Carlos A. González és epidemiòleg i Doctor en Medicina. En la seva dilatada trajectòria professional, ha estat cap de la Unitat de Nutrició, Ambient i Càncer de l’Institut d’Oncologia i president de la Societat Catalana de Salut Pública de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears. Coautor de més de 300 publicacions científiques en revistes internacionals i autor del llibre ‘Nutrició i Càncer’, ara presenta el seu llibre «Emergencia climática, alimentación y vida saludable». Parlem amb ell sobre els reptes de la humanitat en matèria de medi ambient i sobre la necessitat de prevenció davant les malalties. «En lloc de centrar-nos en el tractament de les malalties, que és el que interessa a la indústria farmacèutica, cal centrar-nos en la prevenció», assenyala.
Quan va començar a gestar-se el llibre que ara es publica? Quin és l’objectiu?
Va començar a gestar-se en comprovar que existia abundant evidència a la societat sobre la necessitat de promoure les energies alternatives per mitigar el canvi climàtic, però no sobre la importància de canviar el model alimentari.
La pandèmia de la Covid-19 li ha fet introduir canvis en l’orientació del llibre o ha confirmat les tesis principals que volia exposar?
Ha confirmat les tesis principals, perquè és indubtable que l’emergència climàtica ha influenciat l’aparició i extensió de la pandèmia. Hi ha evidències que mostren que l’efecte de la pandèmia ha estat més gran en zones d’alta contaminació de l’aire i sobre l’extensió de les zoonosis.
Segons sembla, el coronavirus va saltar d’animals (el pangolí) a l’ésser humà, quines són les causes de les zoonosis?
Les zoonosis són malalties dels animals que es transmeten a l’home. Ja en 2016 un informe del Programa de Medi Ambient de les Nacions Unides assenyalava com a causes de les zoonosis la desforestació, la ramaderia industrial, la resistència antimicrobiana, el comerç il·legal d’animals salvatges i el canvi climàtic.
Vostè vincula en la seva obra l’emergència climàtica amb l’alimentació i la salut humana, quins són els principals elements d’aquesta connexió?
Un 30% dels gasos d’efecte hivernacle (GEH) que generen el canvi climàtic s’originen en l’agricultura i el canvi d’ús de la terra, i d’aquesta, el 80% a la ramaderia. El consum de carn, especialment de carn vermella (boví, porc, ovella) creix de manera insostenible. És excessiu no només a occident, sinó també en països en transició com la Xina, Índia o Sud-àfrica. L’excés de consum de carn i productes d’origen animal és alhora una de les causes de l’obesitat, la diabetis, les malalties cardiovasculars i diversos tipus de càncer. Per contra, la producció d’aliments d’origen vegetal (fruites, verdures, cereals, llegums) generen molt pocs gasos d’efecte hivernacle i són saludables. La salut del planeta i la dels humans està clarament interrelacionades.
És, per tant, el canvi climàtic i l’emergència climàtica un problema transversal que incideix en altres qüestions i preocupacions internacionals?
Si clar, per mitigar el canvi climàtic cal canviar la nostra manera de vida, de consum i d’alimentació. Això té profundes repercussions econòmiques, sobre la indústria del petroli, del carbó (subvencionades pels governs i els grans bancs) sobre la indústria de l’automòbil, de la indústria de la carn (Catalunya i Espanya són, de fet, dels principals criadors de porcs), les empreses elèctriques… Hi ha grans interessos econòmics que es resisteixen a acceptar que el model de creixement basat en energies fòssils barates està esgotat. Però les conseqüències del canvi climàtic afecten cada vegada més a la població: incendis, inundacions, sequeres, augment de temperatura de la terra i el mar, desgel de les glaceres i dels pols, pèrdua de la biodiversitat, augment de les desigualtats socials i la pobresa i la fam al món… i són cada vegada més les veus que exigeixen un canvi dràstic de rumb.
Aquestes preocupacions, ¿tenen també una perspectiva intergeneracional, pensant en les generacions futures?
Els joves estan demostrant massivament al món que són els més sensibles a l’emergència climàtica. Ha crescut molt el nombre de joves que adopten dietes veganes i vegetarianes. Molts ho fan perquè no accepten el patiment i maltractament animal de la ramaderia intensiva. Però en la mesura que s’alimenten majoritàriament de productes d’origen vegetal, milloren la seva salut i contribueixen a millorar la salut de la planeta.
Quins són, a parer seu, els problemes de salut més importants i, per tant, els que prioritàriament han de ser abordats?
Els problemes de salut més importants són les malalties cardiovasculars, l’obesitat, la diabetis i el càncer. Són malalties cròniques associades a la forma de vida i alimentació. Són majorment prevenibles. En lloc de centrar-nos en el tractament, que és el que interessa a la indústria farmacèutica, cal centrar-nos en la prevenció, modificar els factors de risc per evitar la seva aparició. Cal crear un nou paradigma, posar en el centre no la malaltia, sinó la prevenció i la salut.
Vostè és especialista en epidemiologia del càncer i salut pública, és aquest coneixement mèdic el que l’ha portat a posar el focus en els determinants ambientals de la salut?
Si clar, perquè si bé en el càncer hi ha alteracions genètiques, aquestes estan majorment associades a exposicions relacionades amb la forma de vida i l’ambient: consum de tabac i alcohol, alimentació no saludable, obesitat, exposició solar, exposició a virus i bacteris, contaminació de l’aire… Tots aquests factors poden ser potencialment evitats. Per això el càncer és potencialment prevenible.
Després del que va costar arribar a l’Acord de París i el seu limitat abast i atenent a la posició de països com els Estats Units, com veu el futur de la lluita contra el canvi climàtic?
Veig el futur complicat i difícil. Fins i tot governs progressistes com el que tenim a Espanya proposen una llei de canvi climàtic amb objectius poc ambiciosos, el que ha portat a les principals ONG a presentar una querella contra el govern, que ha estat acceptada pel Suprem. El temps s’esgota i, si no s’actua radicalment, viurem canvis irreversibles que perjudicaran seriosament la vida de l’ecosistema.
En aquest sentit, quins reptes es plantegen en els pròxims anys respecte de l’emergència climàtica?
El principal repte és mantenir i ampliar la pressió i mobilització social contra l’emergència climàtica. Obligar els governs a actuar sense dilacions. Recordar, però, que no tot depèn dels governs, cada un de nosaltres s’ha de preguntar què pot fer per mitigar el canvi climàtic i fer-ho.
Durant els mesos més durs del confinament per la pandèmia de la Covid-19 van baixar de cop els nivells de contaminació en l’aire, però després d’aquests últims mesos ja tornen a estar com abans. És que no hem après res?
Alguns creien equivocadament que res seria com abans. Jo he estat més realista, i en molts aspectes veiem que hem tornat a la vella normalitat. La fase dura del confinament va demostrar, com en un estudi experimental, que si es restringia el trànsit, els gasos contaminants es reduïen dràsticament i podíem respirar un aire net i veure el cel clar a Barcelona i les grans ciutats. Però sembla que hem après molt poc i el trànsit torna a ser dens.
Iniciatives com les de l’Ajuntament de Barcelona, de promoure els carrils bici i el tall d’algunes vies poden ser útils?
Clarament sí. Cal continuar promovent carrils bici i el seu ús, cal continuar reduint carrils per a cotxes, ampliant les illes amb trànsit reduït, guanyant espai urbà per a gaudi de la població, tot i la resistència d’organismes i veus que podrien estar promoguts pels interessos econòmics afectats. Però també cal ampliar el transport públic, especialment la connexió amb l’àrea metropolitana.
Com ens afecta la contaminació de l’aire a la salut de les persones?
La contaminació de l’aire, segons estimació de l’Agència Europea de Medi Ambient, genera a Espanya unes 25 mil morts prematures per any. Si afegim unes mil morts per malalties cardiovasculars i respiratòries i uns 2.600 casos de càncer de pulmó, el dany és terrible. Em pregunto si els que s’oposen a la restricció del trànsit en són conscients d’això.
En el llibre es refereix també al model alimentari. Com creu que hauria de canviar per ser més sostenible i produir menys impacte mediambiental?
El nostre model alimentari ha de canviar per ser més sostenible i saludable. Cal reduir el consum de carn vermella (a no més de 500 grams a la setmana) evitar el consum d’embotits i sucre refinat, reduir el consum de sal i augmentar el consum de fruites i verdures de tota mena, cereals integrals i llegums. Però per a això cal canviar la política fiscal, amb impostos que redueixin el consum d’aliments perjudicials per a la salut i subvencions per als aliments saludables. No és possible acceptar que un quilo de fruites costi més que un quilo de carn.
En la seva obra també es refereix als beneficis de la dieta mediterrània. Quins són?
La dieta mediterrània és una dieta a base de productes vegetals, és en aquest sentit relativament similar a una dieta vegetariana. Hi ha sòlides evidències que redueix el risc de patir una malaltia coronària, d’hipertensió arterial, diabetis, obesitat i diversos tipus de càncer. Desgraciadament, en la població s’està abandonant i s’imposa el menjar «escombraries» i prepreparat industrialment. Amb la dieta mediterrània millorem la nostra salut i la salut del planeta.
