Just Deploy It!

Autor: Carla Benito

  • Barcelona serà la tomba del canvi climàtic? Segons els programes la resposta és no

    La contaminació sempre s’ha vinculat a les grans ciutats i a les àrees industrialitzades. Des de fa uns anys s’està denunciant una normalització que, a Barcelona, provoca 354 morts l’any i fins a 30.000 morts prematures a tot l’estat espanyol. De fet, segons un estudi promogut per Ecologistes en acció, la qualitat de l’aire provoca quinze vegades més morts prematures que els accidents de trànsit.

    Contaminació i indústria i contaminació i cotxes és la vinculació evident que la majoria realitza. Ara bé, què passa més enllà a la ciutat que provoqui aquesta crisi atmosfèrica? Els grups municipals han introduït aquest paràmetre en els seus programes electorals. Analitzant quines propostes aporten i si serveixen realment en la lluita contra la contaminació veiem que si bé durant el darrer mandat el Pla Clima Barcelona ha pres importància, les seves funcions no s’han acabat de fer efectives.

    Qui ha estat més rotund en campanya pel que fa a la contaminació i la crisi atmosfèrica ha estat el número 4 a les llistes de la Candidatura d’Unitat Popular. Marc Cerdà, ambientòleg de professió obria un fil de twitter on denunciava la inacció en la lluita contra el canvi climàtic. Des de la CUP, a més, han vinculat més factors a la contaminació com ara la massificació turisme i les accions que es fan per aquest com ara la construcció de «2 noves terminals de creuers que multiplicaran quasi per dos els creueristes (4,4M/any) incrementant també les emissions de CO2».

    Com ens recorda en un article publicat en campanya, «les ciutats juguen un paper rellevant com a grans estructures de consum de combustibles fòssils i com a emissores del 70% dels gasos d’efecte hivernacle (GEH) del planeta». Vinculant-ho a això, parlava de decreixement del turisme per reduir la contaminació. Per exemple afegia que el port i l’aeroport són els «responsables de més del 90% de les emissions de GEH del turisme».

    Davant d’això, les propostes que aporten els partits són ben diverses:

    La Zona de Baixes Emissions permanent per reduir un 20% la contaminació

    Barcelona en Comú segueix defensant el seu pla Zona de Baixes Emissions i implementar-ho de manera permanent a partir de l’1 de gener de 2020. Es combinaria amb mesures de mobilitat que aconseguirien, diuen, reduir la contaminació en un 20% al final del mandat, i reduir en 125.000 els vehicles circulants a la ciutat a l’horitzó 2024.

    Pel que fa a la fira, el port i l’aeroport, apunten que cal treballar per tal que s’adaptin als objectius climàtics i de gestió dels residus de la ciutat establerts al Pla Clima i a l’Estratègia de Residus Zero. Això es tradueix en obtenir la presentació abans de juny de 2020 d’un pla de descarbonització i reducció i gestió de residus que suposin una reducció de les emissions de CO2 per l’any 2030. De quant, no acaba de quedar clar en el seu programa ja que parlen d’una reducció del 45% però fent-ho respecte als nivells de 2005. Quina proporció de reducció està feta i quina queda per fer és una incògnita i per tant no es pot valorar la possibilitat que s’aconsegueixi. El mateix passa quan asseguren arribar a un reciclatge del 60%, a més d’un pla d’increment de la producció d’energies renovables que multipliqui com a mínim per cinc la generació actual.

    Si les baixes emissions no funcionen… peatge per entrar a Barcelona

    El que ara es presenta com Junts per Catalunya, el segon grup municipal amb més regidors actualment parla de crear un Barri d’Emissions Zero: «convertirem un barri de la ciutat en energèticament autosuficient com a prova pilot per tal de poder estendre a tot Barcelona les mesures que s’hi hagin implementat». Pel tema de les emissions i en la línia de reduir la contaminació de vehicles privats a la ciutat, en declaracions, Artadi ha fet referència a poder plantejar-se pagar un peatge a l’entrada a la ciutat si les mesures que entrin en vigor funcionen o no. Això ho vinculen amb ampliar la mobilitat del transport públic.

    Pel que fa al port de Barcelona, Artadi més que propostes s’ha dedicat a denunciar que l’alcaldessa actual no hagi cuidat prou el port ni hagi pressionat l’estat per la seva manca d’inversions. Més enllà d’això i de mesures per l’eficiència energètica a habitatges, Junts per Catalunya no desenvolupa gaires idees en el seu programa electoral contra el canvi climàtic.

    Transport públic gratuït dins la ciutat

    Ciutadans, que s’amaga en aquestes eleccions municipals rere l’aposta de Manuel Valls, parla de donar màxima prioritat a la lluita contra el canvi climàtic per que entenen «el greu moment d’emergència climàtica i des de Barcelona, juntament amb les altres grans ciutats del C-40» volen liderar «tots els esforços que ajudin a revertir la situació actual». Per disminuir l’ús del vehicle privat, proposen aplicar un model d’emergència urbana per contaminació, on el transport públic podria ser gratuït pels desplaçaments per la ciutat.

    El programa de Valls també parla de residus i reciclatge però ho fa de puntetes, com la majoria de les seves mesures, i sense dir el què, relegar-ho a l’empresa: «proposem un salt quantitatiu i qualitatiu amb la col·laboració dels ciutadans però també amb temes d’innovació tecnològica, social i aprofitant les iniciatives del sector empresarial més avançat».

    El seu programa electoral no reuneix més propostes sobre contaminació o contra el canvi climàtic però sí que en campanya Valls ha deixat anar algunes idees més rere preguntes de premsa o en actes públics com ara defensant el port de Barcelona.

    Electrificar el Port de Barcelona per reduir la contaminació de creuers i mercaderies

    El següent grup municipal amb 4 regidors ha estat Esquerra Republicana de Catalunya. En aquest nou mandat amb Ernest Maragall al capdavant i Alamany de segona, volen «fixar objectius ambiciosos de reducció d’emissions de CO2 del 40% sobre els valors de 1990, que implica doblar la intensitat de l’esforç recollit en el Pla Clima 2018-2030». A més, en el programa electoral inclouen elaborar pressupostos de carboni, i fixar, indicadors i mecanismes de seguiment participatius.

    Pel que fa a la zona de baixes emissions, de la mateixa manera que proposa per exemple BEC, des d’ERC volen determinar les restriccions definitives d’accés a aquesta zona a partir de l’any 2020. Sobre el Port, sense dir res de les noves construccions que rebran més creuristes, parlen «d’avançar cap a l’electrificació del Port de Barcelona o l’àrea de control d’emissions, amb l’objectiu de reduir la contaminació que generen els creuers i els vaixells de mercaderies del port».

    En el punt sobre el tractament de residus fixen com objectiu adaptar el model de recollida a les característiques de cada barri i com objectiu assolir el 60% recuperació de la brossa orgànica prioritzant la separació en origen i un sistema de recollida no anonimitzat. També proposen «desenvolupar la nova contracta de neteja per adaptar-la a les noves necessitats de la ciutat: augment dels nivells de recollida selectiva (per a passar del 35% al 60% que fixa la legislació europea), increment de la recollida porta a porta o implantació de contenidors intel·ligents i vehicles més ecològics».

    En dies d’alta contaminació, transport públic gratuït

    El PSC de Collboni també parla de fomentar «la reducció de les deixalles orgàniques i residus verds enviats als abocadors així com les deixalles sòlides i potenciar reciclatge d’una major part dels residus generats maximitzant la reutilització de tot tipus de materials (incloent telèfons mòbils i material electrònic en general)». Sobre el Pla Clima que ja s’ha iniciat en aquest mandat asseguren que l’impulsaran i actualitzaran «alineats amb els compromisos pel 2030 de reducció del consum energètic un 40% pel 2030, aconseguir un consum energètic d’origen renovable del 40% i una disminució d’emissions C02 del 40% respecte al 2008».

    Vinculat a reduir les emissions, des del PSC també volen contemplar la possibilitat de peatonalitzacions i de restriccions de circulació al centre de la ciutat, «per millorar alhora la qualitat del nostre medi ambient i dels nostres usos de l’espai públic». A més, proposen que el transport públic sigui gratuït els dies d’alta contaminació.

    Rebuig a qualsevol prohibició dirigida als vehicles de combustió

    Així com la majoria, el PP també repeteix la frase de reduir emissions per complir amb els objectius compromesos per l’any 2030. Tot i així, el partit de Bou afirma taxativament que «rebutjaran les prohibicions als vehicles de combustió», ja que «ha de ser l’evolució tecnològica i les decisions dels consumidors els qui marquin el ritme de substitució d’unes tecnologies per altres». A la pràctica doncs, no volen instaurar cap mesura per reduir el trànsit a la ciutat. En declaracions, no obstant, Bou va dir que els cotxes de fora haurien de tenir un aparcament a les estacions de tren i a canvi de no entrar el cotxe podrien rebre uns bitllets amb descompte. Fa un parell de dies, Bou parlava sobre les bicicletes i titllava d’absurds molts dels carrils que s’han creat durant aquest darrer mandat.

    Transport públic, bicicletes, ecotaxes al port i la no construcció de més terminals

    Tot el contrari que la CUP que aposta per la mobilitat a peu i en bicicleta i per a les mercaderies així com per apostar per un bon ús del transport públic, reduint-ne les tarifes, i poder guanyar espai públic. Per fer-ho, proposen «pacificar els carrers de la ciutat, reduir la velocitat de circulació a 30 km/h i restringir la circulació de vehicles privats als carrers, exceptuant els del veïnat i els servis públics, per reduir la circulació un 50% als barris». El pla per promoure l’ús de la bicicleta a banda de crear carrers d’ús preferent també implica «triplicar la xarxa d’aparcaments de bicicletes per a les veïnes en l’espai públic i regularitzar-ne i limitar-ne l’ús per a les empreses de lloguer de bicicletes, especialment, les enfocades a l’ús turístic»

    Per millorar la qualitat de l’aire, proposen elaborar una estratègia que també impliqui «millorar l’actual monitoratge ambiental dels barris i ampliï l’actual xarxa amb noves estacions automàtiques, que posi un èmfasi especial en els aspectes en els quals ara hi ha menys informació (Nou Barris, Horta – Guinardó, Sant Andreu i, especialment, els barris de la Marina els voltants del port de Barcelona)». Sobre el port, a banda de la negativa a la nova construcció, demanen limitar l’arribada de creuers i ferris al port i establir una ecotaxa a aquests i limitar l’entrada al Port de naus que usin combustibles altament contaminants, sense els filtres adequats.

  • Les infermeres de Tarragona es troben per parlar sobre vacunació

    Quina és la tasca de les infermeres en les vacunacions? Com interfereix aquí que la prescripció infermera no estigui encara del tot resolta? Què vol dir fer promoció en aquest tema? Com s’ha de fer? Els professionals es vacunen i donen exemple? I els adults? Com s’ha de fer?

    Totes aquestes preguntes són les que han donat pas a la celebració aquest cap de setmana del II Congrés Nacional d’Infermeria i Vacunes. Prevenir, formar i educar: cures per tota la vida organitzat per l’Associació Nacional d’Infermeria i Vacunes (ANENVAC) i amb la col·laboració del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya i el Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Tarragona (CODITA).

    Com explica Glòria Carol, vicepresidenta de CODITA, «els esdeveniments d’aquest tipus serveixen per estar actualitzats quan apareixen nous productes comercials i noves situacions de salut. Difondre entre els professionals les últimes actualitzacions fa que es pugui revertir en la població». Des del Col·legi han volgut celebrar la importància del Congrés donat que ha estat liderat per infermeres. «Quan es tracta de vacunació, les infermeres són les que lideren tot el procés des de la informació fins a resoldre informacions als pares. Som la clau de l’educació sanitària i també les que posteriorment fem tot el seguiment de reaccions adverses», explica Carol.

    Normalment un cop comencen el procediment sempre el poden acabar però això no sempre és així. Que la problemàtica al voltant de la prescripció infermera estigui encallada suposa que si hi ha alguna reacció, el metge hagi d’acabar intervenint. «Les vacunes les posem seguint protocols, per una evidència. D’aquestes vacunes pot haver-hi unes reaccions adverses i uns efectes secundaris com podria ser una febre. Podríem per exemple recomanar paracetamol però aquesta visita ja no la podem acabar nosaltres perquè la recepta l’ha de signar el metge», narra segons el que viuen dia a dia les infermeres.

    Un altre exemple en el qual infermeria ha de recórrer al metge que és molt il·lustratiu de la necessitat de la prescripció és el cas de les receptes per expedir bolquers. El cribatge d’incontinència el duen a terme les infermeres però no poden receptar. Això fa, segons Carol, que en requerir una visita mèdica per temes menors es col·lapsi el sistema: «no som prou eficients».

    El Congrés va dividir alguns tallers en explicar casos pràctics en vacunació pediàtrica i altres en vacunació en adults. Carol destaca que «a nivell de pediatria estem més conscienciats del calendari vacunal: hi ha vacunes sistemàtiques i altres que no ho són però són aconsellables i les tenim controlades». En canvi, quan es tracta de l’adult o fins i tot el mateix personal sanitari, ja no es tenen tan en compte. De fet, només el 23% del professional sanitari es vacuna de la grip.

    Calen doncs, segons entenen des del Col·legi d’Infermeres de Tarragona, «més campanyes de conscienciació». Afegeixen a més que, amb 150 inscrits, aquest congrés és una campanya en si pels professionals de les vacunes i que el que ells hagin vist durant el congrés revertirà després en els equips on treballen: «actualitzar-se i ser després una taca d’oli».

    Amb una durada de dia i mig, els participants van parlar durant divendres i dissabte d’actualitzacions i aplicacions al voltant de la vacunació pediàtrica i en adults, les vacunacions diverses en dones embarassades o les vacunacions en el viatger o migrant. També, com comunicar i com difondre per una banda de manera externa i a nivell intern es va parlar sobre la prescripció infermera i la legislació al seu voltant pel que fa a la pràctica vacunal.

  • “Les empreses privades fan negoci de diners públics», de com la subcontractació de les ambulàncies malmet a treballadors i pacients

    Els treballadors del Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) surten d’una vaga de dos dies. La convocatòria responia a l’exigència d’obtenir els increments salarials pactats en l’anterior conveni. Si bé es va decidir que no hi hauria increments salarials per tal de mantenir els llocs de treball, als treballadors del SEM sí que se’ls hi aplicarien els increments que afectessin el sector públic català.

    L’any passates va augmentar el salari dels treballadors del servei d’emergències un 2,25% igual que a tots els treballadors del sector públic de Catalunya dependent de la Generalitat. Però aquest any no se’ls hi ha aplicat la pujada que, segons Àngels Balliu, delegada de CCOO al SEM, hauria de ser també del 2,25% més un 0,25% pactat.

    Durant els dos dies de vaga, amb uns serveis mínims aplicats del 85%, les ambulàncies, han circulat amb cartells on s’anunciava que eren serveis mínims i s’han repartit octavetes amb les demandes dels treballadors. Del 15% que sí que podia fer vaga, l’ha seguida un 60%, segons explica Roger Espí, portaveu de l’Agrupació de Metges i Infermeres de Catalunya (AMIC). Dimecres, l’últim dels dos dies de vaga, el sector havia convocat a les portes de la seva seu a l’Hospitalet de Llobregat un dinar gratuït sota el nom Foodtruck & Burger Party per donar suport a la vaga.

    Per la seva banda, la valoració que ha fet la direcció del Servei Català de la Salut després d’haver-se reunit amb els sindicats que convocaven, va ser de plena confiança cap a la gestió de l’actual direcció del SEM. Tot i això, transmetien que «a l’equip del CatSalut li preocupa, a l’igual que als representants de les treballadores i treballadors, la dificultat en cobrir algunes posicions de metge tant a les ambulàncies d’arreu del país com a l’atenció no presencial de la Central de Coordinació Sanitària (CECOS) del SEM».

    Una de les ambulàncies del SEM durant la vaga del 7 i 8 de maig lluint els cartells de Serveis Mínims / Tw: @OctaviRodriguez

    Tot el transport sanitari hauria de ser de gestió, provisió i titularitat pública

    El món de les ambulàncies no només viu problemes en el sector titularitat completa de la Generalitat de Catalunya. Els tècnics de transport sanitari de Catalunya d’empreses subcontractades ja duen mesos manifestant-se i realitzant mobilitzacions diverses des del col·lectiu Tècnics en Lluita per demanar la millora de les seves condicions laborals i un reconeixement. A grans trets, reclamen equiparar les condicions dels treballadors subcontractats, que representen ben bé un 90%, amb els del Servei d’Emergècnies Mèdiques (SEM). Com ens feia notar l’Oscar, un dels portaveus de Tècnics en Lluita: «demanem l’equiparació salarial amb el SEM perquè es normal que si fem el mateix treball, rebem el mateix sou». Entenen que potser el conveni entre patronal i sindicats, que no estan tan sols ni negociant, està aturat perquè també ho està el conveni estatal i «el paper de la patronal ara és esperar a veure què passa».

    Altres demandes implicarien un conveni digne però en un estadi superior la desprivatització de la sanitat. «Les empreses privades estan fent negoci de diners públics i, a banda de nosaltres, qui es veu afectat és l’usuari quan pateix retards de sis hores i no arriba a la visita que tenia programada perquè l’ambulància no ha arribat a temps», relaten des de Tècnics en lluita que indiquen que «la mala planificació que veuen en el transport col·lectiu provoca massificació i esperes».

    L’exigència d’un transport sanitari de gestió, provisió i titularitat pública ve de l’aprovació al Parlament de Catalunya l’any 2016 amb la Moció 17/XI del Parlament de Catalunya, sobre el transport sanitari i l’atenció de les urgències i emergències mèdiques, i a la Resolució 285/XI del Parlament de Catalunya, sobre les actuacions per a un nou model de gestió del Sistema d’Emergències Mèdiques.

    A més, a les condicions de pressió sota les que treballen es suma l’entorn poc adient per desenvolupar la seva feina. Descriuen les ambulàncies com vehicles vells, en mal estat i sense aire condicionat en molts dels casos. També, a nivell retributiu, fora de patir les retallades i no pas els increments que reben els funcionaris, denuncien que tampoc se’ls remunera la formació ni se’ls hi respecten els descansos reglats. Un altre dels aspectes que assenyalen són les contractacions precàries. Indiquen que es fa un «ús fraudulent del contracte en pràctiques, on personal de nova contractació, és obligat a fer la mateixa funció que el personal indefinit amb contractes en pràctiques cobrant fins a un 40% menys del sou i allargant aquesta situació fins a 2 anys».

    Des de Tècnics en lluita estan denunciant aquesta situació per la via política presentant mocions però també la judicial. Ara mateix es troba en mans de la fiscalia una denúncia per concurs fraudulent i ha estat personada per la Candidatura d’Unitat Popular (CUP). Les ambulàncies de titularitat privada que fan tasques per a la sanitat pública pertanyen a empreses que prèviament han entrat en subhasta i han obtingut una sèrie de punts que els hi ha permès guanyar el concurs. Un concurs que el passat any 2016, s’adjudicà amb un pressupost de 1.286.312.283,66 euros, i un valor estimat de 2.556.485.716,75 euros, tant pel servei Urgent, com pel No Urgent. Des de Tècnics en Lluita demanaven que aquesta adjudicació fos investigada, «ja que no fou prou clara en alguns lots, la qualitat i eficàcia del servei que rep l’usuari, ha patit una forta davallada, així com també la situació laboral del personal».

    La denúncia que la CUP va interposar davant la Fiscalia a l’abril de 2016 explicava què els portava a pensar que podia existir «una certa causalitat» entre una donació i l’acte de l’adjudicació del contracte de transport sanitari a Catalunya. Els fets que exposaven a mans de la fiscalia perquè procedís a la seva investigació es remuntaven a l’any 2012 quan el fons de capital risc Investindustrial, propietat de la família Bonomi, va adquirir la totalitat de Port Aventura. Va ser així fins el març de 2016, quan va vendre el 49,9% de Port Aventura al fons d’inversió KKR.

    L’explicació segueix assenyalant que la Fundació Port Aventura va signar el juliol de 2015 amb l’Hospital Sant Joan de Déu, centre de titularitat privada però amb vocació i finançament públic i proveïdor del Cat Salut, un conveni de col·laboració que suposa una donació de 3 milions d’euros.

    Una altra idea que afegien a l’escrit era que l’1 d’abril del 2015 es va procedir a l’adjudicació definitiva del contracte de transport sanitari a Catalunya per un període de 10 anys i una quantitat de 2256 milions d’euros, sent aquest el concurs de més quantia de la desena legislatura autonòmica. Dels 13 lots que sortien a concurs, 7 d’ells van ser concedits a l’empresa Transport Sanitari de Catalunya SL, que pertany a la família Bonomi a través d’International Emergency Services SARL, un fons d’inversió radicat a Luxemburg que és 100% propietat d’Investindustrial.

    En el text presentat a Fiscalia, la CUP exposava que en «conseqüència no hi ha cap dubte que els donants de 3 milions d’euros al Servei Català de la Salut el juliol del 2015 via Hospital de Sant Joan de Déu i els receptors de l’adjudicació multimilionària per part del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya la mateixa primavera del 2015 són la família Bonomi mitjançant el fons d’inversió Investindustrial, la qual cosa, al nostre entendre i vistes les irregularitats denunciades pel sector podria ser indiciàriament constitutiu de diversos delictes contra l’administració pública».

  • Els grups municipals empenyen el CAP Raval Nord cap el cub i el MACBA segueix tenint la Capella

    La regidora de Ciutat Vella, Gala Pin, ha dut de nou el punt sobre la revocació de la cessió d’ús de la Capella de la Misericòrdia al Ple de l’Ajuntament. Finalment l’ha hagut de retirar però ha explicat que si el presentava de nou era perquè el 22 de febrer es va aprovar una iniciativa ciutadana que va recollir 6.500 signatures recollides i calia una resposta. A més, a canvi de retirar el punt, ha demanat que abans que acabi el mandat ha d’haver la cessió en ferm dels terrenys per part de la Diputació de Barcelona. Davant la valoració del CatSalut per l’espai del cub, Pin ha explicat que tot i orientar-se pels requisits del servei, el que ells diguessin «no podia ser un xec en blanc». Apuntava que en termes urbanístics i per a les veïnes, la Capella seguia sent millor alternativa que el cub.

    La reacció de la majoria dels grups municipals amb excepció de la Candidatura d’Unitat Popular ha estat acusar Pin, Colau i Barcelona En Comú d’iniciar la seva campanya amb la discussió al voltant de la ubicació del CAP Raval Nord i no fer res més que buscar la confrontació.

    El Partit Demòcrata ha qualificat de vergonya que es portés de nou el tema al plenari quan hi ha acord entre el CatSalut, el Govern i la Diputació. Ciutadans ha parlat d’irresponsabilitat política i ha acusat el govern de l’Ajuntament de crear conflictes i els hi ha preguntat perquè segueixen enfrontant cultura i salut. El PSC en la mateixa línia ho ha titllat d’incomprensible i també ha utilitzat la idea d’acusar BEC de sentir-se més còmodes en el conflicte. El PP és qui més ha incidit que el govern utilitzava el MACBA com a míting de campanya electoral

    ERC ha declarat astoració davant l’exigència de compromís a canvi de retirar el punt donat que «Patrimoni ha fet les valoracions, hi ha una diferència de quantitat efectiva, tothom està disposat a signar-lo i el CatSalut ha dit que el CAP al cub és millor, que tindrà 10 consultes més i serà un edifici de nova construcció». Al torn de rèplica, Pin ha respost: «el senyor Coronas ens ha donat ara més informació que la que teníem per part del Partit Demòcrata i per això demanàvem el compromís».

    Tot i això, ERC, qui també ha fet callar els veïns en un moment donat, ha demanat al govern que deixessin de fer «de músics del Titanic: el vaixell s’enfonsa, vostès segueixen tocant la seva musica i a sobre desafinen ja n’hi ha prou».

    La CUP, com sempre, a banda del govern de Barcelona En Comú ha estat l’única que ha defensat la reivindicació de la Plataforma per un CAP Raval Nord Digne. Eulàlia Reguant ha criticat que els grups municipals acusin que parlar del CAP sigui generar conflicte quan qui l’ha generat és «qui s’ha dedicat sistemàticament a aquells que han volgut privilegis en comptes d’escoltar les veïnes». Tampoc entén com tothom «s’omple la boca parlant del dret a la salut» i que després, quan es miren les conseqüències, «ningú pensa en el dret a la salut, ja que ningú pensa què supondrà traure les zones verdes, ni les afectacions per a les veïnes de l’ampliació de les voreres per a les ambulàncies, ni el que suposarà això pels veïns de Joaquim Costa. Només pensen en preservar la Capella de la Misericòrdia pel MACBA i aquí alguns s’haurien de plantejar a qui responen».

    Gala Pin ha tancat el punt del ple traslladant que l’Organització Mundial de la Salut diu que hi hauria d’haver 15 metres quadrats de zona verda per habitant en una ciutat i que mentre en Barcelona només en té 7, el raval es queda en 3 metres quadrats. Tot i indicar que si hi ha consens polític, el govern no posarà cap trava per tal de construir el nou CAP, han deixat clar que el MACBA té alternatives, que el cub no és la millor opció pel CAP i que a vegades el PDeCAT «se n’oblida que la ciutat s’ha construït sobre molts conflictes i necessitats invisibilitzades que fan què 13 anys després haguem d’estar en aquesta situació».

    Una situació que per la CUP, com han indicat en el torn de rèplica, també aplaudit per les veïnes, està blindant el model de ciutat que s’ha construït a les esquenes de les veïnes del Raval. La CUP ha indicat que no garantir els seus drets és expulsar la gent del barri i ha recordat amb això que decidir sobre el CAP i el MACBA «no és una discussió sobre edificis, és una discussió per parlar de les veïnes». Una població que si ve ha perdut avui al ple, està organitzada des de fa mesos i «aquí sí que ha guanyat».

    El punt ha acabat amb crits de rebuig per part dels membres de la Pataforma per un CAP Raval Nord Digne presents al consistori. Davant això, l’alcaldessa, que en tot moments havia demanat calma i respecte pels torns de paraula, ha volgut defensar les veïnes. «Demano barri sempre a les veïnes que respectin els torns però també és cert que si els grups municipals en fan referència com si els veïns no tinguessin criteri propi, és normal que saltin», ha dit Ada Colau als grups municipals. Grups que han saltat exigint-li que com a moderadora no podia prendre part, que no tenia dret a renyar-los i que deixés de provocar.

  • La Capella o el cub? Amb el vist i plau de Salut per als dos espais, l’Ajuntament haurà de triar la ubicació del CAP Raval Nord

    Aquest matí es celebrarà a l’Ajuntament de Barcelona el plenari del mes de maig amb diversos temes al seu ordre del dia. Un d’ells, arrossegant-lo del passat Ple municipal va encarat a «desestimar íntegrament les al·legacions formulades el 31 de gener de 2019 pel Consorci del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA)», «extingir la concessió de l’ús privatiu de domini públic municipal de la finca situada al carrer de Montalegre núm. 4, atorgada per acord del Plenari del Consell Municipal de data 28 de juny de 2013 a favor del Consorci del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA)» i «recuperar immediatament la possessió de la finca» per part de l’Ajuntament.

    Si això s’aprova, la Capella de la Misericòrdia quedaria lliure de nou per poder, per exemple, ser l’espai per la ubicació del nou CAP Raval Nord com defensa la plataforma veïnal per un CAP Raval Nord digne. Però davant l’opció de situar el CAP a l’espai del cub, per un acord entre el Departament de Salut i la Diputació de Barcelona i després que ahir el CatSalut donés el vist i plau tècnic a aquesta proposta, les veïnes del Raval van sortir ahir de nou al carrer. La manifestació va recórrer els carrers de Ciutat Vella i va acabar a plaça Sant Jaume, a les portes del consistori. En un vídeo realitzat per la Plataforma on es convocava a la mobilització, explicaven els motius pels quals la decisió d’un nou CAP no es pot seguir dilatant. Expliquen que les treballadors i usuaris del centre fa més de 13 anys que demanen una nova ubicació, ja que l’actual no compleix amb les normes mínimes d’accessibilitat, salubritat i seguretat

    Des de la Plataforma, tot i saber que «ERC, PSC, PDeCAT, Cs i PP s’han posicionat en contra i volen mantenir la cessió al museu», segueixen demanant que es «revoqui l’acord amb el MACBA i que aquest espai es cedeixi per al nou CAP». També opinen que la proposta del cub «no és viable i menys en els terminis que anuncien». Davant això, i com avís al consistori, anunciaven que continuarien amb l’ocupació de la Capella fins que no es trobés una solució perquè «la salut de les veïnes del raval no pot esperar més».

    Paral·lelament a les accions de la Plataforma i a banda de la manifestació de la tarda, els treballadors dels Centres d’Atenció Primària estaven convocats a les 14h a les portes dels seus llocs de treball per demanar «el CAP Raval Nord a la Misericòrdia Ja».

    El CatSalut valida el cub però incideix que la decisió és de l’Ajuntament

    Tot i la determinació per ubicar el CAP en aquest espai, el Servei Català de la Salut presentava just el dia abans al Ple unes conclusions pel que fa a l’alternativa d’establir al CAP al cub. Amb dues alternatives «idònies», el CatSalut opinava que al Ple d’avui es podria desencallar la ubicació definitiva del CAP Raval Nord.

    Les dues alternatives possibles per ubicar el nou CAP Raval Nord de Barcelona avalades pel CatSalut són l’espai conegut com «el cub», just a tocar del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), la capella de la Misericòrdia. Que de novembre a ara es tinguin dues opcions sobre la taula, per Adrià Comella, director del CatSalut, els fa ser optimistes. En roda de premsa, Comella ha deixat clar que l’última paraula la té l’Ajuntament de Barcelona: «el consistori és qui ha de decidir la ubicació final. Ens agradaria que s’acabés aquest mandat amb una decisió presa de quin serà el futur del nou CAP Raval Nord».

    En fer aquestes declaracions, també han explicat que han enviat els estudis amb pros i contres de les dues opcions que hi ha ara mateix sobre la taula a tots els grups municipals, amb qui també han mantingut converses.

    Ubicar el nou CAP a l’espai conegut com “el cub” suposaria que el centre disposés 500 metres quadrats més que l’opció de la capella de la Misericòrdia i hi hauria també unes 10-12 consultes més. L’edifici seria d’una planta baixa més 4 pisos.

    Aquestes consideracions no són vàlides per la Plataforma que considera que el cub «seria un edifici sense llum, falta d’accessibilitat per les ambulàncies, afectacions per les veïnes i sales d’espera petites». Afegeixen que es perdrien zones verdes i una de les poques oxigenades en un barri densament poblat i amb pocs espais oberts. Denunciaven a més que hi ha alternatives per evitar això que ningú està tenint en compte com per exemple que l’ampliació del MACBA es fes aprofitant el pàrquing de la plaça dels Àngels.

  • No tenir el títol d’infermera especialista pot desplaçar-te del teu lloc de treball per molt que portis 18 anys exercint

    La Marta fa 18 anys que treballa com infermera en àrees de salut mental. La pràctica diària i els cursos que ha anat realitzant garanteixen que controla l’àmbit i que n’és especialista. No obstant els anys de feina i un seguit de formacions que ho podrien acreditar, per no tenir un títol oficial, la Marta podria ser desplaçada del seu lloc de treball.

    Amb l’inici del Fòrum de Diàleg Professional, es va fer palès que la sanitat catalana necessita un 40% més d’infermeres per assolir la mitjana dels països avançats. Els Centres d’Atenció Primària i els hospitals haurien d’incorporar 17.753 professionals per complir les xifres de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE). Incrementar el personal és una de les demandes històriques dels col·legis de professionals i de les societats científiques d’infermeria però també reconèixer les especialitats. 

    En el mateix article de periodisme de dades on analitzàvem quantes infermeres calien, també veiem que un 92,15% de la infermeria catalana no té cap especialitat reconeguda. Ara, a nivell estatal, s’ha creat una plataforma anomenada en castellà Enfermer@as Especialistas Sin Título Oficial (EESTOs). Els seus integrants són personal d’infermeria que fa anys que treballa en diferents especialitats del sistema nacional de salut realitzant funcions assistencials especialitzades però també fent formació continuada, recerca i fent docència als nous residents a les àrees de treball concretes. Àrees que formen part de les 7 especialitats recollides dins el RD 450/2005, de 22 d’abril. Ara, des d’EESTOs , reclamen obtenir el reconeixement i l’habilitació a l’especialitat que han desenvolupat al llarg de la seva carrera professional. Asseguren que donada la seva experiència, formació continuada, coneixements en recerca i gestió i altres aportacions a la professionalització de la infermeria i les cures de qualitat, estan capacitades per aquesta habilitació.

    Ara per ara, existeixen dues maneres d’aconseguir una especialitat: a través de l’examen d’accés a la residència (IR: Infermera Resident) o a través d’un examen de competència. Mitjançant el primer cas, veiem que a Catalunya només hi ha un 7,85%. El 92,15% de les infermeres no tenen cap especialitat. Entre les que sí: un 2,93% són llevadores, un 1,25% estan especialitzades en salut mental, un 1,12% són infermeres de Família i Comunitària i un altre 1,12% ho són a geriatria. Per últim, un 0,84% són infermeres del treball i un 0,59% pediàtriques.

    La segona via (l’examen de competència) encara està per convalidar i és la possibilitat de fer una prova per equiparar-se a l’especialitat. Pel que fa a Infermeria Primària i Comunitària ara sembla ser que l’examen es podria celebrar a finals de 2019 i i la previsió es que es presentin més de 3.000 persones només a Catalunya. La convocatòria d’aquest examen s’espera des del 2011. En aquest cas, 8 anys d’espera per fer l’examen representen 8 anys d’incorporació d’infermeres sense especialitat que han anat suplint les vacants i els buits que es generaven dins l’especialitat.

    «En el seu moment no hi havia especialistes i se’ns contractava sense títol. Ara hem anat adquirint experiència fent màsters i postgrau, formem als que roten per les nostres àrees i que després obtindran el títol d’especialista», explica Begoña, una altra de les integrants d’EESTO. Demanen urgentment que s’obrin vies excepcionals per no quedar-se penjant en un llimb administratiu. A més, indiquen que els metges ja han tingut 3 vies excepcionals i els psicòlegs 2 i es senten en desigualtat de condicions.

    Pel que fa a les relacions amb aquell personal d’infermeria que sí que té una especialitat reconeguda, des d’EESTO volen fer entendre que els interessos d’uns no aniran en detriment dels interessos dels altres però sí que consideren que la compensació amb els especialistes no pot passar per damunt dels drets laborals de qui no té el títol. Algunes de les integrants de la plataforma denuncien que per no tenir l’especialitat els seus centres els hi diuen que ja no poden promocionar i, per tant, no els hi donen opció de demanar un canvi de torn a matins des de tardes o des de cap de setmana. «No té cap sentit que de matins calguin especialistes i no als altres torns… ho fan perquè amb un bon contracte, amb una plaça fixa, les retenen i no les perden, ja que abans moltes es formaven i després marxaven», denuncien membres d’EESTO.

    Aquesta cura cap a l’especialista ha fet que ja a Andalusia i al País Valencià , on ja existeix aquesta norma de desplaçament, ja hi ha hagut diverses persones EESTO afectades. Ara s’han denunciat aquests casos i s’han pogut paralitzar. No saben si per la pressió de la plataforma o perquè no hi ha prou especialistes i es segueix necessiten personal. Així doncs, la norma existeix però no s’està fent efectiva. A Catalunya no està tan sols creada la categoria professional ni la norma de reconversió de plaça. Per intentar paralitzar el cop, abans que passi tot això, volen provar de regularitzar la seva situació. Per fer-ho, de moment s’han reunit amb el Consell General d’Infermeria, amb Rodrigo Gutiérrez, director general d’Ordenació Professional del Ministeri de Sanitat i ahir es van reunir amb la Ministra de Sanitat per tornar a parlar de la seva situació. En general l’actitud de resposta és de comprensió i escolta però no han aconseguit cap compromís de ningú per escrit.

    La plataforma seguirà difonent la necessitat de regular la seva situació perquè, com assegura la Marta, són «la solució per desembussar aquest problema». «Tenim anys treballats i tenim competències. Només cal mirar quins requisits es volen establir i que ens deixin treballar», demana. Més que res, segueixen, que «no es pot posar a un EESTO a la mateix alçada que a un graduat», ja que no té sentit que «després de 18 anys treballant es demani fer un examen i després fer dos anys de rotació en una residència potser a l’altra punta de l’estat».

    «Que com ens afecta que no ens reconeguin? Ens desplacen forçosament, no tenim les mateixes possibilitats a l’hora de fer una oposició… però el què fa més mal és que sentim un desprestigi professional perquè l’argument que donen les administracions per defensar les especialitats és que si no tenim treballant gent titulada està en risc la seguretat del pacient i la qualitat de la cura. Com si amb nosaltres no hi hagués seguretat ni qualitat. Com poden dir aquestes barbaritats?», s’exclamava Begoña.

  • El Dia Mundial de la Salut torna a sortir al carrer en contra la mercantilització de la salut

    Ahir dia 7 d’abril, d’acord amb la campanya  de la Xarxa Europea contra la Mercantilització de la Salut i de la Protecció Social i el People’s Health Movement  a Barcelona, com a altres  ciutats europees i com també es va fer el dia 2 a Brussel·les en una acció unitària europea, va celebrar-se una manifestació sota el lema «Per la nostra salut». Des del Parc de la Ciutadella, la manifestació va ocupar els carrers del centre de la ciutat per acabar a Plaça Sant Jaume amb les intervencions de diverses entitats convocants.

    Entre els participants es van poder veure col·lectius com Marea Blanca, Que no pase más, Rebelión Primaria, FoCAP, la Coordinadora de Residències, els treballadors del CAP Raval Nord i la seva xarxa veïnal, Jo sí Sanitat Universal o a Sindillar.

    La Xarxa Europea contra la Privatització i Comercialització de la Salut i Protecció Social ha volgut destacar aquest any que «els mecanismes de privatització i comercialització de la salut i la protecció social s’estan expandint a tot Europa, impulsats per polítiques neoliberals amb el mantra “tot per al mercat”». Asseguren això després d’haver-ho observat en les realitats de molts països i per a una àmplia gamma de sectors de salut i protecció social.

    La comercialització de la salut té conseqüències desastroses sobre l’accés a l’atenció sanitària tant geogràfica, econòmica, temporal com cultural. Els col·lectius en defensa de la salut asseguren que aquesta comercialització  comporta una exclusió creixent de grups importants dins de la població. Aquestes primeres víctimes sempre són les dones, els joves, els aturats, les persones grans, persones amb discapacitat o els migrants.

    A més, en el manifest denunciaven que «la precarietat, la por i la resignació que han aparegut han creat un terreny fèrtil per a la demagògia de l’extrema dreta. L’inexistència d’una Europa social i les polítiques neoliberals d’Europa permeten a les autoritats locals referir-se a Europa com a única causa i responsable de tots aquests mals». I en aquest sentit, la Xarxa Europea reafirma la necessitat de protegir i generalitzar el patrimoni social europeu dels sistemes de protecció social com la seguretat social, però també les polítiques socials encaminades a abordar els determinants socials de la salut (educació, habitatge, condicions laborals, medi ambient, etc.), segons es proclama a la pròpia Carta Social Europea.

    Davant aquesta situació els participants en la trobada de Barcelona van decidir continuar i intensificar les accions incloses en l’Any Europeu per a la lluita contra la mercantilització de la salut llançat el 7 d’abril de 2018. A més, van aprovar la proposta adjunta d’un compromís, que es presentaran per a la seva aprovació als grups parlamentaris i candidats europeus a les eleccions europees de maig de 2019. Així, l’objectiu d’aquesta jornada i la feina feta al seu voltant és difondre els principis primordials que han de garantir l’acció política europea en l’àmbit de la salut.

    Els convocants a Barcelona, a més, també han traslladat que veuen necessari informar, sensibilitzar i mobilitzar localment, a través d’organitzacions membres i xarxes aliades, per crear un front frontal unitari i plural. «El nostre objectiu: converger les lluites locals per defensar la salut pública amb una capacitat real d’acció a nivell europeu», conclouen.

  • Treballadors de l’Hospital Clínic reclamen recuperar el 5% del sou perdut l’any 2010

    Avui serà el tercer divendres que els treballadors de l’Hospital Clínic sortiran al carrer. Ho faran a les 12 hores convocats pel sindicat Lluitem i amb la voluntat de recuperar el descompte del 5% que se’ls aplica com a funcionaris públics des de l’any 2010. La seva intenció es sortir cada divendres a les portes de l’Hospital durant mitja hora fins, com a mínim, les eleccions estatals.

    En aquest sentit, Sergio Lachica, del sindicat Lluitem, explica que, davant el que sembla un tema tabú, s’ha escollit aquest moment per donar-li visibilitat per la incertesa de qui governarà a partir d’ara. «No sabem si governaran les dretes o les esquerres però hem decidit sortir ja i començar a reivindicar-ho», ha afegit. La demanda és clara: que tant el govern estatal com el català, tirin enrere i deroguin el RD 3/2010 que surt reflectit a les seves nòmines. Aquest reial decret a nivell estatal estava catalogat com RD 8/2010 de 20 de maig i el que suposava era l’adopció de mesures extraordinàries per a la reducció del dèficit públic.

    Entre aquestes mesures, l’aleshores president de l’estat espanyol José Luís Rodríguez Zapatero anunciava a partir del mes de juny una retallada del 5% del salari dels funcionaris públics i la congelació a partir de 2011. També, a banda d’això, suspenia l’any 2011 la revalorització de les pensions, exceptuant les no contributives i les mínimes, i suprimia aleshores el denominat xec-bebè que suposava una prestació de 2.500 euros per naixement.

    Els canvis que hi va haver segueixen encara aplicats en molts dels casos. Pel que fa a la pèrdua del 5%, diversos sindicats ho han denunciat en diferents ocasions judicialment però s’ha anat perdent cada vegada. Lachica explica que fa ja molts anys que dura aquesta mesura tot i que ara «se suposa que hi ha hagut una mica de recuperació econòmica».

    El sindicat assegura que el mateix està passant en altres centres i que una de les opcions seria coordinar-se. En aquest sentit, dos anys enrere des de l’Hospital de Bellvitge els van convidar a una junta de personal per tractar els diversos problemes que es generen amb les nòmines. «Al Clínic el tema de les pagues extres les han anat finançant: els romanents que han anat sobrat a finals d’any del pressupost de l’Hospital, han anat servint com a compensació de pagues passades», detalla Lachica.

    Des de Lluitem expliquen que en el seu moment, amb l’entrada de la crisis es va assumir que s’havia de descomptar aquests diners però ara ja farà 9 anys i no estan disposats a seguir sense aquest 5%. Si bé reconeixen que se’ls hi va pujar un 1,75% el sou i ara s’ha promés un 2% més, encara no s’ha notat ni ha arribat aquell 5%. Això afecta a tots els treballadors de l’hospital amb excepció d’aquells que formen part del centre a través d’una empresa subcontractada com ara el servei de bugaderia o aquells que treballen a Barnaclínic, l’ala privada que ocupa un espai dins el Clínic.

  • No hi ha vaga però els treballadors de l’Hospital del Vendrell acampen per les seves condicions laborals

    L’hospital del Vendrell és un hospital general bàsic de nivell 2 segons la classificació de la Generalitat. Un hospital que com la resta de centres de la xarxa de sanitat concertada de Catalunya (SISCAT) estaven convocats a vaga pels dies 3, 4 i 5 d’abril fins que els sindicats que la convocaven, CCOO, UGT i SATSE, es van fer enrere en entendre que s’establia una mesa de negociacions.

    Al Vendrell, abans de conèixer aquest moviment, els treballadors del seu hospital s’havien organitzat per celebrar tres jornades de reivindicació i lluita al centre. Ara, tot i que la vaga no s’ha pogut realitzar, s’han mantingut les convocatòries ja treballades. Una d’elles i la que més crida l’atenció és l’acampada que ocuparà el vestíbul de l’Hospital des d’avui dijous a les 10h fins les 10h de demà divendres 5 d’abril. Serà aleshores quan treballadors que no tinguin torn i la població que s’hi sumi recorreran els carrers del Vendrell fins les portes de l’Ajuntament.

    Per fer evident aquesta obertura de la convocatòria, els treballadors del centre han difós un missatge a través de xarxes on demanaven el suport d’amics i familiars i on explicaven la situació que els envolta: «Lluitem pels nostres drets laborals i una sanitat pública i de qualitat per a tots els ciutadans. L’hospital segueix col·lapsat i ningú ens dóna resposta, els polítics prometen però la Gerència de l’Hospital no acaba de concretar ni ampliació d’urgències, ni pàrquing, ni personal».

    En aquest sentit, un dels membres del Comitè d’empresa ha explicat al Diari de la Sanitat que la situació de l’Hospital ara mateix és «insostenible». D’aquesta manera, com no s’acaba de veure que els motius de la desconvocatòria de vaga prometi res, han decidit mantenir les jornades reivindicatives. Aquest mateix membre del comitè, que prefereix preservar el seu nom, explica que fa 10 anys que no se’ls hi paguen les DPO (Direcció per Objectius), un complement addicional a la retribució mensual i a les pagues extraordinàries que es paga en base a l’assoliment d’uns objectius que fixa el mateix Centre Sanitari, en base a uns objectius que prèviament ja ha marcat el mateix Servei Català de la Salut (Catsalut). Segons el comitè d’empresa, al·leguen que si no els estan tornant és per falta d’equilibri pressupostari.

    Els hi sobta doncs que l’Ajuntament del Vendrell anunciés que es farien obres i s’ampliarien les urgències de l’Hospital i el pàrquing. Inversions que ha confirmat també la Xarxa de Santa Tecla. Si bé la reformulació de les urgències, que ara es col·lapsen contínuament i fan inassumible la feina, és necessària, des del comitè no entenen que assegurin no poder pagar.

    A banda del que aquest membre del comitè considera demandes bàsiques com més inversió, més personal i una millora general de les condicions laborals que ara categoritza de «pèssimes», els treballadors també denuncien que a la Xarxa hi hagi portes giratòries. Alguns dels exemples que posa sobre això recauen sobre l’exdelegat territorial del Departament de Salut de Tarragona, Josep Mercadé, que ara està de Director de l’Hospital del Vendrell; Joan Aregio, antic delegat Territorial a Tarragona i Director General de la Conselleria de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya, que ara és adjunt a la Direcció General i gerent de l’àrea social de la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla; o l’exalcalde de Convergència i Unió Benet Jané ara està com a president de la Fundació Centres Assistencials i d’Urgències que forma també part de Santa Tecla. «Tothom s’apunta a la festa… i ara s’obrirà un nou CAP que també el paga la Xarxa Santa Tecla», afegeix.

    L’Atenció Primària de la Xarxa també fa temps que exigeix millores 

    El passat mes de novembre el municipi veí de Torredembarra entrava a l’Ajuntament una moció en suport a les reivindicacions dels treballadors de l’Assistència Primària de la Xarxa Santa Tecla i de la Plataforma d’Afectats. Els objectius principals d’aquesta moció eren actualitzar els sous que també estan congelats des de fa 10 anys i contractar professionals mèdics i personal administratiu. La moció es presentava amb la necessitat urgent que els pressupostos 2019 de la Generalitat contemplessin un augment significatiu de la partida destinada al servei sanitari dels pobles. Així, les demandes es centraven en descongelar sous, contractar més personal i augmentar pressupostos.

  • «De 8 de cada 10 certificats de defunció vam passar a 9 de cada 10 curats. El càncer és agafar una moneda i donar-li la volta»

    El 19 de març va tenir lloc l’última conferència dins del cicle «Sanitat, l’estat de la qüestió» a l’Ateneu Barcelonès. En aquest cicle, organitzat per Amics de la UAB dins La Universitat Opina i el Diari de la Sanitat, es van realitzar diferents conferències on es va parlar amb metges i pacients sobre les tres principals causes de mortaldat a Catalunya: Ictus, cardiopaties i càncer.

    El doctor Josep Ramon Germà, director d’estratègia clínica, investigació i resultats de l’Institut Català d’Oncologia, i Fernando Trias de Bes, pacient d’èxit. La moderadora va ser la coordinadora d’aquest mateix Diari. Canviant el format dels dos actes anterior, aquest cop els dos participants van crear una entrevista a dues bandes. Reproduïm aquí algunes de les preguntes que més interès van generar.

    Fernando Trias de Bes: Per què et vas fer oncòleg?

    Dr. Josep Ramon Germà: No m’agrada veure els malalts dormits. Era molt avorrit. Aleshores me’n vaig anar cap a la medicina. Quan vaig acabar la carrera l’any 73 vaig veure un anunci que deia que es necessitaven residents per una cosa que es deia oncologia. Curiosament a Sant Pau l’oncologia està al final de tot, amb la sortida al carrer sant Quintí i sempre han estat uns personatges curiosos. Vaig anar a entrevistar-me amb el cap de servei que després es va convertir en un dels meus mestres: el Pau sabia que jo era espaviladet i em va dir ‘Mira Germà, si fas oncologia, no t’avorriràs mai’. Em vaig quedar sorprès i em vaig enganxar. No m’he equivocat i si tornés espero tornar a tenir la sort de llegir la petició i presentar-me.

    Dr. Germà: Com recordes la primera visita amb mi?

    Trias de Bes: Acollonit. Jo els protocols de medicina no els entenc gaire. A mi em detecten el tumor, vaig a l’uròleg, m’operen i després em van dir que el tumor estava encapsulat però que es podria haver estès i que ho sabrien amb un TAC. Com duia les grapes de l’operació m’havia d’esperar 15 dies. I clar em van dir que no podien saber si estava curat, que potser se m’havia anat al cervell o al fetge i que tornés al cap de 15 dies.

    Dr. Germà: Dir-li això al Fernando és com dir-li que s’està morint!

    Trias de Bes: Això em va costar molt. Era una muntanya russa. No sabia si em quedaven dos mesos de vida, res. En aquell moment la primera visita la recordo molt freda. Em vas dir que estava tot net però em vas donar percentatges de recaiguda i em vas dibuixar un diagrama que encara recordo. Em vas dir que tenia un 82% de probabilitat d’estar curat i un 18% que hagués vascularitzat i ho tingués en una altra part del cos. Si vols, em vas dir, fem quimioteràpia i baixarem aquesta probabilitat a l’1-2%. Jo et vaig preguntar ‘I vostè què faria?’ i em vas dir tens aquí els números. Jo esperava que em diguessis el què. Et vaig demanar si m’ho podia pensar. Jo tenia referències teves boníssimes però te n’adones que com a pacient també has de prendre decisions i en algunes d’elles no entenia que fos totalment meva la responsabilitat.

    Trias de Bes: Un oncòleg ha de mirar de no tenir sentiments amb els seus pacients?

    Dr. Germà: La cosa més propera a tenir sentiments és l’oncòleg. El que ha de controlar són les seves emocions. Són dues coses totalment diferent. El càncer son unes 400-500 malalties diferents i fa res eren 200. Quan tens davant cadascuna d’aquesta persones no és el mateix tenir una persona totalment curable que un malalt de càncer de pulmó totalment avançat. Els metges hem de controlar les emocions però sentiments jo crec que tots.

    Dr. Germà: Vas tenir por a morir?

    Trias de Bes: Sí. I tant. Tenia esperança pel que m’havies dit. De fet vaig triar no tractar-me. Tenia un alt percentatge de no recaure i la quimio és molt tòxica. Jo recordo preguntar-te: «però doctor si jo ara no em tracto, pel fet de no haver-ho fet, si després tinc una recaiguda, tindré menys probabilitat de curar-me?» I em vas dir «no, tindràs la mateixa, l’únic que t’hauré de donar més fort». Vas deixar-me clar que no i vaig decidir jugar al 82%, probabilísticament tenia més opcions.

    Quan vaig tenir la recaiguda aquí sí que va ser fotut. Ja no era un tumor, era tot el cos, i després de quasi bé un any de control i no saps quantes cèl·lules hi ha. Estava més tranquil durant el tractament perquè quan t’estàs tractant tens la sensació que estàs actuant. Quan prens una medicació estàs fent alguna cosa. Quan va acabar el tractament ho vaig passar pitjor perquè et sents despullat: és el teu cos sol qui ha de seguir.

    Un moment que sí que el vaig patir va ser quan vaig tenir una complicació i vaig fer trombos a les cames. Em vaig espantar del mateix tractament. Aquí tu em vas donar molta esperança. Sempre em deies: ‘Gaudeix, tranquil, que es cura’. Així com el primer dia només em vas donar probabilitats després si em vas donar esperança. Al final has de confiar en el teu doctor i no mirar res a Internet. Si tens un metge, ell en sap i internet no discrimina ni filtra. Vaig confiar en tu que per això havies dedicat la teva vida a això.

    Trias de Bes: Diuen que hi ha els metges i que hi ha els oncòlegs. Aquesta frase me la va dir un metge, que els oncòlegs sou ‘ponequimios’, que busqueu curar la malaltia, esteu amb el tractament primari, i ignoreu els efectes secundaris.

    Dr. Germà: el que jo diria és que tot especialista el que no ha d’oblidar és que és metge. A les meves classes a la universitat jo és el que intento transmetre. A l’essència de la medicina està l’humanisme. Has de tenir molt clar el que significa l’evidència científica però també que aquesta evidència l’has d’aplicar a un individu que té les seves pròpies característiques personals. L’evidència es pot trobar a qualsevol lloc però si no individualitzéssim no necessitaríem oncòlegs ni especialistes. Un robot podria decidir què necessitem.

    Oncologia, l’estat de la qüestió a l’Ateneu Barcelonès / Amics de la UAB

    Dr. Germà: Com va reaccionar el teu entorn?

    Trias de Bes: El càncer fa molts anys era com una sentència de mort. Ara hi ha molta més prevalència i qui més qui menys coneix a algú que l’ha passat. Tot i així fa por encara. No és el mateix tenir càncer amb 87 anys que amb 45 com va ser el meu cas. En situacions així cadascú es posa al seu lloc: gent que s’allunya, que es tensiona, potser perquè no sap com fer-ho. Al final davant la malaltia hi ha gent que sap entendre que la vida és fràgil i hi ha gent que ho assumeix molt bé i et ve a veure amb tota la normalitat. És molt curiós observar.

    Dr. Germà: I els teus fills?

    Trias de Bes: La gran tenia 13 anys, el mitjà 9 i el petit 4. El petit sí que em va dir ‘Papá, yo sin pelo no te quiero’. No ho van entendre del tot. Al cole fan campanyes pel càncer infantil i la meva filla sí que em va preguntar si em moriria. Però li vaig dir que fins que no em veiés preocupat a mi no patís. Un dia que estava fotut de la quimio sí que em va dir ‘Papá, no pueden ser tantas horas en cama, podrías ir al médico, ¿no?’. El meu tractament també és cert que era curt. Era bèstia, molt concentrat, però curt, van ser uns 4 mesos en total. Un període més curt ajuda.

    Trias de Bes: Com ho fas per comunicar males notícies? Suavitzes? Prefereixes donar tombs? Vas directe?

    Dr. Germà: La informació no pot ser estàtica. Tu si tens una mica d’experiència explores el pacient que tens davant, les seves emocions. En aquell moment el malalt no té sentiments clars, són emocions. Si veus que està receptiu, augmentes la informació. Els silencis són fonamentals. Molt difícils de fer però ajuden. A part, sempre que puc creo esperança. Sempre pots crear-la.

    Hi ha moments que has de ser total i absolutament sincer i realista. He tingut gent que ha vingut i m’ha dit ‘escolti, estic a punt de tancar un negoci, tinc una família, i necessito saber quina és la meva situació’. Utilitzo dos sistemes jo. Un d’ells és preguntar ‘vostè creu que tots nosaltres hauríem de tenir les coses el màxim d’arreglades normalment?’. Si em responen que clar els hi dic ‘doncs vostè encara més’. I la segona, hi ha una frase molt interessant que diu que s’ha d’esperar el millor i estar preparat pel pitjor.

    Dr. Germà: Què vas pensar el dia que et vaig dir que havia tornat a sortir el tumor?

    Trias de Bes: Vaig pensar «merda, vas escollir malament amb el 82%». A l’anterior visita ja em vas preavisar. Vaig haver-me d’operar l’espatlla per un accident amb la bici i em vas veure que a la imatge s’intuïa alguna cosa però em vas dir que m’operés i que ja ho miraríem, que et feia dubtar una mica. Com d’alguna manera ja m’ho havies dit, em va costar menys. A tractar-me i ja està.

    En un moment sí que vas mirar per la finestra i et vaig llegir el pensament. “Ja sé el què estàs pensant”, et vaig dir, “que m’has enganxat tan ràpid que estàs pensant en donar-me la quimio de fa un any i no la tocaria ara que té més dosi”. No estaves segur per temes estadístics però jo et vaig dir que fóssim coherents. Si fa un any em vas dir que la curació era la mateixa però m’hauries de donar més fort, doncs que així fos.

    Dr. Germà: Els pacients també heu de prendre decisions, veus. I importants. Potser ha arribat el moment que expliqui com va començar tot això. L’any 1979 de cada 10 nois amb tumoral testicular, 8 dels que ingressaven se’ls signaven certificats de defunció. Jo tenia 28 anys i només volia curar el càncer. Segueixo sent del mateix parer, hi ha gent que es conforma amb cronificar-lo però jo el vull curar i si no puc vull cuidar. Vaig rebre una beca internacional i a Anglaterra vaig veure que estaven utilitzant un fàrmac que es deia cis platí que estava donant bons índex de curació. Vaig revisar les històries d’uns 100 nois i vaig veure que els què tenien un producte en sang molt alt es morien malgrat el platí. Quan torno a Barcelona em trobo que no hi havia cis platí a Catalunya ni a Espanya. Vaig agafar un company oncòleg i un farmacòleg, vam anar a una joieria i vam comprar fil de platí. Vam obtenir una mostra de cis platí estrangera i vam produir una mostra del fàrmac. Us podeu imaginar dos moments molt especials de la meva vida. Un va ser quan vam comprovar que el producte que havíem produït era exactament igual però aquesta no era la prova del cotó. Aquesta va ser tractar un noi que tenia com dues pilotes del tumor testicular de la mida d’una pilota d’handbol als pulmons. Aquell noi era un certificat de defunció segur. Vam donar-li el nostre producte i 15 dies després vam fer-li una radiografia de tòrax i les pilotes havien passat a ser pilotes de tennis. L’Esteve està viu 30 anys després.

    Vam treure el placis, aquest fàrmac, i l’any 1983, vam fer la primera publicació espanyola amb 383 casos on el 93,5% dels nois es curaven. De 8 de cada 10 certificats de defunció vam passar a 9 de cada 10 curats. És agafar una moneda i donar-li la volta. He sigut testimoni d’això i per això puc tenir esperança. També ho he viscut després amb el càncer d’ovari i amb molts altres càncers. Mentre hi ha vida, hi ha esperança.

    Dr. Germà: Escrius llibres, obres de teatre, fas una columna a l’Ara… quina és la teva sensació sobre les notícies sobre el càncer?

    Trias de Bes: Crec que ens en parlen sobre descobriments pels que encara falten anys per veure’n resultats. Cada cop hi haurà més innovació però un malalt que ho està ara potser ja no arriba, ho necessita ara. Per tant crec que són notícies de recerca, del que vindrà i que al pacient d’ara no els hi serveix.

    Dr Germà: Jo també he intentat escriure alguns llibres de suport. Jo personalment trobo a faltar notícies positives però reals dins la premsa. No és necessari que s’hagin curat 3 ratolins però mai he sentit la notícia especifica del cis platí.

    Trias de Bes: Cada cop hi ha més càncers. Què fem malament els pacients, què feu malament els metges, què fa malament la societat? No fumo, no bec, faig esport… és l’alimentació, és la pol·lució? Em vas dir que tot eren factors de risc que només s’havia demostrat que el tabac era una causa. Fem alguna cosa malament?

    Dr. Germà: Moltes. Els consells de salut tothom els dóna i els pren a llarg termini, com si no anés amb ells. La gran preocupació és la infància. En aquests moments tenim entre un 18-19% de nens amb sobrepès i això sabem que produirà un increment d’algun tipus de càncer com és el de còlon. Un company em va dir que als EUA les colonoscòpies ja les estan començant 10 anys abans. El prototipus de càncer que es produeix així és molt més agressiu.

    Els hàbits de bona salut es creen durant la infància. Els espinacs de Popeye han desaparegut. Després ens vam adonar que portaven poc ferro però l’hàbit hi era. Que la verdura sigui un càstig i que el McDonalds de dissabte és el premi és que alguna cosa estem fent malament. Els col·legis estan introduint les fruites però les famílies han de ser conscients que els consells de salut han de venir des de la infància. Quina és la despesa calòrica que fa un nen jugaven a basquet a un parc o amb la consola? I sí, si desaparegués el tabac, desapareixerien el 30% dels càncers: de bufeta, de ronyó, de pàncrees… Però hi ha moltes més coses. El meu co-resident de Sant Pau va aconseguir que avui en dia totes les noies a partir dels 12 anys siguin vacunades del papil·loma. Si desapareix la infecció, el càncer de coll uterí també desapareixerà. El problema fonamental és que la gent veu lluny la prevenció. Els polítics també. Sempre busquen la immediatesa. A més que la prevenció pot resultar cara. A Catalunya hem començat la prevenció de càncer de còlon mitjançant la sang en femta. Això val molts diners però quantes cirurgies t’estalvies, quantes morts perquè trobes els tumors quan encara no són càncers?

    Dr. Germà: Per què som amics?

    Trias de Bes: Tens molts pacients que s’han fet amics teus. Jo quan estic esperant torn només sento gent rient. Ets molt humà, molt sincer… També escrius i hi ha més coses que ens han unit. A part que ens assemblem molt de caràcter i aficions.

    Trias de Bes: Estem en un 68% de totalitat de curació de càncer, arribarem a un 90% de curació de càncer?

    Dr. Germà: Estem arribant a un cert límit de la taxa específicament de curació. No crec que traspassem un cert llindar. Un dels motius és que l’any 2020 el 75% de la incidència de càncer es produirà en països subdesenvolupats que tenen el 5% de l’economia mundial.