta per la prevenció i factors que es poden canviar, com el sedentarisme, el tabaquisme, la hipertensió arterial o l’obesitat.