Segon dia de vaga i la institució a interpel·lar ha estat el Departament de Salut situat a Travessera de les Corts. Rebel·lió Atenció Primària, la Confederació general del Treball (CGT) i Metges de Catalunya (MC) convocaven a les 11 hores a metges de la xarxa sanitària concertada i a tot el personal de l’Atenció Primària.
La mobilització, amb una mica més de sol que el rebut durant la primera de les cinc jornades de vaga, ha mantingut el caire reivindicatiu i de denuncia. MC convocava així una concentració unitària de facultatius de la sanitat pública i concertada amb motiu de la segona jornada de vaga per exigir millores assistencials i laborals al sistema de salut. Per la seva banda, CGT i Rebel·lió Primària convocaven a tot el personal, més enllà dels metges, de l’Atenció Primària.
A l’inici de la concentració, un grup de 24 metges i metgesses han construït un mur de 2,40 metres d’alçada, amb caixes de cartó, on es llegia el lema “Dignitat i respecte”. En acabar, el personal de l’Atenció Primària ha improvisat una assemblea a la gespa del Departament que havia de celebrar-se inicialment dins el CAP Raval Nord, al centre de la ciutat. Per la seva banda, els metges de la xarxa sanitària concertada han iniciat una marxa i han tallat els carrers de Travessera les Corts, Carles III i la Diagonal.
Aquesta segona jornada ve després d’una tarda de negociacions entre el sindicat Metges de Catalunya i l’Institut Català de la Salut amb Treball per trobar una sortida a la vaga. Una reunió que va durar des de les 16 hores fins quarts de dues de la matinada i va acabar sense cap acord. Cal recordar que Treball en cap moment ha citat a la GCT a aquestes meses de negociació i el sindicat denuncia aquesta situació i que no se’ls consideri un interlocutor vàlid tot i que convoquin a vaga.
Ara per ara, l’únic que es sap és que aquesta tarda tornarà a haver-hi taula de negociacions però com la CGT segueix sense estar convidada, la vaga seguiria tot i que un acord entre MC amb Treball es donés.
Salut celebra el transcurs de la vaga sense cap incidència i assegura està proposant mesures per millorar l’Atenció Primària
El Departament de Salut ha explicat que el primer dia de vaga als centres sanitaris catalans s’ha desenvolupat sense incidències destacables. Han volgut destacar que els serveis mínims han garantit en tot moment l’atenció als dispositius urgents, que en el cas de l’atenció primària s’ofereix als centres d’urgències d’atenció primària (CUAP) i als punts d’atenció continuada (PAC). També ha funcionat amb normalitat el servei del Programa d’atenció domiciliària i equips de suport (PADES). A més, afegeixen que la central de trucades de l’atenció primària de l’Institut Català de la Salut (ICS) ha tingut la mateixa activitat que un dia normal.
Paral·lelament al que passa als centres, les negociacions per assolir un acord que desconvoqui l’aturada segueixen obertes. El director gerent de l’ICS, Josep Maria Argimon, va explicar algunes de les accions que es posen en marxa per afrontar els reptes de l’atenció primària. Entre la quarantena de mesures previstes, Argimon va parlar sobre la incorporació de 201 metges i metgesses de família per cobrir les necessitats actuals de plantilla i poder assolir l’objectiu d’un temps mig de visita de 12 minuts en una jornada diària d’assistència de 5 hores i 6 minuts.
L’ICS argumenta que la institució té el pressupost necessari per poder contractar nous professionals però que si no ho fa és perquè no existeixen, com a mínim a la borsa de treball de l’ICS. Per aquest motiu, i fins que no es trobin nous professionals, l’ICS proposarà que aquells professionals que ho vulguin podran augmentar el nombre de pacients que tingui assignats a canvi d’un increment de salari proporcional a aquest augment. Una altra de les mesures que ja explicàvem fa uns dies, és la possibilitat de contractar professionals extracomunitaris que hagin fet la residència a Catalunya i l’oferiment de la continuïtat laboral a professionals més grans de 65 anys, amb uns horaris i unes condicions adaptades.
Alt seguiment de la vaga per part de metges durant tota la jornada
Segons el Sindicat de Metges, el 77,3% dels facultatius que podien seguir l’aturada, perquè no estaven cridats a fornir els serveis mínims, van fer vaga durant la primera jornada. La xifra contrasta amb la facilitada per Treball que redueix la participació.
Les dades que es van traspassar des de Govern fixaven que en els centres d’atenció primària de l’Institut Català de la Salut (ICS) la vaga durant el torn de matí va tenir un seguiment en el personal mèdic d’un 44,76% i una afectació a la resta de la plantilla del 4,15%.
Pel que fa a la vaga convocada a l’atenció primària als centres concertats, el seguiment en el total de plantilla asseguren que va ser del 16,19%. I finalment, el seguiment als hospitals concertats per part del col·lectiu mèdic va ser d’un 14,66%, en salut mental d’un 4,60% i en sociosanitaris del 5,73%.
Durant el torn de tarda, el seguiment en el personal mèdic va ser d’un 48,42% i una afectació a la resta de la plantilla del 6,92%. Als centres concertats de l’atenció primària, el seguiment en el total de plantilla va ser del 35,14%. I finalment, el seguiment del col·lectiu mèdic als hospitals concertats va ser d’un 9,09%, en salut mental d’un 1,81% i en sociosanitaris del 10,31%.
L’afectació de la vaga als centres d’atenció primària ha provocat un descens del 54,99% de les visites
Una altra de les notes que Salut ha fet publiques estudia el percentatge d’activitat que s’ha donat als centre d’atenció primària. Les dades que facilita Salut xifra que, des de les 8h fins a les 17h del primer dia de vaga, l’activitat ha disminuït un 54,99% de visites (un 55,98% de visites de medicina de família i un 49,70 de pediatria).
Per regions sanitàries, la disminució ha estat heterogènia (des del 26,6% al 62,3%) i faciliten un quadre per explicar-ho:
Un 77,3% dels metges de família, pediatres, odontòlegs i ginecòlegs de l’atenció primària de l’Institut Català de la Salut (ICS) ha secundat la primera de les cinc jornades de vaga convocada per Metges de Catalunya (MC), per la Confederació General del Treball (CGT) i per Rebel·lió Atenció Primària per exigir millores assistencials i laborals al primer punt d’accés del sistema de salut. En l’àmbit de la sanitat concertada, el seguiment als hospitals, centres d’atenció primària (CAP), centres sociosanitaris i centres de salut mental, gestionats per les patronals Unió Catalana d’Hospitals (UCH), Consorci Associació Patronal Sanitària i Social (CAPSS) i Associació Catalana d’Entitats de Salut (ACES), ha estat del 73,5%.
Un cop ha finalitzat la concentració a les portes i a l’interior de l’ICS, Rebel·lió Primària ha organitzat una assemblea per a tots els treballadors de l’Atenció Primària al CAP Raval Nord, situat a prop de plaça Universitat. Per la seva banda, Metges de Catalunya ha iniciat una manifestació fins les portes de la Unió Catalana d’Hospitals situada al carrer València amb Bailen col·lapsant tot el centre de Barcelona al seu pas.
La marxa ha finalitzat amb una acció simbòlica on un dels membres del comitè de vaga ha preguntat als assistents «Qui voleu que decideixi la vostra salut? Fonendos o maletins?».
«Qui voleu que decideixi la vostra salut? Fonendos o maletins?»: MC acaben la mobilització a les portes d’una de les patronals / Carla Benito
La xarxa sanitària concertada clama contra el segon conveni col·lectiu del SISCAT
Metges de Catalunya ha quantificat d’»èxit» la mobilització i insta a l’ICS i les patronals de la sanitat concertada – Unió Catalana d’Hospitals (UCH), Consorci Associació Patronal Sanitària i Social (CAPSS) i Associació Catalana d’Entitats de Salut (ACES) – a “escoltar el clam dels facultatius i atendre les reivindicacions legítimes i necessàries per millorar l’assistència als pacients i dignificar les condicions laborals dels professionals”.
Unes condicions que Antoni Pessarrodona, ginecòleg especialitzat en oncologia, denuncia d’una alta pressió assistencial: «ja no ens queixem tant del sou, perquè d’això ja ens hem acostumat, però no pot ser que estiguem tan mal valorats pels gestors». A més, ha criticat les conseqüències que pot arribar a tenir la falta de temps tant pels treballadors com per als pacients, qui veuen reduïda la qualitat de la seva assistència i també per tant la seva seguretat.
Per la seva banda, Maite Clemente, que és metge anestesista, denuncia que en alguns centres com ara en el seu s’ha creat un conflicte al voltant de les guàrdies. El problema es divideix en tres característiques: que les hores de guàrdia no es cotitzen, «mentre que policies i bombers sí que ho fan»; que l’hora es paga a un preu inferior a l’hora ordinària; i que els estan obligant a retornar les hores de lliurança. Clemente explica que en sortir a les 9 hores de treballar, després de dur 25 hores seguides, no se’ls hi considera el dia de lliurança com un dia treballat. D’aquesta manera, se’ls hi acumulen hores a deure a l’empresa. En concret, un total de 4 hores per cada guàrdia, ja que les 4 restants per completar la jornada laboral van aconseguir guanyar-les. Mesura que segueix semblant insuficient.
Aquests arguments són alguns dels que trobem entre les reivindicacions principals dels metges de la concertada que no estan satisfets amb el segon conveni col·lectiu del SISCAT signat el 21 de novembre per part de les patronals sanitàries i els sindicats CCOO, UGT i SATSE.
Així ho ha volgut explicar Xavier Lleonart, president del sector d’hospitals de Metges de Catalunya i membre del comitè de vaga al finalitzar la manifestació:
Les reivindicacions principals del sindicat de Metges de Catalunya serien:
Equiparar la jornada laboral anual dels facultatius (1.688 hores) a la que fan la resta de col·lectius professionals del conveni SISCAT (1.620 hores).
Regular el règim de jornada, distribució horària i descansos dels facultatius.
Fixar un límit màxim del número de visites diàries i un temps mínim per a atendre els pacients en l’atenció primària concertada.
Recuperar el poder adquisitiu perdut en els últims 10 anys a conseqüència de les retallades.
Establir un preu per a l’hora de guàrdia mèdica de presència física que iguali el valor de l’hora ordinària de treball, tal com han sentenciat el tribunals de justícia.
Implantar l’equiparació salarial total dels facultatius d’assistència primària i d’hospitals, en tots els conceptes retributius.
Millorar les retribucions variables per objectius.
Millorar els drets de conciliació de la vida laboral, personal i familiar.
Incrementar de 20 a 40 hores el permís retribuït per a formació i recerca.
Incrementar les mesures de salut laboral, en especial atenció els riscos psicosocials i la protecció de les dones embarassades i lactants.
Després que la CGT i Rebel·lió Primària convoquessin a les 10h a les portes dels Centres d’Atenció Primària, la primera convocatòria unitària, juntament amb Metges de Catalunya, d’aquest dilluns 26 de novembre s’ha situat davant la seu de l’Institut Català de la Salut (ICS), al centre de Barcelona, el vestíbul del qual ha estat ocupat pels manifestants, exigint «menys discursos i més recursos». A mitjans de la jornada, el Departament de Treball de la Generalitat ha comunicat que el seguiment de la vaga a l’Atenció Primària ha estat d’un 44,7%. Dada que Metges de Catalunya ha xifrat en un 77,3%.
A l’inici de les concentracions, Carolina Roser i Javier O’Farril, membres del Comité de Vaga de Metges de Catalunya han recordat algunes cites de polítics catalans, «paraules i més paraules que es repeteixen, però la nostra realitat és el no-res». Així, han fet referència a afirmacions de personatges com l’exconseller Toni Comín, que va assegurar que «El pressupost de Salut prioritzarà l’Atenció Primària»; o de Josep Maria Argimon, director de l’ICS, que va arribar a afirmar que «la demanda de fixar un màxim de 28 visites diàries em sembla raonable».
Així, des de MC asseguren que s’ha convocat la vaga «perquè ens trobem al límit i ja no ens serveixen les promeses. Ja no ens alimenten molles, volem el pa sencer». Aquestes, doncs, són unes aturades que focalitzen en els pacients, «estem cansats de veure’ls patir per culpa d’un sistema incapaç de complir el que promet», han afirmat els membres d’MC, tot assegurant que el que necessitem és temps: «el temps per a nosaltres és el nostre bisturí». En aquesta línia, han finalitzat alertant l’ICS, el Departament de Salut i el Servei Català de Salut a «analitzar bé aquesta mobilització: encara sou a temps de ressucitar l’Atenció Primària».
Per la seva banda, Nani Vall-llosera, presidenta del FoCAP, ha valorat molt positivament el seguiment de la vaga: «al CAP de Casernes, on treballen 10 metges, 7 han fet vaga i 2 hi eren per serveis mínims, per tant, és com si només hagués treballat un». Però, a la vegada, Vall-llosera també ha lamentat que el seguiment a infermeria i administratius ha estat més baix, «és una pena que no haguem pogut treballar d’una altra manera per a fer-ho més global». Tot i així celebra que el dodecàleg que ha fet conjuntament Marea Blanca, La Capçalera i Rebel·lió Atenció Primària, tot i que inclou especificitats de metges, és global i les seves demandes van encarades a millorar l’atenció primària per a tota la ciutadania, a part d’incorporar demandes laborals.
Mobilitzacions del personal sanitari el primer dia de la vaga, durant l’ocupació de l’ICS | Carla Benito
Una setmana de mobilitzacions
Comença així una setmana de vaga que reclama millores immediates per a l’atenció primària i per al conjunt del sistema sanitari. La precarietat, la pressió assistencial, les condicions tècniques i d’infraestructures, la reducció de salari i les possibilitats d’accedir a carrera professional són alguns dels motius que han empès a Metges de Catalunya i a la CGT juntament amb Rebel·lió Primària a convocar aquesta vaga. Per la seva banda, la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC) convoca vaga total a la sanitat focalitzada el dia 29 de novembre i la Intersindical-CSC convoca vaga de l’Atenció Primària de l’ICS, també el 29 de novembre d’afectació a tot el personal i totes les categories.
Així, ens trobem davant d’una setmana de vaga que començava a prendre força fa tan sols 20 dies, mitjançant la convocatòria als metges de l’Atenció Primària de l’Institut Català de la Salut sota el lema “Atenció Primària digna i respectada”. Una aturada, a la qual estan cridats a sumar-se els metges de família, pediatres, odontòlegs i ginecòlegs dels 288 equips d’atenció primària (EAP) de l’ICS, per exigir millores assistencials i laborals que frenin la precarització progressiva del primer nivell assistencial.
Els motius pels quals Metges de Catalunya ha arribat a convocar a la vaga a 5.700 professionals de l’Atenció Primària són diversos però els objectius estan molt focalitzats. A nivell de càrrega i qualitat assistencial, els professionals reclamen recuperar la plantilla mèdica anterior a les retallades, limitar l’agenda assistencial a un màxim de 28 visites diàries, assignar un temps mínim per les visites, fitxar una ràtio màxima de pacients, exigir el compliment dels terminis legals de referència i oferir totes les places de formació sanitària especialitzada MIR.
Mobilitzacions del personal sanitari el primer dia de la vaga | Carla Benito
Els professionals sanitaris elaboren un dodecàleg de reivindicacions
FoCAP, Marea Blanca, Rebel·lió Primària i La Capçalera han signat una nota conjunta on manifesten que aquesta convocatòria per part dels sindicats CGT i Metges de Catalunya no ha estat cap sorpresa. Han defensat que les seves entitats «fa anys que denuncien que l’atenció primària es mor, que els professionals que hi treballen no poden sostenir més temps la situació crítica en què ho fan i que, així, perilla el sistema sanitari i l’atenció a la salut de la població».
En aquest sentit asseguren que «la vaga d’atenció primària va molt més enllà d’una reivindicació laboral legítima», ja que «ens ho juguem tot com a professionals i com a usuaris de la sanitat pública». Juntament a aquesta idea, han compartit un dodecàleg de reivindicacions:
Increment del pressupost per a l’Atenció Primària (entesa com a Equips d’Atenció Primària) fins al 25% de la despesa en el Sistema Sanitari. Que aquest increment sigui del 20% ja en els pressupostos de l’any 2019.
Recuperar la dotació de personal (metgesses, infermeres, personal administratiu i treballadores socials) que els EAP tenien l’any 2010, dotant-los amb personal suficient, i cobrint absències per baixes, vacances, jubilacions i altres. Plantejar un increment suplementari d’infermeres de primària per fer front a l’envelliment poblacional i a les necessitats d’atenció domiciliaria.
Condicions de treball dignes per a tot el personal dels EAP. Contractes mínims d’un any i accés de totes les professionals a la carrera professional, independentment del tipus de contractació.
Increment del 5% addicional del sou i recuperar el 5% del sou sostret des del 2010, així com les pagues extres de 2013-14 i els 9 dies de lliure disposició també perduts.
Tancament de tots els CAP a les 20 hores, facilitant la conciliació familiar dels treballadors i treballadores.
Accessibilitat efectiva de la població als seus propis referents en 48 hores, excepte en situacions d’absència d’aquests.
Temps de visita suficient per proporcionar als nostres pacients una atenció de qualitat, humana i que generi confiança.
Recuperar l’atenció integral i longitudinal a les persones, incorporant de nou als EAP les funcions sostretes per la creació de nous dispositius d’atenció (ESIC,…). Supressió d’aquests dispositius, tant si són del marc hospitalari com primari, i incorporació d’aquests recursos als EAP.
Potenciar el reconeixement social de la tasca de l’Atenció Primària i dotar-la de la capacitat d’incidir sobre tot el procés assistencial i les llistes d’espera dels serveis especialitzats, i amb bona coordinació amb els serveis socials i sanitaris.
Dissolució de les UGAPS i establiment d’unes direccions independents dels hospitals, democràtiques i triades a proposta dels EAP, i que mantinguin activitat assistencial dins del mateix EAP.
Reconèixer i potenciar l’atenció comunitària i totes les tasques adreçades a disminuir la medicalització.
Potenciar la participació efectiva de la ciutadania dins dels EAP promovent consells participatius en cada CAP
Comença una setmana de vaga al món de la sanitat. Metges de Catalunya convocava primer als metges de família treballadors a l’Institut Català de la Salut. Dies més tard convocaven també durant el mateix període als metges de la sanitat concertada dins el SISCAT.
Per la seva banda, CGT es sumava a la vaga i juntament amb Rebel·lió Primària convocava a tot els professionals de l’Atenció Primària i de la sanitat concertada a seguir-la. Per tant, el personal estatutari, el personal laboral, el personal funcionari i el personal en formació en els centres d’atenció primària de l’ICS podran fer vaga del 26 al 30 novembre.
A més a més, la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC) convoca vaga total a la sanitat i l’educació pública i una vaga parcial de dues hores a l’administració pel dia 29 de novembre i la Intersindical-CSC convoca vaga de l’Atenció Primària de l’ICS, el 29 de novembre d’afectació a tot el personal i totes les categories.
Recopilem els diferents articles, anàlisis, entrevistes i opinions que hem anat publicant respecte la vaga per tenir clares totes les claus i agents.
Cinc dies de vaga a l’Atenció Primària de l’ICS contra la precarietat laboral i professional del sector: Metges de Catalunya convoca a 5.700 professionals de l’Atenció Primària a la vaga els propers 26, 27, 28, 29 i 30 de novembre per exigir millores laborals i assistencials. La vaga començarà l’endemà que 1722 metges de família s’examinin per deixar la seva situació d’interinatge i aconseguir una de les 1343 places fixes públiques.
MC entrega a l’ICS 4.200 signatures per reclamar millores assistencials i laborals a l’atenció primària: El president i el secretari del Sector Primària ICS de MC han lliurat al registre de l’ICS les firmes de metges, pediatres, odontòlegs i ginecòlegs recollides des d’abans de l’estiu, en el marc de les accions de protesta que culminaran a finals de novembre amb cinc jornades de vaga –dies 26, 27, 28, 29 i 30
Els metges especialistes extracomunitaris que s’hagin format a Catalunya podran quedar-s’hi a treballar: El Govern ha eliminat el requisit de nacionalitat per accedir a un lloc de treball estatutari en determinades especialitats deficitàries i en determinats territoris del país. La mesura ajudarà a pal·liar la manca de metges en poder retenir professionals extracomunitaris formats a Catalunya. Salut assegura que això beneficiarà sobretot l’Atenció Primària.
Gràcies a peces fetes prèviament a la vaga sobre les demandes dels diferents col·lectius que integren la sanitat catalana podem entendre què i per què s’ha arribat a aquest punt:
El dèficit d’infermeres ja és un problema greu a Catalunya: La sanitat catalana necessita un 40% més d’infermeres per assolir la mitjana dels països avançats. Els Centres d’Atenció Primària i els hospitals haurien d’incorporar 17.753 professionals si es vol complir les xifres de la OCDE. L’ infermeria, a més, té plantejades des de fa anys una sèrie de reivindicacions. Aquestes són les claus del problema
El 30% dels metges catalans es jubilaran en els pròxims 10 anys: el relleu serà dona, jove i especialista: En els pròxims 10 anys es jubilaran el 30% dels metges que actualment es troben en actiu: el 40% d’aquesta xifra són homes mentre que de dones hi ha un 23%. La jubilació de la generació del baby boom compta amb relleu generacional però caldrà aplicar polítiques per mantenir-lo dins Catalunya per seguir mantenint el sistema.
Estudiar per aconseguir una plaça fixa a la primària de l’ICS suposa llistes d’espera i menys personal als CAP: El pròxim 25 de novembre 1722 metges de família s’examinaran per deixar la seva situació d’interinatge i aconseguir una de les 1343 places fixes públiques. Des de Metges de Catalunya valoren que si no s’hi presenta més gent és per la precarietat laboral que suposa treballar amb poc personal i amb un pressupost cada cop més baix.
La manca de pediatres a la Primària afecta a la sobrecàrrega, la qualitat assistencial i la conciliació: Avui en dia, un 30% dels nens que s’atenen a la primària de Catalunya no tenen un pediatre com a metge de referència, són places ocupades per metges de família. Ana Roca, vicesecretaria general del sindicat Metges de Catalunya -qui ha iniciat una recollida de signatures per reclamar millores en el model d’atenció-, assenyala que “algunes no estan ocupades per ningú, sent això més greu encara”.
Opinions i articles de col·lectius que focalitzen els motius de les demandes:
Punt de saturació: vagues i mobilitzacions a la vista: Juntes tenim molta força, demostrem-ho participant en les diverses convocatòries, però sobretot en la vaga dels dies 26-30 perquè és la que tindrà més impacte per forçar alguns canvis. No ens agrada fer vaga per no perjudicar els pacients i no carregar encara més les nostres agendes, però ara ens cal una mirada llarga i valenta que marqui un punt d’inflexió en les decisions de polítics i gestors per revitalitzar l’atenció primària pel bé de tothom. Per FoCAP
Ja ningú confia en les propostes de la nostra administració sanitària: Efectivament s’ha esgotat el crèdit i, sobretot, la paciència d’uns professionals farts de ser menyspreats a la pràctica pels que tenen la primera i major responsabilitat de garantir una atenció sanitària de qualitat, segura i satisfactòria per a tothom
L’Atenció Primària en lluita, sobren motius: La majoria són protagonitzats exclusivament pels professionals mèdics com és el cas de la vaga convocada per Metges de Catalunya, la vaga de metges de Màlaga i Huelva, i dels metges interins de Castella i Lleó que estan en vaga per la seva estabilitat laboral i contra el tancament dels consultoris locals dels pobles de la comunitat. Però també i, sobretot a Catalunya, hi ha lluites en què participen professionals d’AP i la ciutadania. Per FoCAP.
De debò falten metges?: L’emigració d’especialistes a altres països és una realitat. A partir de l’any 2011 es va disparar el nombre de metges i metgesses que sol·licitaven el certificat per poder treballar a l’estranger. És Catalunya qui lidera l’emigració de metges, seguida de Madrid i Andalusia. Per Francesca Zapater.
Es podria haver evitat la vaga de metges de primària?: Les demandes, no de noves millores sinó de correcció, encara que fos parcial, dels deterioraments soferts per la qualitat de l’assistència i de la vida dels professionals han estat tant reiterades com desateses pels nostres polítics i gestors
Es convoca vaga de metges i metgesses d’Atenció Primària: La convocatòria de vaga de Metges de Catalunya conté reivindicacions laborals pròpies del col·lectiu de facultatius, però també d’altres que suposen millores per a la resta de treballadors i per al conjunt de l’Atenció Primària. Per això considerem que seria molt positiu que tots els sindicats se sumessin a la convocatòria de la vaga. Per FoCAP.
Al mateix temps que s’estava duent a terme la cinquena reunió negociadora amb el comitè de vaga, una carta siganda pel director gerent de l’Institut Català de la Salut (ICS) arribava a tota la plantilla de facultatius d’atenció primària. El text era un document de mesures anomenat «Accions de Millora a l’Atenció Primària de l’ICS».
Com a resposta a aquesta carta que arriba per evitar la vaga de cinc dies a la que els metges de l’Atenció Primària de l’ICS estan convocats la setmana vinent, del 26 al 30 de novembre, Metges de Catalunya ha acusat l’ICS de «joc brut» per, al seu entendre, «difondre un document de mesures al marge de l’àmbit de negociació».
En un comunitat, el sindicat ha explicat que va tenir consciència del document en un recés de la reunió en ser avisats per altres facultatius. Després que això passés van abandonar la trobada manfiestant que l’actuació de l’ICS «era poc seriosa i impedia continuar amb les converses en aquell moment». A més, també han afegit que no valoraran les mesures fins que l’ICS no les presenti en la seva totalitat en la mesa de negociació.
Tot i el que des de MC entenen que és un intent de desmobilitzar, han assegurat i adverit l’ICS que amb aquesta estratègia «no aconseguirà desincentivar o desunir el col·lectiu mèdic». En aquest sentit, la convocatòria seguirà endavant amb totes les seves demandes encaminades a «garantir la qualitat de l’assistència i la dignitat de les condicions de treball».
Aquest document no ha sorprès només als qui es trobaven dins la reunió, des de Rebel·lió Atenció Primària han manifestat que el text que s’ha enviat a tots els treballadors «ni de bon tros satisfà les demandes que fem».
L’AIFiCC ha manifestat invisibilitat de les infermeres en les estratègies proposades
Davant la darrera proposta de l’ICS, l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC) denuncia que la infermera familiar i comunitària «està absolutament oblidada» en el document que l’Institut Català de la Salut ha fet arribar en les darreres hores als professionals de la institució. Entenen que el text planteja un pla de xoc «clarament esbiaixat on no es posa en valor el treball en equip ni molt menys l’aportació de la infermera a l’atenció primària de salut».
En expressar això han volgut ressaltar que les infermeres representen aproximadament el 30% dels professionals dels centres d’atenció primària de salut i que les càrregues assistencials no les pateix un sol col·lectiu. Donat que entenen que el malestar és general, creuen que «buscar solucions únicament a les necessitats d’agenda dels metges pot generar més desequilibris i malestar en el sí dels equips».
Des de l’AIFiCC han manifestat la importància de les infermeres com professionals claus dins el sistema de salut donades les demandes i les necessitats de la població actual. En aquest sentit creuen que no es pot fer front a aquesta realitat amb «uns ratis d’infermera per habitant molt per sota dels desitjables», ja que aquest fet «pot posar en risc la qualitat de l’atenció a les persones que s’atenen a les consultes i a la comunitat». Donat que en el document de l’ICS es fa referència a ratis per professionals, han valorat que el càlcul que es dóna, sense tenir en compte les necessitats reals de la població, «és una mesura poc realista i que respon a una situació i demanda exclusiva d’un sol col·lectiu». A més, també denuncien que la manca d’infermeres que va quedar palesa durant el darrer Fòrum de profesionals no queda reflectida en el document de l’ICS.
Finalment, l’AIFiCC també ha volgut posar de manifest que «si bé la primera Reforma de l’atenció primària va passar per la creació de l’especialitat de medicina familiar i comunitària, cal urgentment una segona reforma de la l’atenció primària de salut on s’aposti per un treball en equip real i on la clau de la transformació passi clarament per donar valor a les competències adquirides per les infermeres a través de la seva especialització en infermeria familiar i comunitària».
Parlem amb el secretari general de Metges de Catalunya, Josep Maria Puig, sobre les jornades de vaga que venen i aprofitem perquè ens faci una radiografia del panorama sanitari i les causes que han provocat arribar fins aquí.
Fa temps que es denuncia un deteriorament del sistema sanitari però progressivament les reivindicacions i demandes han anat en augment. Per què ara aquesta vaga?
Ja prèviament teníem una situació d’infrafinançament. Espanya al començament dedicava al voltant del 6,7% del seu PIB a la sanitat pública mentre que Europa estava al voltant del 7,5%. Ja hi havia una diferència. La crisi el que va es agreujar aquest infrafinançament crònic i castigar els professionals en general i específicament els metges. Tothom va tenir el 5% del decret del Zapatero però als metges, a més, se’ls va anul·lar o se’ls va reduir a la meitat la direcció per objectius o la carrera professional. De forma global el metge ha perdut al voltant del 30% del seu sou en aquests anys sense tenir en compte l’IPC que ha estat del 9,7%.
A més de disminuir els ingressos ha augmentat la feina i això és una combinació mortal. La sanitat ha perdut uns 5.000 treballadors i, d’aquests, 900 són metges a Primària. Metges que han anat desapareixent per jubilacions, per contractes temporals que no s’han renovat… però metges que atenien cada dia. Per tant, la sobrecàrrega de treball cap els altres ha anat en augment perquè, a més, la població ha anat envellint i cada cop hi ha més patologia crònica que carrega les consultes. Això s’ha barrejat amb una tecnologia que ha quedat obsoleta, que no té la mateixa qualitat per fer diagnòstic.
Així doncs, diners que s’han deixat de percebre, la sobrecàrrega, l’obsolescència de la tecnologia i encara hi ha un quart punt: la precarietat que dóna molta inestabilitat a la gent, a qui de tant aguantar se li ha anat creant cada cop més malestar.
Trobaries un focus concret com a detonant de per què ara?
En el cas de la Primària és més fàcil determinar el per què. La metropolitana nord, que és una de les àrees més castigades, amb menys gent que té mútues com alternativa, on van tots a la seguretat social, hi ha més sobrecàrrega. Ells van plantejar una vaga fa uns mesos però no es va dur a terme per una negociació amb l’ICS on es donaven possibilitats d’alleugerir la pressió. L’administració això no ho ha complert i la gent està més tipa alhora que a ells els hi ha tret credibilitat. És molt important tenir present que l’Administració no té crèdit. Quan algú no té crèdit, paga al comptat. Així, ara el que exigim de l’Administració es que pagui al comptat, no que creï meses per analitzar res al cap d’un any…
La visió és que sempre ens han pres el pèl però això dels últims 8 anys ha estat extraordinari i la gent ha explotat. Per això s’ha dit prou.
Sí. Es farà després de l’examen perquè la gent està estudiant, vol treure’s la plaça, vol tenir un lloc fixe com qualsevol mortal.
Opineu que el Fòrum de diàleg professional que vol abordar la necessitat de professionals i del sistema sanitari públic de Catalunya pot ser efectiu?
Va tenir una primera i última reunió de moment. És cert que el món sanitari no és només una càrrega de feina i de sous, hem de planificar el futur, on som, què farà falta… Sí que hi ha feina a fer de planificació i aquests fòrums poden ser útils per això però hi ha coses que han de ser immediates. L’estabilitat s’està intentant corregir obrint oposicions però sobre altres aspectes com la càrrega no s’està fent res. El metge de capçalera que cada dia té més pacients a veure i veu que és absolutament insuficient se’n va a casa amb la sensació que ha fet malament la seva feina, a part del cansament físic que comporta. La gent està cansada tan físicament com psicològica I això té probabilitats de traslladar-se a la població en general. Jo si faig de metge i no tinc temps material potser el que depèn de mi va malament perquè si necessito proves complementàries, que trigaran mesos, el diagnòstic acaba sent més tardà.
A hospitals no s’ha patit la davallada en el número de metges, s’ha mantingut estable. No hi ha el que caldria però no ha perdut. El que sí ha perdut en canvi és infraestructura: mil llits des de l’inici de la crisi. Això significa que quan t’arriba gent a urgències que pel diagnòstic ha d’ingressar però no té llit, el que fas és deixar-la a urgències fins que un llit s’alliberi i mentrestant urgències es converteix en una mena d’apèndix de l’hospitalització. que es es col·lapsi no té a veure amb que hi vagi més gent del compte, culpabilitzar la gent és un error. Quan algú va a urgències i no toca, per exemple un constipat d’algú de 25 anys, al final en menys de dues hores ja és fora. El problema està quan arriba algú que s’ha de quedar i no tens lloc on posar-lo. Aquests mil llits estan provocant el col·lapse d’urgències, no l’excés d’ús dels usuaris.
Josep Maria Puig, secretari general de Metges de Catalunya / Diari de la Sanitat
Pel personal a més ingressar algú vol dir corre: a raigs que em facin la prova perquè em facin un diagnòstic i cap a casa. Això crea una sensació que davant d’un pacient has de fer el que puguis, posar pedaços i enviar cap a casa perquè a baix hi ha gent que ha d’ingressar.
Tot el sistema està molt tensionat però que Primària vagi cap a la vaga significa tensionar encara més els hospitals. Si ja de normal tots els hiverns ens hem quedat col·lapsats i amb dies d’espera per ingressar, ara imagini’s que els CAP deixin de funcionar. Si primària para pot passar que els hospitals, on també hi ha molta pressió, es desbordin i diguin ‘ei, jo també’ perquè tothom està tip. Hi ha doncs la possibilitat que hi hagi un efecte dominó. Això acaba posposant proves de diagnosi, proves complementàries, empitjorar les llistes d’espera, d’intervencions… s’hi ha de posar remei d’alguna manera perquè qui acabarà patint les conseqüències és la població. I les conseqüències són morts per anar tard, per mal diagnòstics. Necessitem una reacció de les autoritats sanitàries que fins ara han recanejat en els pressupostos.
Com els valoreu?
Som la comunitat que ha retallat més en sanitat: al voltant del 10% i mirant la inflació estem en un 20% menys de poder adquisitiu mentre altres partides han crescut molt més. Els actuals pressupostos són prorrogats però en els anteriors tot i tenir un 7,5 d’augment generalitzat, a sanitat se li va donar només un 3,8. Això dóna un missatge de ningunejar, de pensar tu tira que nosaltres estirarem i deixa d’emprenyar. Hem vist despreci per part de tots els últims governs a través dels fets cap al benestar social.
Des de fa un any i mig la sanitat està en modo pausa. L’administració funciona perquè hi ha tècnics preparats, funciona en automàtic però no hi ha ningú que planifiqui, que digui cap a on anem i que posi totes les estructures al dia pels canvis que hi ha demogràfics i de patologia. Hem cronificat els càncers, infeccions com la SIDA, l’hepatitis… l’enfocament que teniem abans de malaltia aguda i som-hi cap a casa ha canviat i per tant el model ha de canviar. Cal planificació política i fa un any i mig que no fem res de tot això.
Repetidament es diu que si el sistema ha aguantat ha estat gràcies als professionals. Això us responsabilitza.
Això no és un només una frase. Quantifica, hem perdut un grapat de professionals i en el mateix període de temps la productivitat mesurable en visites i en intervencions quirúrgiques ha augmentat. Amb menys personal, més mal pagat, menys mitjans tan estructurals com tècnics, la producció ha augmentat. Això és el que fa dir que si els professionals no haguessin posat el coll això s’hagués enfonsat abans. Està en números però per molts segueix sent una cançoneta que no sap d’on ve. Clar, prefereixen dir-nos que som collonuts que no a més de maltractar-nos dir-nos que som uns dropos.
La sensació que transmeteu sovint és que us han posat dins una cadena de producció i això deshumanitza la professió.
Molt. No tens capacitat de tenir una interacció amb el pacient. La gent que pateix a més d’explicar-te símptomes necessita que te la miris, que li expliquis, que li donis una visió de futur més o menys esperançadora. Això requereix temps: el malalt ha de sentir-se escoltar, tu necessites explicar-te i fer-te entendre i això no són dos minuts. No tenim cap d’aquestes premisses ara sobre la taula. Són massa coses que vas lligant. Altres col·lectius haguessin explotat abans i d’una forma bàrbara però és aquesta responsabilitat que dius. Però la professió ens agrada i malgrat tot la immensa majoria tornaríem a fer de metges. Tot i ser una virtut això des del punt de vista de l’Administració és una debilitat perquè se n’han aprofitat i ara tenim una sanitat low cost.
Una empresa d’aviació low cost s’aguanta perquè al personal el paguen malament i a més duu la gent com a sardines. Nosaltres tenim la gent com a sardines en els ambulatoris, en els hospitals i els professionals mal pagats. Som un exemple fantàstic d’empresa low cost… El mateix passa amb l’educació i així estem creant una societat de futur vergonyosa i que no tirarà. És el model polític que tenim sobre la taula la que està fallant d’una forma estrepitosa.
De fet, i com comentaves abans parlant de Metropolitana Nord, fins el 32% dels catalans tenen una mútua contractada, sent la Comunitat Autònoma amb aquesta xifra més alta. No fixar mesures està creant encara més desigualtats entre classes?
Quan es parla de les diferències entre rics i pobres, entre classe mitja i classe mitja-baixa que ja ha quedat empobrida, la diferència en tot i en expectativa de vida es veu. La UE ho ha denunciat: a Espanya l’escletxa entre el 20% que té més i el 20% que té menys s’ha multiplicat per 8.
Amb el que ha passat a la sanitat pública, la sanitat privada ha vist des del 2009 un creixement d’un 9% més de gent que s’apuntava a les mútues. Un 9% és molta gent. A més a més, les primes, els ingressos que tenen, en aquests anys han augmentat un 24%. És a dir, no només han augmentat la quantitat de gent si no que les primes han pujat i per tant només ha pogut accedir la població del mig cap amunt. Deixar podrir la sanitat pública ha engreixat la sanitat privada en detriment dels que no tenen prou mitjans.
Això és un problema relatiu. És un problema gravíssim si seguim amb les mateixes polítiques que tenim ara damunt de la taula perquè aquestes polítiques han tingut conseqüències sobre els professionals i alguns el que han fet ha estat fugir d’aquesta crema. Som la comunitat autònoma que envia més gent a altres comunitats autònomes d’Espanya. Se’n va gent a Aragó on a final de mes el sou està aproximadament entre 500 i 1000 euros més al mes. Estem parlant de 7.000-8.000 euros més a l’any. Això és molt important. Tenen menys sobrecàrrega també. Se’n van també a València o a les Illes.
Som també la Comunitat Autònoma que demana més acreditacions a l’Organització Médica Colegial, a Madrid, perquè és preceptiu, per anar-se’n a treballar a l’estranger. El febrer d’aquest any en un portal de treball hi havia una oferta de més de 9.000 metges a Europa: França, Alemanya, Anglaterra, Suïssa i Txèquia. Són llocs atractius on d’entrada, només per passar la frontera, guanyes com a mínim el doble i la pressió assistencial és la meitat. Per què ens hem de quedar aquí? Estem ben formats, tenim prestigi a nivell europeu, el resultat de salut és molt bo, per tant un metge espanyol és welcome. Ja estem format, tenim experiència, som bons, escolti’m, “només els hem d’aprofitar, paga’ls bé”, diuen. Nosaltres paguem la formació universitària, que costa molts diners, paguem la formació de l’especialista i després se’ns en van a altres comunitats o a Europa. Ens ho hauríem de fer mirar que això sí que és malbaratament de diner públic, això sí que hauria d’anar a algun judici. Vostè és responsable per les seves polítiques.
I aquest és un altre dels fets que explica que hi hagi una por tremenda a que la generació de la baby boom arribem ara a la jubilació perquè som 8.600 professionals en 10 anys. Però mirem l’altra cara de la moneda, qui es forma a Catalunya? 1.100 especialistes MIR cada any. Multipliqui per 10: 11.000. Quants es jubilen? 8.600. On té el problema vostè? En que aquests no es quedaran. Aquí sí que tenim un problema i no perquè els què es jubilen sinó perquè amb els que formem no tenim capacitat de reacció perquè se’ns aniran cap a altres llocs. Per tant no tenim un problema, creem un problema, que és molt diferent. El discurs oficial és ‘ui que se’ns jubilen, ui que no formem prou MIR’ però no és veritat, el recanvi generacional està totalment assegurat. Ara, si vostè vol posar aigua en un colador, ja pot tirar aigua ja, que si no té una cosa estanca aquesta aigua se n’anirà, si no tota, molta. Tenim un problema? Depèn com ho miris.
Facultatius d’atenció primària davant la seu de l’ICS, a Barcelona, en l’entrega de signatures per reclamar millores assistencials i laborals / Metges de Catalunya
Hi ha algunes especialitats on costarà més cobrir les vacants si això no es reverteix?
Ara hi ha especialitats que tenen molta sortida a la privada com pediatria o anestesia doncs amb les circumstàncies en les que es treballa doncs cobren el doble, treballen dignament i poden fer bé la seva feina sense l’angoixa de veure si se’t passa una cosa dia rere dia. Primària clar que és deficitària. Quin interès té aquesta gent de fer aquesta bestiesa de vida laboral? Cap ni un. No troben gent per fer substitucions, diuen. Com vols trobar-los? Amb 40 malalts cada dia, mal pagats i en dos mesos ‘adéu, si te he visto no me acuerdo’? Això no pot ser desconegut pels polítics. Necessitar un fòrum perquè t’expliquin això vol dir que no anem bé perquè ho hem repetit temps i temps. L’anàlisi està fet, com a mínim està claríssim el que s’ha de fer amb immediatesa. Hem cremat tant l’ambient que o posem remei ja o ja podem planificar que no quedarà ningú.
Hi ha diferències doncs entre especialitats. Moviments en defensa de l’Atenció Primària en denuncien el desprestigi.
No té cap atractiu veure 40 malalts en un dia. Una tasca fonamental del metge és la seva formació continuada perquè hi ha avenços i necessita seguir estudiant cada dia, fer sessions per aprendre… tot això requereix un temps que no existeix i la professionalitat fa que això t’ho facis tu a casa teva i en el teu temps. Això suma més càrrega: arribes a casa de mal humor pel dia que has passat i no pots veure a la família perquè t’has de posar a estudiar per veure què li deu passar a un pacient amb qui no saps ben bé per on tirar perquè tampoc has pogut fer sessions per comentar-ho amb els companys.
Ja per tancar, pel que fa a la vaga, quines mobilitzacions teniu previstes de cara a la setmana vinent?
Estem definint que és el més oportú i que faci visibilitzar més entre la població com està la situació. Ho aprofitarem perquè la gent si fa vaga es pot mobilitzar sinó, amb els horaris que té de normal és impossible.
Creieu que hi haurà un bon seguiment?
S’ha anat coordinant el màxim possible però com no ho porta només una organització és difícil. Tenim 3.500 signatures d’un col·lectiu de 5.000 però això no vol dir que els 1.500 restants no hagin volgut signar sinó que potser són d’indrets on és més difícil arribar. D’aquests no sabem quants no han volgut signar i quants no han tingut ni l’oportunitat de fer-ho.
En tot cas, un 70% de professionals recolzen el que estem demanant, ara que després vagin a la vaga no ho podem saber. Estar d’acord amb les demandes no vol dir anar a la vaga perquè hi ha àrees que no viuen aquesta misèria. A Barcelona mateix hi ha àrees on el 70% de la població tenen mútues i per tant la pressió assistencial és menor. No tothom està igual d’escalfat ni motivat.
També heu rebut suport dels Col·legis de professionals i organitzacions com la Marea Blanca.
Sí. D’alguna manera el món sanitari entén perfectament que això hagi arribat a una situació que ningú desitja. Desqualificar aquesta vaga no té ni cap ni peus. Estem plens de raó. L’Administració ha de treure els diners d’on vulgui però ha de pagar al comptat, ha de deixar de demanar crèdit. És evident que això no és culpa dels que en aquest moment estan gestionant la sanitat però ells han heretat això però sabien on es posaven. Si no tenen intenció d’arreglar-ho seran igual de culpables. Són nous que hereten problemes vells però són herències volgudes, buscades. Si volen aquesta feina se n’han de responsabilitzar del que comporta.
A través del seu compte de Twitter, Gemma Tarafa, comissionada de Salut a l’Ajuntament de Barcelona, ha publicat una còpia de la declaració institucional del consistori per a la defensa i millora de l’atenció primària i comunitària de salut. En el text del tuit explicava: «L’Ajuntament ha aprovat per àmplia majoria una Declaració Institucional per defensar l’Atenció Primària de Salut i exigir a @salutcat (Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya) prioritzar-la en el pressupost, recuperar personal i condicions laborals, garantir cita prèvia en 2 dies. Treballarem per transformar-ho en fets».
L’Ajuntament ha aprovat per àmplia majoria una Declaració Institucional per defensar l’Atenció Primària de Salut i exigir a @salutcat prioritzar-la en el pressupost, recuperar personal i condicions laborals, garantir cita prèvia en 2 dies. Treballarem per transformar-ho en fets pic.twitter.com/bmHMj1lzBt
La Declaració ha estat aprovada en data 13 de novembre pels dos regidors no adscrits i tots els grups municipals (Barcelona en Comú, PSC, CUP, PP i Cs) menys per ERC i el PDCAT. Moviments socials de professionals i usuaris relacionats amb l’Atenció Primària com ara el SAP Muntanya han denunciat per xarxes que el motiu és no voler comprometre’s a augmentar el pressupost per al 2019.
I és que en aquesta Declaració institucional constituïda per 5 punts es demanava, entre altres aspectes, «incrementar substancialment el finançament de l’Atenció Primària de Salut en els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per l’any 2019, passant del percentatge actual de pressupost dins del Departament de Salut fins al 20% i progressivament cap el 25%, per poder fer front a les competències, objectius, necessitats i plantilles, inversions i qualitat d’un model primarista de la sanitat».
Aquesta demanda forma part del quart punt de la Declaració, on s’insta a la Generalitat, al CatSalut, a l’ICS i el Consorci Sanitari de Barcelona a complir amb això i també a restituir el personal que es va perdre «amb les retallades dels anys 2011-2014» i treballar per aconseguir «condicions de treball dignes i sense precarietat per a totes les treballadores dels equips d’Atenció Primària». A més, també se’ls insta a «establir per decret el termini garantit per l’accés per cita prèvia a la metgessa i infermera de referència en menys de 48 hores» i rebutjar la reducció d’horari de tarda de les consultes, «tot facilitant horaris racionals, amb millores per a la conciliació familiar dels treballadors». Al text indiquen que això només serà possible si es dota els EAP amb personal suficient.
Entenen que també és competència de Salut promoure l’atenció integral a la ciutadania a càrrec de professionals de la medicina i la infermeria referents per a tota mena de necessitats i des de l’Ajuntament insten a aturar la creació de nous dispositius que fraccionen l’atenció segons problemes o malalties.
Així, a proposta de la Marea Blanca de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona ha acordat en la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esport aquesta Declaració Institucional en defensa de la salut de la ciutadania. Entenent que «l’Atenció Primària i Comunitària està en situació crítica i no pot fer front de manera adequada a les tasques que li pertoquen dins del sistema sanitari», veuen que «quan l’AP és insuficient en pateix les conseqüències el pacient i tot el sistema, perquè arriben al nivell secundari problemes i demandes que no hi haurien d’arribar». En el text expliquen a més que actualment en els hospitals altament especialitzats, el 60% de les ugències que es reben poden ser ateses i resoltes en els centres d’atenció primària, «el que suposa un cost desproporcionat, ineficiència i més riscos per a la salut de la població».
Metges de Catalunya ha iniciat una recollida de signatures per a la millora assistencial pediàtrica en l’Atenció Primària de la xarxa pública de Catalunya. A la petició han redactat 19 mesures per abordar els problemes que caracteritzen aquest sector: la sobrecàrrega, la qualitat assistencial, la conciliació i l’aposta retributiva. La voluntat d’aquesta recollida de signatures que s’entregaran al Departament de Salut és plasmar quina és la situació de la pediatria a la Primària, què volen els professionals i què cal fer també perquè la primària sigui un àmbit de treball atractiu tant pels pediatres com pels metges de família.
Avui en dia, un 30% dels nens que s’atenen a la primària de Catalunya no tenen un pediatre com a metge de referència, són places ocupades per metges de família. Ana Roca, vicesecretaria general del sindicat Metges de Catalunya i pediatra al Centre d’Atenció Primària de Viladecans, assenyala que «algunes no estan ocupades per ningú, sent això més greu encara, ja que aquests pacients acaben sent visitats d’urgències o de manera espontània per altres professionals». Si no tenen ningú assignat és perquè no s’ha aconseguit cobrir aquesta plaça, cosa que passa sovint quan es tracta d’omplir les places de pediatria als CAP.
De fet, a través del manifest que acompanya la petició expliquen que assumir que la pressió assistencial és un fet normal en les consultes d’AP pot provocar un risc per a la seguretat clínica dels pacients i un esgotament inacceptable per als professionals. Ho afirmen perquè en una enquesta realitzada a més de 400 pediatres es veia com a resultat que el 85% creu que no dedica suficientment temps a cada visita, el 93% afirma que no té establert un límit màxim diari de visites i el 72% considera que són més propensos a emmalaltir a causa de les condicions de la seva tasca professional.
Si bé això anteriorment era més evident a mesura que t’allunyaves de Barcelona o de les grans ciutats ara ja passa arreu. Un exemple és el cas del CAP La Sagrera. Roca analitza que el de La Sagrera és un centre amb molta sobrecàrrega assistencial, un centre difícil per a la conciliació dels professionals que finalitzen la jornada a les 20 o a les 21 h de la nit dificultant així la vida personal i familiar. «Prefereixen treballar als hospitals on com a molt fan una guàrdia o una tarda i es treballa de matins», revela Roca.
En els centres més grans hi ha més pediatres, més infraestructures, s’està dins o més a prop dels hospitals, existeix una relació directa amb els centres de referència, es poden fer sessions formatives més sovint, hi ha més comunicació bidireccional per atendre millor els pacients, compartir decisions clíniques i protocols. Aquests serien els ítems que Ana Roca destaca d’entre els punts que els professionals millor valoren a l’hora de triar on treballar.
Que faltin especialistes a la primària implica una «sobrecàrrega notable que s’accentua més encara quan hi ha pediatres de vacances, de baixa o casualment fent una formació». Roca explica que els pocs pediatres que queden als centres s’omplen l’agenda de nens que vénen a visitar-se als quals no els hi poden dedicar més de 2-3 minuts: «això un dia s’aguanta per una catàstrofe, una epidèmia de grip… però no pot ser que cada dia la dinàmica assistencial de treball sigui aquesta». A més, els pediatres afirmen que la sobrecàrrega redunda directament en la qualitat assistencial. «En 3 minuts no pots fer un diagnòstic acurat, plantejar unes proves, parlar amb la família sobre què fer i quins símptomes d’alerta han de vigilar… això redunda directament amb la qualitat i amb la salut dels nanos que són la nostra responsabilitat», conclou Roca.
19 accions per garantir la qualitat assistencial, seguretat clínica pels pacients i una càrrega de treball assumible per als professionals
A la petició dirigida al Servei Català de la Salut que ha engegat el sindicat Metges de Catalunya, els facultatius pediatres d’Atenció Primària manifesten que l’atenció pediàtrica adreçada a la població infantojuvenil, dins de l’Atenció Primària (AP) de Salut, és un pilar bàsic del sistema públic de salut. Afirmen que la qualitat assistencial en el nostre model d’atenció pediàtrica d’AP és molt valorada per les pròpies famílies i també pels països de l’entorn. Entenen que el dret fonamental dels infants a la salut, i la seva atenció per part d’un pediatre de referència a l’AP, està actualment en risc per la manca de professionals, per les condicions de precarietat en què els pediatres han de desenvolupar la seva professió i per la sobrecàrrega assistencial a la qual el col·lectiu es veu sotmès de forma habitual. A aquesta situació afegeixen les dificultats per a la conciliació laboral i personal, les baixes retribucions i l’escassa activitat docent i de recerca que dificulten el desenvolupament professional.
Les mesures que els professionals pediatres d’AP insten a l’Administració a portar a terme són les següents:
Augmentar l’oferta de places MIR per a la formació especialitzada en pediatria, així com augmentar el temps de rotació dels residents per l’àmbit d’atenció primària entre 9 i 12 mesos.
Respectar una ràtio 1.000 pacients de població assignada per pediatra, reduint-la en funció del nivell socioeconòmic i la dispersió territorial.
Establir un límit màxim de 25 visites per torn.
Garantir el manteniment de la qualitat assistencial i la seguretat clínica de l’atenció mèdica fixant un temps d’atenció de 10-12 minuts per visita de cita prèvia, i de 20 minuts per visita derivada del Protocol d’Activitats Preventives, així com un temps per realitzar una visita no presencial o telefònica de 6 minuts.
Respectar en l’agenda diària de visites la proporcionalitat de jornada assistencial i no assistencial, dins la jornada efectiva, segons la Resolució TRE/2579/2008, de 14 de juliol.
En cas d’insuficiència de pediatres necessaris per mantenir les ràtios de població assignada del punt 2, o en cas de dèficit de professionals per altres motius (jubilació, baixes laborals, vacances, permisos, temps de formació, etc.) que impedeixi la correcta atenció mèdica dels pacients, els professionals podran, de manera voluntària, ampliar la seva agenda d’atenció pediàtrica amb la compensació indicada d’acord amb el mòdul de retribució variable que va aprovar la Comissió Executiva (CE) del Consell d’Administració de l’ICS en sessió celebrada el dia 29 de juny del 2017. De la mateixa manera, es podrà ampliar la jornada assistencial dins la jornada ordinària habitual, de manera voluntària, amb un increment retributiu proporcional en base al mateix mòdul de retribució variable, mantenint en tot cas les característiques de l’agenda descrites al punt 3 i 4.
Prendre mesures urgents per afavorir la conciliació laboral i personal dels pediatres d’AP que afavoreixi alhora uns horaris saludables per als infants i les seves famílies.
Aplicar mesures de racionalització de les consultes, amb circuits interns de citació i d’atenció de les visites que fomentin l’educació sanitària individual i grupal, i la capacitat d’autocura.
Mantenir l’actual cartera de serveis i no augmentar-la fins que la dotació de pediatres a l’AP no sigui l’adequada, segons les ràtios del punt 2, i s’hagi avaluat prèviament l’impacte d’una eventual ampliació en la càrrega assistencial dels professionals afectats.
Avaluar els directors i adjunts dels EAP cada 2 anys pels membres de l’equip pediàtric on han realitzat la seva activitat.
Garantir que les derivacions a altres especialistes, o per a la realització de proves complementàries, s’ajusti a uns terminis de referència màxims d’equitat i qualitat, segons l’ORDRE SLT/102/2015, de 21 d’abril, que defineix per a una derivació preferent un màxim de 30 dies de demora, i per a una derivació ordinària un màxim de 90 dies de demora.
Realitzar protocols conjunts d’atenció pediàtrica entre l’atenció primària i l’hospitalària. Davant el retorn d’una derivació cursada des de l’AP, l’equip directiu de l’EAP resoldrà la incidència.
Potenciar l’autogestió dels equips de pediatria d’atenció primària, dotant-los d’un pressupost propi per cobrir les contractacions necessàries o substitucions de cobertures de les absències dels professionals (vacances i permisos, reduccions de jornada, IT, formació, etc.).
Pactar els ítems de la Direcció per Objectius (DPO) entre cada professional i la direcció del centre. Els objectius sempre seran assolibles amb l’activitat habitual i avaluats de manera individual, sense penalitzacions derivades de les accions d’altres professionals. Es rebrà informació periòdica de l’evolució de cada ítem. Es pactaran en el darrer trimestre de l’any anterior. La retribució del complement serà del 100%,segons el grau d’assoliment.
Utilitzar sistemes d’avaluació que permetin i afavoreixin l’assoliment efectiu dels diferents nivells de carrera professional.
Definir un pla de formació específic per a pediatres i organitzar estades formatives en altres centres (hospital, CDIAP, CSMIJ, etc.).
Recuperar el poder adquisitiu perdut en els últims anys i augmentar les retribucions per equiparar-les a les CCAA i països del nostre entorn.
Respectar la voluntarietat en la realització de jornades d’atenció continuada fora de la jornada ordinària, i assegurar que la compensació es fixarà segons mòdul de retribució variable que va aprovar la Comissió Executiva (CE) del Consell d’Administració de l’ICS en sessió celebrada el dia 29 de juny del 2017.
Crear una Mesa de negociació pròpia per als facultatius i pediatres d’AP.
Com avançàvem a través d’aquest article d’opinió de Ramon Sarrias, el pròxim 25 de novembre finalment fins a 1722 metges de Família de Catalunya s’examinaran per aconseguir una plaça fixa a l’Institut Català de la Salut (ICS). Fugir de l’interinatge i la inestabilitat és el seu principal motiu. Si la convocatòria ha aconseguit sumar tanta demanda és perquè s’ofereixen fins a 1343 places públiques.
De la totalitat de places, 289 corresponen a l’oferta ordinària d’ocupació anunciada ja el 2017 i 1054 formen part de l’oferta especial autoritzada pel govern estatal com a part de la taxa addicional per a l’estabilització del personal al servei de l’Administració pública. El que ha provocat això, cosa que estan notant els usuaris de l’Atenció Primària a través de les llistes d’espera per aconseguir visites ordinàries, és que els professionals s’estiguin demanant dies de lliure elecció, que són sis, i avançant els dies de vacances, «que normalment la gent se’ls agafava per època de Nadal», per a preparar-se per aquestes oposicions.
Davant aquesta situació, Òscar Pablos, secretari del sector primària ICS de Metges de Catalunya, deixa a la imaginació què pot passar quan «de cop i volta 1722 persones es dediquen a estudiar» si ja «partim de la base que no es cobreix cap tipus d’absència, perquè s’està dient que no es troben metges per fer-ho».
En aquest sentit, els professionals que actualment treballen en Centres d’Atenció Primària (CAP) i estan optant a ocupar una d’aquestes places han buscat maneres de poder estudiar. Una d’elles és gastar dies d’assumptes propis o vacances. «Que pràcticament tothom tingui plaça ha fet que la gent s’ho hagi pres més seriosament», ens explica un dels aspirants que actualment treballa en un CAP de Barcelona. En aquest centre i per aquest motiu ha desaparegut entre el 30 i el 40% de la plantilla: «alguns han agafat vacances o se les estan allargant, altres han demanat reducció de jornada, hi ha algunes reincorporacions després de baixes maternals que no han tornat o qui feia substitucions està dient que no».
El què ha suposat el que explica és que la demora en les cites prèvies hagi passat de màxim una setmana a mes i mig: «ofereixen moltes places de cop i, veient la quantitat de treballadors en interinatge que hi ha, haurien d’haver fet un pla de contingència per poder cobrir una època molt important on comencen les grips», apunta aquest metge de família. A més, afegeix que si hi ha tanta llista d’espera és perquè en veure que no podien cobrir les hores de visita amb treballadors eventuals, les han eliminat del sistema per no poder-hi optar. Això el que suposa al seu entendre és «jugar amb les estadístiques perquè no són reals».
Exàmens per imperatiu europeu i amb un desencís entre els professionals per a les condicions
Pablos, destaca que fa vuit anys que no es convocaven unes oposicions amb tantes places. Fa tres anys, el 2015, van donar-se unes noves oposicions però en aquella ocasió eren de nova creació no d’estabilització. Les places que s’oferien eren 42 per a metges de família i només 8 per a pediatres. Pablos revela que «si ara s’està vivint l’oferta més àmplia té a veure amb què el Tribunal de Justícia Europea va dir que tant el percentatge d’interinatges com la manera de contractar que s’estava donant en un estat membre de la Unió Europea com és Espanya era inadmissible i que això s’havia de modificar».
Normalment hi ha molta demanda i ara trobem 1722 persones per 1343 places en metges de família i 219 pediatres per 149 places. Valorant-ho, tot i el nombre elevat de places que s’ofereixen, no hi ha molta gent que s’hagi inscrit a la convocatòria. El motiu? Pablos assenyala que es barregen diversos motius un d’ells és que «la gent està triant entre marxar a altres llocs o anar-se’n a altres models com seria la medicina privada». Remunta aquesta conseqüència a l’any 2012 amb les conegudes com a retallades sanitàries que van ser l’origen del problema greu de la primària. I és que, a partir d’aleshores, segons dades del propi Institut Català de la Salut, s’han perdut 850 professionals entre metges, odontòlegs, pediatres i ginecòlegs.
A més, del total de diners a salut, el que pertocava a Atenció Primària ha baixat del 18.5% el 2010 fins al 16,9% que tenim ara de pressupost. «Mira la suma: jo perdo 850 professionals i a més destino menys diners cap a l’Atenció Primària. A més, en perdre aquests 850 professionals, hi ha hagut gent que s’ha quedat sense professional de referència però a aquesta gent no se l’ha deixat de visitar, se n’ha fet càrrec algú altre…», observa Pablos. El que això suposa per Pablos és sumar una sobrecàrrega en l’assistència que, a més, sense tenir pressupost, no està compensat per les condicions retributives que se’ls hi dóna als metges de família i facultatius de primària que ja han baixat.
Altres cops que han rebut els professionals de la primària des del 2012 que Pablos assenyala han estat la pèrdua de tres pagues, de les quals només han recuperat una, retirada de dies de lliure, una condemna al pla de pensions dels treballadors o la pèrdua del 50% del que se’ls hi paga per producció variable. Pablos assegura que això ha fet perdre a un professional de Catalunya entre el 25-28% ingressos anuals.
Un altre dels motius seria que el Ministerio de Sanidad, que és qui ha donat el pressupost per aquesta convocatòria, ha decidit que l’examen s’haurà de fer el mateix dia a totes les comunitats autònomes. Pablos opina que amb això el que busquen és evitar que una persona es presenti a diferents comunitats i aprovi diversos exàmens, per exemple a Catalunya, Aragó i València, triï una de les tres i renunciï a les altres dues perquè aquestes dues places ja es quedarien sent interines. Si tothom es presenta el mateix dia i a la mateixa hora la gent ha de saber on vol anar.
El perfil de qui ara es presenta, segons el metge de família amb el qui hem pogut parlar, és gent d’entre 30 i 40 anys que veuen que en els últims 10 anys només hi ha hagut dos exàmens d’oposicions, que ha estat fent o bé eventuals o amb contractes d’interinitat. Aquest tipus de contracte ja d’entrada, valora, «si no tenen cap plus són 1700 euros al mes amb molt poques possibilitats que et facin fixe».
Avui, en el Ple de l’Ajuntament de Torredembarra es llegirà una moció en suport a les reivindicacions dels treballadors de l’Assistència Primària de la Xarxa Santa Tecla i de la Plataforma d’Afectats. Els objectius principals d’aquesta moció són actualitzar els sous que estan congelats des de fa 10 anys i contractar professionals mèdics i personal administratiu. La moció es presenta amb la necessitat urgent que els pressupostos 2019 de la Generalitat contemplin un augment significatiu de la partida destinada al servei sanitari dels pobles.
Els cinc acords que la moció proposa impliquen donar suport a les reivindicacions dels treballadors d’Atenció Primària de la Xarxa Santa Tecla i la Plataforma d’afectats. En segon lloc, demanar al Govern de la Generalitat que augmenti la partida del pressupost 2019, destinada al servei d’Atenció Primària de la Xarxa Santa Tecla, per garantitzar l’actualització dels sous, congelats des de fa anys, i augmentar la plantilla dels CAPs del territori.
El tercer punt és coordinar una estratègia entre els municipis afectats pel servei, els Consells Comarcals del Baix Penedès i Tarragonès i la Diputació de Tarragona. En quart lloc demanen als grups polítics del Camp de Tarragona, amb representació al Parlament de Catalunya, que defensin unitàriament l’augment pressupostari i, en cinquè i últim lloc, comunicar aquest acord al Govern de la Generalitat de Catalunya.
Així, també des de l’Ajuntament de Torredembarra es sol·licitarà a prop de 22 consistoris de la zona que facin arribar aquesta moció als portaveus dels diferents grups polítics amb representació municipal perquè entrin en debat en els propers plens. A més de Torredembarra, entre els altres 22 municipis afectats per la Xarxa Santa Tecla als quals se’ls ha enviat la moció trobem Tarragona, Altafulla o El Vendrell.
Aquesta moció arriba després de mesos de mobilitzacions per part dels treballadors de l’Atenció Primària de la Xarxa Santa Tecla on reclamen inversions a les instal·lacions, l’actualització dels salaris i la contractació de personal, tant administratiu com facultatius, a les Àrees Bàsiques de Sanitat (ABD) de Torredembarra, Vilaseca, Llevant, Vendrell, Arboç i Calafell, gestionades per la Xarxa Sanitària Santa Tecla.
En el cas de Torredembarra, Doris Giglio, usuària del CAP Torredembarra, impulsora de la iniciativa i ara portaveu de la Plataforma d’Afectats Torredembarra, ens explica que es concentren cada divendres a les 12 hores a les portes del CAP per queixar-se de la situació en que es troba aquest centre: «els treballadors tenen agendes apretadíssimes, van superats i, per altra banda, no tenen els mitjans suficients per treballar». També aprofita per denunciar que «l’edifici es manté amb la mateixa estructura de 1997, data en la que es va inaugurar de manera temporal amb plaques de pladur i sostre de xapa i hi ha problemes amb l’aire condicionat i la calefacció». Giglio aprofita per exigir que «és necessari ampliar i construir definitivament un CAP en les condicions correctes per als nostres ciutadans».
En la mateixa línia que Giglio, a la moció denuncien la falta de personal i relaten que «durant l’any, les seves agendes [les dels professionals] arriben al límit, impedint donar l’atenció adequada que requereixen els pacients» a més d’especificar que «l’estiu, cap d’any i setmana santa és encara pitjor per l’augment de la població» i que, «a més les vacances, baixes, etc., no es cobreixen enlloc: ni a la costa ni a l’interior».
Així, a la moció assenyalen que, tot i que des de CatSalut s’afirmi que s’ha contractat personal per cobrir l’increment de la demanda, «des dels ABS, no es percep en absolut cap millora en el servei». En aquest sentit demanen que les administracions locals es posicionin, de manera coordinada, per aconseguir el servei necessari per fer front a les necessitats de la ciutadania.
