Just Deploy It!

Autor: Carme Escales

  • La recerca en salut torna a carregar les seves bateries més socials

    Més de tres milions de persones a Catalunya tenen alguna afecció vinculada a una Infecció de Transmissió Sexual (ITS), amb una incidència de més de 210.000 casos nous cada any. Per investigar aquestes infeccions, els seus mecanismes d’aparició, contagi, proliferació i tractaments es destinaran almenys els més de cinc milions i mig d’euros (5.705.395) recaptats fins aquest diumenge a la nit, en el punt final de disset hores de televisió i ràdio al servei de la recerca en salut.

    Desgranant molt gràficament i explicant en primera persona aquestes afectacions en salut sexual i reproductiva, aquesta 32a edició de La Marató no només ha tornat a aconseguir recursos per a la investigació, sinó que ha contribuït a fer que l’audiència conegui i pugui normalitzar més moltes de les malalties que es desconeixen o es viuen en silenci i d’amagat. És la manera de poder prevenir que, ara per ara, és la gran eina de lluita contra aquestes malalties, en mans de  cadascú.

    Són malalties que tenen una prevalença major entre dones i joves, i se sap que s’han multiplicat per deu en els darrers anys. Segons Oriol Mitjà, infectòleg de l’hospital Germans Trias i Pujol, «hi ha hagut un increment de gairebé totes les ITS molt lligat a una revolució sexual».

    Endometriosi, violència obstètrica, ovaris poliquístics, contracepció, VIH i tantes altres malalties amb les quals més de tres milions de persones conviuen a Catalunya varen deixar-se veure i sentir amb tota dimensió informativa i sense el tabú que les fa invisibles en el dia a dia. Ara, amb la recerca que possibilitarà la recaptació aconseguida amb La Marató, s’estudiarà com poder-les evitar o curar.

    La Marató 3Cat va començar a les 8 del matí amb una edició especial d’»El suplement» de Catalunya Ràdio amb Roger Escapa, i a les 9.30 per TV3, amb Elisenda Carod i Marina Romero, des dels Jardins de la Maternitat, considerat un hospital pioner tant per la seva tasca social com per l’atenció i equipaments.

    Els periodistes Helena Garcia-Melero i Xavi Coral van ser dos dels principals presentadors de la jornada. Foto: Jordi Play/CCMA

    El periodista Xavi Coral, presentador del Telenotícies de TV3, va ser l’encarregat de presentar el tram final del programa fins a la descoberta del marcador al costat d’Helena Garcia Melero, del “Tot es mou”.

    Justícia social

    Colpidors testimonis de persones afectades o que han patit malalties de transmissió sexual varen donar a conèixer com les varen viure, o les continuen vivint elles mateixes i el seu entorn. La seva valentia de parlar-ne sense amagar cap detall esdevenia mirall per a molta gent que desconeix o viu en silenci, culpa, remordiment i pors allò que també els afecta. Per això, el doctor Oriol Porta, ginecòleg cap del servei de Ginecologia i Obstetrícia de l’Hospital Universitari Mútua de Terrassa parlava de ‘justícia social’ referint-se a la necessitat de poder parlar obertament de tot allò que ens passa, per poder rebre la comprensió i acompanyament del nostre entorn més proper i de tota la societat. Ho feia després de la gran aportació informativa d’un testimoni que va explicar la seva situació convivint amb la incontinència fecal. Colpidor per la necessitat constant d’anar al bany, i colpidor perquè va explicar com se li negava l’entrada al lavabo en diferents bars per poder-se canviar de roba, tacada per la seva incontinència. D’aquesta manera, no només es posava en majúscules la necessitat de la recerca per curar i millorar la qualitat de vida de les persones que pateixen certes malalties, sinó que aquest testimoni ha significat una invitació a la reflexió col·lectiva, davant d’un crit d’auxili en una societat lluny encara de la comprensió de la malaltia, les febleses i la vulnerabilitat.

    Així mateix, tant al plató com fora d’ell, nombrosos reportatges i entrevistes periodístics ens van anar descobrint i apropant, però sobretot fent molt entenedores malalties, tractaments i circumstàncies més o menys complicades amb les quals conviuen cada dia moltes persones. De la mà dels professionals de la salut que els tracten, com Julio Herrero, ginecòleg del Vall d’Hebrón, vam anar sabent molt més sobre conceptes com la infertilitat i l’esterilitat. Herrero va explicar amb tot detall i acompanyat d’un grafisme projectat en pantalla com procedeixen tècnicament a realitzar una inseminació artificial, com seleccionen els espermatozous més ràpids i potencialment millors candidats a fecundar un òvul. L’11% dels nadons nascuts avui dia a tot el món ho han fet amb ajuda dels professionals de la salut reproductiva.

    El Dr. Fèlix Castillo, cap del servei de Neonatologia de l’Hospital del Vall d’Hebrón, parlant de la prematuritat també va situar moltíssim en aquesta afectació molt present avui dia, en part per l’edat, cada vegada més alta, de les embarassades.

    L’esperança de la recerca

    Els canvis de pronòstic gràcies a la investigació són l’esperança que alimenten accions com La Marató 3Cat. Els donatius tenen com a retorn social una atenció i tractaments més precisos i eficaços en la conquesta de la salut.

    Artistes com els Figa Flawas o Mushkaa (Irma Farelo) van atraure molts joves i adolescents fins a l’Espai Fòrum. | Foto: Andreu Puig

    Com en cada edició, a totes les comarques es van organitzar amb motiu de La Marató activitats de caràcter lúdic i esportiu, com ara curses populars, però també es van muntar paradetes solidàries, tot per a recaptar diners per donar a la investigació. Va ser gràcies a aquestes contribucions que el pot dels diners va anar acumulant saldo al llarg del dia, tot i que ja feia dies que es podien fer donacions, i fins al 31  de març es mantindran operatives quatre vies per a fer-ho. Es pot fer per internet, amb targeta de crèdit a través de la pàgina web de La Marató 3Cat. També es pot fer donatiu per Bizum, des de l’apartat «Donacions», amb l’identificador de La Marató: 33333. I, per complir amb les obligacions legals, cal posar el codi postal al camp «concepte» de l’aplicació. Als caixers automàtics de CaixaBank també es pot fer donatiu, així com per transferència bancària, al número de compte ES94 2100 0555 34 0202122222 (des de l’estranger – BIC/ SWIFT CODE: CAIXESBBXXX).

  • Més esperança de vida per a pacients amb càncer de coll d’úter metastàsic

    En el càncer, les cèl·lules tumorals, no només destrueixen altres cèl·lules en la lluita que desencadena la malaltia, sinó que en molts casos amaguen la seva malícia, enganyant així el sistema immunitari, on hi ha la defensa del nostre organisme per a combatre-les com a agents estranys. Una proteïna, de nom PDL1, en cèl·lules canceroses, pot evitar la destrucció d’aquestes cèl·lules dolentes amb aquest camuflatge que enganya. I, com que evitar la destrucció i, per tant, la proliferació de les cèl·lules tumorals és part del tractament mèdic i un dels fronts oberts de la comunitat científica que investiga en oncologia l’origen, causes i maneres del desenvolupament tumoral, trobar mecanismes per evitar l’engany del sistema immunitari és una de les dianes d’estudi.

    Recentment, i tal com s’ha fet ressò a la revista científica The Lancet, un assaig clínic internacional liderat des de Barcelona ha mostrat un augment de la supervivència de pacients amb càncer de coll d’úter metastàsic al tractament estàndard de les quals s’ha afegit un inhibidor del punt de control de PDL1, perquè no puguin ser passades per alt les cèl·lules canceroses.

    “Ha estat un estudi aleatoritzat que va incloure 410 pacients d’Europa, Estats Units i Japó, totes amb càncer de cèrvix metastàsic recurrent, no candidates a cap tractament local, ni radioteràpia ni cirurgia, i es dividien a l’atzar en dos grups. Se’ls va fer un seguiment de trenta-cinc mesos. Unes seguien el tractament estàndard i les altres, l’experimental, mantenint els mateixos fàrmacs de l’estàndard, però afegint-hi un agent d’immunoteràpia, l’inhibidor del punt de control de PDL1”, explica la doctora Ana Oaknin, investigadora principal i primera autora d’aquest estudi.

    Ana Oakin

    Els resultats mostren una mitjana de supervivència general de 32,1 mesos en pacients que van rebre l’inhibidor del punt de control de PDL1 (atezolizumab) més bevacizumab i quimioteràpia, enfront dels 22,8 mesos en pacients que van rebre l’opció estàndard de tractament, bevacizumab més quimioteràpia. “Són resultats molt satisfactoris, per la supervivència lliure de progressió, aconseguida, és a dir, el temps que triga la pacient a que la malaltia pugui tornar a créixer. I també creix la supervivència global. Hem vist com l’ús de la immunoteràpia perllonga de forma significativa la supervivència global. Al cap de dos anys, amb el tractament convencional, només el 49% de les pacients eren vives, mentre que afegint la immunoteràpia, als dos anys eren el 61% de les pacients les que sobrevivien. D’aquesta manera, disminueix un 32% el risc que la pacient pugui morir per la malaltia.

    Ara, el següent pas -explica la Dra. Oaknin- “és aconseguir que aquest tractament el puguin rebre totes les pacients”. Per això, ha de ser aprovat per les agències reguladores, tant l’europea com la nord-americana, i en això treballen, segons diu la investigadora principal de l’assaig. “Tant de bo l’any 2024 puguem comptar amb aquest tractament per a totes les pacients que siguin candidates a ell”.

    Les pacients amb càncer de coll uterí metastàtic, recurrent o persistent no susceptible de ser tractades amb cirurgia o radioteràpia, tenen un pronòstic molt pobre.

  • 50 anys de concert públic de l’Hospital de Sant Joan de Déu, referent pediàtric mundial

    Aquest dissabte, la tradicional encesa de llums de Nadal a l’Hospital de Sant Joan de Déu, ubicat en el seu cim d’Esplugues, donarà l’inici a la festa de celebració dels 50 anys de la seva atenció concertada amb la sanitat pública. També de la seva ubicació al lloc on és ara.

    Professionals, pacients i les seves famílies, i amics del centre hospitalari s’aplegaran a l’esplanada de davant de l’hospital per gaudir d’actuacions musicals i de l’emotiu descens d’un grup de Pares Noel despenjant-se amb cordes per la nova façana del centre hospitalari i, a través de les finestres, saludant els infants ingressats.

    L’Hospital de Sant Joan de Déu va ser el primer hospital infantil que es va crear a Espanya, l’any 1867, però fa 50 anys que va deixar de ser un centre de beneficència per als infants sense recursos de Barcelona i va passar a atendre a tota la població infantil dins del concert de la sanitat pública .

    Al nou centre, l’Hospital Sant Joan de Déu va començar a atendre, per primer cop a la seva història, parts, i va obrir un servei d’urgències i unitats de cures intensives. Actualment, l’Hospital compta amb més de 300 llits i atén cada any més de 130.000 urgències, 17.000 ingressos i 310.000 visites.

    De la beneficència a referent internacional

    En el xamfrà dels carrers de Muntaner i Rosselló, al barri barceloní de Gràcia, el 14 de desembre de 1867 s’inaugurava el primer hospital pediàtric de l’Estat. Era també un dels primers d’Europa dedicat en exclusiva a pacients menors d’edat. El posaven en marxa tres germans de la comunitat religiosa de Sant Joan de Déu. Amb sis nens ingressats i capacitat per a dotze, començava una història que, fins avui, ha procurat salut i benestar a les criatures. En aquells inicis, però, l’objectiu era que els menors recuperessin la seva salut, però també que, en el temps de convalescència, rebessin la instrucció i formació escolar que els pertocava per edat.

    Era l’any que el germà Benito Menni havia arribat a Espanya per restaurar l’Orde Hospitàlaria de Sant Joan de Déu, i ell va veure la necessitat de crear a la ciutat un hospital que atengués els nens escrofulosos, raquítics y disminuïts físics més pobres. Ho va fer amb el suport de la família Plandolit, i en concret de l’industrial català Nonito Plandolit Matamoros, que va pagar el lloguer -50 pessetes- de la casa que va ser la primera seu del centre hospitalari de Sant Joan de Déu.

    D’allà, l’any 1881 l’hospital es va traslladar al barri de Les Corts, on actualment hi ha el centre comercial Illa Diagonal. Ocupava una finca de 32.044 metres quadrats de superfície del poble de Les Corts (encara no annexionat a la ciutat de Barcelona). Coneguda com a Prat d’en Rull, la finca estava situada entre els carrers Saldoni (avui avinguda Diagonal) i Sant Francesc de Borja (avui, carrer Déu i Mata). D’aquell hospital no en queda res. Després que els germans ho venguessin per a traslladar el centre a Esplugues, va acabar sent demolit i en el seu emplaçament s’aixeca avui el centre comercial.

    Segona seu de l’Hospital Sant Joan de Déu, de finals del segle XIX, situada on ara està el centre comercial Illa Diagonal.

    A la dècada dels anys 50, els nous avenços mèdics van fer que el perfil dels infants que acudien a l’Hospital anés canviant i s’hi adrecessin, cada cop més, per motius més diversos. Es va iniciar llavors un procés que va culminar amb un canvi d’orientació de l’Hospital i el trasllat a un nou edifici a Esplugues de Llobregat l’any 1973.

    Va arribar el moment en què el centre hospitalari necessitava ampliar i modificar els seus serveis davant el continu i gradual augment de nens que hi acudien, cada vegada per motius més diversos.  Gràcies a una campanya benèfica de Ràdio Nacional d’Espanya, l’hospital va poder ampliar llavors els seus consultoris i obrir nous serveis per a atendre moltes de les especialitats relacionades amb l’assistència al nen malalt.

    Era només el principi del gran canvi que anava a transformar l’Hospital en les següents dècades. Els nens entraven i sortien de l’hospital, segons l’evolució de les seves malalties. El ritme dels seus quiròfans, el dels seus consultoris i el de les seves infermeries havia augmentat, permetent el pas d’un major nombre de malalts al cap de l’any.

    Trasllat a Esplugues, fa 50 anys

    Les obres de construcció de l’hospital actual es van allargar tres anys. La seva inauguració oficial va ser a començaments del 1973. En total, l’Hospital comptava amb un total de 300 llits, ampliables a 400.

    A part de sufragar el cost de la construcció, s’havia de fer front, a més, a les despeses de manteniment del nou centre. Sense el concert de la sanitat pública, l’Hospital no tenia sentit. I en això van treballar els responsables del centre amb les autoritats del moment. El mateix any que es traslladava a Esplugues, l’Hospital subscrivia amb la Seguretat Social un conveni per a l’assistència sanitària. Segons consta en la memòria de 1973, l’Hospital ja comptava en aquesta data amb 543 professionals en plantilla, atenia 3.784 urgències anuals, 17.323 pacients en consultes externes i 5.468 en hospitalització.

    Pocs anys més tard, en els anys 80, va néixer el sistema concertat de salut català i l’Hospital va entrar a formar-ne part. L’any 1992, es convertia en hospital universitari en signar un conveni amb la Universitat de Barcelona que reconeixia i consolidava la seva tradició docent. Aquest mateix any també arribava a un acord amb el Departament de Sanitat i l’Hospital Clínic per a incorporar els serveis de pediatria i cirurgia pediàtrica d’aquest últim centre en una nova unitat situada físicament a l’Hospital Sant Joan de Déu. I el 29 de novembre de l’any següent, la Unitat Integrada de Pediatria i Cirurgia Pediàtrica de l’Hospital Clínic-Hospital Sant Joan de Déu es posava en marxa. 

    Sempre humanitzant l’atenció

    La humanització ha estat sempre un valor molt present en totes les accions o iniciatives empreses per l’Hospital al llarg de la seva història. Com a centre de l’Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu, un dels seus principals valors és l’hospitalitat, i un dels seus objectius, atendre els seus pacients d’una manera integral: tractant la malaltia que tenen, però també acompanyant-los en el procés, donant-los suport i tractant de reduir l’impacte que l’hospitalització causa en ells.

    A aquest efecte, el centre va començar a implantar un model assistencial centrat en la família, en el qual el nen pogués estar acompanyat en tot moment pels seus pares i aquests poguessin participar fins i tot en alguns dels procediments que rep el seu fill; aquest model també preveia incloure en les noves instal·lacions espais especialment concebuts per al descans de les famílies i sales de joc per als nens. Aquest model ha estat sempre una constant en l’Hospital de Sant Joan de Déu, fins avui. Com podia ser encara més confortable per acompanyar la malaltia ha estat perseguit pels seus professionals en paral·lel a la millora de la pràctica clínica i l’avançament en la recerca en salut.

  • Prevenir malalties rentant-nos les dents

    Sucre, tabac i alcohol, i una pobra o nul·la higiene dental són responsables de moltes patologies bucodentals. Rentar-se les dents de manera correcta ens ajuda a prevenir en gran manera malalties de l’espai bucal. Fer-ho de manera eficaç vol dir després de cadascun dels tres àpats principals del dia, i raspallant durant dos minuts cada quadrant (dreta i esquerra a dalt i a baix), amb una mica de dentífric sobre el raspall sec. Passar el fil dental entre les dents i els raspalls interproximals quan hi ha molt d’espai entre elles completen el procés correcte d’una bona higiene de dents.

    La revisió odontològica un cop a l’any com a mínim, sempre que no hi hagi cap problema, com ara dolor, sagnat excessiu de les genives, o fissures a les dents és important per tenir un control de la nostra salut bucodental. Però un bon manteniment de la nostra dentadura, com a part primera i clau del nostre aparell digestiu, està sobretot en les nostres mans.

    Fer-la bé ens protegeix de càries, afectacions a les genives, fissura i pèrdua de peces dentals i càncers bucodentals. Cal fer nostres uns bons hàbits evitant el tabac i evitant al màxim el consum de sucre i l’alcohol en excés.

    Segons informen des de l’Organització Mundial de la Salut, “la prevalença de les principals malalties bucodentals continua augmentant en l’àmbit mundial a causa de la creixent urbanització i dels canvis en les condicions de vida. Això es deu fonamentalment a l’exposició insuficient al fluor (en el subministrament d’aigua i en productes d’higiene bucodental com el dentifrici), la disponibilitat i assequibilitat d’aliments rics en sucre i l’accés insuficient a serveis d’atenció de salut bucodental en la comunitat”. I afegeix que “la comercialització de begudes i aliments rics en sucre, així com el tabac i l’alcohol, han donat lloc a un consum creixent de productes que contribueixen a l’aparició d’afeccions de salut bucodental i altres malalties no transmissibles”.

    Acumulació de restes, placa i càries

    La càries dental es produeix a partir del treball de la placa bacteriana. Segons explica l’odontòloga i especialista en Estètica i Antiaging dental de Corachan Dental i Maxilofacial, la Dra. Elisabet Sánchez, “és un cúmul que pot contenir més de 200 espècies de bacteris diferents, aigua, cèl·lules, glòbuls blancs i restes alimentàries, que s’acumula entre les dents i sobre les genives”.

    Els sucres de la placa bacteriana provinents dels aliments i begudes acaben deteriorant l’esmalt dental perquè esdevenen àcids. Per això, adverteixen des de l’OMS, que “la ingesta abundant i contínua de sucres lliures, l’exposició insuficient al fluor i la deficient eliminació de la placa bacteriana amb el raspallat de les dents poden provocar càries, dolor i, a vegades, pèrdua de dents i infecció”.

    Sobre el fluor, tal com s’explica al Canal Salut de la Generalitat, “és un mineral natural que ajuda a enfortir els teixits de les dents, com ara l’esmalt i la dentina. També té poder antimicrobià, i això li permet neutralitzar part dels bacteris de la boca, dificultant la fabricació de l’àcid que fa malbé les dents. Donat que el fluor s’elimina en pocs minuts de la boca, cal aportar-lo sovint. La millor manera de fer-ho és amb el raspallat amb pasta fluorada després de cada àpat evitant glopejar amb aigua després. Altres formes d’aplicació són els glopeigs i el fluor en gel o en vernís que aplica el dentista si és necessari”.

    Al mateix espai del Canal Salut on es detalla aquesta informació, es pot veure un vídeo amb consells i beneficis d’una bona higiene bucal, així com altres recomanacions per a un bon raspallat.

  • La investigació apunta un nou camí per tractar la depressió major

    La depressió és una malaltia que està entre les principals causes mèdiques de discapacitat. L’OMS la presenta com un trastorn de salut mental comú que pateix un 5% de la població adulta. S’estima que pot afectar quasi 300 milions de persones a tot el món. Es caracteritza per la tristor, la irritabilitat i la sensació de buidor, la pèrdua de l’interès per les activitats i del plaer. Els episodis depressius poden ser lleus, moderats i greus, segons el temps que es perllonguin i la intensitat dels símptomes, així com l’afectació d’aquests en la vida diària de la persona.

    Segons expliquen els especialistes, en aquest trastorn mental, actualment, els tractaments convencionals donen bons resultats en general, però es calcula que entre un 15 i un 20% dels malalts no responen de manera adequada, i la seva situació de malestar tendeix a fer-se crònica. Aquestes formes de depressió resistent, a banda de suposar un major impacte en la qualitat de vida dels pacients, presenten un risc molt més elevat de discapacitat funcional i tenen taxes més elevades de complicacions i fins i tot de mortalitat.

    Pensant especialment en aquests casos de més difícil pronòstic, investigadors de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau han demostrat que hi ha una tècnica que aconsegueix millores en aquest tipus de pacient. Mitjançant l’aplicació d’un tipus d’estimulació cerebral -profunda del gir subcallós cingulat (SCG-DBS, per les sigles en anglès)- han vist que s’obtenen beneficis significatius i duradors per tractar la depressió. Els resultats d’aquesta investigació donen suport a la idea que aquesta intervenció quirúrgica podria ser una alternativa eficaç per als pacients que pateixen formes de depressió major greu i que han deixat de respondre als altres tractaments convencionals.

    L’estudi ha estat publicat a la revista The Journal of Clinical Psychiatry, i és el seguiment més llarg de pacients dut a terme mai a Europa en què s’han analitzat factors clínics relacionats amb els beneficis a llarg termini i la seguretat de l’estimulació cerebral profunda del gir subcallós cingulat a la depressió resistent al tractament, segons expliquen el Dr. Javier de Diego i la Dra. Dolors Puigdemont, investigadors del grup de Recerca de Salut Mental a l’IIB Sant Pau i psiquiatres del mateix hospital.

    La Dra. Dolors Puigdemont i el Dr. Javier de Diego a l’Hospital de Sant Pau.

    L’estimulació cerebral profunda consisteix en implantar uns elèctrodes ultrafins en el cervell que van connectats a uns petits cables que van per sota la pell i arriben fins a un neuro-estimulador -semblant a un marcapassos- i que normalment s’allotja a la regió pectoral o abdominal. Aquest neuro-estimulador genera uns impulsos elèctrics, els paràmetres del qual poden ser modificats mitjançant un comandament extern fins a observar la resposta desitjada. Segons detalla el Dr. Javier de Diego, “l’escorça sub-callosa cingulada és una regió cerebral clau en la depressió. Les evidències suggereixen que la modulació de l’activitat elèctrica en aquesta regió mitjançant l’estimulació profunda, pot restablir el funcionament de circuits cerebrals que són claus en la persistència d’aquests quadres depressius més greus i refractaris”, puntualitza

    Habitualment, segons explica el Dr. de Diego, “en casos de depressió major, a més d’associar el tractament farmacològic amb el psicoterapèutic, tenim l’opció de realitzar estratègies de combinació o de potenciació amb fàrmacs i molècules que actuen amb  mecanismes d’acció diferents. Fins i tot podem optar per intervencions com la teràpia electró-convulsiva, que està adreçada als casos més greus. Però hi ha un petit subgrup de pacients més greus que no les toleren o deixen de respondre a aquestes estratègies, presentant recurrències i freqüents hospitalitzacions, o bé un curs crònic persistent”. I és aleshores quan l’estimulació cerebral profunda” pot ser una alternativa molt esperançadora”, diu l’especialista.

    Seguiment a setze pacients

    L’estudi fet a Barcelona analitza dades de setze pacients amb depressió major resistent, diagnosticats segons els criteris del Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals (DSM-IV o DSM-5), que van rebre estimulació cerebral profunda del gir subcallós cingulat de manera crònica durant un període de fins a 11 anys, des del gener del 2008 fins al juny del 2019. Es van recopilar dades demogràfiques, clíniques i del funcionament general abans de la cirurgia i durant el seguiment.

    Un dels aspectes més destacats, segons indica el psiquiatre de Sant Pau, és que els pacients van mostrar millores clíniques sostingudes després de la intervenció, mesurades mitjançant l’Escala de Depressió de Hamilton de 17 ítems (HAM-D17) i la Impressió Clínica Global, així com l’Avaluació Global del Funcionament.

    Els resultats mostren una disminució significativa dels símptomes depressius al llarg del temps. Segons explica el Dr. de Diego, fins a un 75% dels pacients van respondre al tractament i un 50% van poder assolir finalment la remissió, és a dir, una reducció dels símptomes per sota del llindar considerat patològic, tot i que no tothom podia aconseguir una recuperació funcional completa. “Les repercussions d’un quadre depressiu crònic greu són molt acusades des del punt de vista personal, social i laboral, i els condemna en molts casos a una vida limitada i d’aïllament durant anys”, explica la Dra. Puigdemont.

    “La disminució de la freqüència de les recurrències depressives o l’atenuació de la intensitat dels símptomes ja són fites molt rellevants per aquestes persones. De fet, en la nostra mostra, el 40% dels pacients intervinguts, van assolir nivells de recuperació funcional satisfactoris, poden tornar a gaudir del seu temps d’oci o de la seva vida social i familiar, en alguns casos com abans de l’inici de la malaltia”, detalla aquesta experta.

    Els efectes no són immediats, però acostumen a ser percebuts al llarg dels primers mesos, en concret el 55% dels pacients van assolir la remissió en una mitjana de 139 dies després de la intervenció quirúrgica, expliquen els experts de Sant Pau.

    En conclusió, l’estimulació cerebral profunda del gir subcallós cingulat va produir una millora significativa i duradora en la majoria dels pacients estudiats, cosa que reforça la possibilitat que aquesta tècnica pugui ser una alternativa per a aquells que pateixen depressió major resistent al tractament convencional, quan s’han esgotat totes les altres alternatives. “Un dels reptes actuals consisteix a identificar predictors clínics i neurobiològics de resposta per poder anticipar quins són els casos de depressió que més es podrien beneficiar i determinar de forma més precoç i precisa els paràmetres d’estimulació cerebral profunda més adients”, en paraules del Dr. de Diego.

    “La col·locació dels elèctrodes requereix un estudi previ de neuroimatge minuciós i una intervenció quirúrgica d’elevada precisió i complexitat, i per això és fonamental el treball multidisciplinari entre psiquiatres i neurocirurgians. Posteriorment, i especialment durant la primera etapa post-intervenció, cal continuar fent un estret seguiment d’aquests pacients, que requereixen un pla d’intervenció farmacològic, psicoterapèutic i rehabilitador integral”, recorda la Dra. Puigdemont.

    En aquest estudi, els investigadors del grup de Recerca en Salut Mental a l’IIB Sant Pau, que lidera la Dra. Maria Portella, i diversos professionals del Servei de Psiquiatria del mateix hospital, que dirigeix el Dr. Narcís Cardoner, han treballat en estreta col·laboració amb els neurocirurgians Rodrigo Rodríguez-Rodríguez i Juan A. Aibar-Durán per oferir aquesta alternativa terapèutica dirigida als pacients amb trastorns afectius més greus.

  • Saber viure l’instant present

    La ment -diu Eckart Tolle- és un instrument superb, si s’utilitza correctament. Però si es fa servir de manera incorrecta, esdevé molt destructiva. En el seu llibre El poder de l’ara (Viena editorial) explica molt bé idees que ens ressituen envers el nostre propi pensament per a no caure en el parany de viure únicament a través d’ell que, com diu, pot ser una presó, un lloc incòmode si no el sabem controlar, sobretot si la nostra persona s’hi barreja. Tolle diu: “en el moment en què som capaços de situar-nos per sobre del nostre pensament, observant qui pensa, sense identificar-nos amb el pensador, s’activa un nivell de consciència superior i t’adones que el pensament només és una petita part de la intel·ligència”. Afegeix que “la bellesa, l’amor, la creativitat, l’alegria i la pau interior sorgeixen de més enllà de la ment”.

    El pensador alemany, autor d’aquest llibre sobre el benefici de poder concentrar-nos en l’instant present com a antídot del patiment, fa diana en allò que no ens permet ser feliços: preocupar-nos pel que ha de venir encara i recrear-nos en el dolor de vivències incòmodes i traumàtiques que ens han passat, però que rememorant ens retornen la vivència del malestar. En el veritable present, en la vivència més nítida i pura de l’instant en el qual som, no hi pot haver patiment. La temença sobre allò que podria arribar o el disgust del que hagi pogut passar, el present no ho contempla. I com diu Ekachart Tolle, “davant de la incertesa, viu l’aquí i l’ara”. De fet, és el moment present l’únic en el qual podem actuar, controlar, incidir. El passat ja no hi és i el futur encara no ha arribat.

    Per què marques de xocolata han fet servir el moment present per acompanyar la dolçor dels seus productes? Milka ho va fer amb la seva Lila i Choco Pause i les barretes de Kit-Kat de Nestlé varen esdevenir sinònim de pausa: Fem un Kit-Kat? Obrir un parèntesi enmig de les cabòries i reunions de treball, per descansar una estona de la feina i airejar el cervell no és només un eslògan publicitari, és saludable i ajuda a reprendre l’activitat amb més energia.

    Atenció plena

    La respiració i la concentració en el moment present són a la base de la disciplina del mindfulness que s’aplica com a tècnica per a augmentar el rendiment quan s’estudia, perquè la ment s’allibera de ‘soroll’ que ve del mateix pensament. Fer el que s’està fent, amb plena consciència, és garantia del millor procedir en la realització.

    A l’Hospital del Mar, s’ha format llevadores per oferir la tècnica del mindfulness a dones embarassades per millorar el seu benestar i el dels seus nadons. Han evidenciat bé que d’aquesta manera es redueix l’estrès de les gestants. Han vist que l’atenció plena és  una alternativa vàlida per ajudar les dones embarassades en un moment en el qual no es poden prescriure molts fàrmacs per no afectar el bebè, però en el qual els trastorns mentals -durant l’embaràs i el postpart- presenten una elevada prevalença.

    L’experiència a l’Hospital del Mar ha pogut demostrar que aquesta tècnica té efectes beneficiosos, no sols reduint l’estrès, l’ansietat i la depressió, sinó també en la reducció de patologia obstètrica, reduint en un 29% el nombre de nounats amb baix pes en néixer i en un 26% complicacions com la incidència de la preeclàmpsia.

    L’Hospital de la Mar és el primer centre de l’Estat que ofereix un programa de mindfulness per a les dones embarassades que duen a terme el seu seguiment en el centre i en els centres d’atenció primària vinculats (PASSIR). Durant els primers mesos de 2023, el Servei d’Obstetrícia i Ginecologia ha format en aquesta tècnica a nou llevadores, que ja han començat a utilitzar els principis d’aquesta pràctica basada en l’atenció plena i conscient en el moment present per a ajudar les dones gestants a millorar el seu benestar emocional i mental. L’objectiu general és dotar als i a les professionals d’eines per a poder millorar el benestar de la mare, l’atenció al bebè i les relacions interpersonals de manera simultània, mitjançant un entrenament de consciència plena o mindfulness.

    Segons explica la llevadora Georgina Picas, cap de l’atenció a la salut sexual i reproductiva del PASSIR del Servei d’Obstetrícia i Ginecologia de l’Hospital de la Mar, “l’embaràs és un moment vital, de molts canvis, en el qual les dones poden sentir malestars com a pors o estrès, i un increment de trastorns com l’ansietat i la depressió. A més, és un període en el qual cal fer especial atenció amb la presa de fàrmacs o fitoteràpia. El mindfulness se’ns presenta com una intervenció segura i eficaç en aquest moment”.

    En aquest context, una tècnica com el mindfulness pot resultar d’utilitat en la seva salut mental perinatal en les dones embarassades, com ja s’ha demostrat en diverses experiències internacionals, amb bons resultats en països com Anglaterra, el Canadà i Austràlia. “Hi ha evidència científica que demostra els seus beneficis en la reducció de l’estrès, fet que comporta una millora de salut de la mare i també de la seva criatura”, afegeix.

    A Catalunya, gairebé una de cada cinc dones veu afectada la seva salut mental en aquest moment de la seva vida. Els trastorns més habituals són la depressió i l’ansietat, fet que pot afectar la seva salut física, provocant preeclàmpsia o altres patologies, i la del bebè, amb més prematuritat i sota pes en néixer. També pot afectar el neurodesenvolupament dels nounats després del part.

    A part del mindfulness, les dones que segueixen el seu embaràs a l’Hospital de la Mar, també tenen a la seva disposició altres activitats destinades a millorar el seu estat físic i mental, com són tallers de ioga i d’exercici físic adaptat a embarassades.

  • 33 projectes amb grans reptes de salut

    L’abordatge de determinats reptes de salut és una fita ineludible en l’agenda de La Fundació ‘la Caixa’. Per això impulsa la recerca en biomedicina i salut a Espanya i Portugal a través de la convocatòria CaixaResearch d’Investigació en Salut. Amb ella dona suport a projectes de recerca bàsica, clínica o translacional d’excel·lència científica i d’impacte social en els àmbits d’estudi de les malalties cardiovasculars i les infeccions, en oncologia i en neurociències, com també a projectes que desenvolupen tecnologies facilitadores en aquests àmbits.

    Enguany, la fundació destina 25,3 milions d’euros a 33 projectes que es desenvoluparan per equips científics en centres de recerca, hospitals i universitats d’Espanya i de Portugal. Nou d’ells, es faran en vuit centres de recerca de Catalunya. En l’àmbit de les malalties infeccioses s’han escollit 8 projectes, 7 en el de les neurociències, i altres 7 per saber més sobre malalties cardiovasculars i metabòliques relacionades, així com també 6 projectes sobre oncologia.

    Entre els projectes liderats per centres de recerca catalans, n’hi ha que estan orientats a identificar nous biomarcadors per predir el risc de recaigudes en la leucèmia limfoblàstica aguda. Algun altre tractarà d’esbrinar com generar glòbuls vermells per al tractament de pacients amb anèmia falciforme, i una altra investigació mirarà de crear un dispositiu de baix cost i fàcil maneig que permeti dur a terme proves de detecció massiva de malària en regions en vies de desenvolupament.

    Els projectes d’aquesta sisena convocatòria ―22 liderats per centres espanyols, i 11, per centres portuguesos―, que es portaran a terme durant els 3 anys vinents, rebent per al seu desenvolupament un total de 25,3 milions d’euros. Els ajuts suposen un suport econòmic de fins a 500.000 euros per a projectes presentats per una única organització d’investigació, i de fins a 1 milió d’euros per a projectes presentats per consorcis d’entre 2 i 5 organitzacions d’investigació. La convocatòria CaixaResearch d’Investigació en Salut de la Fundació ”la Caixa” s’organitza en col·laboració amb la Fundação para a Ciência e a Tecnologia (FCT), del Ministeri de Ciència, Tecnologia i Ensenyament Superior de Portugal, que en aquesta edició subvenciona 5 dels 11 projectes portuguesos seleccionats. A més, la Fundación Luzón col·labora amb la convocatòria co-subvencionant un projecte sobre esclerosi lateral amiotròfica (ELA).

    Millor qualitat de vida

    A aquesta sisena edició de la convocatòria hi optaven 493 propostes. En la presentació dels projectes subvencionats, el director general de la Fundació ”la Caixa”, Antoni Vila Bertrán va destacar que «la recerca científica és fonamental per al progrés social i el benestar dels ciutadans”. Bertrán afegia també que “la ciència no solament ens ajuda a construir la societat del coneixement, sinó que és clau per millorar la qualitat de vida de les persones que més ho necessiten».

    Una taula rodona entre representants dels projectes seleccionats va posar en paraules els desafiaments i les oportunitats de la investigació a Espanya i Portugal. Un dels reptes descrits és el d’aconseguir un major suport econòmic a la recerca perquè es pugui dur a terme de forma estable. Precisament per ajudar en aquest punt, la iniciativa es duu a terme en col·laboració amb la Fundação para a Ciência e a Tecnologia (FCT), del Ministeri de Ciència, Tecnologia i Ensenyament Superior de Portugal, que aporta 3,7 milions d’euros.

    Des que va començar el programa l’any 2018, la dotació total de la convocatòria ha estat de 120,5 milions d’euros per a 171 projectes, 117 dels quals han estat liderats per equips espanyols, i 54, per grups de recerca de Portugal. Actualment, aquesta és la convocatòria filantròpica d’investigació en biomedicina i salut més important d’Espanya i Portugal. Tots els projectes es poden consultar en la pàgina web de CaixaResearch.

  • La millor dieta que acompanya un embaràs

    Un recent assaig clínic -IMPACT-BCN- coordinat des de BCNatal (dels hospitals Clínic Barcelona i Sant Joan de Déu) evidencia que “la dieta mediterrània i la reducció de l’estrès matern durant l’embaràs milloren el neurodesenvolupament infantil”. En l’estudi es va analitzar el possible benefici d’intervencions en l’estil de vida matern durant l’embaràs, i es va veure que tant la dieta com pràctiques com el mindfulness van millorar significativament el neurodesenvolupament infantil en els dos primers anys de vida.

    En l’assaig, que ha comptat amb el suport de la Fundació ”la Caixa” i CEREBRA, es van estudiar les dades als dos anys de vida de 626 nens i nenes mitjançant un test de Bayley, una prova estandaritzada per a mesurar el neurodesenvolupament infantil. Els resultats, publicats a Jama Network Open, indiquen que els fills i filles de les dones que van seguir un programa de dieta mediterrània durant l’embaràs van mostrar millors resultats cognitius en el test (desenvolupament sensorial i motor, relació amb objectes i formació de conceptes) i socioemocionals (en referència a les relacions i interaccions). D’altra banda, els fills i filles de les dones que van seguir un programa de reducció d’estrès a través de pràctiques com el mindfulness durant l’embaràs van presentar millors resultats en el domini socioemocional.

    L’estudi IMPACT-BCN ja havia demostrat que seguir aquestes dues pràctiques reduïa en més d’un 30% el risc de tenir un bebè amb baix pes en néixer.

    Dieta mediterrània

    Tal i com explica el ginecòleg Eduard Gratacós en el relat de l’embaràs setmana a setmana, ‘9 mesos des de dins’ (ed. Columna), “l’alimentació de la mare és un dels aspectes que més influeixen en el correcte desenvolupament del fetus al llarg de tot l’embaràs”. I la dieta més recomanable -precisa- “és la dieta mediterrània”. Gratacós dirigeix el centre clínic BCNatal i el centre de recerca BCNatal-FMRC, i és pioner en medicina i cirurgia fetal.

    La Fundació Medicina Fetal Barcelona va posar en marxa Inatal, la primera web social interactiva en col·laboració amb professionals i hospitals de referència per a resoldre dubtes que sorgeixen en el temps de la gestació. I la dieta que ha d’acompanyar millor les 42 setmanes d’embaràs en pot fer sorgir algun.

    En aquest sentit, els professionals especialitzats en gestació apunten algunes pautes imprescindibles a seguir. Prendre a diari fruita, verdura, cereals i làctics, evitant l’excés de greixos animals és una de les primeres premisses indicades. També es recomana consumir setmanalment llegums, ous, carns i peixos. La dieta ha d’incloure aliments amb un alt contingut en ferro, com carns vermelles o marisc. Cal evitar els menjars preparats i el fetge, i també l’alcohol, així com reduir el consum de refrescos ensucrats. La sal, millor que sigui iodada i el sucre cal prendre’l amb moderació.

    Durant la gestació -afirma Gratacós- convé no guanyar molt de pes i això, només mitjançant una alimentació molt equilibrada, ja es pot aconseguir. S’ha de menjar, almenys un cop al dia, proteïnes (carn, pollastre o peix) i aliments rics en fibra, fruita i verdura. I els hidrats de carboni, greix i proteïnes cal menjar-los en les proporcions habituals, ni més ni menys.

    Encara que no constitueixin un grup d’aliments en si mateix, els lípids (olis i greixos) aporten nutrients importants i són fonts concentrades d’energia. Per fer-nos una idea, una cullerada d’oli conté el doble d’energia que una cullerada de sucre. Els greixos que consumeix una dona gestant contribueixen al desenvolupament dels òrgans fetals i la placenta. I convé que la majoria d’olis i greixos que es consumeixin siguin d’origen vegetal, essent especialment recomanable l’oli d’oliva.

    També apunta Gratacós que les vitamines i minerals exerceixen una funció molt important per al desenvolupament de totes les funcions vitals, tant de la mare com del fetus. Durant l’embaràs, necessites una quantitat superior a l’habitual de ferro, iode i àcid fòlic, i altres nutrients importants són el calci, el zinc i les vitamines A, C i D.

    Les dones amb sobrepès o obesitat tenen un major risc de presentar problemes al llarg de l’embaràs; concretament, diabetis gestacional, hipertensió, preeclampsia (complicació de la gestació relacionada amb la placenta, en la qual la pressió arterial de la gestant s’eleva i apareixen nivells augmentats de proteïnes en l’orina), part prematur i/o part per cesària.

    En les revisions ginecològiques, el seguiment de l’embaràs també és moment de consultar i deixar-se assessorar pels especialistes sobre l’alimentació durant aquesta etapa.

  • La psicologia actual a debat: Professionals desbordats i sense reconeixement d’especialitats sobre patologies en augment

    La pandèmia de la Covid-19 va destapar una gran necessitat latent a la societat: atendre la salut de la mental, situar el benestar emocional com a base imprescindible per a poder parlar, realment, de salut.

    Parlar de manera natural d’ansietat, depressió i trastorns de la psique sense manllevar la seva importància en la salut global de la persona ha estat un gran avenç humà. Hem admès socialment que sense salut mental la vida no flueix com hauria de fer-ho, ni es gaudeix, i comporta el risc de desencadenar malalties físiques també.

    Però, tot i la volada que ha pres la conscienciació sobre la salut mental, l’estat espanyol continua tenint una ràtio de professionals de la psicologia molt per sota de la mitjana europea. En el sistema nacional de salut, a penes es disposa de sis professionals de la psicologia per a cada 100.000 habitants, mentre que en són 18 per atendre aquesta població com a mitjana entre els països de la Unió Europea. A l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), de la qual formen part una trentena de països, són 26 els professionals de la psicologia que hi ha per a cada 100.000 habitants. A l’Estat espanyol no n’hi ha tampoc suficients en els Serveis Socials.

    Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), l’any passat 4.097 persones van morir per suïcidi. Onze persones moren al dia per aquesta causa i altres dues-centes ho intenten, tal com es va exposar el passat cap de setmana davant d’uns 800 assistents a la VI convenció del Consejo General de Psicologia, celebrada a Tarragona.

    En la trobada, els professionals de la Psicologia van posar sobre la taula inquietuds i reptes que saben que afronten davant de la pandèmia silenciosa dels trastorns, les patologies i el malestar que fa infeliç tantes persones i famílies. La societat emmalalteix per falta de comunicació, d’empatia i de suport entre les persones, per una pressió econòmica que, a ritme vertiginós, o ens accelera en un estil de vida sense descans ni reflexió, o ens expulsa del sistema. Mostrar signes de vulnerabilitat o necessitat d’ajuda encara es penalitza moltes vegades amb l’exclusió social.

    De tot això i moltes evidències més de la tendència social a sumar cada cop més problemes de salut mental en varen ser bons testimonis els ponents de les diferents taules de la convenció dels professionals de la psicologia.

    Varen repassar la situació en l’àmbit de la salut, les àrees de la psicologia educativa i la psicologia jurídica, la psicologia en el món del treball, les organitzacions i els recursos humans i la psicologia en la intervenció social com a clau de canvi, i també estalvi per al sistema sanitari, si s’introduïssin bones polítiques de prevenció dels problemes de salut mental.

    | Carme Escales
    Uns 800 assistents van participar a la VI convenció del Consejo General de Psicologia, celebrada a Tarragona. | Carme Escales

    A Espanya, segons dades de l’any 2021 del Col·legi Oficial de Psicologia, 1 de cada 3 persones presenta un cas probable d’ansietat i 1 de cada 4, de depressió que, en el millor dels casos, aconsegueix ajuda professional sense necessitat de recórrer a la farmacoteràpia. La sobre-medicació ha portat l’estat espanyol a ocupar el primer lloc al món en consum de benzodiazepines -es consumeixen dos milions d’ansiolítics diàriament-, i el quart en consum d’antidepressius.

    La pressió assistencial que impedeix atendre adequadament les persones que acudeixen als serveis públics d’atenció a la salut mental fa que -segons es va exposar a la convenció tarragonina- s’estiguin atenent només els casos greus de patologies mentals. I aquesta és una de les principals preocupacions dels professionals de la psicologia: haver de dir que no poden ajudar els pacients amb menys complexitat, per manca de temps per a fer-ho, sabent que en un futur pròxim o no, molts d’aquests pacients no atesos ara ho hauran de ser per complicacions mentals molt més greus que es podrien haver evitat amb una atenció precoç.

    Falta de reconeixement de l’expertesa

    A banda d’alertar sobre la sobre medicació com a via ràpida per donar solució a malestars mentals de molts pacients, contribuint així a fer crònics molts problemes que acaben derivant en discapacitat, els professionals troben a faltar un enfocament biopsicosocial, també amb mirada de gènere, per atendre cada persona en el seu moment i específica necessitat. Les condicions econòmiques i el canvi climàtic tenen també a veure amb el malestar on arrelen ansietats i angoixes, tal com apuntava en la conferència inaugural de la convenció, el psicòleg i catedràtic de la Universitat de Pennsylvania, Carlos P. Zalaquett. “No hi ha cap país -va dir- que inverteixi, dels seus fons destinats a salut, més del 2% en la salut mental, i això no obstant, sabem com ajudaria al sistema de salut la intervenció precoç dels professionals de la psicologia, que apliquem solucions sense efectes secundaris”. Compartir tot allò que funcioni seria, també en opinió de Zalaquett, en benefici de tothom, així com igualment seria necessari adaptar les teràpies a les diferents cultures que conviuen, i cada cop més, en el nostre context social més proper.

    Al cap i a la fi, i tal com precisava el lema de la convenció d’enguany, ‘Una psicologia al servei de les persones’, és l’objectiu per al qual els mateixos professionals d’aquesta disciplina tan poc reconeguda reclamen el reconeixement de les diferents especialitats. Això, i la gran manca de professionals en el sistema d’atenció públic van ser preocupacions latents en la trobada.

    Roger Ballescà, Coordinador de l’Àrea de Salut Mental Infantil i Juvenil de l’Hospital Sagrat Cor de Martorell, va mostrar dades ben clares. Va explicar que, des de fa 24 anys, quan ell va començar, els professionals -graduats- s’han triplicat, però “estem pitjor que mai, amb una pressió assistencial desbordada i amb una patologia que ha augmentat en quantitat i en gravetat”.

    És el malestar que aflora, i des dels centres públics de salut mental no s’arriba a poder atendre, perquè no es creen noves places de psicologia. Baixes de professionals que no es poden cobrir, temps que falta per a un bon tractament i que pràcticament només es cobreixin les qüestions més greus i no malestars bàsics, sabent que els bàsics després esdevindran greus són alarmes que ja sonen en l’àmbit de la psicologia.

    Tal com va explicar el president del Consell General de la Psicologia, Francisco Santolaya, “la psicologia no pot viure aliena a les persones, i la millora de la seva salut mental hauria de ser una prioritat per als responsables públics”. Santolaya va expressar que presentaran “els resultats d’aquesta trobada a tots els partits polítics que vulguin escoltar-nos. Sense salut mental no hi ha salut”, deia.

    Pel que fa a la manca d’especialitats reconegudes, Roger Ballescà va explicar que, si en medicina n’hi ha 50 de reconegudes, 7 en infermeria i 6 en farmàcia, en psicologia només n’hi ha una, la psicologia clínica.

    L’objectiu dels sistemes d’especialització sanitària és acreditar l’expertesa dels professionals en el seu àmbit, i la de psicologia clínica s’aconsegueix amb el PIR (Psicòleg Intern Resident), que és l’equivalent al MIR en Medicina. Ballescà va plantejar la urgència de reconèixer les especialitats de la psicologia, “perquè estem davant de patologies amb tendència a l’augment que mereixen un abordatge especialitzat”, va concloure.

    L’intrusisme i la manca de prevenció, així com l’increment de determinades patologies i les baixes laborals que aquestes causen van ser també sobre la taula de debat.

  • Menys estrès, més salut

    L’estrès, com la por, no té en el seu origen una connotació negativa. És una reacció natural, instintiva, per adaptar-se a un canvi, una resposta davant d’una amenaça o estímul. Tal com s’apunta des de la mateixa Organització Mundial de la Salut (OMS), “l’estrès afecta tant la ment com el cos. És positiu tenir-ne una mica, perquè ens ajuda a executar les activitats diàries, però quan l’estrès passa a ser excessiu té conseqüències físiques i psíquiques”.

    Des de la pandèmia, els professionals de la psicologia han constatat un augment continuat de l’estrès, i les condicions econòmiques i socials que cada cop demanen més de les persones, també la transformació de les relacions, molt més virtuals que presencials, hi tenen molt a veure.

    En el primer semestre d’aquest any, es varen tramitar 380.000 baixes mèdiques a Espanya, en les quals l’estrès, l’ansietat i la depressió varen ser les causes. Només al mes de maig, 58.000 persones varen rebre la baixa laboral per aquest tipus de trastorn. Són algunes de les dades compartides aquest passat cap de setmana a Tarragona en el marc de la celebració de la VI Convenció del Consell General de la Psicologia davant d’unes 800 persones, 500 d’elles presencialment i la resta que ho varen seguir en directe de manera virtual.

    Les altes xifres de baixes laborals per afectacions a la salut mental deixa ben clar que l’atenció al benestar psicològic és avui una necessitat real. Cal prendre consciència de l’absència de salut sense salut mental.

    “La sensació constant de no tenir temps suficient per a assolir compromisos, tant de feina com personals i familiars, de no arribar mai als objectius és actualment molt comú”. Ho explica la psicòloga Pilar del Pueblo, coordinadora de la divisió de Psicologia del Treball, les Organitzacions i els Recursos Humans (PTORH) del Consejo General de Psicología.

    A banda de recórrer a un professional de la psicologia per desfer aquesta sensació constant de ‘no arribar’ que passa factura al nostre cos, com afirmen des de l’OMS, “es pot aprendre a bregar amb l’estrès per a sentir-nos menys aclaparats i millorar el nostre benestar físic i mental”.

    La primera premissa -ens recorda la psicòloga Pilar del Pueblo-, per evitar que qualsevol situació ens estressi més del compte ens la va donar el filòsof grec Epicteto, que va dir: “No ens afecta allò que ens succeeix, sinó què ens diem respecte a allò que ens succeeix”. Per tant, relativitzar allò que vivim, per aclaparador que ens sembli, pot ser una gran contribució al nostre benestar.

    L’Organització Mundial de la Salut ofereix des de la seva pàgina web la descàrrega d’una publicació que ens situa en els símptomes de l’estrès i ens ofereix eines per aplicar reductors de l’estrès, en forma de senzilles accions. En tiempos de estrés, haz lo que importa. Guía il·lustrada ens situa en moltes de les situacions en les quals podríem esmentar les dificultats personals (per exemple, conflictes amb els éssers estimats, solitud, falta d’ingressos, preocupació pel futur), els problemes a la feina (com ara conflictes amb els companys, alt nivell d’exigència o inseguretat laboral) o l’existència d’amenaces importants en la comunitat (per exemple, violència, malalties, falta d’oportunitats econòmiques). En la presentació d’aquest manual, la directora del Departament de Salut Mental i Abús de Substàncies de l’Organització Mundial de la Salut, Dévora Kestel, ens recorda que “qualsevol persona, en qualsevol lloc, pot experimentar nivells alts d’estrès”. Sobre la base de les dades científiques disponibles i de nombroses proves de camp, aquesta guia proporciona informació i habilitats pràctiques per ajudar a les persones a fer front a l’adversitat.

    La respiració, relaxació i atenció plena, amb tècniques com les del mindfulness, ajuden a reduir l’estrès. En el dia a dia, fent qualsevol tasca, prestar atenció al que s’està fent, és la consigna per a mantenir una ment en el moment present, impedint així que la ment pugi al tren dels pensaments negatius.

    Llibres adients

    També l’alimentació saludable i l’exercici físic, organitzar-se bé totes les hores del dia, saber prioritzar què fer a cada moment, i posar en valor tot allò que ja hem aconseguit i no centrar-nos en el que manca o en allò que ha sortit malament, contribueixen, i molt, a evitar o reduir l’estrès. En paraules de la psicòloga Alba Orteu, “planificar les tasques que hem de fer, posant-les en una llista, ens allibera el cervell de preocupació sobre tot el que hem de fer, mentre que a la ment tot junt se’ns fa una muntanya”. Orteu, que es va especialitzar en l’àrea de coneixement de Psicologia Social, recomana com a gran ajuda també la lectura del llibre Elogio de la lentitud, de Carl Honoré (RBA).

    Un altre llibre que aterra de ple en aquesta afectació creixent en la nostra societat és Estrés encubierto. El síndrome invisible que amenaza tu vida (Instituto Estrés). La seva autora, Koro Cantabrana, dirigeix l’Institut de l’Estrès i és cofundadora del Humans First Institute, fa diana en aquells que senten que ho tenen tot sota control, però que tal vegada no són conscients de com pot arribar a ser d’invisible l’estrès i no per això menys perillós per al benestar emocional i físic de la persona. Cantabrana proposa fer de l’estrès el nostre aliat i, abans, saber desemmascarar-lo.