El 2003 es va aprovar una llei estatal que afectava el personal estatutari dels serveis de salut i avançava l’edat de jubilació dels facultatius dels 70 als 65 tot i que permetia als professionals que vulguessin continuar fins als 70 fer-ho sempre prèvia petició a l’Administració i conforme a les previsions de la planificació de recursos humans. Durant el Tripartit i amb Marina Geli com a consellera de Salut, però, la interpretació que es va fer de la llei va ser restrictiva. Aquest fet no només va aixecar polèmica sinó que també ha costat, almenys, sis milions d’euros als ciutadans només en indemnitzacions, segons ha pogut saber El Diari de la Sanitat.
El canvi en l’edat de jubilació i la interpretació restrictiva que es va fer de la llei va provocar que a Catalunya centenars de facultatius dels vuit hospitals i de Centres d’Atenció Primària de l’ICS es veiessin obligats a retirar-se a partir del juliol del 2004 tot i haver fet peticions i demandes per continuar treballant fins als 70 al·legant en molts casos que estaven en perfectes condicions i feien una gran aportació al sistema.
La negativa de l’ICS però va provocar que afectats de diferents hospitals i CAPs de tot el territori interposessin recursos. Concretament van presentar demanda contra la resolució, segons informació facilitada pel mateix ICS a aquest mitjà, un total de 263 metges, de les quals 196 han estat favorables a l’ICS. Als restants però el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va donar-los la raó i va sentenciar que la negativa indiscriminada no era conforme a dret. Així, l’ICS va haver de recompensar els metges que havia obligat a jubilar-se als 65 entre 2004 i 2008 amb quantitats que representaven la diferència que correspondria entre el salari que els professionals havien deixat de percebre i la pensió de jubilació corresponent fins a l’edat dels 70.
Tot i que l’ICS assegura que «ara mateix no disposa de la xifra total» de la quantitat que va haver de pagar només en concepte d’indemnitzacions per jubilacions injustificades, aquest mitjà ha pogut conèixer que almenys es van arribar a pagar prop de sis milions d’euros. El que sí confirmen des de l’ICS és que aquest «ha complert amb les sentències i ha efectuat els pagaments corresponents».
Segons recull un informe del COMB del 2008, «aquesta il·legalitat [la jubilació forçosa d’aquests professionals] es produïa perquè aquestes jubilacions es basaven en unes necessitats d’organització que, segons l’ICS, estaven justificades per un suposat Pla d’Ordenació de Recursos Humans (PORH) que no existia legalment». Per aquest motiu el TSJC va anul·lar totes les jubilacions forçoses ordenades per l’ICS basades en els PORH de 2004 i 2008.
Recuperació de l’edat de jubilació als 65
El 2012, però l’ICS va recuperar l’aplicació de la jubilació forçosa dels facultatius als 65 amb caràcter general després de fer un Pla d’ordenació de recursos humans (el PORH 2012-2015). Ja amb aquest pla de recursos humans el Tribunal Suprem va acceptar que s’havia produït un canvi de criteri i flexibilitzat les condicions però el Govern de Mas va arribar a impedir qualsevol excepció a la jubilació als 65 anys per Llei d’acompanyament de 2012 i per tres anys.
Des de llavors s’ha forçat la jubilació de prop d’un miler de metges i metgesses i una part d’ells s’ha dedicat a la sanitat privada, que s’ha vist beneficiada de la seva contribució. Un fet que xoca amb el fet que l’exdirector gerent de l’ICS, Pere Soley, ha evitat jubilar-se -com explicava aquest mitjà fa uns dies- incorporant-se a l’Hospital de Bellvitge temporalment i situant-se al capdavant del Consorci Hospitalari de Vic.
Maria Jesús Martínez Vicente, presidenta de l’Agrupació de Jubilats de Metges de Catalunya, valora a El Diari de la Sanitat que la gestió de les jubilacions dels professionals «s’ha fet molt malament». «Primer es va fer de cop, després es va dir que no i després que sí. L’administració no es caracteritza per ser metòdica precisament», lamenta. Segons ella, és important que els professionals es mentalitzin que s’hauran de jubilar i puguin plantejar-s’ho amb un marge de dos anys com a mínim. «Un s’ho ha de preparar per ell mateix però també has de pensar en els pacients», explica.
Actualment, afirma, els únics que poden jubilar-se als 70 són els que estan lligats a la universitat, com és el cas dels caps de servei. La resta han de jubilar-se als 65 excepte en alguns casos d’especialitats molt concretes i tècniques en què la jubilació del professional pot deixar un buit difícil de substituir a curt termini.
L’Hospital de Sant Joan Despí Doctor Moisès Broggi és un dels darrers hospitals de nova construcció del sistema públic, pensat durant els anys de bonança econòmica i enllestit en plena crisi econòmica, igual que l’Hospital Sant Joan de Reus. Tot i ser un dels hospitals de servei públic més nous, el Broggi «té alguns problemes d’origen, de tipus estructural, de disseny arquitectònic i també de drenatge a les urgències», reconeixia aquest dimecres el mateix conseller de Salut Toni Comín arran d’una pregunta parlamentària del PSC sobre el compliment dels compromisos pressupostaris del CatSalut amb el centre.
El Broggi, destinat a donar servei a una població de 300.000 habitants de la comarca del Baix Llobregat, va ser encarregat el 2003 per la conselleria de Salut amb Marina Geli al capdavant i havia d’estar enllestit el 2007 segons el primer contracte signat amb la societat constructora però no es va inaugurar fins al 2010, per múltiples modificacions en el projecte incial que obligaven a reformular-ho.
Aquestes modificacions del projecte original van generar múltiples retards i sobrecostos. Si el contracte inicial preveia un pressupost de 42,5 milions d’euros, finalment el cost de l’obra va superar els 90 milions.
Retards i canvis en la projecció de l’obra
Un exemple d’aquestes modificacions són els canvis que va fer el despatx d’arquitectes encarregat del projecte al llarg de l’obra que van suposar ajornar i modificar el projecte sobre la marxa. O un altre exemple: un any després que es posi la primera pedra a l’hospital, l’Àrea de Patrimoni i Inversions del Servei Català de la Salut va emetre a l’estiu del 2006 un informe en què es justificava un nou dimensionat de l’hospital que requeriria canvis en diversos aspectes (també pressupostaris), com ara la planificació de llits i boxes d’urgències.
A més, la Sindicatura de Comptes, que ja ha emès tres informes en relació a les obres de construcció de l’hospital, ha detectat diverses irregularitats durant el procés i en el darrer informe, fet públic el 2015, conclou que existeixen «possibles indicis de responsabilitat comptable» pel que fa a aspectes relacionats amb la contractació de la construcció, com ara els interessos intercalars pagats no previstos en el plec de clàusules administratives o el pagament per part del Consorci Sanitari Integral d’interessos durant uns mesos tot i que no s’havia efectuat la recepció de l’obra.
El projecte arquitectònic va sortir a concurs i el va guanyar, entre una desena de propostes, la UTE (Unió Temporal d’Empreses) Brullet Pineda mentre que el concurs per la construcció de l’Hospital el va guanyar l’única que va presentar-s’hi: la proposta conjunta feta per TEYCO, ACSA, EMTE i LaCaixa. Així, la societat encarregada de les obres i instal·lacions de l’hospital; la construcció i explotació d’un pàrquing annex, el finançament de les obres i les instal·lacions i la prestació dels subministraments d’aigua, gas, electricitat, entre d’altres, és Sanibaix Construcció i Serveis S.A., formada per les empreses guanyadores i representada per Jordi Sumarroca.
El problema de drenatge a les urgències
Segons va admetre Comín aquest dimecres, però, l’hospital no només té «problemes d’origen» sinó també de drenatge a les urgències. De fet, Comín va explicar dimecres que el pla de viabilitat del CatSalut preveu ampliar la superfície d’urgències però no podrà fer-se per la situació de pròrroga pressupostària perquè suposaria una nova inversió.
Treballadors de l’hospital explicaven fa uns mesos a aquest mitjà el col·lapse que es vivia a les urgències i les dificultats per passar els pacients a planta. Passadissos de les urgències amb una vintena de llits, col·locats en indrets que no estan pensats per tenir-hi malalts, al costat de cartells que diuen «Es prega no resteu al passadís ja que obstaculitzeu el pas de les lliteres», ha estat una imatge que s’ha pogut veure a les urgències del Broggi els darrers mesos. Els treballadors lamenten, a part dels riscos laborals que aquest fet suposa i la manca d’intimitat del pacient i la família, el volum de pacients que hi ha en relació als professionals disponibles. Asseguren que en ocasions el ràtio d’infermeres per pacient és insuficient i pot arribar a superar els entre 12 i 20 pacients per infermera. L’any passat, el col·lapse i les llistes d’espera al Broggi van encendre el Baix Llobregat i més de 2.000 persones van sortir al carrer per denunciar la situació. En alguns casos, com durant el mes de febrer, es van registrar pics de fins a 412 pacients a urgències, superant àmpliament els 320 casos de mitjana.
Un dels reptes que tenia Toni Comín dins la cartera de Salut era el de redefinir un Big Data sanitari català que generés el consens i les garanties que li mancaven al programa VISC+, dissenyat i iniciat durant la darrera etapa de Boi Ruiz. A principis del mes de juny, el conseller Comín ja va afirmar que el VISC+ de la passada legislatura «no existeix» i va anunciar que Salut impulsaria una jornada participativa sobre el Big Data de cara a impulsar la recerca amb les dades sanitàries de la ciutadania. «Estem en un procés de construcció de confiança i això passava per destruir el sistema anterior», ha admès Comín aquest dimarts durant una sessió d’informació pública sobre el Big Data sanitari.
En la sessió, que s’ha celebrat al paranimf de la Facultat de Medicina de la UB, s’han exposat les idees que van recollir-se durant una jornada participativa que va celebrar-se el passat 5 de juny a instàncies d’una resolució parlamentària i tal com havia promès Comín. La jornada del passat dia 5 va comptar amb prop de 80 participants, des d’instituts de recerca, representants de pacients, grups parlamentaris o proveïdors i professionals sanitaris entre altres. Segons han exposat els ponents aquest dimarts el debat va girar al voltant de quatre àmbits temàtics que serien els grans pilars sobre els quals caldrà dissenyar el nou Big Data sanitari català: Governança, Recerca, Principis ètics i Seguretat i normativa.
Participació per dissenyar les regles de joc
«Amb la tecnologia podem fer moltes coses però hem de marcar unes regles del joc per reutilitzar informació imprescindible per la recerca», ha assegurat durant la sessió Ramon Roman, responsable de sistemes d’informació de l’AQUAS, l’ens propi del Departament de Salut que gestionarà el Big Data sanitari català. Segons ha explicat, entre els principis sobre els quals es dissenyarà el nou programa hi ha el concepte de recerca pública (amb finançament públic) i el respecte a les persones.
«Estem buscant evidència de les experiències més exitoses que hi ha al món i hem començat un procés deliberatiu d’un programa públic d’analisi de dades», ha assegurat Toni Dedeu, director de l’AQUAS. De fet, des del passat 6 de juliol i fins al 29 d’aquest mes, els ciutadans i les entitats, instituts o associacions que ho vulguin poden participar del procés fent les seves aportacions a través del web de l’ens. «Volem construir el millor programa públic d’utilització de dades sanitàries per a la recerca», ha afegit Dedeu.
Qüestions per resoldre
Qüestions com per exemple quina recerca s’ha de prioritzar, quins centres poden optar a l’accés de dades del sistema de salut, sota quina normativa s’ha d’establir el nou programa o com es mesurarà el grau de qualitat i fiabilitat de les dades van debatre’s el passat 5 de juliol. Tot i que encara no hi ha res definit i que encara hi ha qüestions per resoldre – com per exemple què passa amb els projectes a qui se’ls va adjudicar l’accés a dades a través del VISC+– sí que hi ha força unanimitat, segons els ponents de la sessió d’aquest dimarts, en el fet que sigui l’AQUAS qui lideri el programa i es responsabilitzi davant de la justícia. D’altra banda també hi hauria cert consens en el fet que es requereixi un consentiment explícit per part dels pacients i que aquests tinguin dret a opt-out (és a dir, a no cedir l’ús de les seves dades) o que es doti l’AQUAS de més recursos en funció de les necessitats que es detectin.
Amb tot els diferents agents han insistit en el fet que cal informar bé a la ciutadania sobre el procés i que aquí hi juga un paper clau la transparència. Per exemple, que el pacient sàpiga amb quins fins s’utilitzarà la seva informació, com es garantirà l’anonimització de les dades personals i quins beneficis podran suposar en termes de recerca per a altres futurs pacients. «Estem parlant de la solidaritat d’uns ciutadans amb uns altres, una cosa que en termes ètics no està tan lluny del que pugui ser la donació d’òrgans, una pràctica aplaudida en relació a aquells que la fan», ha apuntat Comín sobre el principi de solidaritat que destaca que ha de motivar el programa. Amb tot, el detall dels diferents principis que permetran el disseny del nou Big Data encara no està tancat i no serà fins a finals de setembre que es presentarà una memòria amb les diferents aportacions que s’hagin recopilat.
Totes les dones, indistintament de la seva condició sexual, situació clínica o si tenen parella o no, tindran accés a la cartera de serveis públics per una reproducció assistida. Fins ara només podien accedir a una fecundació in vitro o una inseminació artificial a través de la sanitat pública les dones heterosexuals amb parella i problemes de fertilitat. Aquest divendres el Departament de Salut ha presentat un nou protocol que amplia l’accés a totes les dones, donant compliment així a la llei 11/2014 que establia en un dels articles “garantir a les dones lesbianes la igualtat d’accés a les tècniques de reproducció assistida”.
Segons Comín, el protocol es basa en tres principis bàsics: autonomia, dignitat i intimitat. A més, distingeix dues vies diferenciades a l’hora d’accedir al servei: les dones que tenen problemes de fertilitat i les que no. És a dir, l’únic motiu diferencial és clínic i no es fixa en altres aspectes.
“S’ha de canviar el paradigma heteropatriarcal i heterosexista de les lleis, hi ha altres possibilitats i formes de família. No podem, com s’ha fet durant segles, mirar la sexualitat i la reproducció des del mateix punt de vista”, ha declarat l’activista Eugeni Rodríguez.
Per tal de donar resposta a la previsible demanda que ocasionarà aquesta ampliació i evitar que s’allarguin les actuals llistes d’espera -a desembre de 2015 el temps mitjà per una fecundació in vitro era de 22 mesos- es reforçaran els recursos. Per exemple, pel que fa a la tècnica d’inseminació artificial, es doblaran els centres que l’ofereixen a Catalunya, passant dels 8 hospitals de referència actuals a una quinzena. En qualsevol cas, Comín ha assegurat que a partir de dilluns mateix les interessades podran demanar ser incloses en les llistes d’espera a través de la porta d’entrada al circuit, que són les unitats d’ASSIR (Atenció a la salut sexual i reproductiva) que hi ha en alguns Centres d’Atenció Primària (CAPs).
La llarga lluita de les entitats per l’equitat
El protocol arriba un any i mig després que s’aprovés la llei durant la passada legislatura, període durant el qual diverses entitats que acompanyaven aquest divendres al conseller de Salut Toni Comín en la presentació han lluitat perquè fos una realitat. “El mèrit és d’ells, aquí hi ha hagut durant anys una campanya feminista pel dret a la reproducció assistida i una llei per lluitar contra l’homofòbia [la 11/2014]. Sense aquesta campanya o aquesta llei avui no estaríem aquí”, ha reconegut el conseller.
“El que hem fet avui és donar compliment a un fet que hauríem d’haver viscut fa mesos -des de l’Octubre de 2014-. Per aconseguir-ho hem hagut de sortir al carrer i fer denúncies perquè hi ha hagut dones que no han pogut exercir a aquest dret”, ha recordat Eugeni Rodríguez.
Una d’aquestes lluites s’ha fet des del col·lectiu feminista Ca la Dona, que aquest divendres ha celebrat el nou protocol “perquè està esmenant una situació de discriminació i vulneració de drets fonamentals”. “També estem contentes perquè agafa aquesta visió feminista que estàvem intentant aportar però queda molt treball per fer perquè es posi en pràctica, s’apliqui als centres i es difongui la informació”, han assegurat.
De fet, amb el nou protocol es materialitza també el compromís recollit en el Pla de Xoc presentat per Junts pel Sí ja que garantir l’accés en la reproducció assistida era un dels punts del pla que rescatava precisament la proposta ja aprovada en una moció durant la legislatura 2012-2015.
La comissió d’Interior del Parlament ha donat llum verda aquest dimecres als Mossos d’Esquadra per disparar pistoles elèctriques, també conegudes com Taser pel nom d’una de les empreses que les comercialitza. A l’espera que la conselleria d’Interior redacti el reglament que definirà el seu ús, Junts pel Sí, el PP i Ciutadans han avalat que els Mossos puguin disparar Taser per reduir persones intoxicades per l’alcohol o altres drogues així com contra malalts mentals en el marc d’un ús ampli fins i tot en supòsits vetats per l’ONU o el Consell d’Europa.
Precisament el fet que es pugui disparar contra malalts mentals ha aixecat les alarmes de les entitats de salut mental, que han lamentat aquest dijous l’ús policial de les pistoles elèctriques. Segons expressen en un comunicat, la notícia «torna a alimentar el fals mite que associa trastorn mental i violència, un dels que més impedeix la inclusió d’aquestes persones en la societat».
En aquest sentit, Salut Mental Catalunya (SMC), l’aliança entre la Federació Salut Mental Catalunya i AMMFEINA Salut Mental Catalunya, la Federació Veus (Federació Catalana d’Entitats de Salut Mental en 1a persona) i Obertament (la campanya de lluita contra l’estigma i la discriminació en salut mental) retreuen als diputats que no hagin vetllat per la defensa dels drets de les persones amb trastorn mental.
I és que l’estigma al voltant de la suposada actitud violenta de les persones amb un trastorn o una malaltia mental, un mite que asseguren des de les entitats que és fals, és una de les principals barreres que s’intenta trencar des d’aquest col·lectiu. «Mentre les persones amb trastorn mental s’esforcen dia a dia per eradicar els falsos mites vinculats al trastorn mental, el principal topall per a la seva plena inclusió, i per dur una vida plenament sense discriminació, els màxims representants de la ciutadania del país han tirat per terra els seus esforços», asseguren.
Precisament amb l’objectiu de trencar amb l’estigma el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), l’entitat Obertament i el Departament de Salut avisaven al setembre, coincidint amb la presentació d’un document, que parlar de les persones amb diagnòstics de salut mental com a violentes, perilloses o imprevisibles és un error ja que les persones amb un trastorn mental no són més violentes que la resta de les que integren la societat. Ho demostren també estudis com el publicat l’any 2011 per la Societat Catalana de Psiquiatria i Salut Mental, que posa sobre la taula xifres que desmunten aquest mite. «La proporció de violència social atribuïble a les malalties mentals és en termes absoluts molt baixa. El diagnòstic de malaltia mental greu no es pot considerar aïlladament com un predictor de conductes violentes sense considerar altres factors de risc», recull l’estudi.
El magistrat que lidera la investigació sobre el cas Innova, Diego Álvarez de Juan, demana 8 milions d’euros de fiança a la vintena d’investigats (antics imputats) en la peça 1 del cas, que té a veure amb la creació de l’empresa d’investigació nutricional Shirota l’any 2007. Segons la interlocutòria feta pública aquest dimecres i per la qual s’aixeca parcialment el secret d’aquesta peça, es mantenen els investigats per la seva presumpta participació en «delictes de prevaricació, malversació de fons públics i blanqueig de capitals». Entre els investigats hi ha l’exalcalde socialista de Reus, Lluís Miquel Pérez, l’exdirector d’Innova i expresident de l’Institut Català de la Salut Josep Prat o la llavors directora econòmica i financera de l’hòlding municipal Ester Ventura així com exregidors del PSC, ERC i ICV. Tots ells disposen de termini fins al 30 de setembre per aportar les quantitats sol·licitades.
L’aixecament parcial de la peça correspon concretament a la creació i finançament presumptament delictiu de l’empresa Shirota Functional Foods S.L., presidida per Carles Manté, que havia estat director del Servei Català de la Salut. La investigació es fixa en la constitució per part d’Innova d’aquesta mercantil i també en l’aval que l’Ajuntament de Reus va concedir -a través d’Innova- a Shirota per valor de tres milions d’euros. Aquesta quantitat era la que necessitava una altra empresa, la privada La Morella Nuts, per dur a terme un projecte d’investigació a través del programa CENIT (llançat el 2006 per estimular la cooperació público – privada en investigació industrial) i gaudir d’una subvenció que el Ministeri de Sanitat li havia atorgat.
S’afiança la tesi, segons el magistrat, que Shirota «va ser un instrument que l’Ajuntament de Reus va posar en mans d’una empresa privada [La Morella Nuts] perquè aquesta es beneficiés d’una subvenció pública». A més, l’Ajuntament de Reus ha hagut d’assumir els deutes de la societat privada (Shirota) -ara ja liquidada- després que aquesta fes fallida i per això hi hauria un presumpte delicte de malversació de fons públics.
Segons el jutge, l’aval no complia l’interès públic necessari i la participació d’Innova en la creació de l’empresa Shirota es va fer seguint un procés d’opacitat i sense sotmetre’s a informació pública, ja que segons la llei la fundació o la participació en el capital d’altres societats -com era el cas de Shirota- exigia l’autorització expressa i l’aprovació per part del Ple de l’Ajuntament. «A Innova hi havia un evident interès en que tot es fes en l’opacitat absoluta», s’assegura en la interlocutòria. A més el jutge també afirma que l’objecte social de Shirota -establiment de metodologies pel disseny d’aliments, entre altres- «no és una activitat connexa, complementària ni accessòria de l’objecte social d’Innova». D’altra banda, en el text s’afirma que la participació d’Innova a Shirota s’hauria d’haver limitat en qualsevol cas al finançament del 40% del capital social (i no del 100% com va ser), que és el percentatge de participació municipal en la mercantil.
«Ignorància deliberada dels implicats»
De les declaracions dels investigats, el jutge destaca en la interlocutòria que molts d’ells asseguraven que la Junta General d’Innova – on es va votar la creació de Shirota- i el Ple de l’Ajuntament eren el mateix. Sobre aquesta afirmació el magistrat matisa que tot i que els membres eren els mateixos, «les funcions, els requisits i els efectes de les seves decisions en cada cas són molt diferents». A més, assegura que del seu vot afirmatiu que dóna llum verda a Shirota sorgeixen els motius per a la imputació, «desconeixement palmari i presumptament dolós de la legislació local de la qual eren representants públics, democràticament escollits».
Segons el text, «tots els fets investigats estan informats per una presumpta ignorància deliberada dels implicats que van permetre en l’exercici d’aquesta que diversos milions d’euros sortissin de les arques municipals cap a Shirota amb la finalitat d’acabar engrossint el patrimoni de La Morella Nuts».
El control sobre Innova, «estrangulat pel poder polític»
En aquest sentit apunta a Josep Prat, Ester Ventura i Natalia Torrell així com també Lluís Miquel Pérez com «les figures essencials d’un entramat d’empreses municipals que presumptament estava dissenyat perquè no hi hagués cap tipus de control».
De fet, de les declaracions de l’interventor de l’Ajuntament el jutge dedueix «que les possibilitats de control sobre Innova estaven estrangulades pel poder polític, ja que el volum de l’empresa municipal no es veia correspost amb la dotació dels mitjans humans necessaris a la intervenció de l’Ajuntament». En l’actualitat hi ha 14 peces separades incoades, a més de la peça principal i la suma d’imputats ascendeix a més de 110. La investigació sobre el cas Innova va començar arran d’una denúncia presentada per la CUP de Reus.
Jaume Padrós és metge d’Atenció Primària i compagina la seva tasca assistencial amb la presidència del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) des del febrer de 2014, quan va ser escollit tot i que ja feia anys que hi estava vinculat. Padrós havia estat també diputat per CiU al Parlament entre 1989 i 1995, període durant el qual va ser ponent de la LOSC (Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya), la llei que va aprovar-se el 1990 i per mitjà del qual es consolidava el sistema de provisió mixta actual. Parlem amb ell sobre temes que estan sobre la taula de l’actualitat, com la remodelació o no del sistema sanitari, el pes de l’atenció primària, la pròrroga pressupostària, les llistes d’espera, les Entitats de Base Associativa (EBA), la formació i la precarietat dels metges o les recents filtracions de les declaracions de l’exdirector de l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC).
Fa dos anys i mig que és al capdavant de la presidència del COMB. Quins són a parer seu i també per l’experiència d’aquest temps, els principals reptes o reclams de la comunitat mèdica?
La crisi econòmica, l’ofec financer i el tracte fiscal que està rebent el nostre país posen els serveis públics al límit però el sector privat, l’assegurador, també està en una situació que està patint la crisi. Al sector públic hem patit un 20% de retallades en els pressupostos des del 2010 que es van haver de fer de forma abrupta. Si la població no s’ha vist més ressentida és pel compromís dels professionals, perquè han anteposat sobre el seu compromís ètic la preservació de la qualitat assistencial però sobre la base d’empobrir-se molt més. Els metges d’aquí ja eren els pitjors pagats de la Unió Europea i el que tenim ara és molta precarietat tot i que hi ha poc atur, com mostra un estudi que vam presentar fa unes dies. La meitat dels menors de 45 estan en contractes temporals o precaris, hi ha gent que està fent 30 o 40 contractes anuals. Volem un sistema d’excel·lència però no podem pagant sous indignes. Amb tot aquest no és el principal problema, el principal problema és la manca d’inversions en el sistema públic. Hi ha països que dediquen més recursos del seu PIB a la sanitat pública i tenen sistemes d’avaluació que els fan avançar més. Aquí, en canvi, estem encallats en debats -alguns estèrils- quan el sistema sanitari és el servei públic més ben valorat pels ciutadans.
Amb tot, considera que el sistema sanitari català s’hauria de redefinir en algun sentit? Alguns han posat el debat sobre la taula.
Després de 30 anys és sorprenent i desconcertant el debat sobre redefinir el model. En els països més avançats d’Europa que tenen sistemes universals com el nostre, com Alemanya, Suècia, Noruega… el debat no està en la titularitat dels centres que presten el servei sinó en l’eficiència i els resultats en funció dels centres. Per tant, en el que ens hem de fixar és en com es destinen els serveis públics, com es gasten i quin servei rep el ciutadà. Tot i que estem en una situació millor que molts països i hem avançat amb eines com l’AQuAS (Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya) però hi ha hagut un debat molt contaminat i una intencionalitat de presentar el sistema sanitari català com un sistema corrupte amb disfuncions. Hi havia disfuncions però s’ha guanyat en transparència i en elements d’avaluació i no crec que hi hagi cap servei públic a Espanya que tingui el nivell de control i transparència que té ara el sistema sanitari. Estem tornant a un debat [el del model sanitari català] que en el seu moment, quan es va presentar la LOSC, va aconseguir un consens polític molt gran: des d’ICV, PSC, ERC… i ara paradoxalment tornem 30 anys enrere per discutir sobre la titularitat. El que ens preocupa no és diferent del que preocupa a la societat: la sostenibilitat i la viabilitat del sistema sanitari, sobretot públic.
Com veu el fet de treure de la xarxa pública aquells centres amb ànim de lucre, com per exemple la Clínica del Vallès?
No entenc tant soroll per aquest tema quan en realitat, insisteixo, estem molt preocupats perquè la manca de recursos està generant moltes tensions al sistema. Generar tanta expectativa i tanta pressió sobre el sector sanitari acaba perjudicant els sectors més desfavorits. Quan tens un sistema públic tant al límit el que té recursos econòmics o té una mútua pot buscar-se una alternativa però el que no acaba sent el principal perjudicat, per tant reclamo que hi hagi voluntat de tots els partits polítics perquè es posin d’acord perquè hi hagi més recursos. S’han de col·locar més recursos i consensuar la cartera de serveis per decidir com prioritzar-los.
Durant les retallades a la pública grups com IDC Salud -ara Quirónsalud- han augmentat el seu negoci [segons dades de Metges de Catalunya les contractacions del CatSalut al grup privat IDC van augmentar de 71,1 milions el 2010 a 82 milions el 2013]. No sé si podem parlar fins i tot del monopoli d’IDC pel que fa al sector privat.
D’aquest monopoli ja en fa un any i l’únic que ha anat a la Comissió Nacional del Mercat i la Competència (CNMC) per denunciar el possible monopoli en el sector privat que suposava l’oferta de llits privats a la ciutat de Barcelona sóc jo, cap mútua, cap patronal, cap partit polític. Dissortadament la Comissió ha dit que aquí no hi ha cap monopoli. El COMB no es ficarà amb això [si s’ha de treure l’afany de lucre], si s’ha de treure s’ha de treure, això que ho decideixin els gestors, però des del COMB diem: avaluem-ho i fem-ho transparent. S’ha d’avaluar l’eficiència, avaluar resultats i veure si és veritat que les coses fetes d’una manera o d’una altra són satisfactòries per al ciutadà i suposen un estalvi. En el cas de l’Hospital Sagrat Cor, per exemple, en el seu moment els sindicats van pressionar la mateixa Generalitat perquè deixés que IDC Salud es comprometés a gestionar-lo.
Des de fa unes setmanes sabem que no tindrem nous pressupostos aquest 2016. El COMB i els altres col·legis de Catalunya van traslladar-li al conseller abans en una reunió mantinguda amb ell que no es podia posar més pressió al sistema si no hi havia més recursos.
Un país que no té pressupostos és una frivolitat, no podem anar generant expectatives de què baixarem les llistes d’espera pagant el que s’està pagant i això se li ha d’explicar al ciutadà. Als països democràtics avançats al ciutadà no se l’infantilitza, se li diu: vostè vol més? Doncs es decideix posar més impostos o reorganitzar les prioritats. Però, per exemple, pel finançament del tractament de l’Hepatitis C la conselleria va haver d’endeutar-se l’any passat. Estem en una situació molt crítica; amb les llistes d’espera per exemple –que és un instrument per regular fluxos que tenen tots els països del món– el problema no és que un senyor estigui un mes en llista d’espera, és si per aquella patologia té sentit que estigui un temps determinat esperant o no. Hi ha fórmules que haurien de ser com a mínim plantejables.
Per alleugerar les llistes?
Per alleugerar les llistes i per millorar el finançament.
Com per exemple?
Hi ha països que han introduït elements de copagament. Jo només dic que se’n parli, no és que hi estigui a favor o en contra. M’estimo tant el sistema sanitari públic que demano que posem tota la imaginació per generar recursos. Malgrat que el sistema sigui universal considero que aquells que tinguin més recursos econòmics potser haurien de pagar més i s’hauria de preservar les persones amb unes rendes més baixes i els malalts crònics. No ho sé, algú ho ha d’estudiar, però hem de buscar fórmules. Alguns s’estan escarrassant per generar recursos i aquí estem en un debat sobre uns centres que representen el 0,3% del pressupost.
Padrós al seu despatx al COMB. / SANDRA LÁZARO
Vostè és metge de família. L’Atenció Primària una de les àrees més castigades per les retallades. Quin paper hauria de jugar la primària els pròxims anys?
Des que vaig acabar la carrera sempre he sentit que ha de ser la porta d’entrada al sistema sanitari però o s’empodera de veritat i es dóna capacitat i eines d’autonomia i autogestió clínica i econòmica als equips professionals o no serà una realitat. Models d’autogestió suposarien un estalvi directe pel ciutadà i es millorarien els mecanismes d’eficiència.
Precisament sobre el model de gestió, un article publicat al diari El País posava el focus de la polèmica sobre les Entitats de Base Associativa (EBA), autogestionades pels professionals, ja que segons l’article «han acabat per ser un gran negoci per un reduït grup de metges».
El model de les EBAs és el model que tenen els anglesos o els danesos, que és organització feta pels professionals que en el cas del nostre país hi ha estudis que mostren que entre els millors sistemes des del punt de vista assistencial, amb un pressupost fix i traçat prèviament està entre els més valorats de Catalunya pels pacients. A més, els professionals estan més contents i és un estalvi per l’erari públic. Hauríem de definir el que és lucre però acceptant que hi havia dos o tres casos en què hi ha pogut haver lucre i genera unes diferències de lucre entre els professionals, com a president del col·legi no puc defensar-ho perquè jo sempre vaig defensar un model de base i d’essència cooperativista en què els professionals han d’estar ben remunerats, no com se’ls paga en alguns llocs de l’administració. Ara jutjarem les EBAs per algun cas? No, però jo ja he dirigit una carta a ACEBA [l’Associació Catalana d’Entitats de Base Associativa] per demanar-los-hi la implementació d’un codi de bon govern que eviti aquests tipus de situació. Un model d’EBA suposaria gairebé un estalvi de 1.000 milions d’euros a l’erari públic i amb això potser hauríem evitat les retallades en l’Atenció Primària.
Un altre tema és la reivindicació d’un decret català que reguli la prescripció i l’ús de medicaments per part de les infermeres. Comín ha promès un decret català i s’ha compromès a buscar el consens entre col·lectius, des del COMB hi ha hagut converses en aquest sentit des de llavors?
Moltes, i si aquí no hi ha hagut conflicte és perquè tots hi hem posat seny. Hem posat tot el que està al nostre abast per no generar confrontació i generar bon clima. El posicionament del COMB sempre ha estat trobar elements de consens i de respecte, primer al que ha estat l’evolució del mateix col·lectiu d’infermeria a l’hora de poder dur a terme un tipus d’activitats que els hi són pròpies i que ningú els hi discuteix. Per exemple, que les infermeres puguin prescriure o indicar el material de cures que utilitzen, aquí no hi ha discussió i és desconcertant que no s’hagi fet fins i tot a nivell d’estat. Després hi ha els productes subjectes a prescripció mèdica que no es poden fer de forma aïllada, s’ha de fer en el marc dels equips, no pot ser que tinguem dues línies de prescripció independents. El conseller ara ha avançat un text en el qual crec que ens posarem tots d’acord. Estic convençut que arribarà a bon port.
Respecte als estudis de medicina, alguns metges consideren que s’haurien d’actualitzar i que assignatures residuals com l’empatia o la comunicació o fins i tot l’antropologia social haurien de tenir més pes. Què n’opina?
Nosaltres hem convocat el III Congrés de la professió mèdica i una de les ponències parla de quin és el metge que la societat necessitarà el segle XXI. Només mirem l’aspecte acadèmic, als Estats Units per exemple valoren molt l’entrevista i quines són les inquietuds i les activitats que fa aquell estudiant de medicina. Per exemple, es valora molt l’activitat comunitària i aquí només valorem la nota i això és un gran error. Potser estem descartant un perfil de professional i acceptant un perfil de professionals que no és el metge que necessitem, necessitem un metge que reuneixi coneixement i empatia. A les facultats s’ensenya poc d’empatia o de bioètica, per exemple, s’ha de repensar en funció del que la societat reclama. La universitat també és dels sectors que els hi costa més canviar.
Padrós durant l’entrevista. / SANDRA LÁZARO
Després que es publiquessin les converses mantingudes entre Daniel de Alfonso i Fernández Díaz vostè va escriure un post al seu blog en què assegura que voler «destrossar» el nostre sistema sanitari és un insult gravíssim i mostra una manca d’ètica total per part de qui el formula i el practica tanmateix no fa referències als casos de corrupció dels quals parla implícitament De Alfonso, com el cas Bagó o Innova.
El cas Innova no és un cas de corrupció sanitària. El cas Bagó, si és cert que el condemnin. El sistema sanitari no se l’ha carregat ningú sortosament. Durant molts anys aquí hi ha hagut una campanya dient que el sistema sanitari era un sistema ple de corrupció i això s’ha dit des d’instàncies de partits polítics, alguns mitjans, etc.
En qualsevol cas la justícia està investigant alguns casos en què hi ha involucrats exalts càrrecs del sistema públic, com en el cas Innova.
Ja, però quantes sentències hi ha? Jo parlo de fets i el que jutjo és que un senyor que ha de lluitar contra el frau i un senyor que és ministre de l’interior es trobin per conspirar. Per mi, que em trenquin la confiança amb els meus pacients i que es carreguin el sistema sanitari català és que és carregar-se el país. Jo si em volgués carregar un país em carregaria el sistema sanitari, que és el que dóna més sentit de progrés, cohesió a la societat. A mi em rebel·la que hi hagi gent que vulgui donar lliçons de què és el que genera més confiança i ho trobo un despropòsit tot plegat. Si hi ha dos o tres casos de corrupció que es depurin responsabilitats però que hi ha hagut gent que ha avesat tot el seu discurs polític i mediàtic en aquests dos o tres casos també és cert. El que jo vaig expressar en el meu blog és el que pensa la immensa majoria dels professionals sanitaris: que s’ha maltractat el sistema, que els polítics han maltractat el sistema. Ha costat molt construir això, així que si hi ha algú que es vulgui carregar el sistema sanitari em tindrà a mi de front com a president del COMB. Ara, el que és greu no és el que tu em preguntes sinó aquests fets.
El nou conveni d’inversions 2016-2023 per la millora de les infraestructures sanitàries a la ciutat de Barcelona, que preveu actuacions com construir nous Centres d’Atenció Primària (CAP) o fer ampliacions i reformes en centres com l’Hospital Vall d’Hebron, entre altres, tindrà un finançament de 187 milions d’euros. La majoria de les 37 actuacions en les què es concreta el conveni són obres d’ampliació, construcció o reforma estrictament d’equipaments sanitaris que està previst enllestir abans de 2020 -algunes com el CAP de Gràcia o les obres a l’Hospital del Mar ja estan en marxa- tot i que el marge per completar-les totes s’estén fins al 2023.
El conveni és fruit d’un acord entre l’Ajuntament de Barcelona i el Departament de Salut, a través del Consorci Sanitari de Barcelona -l’ens on comparteixen taula les dues institucions i on poden arribar a consensos en matèria de salut i equipaments a la ciutat– i posa especial èmfasi en atacar les desigualtats en salut a la capital catalana. «Estem davant d’un dels principals acords de mandat per una de les prioritats evidents de la ciutadania: la salut», ha assenyalat l’alcaldessa de Barcelona Ada Colau al costat del conseller de Salut Toni Comín, amb qui s’han felicitat per la feina conjunta i els esforços de cooperació per avançar en matèria de salut.
Atacar les desigualtats en salut
«Les desigualtats tenen un impacte directe en la salut», ha apuntat Colau, que ha recordat que a l’octubre es va fer un informe sobre les desigualtats en salut a la ciutat de Barcelona en què ja es va detectar en quins barris era prioritari actuar. Segons aquest informe, en 18 dels 73 barris de Barcelona les dificultats socioeconòmiques es tradueixen en problemes de salut i indicadors com l’esperança de vida varien molt en funció del barri; entre Pedralbes i Torre Baró, per exemple, hi ha onze anys de diferència en l’esperança de vida.
Dels 187 milions previstos, el 77% seran inversions en «barris prioritaris», que es concretaran en 20 actuacions. Ja en una entrevista amb aquest diari la comissionada de Salut a l’Ajuntament, Gemma Tarafa, avançava que es posaria un accent especial a Nou Barris, Ciutat Vella, Sant Martí i Sant Andreu. «Hem de ser capaços de lluitar contra les causes de les desigualtats en salut però també contra les conseqüències», ha afegit Comín.
Millores també en salut mental i atenció sociosanitària
Les principals actuacions es concentren en quatre grans àmbits: l’atenció especialitzada (71% del pressupost), l’atenció primària i comunitària (13%), l’atenció sociosanitària (11%), l’atenció a la salut mental i les addiccions (6%). Quant al primer, s’aposta per continuar amb la millora dels hospitals de la ciutat. Destaquen per exemple l’ampliació de les urgències de Traumatologia de l’Hospital Vall d’Hebron, on també s’equiparà amb nou material el Bloc Quirúrgic i la UCI i es millorarà l’Àrea Maternoinfantil. A més, s’enllestiran les noves urgències de l’Hospital del Mar i una nova maternitat, i a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau es construirà un nou edifici de recerca.
En matèria d’atenció primària el pla inclou la construcció de 4 centres nous: el CAP Barceloneta, el CAP Fort Pienc -Eixample Dreta Sud, el CAP Badal i el CAP Parc i Llacuna del Poblenou. També es remodelaran centres com el CAP Bon Pastor, que incorporarà un espai per activitats de salut comunitària, i s’adequaran els CUAPs de Ciutat Vella i Gràcia, entre altres.
Per primera vegada un conveni d’aquest tipus inclou els centres d’atenció i seguiment a les drogodependències (CAS) amb l’ampliació del CAS Fòrum i el CAS de la Barceloneta així com els nous centres CAS Baluard i CAS Nou Barris -actualment a Barcelona hi ha 19 centres que donen assistència en l’àmbit d’atenció a les drogodependències. En salut mental destaquen nous espais dels centres de salut mental de l’Eixample, que està previst que s’integrin a les instal·lacions del CAP Manso.
En atenció sociosanitària, un àmbit en què bona part de l’activitat queda en mans d’entitats privades amb ànim de lucre -segons un informe de l’Ajuntament- destaca la previsió de construir un nou centre públic per apropar places sociosanitàries a l’Àrea Integral de Salut Barcelona Esquerra -encara no s’ha decidit la ubicació exacta- així com també la reobertura de 65 llits del Centre Fòrum i l’adequació d’un nou espai de rehabilitació ambulatòria després que fa uns mesos la comissionada de Salut denunciés que «té 150 llits tancats mentre es deriva finançament a sociosanitaris amb ànim de lucre».
Menys finançament però més esforços municipals
Dels 187 milions compromesos, la Generalitat n’aporta 116 (62%) i l’Ajuntament de Barcelona 45 (24%) mentre que els restants provenen entre d’altres d’entitats proveïdores de serveis sanitaris. El total de finançament suposa en termes comparatius menys que l’anterior conveni 2008-2015- que preveia 237 milions d’euros més 300 milions per la remodelació de l’Hospital Sant Pau. Comín ho ha justificat pel context en què es va dissenyar ja que «era situació d’expansió pressupostària», ha afegit. Preguntat per l’origen de la partida que aporta la Generalitat i si aquesta corre perill -en el context de pròrroga pressupostària actual- el conseller de Salut ha sortit al pas de la pregunta i ha assegurat que els diners compromesos ja estan compromesos tot i que no ha donat més detalls. Amb tot l’aportació que fa el consistori sí que suposa un major esforç pressupostari en relació al govern municipal de Jordi Hereu, que llavors només va dedicar-hi 16 milions d’euros, ha recordat Ada Colau. A més, com ja va informar aquest diari, del pla anterior, el conveni 2008-2015, només s’haurien finalitzat un 55% dels projectes previstos.
De moment, fora del pla i pendent que se n’aprovi la viabilitat en comissions específiques hi ha altres obres com la segona fase d’obres del Mar, el nou edifici de consultes externes de Vall d’Hebron o l’ampliació de l’Hospital Clínic així com sis o set CAPs a reformar o construir. La comissionada de Salut de l’Ajuntament, Gemma Tarafa, ha explicat que cada any es farà com a mínim una reunió de seguiment del pla que preveu el conveni 2016-2023, un pla que assegura, s’ha fet tenint en compte projeccions de població dels propers anys i els plans urbanístics. «Si cal, es reorientaran passos durant el conveni», ha assenyalat Tarafa.
El projecte de reutilització de dades sanitàries per la recerca VISC + (Més Valor a la Informació de Salut de Catalunya) serà enterrat definitivament i substituït per una gestió del Big Data sanitari “exclusivament pública”. Així ho ha decidit el Parlament de Catalunya aquest dijous, que ha aprovat per unanimitat una moció presentada per Catalunya Sí que es Pot per «aturar definitivament el projecte de mercantilització de les dades del sistema sanitari anomenat VISC+». Així, el projecte serà substituït per un projecte gestionat per l’administració pública i liderat per l’AQuAS, l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries, garantint que les dades del nou Big Data sanitari no seran cedides ni venudes a empreses privades ni utilitzades amb finalitats comercials, una de les pors dels sectors més reticents a l’impuls del VISC+.
A principis del mes de juny, en una interpel·lació parlamentària, el conseller de Salut Toni Comín ja va afirmar que el VISC+ de la passada legislatura «no existeix» i que Salut impulsaria entre finals de juny i principis de juliol una jornada participativa sobre el Big Data que segons el conseller havia de servir «per debatre i reforçar el consens” de cara a impulsar la recerca amb les dades sanitàries dels catalans. La moció aprovada aquest dijous inclou el compromís de realitzar «en el termini màxim d’un mes», per tant a finals de juliol, «la jornada participativa i oberta amb els professionals i agents implicats sobre el Big Data a Catalunya.
Impulsat durant el darrer tram de Boi Ruiz com a conseller de salut, el projecte VISC+ ha dividit des dels inicis a la comunitat científica i ha topat amb l’oposició d’alguns partits polítics així com també col·lectius com la Marea Blanca de Catalunya. L’encàrrec del VISC+ es remunta al 2014, moment en què malgrat la intenció del Departament de Salut es va aconseguir aturar la seva publicació gràcies a les protestes que va generar en l’oposició i els col·lectius que defensen la sanitat pública. Més concretament, el mes d’octubre de 2014, el Parlament de Catalunya va aprovar una moció presentada per ICV-EuiA, en la qual es demanava la paralització del projecte i l’inici d’un procés de debat entre tots els agents polítics i socials, per tal de redefinir el projecte. La moció va aconseguir el suport de tots els grups a l’oposició, excepte la CUP Crida Constituent que, més enllà de la paralització, exigia la retirada del projecte. Finalment, però, l’encàrrec es va publicar al DOGC l’abril de 2015 sense fer referència explícita a ‘Visc+’.
Tal era la polèmica i la manca de consens al voltant del VISC+ que en el pla de xoc inicial proposat per Junts pel Sí no es parlava del Visc+ sinó de promoure un programa públic de “Big Data” sanitari que garantís que els únics destinataris de dades sanitàries del SISCAT serien els centres de recerca de titularitat pública o sense ànim de lucre acreditats pel CERCA i que realitzessin projectes avalats per un CEIC. «En cap cas estarà permesa la venda de dades sanitàries dels pacients a empreses privades, essent l’única entitat gestora l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries (AQuAS)», apuntava ja el text del pla de xoc.
Per les urgències de psiquiatria de l’Hospital Vall d’Hebron, una àrea específica integrada dins les Urgències, passen cada dia entre 15 i 20 pacients de primera visita, dels quals 1 o 2 són immigrants. Quina influència pot tenir a l’hora de ser diagnosticat d’una malaltia mental a través del servei d’urgències el fet de ser d’origen estranger, tenir uns altres referents culturals o dificultats per comunicar-se? Són algunes de les preguntes a les que respon un estudi liderat a l’Hospital Vall d’Hebron i realitzat pel Departament de Psiquiatria del centre.
Si bé s’han fet estudis sobre la prevalença de diferents trastorns en les persones migrants en relació amb la població autòctona, segons el psiquiatre Francisco Collazos, responsable de l’estudi, assegura a aquest diari que «l’originalitat d’aquest rau en el fet que va més enllà i té en compte com variables relacionades amb la cultura poden tenir incidència en el diagnòstic».
Una de les conclusions principals de l’estudi és precisament que es produeixen desajustaments en el diagnòstic en funció de les variables culturals del pacient. I és que els resultats mostren com els asiàtics i europeus de l’est van ser diagnosticats d’ansietat fins a 7 vegades més que la població autòctona o com el fet de tenir dificultats per comunicar-se lingüísticament juguen també un paper clau en el diagnòstic.
Els pacients amb majors dificultats per comunicar-se o expressar-se amb els professionals van ser diagnosticats de psicosi fins a 2,7 vegades més que els que tenien menys dificultats. Així mateix preocupa també una altra dada que es desprèn de l’estudi: L’ús de mesures coercitives com l’ingrés involuntari o la petició de presència del personal de seguretat es multiplica per quatre quan la comunicació no és fluïda.
Més competències culturals i més mediadors interculturals
«Quan un psiquiatre s’entrevista per primera vegada amb el pacient es troba en un entorn no gaire amable [en unes urgències plenes], el temps és escàs i percep la por o la dificultat per comunicar-se del pacient. No és estrany que un, davant la ignorància recorri, no tant al coneixement científic sinó a prejudicis o esquemes arquetípics que pot tenir cap a grups ètnics», explica Collazos. Segons ell aquest fet podria justificar els biaixos en els diagnòstics en funció de grups ètnics.
Davant d’aquest fet l’estudi posa de manifest la necessitat de dotar als professionals de més eines i recursos per corregir aquests biaixos. “Hem d’adaptar els recursos a la diversitat cultural dels usuaris perquè si no ho fem el risc que tenim d’oferir una assistència de pitjor qualitat és molt més alt”, assegura el doctor Collazos. En països on la multiculturalitat és habitual aquest fet està molt estudiat però a Catalunya, afirma, es necessita més formació. «Als graus de medicina la dedicació a estudiar antropologia de la salut és anecdòtica quan això té a veure amb les expectatives que té el malalt, la seva visió sobre la malaltia, etc.», diu. La solució passa, per tant, per adquirir més competències culturals.
D’altra banda, reivindica també la inclusió de més mediadors interculturals al sistema sanitari, algú que estigui degudament format. L’Hospital Vall d’Hebron compta amb un servei de mediadors interculturals, format per 4 persones de diferent ètnia, però aquests acudeixen només un o dos matins a la setmana per donar servei a tot l’hospital, recursos que com posa de manifest l’estudi són insuficients.
La mostra de pacients inclosos en l’estudi són 400 pacients d’origen estranger i 67 nadius que van acudir a les urgències de l’Hospital Vall d’Hebron i de l’Hospital del Mar entre el 2007 i el 2015. Entre els aspectes en els què es fixa l’estudi són la certesa de diagnòstic, la influència de la cultura o el nivell de confort de l’especialista durant l’entrevista així com el país d’origen, el gènere o el domini de l’espanyol del pacient, entre altres.
