Just Deploy It!

Autor: Carme Escales

  • Compte enrere per al primer centre de recerca immunològica de l’Estat

    Els darrers avenços tecnològics han permès el creixement de la immunologia, l’especialitat que ens ajuda a entendre millor el funcionament del nostre sistema immune, la primera barrera de defensa per a la salut del nostre cos. Aprenent com funciona, la medicina pot tractar d’emular aquest sistema defensiu quan, per motiu d’una malaltia o qualsevol circumstància, la resposta a les amenaces externes és deficient o inexistent.

    Amb la idea de fer créixer la investigació sobre aquest mecanisme natural de defensa del cos i com poder suplir les mancances o falles que pugui presentar en un organisme, la Fundació ‘la Caixa’ ha iniciat la construcció del que serà el primer centre de recerca especialitzat en immunologia d’Espanya i un dels primers d’Europa. Batejat com a CaixaResearch Institut, es preveu que hi puguin començar a treballar els primers investigadors l’any 2025 en un primer mòdul de les instal·lacions que s’espera que, aleshores, ja estiguin acabades.

    La ubicació d’aquest nou centre de recerca, al davant del CosmoCaixa de Barcelona, a l’altra banda de la Ronda de Dalt, permetrà, tal com s’ha previst ja, comunicar els dos espais en el futur a través d’un pas que es construirà per sobre de la ronda. L’edifici tindrà més de 20.000 m2 i està pensat perquè hi treballin unes 500 persones, tot i que tindrà capacitat per a 700, en el cas que s’hi donin nous usos, com ara l’acollida de possibles spin offs de projectes del centre. La inversió prevista volta els 100 milions d’euros.

    L’edifici tindrà més de 20.000 m2 i està pensat per a què hi treballin unes 500 persones

    L’institut disposarà de zones i equipaments de primer nivell destinats a l’activitat científica —com ara laboratoris secs i humits, serveis cientificotècnics i espais per a la innovació—; zones d’oficines per a activitats de direcció, gestió i administració, i espais per a l’acollida i la recepció de visitants, en els quals es duran a terme esdeveniments, formacions o iniciatives de treball en xarxa (networking). Per al president de la Fundació ”la Caixa”, Isidre Fainé, “aquesta primera pedra no només suposa l’inici de la construcció física del primer centre de recerca d’Espanya especialitzat en immunologia, sinó que representa una fita transcendental en la història de la recerca del nostre país. Gràcies a la unió d’esforços de diferents actors compromesos amb el benestar de la societat, podrem impulsar solucions innovadores per als grans reptes que enfrontem actualment en el camp de la salut, contribuint d’aquesta manera a l’objectiu últim de la Fundació ”la Caixa” que no és un altre que crear una societat millor i més justa, especialment per a aquells que més ho necessiten».

    El Dr. Tabernero, director

    El nou institut neix sota la direcció científica del doctor Josep Tabernero, amb l’objectiu d’atraure nous perfils de talent que contribueixin a projectar la recerca i la innovació biomèdica en un dels camps més prometedors per a la salut. Recentment, el doctor Antoni Ribas, expert mundial en immunoteràpia, ha estat escollit president del comitè assessor del futur equipament. Ribas és director del Parker Institute for Cancer Immunotherapy i del Tumor Immunology Programme al Jonsson Comprehensive Cancer Center – Universitat de Califòrnia de Los Angeles (UCLA).

    En paraules del Dr. Josep Tabernero, ”l’institut s’erigeix com un epicentre on la ciència espremerà tot el seu potencial”. I afegeix també que “els equips científics tindran a la seva disposició eines d’avantguarda, tecnologia d’última generació i un entorn de recerca de primer nivell”.

    Malalties prevalents

    L’institut se centrarà en els processos del sistema immunològic en la interacció amb les malalties més prevalents, com les neurològiques, les oncològiques i les infeccioses, i també en l’anàlisi dels factors mediambientals que hi influeixen.

    Tot i que les obres tot just acaben de començar, l’activitat del CaixaResearch Institute ja es dona per iniciada. Els pròxims 15 i 16 de novembre al Museu de la Ciència CosmoCaixa s’hi farà el seminari Human Immunome Project «Into Action». Serà una primera reunió de treball d’alt nivell en la qual es vol traçar un full de ruta perquè les parts interessades contribueixin a generar conjunts de dades immunològiques a escala i a construir models disponibles públicament d’intel·ligència artificial del sistema immunitari.

    Actualment, hi ha altres ofertes de treball obertes relacionades amb la gestió, el finançament de la investigació, la innovació, les infraestructures i la tecnologia. Es preveu que, quan funcioni a ple rendiment, el centre pugui incloure més de 40 grups d’investigació i unitats de serveis cientificotècnics. El CaixaResearch Institute serà el primer centre a Espanya i un dels primers a Europa dedicat a la immunologia, àmbit clau per a la medicina personalitzada, amb l’objectiu de promoure la recerca translacional basada en tecnologies de les ciències de la vida amb una mentalitat pluridisciplinària. També vol treballar de manera sinèrgica i complementària amb l’ecosistema biomèdic català i ibèric existent, especialment amb els quatre centres vinculats a la iniciativa de Fundació ”la Caixa”: el Barcelonaβeta Brain Research Center (BBRC), l’Institut de Recerca de la Sida (IrsiCaixa), l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i el Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO).

    El seu edifici serà sostenible i respectuós amb el Parc Natural de la Serra de Collserola i TAC Arquitectes, liderat per Eduard Gascón, és l’estudi arquitectònic que duu a terme el projecte arquitectònic del CaixaResearch Institute, caracteritzat per la construcció d’un complex arquitectònic amb dos edificis i una pèrgola que domina i defineix l’espai d’accés. La construcció del centre seguirà criteris de priorització de la sostenibilitat i el medi ambient, comptant amb energia renovable procedent de plaques fotovoltaiques i sondes geotèrmiques, i inclourà sistemes de monitoratge de consums. També es preveu que disposi de mètodes de recollida d’aigua de pluja per al reg i l’ús intern per tal d’aconseguir un 38 % d’estalvi energètic i un 40 % d’estalvi d’aigua. D’altra banda, té previst impactar en la millora de la biodiversitat, a través de l’ampliació de zones verdes, cobertes vegetals i paisatgisme amb vegetació nativa. També,caixa la millora de la qualitat de l’aire interior s’aconseguirà amb la maximització de les renovacions d’aire i l’ús de materials no tòxics i de sensors de CO2. Finalment, mitjançant l’ús de materials reciclats i reutilitzats, i la reducció de residus de construcció, el CaixaResearch Institute aconseguirà la disminució del consum de recursos materials.

  • La caiguda natural del cabell a la tardor

    El pas d’una estació de l’any a l’altra comporta canvis en l’estat d’ànim i també físicament. Quan la tardor ens visita i ens manlleva hores de sol i llum, el nostre cos ho nota. Veiem, en la natura, com cauen les fulles dels arbres i alguns animals muden el pèl. També és el moment més intens de l’any en el qual els cabells de les persones es desprenen amb més facilitat. És un fenomen totalment natural, però que si, en la base de la nostra nutrició hi ha certes mancances, encara pot ser que ho notem més. Si més no, ens passarà que davant d’aquesta caiguda voldrem aplicar solucions, com ara prendre suplements vitamínics, i no ens faran l’efecte que voldríem, perquè és en el punt de partida de l’estat del nostre cos que hi manquen certs elements.

    Aquesta caiguda natural del cabell no és res que ens hagi de preocupar en excés, doncs, segons l’Acadèmia Espanyola de Dermatologia i Venereologia (AEDV) «de cada cent cabells que tenim, sempre hi ha entre un 12% i un 15% en fase de recanvi». Ho cita la professora col·laboradora del màster universitari de Nutrició i Salut de la UOC i farmacèutica Alicia Santamaria Orleans, que apunta que és un procés, “en la majoria dels casos, inevitable i reversible, ja que al cap de tres o quatre mesos la major part dels cabells que han caigut tornen a sortir”.

    Ara bé, també precisa Santamaria, que “una dieta desequilibrada amb una manca de micronutrients pot fer que la caiguda encara sigui més intensa”. Per això recomana una dieta rica en fruites i verdures i una ingesta correcta de vitamines i minerals, com el zinc, el ferro, el magnesi i les vitamines del grup B, la A i la C.

    Aquestes recomanacions, afegeix, s’haurien d’aplicar en qualsevol etapa de la vida, però, sobretot, en aquelles en què hi ha més deficiències, com ara les dones en edat fèrtil o les persones que estiguin fent una dieta hipocalòrica restrictiva.

    Ingerir cítrics és molt recomanable, segons precisa l’especialista, perquè són una bona font de vitamines. També ens aportaran el que més ens convé quan comença el fred, precisament les verdures del temps d’ara, com són els pebrots, les albergínies o la carabassa.

    El ferro el podem reforçar consumint carns vermelles i fetge. El zinc, amb ous i fruits secs. Per procurar-nos silici, el segó farà aquesta funció, també el pebrot, el cogombre, la ceba i l’enciam, “però cru”, precisa Santamaria, perquè en coure’ls es perden propietats.

    Però sempre cal que sapiguem primer què li falta al nostre organisme, què mengem i què no. Per això és bo consultar un especialista en nutrició perquè ens digui si hi ha res que ens convé equilibrar.

    Una alimentació saludable ha de tenir macronutrients i micronutrients. Dels primers, mesurats en grams, ens en calen més. Són els carbohidrats, les proteïnes, els greixos i la fibra. I, en canvi, els micronutrients, dels quals en necessitem menys quantitat, són els minerals i les vitamines.

    Hidratació

    A més a més de l’alimentació, hi ha un altre aspecte que influeix en la renovació dels cabells i que també afavoreix la cura de la pell, i és la hidratació. «S’ha de mantenir una bona hidratació tant de la pell com dels cabells i tant des de l’interior, amb una bona ingesta hídrica de líquids com l’aigua o d’aliments que la continguin en una proporció elevada, com des de l’exterior, mitjançant productes cosmètics que ens ajudin en aquest aspecte», especifica Santamaria, experta dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC i responsable de Comunicació Científica dels laboratoris Ordesa.

    A les farmàcies trobarem suplements vitamínics i tractaments per a la caiguda del cabell, però cal consultar als professionals de la farmàcia què troben que és més convenient per a nosaltres. Sempre recordant que, “si la dieta és completa i equilibrada, difícilment apreciarem cap millora”.

  • La calor multiplica el risc de mort en pacients amb malalties respiratòries hospitalitzats

    Basant-se en la mortalitat per malalties respiratòries registrada en hospitals de Barcelona i Madrid entre el 2006 i el 2019, un equip d’investigadors dirigits des de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) ha mostrat que, tot i haver hagut més ingressos durant els mesos d’hivern, la màxima incidència de morts a l’hospital es va produir durant els mesos d’estiu, i va estar fortament relacionada amb les altes temperatures.

    Els resultats, doncs, a banda de mostrar l’impacte de l’escalfament global provocat pel canvi climàtic en la  mortalitat d’aquests pacients, també serveixen de base per a plantejar la necessitat d’una millor adaptació dels centres sanitaris al canvi climàtic.

    Aquest anàlisi de l’associació entre la temperatura ambient i la mortalitat hospitalària per malalties respiratòries a les províncies de Madrid i Barcelona ha fet servir dades sobre les hospitalitzacions diàries, la meteorologia (temperatura i humitat relativa) i els contaminants atmosfèrics (O3, PM2,5, PM10 i NO2). Tot i que s’ha descrit àmpliament que l’exposició diària a la calor i al fred s’associa a un risc més gran d’ingrés hospitalari per malalties respiratòries com la pneumònia, la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) i l’asma, fins ara cap estudi s’havia centrat en les hospitalitzacions amb resultat de mort i, per tant, en els casos més greus de morbiditat.

    L’estudi va determinar que les altes temperatures estivals van ser responsables del 16% i del 22,1% del total d’hospitalitzacions mortals per malalties respiratòries a Madrid i a Barcelona, respectivament. L’efecte de la calor va ser immediat, ja que la major part de l’impacte va tenir lloc durant els tres primers dies des de l’exposició a altes temperatures. Aquests resultats han estat publicats a la revista The Lancet Regional Health – Europe.

    Tal com explica el primer autor de l’estudi i investigador a Inserm i ISGlobal, que compta amb una beca postdoctoral Marie Skłodowska-Curie de la Comissió Europea, Hicham Achebak, “els resultats suggereixen que l’augment dels resultats respiratoris aguts durant la calor està més relacionat amb l’agreujament de malalties respiratòries cròniques i infeccioses que amb la propagació de noves infeccions, perquè solen trigar diversos dies a causar símptomes».

    Principals malalties agreujades

    La recerca mostra els efectes de la calor especialment per a la bronquitis aguda i la bronquiolitis, la pneumònia i la insuficiència respiratòria. Ni la humitat relativa ni els contaminants atmosfèrics van tenir un paper estadísticament significatiu en l’associació de la calor amb la mortalitat dels pacients ingressats per malalties respiratòries.

    De la investigació també se’n desprèn que les dones van ser més vulnerables a la calor que els homes. Segons explica Joan Ballester, investigador d’ISGlobal i coautor de l’estudi, “és molt probable que això estigui relacionat amb les diferències fisiològiques específiques en la termoregulació. Les dones tenen un llindar de temperatura més alt per sobre del qual s’activen els mecanismes de sudoració, i una menor producció de suor que els homes, fet que es tradueix en una menor pèrdua de calor per evaporació i, per tant, més susceptibilitat als efectes de la calor».

    Adaptar-se al canvi climàtic als centres hospitalaris

    Segons l’equip investigador, la major mortalitat durant els mesos d’estiu podria tenir a veure amb el fet que els serveis sanitaris estan cada cop més preparats per fer front als pics hivernals de malalties respiratòries. En aquest sentit, els resultats de l’estudi tenen importants implicacions per a les polítiques d’adaptació sanitària al canvi climàtic, i per a les projeccions dels impactes del canvi climàtic en la salut humana. «Si no s’adopten mesures d’adaptació eficaces als centres hospitalaris, l’escalfament global podria agreujar la càrrega de mortalitat dels pacients hospitalitzats per malalties respiratòries durant el període estival», indica Hicham Achebak.

    La recerca s’ha publicat sota el títol Ambient temperature and seasonal variation in inpatient mortality from respiratory diseases: a retrospective observational study. L’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) és el fruit d’una aliança innovadora entre la Fundació la Caixa i institucions acadèmiques i governamentals per contribuir a l’esforç de la comunitat internacional amb l’objectiu de fer front als reptes de la salut en un món globalitzat.

  • L’escola L’Atelier Barcelona i el VHIO s’alien per a recollir fons per a investigar el càncer

    Les noves teràpies cada cop més efectives per controlar el càncer i millorar la supervivència i qualitat de vida dels pacients arriben investigant. Sobretot en els casos en els quals els tractaments convencionals no funcionen, analitzar cada tumor, la seva tipologia i les seves característiques, com per exemple si hi ha mutacions o alteracions, i el moment en el qual es diagnostica, porten els metges cap a una major personalització del tractament. Fan més diana en allò que necessita cadascú. En els assajos clínics es prova l’eficàcia de nous fàrmacs fruit d’aquesta investigació de precisió. En més de 10 anys, s’ha contribuït a aprovar més de 40 noves indicacions de fàrmacs que s’estan utilitzant com a tractaments en diferents tipologies de tumors. Investigadors i professionals sanitaris treballen conjuntament per traslladar els avenços que es realitzen en el laboratori a la clínica de manera ràpida.

    A Espanya es preveu que 1 de cada 2 homes i 1 de cada 3 dones desenvoluparan càncer al llarg de la seva vida. I es creu que la incidència d’aquesta malaltia continuarà augmentant de manera notable en els anys vinents. D’aquí que la feina de centres de recerca com l’Institut d’Oncologia del Vall d’Hebron (VHIO) s’enfoqui a l’objectiu que cada pacient tingui accés a un tractament personalitzat.

    Els recursos per a fer-ho possible arriben de múltiples llocs, públics o privats, o bé són fruit de campanyes impulsades per petits o grans col·lectius, associacions, fundacions o empreses. Ara és la iniciativa de la botiga i escola d’alta pastisseria L’Atelier Barcelona la que acaba d’engegar una campanya per donar suport a la feina del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO).

    On comprar-lo

    Fornejaran més de cinc mil unitats del que va ser considerat el Millor Panettone Artesà de Xocolata del 2022, i el 10% del benefici obtingut de les seves vendes es donarà al VHIO. D’aquesta manera, gaudir d’aquestes sublims postres per part de molta gent contribuirà a aportar hores d’investigació en favor dels actuals i els futurs malalts de càncer.

    El panettone solidari està fet amb xocolata Azelia de Valrhona i gianduja d’avellana i fa 750 g. | VHIO

    El panettone es pot comprar a les dues botigues de L’Atelier Barcelona: al carrer Viladomat 140 bis i al carrer Doctor Fleming, 16. Però també a través de la seva pàgina web: latelierbarcelona.com, amb la possibilitat d’enviament a qualsevol punt del territori nacional.

    En paraules del cap el Servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital Vall d’Hebron i director del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), el Dr. Josep Tabernero, “iniciatives com aquesta del Panettone solidari ens ajuden a sumar hores d’investigació contra el càncer i a apropar-nos a l’objectiu que tenim al VHIO, que no és un altre que aconseguir que totes les persones que pateixen aquesta malaltia puguin accedir a un tractament personalitzat, que millori la seva supervivència i la qualitat de vida. Actualment, això ho hem obtingut en alguns tumors, però queda molt camí per recórrer, i per això és tan important que la societat sigui conscient de la importància d’invertir en investigació. Només així podrem avançar cap a la prevenció i el tractament més efectiu contra el càncer”.

    Una acció ben dolça

    L’Atelier de Barcelona és una escola privada d’alta pastisseria ubicada a la Nova Esquerra de l’Eixample. Ja és habitual que els seus responsables, els seus socis fundadors, Eric Ortuño i Ximena Pastor facin donar la mà als seus productes estrella amb accions solidàries. Enguany ho fan per la causa del càncer. “Amb la campanya solidària, cada any L’Atelier obre un espai de conscienciació mentre es gaudeix d’un dels nostres productes estrella. És una oportunitat meravellosa de donar suport a la tasca d’un dels millors centres d’investigació en oncologia del país”, explica la Ximena Pastor, sòcia fundadora de L’Atelier Barcelona.

    El panettone solidari està fet amb xocolata Azelia de Valrhona i gianduja d’avellana i fa 750 g, de molla tendra i melosa. Impulsos així se sumen al suport dels patrons del VHIO, que són la Generalitat de Catalunya i les fundacions Cellex, “la Caixa”, FERO i la Fundació BBVA. També fan possible la seva tasca de recerca  les donacions de diferents associacions, entitats i particulars que contribueixen amb la seva generositat a avançar en la investigació contra el càncer.

    El Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), creat l’any 2006 i integrat al Campus Vall d’Hebron, pretén investigar per millorar la prevenció, el diagnòstic precoç i el tractament del càncer gràcies a un model d’investigació translacional que consisteix a transformar els últims descobriments que es porten a terme al laboratori en assajos clínics de fase inicial i, per tant, en el desenvolupament de nous tractaments més efectius que millorin la qualitat de vida dels pacients amb càncer.

  • Com tenir cura de la nostra memòria

    La memòria és el procés cognitiu que fa la ment i que ens permet enregistrar, codificar, consolidar, emmagatzemar accedir a la informació i recuperar-la. És un procés bàsic per a l’adaptació de l’ésser humà al món que ens envolta. La memòria és la base de l’aprenentatge, que es produeix gràcies a la plasticitat del cervell, que fa possible la formació de connexions sinàptiques entre les neurones i la generació de circuits amb milers de neurones on es fixa tot allò que hem après.

    Així és com la defineixen la doctora Ana Malagelada i el doctor Nolasc Acarín al seu llibre Alzheimer Envejecimiento y demència (RBA). Els dos autors són especialistes en neurologia, ambdós amb molts anys d’experiència a l’Hospital del Vall d’Hebron; ella durant vint anys metgessa adjunta del servei de neurologia i ell, cap de la secció de neurologia, del 1976 al 2006.

    Des de la neurologia i la malaltia de l’Alzheimer com a forma més comú de demència -segons dades de la OMS pot representar entre el 60 i el 70% dels casos-, la investigació ha pogut descobrir, i continua aprenent, sobre el funcionament de la memòria i el perquè dels oblits. I en gran part gràcies a això sabem que podem reduir el risc de patir Alzheimer canviant certs hàbits en la nostra vida.

    Tenim eines a l’abast en el nostre dia a dia per cuidar la nostra memòria. Des de la Fundació Pasqual Maragall ens aporten els següents consells: Fer exercici cada dia, perquè l’activitat física augmenta el flux sanguini a tot el cos, inclòs el cervell, i això pot contribuir a mantenir la memòria. Per mantenir la ment activa, recomanen llegir, fer mots creuats, practicar jocs de taula, conversar, estudiar i passar temps amb altres persones.

    I, dins dels diferents estudis que poden ajudar a protegir o enfortir la memòria, hi ha l’aprenentatge d’un altre idioma. Tal com expliquen els especialistes en continguts educatius de Macmillan Education, aprendre una altra llengua pot millorar el desenvolupament cognitiu, l’obertura cultural i l’autodesenvolupament, a banda de contribuir al desenvolupament professional, i adquirir oportunitats de socialització. Afirmen que “l’adquisició de coneixement en matèria d’idiomes no sols enforteix les habilitats cognitives, com la memòria i el raonament lògic, sinó que també s’associa amb la prevenció de malalties neurodegeneratives, com l’Alzheimer. En desafiar diferents parts del cervell, l’aprenentatge d’idiomes estimula i manté activa la ment, brindant un valuós exercici mental”.

    Altres hàbits que ajuden a prevenir la pèrdua de memòria és aprendre a organitzar-se bé en el dia a dia, a casa i en totes les activitats que fem. I un gran pilar ineludible per a la protecció de les neurones i les seves connexions és dormir bé.

    Mens sana in corpore sano, doncs, aplicat als hàbits diaris. Poder sentir que ens llevem havent descansat bé, practicar exercici físic, menjar saludablement i posar reptes al cervell amb activitats mentals, siguin jocs, lectura o exercicis de memòria.

    Alguns d’ells es recullen en llibres pensats com a guia per a exercitar la memòria. El pintor, pedagog i investigador barceloní Carles Bayod Serafini va descobrir la importància de les sensacions en el desenvolupament de la intel·ligència, la creativitat i la potenciació de la memòria. Per això va crear els ‘sensojocs’ com a eina d’educació integral. El seu llibre Cómo retener los recuerdos (ed. Desclée de Brouwer) és un recull de sensojocs terapèutics per a estimular la fixació de la memòria i la retenció dels records en l’Alzheimer i altres patologies.

    Des de la Fundació Pasqual Maragall apunten que “qui més qui menys es queixa alguna vegada de la seva memòria. La memòria és una capacitat cognitiva complexa que depèn de la integritat d’altres funcions. A més, és molt voluble a moltes circumstàncies, des de malalties o efectes secundaris de medicaments a situacions més quotidianes, com l’estrès, les preocupacions o el fet de no haver dormit bé, entre d’altres coses”. Per això, afegeixen, que els oblits “cal prendre’ls com una alerta que ens ha de portar a consultar el metge a partir de certa edat, o si se sent certa aprensió pel tema si, malauradament, s’han donat casos de malaltia d’Alzheimer a la família i es tem que aquestes fallades de memòria puguin ser un símptoma que alguna cosa no va bé”.

    Al blog de l’espai web de la Fundació Pasqual Maragall trobareu moltes recomanacions per aplicar-nos a casa. Són per quan encara sentim que és prou bona la memòria o bé per a compensar la memòria quan no és òptima. També comparteixen estratègies d’optimització de la memòria i suggeriments, com ara posar atenció, evitant fonts de distracció, mantenir ordre, i fer servir adhesius, planificadors, agendes, alarmes al telèfon… Al mateix blog, amb les recomanacions, es pot descarregar la guia gratuïta que ha fet la Fundació Pasqual Maragall, amb el títol: Quan et cuides, l’Alzheimer fa un pas enrere. Un de cada tres casos es podria prevenir.

    Des de la Fundació ACE faciliten la possibilitat de fer-nos nosaltres mateixos una  autoavaluació de la nostra memòria amb un test en línia. També ens proposen una sèrie d’exercicis per a exercitar-la. L’ACE Alzheimer Center Barcelona disposa d’un programa de detecció precoç de l’Alzheimer i realitzen diagnòstics, tractament, investigació, formació i sensibilització, així com acompanyament als pacients i les seves famílies per mirar de fer que la pèrdua de memòria no paralitzi cap vida.

  • Sentir el pit com a propi, sense reconstrucció

    Sobreviure al càncer de mama és una realitat cada cop més present, més del 80% de les dones -tot i que un 1% del càncer de mama també afecta homes- es curen.

    En tot el procés de tractament d’aquesta malaltia, conviure amb una bona qualitat de vida és el gran objectiu, en paral·lel a la mateixa curació. I la reconstrucció o no del pit després d’una mastectomia no hauria de ser cap inconvenient per al benestar. Per això, les professionals d’infermeria de la Unitat de Patologia Mamària de l’Hospital Taulí de Sabadell, en veure totes les incomoditats que els comporta dur les pròtesis mamàries, segons els expliquen moltes de les pacients a les quals s’ha practicat una mastectomia, van voler investigar com podien millorar-les.

    Van engegar un projecte per trobar el material més idoni, “transpirable, lleuger i que s’adapti totalment a les cicatrius de la intervenció quirúrgica”, precisa Àngels Placeres, infermera gestora de casos de la Unitat de Patologia Mamària del Parc Taulí, i referent en aquest projecte d’investigació batejat com a PIT-3D. Tracten d’emular al màxim el pit propi gràcies a la impressió 3D, i millorar així la qualitat de vida de les dones. Ho fan amb la Fundació Parc Taulí i el Laboratori de planificació quirúrgica 3D de l’Institut d’Investigació i Innovació Parc Taulí (I3PT), on els propers mesos confien tenir llestos els primers prototips de les pròtesis per a què un grup focal de pacients les comencin a provar i les puguin anar validant.

    | Institut d’Investigació i Innovació Parc Taulí (I3PT)

    “A les consultes, les pacients ens explicaven que les pròtesis mamàries que es comercialitzen no transpiren, tenen un pes considerable i els donen suor i molta mala qualitat de vida”, segons explica la infermera Placeres. Personalitzar cada pròtesi en funció de la morfologia i necessitats de cada persona contribuirà a fer-les òptimes per al benestar en el seu dia a dia. En la recerca s’ha procedit a escanejar el pit sa que roman després de l’operació i la part de la cicatriu i, cercant la total adaptabilitat a això, es crea la pròtesi. En el projecte hi estan involucrats una vintena de professionals de la imatge, tècnics de laboratori i enginyers, i professionals sanitaris d’oncologia.

    Reconstrucció o pròtesi

    Malgrat que avui dia es fa una cirurgia de mama molt conservadora, encara hi ha casos que requereixen l’extirpació de la mama, parcial o totalment. I no sempre quan es practica una mastectomia és possible dur a terme la reconstrucció en el mateix moment. Hi ha casos en què la reconstrucció, a més, no serà possible perquè una posterior quimioteràpia podria malmetre la cirurgia plàstica. També es dona el cas, tal com exposa Àngels Placeres, de les dones que no volen tornar a passar per una intervenció per a fer-se la reconstrucció, i prefereixen portar pròtesi. Algunes ni tan sols això, defensen una recuperació del càncer sense haver de dissimular, ocultar el pit manllevat. “Ara amb el moviment body positif hi ha dones que no volen portar ni pròtesis, no ho necessiten per a la seva autoestima. Jo sempre comento que la pròtesi és un recurs, no una obligació, i cada dona ha de triar el que necessita, però ha de tenir les millors opcions, i les pròtesis estàndard actuals donen molt disconfort i això vam veure que s’havia de millorar. Per això hem volgut fer aquestes pròtesis personalitzades”, declara la infermera que lidera el projecte.

    Per a la majoria de dones amb mastectomia, trobar-se a gust amb una bona pròtesi els permet portar una vida amb prou benestar i confiança, sentir-se bé a l’hora de vestir-se. I, en aquest sentit, el component emocional se’n veu molt beneficiat, perquè personalitzar al màxim la pròtesi mamària per una còmoda adaptabilitat al cos de la dona afavoreix molt la seva autoestima.

    El coordinador del Laboratori 3D, el Dr. Ferran Fillat, expressa el seu entusiasme amb aquest nou objectiu: “col·laborar en un projecte d’aquestes característiques, amb gran impacte social, ens motiva i ens suposa un gran repte”. Fillat posa de relleu que, una vegada més “es demostra el gran potencial de la impressió 3D aplicada a la salut, on moltes de les seves aplicacions encara estan per descobrir”.

    El càncer de mama

    Actualment, el Parc Taulí atén unes 250 dones amb càncer de mama cada any, de les quals entre un 20 i un 25% acaben essent sotmeses a una mastectomia. “L’impacte psicològic d’aquesta intervenció és important, per això ens sentim en la necessitat d’apostar per aquest projecte, per a poder oferir el màxim grau de satisfacció possible a les dones que han de patir aquest procés”, subratlla Placeres.

    El càncer de mama és actualment el tumor més freqüent entre les dones al nostre país, afectant-ne una de cada vuit. Segons dades de la SEOM, presentades al darrer Congrés Estatal de la Mama, celebrat els dies 27 i 28 d’octubre, es calcula que a final d’aquest any 2023 s’hauran diagnosticat 35.000 casos de càncer de mama a Espanya. El congrés va ser organitzat per la Sociedad Española de Diagnóstico por Imagen de la Mama (SEDIM) i la Sociedad Española de Senología y Patología Mamaria (SESPM) i s’hi van aplegar més de 1.500 especialistes sanitaris, disposats a consensuar avenços en el diagnòstic i tractament de la patologia mamària. També per a compartir una visió integradora de la malaltia, i centrada en les pacients, tal com també demostra l’equip d’investigació de l’Hospital Taulí de Sabadell, engegant un projecte de recerca per donar la millor resposta a una necessitat expressada per les seves pacients.

  • Els 30 batecs de la salvació

    Els 30 batecs de la salvació

    A Europa, cada any es produeixen 400.000 aturades cardíaques. De totes elles, es calcula que només entre un 10 i un 15% de qui les pateix sobreviu. I rebre les maniobres de reanimació cardiopulmonar com més aviat millor contribueix a aquesta supervivència. Fins a quatre vegades es poden arribar a multiplicar les possibilitats de sobreviure després d’una aturada cardíaca si s’aplica la reanimació cardiopulmonar. La pot fer qualsevol persona que conegui la tècnica que permet mà sobre mà ajudar el cor a reprendre el batec.

    No cal tenir formació sanitària per salvar-li la vida a algú amb aquestes senzilles maniobres que poden resultar vitals en el temps d’espera d’una ambulància. Aquest és el principal missatge del Consell Català de Ressuscitació (CCR) que, seguint les mateixes directrius del Consell Europeu de Ressuscitació, es va crear per promoure, coordinar i estandaritzar les activitats formatives, de recerca, de difusió i de bones pràctiques en suport vital i ressuscitació cardiopulmonar arreu de Catalunya.

    Organitzen exhibicions de la pràctica de les maniobres en escoles, instituts i espais públics, on conviden a tothom a provar de fer cadascú aquest exercici que salva vides. Cada any, amb motiu de la celebració del Dia Mundial de la Conscienciació de l’Aturada Cardiorespiratòria, el 16 d’octubre, els formadors del CCR munten parada en llocs visibles per a molta gent per a ensenyar les maniobres. Aquest any ho van fer el dissabte 21 d’octubre a l’entrada del recinte modernista de Sant Pau. Aquest dijous, 2 de novembre, ho faran a l’esplanada de les columnes de l’avinguda Maria Cristina de Montjuïc, aprofitant la inauguració del Congrés Europeu de Ressuscitació, que del 2 al 4 de novembre aplegarà els especialistes en aquesta eina que pot retornar a la vida i que pot estar en mans de tots. També dels nens i nenes que conviuen amb adults, alguns amb els seus avis a qui un dia, qui sap, podrien evitar-los la mort.

    El Consell Català de Ressuscitació treballa, conjuntament amb el departament d’Educació de la Generalitat per integrar l’aprenentatge de les maniobres de reanimació cardiopulmonar en els currículums escolars de Primària i Secundària. Comencen a P3 i acaben al final de la Secundària. Els més petits, en el mateix camí d’aprendre els números, aprenen la importància de saber recordar i marcar el 112 si alguna vegada es troben amb una persona al seu costat que demana ajuda o ha caigut i no respon. En els cursos posteriors, amb alumnes més grans, se’ls ensenya a exercitar el bombeig amb les mans juntes sobre el tòrax, fent-los conscients de la gran ajuda que pot representar per a la reviscuda de la persona que pateix una aturada cardíaca.

    Es treballa per integrar l’aprenentatge de les maniobres de reanimació cardiopulmonar en els currículums de Primària i Secundària. | Carme Escales

    Dijous a l’avinguda Maria Cristina, una cinquantena d’alumnes de Primària i de Secundària de l’Escola Pia de Mataró que han participat en el programa de suport vital del grup escolar del Consell Català de Ressuscitació juntament amb Educació, faran una demostració de les maniobres de ressuscitació.

    A qualsevol edat, amb qualsevol formació, tots podem practicar el massatge al tòrax que pot retornar a la vida una persona poc després que el seu cor deixi de bategar. “Igual que aprenen els colors i l’alimentació, els alumnes des de ben petits poden normalitzar com salvar una vida”, expressa la doctora Laia Vega, pediatra de QuirónSalud, i membre del Consell Català de Ressuscitació.

    Com procedir si ens hi trobem

    Si veiem algú caure o esvair-se i quedar inconscient, primer de tot cal assegurar que tant aquesta persona com nosaltres mateixos estem en un lloc segur, fora de qualsevol perill afegit al qual ja està vivint. Protegir, alertar i socórrer, resumit en les sigles PAS, són els passos del protocol d’actuació quan ens trobem en una situació d’aturada cardíaca. Cal, aleshores, saber reconèixer si el ritme cardíac hi és o no. Això ho fem intentant despertar la persona del seu estat d’inconsciència, parlant-li i, de genolls al seu costat, posant la nostra orella sobre la seva boca per veure si sentim l’alè. Escoltant la respiració i intentar sentir l’alè a la nostra galta ho farem agafant-li el front amb una mà i aixecant-li el mentó amb l’altra perquè la boca quedi més elevada que els ulls. Igualment ens fixarem si el pit es mou. Si per cap dels nostres sentits constatem respiració, hem de trucar al 112 immediatament. Ho farem marcant el número i posant l’altaveu per poder començar les maniobres de reanimació cardiopulmonar immediatament després de constatar que no respira. Si hi ha algú altre amb nosaltres, una persona pot trucar al 112 i l’altra iniciar la reanimació. Si no, mentre es fan les maniobres, a través de l’altaveu del telèfon es va informant el servei d’emergències mèdiques, des d’on els professionals que ens atenen ja aniran preguntant tot el que necessiten saber.

    El CCR organitza parada en llocs visibles per a molta gent per a ensenyar les maniobres. | Carme Escales

    Els mateixos professionals del Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) mostren en un Vídeo a Youtube, accessible a tothom, com s’ha d’actuar. Colzes rectes, taló d’una mà sobre el taló de l’altra i dits entrellaçats, i un bon ritme de batec en les nostres mans i fins a trenta pressions continuades, uns dos minuts, abans de descansar i comprovar si el cor reprèn la seva activitat. Si no és així, continuem amb trenta noves compressions, fins que arribi l’ajuda sanitària.

    Acord amb la UEFA

    El congrés de Barcelona aplegarà més de mil experts en reanimació de tot el món, i és la primera vegada que celebren la seva cita a la capital catalana. Durant tres dies, exposaran impressions, dubtes i idees que hauran d’anar perfeccionant els protocols i mètodes d’actuació i creant noves recomanacions davant d’una aturada cardíaca. “Com entrenar els equips de forma organitzada podria millor la supervivència de les recuperacions cardíaques, fer que tot surti rodó”, és, segons explica el doctor Francesc Carmona, una de les propostes de treball dins dels congressos de la societat europea de ressuscitació, com el d’aquest mes a Barcelona, en la seva missió de fer créixer la supervivència després d’una aturada cardíaca. “Només si augmentéssim un 1% l’índex de supervivència, ja significaria entre 4.000 i 6.000 persones que se salvarien d’una mort prematura”, diu Francesc Carmona. Ell és metge del SEM, membre del comitè organitzador del congrés de Barcelona i Coordinador del Grup de Treball de Suport Vital Avançat del CCR. Explica que en cada congrés anual intenten discutir sobre tot allò que pot contribuir a salvar més vides, millorant les habilitats per a practicar les maniobres, amb l’aplicació com més precoç millor dels desfibril·ladors i formant cada cop a més gent.

    Amb aquest propòsit, el Consell Europeu de Ressuscitació acaba de signar un acord amb la Unió Europea d’Associacions de Futbol (UEFA) per donar a conèixer les maniobres de ressuscitació en el futbol, enfocant de manera especial l’Eurocopa de l’any que ve a Alemanya. “Hem generat una formació en línia i hem entrenat la gent que formarà els 20.000 voluntaris de l’Eurocopa “, detalla el Dr. Francesc Carmona. “Cada país ha format a les seves seleccions amb la idea que durant els partits de l’Eurocopa, però també en altres partits, es projectin vídeos motivant a la gent a aprendre les comprensions toràciques, perquè cada any es produeixen aturades en assistents com a públic als partits. I perquè sabem que els camps de futbol, on es concentra tanta gent, són un aparador genial per a mostrar-ho”, conclou Carmona. I recorda que, cada minut que passa a partir d’una aturada cardíaca, disminueix la possibilitat de recuperar aquella vida, per això, assegura l’expert que, “per a nosaltres és vital que algú faci alguna cosa abans que arribem”.

    Dijous, a les fonts de Montjuïc, seran els nens i nenes i adolescents els qui en una performance mostraran que també ells estan preparats per a salvar vides.

  • Els malestars a l’aula, a debat

    Els malestars a l’aula, a debat

    En un món cada cop més virtual on tot sembla possible, les dificultats de l’alumnat per assolir els resultats que el sistema demana fan necessari esbrinar què està passant a l’aula. Per què els continguts previstos al currículum no es consoliden com a aprenentatge, i si això és causa o conseqüència del malestar que en diferents formes s’expressa a les aules, ho han portat a debat aquest dijous l’Associació Catalana de Professionals en Salut Mental-AEN (ACPSM), la Fundació Congrés Català de Salut Mental (FCCSM) i el Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP). I ho han fet donant la paraula als protagonistes d’aquests malestars a l’aula: alumnes d’ESO -de l’Institut Sants-, que en primera persona han exposat la seva vivència d’aquest malestar. Han parlat sense cap mena de por de qui i com els han pogut ajudar a relativitzar, superar o angoixar-se davant de tot el que se’ls hi demana.

    Com arriba a marcar en positiu, il·luminant camins a favor de certes matèries, i com -al contrari- alguns altres deixen ferides curriculars que, fins i tot, poden portar a avortar algun itinerari professional és una vivència que tothom ha tingut en la seva escolarització. I és una realitat que, malgrat que la societat ha viscut molts canvis i, amb ella, els interessos i situacions familiars i tot el context més proper als adolescents d’avui, això continua existint. Espantar o desmotivar amb afirmacions a l’inici d’un curs com ara “qui no tingui més d’un set l’any passat en aquesta assignatura, no l’aprovarà aquest any”, tal com va exposar una alumna de secundària, explica moltes de les angoixes que poden donar-se a l’aula. La sentència d’exemple, segons va explicar l’estudiant que la va mencionar, li va provocar -diu- “una angoixa que no li desitjo a ningú, que em feia plorar cada dia en arribar a casa”.

    Imatge de l’»Àgora de Debat». | Carme Escales

    Aquests professors que marquen deixant ferida conviuen, afortunadament, amb d’altres que, com també es va deixar constància, fan estimar la matèria que imparteixen. Ho aconsegueixen primerament perquè senten passió pel que ensenyen. Però també en gran mesura pel tracte als alumnes, no com a receptors de continguts, sinó com a persones humanes amb tot el seu context més íntim de malestars personals, preocupacions, dubtes, ràbies i tot aquell desconfort de la vida personal, quan l’alumne entra a l’aula, no s’esborra.

    Solitud d’alumnes i docents

    Amb argumentaris com aquest, les intervencions personals durant el debat van anar aportant llum a allò que succeeix als centres educatius, la no connexió entre alumnes, que els duu a viure a cadascú els seus problemes en solitari, i la solitud també dels docents. Aquests darrers, si bé són part d’un claustre, d’una petita comunitat, viuen -tal com es va expressar en el debat- cadascú en la seva matèria i organitzant, portes endins de l’aula, la seva pròpia dinàmica docent.

    Aquestes solituds, d’alumnes i docents, van deixar clara la necessitat d’acompanyament emocional, sense el qual, la missió d’adquirir coneixements nous en les ments de l’alumne esdevé, si no impossible, molt més difícil. Parlem d’humanitzar l’ensenyament, inclosa tota la comunitat educativa, i parlem d’atenció a la salut mental per a prevenir el patiment excessiu que pot donar lloc a malalties de la psique.

    Crear espais per a expressar els malestars -tinguin o no un origen fora o dins del centre-, i procurar temps per aquest compartir emocional van ser exposats com a camins necessaris per a elevar la qualitat i el valor de l’ensenyament, que ha d’anar més enllà de l’adquisició de coneixements.

    “Treballem amb persones, i no és igual que fabricar cadires”, precisava des del públic un professor ara jubilat que feia la seva particular radiografia: “A Secundària estem preparats en la matèria que s’imparteix, no tant sobre com ensenyar-la i molt poc per a com relacionar-se amb trenta o més adolescents”. I afegia encara: “Això afecta els professors. O bé perden la paciència, o pensen que entendre el comportament i l’estat emocional dels alumnes no és el seu tema”. Aquest professor plantejava, en conseqüència, que “seria interessar canviar la formació i l’accés a la docència, perquè -afegia- poc tenen a veure les oposicions amb el que després trobem a l’aula”.

    Darrere del patiment

    Educadors, metges d’atenció primària, professionals de la salut mental i de l’àmbit del treball social varen escoltar els estudiants de secundària, establint junts un diàleg necessari, però que es dona poques vegades. Les entitats de professionals de la salut mental i de l’atenció primària han organitzat la posada en comú, batejada com Àgora de Debat, per promoure una atenció sanitària de qualitat i amb voluntat de servei a la ciutadania.

    Des del públic s’anaven aportant idees per a la reflexió. Una d’elles l’aportava l’Elena, educadora social i terapeuta que treballa al servei de suport emocional en un centre d’alta complexitat. “El meu treball -deia- és amb alumnes, famílies i el claustre”. Ella constata que “el malestar està present tots els dies”, i que cal “una nova mirada”. I s’explicava: “Quan un alumne fa una conducta disruptiva és que té un patiment i una necessitat no coberta al darrere. Però molt sovint la reacció del docent és la ràbia, la por, la frustració, la sensació d’agressió per part dels alumnes. Ens deixem arrossegar”.

    Part dels participants en el debat sobre malestars a les aules. | Carme Escales

    Aquest argument va donar peu a l’altra gran evidència ineludible: el malestar emocional està en l’alumne i també en el docent. “El nostre patiment és la nostra responsabilitat, l’alumne el que fa és posar la llaga en un malestar que tinc jo”, s’aportava també des de la participació del públic.

    Conscients que l’educació emocional “l’hem hagut d’aprendre cadascú pel nostre compte”, com deia un altre membre del públic, afegia, “si no aconseguim un bon clima d’aula, no hi haurà un bon aprenentatge. L’aula ha de ser un espai de confiança, on alumnes i docents sentin que són en un espai segur”.

    Ensenyar, però també acollir

    Per això es va parlar durant el debat del centre educatiu com a espai d’acollida, i no únicament com a lloc on s’hi va per aprendre. Només així es podran evitar sensacions d’exclusió i d’incomprensió com les viscudes i compartides en el debat per alguns dels alumnes participants. I quan es parla d’acollida es parla d’obrir aquests espais i temps d’expressió d’inquietuds, pors, dubtes, malestars que, o bé entren ja a classe des de fora o sorgeixen a dins, esdevenen obstacles per a l’harmonia necessària per assolir bé els aprenentatges. Com deia Àfrica, psicòloga del CSMIJ Sants-Montjuïc, “quan algú està bé ho transmet i fa més bé la seva feina”. I apel·lava a la responsabilitat comuna en els claustres de posar límits i no fer com qui no veu petits i grans abusos per part d’alguns docents, en al·lusió a les humiliacions que poden arribar a fer cap a certs alumnes i que els estudiants assistents al debat varen exposar tan clarament amb exemples reals viscuts per ells.

    Amb la trobada es va voler abordar els impasos i dificultats dels i les docents a l’hora d’exercir les seves funcions de transmissió cultural i formació, dins d’un context socialitzador i de convivència com és l’escola. Per dur a terme el seu encàrrec, diuen des de l’organització de l’acte, “caldrà que comptin amb una comunitat educativa àmplia, amb el suport de les famílies, de l’administració i dels serveis de salut i benestar i família, fent-los corresponsables en el procés”. I, com va quedar evidenciat en la trobada, cal parlar-ne posant l’atenció en els alumnes. Així es manifestava la professora de psicologia i orientadora de l’IES Sants, Trini Marín, que acompanyava el grup d’estudiants al debat: “Sempre parlem de vosaltres, però mai amb vosaltres. I a mi la meva experiència compartint hores amb els alumnes m’ha fet ser conscient que els adults us sentim, però no us escoltem, us mirem, però no us veiem, i fer-me’n conscient ha estat per a mi una gran lliçó com a professional”. Per això, afegia com a docent, que convé “replantejar-nos els nostres rols i compartir més amb els alumnes, perquè les matèries són importants, però és una part molt petita de la vida adulta i no estem dedicant, en canvi, ni espais físics ni temporals a parlar amb ells”.

  • Una recerca al Taulí liderada per infermeres cerca la màxima adherència en el tractament de les apnees

    Una recerca al Taulí liderada per infermeres cerca la màxima adherència en el tractament de les apnees

    Millorar la manera com fem les nostres feines diàries per augmentar-ne l’eficàcia, a més de fer-nos guanyar temps i recursos, repercuteix en la nostra autoestima i també en el bé de qui pugui rebre, directa o indirectament, el benefici de les nostres accions. En l’àmbit sanitari, com una petita pedra llençada al mig de les aigües tranquil·les d’un estany, qualsevol millora i avenç s’expandeix en tot l’entorn del pacient, l’entorn sanitari i social.

    A l’Hospital Universitari Parc Taulí, un grup de recerca liderat per infermeres estudia com assolir la màxima adherència dels seus pacients al tractament de les apnees que pateixen. Ja saben què és el que funciona en el 70% dels casos, però volen que la millora l’experimentin el màxim de pacients.

    Parlem d’homes i dones que pateixen apnea obstructiva del son, la més prevalent de les patologies del son. Segons la Sociedad Española del Sueño (SES), els estudis realitzats a Espanya mostren que entre el 4,7 i el 7,8% de la població de més de 40 anys presenta criteris d’Apnea Obstructiva del Son (AOS) de tipus greu. Aquesta pot arribar fins al 26% entre els homes i al 21% en dones, amb un índex d’apnees per hora (IAH) superior a 30 en els majors de 65 anys.

    L’apnea obstructiva del son es dona quan les vies respiratòries superiors es col·lapsen perquè les parets d’aquestes vies s’ajunten -per la relaxació de la musculatura-, impedint que passi l’aire i, en conseqüència, provocant la interrupció de la respiració durant uns segons. La solució és enviar aire des d’una màquina que, a través d’una mascareta, s’introdueix amb pressió a dins de les vies, mantenint les parets correctament separades per a una bona circulació de l’aire. L’ús durant la nit d’aquesta mascareta, que es coneix com a CPAP, per les sigles en anglès de Pressió Positiva Contínua d’Aire, ha demostrat ser el més eficaç per a tractar l’apnea obstructiva del son. En un 70% dels casos la mascareta ajuda a passar bona nit, perquè l’aire que manté les vies obertes permet al pacient respirar de manera òptima, descansar bé i d’aquesta manera el seu dia millora de manera notable.

    A l’Enric, la CPAP li va canviar la vida. Després de molts mesos patint una somnolència exagerada durant el dia, especialment als matins, quan s’havia de posar a treballar i se suposa que havia de tenir més energia, un dia es va quedar adormit al volant, mentre esperava que es posés verd. Aquell mateix dia va demanar hora a la seva doctora de capçalera i van començar a fer-li l’estudi complet del son. “Les primeres nits amb la mascareta em costava més agafar el son, i a mitjanit me la treia, però cap a la tercera setmana ja m’hi havia acostumat del tot”, explica el pacient.

    Doncs bé, tal com explica Montse Montaña, la infermera que està al capdavant de la recerca de l’Hospital Parc Taulí, volen esbrinar “què fa que el tractament no sigui efectiu en el 30% dels casos en els quals hem vist que el tractament no està funcionant, per poder d’aquesta manera posar-hi solució i aconseguir la màxima adherència dels pacients”. L’objectiu és poder portar una vida saludable, descansant bé de nit perquè, tal com precisa Montaña: “ningú no es morirà per una apnea per llarga que sigui, perquè el cos sempre s’acaba despertant, bruscament, per la mateixa sensació d’ofec”.

    Menys risc de cardiopaties

    Això sí, una recent investigació dirigida des de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida) demostra que el compliment adequat del tractament amb pressió positiva contínua a les vies respiratòries (CPAP) (superior a quatre hores d’ús durant la nit) és un factor clau en la prevenció cardiovascular secundària, i en la reducció del risc de recurrència d’un esdeveniment cardiovascular greu. L’estudi diu concretament que “el bon ús del tractament amb CPAP per al tractament de l’apnea del son redueix el risc de tornar a patir episodis cardiovasculars i cerebrovasculars fins a un 31%”. Aquests resultats han estat publicats per la prestigiosa revista internacional Journal of the American Medical Association (JAMA). La troballa evidencia que la teràpia CPAP pot contribuir, i molt, en la prevenció cardiovascular en pacients amb apnea obstructiva del son i malaltia cardiovascular establerta.

    Tal com expliquen els autors principals i responsables de l’estudi, Ferran Barbé Illa i Manuel Sánchez de la Torre, aquests resultats destaquen encara més “la importància i la necessitat que el pacient tractat amb CPAP compleixi aquest tractament diàriament, fent-lo servir durant tot el període de son”, convençuts que aquestes troballes científiques canviaran les guies clíniques de maneig de l’apnea del son. Altres estudis han mostrat la relació entre l’apnea obstructiva del son (AOS) i un major risc en algunes tipologies de càncer.

    Primeres conclusions de la no adherència

    Com en qualsevol àmbit, per millorar qualsevol procés, primer s’ha de ser conscient del que no funciona suficient. En l’equip multidisplinar de l’Hospital Taulí, on intervenen set investigadors dels departaments de pneumologia, neurologia o psiquiatria, entre altres especialitats, compten amb les dades -aplicables a nivell europeu- de l’efectivitat de la CPAP. “Aquesta màquina que insufla l’aire en una pressió continua i empeny les parets perquè no s’obstrueixen, que no s’apropin i, per tant no col·lapsin, és el que ha demostrat resoldre el problema, perquè hem vist que manté les parets separades. Tractem l’acció, i així hem aconseguit eliminar l’apnea obstructiva i, per això recomanem portar la CPAP durant cada hora del descans nocturn”, explica Montse Montaña, investigadora principal de la investigació i membre del Grup de Recerca en Infermeria de l’Institut d’Investigació i Innovació Parc Taulí que des del 2010 treballa en el servei de neumologia, i principalment en la unitat del son.

    Ara bé, què passa amb els pacients que no aconsegueixen acostumar-se a la CPAP? Doncs en la primera part de l’estudi, ara pendent de publicació, el seguiment de 111 casos de pacients amb una CPAP prescrita, els ha permès veure que la no adherència al tractament “està més influïda per aspectes de tipus psicològics que una altra cosa, per tant, hauríem d’incorporar la presa de decisió compartida i treballar els hàbits d’adherència”.

    Per això ara, amb el 30% dels pacients als quals no ha funcionat el tractament, incorporaran en la continuació de l’estudi de millora de l’adherència estratègies per adquirir els hàbits d’adherència i la presa de decisió compartida. És a dir, ara en una segona part de la recerca estudiaran com individualitzar més el tractament de les apnees del son per a incloure noves maneres de procedir amb el 30% dels pacients que no han tret benefici de la CPAP. Per això han de tenir en compte el pacient i les seves circumstàncies, més enllà de si la teràpia és o no la més indicada per al seu problema. “El nostre paper en aquests pacients és ajudar-los a l’adaptació, intentar aconseguir que s’adaptin a la teràpia i tinguin un compliment adequat del tractament”, afirma Montse Montaña. “Com més hores usen la CPAP, millor resultat es té, més es redueix el risc de problemes de salut futurs i menys cansament se sent durant el dia, perquè a la nit es descansa millor”, afegeix la infermera.

    Símptomes de l’AOS

    Des del departament d’Otorrinolaringologia de Clínica Corachan, la doctora María Martel explica que “els símptomes dels pacients amb síndrome d’apnea obstructiva del son poden ser múltiples. Durant el dia, és fàcil que sentin una excessiva somnolència, que seria el símptoma més important. També poden patir mal de cap (cefalees), cansament crònic, i trastorns de conducta i personalitat, com serien la depressió i la irritabilitat. La seva atenció també es pot veure disminuïda, la memòria de successos recents pot deteriorar-se i pot ser que disminueixi la libido”.

    De nit -afegeix Martel- “els símptomes més comuns acostumen a ser el ronc, les pauses respiratòries, el despertar freqüent, i la producció de gran quantitat d’orina (poliura) nocturna, però també l’insomni o la sensació de coïssor des de l’estómac fins a la boca (pirosi). I poden donar-se encara altres símptomes més greus com a complicacions hemodinàmiques i cardiovasculars: Hipertensió arterial (HTA), arrítmies, hipertensió pulmonar o cardiopatia isquèmica, entre d’altres patologies.

    Però principalment els símptomes que més fàcilment es detecten en un cas d’apnea del son són la somnolència diürna, ja des de bon matí la persona es pot llevar ja cansada, tot i haver dormit moltes hores, i l’altre símptoma és el ronc amb parades respiratòries.

    En l’origen de les apnees se sap que no hi intervé una única causa, sinó que és un fenomen multifactorial, amb diferents factors identificats com a influents. Ho són l’edat, perquè a major edat hi ha més incidència; el pes, ja que amb sobrepès hi ha més tendència a patir-ne, i alguns actors genètics també s’hi han associat. Els homes pateixen més AOS que les dones i això sembla que pot ser degut a la diferència en la morfologia de la via d’aèria. La forma i disposició del paladar i la mandíbula també hi tenen a veure. L’obstrucció nasal, en canvi, pot agreujar un cas d’apnea obstructiva perquè augmenta la pressió i agreuja la intensitat i durada, però per si mateixa no és tant un factor d’origen de l’AOS.

    Com ens recorda la infermera Montse Montaña, “dormir és un dels pilars fonamentals de la salut, juntament amb la dieta, l’exercici i l’activitat i actitud mental”.

  • Com detectar el patiment excessiu dels infants i joves

    Com detectar el patiment excessiu dels infants i joves

    En totes les aules del món, el llenguatge no verbal dels alumnes diu moltes més coses de les que els alumnes són capaços de verbalitzar. També en el seu entorn familiar, l’aïllament al qual s’han abandonat enganxats a petites pantalles, està fent que infants i joves visquin cada cop més lluny de la comunicació verbal, cara a cara, mirant als ulls, i més lluny de contactes socials amb els seus iguals fora de l’aula.

    Tal com explica el psicòleg clínic Jaume Descarrega, “les xarxes socials estan concentrant l’atenció absoluta del jovent i un percentatge increïble de temps, i això fa que les seves relacions del tu a tu s’esvaeixin. I hem d’aconseguir que això s’inverteixi”. Descarrega, que és membre de la Comissió de Cultura del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC), puntualitza que “qui demonitza les xarxes està equivocat, però qui sent que no necessita res més acaba arribant a la simptomatologia patològica i als trastorns d’aïllament. Els extrems sempre porten alguna cosa negativa”. L’anàlisi clínica del moment actual que veiem en el jovent és que “preval la immediatesa, i tot allò que dura massa fa perdre l’interès”. En aquest sentit, afegeix que “serà una veritable pandèmia si eliminem una part tan important del que som -joves i adults-. Com a éssers biopsicosocials, som persones que necessitem el contacte amb l’altre. Som cos, emocions i psiquisme, i relacions, és a dir, tenim la nostra part orgànica, emocional i relacional, tres potes la importància de les quals hem de fer valer”.

    Detecció i alertes

    I com sabem si l’equilibri entre aquestes tres parts es dona en infants i joves? El psicòleg diu: “Si veus que un nen arriba a classe i s’adorm, alguna cosa no funciona. Si no menja, vomita o es mareja, potser és perquè, com passa moltes vegades, el cos falla, no perquè falli l’òrgan, sinó perquè falla alguna cosa emocional, i el cos pot fer el símptoma per avisar”. Segons un estudi realitzat fa alguns anys en metges de família, el 33% de les consultes sobre malestar que havien rebut tenien a veure amb aspectes psicosocials i no orgànics.

    Cal fixar-se també, comenta Jaume Descarrega, “si en l’àmbit psicològic l’infant o jove és incapaç d’expressar-se, sempre es mostra trist, o s’enfada a la mínima, alguna cosa està passant. La tristesa persistent, ferir-se a si mateix i la irritabilitat extrema són indicadors que poden tenir a veure amb els tres elements. I si un nen no interactua, i al pati no juga t’has de preguntar què està succeint”. L’especialista adverteix que “la depressió en els nens es mostra moltes vegades amb la irritabilitat i conductes agressives”. Tot i que, també afegeix, “un nen molt callat és tan preocupant com aquell hiperactiu. Si sembla que no hi és, també ens hi hem de fixar”.

    Detectar alguna cosa que sembli que no va bé com més aviat millor, igual que en les malalties orgàniques, és part d’un millor pronòstic. “Si una problemàtica no es pot treballar tan aviat com es pugui, si el nen o adult no és capaç de poder transmetre el que li passa, ho va posant a la motxilla, fins que ja no pot suportar el pes i fa un símptoma en l’àmbit anímic, o amb dificultats de relació amb els altres”, adverteix el psicòleg. També explica que “s’ha de donar el sentit que tenen a les preocupacions, ni maximitzant ni minimitzant, sense interpretar el que ens expliquen, amb llibertat per expressar-se, i cal buscar eines per poder aconseguir aquesta expressió, de vegades amb activitats que poden semblar lúdiques, però que van més enllà”.

    14% de joves amb algun problema

    La radiografia de la situació de la salut mental en el jovent català realitzada pel Consell Nacional de la Joventut de Catalunya i Federació Salut Mental Catalunya revela que “no només el jovent és un col·lectiu amb més vulnerabilitat pel que fa a la salut mental o el malestar emocional que la població adulta, sinó que el nombre de joves que té algun problema és elevat, se situa al voltant del 14%”. Aquesta dada, segons diu l’informe, “s’ha repetit any rere any, amb una tendència creixent a partir del 2019, després d’un relaxament passat el 2018”. Són dades de Catalunya, però que, segons expliquen, es corresponen bastant amb el que apunta l’OMS a escala mundial. En dades publicades l’any 2021, l’Organització Mundial de la Salut calculava que aproximadament un de cada set joves de 10 a 19 anys pateix un trastorn mental, la qual cosa representa un 13% de la causa de morbiditat d’aquest grup de població.

    L’OMS recorda que els problemes de salut mental del jovent es poden perpetuar en la vida adulta i en les possibilitats de vida digna del futur. Per tant, desatendre la salut mental juvenil no només comporta desatendre una problemàtica actual que afecta un segment significatiu de població, sinó que també hipoteca el futur del país i de la seva ciutadania. Sobretot, per aquesta afectació major, en proporció, dels trastorns mentals en joves amb relació a les persones adultes.

    L’informe del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya i la Federació Salut Mental Catalunya d’aquest any 2023 neix de la investigació vers la dificultat d’accedir a dades que reflecteixen una problemàtica que aquestes entitats consideren evident. L’estudi constata “una situació d’emergència juvenil en matèria de salut mental, ja que un de cada set joves pateix un problema de salut mental, i les persones entre els 18 i els 34 anys són les que més visites fan a centres i serveis de salut mental”.

    L’audiovisual, eina per a la prevenció

    La ràpida detecció de qualsevol indicador de malestar emocional pot marcar un abans i un després en la salut mental dels infants i joves, i estalviar dificultats en la seva edat adulta. I per a la detecció i comunicació necessàries de les alertes, per a tractar cada cas, ajuda poder contextualitzar les situacions de dificultat dins d’una normalitat social. Patim mentalment, com ho podem fer també físicament. I tot mereix igual atenció i acceptació, personal, sanitària i social.

    Aquest és el missatge que més bé saben difondre els curtmetratges que cada any es presenten al festival de curts Psicurt, el Festival de curtmetratges sobre salut mental de Tarragona i Reus. Contribueixen a mostrar situacions quotidianes, vivències comunes on es conviu amb trastorns que ens poden o ens podrien afectar a qualsevol persona. I també ajuden a situar la salut mental en el seu marc global, que inclou no només la psicopatologia, sinó també la prevenció i promoció de la salut mental, en paraules de Jaume Descarrega, director del festival Psicurt: “entenent salut mental com allò que necessitem els éssers humans, adults i menors, per a gaudir de la vida sense un patiment excessiu”.

    El Psicurt s’adreça a professionals del cinema i els audiovisuals perquè presentin les seves creacions on fan protagonistes els pensaments, sentiments i relacions afectives, a dins de l’ambient familiar, en la parella o en l’entorn social, i les qüestions que més sovint suposen conflictes, com ara l’eutanàsia, o que poden derivar en trastorns, com determinats hàbits o ‘defectes’ de relació amb l’alimentació. Els curtmetratges ens mostren la salut mental a nivell més ampli que el que aborda només la patologia.

    En l’última edició, celebrada del 5 al 8 d’octubre, es varen presentar al festival 308 curtmetratges de tot l’Estat que es van anar projectant durant els quatre dies. Un dels curts presentats, Perder, entra de ple en les mentides, la conciliació i la vida d’un nen addicte al mòbil, que ens deixen veure el pànic a la família perfecta. A través d’aquest treball, explica Descarrega, “podem reflexionar sobre tot el que es perden els joves si només posen l’atenció en les pantalles”.

    El festival inclou sempre tallers participatius al voltant dels temes que tracten els curts i enguany es va fer també la representació de l’obra de teatre No m’oblideu mai, sobre el suïcidi, primera causa de mort entre el jovent a l’Estat espanyol. Basada en entrevistes a testimonis reals, l’obra la van veure 355 persones al Teatre Bartrina de Reus.

    Un cop celebrat el festival, alguns dels curts presentats esdevenen material de treball a les aules. És el cas del curt Cómplices, projectat fa tres edicions i que es va projectant en centres educatius precedint debats a classe. És la recreació d’una història que podria estar succeint en qualsevol institut de Catalunya, en la qual una noia pateix assetjament a l’aula, per part dels seus companys, i ja en patia a l’etapa de Primària. Se li ajunta també això amb el desnonament que viuen, ella i la seva família, i amb l’assetjament sexual per part d’un tiet. Tot això la porta a un intent de suïcidi. “El que pensem que és important és fer activitats”, precisa el psicòleg clínic i membre de la Comissió de Cultura del COPC, molt partidari d’utilitzar eines com els audiovisuals i l’art en general per a la didàctica, la difusió i prevenció dels problemes de salut mental. Alike és un dels clars exemples de difusió, senzilla i lúdica, dels valors de festivals com Psicurt. Va ser presentat en el seu dia al festival i es pot veure lliurement a Youtube.

    Del Festival Psicurt destaca també la proposta Educurt, pensada expressament per als alumnes d’instituts de Catalunya convidats a realitzar curts al llarg de quaranta-vuit hores en diferents localitzacions de Tarragona i Reus, potenciant el treball en grup i la creativitat entorn de conceptes sobre salut mental. Per això, part del festival Psicurt és el camí que els seus treballs sensibilitzadors i professionals fan durant tot l’any en centres educatius de tot Catalunya que permeten parlar de salut mental a l’aula de la mà d’una eina molt atractiva per als joves com és l’audiovisual. Perquè, com declara Jaume Descarrega, “el que és necessari avui dia és obrir espais de reflexió que ens permetin compartir, comunicar, compartir inquietuds, desfer tabús i estigma en tots els temes de salut mental. I els curtmetratges ens permeten parlar de preocupacions en aquest sentit”.

    Conscients del seu malestar

    L’estudi que la companyia alemanya de productes de salut STADA realitza cada any a Europa amb enquestes a la població europea, ha revelat en l’edició d’aquest any, que a Catalunya, el 21% dels joves de 18 a 24 anys considera dolenta o molt dolenta la seva salut mental. 

    La investigació s’ha fet a partir d’una mostra de més de 32.000 persones de 16 països d’Europa, interrogades sobre qüestions relacionades amb la prevenció, el son i el descans, la salut mental, els hàbits nutricionals, la salut digital i els sistemes sanitaris de cada país.

    Els docents tenen al seu abast una bona part del temps entre setmana d’aquests infants i joves, per a la detecció i comunicació d’indicis o alertes que poden contribuir a reconduir situacions de malestar personal dels menors. “Sé que és difícil combinar el currículum acadèmic amb les exigències emocionals i relacionals que serien principals a l’aula. Però seria molt convenient introduir aprenentatges per al benestar mental a partir de les vivències en qualsevol activitat, per contribuir a enfortir també la intel·ligència emocional, que és la capacitat que tenim per a gestionar les situacions de la manera més adequada possible, enfrontar-les i solucionar”, apunta el psicòleg Jaume Descarrega. “Sabem que són aquests els aspectes que no estan prou treballats, i també que per a poder-ho fer als centres d’ensenyament no són els docents, sinó tot el sistema, el que ha de canviar”.