Just Deploy It!

Autor: Carme Escales

  • Fibra, verdures i aigua per prevenir les hemorroides

    La dificultat per anar de ventre és una de les causes més freqüents de patir hemorroides, que és el nom que es dona a la inflamació de les venes dels marges de l’anus i la zona inferior del recte. Aquesta afectació, que és un trastorn benigne, es pot donar a qualsevol edat, però és més habitual en homes i dones d’entre els 40 i els 60 anys.

    També el sedentarisme, la poca o nul·la pràctica d’exercici, i el sobrepès es relacionen amb aquest trastorn que el consum d’alcohol i menjars picants agreugen. Els darrers mesos de l’embaràs també poden donar lloc a les hemorroides.

    L’esforç sobre l’esfínter intern i extern en anar al lavabo explica molt lògicament que el restrenyiment sigui una raó important de les hemorroides, també anomenades morenes. No sempre fan mal, sobretot quan no presenten, a part de la inflamació, alguna petita fissura en el teixit de la zona perianal. Tampoc sempre sagnen, però quan ho fan, convé confirmar que la sang és fruit de les hemorroides i no d’alguna altra causa.

    D’hemorroides se’n fan a fora de l’anus (externes) i a la part de dins, al final del recte (internes). Les externes no són més que la sortida a l’extraradi de l’anus de les venes inflamades. Aquestes acostumen a picar i a fer mal, mentre que les inflamacions que es mantenen a la part interna pot ser que només sagnin i no facin mal.

    Dieta generosa en fibra

    Augmentar la ingesta de verdura, fruita i cereals, beure d’un litre i mig a dos litres d’aigua al dia i fer exercici físic de manera diària –com a mínim caminar una hora cada dia– són les recomanacions bàsiques per prevenir les morenes.

    Consultar el metge de capçalera permetrà descartar, primer de tot, en cas de sagnat, que sigui degut a les hemorroides. És el moment també d’observar l’estat d’aquestes i prescriure pomades que calmin la picor i el dolor i redueixin la inflamació. També els metges de família comparteixen els seus consells, a través de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària CAMFIC.

    Una bona higiene de la zona afectada, i banys d’aigua freda per calmar la picor reconforten a qui pateix les hemorroides.

    En la consulta del CAP guiaran en l’adequació dels hàbits i el tractament segons l’estat de les hemorroides, que només en casos molt greus es poden arribar a intervenir quirúrgicament.

    Tot i ser una patologia sobretot freqüent en adults, els nens i nenes també la poden patir, i per les mateixes causes que les persones més grans. Per això, posar atenció als bons hàbits alimentaris de les criatures i evitar la seva obesitat i sedentarisme els allunyarà d’aquest incòmode company de viatge.

  • Barcelona prepara el primer assaig clínic d’una nova teràpia cel·lular contra infeccions fúngiques

    Pacients en el procés de tractament d’una leucèmia, o algun altre tipus de càncer, que han rebut un trasplantament de medul·la òssia o estan ingressades en una UCI compten amb molt poques defenses al seu cos per a poder lluitar contra infeccions. Una d’aquestes infeccions que causa una mortalitat que pot arribar a superar el 70% en aquests pacients són les infeccions fúngiques invasores. En els darrers anys hi ha hagut un augment d’aquestes infeccions per fongs emergents, i que sovint són multi-resistents als antifúngics actualment disponibles, que a més presenten un elevat cost i una important toxicitat associada.

    Ho expliquen els investigadors del Clínic-IDIBAPS i de la UB que han creat un receptor limfocitari conegut per la seva elevada afinitat de reconeixement de beta-glucans, una estructura molecular que forma part de les parets de totes les espècies fúngiques, inclosos els ceps multi-resistents als antifúngics. La fase de prova de concepte i pre-clínica d’aquest nou receptor (CAR-NK) l’han desenvolupada els científics de l’IDIBAPS Francisco Lozano i María Velasco de Andrés.

    Ara, l’assaig clínic de validació es farà de forma íntegra a l’Hospital Clínic Barcelona, avaluarà la seguretat i la potencial eficàcia d’aquesta teràpia en 10 pacients amb infecció fúngica refractària a la teràpia convencional. S’espera que a finals del pròxim any es puguin tenir ja els resultats.

    Els científics de l’IDIBAPS María Velasco de Andrés i Francisco Lozano.

    Segons explica el Dr. Francisco Lozano –participant en aquest assaig de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) i professor del Departament de Biomedicina de la Universitat de Barcelona (UB)– “els fongs invasius són a tot arreu, a l’ambient, la terra, la pols… i normalment tots estem en contacte amb ells”. Però, afortunadament, tal com també diu, “aquest contacte no es tradueix en infeccions en una persona amb el sistema immunitari que funciona correctament, excepte les micosis cutànies, que sí que són infeccions produïdes per aquests fongs, però que són molt lleus”. També “la candidiasi vaginal és una infecció causada per un fong invasiu”, afirma una de les altres investigadores participants en l’assaig de la nova immunoteràpia contra infeccions fúngiques, María Velasco.

    En el cas dels pacients immunodeprimits, als quals no els funciona bé el sistema immunitari, els fongs, que tenen capacitat de travessar barreres naturals, poden arribar a envair ràpidament òrgans com el cervell, el pulmó o el ronyó.

    Gràfic que mostra el procès d’aquesta obtenció de cèl·lules defensives.

    El que aconsegueix la teràpia amb cèl·lules NK (natural killers, assassines naturals) és introduir defenses en l’organisme dels pacients que no en tenen. Ho fan modificant al laboratori cèl·lules sanes de donants perquè lluitin en el cos de la persona malalta contra possibles infeccions. La novetat en aquest cas, segons explica el Dr. Lozano, és que les NK s’han reforçat amb un nou receptor que detecta més i millor els fongs per a poder combatre’ls.

    Fins ara, les NK ja han mostrat la seva efectivitat contra infeccions en pacients amb leucèmia. El nou assaig reforça aquest ‘exèrcit’ cel·lular defensiu, ampliant l’espectre de possibles infeccions contra les quals lluitar. A més, segons el Dr. Lozano, “l’avantatge d’aquesta nova teràpia és que funcionaria davant de qualsevol fong, perquè tots tenen en la seva composició una molècula que és el que el nostre receptor detecta, siguin resistents o no als antifúngics. Seria, doncs, una teràpia universal perquè els actuals antibiòtics són selectius enfront d’uns o altres fongs”.

    En un moment en què les infeccions bacterianes topen amb el gran hàndicap de la resistència als antibiòtics, la manca d’efectes secundaris i la universalitat d’aquesta teràpia ofereix un ventall de cura molt esperançador.

  • Fred a la pell, perill de penellons

    Orelles i mans al descobert pateixen la davallada de la temperatura i, si el fred estreny, són dues parts del cos, juntament amb els peus, on acostumen a fer diana els penellons. Són una inflamació dels vasos sanguinis més petits que provoca picor, coïssor, i un dolor expressat en forma de fiblades, punxades que venen de dins, però que semblen provocades per la incisió d’agulles.

    La vermellor que sobresurt en els dits de les mans i els peus o en el marge de les orelles, on acaben aquests petits vasos sanguinis, delata aquestes manifestacions tan molestes. La picor s’accentua amb l’escalfor, per això a la nit, al llit, cal protegir les zones afectades amb pomada que pot portar cortisona. Si s’arriba a manifestar una infecció de la ferida que pugui derivar-se de gratar-se amb intensitat, es requerirà un antibiòtic, prèvia consulta a un professional mèdic.

    L’origen d’aquestes inflamacions és el fred combinat amb la humitat, que encara les propicia més. Tècnicament, aquesta patologia es denomina perniosi, o pernio. És la reacció dels vasos sanguinis més extrems en relació amb la distància al cor, des del qual es bomba la sang. Aquests s’inflamen davant de la irrupció sobtada del fred i humitat severs, i una mala circulació general hi pot també contribuir.

    Els penellons poden adquirir diferents nivells de gravetat. Si només afecten uns dies, no se’ls ha de donar més importància. Però si se superen les quatre o cinc setmanes, convé consultar al metge.

    Per part nostra, si apareixen, cal mantenir la zona afectada neta i seca, i evitar el sobreescalfament directe o la fricció, ja que podrien empitjorar-los i sobre-infectar-los.

    Prevenir afectacions de la pell

    Aïllar-se del fred i hidratar-se bé, per dins i per fora, bevent aigua -entre 1,5 i 2 litres per dia- i lubricant bé la pell amb cremes o bé oli, són els millors preventius, tant dels penellons com de la sequedat, que pot provocar esquerdes, fissures que, en cas de no protegir-se, podrien infectar-se. La supervisió mèdica sempre ha de precedir l’autoavaluació i automedicació d’aquest tipus de ferides.

    L’afectació de penellons es dona més en persones grans a causa d’un índex més gran de deteriorament d’artèries i petites venes. I, en general, solen afectar més dones que homes, i per això es podrien relacionar també amb aquesta patologia influències de tipus hormonal.

    Galtes i llavis també són susceptibles de la necessitat de la cura de la pell quan les baixes temperatures impacten aquestes parts de la cara. Cremes hidratants i de cacau cal tenir-los a mà.

    Evitar l’aigua amb temperatura extrema, tant calenta com freda, a la dutxa i a l’hora de rentar-nos mans i cara, per a una millor cura de la pell.

    La protecció de la pell del sol, també a l’hivern, i especialment quan som sobre la neu, perquè aquesta actua com a mirall del sol, cal igualment aplicar-la.

    Alimentació que ajuda

    Des de la Fundación Piel Sana ens recorden que una alimentació sana i equilibrada resulta molt beneficiosa per a la cura de la pell. Apunten que no s’ha d’abusar del consum de sal i greixos saturats, s’ha de beure aigua en abundància -com ja hem precisat-, i fer un ús moderat de l’alcohol.

    També els seus dermatòlegs afirmen que “l’exercici físic d’acord amb l’edat i les capacitats de qui el practica, així com el control de l’estrès, una bona higiene i una hidratació adequada contribueixen notablement a preservar la salut de la pell i a retardar el seu envelliment”. Sobre l’exposició al sol puntualitzen que “el sol pot ser un bon amic de la pell i un enemic mortal, depèn de com es tracti. Amb una exposició adequada, l’astre rei aporta la síntesi de la vitamina D, una important acció antidepressiva i fins i tot és capaç d’embellir la pell, amb un atractiu bronzejat. Però, sense les degudes precaucions (el foto-protector és el cosmètic més saludable), pot implicar cremades, irritació, envelliment prematur i l’aparició del melanoma, un càncer que pot arribar a ser mortal”.

  • Una de cada sis persones amb infecció de transmissió sexual a Barcelona es torna a infectar

    Fa encara no un mes, La Marató de TV3 va esdevenir un gran altaveu social de les històries humanes que hi ha al darrere de les infeccions de transmissió sexual (ITS) i les malalties i problemàtiques que se’n desprenen.

    El degoteig de donacions espontànies i la recaptació en diferents actes organitzats durant tot el diumenge 17 de desembre i dies anteriors van aconseguir sumar més de cinc milions i mig d’euros que es destinaran a investigar les malalties i problemes relacionats amb la salut sexual que encara avui conviuen amb molts estigmes que dificulten la seva visibilització i normalització. Fins al pròxim 31 de març es poden recollir donacions per continuar engrossint l’aportació a la recerca d’aquestes malalties fruit d’infeccions de transmissió durant les relacions sexuals.

    A Catalunya, hi ha 3 milions d’afectats per alguna malaltia de transmissió sexual i cada any es diagnostiquen 211.000 casos nous. La manca d’informació i de símptomes en alguns casos fa que les reinfeccions siguin bastant freqüents. Segons un estudi multidisciplinari liderat per la investigadora de l’Institut d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol (IDIAPJGol), Constanza Jacques Aviñó, el 17 % de les persones que viuen a la ciutat de Barcelona diagnosticades amb una infecció de transmissió sexual (ITS) bacteriana es tornen a infectar. L’estudi ha estat realitzat amb registres d’ITS de l’Agència de Salut Pública de Barcelona, analitzant les dades de 9.927 persones diagnosticades d’ITS bacterianes a la capital catalana entre els anys 2007 i 2018, que inclouen sífilis, gonocòccia i el limfogranuloma venereum.

    Constanza Jacques Aviñó és investigadora a l’Institut d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol (IDIAPJGol)

    L’Agència Salut Pública de Barcelona és qui gestiona el sistema de vigilància del servei d’epidemiologia. Enregistren les dades d’incidència de nous casos, que van configurant el percentatge total, o prevalença de les infeccions.

    Els resultats, publicats a la revista Archives of Sexual Behavior, destaquen un major risc d’ITS repetides en els joves menors de 34 anys, els homes que tenen sexe amb altres homes i les dones trans, així com entre les persones amb infecció pel VIH i les que tenen un primer diagnòstic de gonorrea i de limfogranuloma venereum.

    “Per tal d’evitar reinfeccions, s’haurien de reforçar programes de prevenció entre la població jove diagnosticada amb una primera ITS”, afirma la investigadora de la Unitat Transversal de Recerca de l’IDIAPJGol, Constanza Jacques, primera signant de l’estudi. Per aconseguir-ho, Jacques demana la implicació de l’àrea d’educació i dels professionals de la salut en la promoció de programes de salut sexo-afectiva, que haurien d’integrar els determinants estructurals i socials que comencen amb l’edat escolar, és a dir, considerar les condicions socials i materials de vida de les persones.

    Més ITS de repetició en persones nascudes a l’Estat

    Tot i que altres estudis fets a la ciutat de Barcelona destaquen una incidència més elevada d’ITS entre la població nascuda a l’estranger, el treball publicat ara a Archives of Sexual Behavior mostra que la incidència de les ITS de repetició és més elevada entre les persones nascudes a l’Estat. Es creu que aquest resultat respon al fet que a Catalunya la infecció per VIH està infradiagnosticada entre la població immigrada. D’altra banda, alguns estudis també mostren que la població immigrada s’enfronta a un major nombre de barreres per accedir als serveis sanitaris, experimenta més discriminació i té altres problemes que fan augmentar la seva vulnerabilitat.

    La investigadora de l’IDIAPJGol considera que les intervencions haurien de considerar les necessitats d’aquesta població des de la perspectiva de la diversitat de les identitats sexuals i de gènere i amb un enfocament antiracista. “Conèixer aquestes dades i com gestionar el sexe en el marc del plaer i el risc són reptes importants de cara als professionals i a la ciutadania, en general”, conclou Constanza Jacques, que és psicòloga, màster en salut pública i doctorada en antropologia de la medicina. I va encara més enllà, considera que “hi hauria d’haver més voluntat política per sensibilitzar sobre aquestes infeccions i sobre tot allò que les envolta, com a part de la sexo-afectivitat de la població, i que s’haurien de treballar programes des de la primera infància que incloguin la gestió de les emocions i l’abordatge de la sexualitat. En tot això s’hauria d’involucrar l’educació”, afirma. A banda de la possibilitat de contagiar una altra persona, la investigadora creu que seria molt interessant difondre encara més coneixement, perquè “la percepció de risc de les ITS no es valora com a greu, en comparació al VIH, perquè tenen cura. Però ara estem veient que la resistència als antibiòtics, com en alguns casos com és la gonorrea”.

    Tal com recorda la Dra. Lola Gómez Roig, responsable del Institut Dra. Gómez Roig i coordinadora de processos obstètrics i ginecològics de Clínica Corachan, “és necessari sempre tractar la persona exposada o transmissora, tot i que no tingui clínica, perquè l’absència de símptomes no exclou la possible conseqüència de complicacions i no protegeix de la transmissió”. I recalca que “el preservatiu és la millor manera de prevenir la transmissió d’una ITS, però és necessari saber que també es poden transmetre per sexe oral, pel contacte de mucoses o cutani, en algunes infeccions, així com pel contacte amb sang a través de ferides o altres afectacions”.

  • Bones postures per a un millor benestar

    Sense adonar-nos, tenim tendència a caminar amb l’esquena encongida i el cap cap avall, més sovint mirant el terra que no pas amb la mirada amunt, mantenint el coll dret i amb les espatlles alineades amb els malucs. És una de les posicions més comunes en els vianants, que maltracten molt les cervicals, fent abandonar als músculs del coll la seva funció. Si en anar a dormir tampoc no triem bé el coixí perquè es relaxin les vèrtebres de la zona del coll i fins a l’alçada de les espatlles, tampoc no ajudem la zona cervical a recuperar-se de la postura viciada.

    Les set vèrtebres cervicals són les més primes i delicades de la columna vertebral -que en té 33 en total-. També són les que permeten més flexibilitat perquè suporten el cap, que pesa entre 7 i 8 quilos, i és necessari que facin possible el gir rotatori del cap una sèrie de graus, a banda i banda i amunt i avall.

    A més, tota la comunicació nerviosa des del cervell, que envia les ordres i rep informació sobre estímuls a través d’aquests nervis, transita la zona cervical. Per tant, mantenir el cap elevat mentre caminem i que descansi distesa aquesta àrea durant tota la nit contribueix moltíssim al nostre benestar. I no oblidar tampoc mantenir una bona postura del coll durant totes les hores que treballem. La posició correcta dels ulls a l’alçada del límit superior de la pantalla, si treballem amb ordinador, cal tenir-la present.

    Mantenir les postures correctes de tot el cos contribueix a mantenir també la funció dels músculs ubicats i preparats per a ella. Això fa que la musculatura es mantingui en forma, i d’aquesta manera s’eviten lesions i patologies que produeixen dolors habituals i altres problemes de salut que se’n deriven.

    Per a poder mantenir la postura més correcta, i per tant saludable, ajuda en gran manera l’ergonomia de l’entorn on som, on passem les hores del dia i on treballem. Ergonomia és la capacitat d’adaptar mobles, màquines i eines a les condicions fisiològiques de les persones que hi interactuen.

    Variar posicions i practicar estiraments durant el dia ens ajudaran a destensar la musculatura, si més no, en cas de descuidar les postures més adients.

    Tecnologia per dissenyar millor

    La importància de l’ergonomia i les bones postures en l’entorn laboral ha portat l’Institut de Biomecànica de València (IBV) a desenvolupar una eina de simulació virtual per a l’anàlisi i l’avaluació de la interacció entre les persones i els productes, serveis i entorns que els envolten. A través de simulacions realistes és possible avaluar ergonòmicament entorns i productes durant les diferents etapes del procés de disseny, des de la seva concepció fins al disseny final.

    És un projecte anomenat DESIUM, finançat per l’Institut Valencià de Competitivitat Empresarial (IVACE) i per la Unió Europea. Vol contribuir a detectar errors en les fases inicials del disseny d’un producte o entorn per a adaptar-los a les persones, permetent corregir-los a temps de manera virtual i estalviar costos en prototips físics i futurs re-dissenys. A més, s’aconsegueix maximitzar així el rendiment i el confort en funció del context d’aplicació. “L’ús de les noves tecnologies en l’entorn laboral ofereix una gran oportunitat a les empreses per a avaluar i dissenyar entorns laborals més ergonòmics i eficients”, tal com explica la directora d’innovació en Benestar i Salut Laboral en IBV, Mercedes Sanchis.

    A través de la col·laboració empresarial s’han pogut identificar les necessitats específiques dels diferents sectors en relació als aspectes d’avaluació ergonòmica i de factors humans de diferents tipus d’entorns laborals. Posteriorment, s’han recreat els llocs de treball de manera virtual i s’han inclòs models humans digitals representatius de les persones treballadores. D’aquesta forma s’ha aconseguit simular, de manera realista, les interaccions que es produeixen amb els elements en els llocs de treball. Gràcies a aquestes simulacions, es pot avaluar el risc ergonòmic i establir recomanacions de millora personalitzades per a fomentar el confort, la seguretat i la productivitat en aquests.

    Consells per aplicar des d’ara mateix

    En molts llocs podem trobar recomanacions bàsiques per posar en marxa en qualsevol moment i que ja contribuiran a la millora del nostre benestar. La Diputació de Barcelona, per exemple, té un Quadern d’higiene postural, accessible en línia. És molt gràfic i aplicable a qualsevol edat.

    També el Canal Salut posa a disposició de tothom un vídeo sobre Postura corporal a la feina. Sobretot està pensat per aquest 80% de la població que han patit o pateixen mal d’esquena.

    Des de la Cerdanya, un establiment amb molta consciència i esperit que estimulen canvis per a bé, el Cerdanya Ecoresort, perseguint un món millor des del contacte amb la natura, també comparteix els seus particulars consells posturals. Són part d’un més extens manual de Pautes per gaudir d’un benestar ple, una guia descarregable al mateix lloc web.

    I des dels Estats Units, més recomanacions per al confort postural i, en conseqüència la nostra salut, les aporten des de MedlinePlus, un servei informatiu amb informació elaborada des de la Biblioteca Nacional de Medicina dels Estats Units. És la seva Guia per a una bona postura.

    Els continguts citats de qualsevol d’aquestes fonts, només a tall d’exemple, pot ser l’inici d’uns bons hàbits que acompanyaran una millora en la nostra salut, que és al nostre abast amb petites variacions que podem començar a aplicar ara mateix.

  • La missió més especial dels Reis d’Orient

    Aquests dies de preparatius per a la pròxima arribada dels Reis d’Orient, que màgicament poden accedir a totes les cases, els carters reials i els seus patges recullen les cartes amb els desitjos dels nens i nenes. Però per aquells que no poden sortir de casa perquè estan recuperant-se de malalties i tampoc no poden assistir a la Cavalcada Reial, una comitiva del carter i els patges reials va a casa seva a recollir les seves missives.

    Entre ahir i avui, hauran visitat una cinquantena de llars que seran part d’una ruta ben especial que faran els Reis d’Orient la nit de divendres. A més de recollir les cartes dels infants que han estat diagnosticats de càncer o pateixen alguna altra malaltia que limita la seva activitat, els enviats especials lliuren en mà una carta personalitzada escrita per Ses Majestats. Tot això ho fa possible la Fundació Villavecchia des de l’any 2016, com a part del seu acompanyament durant tot l’any a aquests infants i les seves famílies.

    Les llars visitades són a la ciutat de Barcelona, però també a altres ciutats de l’àrea metropolitana, com Sant Cugat del Vallès, Sant Adrià de Besòs, Badalona, Terrassa o Sabadell. En alguns d’aquests domicilis també deixen obsequis, com xocolata solidària de la Fundació.

    Vídeo de l’acció de l’any passat:

    Els domicilis que visita el Carter Reial són els dels nens i nenes atesos en algun dels cinc hospitals amb els quals col·labora la Fundació Villavecchia: l’Hospital de Sant Pau, Sant Joan de Déu, Vall d’Hebron, Germans Trias i Parc Taulí. Per dur a terme aquesta activitat, és imprescindible el suport de l’equip de voluntariat de la Fundació, que fa possible que la màgia, els somriures i la il·lusió tornin a les llars que més ho necessiten.

    L’any 2023, es van reprendre les visites presencials després de la pandèmia. Aquest 2024, el Carter Reial i els seus patges realitzen 8 rutes per diverses poblacions de l’àrea metropolitana de Barcelona i el Vallès. A més, el Carter Reial fa videotrucades amb els nens i nenes de poblacions més allunyades o que, per prescripció mèdica, no poden rebre visites.

    La Fundació Villavecchia també acompanyarà els tres Reis d’Orient a l’Hospital de Sant Pau el matí del 6 de gener, perquè puguin visitar els infants hospitalitzats i deixar-los petits regals. Abans de Nadal, la mateixa entitat es va encarregar també d’organitzar l’arribada del Pare Noel als hospitals Germans Trias i Pujol (Badalona) i Sant Pau (Barcelona).

  • Un assaig clínic investiga un fàrmac oral per a la Covid-19

    El virus que va sacsejar el món sencer i que aquests dies repunta amb el fred hivernal i es camufla entre grips i refredats persistents, afortunadament, i gràcies a la vacuna, ja no col·lapsa les UCI’s ni és tan dur com ens va arribar a demostrar. No obstant això, la Covid-19 continua afectant-nos i no compta encara amb una medicació que faci diana en tots els seus símptomes, encara que aquests siguin lleus.

    Per a posar-hi remei, un grup d’investigadors de diferents centres de Catalunya i de Galícia, esperonats pels laboratoris ESTEVE, varen iniciar un assaig clínic provant en una sèrie de persones voluntàries un medicament descobert per ESTEVE –L’E-52862–, que inicialment va ser dissenyat per a tractar el dolor neuropàtic. Volien veure si aquest fàrmac oral modificava les analítiques i els símptomes dels participants en l’estudi.

    Van reclutar 120 voluntaris amb diagnòstic positiu per Covid-19 lleu. A la meitat els van donar el fàrmac i a la resta, placebo. I els resultats indiquen que, encara que no es va demostrar un descens en la càrrega viral en comparació a pacients que van prendre placebo, es va observar que alguns dels símptomes més habituals sí que es reduïen més ràpid en les persones que van prendre l’E-52862. Per exemple, la cefalea es va reduir en un percentatge més gran en aquells que van rebre el compost en comparació als que van rebre placebo, amb un percentatge superior de persones sense mal de cap a partir del quart dia de tractament. També es va reduir la tos i el mal de coll, símptomes aparents i també residuals en molts pacients que pateixen la COVID-19.

    El tractament actua sobre el mecanisme de replicació del SARS-CoV-2, el virus responsable de la malaltia, i redueix la freqüència i la durada d’alguns dels símptomes. A més, pot ser útil amb les diferents mutacions detectades.

    En cas de confirmar-se la seva utilitat per tractar la COVID-19, seria un dels primers medicaments que podrien subministrar-se a pacients a l’atenció primària per evitar que el seu estat empitjori i requereixin ingrés hospitalari.

    Col·laboració catalano-gallega

    Aquest assaig el van dur a terme investigadors de l’Hospital del Mar, el Laboratori de Neurofarmacologia del Departament de Medicina i Ciències de la Vida (MELIS) de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), l’Institut de Recerca Sanitària de Santiago de Compostel·la, en col·laboració amb l’Hospital Clínic Universitari de Santiago, l’Hospital de Barbanza i el Centre de Salut d’A Estrada, de Galícia, i el Parc Sanitari Pere Virgili de Barcelona, així com els laboratoris ESTEVE. Els primers resultats han estat publicats ja a la revista Journal of Infection. Tal com explica el director de l’Àrea del Medicament de l’Hospital del Mar i primer signant del treball, el Dr. Santi Grau, “encara calen estudis en un nombre més gran de pacients, però el medicament sembla tenir un perfil d’interaccions amb altres fàrmacs inferior al d’algun dels antivirals utilitzats en aquests moments en aquest tipus de pacients”. Grau destaca el valor del que signifiquen aquestes primeres troballes, perquè, tal com diu, “la COVID-19 és una patologia que no se n’anirà i que estarà amb nosaltres, tant a l’estiu com a l’hivern. Per tant, tenir un fàrmac per a alguna cosa que forma part de la nostra vida és molt bona notícia”.

    Equip de l’Hospital del Mar; d’esquerra a dreta, Santi Grau, Elena Martín-García, Jordi Monfort i José Miquel Vela.

    La Dra. Mabel Loza, autora compartida de l’estudi i investigadora principal del grup Biofarma de l’Institut de Recerca Sanitària de Santiago de Compostel·la, destaca “la fita que suposa l’assaig d’un fàrmac d’administració oral, el primer creat a Espanya, per a COVID- 19, fruit del treball previ de col·laboració en la investigació preclínica publicoprivada i ara també en la investigació clínica, del servei d’urgències de l’hospital i dels centres d’atenció primària, tan meritori en temps de pandèmia”.

    L’autor principal de l’estudi i el cap del Servei de Reumatologia de l’Hospital del Mar, el Dr. Jordi Monfort, afegeix que “el propòsit d’aquest estudi era tractar malalts que comencen amb una COVID-19 amb simptomatologia lleu per evitar que empitjoressin i arribessin a necessitar atenció hospitalària. I sembla que l’E-52682 ho podria aconseguir. Fàrmacs d’aquest tipus, per administrar a l’atenció primària i evitar més pressió al sistema, no n’hi ha gairebé cap, d’aquí la seva importància” . Alhora, es tracta d’un medicament de fàcil maneig i administració per part de la xarxa sanitària d’atenció primària.

    Tractament a casa

    El reclutament es va dur a terme entre febrer de 2021 i juliol de 2022 als centres d’atenció primària de Vila Olímpica, Larrard i Barceloneta, pertanyents al Parc Sanitari Pere Virgili, i al centre sanitari A Estrada de Santiago de Compostela, així com a serveis d’urgències de l’Hospital Clínic de Santiago i de l’Hospital de Barbanza. Segons explica la Dra. Alba Gurt, metgessa del CAP Vila Olímpica del Parc Sanitari Pere Virgili de Barcelona i una de les signants del treball, “reclutar els pacients va ser un repte. El seguiment es va dur a terme en unes condicions molt complexes i va ser fruit de la col·laboració d’un grup de professionals molt implicat». Els participants rebien a casa el tractament, preparat i aleatoritzat al Servei de Farmàcia de l’Hospital del Mar i havien de prendre’l de forma diària durant 14 dies.

    Equip del Parc Sanitari Pere Virgili: Alba Gurt, Laura Secanell, Isabel González i Paula Gómez.

    El Dr. José Miquel Vela, director de Recerca de Welab Barcelona (plataforma de descobriment de medicaments vinculada al Centre Tecnològic Leitat), i primer autor compartit de l’estudi i originador de la idea que el va impulsar, afegeix que “desbordats enmig d’una pandèmia, alguna cosa calia fer, i quina millor contribució podien fer uns científics que investigar l’efecte d’un tractament potencialment efectiu contra la COVID-19?”.

    L’estudi ha comptat amb finançament de l’Agència Estatal d’Innovació del Ministeri de Ciència i Innovació, de la Generalitat de Catalunya, de l’Institut de Salut Carles III, així com de la Xunta de Galícia a través dels ajuts RESCATA-COVID i dels fons FEDER i Next Generation de la Unió Europea. També ha comptat amb finançament parcial d’ESTEVE Pharmaceuticals SA.

    Segons els investigadors, aquestes troballes destaquen un nou mecanisme d’acció per al tractament de la COVID-19, que també podria ser útil per a altres infeccions víriques.

  • Menjar més del que es crema

    Les celebracions de Nadal,  Cap d’Any i Reis, ingerint molt més menjar de l’habitual, en grans àpats sense mesura i amb llarguíssimes sobretaules que ajunten dinars amb sopars, és cada any un gran sacsejador de consciències. La gota que fa vessar el got.

    I benvinguda sigui, si més no com a reflexió, perquè segons dades de l’Enquesta de Salut de Catalunya del 2022, la meitat de la població de 18 a 74 anys té excés de pes ─sobrepès o obesitat─ (el 56,2% dels homes i el 43,7% de les dones). I entre els infants de 6 a 12 anys, gairebé quatre de cada deu (38,9%) tenen excés de pes (el 25,2% tenen sobrepès i el 13,7%, obesitat).

    En la base del problema, hi ha una lògica molt clara: ingerim moltes més calories de les que cremem. I entre els menors, la gran quantitat d’hores que passen reduint el seu món a vint centímetres de distància hi té molt a veure.

    Genèticament, hi pot haver més o menys predisposició a presentar obesitat, i no tots els metabolismes funcionen de la mateixa manera. Per la qual cosa, responsabilitzar del sobrepès i l’obesitat les persones que ho pateixen, atribuint la causa a la seva manca de voluntat a l’hora d’aplicar-se una dieta alimentària i de practicar exercici físic, és ignorar que parlem d’una patologia complexa, que requereix moltes vegades l’ajuda de diversos especialistes, com ara nutricionistes -infermeres i metges-, endocrins, fisioterapeutes, psicòlegs i, també en alguns casos on es requereix intervenció quirúrgica, els cirurgians de les unitats hospitalàries d’obesitat i nutrició.

    El canvi d’hàbits en l’estil de vida, però, tant amb intervenció mèdica com sense ella, és necessari per a la prevenció del sobrepès i forma part del seu tractament. L’augment de l’obesitat, tal com ho té documentat l’Organització Mundial de la Salut (OMS), es va multiplicar per tres des de l’any 1975 fins al 2016. I les causes més directes que s’atribueixen a aquest increment són, sobretot, un augment de la ingesta d’aliments d’alt contingut calòric que són rics en greix i un descens en l’activitat física a causa de la naturalesa cada vegada més sedentària de moltes formes de treball, les noves maneres de transport i la creixent urbanització.

    Per tant, benvingudes siguin les sensacions d’haver-nos passat de la ratlla en els àpats festius, per a fer-nos pensar a reconduir la nostra relació amb els aliments. Menjar en excés i ràpid a més, tant com l’estrès, el consum de tabac i alcohol, o altres hàbits com el consum de cafè, begudes carbonatades o menjars picants són els causants de la coïssor estomacal que algunes persones senten després de menjar. L’acidesa d’estómac afecta el 32% de la població, segons dades de la Sociedad Española de Gastroenterología, Hepatología y Nutrición Pediátrica (SEFHNP). Des d’un dels laboratoris que alleugereixen els símptomes d’aquesta incomoditat digestiva, STADA, expliquen que “aquesta afecció comú es produeix per una relaxació de l’esfínter que separa l’esòfag de l’estómac, de manera que els àcids gàstrics digestius flueixen cap a les vies digestives altes fins a arribar a la gola i produir sensació de cremor”.

    Les recomanacions per a l’alleujament de l’acidesa se centren, d’una banda, en la modificació dels hàbits de vida, moderant la ingesta de menjar en horaris regulars, així com d’aliments que puguin desencadenar aquesta malaltia, evitant picar just havent dinat, reduint l’estrès i el sobrepès, i evitant el consum de tabac i alcohol. I, si cal, després de descartar algun altre problema, amb l’ús de fàrmacs adequats antiàcids.

    Hàbits saludables

    “Fer activitat física regularment aporta benestar a la vegada que ajuda a prevenir malalties com la diabetis, la hipertensió, el sobrepès i l’obesitat, els infarts del cor, les demències i alguns tipus de càncer”, tal com ens expliquen des del Canal Salut de la Generalitat. És l’espai on trobareu també recomanacions com ara no refiar-se “de les dietes i productes miracle, que prometen una pèrdua de pes ràpida i sense esforços. La immensa majoria d’aquestes no tenen cap evidència científica, no són eficaces a llarg termini, són un engany o frau i poden suposar mancances nutricionals i determinats riscos per a la salut”.

    En els espais informatius d’hospitals, fundacions i societats mèdiques, hi ha consells molt aprofitables com a font segura. Un bon exemple són els arguments dels professionals de la unitat d’obesitat de l’Hospital del Mar, en l’apartat de Psicologia de la salut a Obesitat, amb recomanacions per començar a practicar petits canvis en l’estil de vida. I mantenir un patró d’àpats regulars, de tres menjars i dos refrigeris al dia n’és un, així com no saltar-se cap àpat ni menjar massa poc. Són consells per al moment de menjar, amb pautes per controlar l’ansietat, també per a quan es va a comprar i quan es cuinen i preparen els aliments. Són pautes psicològiques de canvi que aporten els especialistes que treballen amb els pacients a qui els costa més aquesta reeducació d’hàbits.

    Tant el sobrepès com l’obesitat es poden prevenir amb una ingesta més saludable d’aliments i la pràctica d’exercici físic de manera habitual. “Però la responsabilitat i esforç individual requerits per a eliminar grans quantitats de greix de més en el cos no sempre són assumibles per a qui carrega amb això des de temps enrere, per això se solen considerar malalties cròniques”, expliquen els especialistes de la unitat de cirurgia de l’obesitat i nutrició de Clínica Corachan (UCON). La cirurgia bariàtrica prescrita en casos d’excés de greix perjudicial per a la salut redueix pes i, amb ell, el risc de patologies que l’obesitat comporta. El tractament complet, a part de l’operació en cas necessari, té també l’objectiu de canviar l’estil de vida, donar recomanacions nutricionals i fomentar l’exercici adaptat a les característiques de cada pacient. Perquè, tal com precisa el cirurgià de l’UCON, el Dr. Ramon Villalonga, “no hi ha una dieta o pauta màgica i vàlida per a tothom. Gran part de l’èxit del tractament nutricional depèn de realitzar una pauta adaptada a les necessitats de cada persona”.

    També a la web de la Societat Espanyola d’Endocrinologia i Nutrició (SEEN), trobem recomanacions dietètiques i un repàs d’aliments d’ús quotidià i els seus beneficis o bé en què ens hem de fixar d’ells. També l’OMS precisa consells concrets, com ara limitar la ingesta energètica procedent de la quantitat de greix total i sucres; augmentar el consum de fruites i verdures, així com de llegums, cereals integrals i fruits secs i fer activitat física periòdica, uns seixanta minuts diaris per als joves i cent cinquanta setmanals per als adults.

    L’OMS no disculpa la indústria alimentària de l’augment de greix en els organismes de la població, i determina que aquesta pot tenir un paper important en la promoció de dietes saludables. També esmenta els governs i la possibilitat d’augmentar els impostos en aliments perjudicials, com les begudes ensucrades.

    Greix que fa patir el cor

    L’obesitat influeix en el desenvolupament de malalties cardiovasculars, i es pot arribar a considerar fins i tot causa directa de mortalitat. Per això, la Societat Espanyola d’Endocrinologia i Nutrició (SEEN) i la Societat Espanyola per a l’Estudi de l’Obesitat (SEEDO), amb la col·laboració de la Societat Espanyola de Cardiologia (SEC), la Societat Espanyola de Metges d’Atenció Primària (SEMERGEN) i l’Associació Bariàtrica Hispalis Nacional (ABHispalis), aprofitant la celebració del Dia de l’Obesitat, van llençar la campanya que tenia com a lema ‘Cuida el teu pes, el teu cor el mereix’. Així tracten de conscienciar sobre la importància de reconèixer a l’obesitat com a malaltia i com a causa per al desenvolupament d’altres patologies amb gran morbimortalitat, ja que el seu adequat abordatge pot evitar l’aparició d’esdeveniments cardiovasculars, malalties del fetge i fins i tot el càncer, entre altres beneficis molt rellevants per a la salut.

    Cal tenir present, però, i sempre, que abans d’iniciar una dieta per a perdre pes, convé consultar els sanitaris que tenen formació en nutrició, com ara les infermeres dels Centres d’Atenció Primària que ens corresponen.

  • Prevenció en salut a través del joc a les aules

    Saber que la malaltia, física i mental, i també la mort, són part de la vida, hauria d’incorporar-se com aprenentatge en la infància de tota persona. La informació sobre les patologies, les causes que ens les porten i com tenir cura de la nostra pròpia salut esdevé fonamental per a la prevenció de malalties i per procurar-nos benestar i qualitat de vida.

    A la ciutat de L’Hospitalet de Llobregat, aquest curs 2023-2024, això ho porten a la pràctica amb el virus del papil·loma humà, la infecció de transmissió sexual més frequent. I ho fan amb un joc, el PAPILLOMATTACK, com a part d’un projecte d’educació científica liderat per l’IDIBELL amb el suport de l’ajuntament de L’Hospitalet.

    El joc PAPILLOMATTACK ensenya què és el virus del papil·loma humà i com es pot prevenir.

    Basant-se en la gamificació, el joc ensenya què és el virus del papil·loma humà, quines malalties causa i com es pot prevenir amb la vacunació i els programes de cribratge. I són tres-cents cinquanta alumnes del cicle superior de primària de cinc escoles de L’Hospitalet els qui participen en la primera implementació del joc.

    Per què cal evitar el contagi

    Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), el papilomavirus humà (VPH) és una infecció de transmissió sexual comuna. Gairebé totes les persones sexualment actives la contrauran en algun moment de la seva vida, en general sense mostrar símptomes. Sí, la majoria de les persones no presentaran símptomes d’infecció pel VPH, perquè el virus sol desaparèixer per si sol sense tractament. El sistema immunitari sol eliminar el VPH del cos en un o dos anys, sense efectes duradors. És quan no desapareix per sí sol quan pot provocar canvis en les cèl·lules del coll uterí, la qual cosa condueix a lesions pre-canceroses que, de no tractar-se, poden desembocar en un càncer cervico-uterí. En general, aquest càncer triga de 15 a 20 anys a manifestar-se després d’una infecció pel VPH. Però els càncers deguts al VPH es poden prevenir amb vacunes. La vacuna contra el VPH ha d’administrar-se a totes les nenes de 9 a 14 anys abans que comencin a tenir relacions sexuals.

    Els canvis precoços en les cèl·lules del coll uterí i les lesions pre-canceroses no solen anar acompanyats de símptomes. En el cas del càncer cervico-uterí, els símptomes poden incloure sagnat entre períodes menstruals o després de les relacions sexuals o secreció vaginal pudent. Aquests símptomes es poden deure, però, a altres malalties.

    El VPH pot afectar la pell, la regió genital i la gola. Tot i que els preservatius ajuden a prevenir el VPH, no ofereixen, però, una protecció total perquè no cobreixen tota la pell de la zona genital.

    El joc a l’aula

    Com a eina educativa, el PAPILLOMATTACK consta d’un vídeo divulgatiu i d’un joc de cartes que explica als alumnes que existeix un virus que es diu papil·loma i que es pot prevenir amb la vacunació i les proves de detecció per detectar l’aparició de qualsevol anomalia i poder tractar-la a temps per no arribar a desenvolupar un càncer en el coll uterí. El contingut del joc ha estat ideat i dissenyat per Laura Asensio Puig, investigadora del grup de recerca en Infeccions i Càncer de l’IDIBELL i del Programa de Recerca en Epidemiologia del Càncer de l’ICO.

    El joc consisteix en protegir les diferents parts del cos de cada jugador mentre infecten els contrincants amb el virus. El joc conté una baralla de 88 cartes i dues expansions de 16 i 10 cartes respectivament, que augmenten la dificultat del joc. Per introduir els conceptes claus de l’activitat, el joc s’acompanya d’un vídeo divulgatiu sobre el virus del papil·loma, el cribratge, la vacunació, i on també s’hi detallen les regles per utilitzar les cartes de la baralla. Gràcies a una subvenció de l’ajuntament de L’Hospitalet, l’IDIBELL ha produït 500 unitats del joc. Amb ell, els alumnes aprenen les respostes a qüestions com ara: Què és el virus del papil·loma humà (VPH)?; Com es transmet i com podem combatre’l?; Quines malalties ens pot provocar? i Per què la vacuna del virus s’administra a noies i nois de 6è de primària?

    La detecció precoç de la infecció pel VPH la poden fer dones de 25 a 65 anys, a través d’una prova de detecció precoç dins d’un programa gratuït. El principal objectiu del projecte, justament és que esdevingui un recurs perquè l’alumnat de cicle superior de primària aprengui tots els mètodes de prevenció de la infecció, com la vacunació i la detecció precoç.

    La primera implementació de l’activitat es du a terme en diverses escoles de L’Hospitalet de Llobregat.

    PAPILLOMATTACK està liderat pel grup de recerca en Infeccions i Càncer de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), pel Programa de Recerca en Epidemiologia del Càncer de l’Institut Català d’Oncologia (ICO) i per la Unitat de Comunicació de l’IDIBELL. Compta amb la col·laboració dels serveis d’Educació i Salut de l’ajuntament de L’Hospitalet. La primera implementació de l’activitat es du a terme les escoles de L’Hospitalet: Sant Josep – El pi, Santa Marta, Lola Anglada, Menéndez Pidal i Alegre. Hi participen un total de 350 alumnes de 5è i 6è de primària, edats en les quals es du a terme, per part del Departament de Salut de la Generalitat, la vacunació del VPH, que des del curs 22/23 s’administra tant a noies com a nois.

    Un estudi científic

    Per avaluar l’acceptació del joc entre els alumnes, i també els seus coneixements sobre el virus del papil·loma i les vacunes, es realitzarà un estudi que consta de dues enquestes anònimes, distribuïdes a l’aula, una abans i una altra després de l’activitat. Les investigadores i investigadors de l’IDIBELL i de l’ICO que realitzen l’activitat a les aules són Paula Peremiquel, Maria Brotons, Bea Serrano, Raquel Ibañez, Gina Albero, Xisca Morey, Esther Roure, Victòria López, Sara Tous, Arnau Guasch i Laura Asensio.

    Malgrat faci anys que s’administra la vacuna del VPH, el coneixement sobre aquest virus i els problemes de salut que pot causar és molt baix en la població general. Per altra banda, existeix un segment de la societat que, influenciats per notícies enganyoses i campanyes de desinformació, creu que les vacunes no són segures i, en conseqüència, opten per no vacunar els seus fills i filles, la qual cosa pot derivar en un problema de salut pública.

  • Per què ploren els nadons?

    El plor és la primera eina de comunicació d’un nadó amb els seus pares i cuidadors. Amb ell, els nounats expressen la necessitat de menjar o dormir, o el neguit per algun dolor o incomoditat provocats per gasos o còlics, per exemple. Però, com diferenciar bé l’expressió d’una mancança o malestar només a través del so del plor? Per ajudar a desxifrar-ho, investigadors del Servei de Neonatologia de l’Hospital Clínic i l’IDIBAPS, amb la col·laboració dels professionals de l’empresa emergent de tecnologia sanitària Zoundream AG, han realitzat un estudi pioner que ha permès classificar cada tipus de plor. A cadascun d’ells li han atribuït unes característiques determinades segons l’acústica, els senyals d’electroencefalografia (EEG), de saturació regional cerebral d’oxigen (NIRS), les expressions facials i els moviments corporals, entre altres.

    D’aquesta manera s’ha pogut determinar per exemple que el plor per gana és constant, rítmic, de curta durada, intens i sorollós, però no agut, i pot provocar una varietat d’expressions facials i moviments corporals destinats a cridar l’atenció del cuidador. En canvi, el plor d’angoixa té poques pauses, és erràtic i més agut. Mentre que el plor per gasos és semblant a aquest últim, però més ronc, a causa de la tensió que s’exerceix sobre les cordes vocals.

    L’estudi també ha determinat que el plor per son és de llarga durada, amb crits prolongats i monòtons que presenten una clara melodia decadent, mentre que el plor per demanda d’atenció és molt semblant, tot i que sembli més un lament que un plor real i la seva interpretació depèn molt del context en què es presenti.

    L’objectiu principal és garantir l’adequada cura i desenvolupament neurològic del nadó facilitant la comprensió d’aquesta primera comunicació que és el plor, amb els pares i cuidadors. Perquè no comprendre les necessitats del nadó podria comprometre la seva cura i el seu futur neurodesenvolupament.

    Les conclusions d’aquest estudi serviran per aprofundir en la interpretació del plor, i sobretot per a ressaltar el potencial clínic de l’anàlisi del plor com una eina objectiva i accessible per a millorar la relació entre pares i fills i per a garantir el benestar de la família i el futur neurodesenvolupament del nounat.

    En el treball, que ha estat publicat a la revista Computers and Biology in Medicine d’Elsevier, hi han participat Oscar Garcia-Algar, cap del Servei de Neonatologia i investigador del grup Medicina Fetal Perinatal de l’IDIBAPS, i Anna Lucia Paltrinieri, pediatra del mateix Servei. La motivació dels autors d’aquesta investigació també té a veure amb les sensacions d’ansietat, depressió, impotència, ira i frustració quan senten el plor i no saben desxifrar a què és degut. I això tenint en compte que els nadons ploren una mitjana d’entre una hora i mitja i tres hores al dia. La no comprensió del plor, per tant, afecta de forma negativa el vincle afectiu dels pares i cuidadors amb el nadó.

    Trenta-vuit nadons

    La recerca amb la qual s’ha arribat a aquesta identificació de diferents tipus de plor s’ha realitzat fent l’observació, escolta i seguiment de trenta-vuit nounats sans sense anomalies congènites ni malalties destacables, seleccionats a la Maternitat del Clínic Barcelona. Ara, els investigadors pretenen aplicar les seves troballes en nadons prematurs i amb patologies per actuar de forma preventiva i millorar els resultats dels tractaments. Segons ha explicat la pediatra del Servei de Neonatologia del Clínic Anna Lucia Paltrinieri, “l’objectiu final de l’estudi és veure si podem utilitzar el plor com un biomarcador vocal que ens pugui ajudar a preveure des de les primeres setmanes de vida si el nen té un risc neurològic més alt”.

    L’estudi ressalta el potencial clínic de l’anàlisi del plor com una eina objectiva i accessible per a millorar la relació entre pares i fills i per a garantir el benestar de la família i el desenvolupament del nounat.

    Gràcies a la identificació i un encert del 92% del motiu del plor, s’ha pogut crear un software (AMSI àudio, algoritme de Saber Profund) que pot integrar-se a un aparell de seguiment a distància de l’estat del nadó i identificar de manera automàtica per què plora.