Just Deploy It!

Autor: Carla Benito

  • Cinc nous dies de vaga pels metges de la sanitat concertada

    «El director del Servei Català de la Salut (CatSalut), Adrià Comella, va dir que un cop concloses les negociacions amb els companys de primària abordaria la problemàtica de la concertada però no ho ha fet en cap cas, ha incomplert la seva paraula». Així ho ha afirmat Xavier Lleonart, vicesecretari general de Metges de Catalunya mentre anunciava una nova convocatòria de vaga per a tots els facultatius de la sanitat concertada.

    La vaga està convocada per als dies 18, 19, 20, 21 i 22 de febrer i afectarà més de 10.000 professionals de 53 hospitals d’aguts, 86 equips d’atenció primària, 50 centres sociosanitaris i 25 de salut mental gestionats per les patronals Unió Catalana d’Hospitals (UCH), Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC) i Associació catalana d’Entitats de Salut (ACES).

    Lleonart, en nom de Metges de Catalunya, ha valorat que, des de la fi de la vaga de cinc dies convocada el passat mes de novembre, «no hi ha hagut cap millora tangible mes enllà d’una petita millora retributiva» pel que fa als facultatius dels hospitals i la primària concertada. Aquesta vaga deixa de banda aleshores els facultatius de l’atenció primària de l’Institut Català de la Salut (ICS), qui si van arribar a un pacte amb el CatSalut.

    Expliquen que la concertada té un llistat de reivindicacions diferent que la primària de l’ICS. Patxi Avilés, secretari del sector primària XHUP de Metges de Catalunya, ha opinat que «l’acord de l’ICS és un bon put de partida però els companys de la concertada no tenen el mateix». Per exemple, ha recalcat que a l’ICS tenen un terç de la jornada no assistencial. Per combatre aquest fet, demanen que es reguli la jornada de descansos o que s’ampliin les hores de formació l’any: «tenim només 20 hores l’any i això és vergonyós perquè és imprescindible per actualitzar els nostres coneixements». és vergonyós

    Davant certes diferències que fan grinyolar a MC, Lleonart ha denunciat que el conveni SISCAT, on estan englobats els professionals de la sanitat concertada, «ha exclós els interessos de la major part dels facultatius». A més, tot i saber que els facultatius no són la majoria de treballadors en el conjunt de sanitaris, «no és digne tancar cap acord en el sector sense tenir en compte les reivindicacions dels metges». En aquest sentit ha afirmat creure «sincerament» que els signants del conveni «marginen de forma deliberada els interessos de bona part dels facultatius». Per a Lleonart, «els interessos dels treballadors són els interessos de la població» i, per tant, «marginar les peticions dels metges és empitjorar directament la qualitat assistencial».

    De fet, tot i el conveni signat, Metges de Catalunya seguia endavant amb la vaga de la concertada perquè, com ja declaraven aleshores, la majoria de les reivindicacions fetes per la seva organització no ha estat recollida en el principi d’acord.

    «Dos mesos després, aquí no ha canviat res»

    Aquesta convocatòria no és nova. Metges de Catalunya la presenta com una continuació de la que ja es va realitzar del 26 al 30 de novembre, que va tenir un seguiment mitjà del 70%. Cal una segona volta perquè tot i l’èxit que MC reconeix, «va concloure sense haver objectivat cap negociació amb la concertada per part del CatSalut ni del Departament». Lleonart creu que és necessari tornar a posar el debat sobre la taula perquè «no ha passat res que hagi fet minvar el malestar dels facultatius».

    Al mateix temps que han mostrat el malestar del col·lectiu també han volgut comunicar que lamenten profundament el perjudici que es pugui causar a la població amb aquesta convocatòria de vaga. En aquest sentit han explicat que si la plantegen amb més d’un mes de marge és un doble motiu. Primer, perquè entenen que l’única forma de solucionar aquesta situació és asseient-se i negociant. Segon, perquè entenen que són treballadors i per tant la forma de protestar no pot ser un altra que la que estan fent però per sobre de tot, ha assegurat Lleonart, són professionals. «Entendríem que en la situació actual de grip en fase epidèmica convocar una aturada per d’aquí una setmana va totalment en contra del nostre tarannà. La població no són ostatges i no la volem perjudicar, volem que ens entengui i ens doni suport», ha traslladat el vicesecretari.

    Càrrega i qualitat assistencial, condicions laborals i professionals i condicions retributives

    Com ha avançat Lleonart, les demandes d’aquesta nova vaga donaran continuïtat a les que es van generar durant la vaga que es va donar del 26 al 30 de novembre.

    Entenen que «la solució del conflicte és a les mans del Departament de Salut» i dient que són «els màxims responsables de la conselleria qui decidiran si volen resoldre’l o enquistar-lo», han assegurat que «si opten per la segona via, difícilment es podrà assegurar la pau social».

    Entre les reivindicacions que han de respondre a la càrrega i qualitat assistencial demanen distribució de la jornada laboral amb un 70% del temps assistencial i un 30% no assistencial per dedicar a formació i recerca, tant en els centres d’atenció primària com en els hospitals; regular els descansos i de la distribució horària de la jornada ordinària i complementària, inclosa la regulació específica de la jornada complementària de localització; establir un límit màxim de visites per jornada en els centres d’atenció primària i en l’atenció ambulatòria hospitalària; i assignar un temps mínims d’atenció per visita en els centres d’atenció primària i en l’atenció ambulatòria hospitalària.

    Pel que fa a les condicions laborals i professionals, demanen reducció de la contractació temporal i a temps parcial; exempció de l’obligatorietat de fer guàrdies presencials a les metgesses embarassades; guàrdies presencials no obligatòries quan s’està exercint el dret de reducció de jornada per cura d’un familiar; increment de la vigilància i protecció de la salut laboral, en especial atenció als riscos psicosocials, les dones embarassades i dones lactants; i creació d’una Junta Clínica Facultativa a cada centre, escollida pels mateixos professionals, amb competències específiques.

    Per últim, dins les condicions retributives volen recuperar el poder adquisitiu perdut arran de les retallades dels darrers 10 anys; que s’apliqui la doctrina del Tribunal Suprem en el preu de l’hora de guàrdia mèdica de presència física perquè s’aboni al mateix preu de l’hora ordinària de treball; percepció del 100% de les retribucions fixes i periòdiques durant la baixa de maternitat o baixa per risc durant l’embaràs; percepció del complement de nocturnitat (de 22 h a 8 h) del qual únicament estan exclosos els facultatius; i millora del complement de carrera professional i del complement variable per objectius (DPO).

  • Evadir-se és el primer motiu pel consum entre els estudiants de 1r i 2n d’ESO que es droguen

    El Ministerio de Sanidad, Consumo y Bienestar Social realitza cada dos anys una enquesta sobre l’ús de drogues a l’Ensenyament Secundari a l’estat (ESTUDES). Els subjectes amb els quals es compta per l’estudi són estudiants de 14 a 18 anys que cursen 3º i 4º d’ESO, 1º i 2º de Batxillerat, així com Cicles de Formació Professional Bàsica i de Grau Mig.

    Aquesta enquesta comença a l’edat de 14 anys. Una edat que alguns ja consideren com a massa tardana. I és que un estudi de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) ha analitzat les motivacions per les que els joves consumeixen drogues amb estudiants de 1º i 2º d’ESO de Salou, a Tarragona i un terç dels que ja les han provat ho fan per evadir-se.

    Els resultats reflecteixen que aproximadament un 11% dels joves ha provat en alguna ocasió alguna droga i que li ha agradat. Només un 2% reconeix haver-les provat i que no repetirà. Un 29% dels joves van dir que provaven les drogues per evasió, un 27% per diversió, un 18% per provar noves experiències, un 10% per seguir la moda, un 2% perquè no hi veu cap risc, i un 3% per perdre la vergonya.

    Per altra banda, entre les principals motivacions per no provar les drogues, els joves van dir en un 50% perquè son perjudicials per la salut, un 10% perquè provoquen addicció, un 13% per la família, un 8% per la mala imatge, un 7% va al·ludir al cost econòmic, un 4% perquè són il·legals. De fet, un 6% va declarar que no tenien curiositat pel tema.

    Un estudi comunitari i en comunitat

    El projecte de recerca es va iniciar amb la pregunta «Per què proven els adolescents les drogues?» per part de professionals, tant metges de família, com residents de família i infermeres, d’un Centre d’Atenció Primària a Salou. 

    Per Yolanda Ortega, metgessa de família, vocal de docència de la CAMFiC i impulsora de l’estudi “que un 50% dels joves refusi provar les drogues perquè perjudiquen la salut és un símptoma de la feina ben feta per part dels professionals de la salut, dels formadors i dels pares. Però és també cert, que ens ha d’alarmar que fins a un 11% dels joves que han provat les drogues reconeguin que els hi va agradar i que continuaran consumint».  En aquest sentit, afegeix que el missatge que transmeten els joves amb aquesta resposta és que fins i tot a 1º i 2º d’ESO «s’arriba tard». 

    Els resultats de l’estudi, que va començar quasi de forma espontània, serviran ara per iniciar un projecte més extens al llarg del curs escolar. Inicialment es van fer 8 sessions en les que metges de primària i mossos d’esquadra explicaven als joves els riscos sanitaris i legals del consum de substàncies. Es va aprofitar aquestes sessions informativa per preguntar-los sobre els motius pels quals consumien. Ara, el que preveuen és iniciar «un projecte de gamificació, de jugar amb els alumnes, per tal de, a través de jocs, copsar allò que no saben respondre sobre les drogues», explica Ortega. També apunta que els joves d’avui tenen tota la informació al seu abast però que no la busquen. «Si nosaltres no sabem que és el que saben i el que no, no podem decidir com enfocar la formació i la prevenció», explica Ortega, que entén que un cop es sàpiga això es podrà treballar amb directrius molt més específiques amb els alumnes. 

    Així, el projecte, entès com a projecte de salut comunitària, compta amb tot el suport de la comunitat educativa. Per Ortega, que es descriu com una persona de «projectes petits» per després «estendre’ls com una taca d’oli», treballs com aquest també serveixen per mostrar als residents de medicina d’atenció primària la importància de l’atenció comunitària. De fet, han estat ells els principals actors del projecte. «Els Mossos van a les escoles a parlar de lleis però la distància que creen amb els alumnes és molt gran. La idea que anessin els metges residents amb un paper de germà gran serveix per als alumnes», explica Ortega. 

    L’alcohol, el tabac i el cànnabis: les tres drogues més consumides pels adolescents

    De manera global, les dades de ESTUDES 2016-2017 confirmen que les drogues consumides per un major percentatge d’estudiants, en els últims dotze mesos, continuen sent les de lícit comerç entre majors d’edat. En primer lloc, l’alcohol (75,6%) i en segon lloc el tabac (34,7%). El cànnabis se situa en tercer lloc -primera droga il·legal- amb una prevalença (proporció de població que ho consumeix) del 26,3%, seguit dels hipnosedants (amb i sense recepta), que aconsegueixen el 11,6%.

    La dada més significativa que ha proporcionat aquesta última edició d’ESTUDES és que l’edat mitjana d’inici al consum d’alcohol es retarda per primera vegada als 14 anys, quan el primer contacte amb l’alcohol segons la primera edició d’ESTUDES (1994) era als 13,5 anys de mitjana.

    També per primera vegada, l’edat mitjana d’inici al consum de tabac es retarda fins als 14 anys (14,1 anys, concretament), la qual cosa suposa un retard progressiu d’un any en el primer contacte amb aquesta substància, que el 2006 se situava en els 13,1 anys. Aquesta tendència positiva varia en el cas dels hipnosedants (amb o sense recepta), l’edat de la qual d’inici en el consum ha caigut lleugerament fins als 13,7 anys, continuant així el descens iniciat el 2012.

    El consum de cànnabis comença, de mitjana, als 14,8 anys; el de cocaïna i amfetamines als 15,1 anys i el d’èxtasi als 15,2 (tot això referit a aquells adolescents que comencen a consumir en les edats incloses en l’enquesta).

    La resta de drogues tenen unes prevalences més reduïdes. Les noves substàncies psicoactives aconsegueixen el 3,1%; la cocaïna es queda en un 2,5%; l’èxtasi en un 1,6%; les amfetamines en un 1,2% i la resta de les substàncies estudiades (més de 20) se situen en l’1% o per sota.

    El consum de totes les drogues il·legals està més estès entre els homes que entre les dones, si bé amb les drogues de lícit comercio -alcohol, tabac o hipnosedants– succeeix el contrari. Quant a la percepció del risc, l’alcohol és la substància que es percep com menys perillosa, amb una notable diferència enfront de totes les altres.

  • Les conclusions de cinc dies de vaga a l’atenció primària i als hospitals concertats

    Fa just un mes obríem una setmana de vaga amb un article que es titulava «Tota la informació què cal saber per entendre la vaga a l’Atenció Primària i a la sanitat concertada». Aquí us recollíem en tres parts com s’havia gestat la vaga i perquè a través de notícies prèvies, opinions individuals i de col·lectius i també gràcies a feina de recerca i d’anàlisi de dades. Ara, un cop la setmana de mobilitzacions va arribar a la seva fi acabant en part i per alguns un dia abans, estem pendents de com avançaran les fites aconseguides i s’aplicaran els acords signats.

    Per aquells que us trobeu una mica desubicats us desglossem aquí les notícies que al llarg de la setmana del 26 de novembre vam anar publicant per donar cobertura a totes les manifestacions, actes i reunions que es van donar.

    Cinc dies de vaga a l’Atenció Primària de l’ICS contra la precarietat laboral i professional del sector

    Metges de Catalunya convoca a 5.700 professionals de l’Atenció Primària a la vaga els propers 26, 27, 28, 29 i 30 de novembre per exigir millores laborals i assistencials. La vaga començarà l’endemà que 1722 metges de família s’examinin per deixar la seva situació d’interinatge i aconseguir una de les 1343 places fixes públiques

    / Metges de Catalunya

    OPINIONS

    Es podria haver evitat la vaga de metges de primària?

    Per Amando Martín Zurro. Les demandes, no de noves millores sinó de correcció, encara que fos parcial, dels deterioraments soferts per la qualitat de l’assistència i de la vida dels professionals han estat tant reiterades com desateses pels nostres polítics i gestors

    Motius per dir prou

    Per Glòria Jodar i Alba Brugués. Si alguna característica té l’Atenció Primària de Salut és el treball en equip i la relació interdisciplinar entre tots els professionals que hi donen servei: infermeres, administratius, treballadors socials, pediatres, odontòlegs i metges de família. I tots patim la situació de descapitalització de personal i recursos dels darrers anys

    L’Atenció Primària en lluita, sobren motius

    Pel Fòrum Català de l’Atenció Primària. La majoria són protagonitzats exclusivament pels professionals mèdics com és el cas de la vaga convocada per Metges de Catalunya, la vaga de metges de Màlaga i Huelva, i dels metges interins de Castella i Lleó que estan en vaga per la seva estabilitat laboral i contra el tancament dels consultoris locals dels pobles de la comunitat. Però també i, sobretot a Catalunya, hi ha lluites en què participen professionals d’AP i la ciutadania

    Ja ningú confia en les propostes de la nostra administració sanitària

    Per Amando Martín Zurro. Efectivament s’ha esgotat el crèdit i, sobretot, la paciència d’uns professionals farts de ser menyspreats a la pràctica pels que tenen la primera i major responsabilitat de garantir una atenció sanitària de qualitat, segura i satisfactòria per a tothom

    La ventafocs diu prou 

    Per Joan Gené. La manca d’una política sanitària que neutralitzés les inèrcies perverses i l’excessiva lleialtat institucional d’una atenció primària que ha tapat les mancances han portat a una crisi que ens obliga a replantejar els valors del sistema sanitari

     

    Sobre la vaga de l’atenció primària i comunitària: sense canvi de model, l’acord no té massa futur

    Per Andreu Segura i Amando Martín Zurro. A alguns ens neguiteja pensar que l’acord entre les parts, sigui més conjuntural que no pas definitiu. Ens temem que difícilment resoldrà els problemes que afronten els serveis sanitaris públics i, en particular, l’atenció primària i comunitària

    El despertar de l’Atenció Primària. Ara tot recomença

    Pel Fòrum Català de la Salut. Fem la nostra valoració de la vaga de l’Atenció Primària que es va fer la setmana passada a Catalunya i analitzem els acords que es van dur a terme entre el sindicat Metges de Catalunya i representants del Departament de Salut i de l’ICS

    Una alenada d’oxigen

    Per Francesca Zapater. L’atenció primària ha despertat i cal esperar que els polítics també ho facin i s’adonin que sense una atenció primària forta no és viable el sistema nacional de salut. La vaga ha donat una mica d’aire, però queda molt per fer

  • «Estar 34 anys en un mateix CAP és excepcional però per un pediatre és molt satisfactori treballar amb gent humil i amb dificultats»

    Cadascú tria la seva professió i la seva feina per aptituds, habilitats, gustos o necessitats. Que el treball triat et retorni satisfacció potser no és un dels requisits principals a l’hora d’escollir a què dedicaràs els principals anys de la teva vida. Tot i això, que quan et jubilis el teu entorn t’ho agraeixi i que acabis per descriure 34 anys de la teva vida com una satisfacció és tot un privilegi.

    Aquest és el cas de Josep Maria Casanovas Gordó, metge pediatre que just s’ha jubilat ara després de treballar durant 34 anys i mig al Centre d’Atenció Primària Roquetes Canteres. L’Associació de Veïns i Veïnes de Roquetes li ha entregat una placa de reconeixement en nom de tot el barri per la seva tasca desenvolupada amb els nens i nenes de la comunitat.

    Parlem amb ell sobre les bondats i les traves de treballar com a pediatre a l’Atenció Primària, sobre quins canvis ha viscut i sobre per què les virtuts de treballar en un barri que ell mateix descriu com «un barri humil, amb dificultats econòmiques amb índex d’atur molt alts, que ha patit molt aquests anys de crisis».

    A les noves generacions després d’aquests dies de vaga? Els hi diu que «la pediatria és una gran especialitat, és la medicina interna de la infància i, per tant, és una especialitat molt bonica» i afegeix a més que ara falten molts pediatres, ja que està havent-hi moltes jubilacions: «hi haurà feina per tots».

    Com t’endinses en el món de l’Atenció Primària quan tan sols ni existia com a tal?

    Acabo la carrera l’any 1977 a l’Hospital Clínic. Volia fer pediatria i me’n vaig a Vall d’Hebron, amb la Universitat Autònoma. Aleshores em recomanen que és el millor lloc per poder fer l’especialitat a l’escola professional, una cosa que ara ja no existeix. Mentrestant em presento a l’examen MIR. Del 78 al 82 faig l’especialitat però en aquella època podies simultaniejar l’escola professional amb el MIR i fer pediatria per les dues vies.

    En acabar el MIR, les places dels ambulatoris eren feines que ocupaven dues hores i després feies domicilis i és aleshores quan l’any 83-84 hi ha unes oposicions per obtenir places de pediatria, ja que s’està reformulant l’Atenció Primària. Qui les fem, ens convertim en metge adjunt de pediatria i et destinaven a la Mina de Sant Adrià, a Canteres a Roquetes o a Vila Roja a Girona. La reforma comença, els Centres d’Atenció Primària s’obren de 8 a 20 hores i nosaltres treballem 6 o 7 hores al matí o a la tarda. A Canteres formem un equip amb 5 pediatres perquè en aquell moment hi havia uns 5.000 nens. No es va preveure que la natalitat baixaria i després d’arribar al màxim amb el naixement de 115.000 nens, 10 anys després, l’any 1995 ens vam quedar amb la meitat de pacients.

    Què et trobes en entrar al centre Canteres i com ho encares?

    Quan entro a Roquetes tenia 30 anys, molta il·lusió, un equip molt maco que teníem una feina nova, un projecte nou, amb tota la llibertat del món per fer el que volíem, ja que ni ells mateixos tenien clar que havíem de fer. Ja érem aleshores metges de l’Institut Català de la Salut perquè les competències ja estaven traspassades. Des del 1984 fins al 2000 estem al CAP Canteres i allí donàvem tota la vessant assistencial però també podem fer recerca, cosa que ara és cada cop més habitual però aleshores era molt innovador, podem fer docència perquè la UAB crea unes places de professors associats que fem amb els alumnes de sisè de medicina. Aquests comencen a passar un parell de mesos pel CAP i roten per medecina de família i per pediatria per veure el dia a dia d’un ambulatori. Això l’estudiant de medicina que té al cap només a l’hospital no ho coneix i és molt interessant. A més, ens omple d’orgull veure que alumnes que han passat per allà després s’han fet pediatre d’Atenció Primària. També vam publicar algun treball, ja que aleshores hi havia poca literatura sobre el canvi de model: ningú havia explicat què passava amb el canvi a l’Atenció Primària. A part de docència i assistència hem publicat i hem fet recerca doncs. Un exemple el trobem al voltant de la vacunació infantil. Fins principis dels 90 hi havia un calendari vacunal determinat i a partir d’aleshores hi ha una explosió de noves vacunes i nosaltres des d’un centre i des d’un barri tan petit vam poder participar en fer assajos clínics i per tant en la recerca. Complim així les tres potes que fonamentals del metge: l’assistència, la docència i la recerca.

    Canvieu aleshores de centre.

    El CAP Canteres, l’edifici era molt antic, una planta baixa amb només una entrada i una sortida. Era molt gran però poc adequat i arribem així a una segona etapa, a partir de l’any 2000, on ens mudem a un nou centre molt més adient, molt més modern, com els que coneixem ara. El barri té entre 18.000 i 20.000 habitants i és com un poble i el nou CAP el situen al centre del poble.

    Allà comença una nova etapa que introdueix la informatització del centre per exemple. Deixem d’utilitzar la història clínica, una novetat dels anys 80 que aleshores es guardaven en sobres i en calaixos, i passem a poc a poc a informatitzar-ho tot. Un altre aspecte que ens trobem és que als anys 2000 arriben molts immigrants de tot arreu a tota Barcelona però encara més a la zona on ens trobem. Vénen d’Àsia, d’Àfrica, de l’est d’Europa de Sud Amèrica… i això ens dóna un coneixement al qual no estàvem acostumats. Veiem altres tipus de patologies i per nosaltres aquesta època és molt interessant. Fins al 2008 arriba molta gent a Roquetes. Roquetes és un barri humil, amb dificultats econòmiques amb índex d’atur molt alts, que ha patit molt aquests anys de crisis. Anem tirant durant aquests anys i molta gent també torna als seus països d’origen.

    A part dels components de l’equip que érem metges de família, pediatres i infermeres, s’afegeix odontologia, psiquiatria, ginecologia i llevadores pel control de les embarassades… El CAP s’amplia moltíssim. Comença així també a donar-se molta més formació continuada. Tenim la sort de trobar-nos molt a prop de Vall d’Hebron i el contacte és molt fluid. Gràcies a poder fer doncs, com he dit abans, assistència, docència i recerca, hem participat de molts projectes. Ara, per exemple, Roquetes participa en un estudi per determinar in situ si aquell pacient amb un quadre febril té una grip. Això ens permet donar un diagnòstic fiable als pares i això comporta que aquests pacients rebran menys tractaments antibiòtics i també faran menys visites. Molta gent al tercer dia de febre es posa nerviosa i va a l’hospital però donar el diagnòstic tancat els pares saben que el nen seguirà tenint febre però perquè té una grip que li han pogut determinar. Hem avançat moltíssim.

    Roquetes és un dels barris amb les rendes més baixes. Creus que per tenir la necessitat de la sanitat pública reconeixen més la part més humana i al metge i el pediatre de família? Ve d’aquí el reconeixement de l’Associació de Veïns i Veïnes?

    A mi em va il·lusionar molt perquè no m’ho esperava. Però un pediatre que està 34 anys i mig en un mateix lloc és excepcional i això deu haver estat el que ha fet que l’Associació de Veïns m’ho hagi volgut agrair. En un poble potser sí però dins la ciutat de Barcelona no és habitual que un metge aguanti tants anys en un mateix lloc. A més, el 2008 es jubilen dos pediatres i em quedo jo un parell de mesos. De passar de cinc pediatres, en un moment determinat em quedo sol fins que arriba un altre pediatre. Durant alguns anys hem patit moments molt difícils. Jo com a pediatre em sentia molt còmode amb la població. És molt satisfactori per un pediatre poder treballar amb gent humil, gent amb dificultats. Hagués pogut marxar a altres zones, podria haver accedit a una altra plaça però vaig preferir quedar-m’hi.

    Moltes vegades ens diuen que només veiem problemes banals però això no és cert: per les portes de l’Atenció Primària pot passar qualsevol tipus de patologia. Podem estar més o menys preparat però veiem de tot i per això la importància de la formació continuada. Sempre podem derivar-los a l’hospital però inicialment han passat per les nostres mans i nosaltres només amb el fonendo, la llitera i els coneixements de cadascú l’haurem intentat diagnosticar.

    Una de les reivindicacions de l’Atenció Primària és reconèixer aquesta porta d’entrada.

    A Barcelona és molt fàcil recorre als hospitals i sent de tercer nivell és normal que certes les trobin banals però s’ha de veure que la base som els metges de l’Atenció Primària. El 90% dels pacients passen per nosaltres.

    A nivell comunitari i en prevenció en salut, com ho treballàveu?

    Sempre a Roquetes se n’ha fet molta. Quan vaig començar hi havia un programa dirigit a aquelles mares recents per acompanyar-les que es deia ‘Ja tenim un fill’. Ara això ja s’ha instaurat arreu però abans no era comú i a Roquetes ja anàvem a les escoles bressol del barri per resoldre dubtes als pares. Eren interessants les trobades on cadascú exposava les seves dificultats tant a escoles bressol com escoles de primària.

    Es parla que cada cop els nens estan més hiperdiagnosticats.

    La generació actual de pares tot i estar més ben preparats, més educats i més ben informats, també tenen més por i costa que apliquin sentit comú. També que els pares que treballen, si tenen el nen malalt, això els hi suposa un problema. A Roquetes els avis han sigut un mur de contenció molt important, ja que són ells els qui cuidaven els nens quan no podien anar a l’escola. I és cert que els pares a vegades es saturen però també és culpa de l’estrès que els hi suposa la vida actual que fa que vulguin sempre que els nens estiguin bé i sans.

    Que hi hagi hiperdiagnòstic està relacionat amb altres factors com ara els mediambientals. Ara veiem moltes infeccions respiratòries, després ve l’època de la grip i això cada any i tota la vida ha estat igual. Es diagnostiquen més perquè es coneix més i aleshores també preocupa més.

    La població està envellint i s’està cronificant, en els nens també ha canviat el marc?

    A pediatria utilitzem molts pocs fàrmacs. A més, incorporant el diagnòstic ràpid, amb el que pots detectar si tens una grip, una bronquiolitis o si té un virus o no, podem estalviar antibiòtics. Hem guanyat moltíssim amb aquestes proves de detecció ràpida: si pots afinar tant pots dir als pares que tal cosa no requereix cap tractament i que simplement hauran d’esperar que passi amb certes indicacions. Els pediatres actuals utilitzem pocs fàrmacs i hem aconseguit que els pares, tot i que tothom busca solucions i entenen sovint que un fàrmac és una solució, han aprés que hi ha patologies que es curen soles. En els últims 30 anys hem guanyat una barbaritat: han desaparegut els antibiòtics que es posaven mitjançant injecció. Ara només se’ls hi posen vacunes i perquè la majoria són via intramuscular. S’ha fet molt bona feina aquests últims anys però clar els professionals estan molt cansats i vista l’última vaga… Jo he tingut el privilegi de poder viure l’atenció primària des de l’inici amb la reforma i ha estat molt interessant.

    Quin missatge deixaries a les noves generacions, a les que han triat l’especialitat i a les que dubten sobre què triar?

    La pediatria és una gran especialitat, és la medicina interna de la infància i, per tant, és una especialitat molt bonica. Falten molts pediatres, ara està havent-hi moltes jubilacions i hi haurà feina per tots. El problema és que l’administració no reconeix l’esforç que fa tota la professionalitat. Això s’ha vist i per això s’ha fet una vaga de quatre dies, però no sé si servirà per massa. Semblava que ara l’administració era més sensible però va a la seva. Al final es va poder tallar la vaga però l’administració és poc sensible als professionals i la sanitat ha tirat gràcies a la bona voluntat de metges i infermeres. L’esforç es reconeix però: que ho faci l’Associació de Veïns fa que vegis que ha valgut la pena però l’Administració no es porta gaire bé i això ho sap tothom. Ho ha reconegut la mateixa població que no ha dit ni mu. La gent t’ho diu: ‘veure que els professionals sanitaris, que no es queixen mai, que han aguantat tot el sistema, que ara fan una vaga, és perquè la situació deu ser caòtica’. Una cosa és tenir suport i l’altra com has de treballar tu per anar tirant el dia a dia. No sempre tens sort de viure en un equip on la gent s’entén bé. L’altre avantatge de la pediatria és el privilegi de poder tenir una professió que gaudeixes, que encara que portis 40 anys treballant-hi, quan la deixes tens un cert dol. Jo això no m’ho imaginava. Fa un mes i mig que no treballo a la medicina pública i encara tens ganes. No desitgem jubilar-nos.

    Encara que dins d’una rutina, cada dia viviu coses diferents.

    Clar. Coses noves que t’obliguen a formar-te per aquell malalt. És un privilegi. Això l’Administració ho sap i per això se n’aprofita. Sap que normalment tota la gent que treballa dins el món sanitari està contenta i vol fer-ho

    Segueixes exercint a les tardes però.

    Fa molts anys que tinc una consulta i a les tardes ara encara segueixo treballant una mica amb la població de Catalunya que té una mútua. Qui la té ha anat minvant perquè tenim la sort que la sanitat pública és molt bona, els professionals són molt bons i estan molt ben preparats. La part privada és una comoditat de les famílies però no té massa sentit. Jo fa 37 anys que vaig començar la consulta en acabar la residència i em vaig plantejar deixar-la en algun moment però hagués estat un error perquè al final la medicina que fas tu a casa teva també et dóna molta satisfacció.

    I a la inversa? Deixar la pública vas arribar a plantejar-t’ho mai?

    No. Hi ha l’aspecte econòmic i la gent relaciona la medicina privada amb els especialistes que guanyen tants diners però en el cas de la pediatria és insignificant això. Tot i que mai hem estat ben pagats mai m’he arribat a plantejar deixar la medicina pública. Primer van ser molts anys d’il·lusió, després va venir una època de més dificultats, sobretot quan em vaig quedar sol, després va retornar la il·lusió amb nous professionals i amb l’equip que conformàvem amb infermeria… Quan treballes amb bon rotllo,  que veus que hi ha tan bona relació, que pots aprendre i ensenyar, també la relació amb els estudiants de sisè de medicina… Ells canviaven cada dos mesos i veure el què aprenien i com vivien la relació que existia entre el pediatre i les famílies que seguiràs des dels 0 als 15 anys del seu fill… S’estableix sempre un vincle que ara a mi, per com ho he viscut, m’ha comportat aquest reconeixement. A pesar de les dificultats, fer de pediatre és un privilegi.

  • Les dones amb problemes habitacionals tripliquen la seva percepció de tenir mala salut 

    La meitat de les persones han patit algun tipus d’inseguretat residencial; una de cada quatre persones pateix inseguretat derivada d’un règim de tinença insegura; una de cada cinc persones ha patit algun desnonament els darrers cinc anys; una de cada quatre persones ha hagut d’ocupar o ha viscut d’acollida a casa de familiars o amistats; quatre de cada cinc persones pateix pobresa energètica. Aquestes dades s’obtenen a partir de l’informe “Radiografies de la situació del dret a l’habitatge, la pobresa energètica i el seu impacte en la salut a Barcelona” que ha elaborat conjuntament l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), Enginyeria Sense Fronteres (ESF), l’Observatori dels Drets Econòmics Socials i Culturals (Observatori DESC) i la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), amb la col·laboració de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB).

    És el tercer informe que presenten i ho fan per donar una mirada en profunditat a la salut de les persones afectades per l’accés a l’habitatge i la pobresa energètica. Irene Sánchez és membre de la PAH i una de les persones que ha participat dins el projecte perquè l’informe fos possible. Un informe que sorgeix gràcies a membres de la PAH o de l’APE que van respondre un qüestionari d’uns 40 minuts de duració. El qüestionari inclou 247 preguntes que creuen dades de problemes connectats: l’habitatge, els subministraments i la salut, per extreure conclusions sobre els seus efectes en les persones afectades, en aquest cas fent una mirada en profunditat a la seva salut i la d’un dels infants de la llar, entre 6 i 14 anys, escollit aleatòriament. L’estudi va començar el juny del 2017 i les dades que s’analitzen inclouen informació de les 167 persones enquestades fins a data del 28 de maig del 2018.

    De les 167 persones entrevistades, en relació a la percepció del seu estat de salut el 31,8% dels homes i el 52,6% de les dones referien tenir un estat de salut regular o dolent, front el 15,5% i 18,4%, respectivament, de la població de Barcelona. Això suposa que els homes presentaven el doble de mala salut percebuda que la població general de la ciutat, 3 vegades més en el cas de les dones.

    De totes les que van respondre el qüestionari, el 72,9% eren dones i gairebé la meitat amb edats entre els 35 i 49 anys sent les dones més joves que els homes. La majoria, un 71,3%, eren residents a Barcelona ciutat, de les quals la majoria de Sants-Montjuïc i Ciutat Vella. Dues terceres parts eren persones nascudes a un país estranger i d’aquestes, el 93,6% portaven més de 10 anys vivint a l’estat espanyol i només un 6,4% es trobaven en situació irregular. Altres dades que s’han tingut en compte mostren que la meitat de les persones es trobaven a l’atur en el moment de l’entrevista, en concret un 57,8% dels homes i un 47,5% de les dones. Sobre ingressos, un 57,8% dels homes i un 48,7% de les dones vivien en una llar amb uns ingressos totals per sota del 750€ mensuals.

    Sánchez destaca que on creu que més incideix en l’estat de la salut el trobar-se en una situació d’emergència habitacional és en l’aspecte psicològic: «et canvia el caràcter i estàs sempre amb por». De fet, els problemes econòmics i jurídics per accedir a un habitatge digne i als subministraments bàsics s’associen a un mal estat de salut físic i mental i en general, són les dones les que presenten pitjor estat de salut. A més, si es comparen amb la població general de la ciutat de Barcelona, les persones afectades per aquestes problemàtiques presenten xifres molt més elevades de mala salut.

    En entregues anteriors, els impulsors d’aquests informes havien radiografiat l’estat de salut de membres de la PAH amb la població general i la conclusió havia estat que les persones afectades per problemàtiques habitacionals presenten pitjor salut que la població general. En tots els informes es suggereix que un adequat suport social o el suport de la PAH/APE són claus per atenuar els efectes negatius de l’habitatge sobre la salut. Aquest informe aporta a informes previs que les persones enquestades inclouen no només persones afectades per la hipoteca, sinó també persones amb problemes de lloguer, ocupació i pagament de subministraments bàsics com són la llum, el gas i l’aigua.

    Davant això i sempre amb els resultats de l’informe en mà, els impulsors recomanen treballar per atenuar els efectes en la salut de les persones afectades, assegurant un acompanyament adequat a aquestes persones des de Serveis Socials i les Oficines d’Habitatge i garantir l’accés universal als Serveis Sanitaris i tractar la salut de forma integral, incorporant la visió dels determinants socials de la salut i intentar no sobremedicalitzar problemes socials. A més, fomentar el treball en xarxa i intersectorial. Asseguren que és necessari que Serveis Socials, Habitatge, Justícia i Salut treballin de forma conjunta. Per últim, també demanen crear o millorar els sistemes d’informació i posar en marxa polítiques que redueixin la magnitud del problema, que garanteixin l’accés als subministraments i a un habitatge digne per a tothom.

    L’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), Enginyeria Sense Fronteres (ESF), l’Observatori dels Drets Econòmics Socials i Culturals (Observatori DESC) i la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) i l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) asseguren que «aquest estudi posa en evidència la urgència de canvis estructurals en polítiques d’habitatge i energia, que posin les persones al davant dels interessos financers de la banca, dels fons d’inversió i de l’oligopoli energètic. Només amb propostes valentes per combatre l’emergència habitacional crònica que patim des de fa anys, es podrà garantir que les famílies més vulnerables puguin portar una vida digna gràcies a un sostre a temperatura adequada garantit».

    Avui, després d’haver fet públic fa uns dies l’informe, presentaran l’estudi «La salut de les persones afectades per l’accés a l’habitatge i la pobresa energètica a les 18 hores a la Lleialtat Santsenca.

  • La Marea Blanca reivindica el Dia dels Drets Humans: garantir la salut és eliminar les llistes d’espera

    Amb la celebració del Dia dels Drets Humans, la Marea Blanca de Catalunya convoca a les 11.30 hores una manifestació dins el marc de la Jornada Estatal de lluita contra les llistes d’espera i la mercantilització de la Salut. Mitja hora abans que comencés aquesta acció conjunta amb altres ciutats a partir de la Coordinadora Estatal de Mareas Blancas, alguns dels seus integrants han intentat entrar al Departament d’Economia i Finances per fer entrega d’una carta dirigida al vicepresident Pere Aragonés.

    Trinidad Cuesta, membre de la Marea Blanca i de la Coordinadora SAP Muntanya, denuncia que «les llistes d’espera aquest any han tornat a pujar sense control, sense transparència i, a més, estan molt manipulades: la realitat és molt més complicada i dura del que diuen». En aquest sentit, amb la carta volien exigir a la Generalitat de Catalunya certes mesures: consultes urgents amb l’especialista en 10 dies, i la resta en un màxim de 30 dies, proves diagnòstiques urgents abans de 30 dies i proves no urgents abans de 45 dies, cirurgia de càncer en màxim 30 dies i cardíaca màxim en 60 dies. La resta en 120 dies i el metge de família en 48 hores, garantint en tot moment l’equitat territorial i l’accessibilitat universal.

    En el manifest unitari de la Coordinadora Estatal de Mareas Blancas posen en dubte les xifres que quantifiquen el número de persones de tot l’estat espanyol en llista d’espera quirúrgica en més de 600.000 amb una demora major a 60 dies. «A la taula que posem els dimecres a la porta de Vall d’Hebron ens vénen persones desesperades perquè porten 10 mesos esperant una primera visita al traumatòleg i porten ja un any sense treballar per la malaltia que tenen. Quan finalment són ateses en aquesta primera visita triguen encara un any més i des d’aquí fins que tinguin la seva intervenció, si és que els hi cal, pot passar encara un any més», relata Cuesta. Amb aquest exemple denuncia que «no es compta el temps d’espera calculat des que es va al metge de família, després es rebota a l’especialista, arriba a l’hospital i fins que la persona és atesa». Tot el procés pot arribar perfectament a sumar dos anys. Dos anys que segons la Marea Blanca no es veuen reflectits en les xifres oficials del Ministeri qui tampoc explica, diuen, l’impacte que tenen les llistes d’espera.

    Cuesta opina que a qui més beneficien les llistes d’era és a la sanitat privada i denuncia que aquesta política l’han anat establint els diferents governs de la Generalitat. Així, segueix, «qui més utilitza el servei sanitari públic és la població que ha patit més la crisis» i, per tant, entén que el missatge que transmet el Govern a la població és un «vosaltres no importeu».

    La Marea Blanca s’ha concentrat a la conselleria d’Economia per fer entrega d’una carta dirigida a Pere Aragonés / Diari de la Sanitat

    La manifestació, després d’intentar entrar a la conselleria i trobar-se que els hi tancaven les portes, ha reunit a membres de diferents col·lectius més enllà de la Marea Blanca com ara la Marea Pensionista o diversos taxistes cridats a encapçalar la marxa. Una manifestació que ha apuntat que les llistes d’espera maten i que no hi ha cap dret humà més fonamental que garantir la salut de la societat.

    És el tercer any que es celebra aquesta jornada a nivell estatal. Aquesta vegada, la convocatòria va sortir d’una reunió de la coordinadora estatal que es reuneix cada dos o tres mesos. L’última d’elles va ser a l’Ateneu Popular de Nou Barris i allà Catalunya va explicar que faria aquesta acció per al Dia dels Drets Humans i va rebre les adhesions de la resta de l’estat.

    En el cas de Catalunya, Cuesta entén que la situació política actual «és la que és» però crítica haver rebut poca atenció per part del Govern. Venint del pla de xoc proposat per Comín, des de la Marea Blanca encara esperen que els convoquin per rebre una mica de retorn de l’estat i l’evolució del pla. Pel que fa als esdeveniments més recents, Cuesta denuncia que «la sanitat català és un caos» i afirma que «han mentit en les negociacions». Opina que, per exemple, a la Primària «no s’ha millorat ni es farà a curt termini» i que per fer-ho cal establir el pressupost real que es necessita.

    «Com a ciutadania som els garants i els destinataris del sistema. També ens sentim enganyats, no hi ha  pressupostos, no podem forçar un augment per la Primària, les llistes d’espera estan com estan, tenim l’època de grip, ja estan les urgències col·lapsades i no tenim un govern que estigui clarament disposat a posar una mica d’ordre». Així resumeix Cuesta l’estat actual de la sanitat pública catalana mentre la manifestació no para de repetir una vegada rere l’altra que les llistes d’espera, maten.

  • Residents denuncien des de La Capçalera: «En 5 minuts de consulta no respons a la necessitat de la persona ni ets capaç de formar-te bé»

    Dies abans i també durant aquesta setmana de vaga, molts dubtes envoltaven qui convocava, qui donava suport i qui podia secundar la convocatòria. Des d’un principi, els residents de medicina de família i comunitària també estaven cridats a mobilitzar-se. D’entre aquests, a qui s’ha vist a primera línia dia rere dia ha estat La Capçalera, col·lectiu de residents i altres professionals sanitaris de Barcelona per una Atenció Primària Universal i de Qualitat.

    La Jasmine McGhio i la Clara Bugés formen part d’aquest col·lectiu que denuncia que s’ha deixat la Primària en calces i que, sense un 25% del pressupost, és impossible oferir una atenció digna. Ens expliquen que va començar fa uns anys a Granada quan es forma un grup de residents de Medicina Familiar i Comunitària però també d’altres professionals de l’entorn de l’Atenció Primària com ara metges joves, infermeres, residents d’altres especialitats. La Capçalera, segons les mateixes paraules de les dues residents de medicina familiar i comunitària que en formen part, s’articula entorn a reforçar, defensar i promoure els valors i els atributs de l’Atenció Primària com l’eix que ha de vertebrar el sistema sanitari, «perquè és des d’on podem cuidar i acompanyar en salut i no només tractant malalties determinades».

    A més, entenen també La Capçalera com un espai reflexiu i de debat conjunt per formar-se al marge de la indústria farmacèutica, ja que expliquen que tota la formació continuada que reben durant la residència està mediada per aquesta indústria.

    Un altre dels aspectes que incorporen entre les tasques de La Capçalera és, a través de grups, treballar perquè l’Atenció Primària tingui més lloc dins de la formació universitària, ja que entenen que «el desprestigi de la primària també afecta a la formació durant la carrera. En cap moment se’ns parla de l’existència d’aquesta especialitat o es posa en valor el que es fa». Un altre dels grups de treball per exemple seria sobre Atenció Primària i acompanyament en salut en l’àmbit penitenciari. A més, un cop l’any realitzen congressos en xarxa i aquest any tocarà que es celebri a Barcelona el mes d’abril.

    Sobre els motius que els han dut a la vaga? Denuncien la falta de temps, el poc temps que tenen el seus tutors per dedicar-se a la docència i les responsabilitats que han d’assumir per «tapar forats». McGhio ens il·lustra el problema de la falta de temps amb un exemple: «tu tens una consulta d’una persona gran amb un diagnòstic recent d’Alzheimer, que implica un deteriorament cognitiu i d’habilitats, de maneig del dia a dia, que implica un acompanyament, un compartir informació, activar recursos entorn a aquesta malaltia… En cinc minuts de consulta no respons a la necessitat de la persona ni ets capaç de formar-te bé per saber la complexitat d’aquesta malaltia en la vida d’aquesta persona». Quan això passa, critiquen que potser acaben «prescrivint medicaments per a la demència que no tenen cap evidència perquè la formació ve de la indústria farmacèutica i no pensant en quins podent ser els determinants socials que afectaran a la salut d’aquesta persona ara que està en una situació de més necessitat».

    Així, com complementa Bugés, «aprens a fer una medicina per sortir del pas però amb aquesta no soluciones res, tampoc acompanyes ni cuides». «El que fas és intentar tapar forats mentre el vaixell s’enfonsa. Hi ha falta de personal i no es cobreixen substitucions i al final et veus a tu mateixa intentant assumir unes responsabilitats en portar una consulta com a resident a les que no hauries de perquè no tens encara la formació per fer-ho i perquè pots fer-ho malament. No estem parlant d’errors banals…», lamenta Bugés sobre la situació que viuen.

    Per exemplificar-ho, posen sobre la taula el cas d’una companya seva, resident de metgessa de família de quart any que es troba «passant visita sola sense cap tipus de tutorització perquè la seva tutora s’ha quedat embarassada i la persona que l’havia de substituir està de baixa per una malaltia». Tot i aquestes mancances, volen agrair als professionals que els formen la dedicació que tenen tot i veure la sobrecàrrega de feina: «però no hi ha prou tutors per cobrir els residents que estem formant-nos en les diferents unitats docents i els que hi ha fan el que poden molt cops a costa d’hores extres».

    Celebren doncs que convocatòries com les que s’han donat aquests dies hagin comptat amb una participació tan àmplia però entenen que «la reivindicació dels valors de l’AP és quelcom que es va donant des que existeix la Capçalera». Per tant, ara seguiran en la mateixa línia: «promovent els valors de l’Atenció Primària» i treballant en xarxa, ja que «la part maca de tot això és que són respostes espontànies dins de valors comuns que es comparteixen també amb altres companys que estan a Andalusia o al 12 d’Octubre a Madrid fent vaga a les urgències».

  • Metges de Catalunya desconvoca la vaga de metges després d’arribar a un acord amb la Generalitat

    Arriba el quart dia de vaga i el quart dia de negociacions i amb ell l’acord que ha confirmat el conseller Chakir El Homrani i que explicaran més detalladament en roda de premsa al llarg del vespre. El que ha avançat el conseller a la sortida de l’última reunió que ha mantingut amb Metges de Catalunya és que tot i la «llarga negociació», «amb mediació i diàleg podem fer front a tots els reptes que tenim a la societat».

    Així, el conseller de Treball, ha anunciat l’acord, que ha arribat després que l’ICS presentés al sindicat un estudi detallat amb les sobrecàrregues de treball dels metges a cada ambulatori, acceptés garantir un mínim de 12 minuts d’atenció per pacient a les visites presencials i anunciés una inversió de 100 milions per a l’atenció primària.

    La consellera Vergés ha compartit a través del seu compte de twitter un missatge on assegura que «El Departament de Salut conjuntament amb tots els agents estem conjurats a millorar l’atenció primària i el nostre sistema de salut, sempre comptant amb els professionals. Tenim acord i tenim propostes fermes que ja comencen a implantar des d’avui mateix».

    Paral·lelament a això, el president de la Generalitat Quim Torra ha anunciat que “som a prop d’un acord amb els representants sindicals de la sanitat” durant La Nit de l’Ara. Durant les mateixes intervencions ha assegurat que “les reivindicacions que s’expressen al carrer” són “justes, lògiques, necessàries i oportunes. I, sobretot, legítimes”.

    La CGT demandarà a treball per vulnerar la llibertat sindical a la vaga de l’Atenció Primària

    Al mateix temps, la CGT ha anunciat que demà dia 30 de novembre registrarà una demanda contra el Departament de Treball al Tribunal Suprem de Catalunya per «incomplir les reiterades peticions de mediació que des de la CGT s’han realitzat durant la vaga d’Atenció Primària» a la que convocaven a tot el personal, col·lectius sanitaris i no sanitaris, que treballessin directament a l’ICS o per empreses concertades pel CatSalut.

    Denuncien que el departament de Mediació cités «només a una de les parts sindicals en el conflicte per encàrrec del conseller de Treball». Des de la CGT en una nota de premsa expliquen que consideren que «el Departament de Treball ha incomplert el seu paper neutral en els conflictes sindicals i ha participat de l’estratègia del departament de Salut». També consideren que la CGT «no ha tingut el mateix tracte en la realització de convocatòries de mediació i negociació que Metges de Catalunya, malgrat tenir una convocatòria pròpia i amn un àmbit de treballadors cridats a la vaga més ampli».

  • Salut repartirà 100 milions d’euros per estabilitzar la Primària mentre la vaga segueix en peu

    Tercer dia de vaga i també de negociacions. La secretària general de Salut, Laura Pelay; el director del Servei Català de la Salut (CatSalut), Adrià Comella, i el director gerent de l’Institut Català de la Salut (ICS), Josep Maria Argimon, han realitzat una roda de premsa on han explicat alguns dels acords als quals s’estava arribant i les mesures que des del Departament de Salut es començarà a implementar a partir de demà.

    La primera de totes elles es tradueix en la incorporació de 201 nous metges de medicina familiar i comunitària arreu del territori per pal·liar la quantitat de vacants existents a dia d’avui. Tots tres han reconegut que la sobrecàrrega és un dels factors que més perjudica l’atenció i el dia a dia laboral dels metges de primària. D’aquesta manera, han entès la necessitat de prendre “una sèrie de mesures a curt, mitjà i llarg termini per recuperar la confiança dels equips”.

    Adrià Comella les ha dividit en tres grans blocs. El primer de tots: realitzar contractació i donar una major cobertura per reduir la sobrecàrrega. En aquests sentit, en els propers mesos es contractaran 201 nous professionals i per a això es destinarà una inversió de 14 milions d’euros. A més, entenen que, més enllà de nou personal per a omplir places vacants, també cal invertir per poder cobrir les vacances dels professionals ja existents o altres esdeveniments com baixes laborals o dies de permís per formació o docència. Per aquesta cobertura, Comella ha explicat que es duplicarà la partida actual destinada dels 11 als 22 milions d’euros.

    D’aquesta manera, volen posar solució i millorar el temps d’espera, el temps que està el metge en contacte amb el ciutadà per tal de poder fer un bon diagnòstic. Per Comella, així es permetrà més òptimament a l’especialista “escoltar, pensar, poder estar tranquil i que això ajudi també al ciutadà a tenir la sensació d’estar ben atès”. A més a més, Comella considera que “lluitar contra la sobrecàrrega serà trencar amb la sensació de burn out que pateixen els professionals que també senten que han perdut prestigi professional”.

    Durant la roda de premsa han afirmat que la sobrecàrrega és un fet, ja que “hi ha metges que treballen més hores per poder atendre a la ciutadania o han de dedicar hores de formació docència o treball clínic”. La inversió total que es destinarà a treure sobrecàrrega entre una cosa i una altra pujarà doncs a 36 milions d’euros.

    Un segon bloc seria el de la millora de les condicions laborals, que si bé vindrà donat en disminuir la sobrecàrrega, incorporarà factors que ajudin a conciliar la vida familiar i la laboral, la conciliació interna dels equips, donarà la possibilitat de reducció de jornada. A més, es plantegen que, per tal que el col·lectiu recuperi la identificació, la tria del lideratge es farà a mitges entre l’administració i el propi equip que, en cas d’empat, tindrà l’última paraula. Comella creu que d’aquesta manera els lideratges estaran més reconeguts pels seus companys i els equips funcionaran millor.

    Argimon ha volgut afegir que les condicions de treball han de ser dignes també per aquells metges residents que acaben i la proposta implica acabar la residència al maig i al mes de gener ja tenir una plaça de treball fix. Les dades que ha aportat d’aquest últim any a la ciutat de Barcelona diuen que dels 36 metges que van acabar la residència, 29 es van quedar i els 7 restants van tornar als seus llocs d’origen.

    Una altra de les idees implica reduir dins els consultoris la feina burocratitzada al mínim per centrar-se més en el treball clínic i, “alhora, treballar per apoderar més el treball del metge d’atenció primària”. Per tal de facilitar l’autoorganització dels Equips d’Atenció Primària, tot disposant d’un contracte programa propi i poder desburocratitzar s’invertiran 4 milions d’euros. A més, aplicarà una partida de direcció per objectius que implica tant a metges com infermeria de l’atenció primària i de l’atenció hospitalària. En aquest cas, per recuperar el 100% de la direcció per objectius, l’esforç pressupostari que s’hi dedicarà és de 48 milions d’euros.

    Altres inversions que realitzaran són 8 milions d’euros en concepte de reconeixement de la carrera professional i per a millorar la retribució dels serveis de guàrdia d’urgències i una partida de 3,2 milions d’euros exclusivament per la primària dins el Pla Integral d’urgències de Catalunya (PIUC).

    I, amb tot, la suma d’inversió que realitzarà l’ICS puja gairebé als 100 milions. Una inversió que consideren que respondrà a les demandes que els professionals que estan aquests dies als carrers estan exigint.

    Des de Salut han valorat molt positivament les converses que en aquests moments encara es mantenen. Josep Maria Argimon ha opinat que en aquests moments els «dos posicionaments es troben cada cop més a prop». Alhora ha aportat que «si només haguéssim volgut aturar la vaga el més còmode era signar» i ha explicat que «en les actuacions que tenen un preu darrere ens vam posar d’acord molt ràpid» i ha criticat que «en una vaga no és habitual parlar del model».

  • Les mobilitzacions de la Sanitat arriben a les portes del Parlament: “només demanem temps per als malalts”

    En el tercer dia de vaga del personal sanitari de l’Atenció Primària i els metges de la xarxa sanitària concertada el destí era el Parc de la Ciutadella, davant del Parlament. Convocats per Metges de Catalunya, CGT i Rebel·lió Primària, metges de la primària i de la concertada i personal sanitari de tota la primària, han pressionat durant tot el matí fins arribar a les portes de l’edifici després de trencar un cordó policial.

    Al crit irònic de «No ens pegueu, que no hi ha prou metges», el personal sanitari que segueix tenaç en les seves demandes, s’ha enfrontat al cordó d’antidisturbis dels Mossos d’Esquadra que, en veure’s desbordat, ha hagut de retrocedir. Potser perquè no s’ho esperaven, han hagut de conformar-se en protegir la porta principal del Parlament.

    Aquesta empemta entre els concentrats ha arribat al mateix temps que ho feien els Bombers de la Generalitat en una manifestació, ja que ni el departament d’Interior ni el d’Economia donen resposta a les seves reivindicacions de més personal i fons per renovar equipaments i vestuari. La trobada ha deixat imatges tendres quan un bomber ha col·locat al costat d’un ninot encès on s’hi podia llegir ‘D.E.P Bombers cremats’ una pancarta que afirmava ‘Retallar la sanitat mata’.

    Així, tot i que ahir la reunió de mediació per posar fre a la vaga acabés de nou entrada la matinada i que hi hagi incertesa en l’ambient, els participants de la concentració no han deixat en cap moment de mostrar-se enèrgics i plens d’esperança. El que volen, són idees compartides que creuen de fàcil solució: «només demanem qualitat, temps per al malalt i prou gent per treballar; no demanem gran cosa més… bé, i un sou digne també que ens l’han retallat molt».

    Personal sanitari trenca el cordó policial a les portes del Parlament / Carla Benito

    Metges, infermers i la resta de personal defensen que ho fan pel conjunt de la ciutadania, per millorar una sanitat que, si s’ha de vendre com de qualitat, ha de guanyar en seguretat en l’assistència. Una seguretat que es donarà si s’aconsegueixen algunes de les reivindicacions clau: més temps per pacient significa garantir els 12 minuts com a mínim. Per què 12? Un metge d’atenció primària té 5 hores i 6 minuts d’assistència i si ho divideixes, dona els 28 pacients al dia que es volen estipular com a màxim de visites.

    En aquest sentit, Núria López, metgessa de capçalera de Lloret de Mar de la Primària concertada i delegada sindical de Metges de Catalunya explica aquesta necessitat dels 12 minuts per atendre els pacients bé. Que no es tinguin, implica que ara visiten un promig molt més elevat del normal de pacients. «La qualitat assistencial és bona pel sacrifici que fan molts metges però la vida laboral que portem, 43 pacients per dia de mitjana, és estressant, ho passem malament i  ho patim pels nostres pacients», explica la doctora López. A més, també demana més formació. Ara mateix disposen de 20 hores anuals però apunta que aquestes «es queden curtes» i que, a més, tenen una hora al dia «però com les consultes són eternes, mai es pot assistir».

    Pediatria també ha estat presents a les mobilitzacions, Ana Ramírez i Maria Elena Ramírez són metgesses pediàtriques a l’Atenció Primària. «Tenim molts pacients  perquè tenim menys de 5 minuts per cadascun. Demanem una digna atenció cap al pacient, res més», han apuntat al mateix temps que han valorat que els hi agradaria que la població també els recolzés en aquesta lluita, ja que ho fan per ells.

    Per la seva banda, pel que fa als hospitals de la concertada, Mercè Jiménez, especialista en anestesiologia i clínica del dolor, denuncia que a ells se’ls considera públics només per no pagar-los. Es suma a denunciar que la pressió assistencial és increïble també perquè no para de marxar personal alhora que no en ve de nou perquè «fan contractes molt precaris, insultants, de 12 euros l’hora un especialista». «La gent no ens ve, no ens queden metges i la pressió assistencial és brutal, mantenint el mateix nivell d’exigència… Estem esgotats», comenta Jiménez que, tot i això, valora molt positivament la vaga.

    Bombers i personal sanitari s’han trobat a les portes del Parlament / Carla Benito

    El seguiment de la vaga es manté

    Segons la Generalitat, el seguiment de la vaga durant aquesta tercera jornada ha estat d’un 38% i segons Metges de Catalunya d’un 74,4%. Aquesta diferència es deguda a que la Generalitat comptabilitza els serveis mínims com a metges que no han anat a la vaga i MC els posa en el gruix que sí han fet aturades. Normalment les dades de seguiment de vaga es calcula sense tenir en compte els serveis mínims establerts, ja que es desconeix la voluntat d’aquests. Segons aquesta fórmula, el seguiment de la vaga d’aquest tercer matí de vaga ha estat d’un 60,4%.

    Els serveis mínims decretats per aquesta tercera jornada han estat de normal funcionament a les urgències de CUAP, PAC i PADES, a les unitats especials, en l’atenció als malalts ingressats, en l’activitat quirúrgica inajornable i els tractaments de radioteràpia i quimioteràpia en situacions rugents i en el transport sanitari per atendre totes les urgències, el tractament oncològic, diàlisi i oxigenoteràpia, així com sistemes d’emergència.

    En el cas dels serveis de medicina de família i pediatria, ginecologia (amb els serveis inajornables d’ecografia del primer i segon trimestre d’embaràs i interrupció voluntària de l’embaràs), odontologia i centres penitenciaris en torns diürns, es garantirà el 33% de la plantilla. Pel que fa als serveis penitenciaris en torns nocturns es garantirà la totalitat de la plantilla.

    Pel que fa a la resta de serveis, funcionaran com en un dia festiu, excepte als centres on la plantilla sigui igual a la dels dies laborables, on passarà a ser del 50%.