Just Deploy It!

Autor: Èlia Pons

  • ‘Sí o sí atenció primària’: Mobilitzacions arreu de Catalunya per evitar el desmantellament del primer nivell assistencial

    Més d’un centenar d’entitats, entre moviments socials i veïnals, col·lectius de professionals de l’àmbit sanitari i forces polítiques, han impulsat més d’una quarantena de concentracions durant el dia d’avui arreu de Catalunya davant de diversos centres d’atenció primària. La convocatòria respon a una crida de la Marea Blanca de Catalunya, en el marc de la campanya ‘Ara més que mai sanitat pública, sí o sí Atenció Primària’ per «aturar la degradació progressiva de l’atenció primària i comunitària» i exigir la reobertura dels CAP i consultoris locals tancats amb l’inici de la pandèmia de la Covid-19.

    «Entenem amb caràcter urgent i prioritari l’atenció primària com a servei imprescindible per a la població i per al sosteniment i permanència d’un sistema sanitari públic, universal i de qualitat, i per això reclamem una atenció primària que garanteixi els atributs que li donen sentit i la participació efectiva de la població en les decisions de política sanitària en tots els nivells i instàncies», han comunicat els convocants de la jornada. Les mobilitzacions estan repartides arreu del territori des de les 10:30 fins a les 20 hores, tant a grans ciutats com Barcelona (amb accions a diferents barris), Tarragona, Girona, L’Hospitalet de Llobregat, Sabadell, Terrassa, Badalona o Mataró fins a localitats com Masquefa, Polinyà o Abrera.

    La jornada s’ha engegat amb una roda de premsa convocada a les 9:30 h davant del Departament de Salut amb representants dels diferents moviments socials i veïnals i forces polítiques i sindicals adherides a la convocatòria, on han intervingut, entre altres, la diputada Jéssica Albiach, d’En Comú Podem, i Eulàlia Reguant, de la CUP. Albiach ha destacat la necessitat de recuperar la longitudinalitat i els valors propis de l’atenció primària i de millorar les condicions laborals dels seus treballadors i treballadores. «Si alguna cosa ha demostrat la pandèmia és que tenim uns professionals de primera, que han de ser ben tractats», ha assenyalat la diputada. Per la seva banda, Eulàlia Reguant ha defensat un sistema sanitari 100% públic i l’augment del pressupost destinat a l’atenció primària. «Esperem que la jornada d’avui sigui l’inici del camí per assolir un sistema sanitari totalment públic, primarista i que posi la vida de les veïnes al centre», ha dit Reguant.

    A la roda de premsa han intervingut la diputada Jéssica Albiach, d’En Comú Podem, i Eulàlia Reguant, de la CUP. | Èlia Pons

    Segons explica Marea Blanca, el sistema sanitari i els seus professionals han fet un esforç «enorme» per atendre les noves necessitats que s’han presentat arran de la pandèmia de la Covid-19, però a canvi de deixar de banda moltes altres necessitats que tenia el sistema. «Partíem d’un sistema debilitat per un baix finançament públic que la dinàmica de mercantilització que les polítiques capitalistes d’austeritat dels últims anys imposen sistemàticament», assenyalen, alhora que remarquen que la part del sistema que més ha patit les conseqüències de la pandèmia ha estat l’atenció primària, que també és el sector que ha patit més retallades durant els darrers anys.

    Antoni Barbarà, de Marea Blanca, ha assenyalat en roda de premsa que la jornada és «l’inici d’una revolta. «Tornem als carrers, que és el nostre lloc habitual de presència i lluita com a moviment social. Estem més juntes que mai, perquè la ciutadania tenim dret a posar-nos dempeus, i no pararem fins a guanyar aquesta batalla», ha dit Barbarà.

    Marea Blanca remarca que l’atenció primària no és una prioritat per als governs ni per als diferents grups de poder que operen en la sanitat, perquè genera «poc negoci». «Les mesures que ha posat en marxa el Departament de Salut han estat bàsicament de contractació de personal administratiu per a tasques Covid i, en lloc de restablir el funcionament dels CAP i consultoris i reforçar-los per assumir noves funcions, s’han obert altres dispositius, com centres de vacunació, o s’han dedicat recursos a altres línies de serveis externalitzats, com el 061 i el SEM», denuncia la plataforma en defensa de la sanitat pública.

    A més, l’organització denuncia que el tancament de CAP i consultoris locals, alguns dels quals encara continuen tancats, té «greus repercussions pel que fa a l’accés de la població a aquests serveis sanitaris bàsics, en especial per a les persones grans i amb més problemes de salut». L’entitat sosté que molts centres continuen amb poques visites presencials i que les demores per a les proves i exploracions, així com per a les consultes als hospitals, s’han allargat «de manera inacceptable». «Tot això repercuteix en un empitjorament de la qualitat de l’atenció i dels problemes de salut», remarquen.

    A les mobilitzacions s’hi van sumar entitats com el Fòrum Català de l’Atenció Primària (FoCAP) o Rebel·lió Atenció Primària | Cap de la Sagrera(19h) / Pol Rius

    A les mobilitzacions s’hi han sumat entitats com el Fòrum Català de l’Atenció Primària (FoCAP) o Rebel·lió Atenció Primària, que han remarcat el patiment dels i les professionals de la salut durant la pandèmia per no tenir les condicions adequades per donar l’atenció que «saben i poden donar». «Anys de retallades, que no han revertit els últims governs de la Generalitat, amb un pressupost molt insuficient i unes plantilles minvades i maltractades, van deixar als CAP sense capacitat de resposta», assenyalen des de Rebel·lió Atenció Primària. «Com a resultat de l’augment de demanda assistencial per la pandèmia, les baixes per malaltia i l’estrès sotmès als i les professionals d’AP, aquesta no compta amb els mitjans necessaris per a reprendre la seva activitat prepandèmia en condicions de donar una assistència digna», afegeixen.

    Maria José Fernández de Sanmamed, del FoCAP, ha assenyalat que l’atenció primària de qualitat és aquella que «és accessible, que atén ràpid a la ciutadania i on són els mateixos referents qui ens visiten sempre». «Desgraciadament, l’atenció és molt hospitalocèntrica i medicalitzada, i la Covid-19 ens ha agafat en un moment on l’atenció primària estava profundament debilitada, a causa de les retallades. O aconseguim el 25% del pressupost destinat a l’atenció primària, o la primària caurà i, si cau la primària, cau el sistema sanitari públic», ha argumentat.

    Les reivindicacions

    Marea Blanca i les entitats signants del manifest de la jornada reclamen la reobertura de tots els CAP i consultoris locals i la recuperació de les visites presencials, evitant la bretxa digital que expulsa la gent gran del sistema. També exigeixen la recuperació de la metgessa i infermera de referència dels pacients, ja que, segons expliquen, «l’atenció primària és beneficiosa quan és accessible i longitudinal, realitzada per una mateixa professional amb la qual es creen vincles de confiança». Així mateix, destaquen que aquesta professional de referència ha de poder decidir si es fa un ingrés hospitalari o sociosanitari, prioritzar una exploració o una visita d’especialitat.

    A més, els convocants de la mobilització exigeixen que un 25% del pressupost de Salut es destini a l’atenció primària, que es dugui a terme una millora dels equipaments tecnològics, en molts casos obsolets, i que es faci un redimensionament dels Equips d’Atenció Primària en funció de la població a atendre, garantint unes condicions laborals dignes per a tots els treballadors i treballadores de la sanitat.

    Proposen també posar en marxa Consells de Participació en cada Àrea Bàsica de Salut amb representació de pacients i ciutadania com a instrument per millorar la transparència, la qualitat dels serveis i la gestió dels centres. Així mateix, les entitats convocants remarquen la importància d’impulsar programes d’atenció comunitària per a un enfocament global dels problemes de salut, incidint en els determinants socials de la salut.

  • CCOO i UGT reclamen al nou govern millores en el sector sanitari

    Sota el lema #AraTocaSanitat, els sindicats Comissions Obreres i UGT s’han concentrat aquest dilluns dia 21 de juny a la plaça de Sant Jaume de Barcelona per exigir unes millors condicions laborals en el sector sanitari i més reconeixement als treballadors i treballadores sanitàries. La reclamació té com a destinataris preferents als nous responsables del Departament de Salut, encapçalat per Josep Maria Argimon, i al nou Departament de Drets Socials que encapçala Violant Cervera.

    Els motius de fons de la concentració són els que ja han manifestat aquests sindicats en diverses ocasions i que tenen com a punt de partida el fet que el sector de la sanitat catalana i el de les cures ha patit durant molts anys massa retallades, que s’han evidenciat dramàticament amb la pandèmica de la Covid-19. A parer dels sindicats, per molt que els treballadors i treballadores d’aquests sectors han vist el reconeixement general de la població per la seva acció durant tota la pandèmia, no s’ha fet res des del govern per pal·liar els greus problemes de manca de professionals i els greuges comparatius amb altres sectors que pateixen des del 2010.

    «Creiem que va sent hora que els treballadors i treballadores de la sanitat ens posicionem en la defensa dels nostres drets, i també dels usuaris, que mereixen ser atesos en unes bones condicions», assenyala Josep Maria Yagüe, secretari d’Acció Sindical de la comissió de Sanitat de CCOO. En la mateixa línia s’expressa Immaculada Vivar, secretària de la comissió de Sanitat d’UGT. «Després de reclamar millores en les nostres condicions laborals, veiem que res ha canviat. Estem en una etapa de no creixement: no es consoliden les plantilles, no s’incrementen els salaris, continuem amb contractes precaris… pensem que hem de dir prou».

    La concentració ha aplegat també la sanitat privada | Èlia Pons

    La concentració ha aplegat diversos sectors de la sanitat. «Tots els sectors, des de la sanitat pública fins la sanitat privada, i passant també per la dependència, estem en unes condicions molt precàries», assenyala Maria Àngels Rodríguez, responsable de Comunicació de CCOO Sanitat. «Les retallades van deixar la sanitat en pell i ós, i cal que el nou govern faci una partida pressupostària que permeti sanejar la sanitat», afegeix.

    Els convocants de la concentració reivindiquen, en aquest sentit, que se’ls hi retorni tot allò que van perdre des de la crisi econòmica, així com millores en les seves condicions laborals. Per això, els sectors sanitaris d’UGT i de CCOO exigeixen convenis dignes, reduccions de la jornada laboral, estabilitat de les plantilles, increment de professionals, millores en la contractació, increments salarials reals i l’homogeneïtzació de les condicions laborals i socials de tots els sectors acabant així amb els greuges comparatius.

    «No pot ser que una infermera o una auxiliar d’infermeria tingui un salari diferent en funció d’on treballa. I tampoc podem permetre que la sanitat privada obtingui beneficis a canvi d’explotar els seus treballadors. Exigim l’equiparació de les condicions laborals en tot el sector», reivindica Vivar, qui destaca també l’impacte que ha tingut la pandèmia en la salut mental dels professionals sanitaris.

    «Els treballadors estan molt compromesos amb la feina que fan, però estan esgotats, tant físicament com mentalment. Han estat durant molts mesos doblant torns, amb molta càrrega assistencial, amb una plantilla insuficient, veient com els seus companys es contagiaven i amb la por de portar el virus a casa. Ara, que sembla que tot torna a una certa normalitat, veuen que les seves condicions laborals no han millorat, i els surt tot l’esgotament que fa mesos que arrosseguen», destaca la secretària d’UGT Sanitat.

    D’altra banda, des del sindicat UGT també s’ha denunciat el nomenament d’en Xavier Trias i Vidal de Llobatera, exalcalde de Barcelona i exconseller de Presidència i també del llavors Departament de Sanitat, com a nou president del Consell d’Administració de l’ICS. Es tracta del màxim òrgan de govern d’aquesta institució sanitària que s’encarrega de la planificació estratègica dels mitjans que hi són adscrits, en dirigeix les actuacions i exerceix el control superior de la seva gestió.

    Segons UGT, aquest nomenament representa el retorn del vell establishment i critiquen així el suport que va donar Xavier Trias als Governs de CiU i del PP en els moments de les grans retallades a la sanitat pública catalana, amb un deteriorament progressiu de les polítiques públiques de salut, pèrdua de professionals i de condicions sociolaborals. «Ens dona la sensació que tornem a les polítiques de sempre, que ens han portat a les retallades, i això és el que no volem», conclou Vivar.

  • Gestionar la Covid des de casa: des de dificultats per mantenir l’aïllament fins a quadres depressius i d’angoixa

    La majoria dels pacients amb Covid-19 lleu han hagut de romandre a casa intentant implementar una quarantena òptima. Un equip d’investigadors de l’Institut de Salut Carlos III (ISCIII) ha estudiat com aquestes persones van gestionar la malaltia a casa seva durant la primera onada de la Covid-19 a Espanya. L’estudi, que s’ha publicat a la revista British Medical Journal Open, s’ha centrat en les diferències per edats, així com en les diferències en coneixements, actituds i pràctiques preventives, comparades amb la població no infectada. Es tracta del primer estudi d’aquesta mena.

    La investigació s’ha realitzat per mitjà d’una enquesta telemàtica a 3.398 persones amb 14 anys o més. La majoria dels casos de Covid-19 es van quedar a casa (un 84%), i només l’1,9% va ser hospitalitzat, principalment persones de més de 45 anys. Tots els pacients menors de 30 anys es van quedar a casa durant l’episodi de la malaltia, molts d’ells sense un diagnòstic confirmat. La mitjana de dies amb simptomatologia va ser de 16, sense diferències significatives per edat.

    Els tractaments més prescrits a casa van ser el paracetamol (60,5%), els antibiòtics (14,8%) i la hidroxicloroquina (6,2%), amb diferències significatives per edat. En els casos més joves, d’entre 14 i 29 anys, el més freqüent va ser no tenir cap tractament, mentre que la hidroxicloroquina i els antibiòtics eren els tractaments més prescrits en pacients grans (majors de 60 anys). Quan se’ls va preguntar si se sentien completament curats, el 16% va dir que no se sentia recuperat encara, sense diferències significatives per edat.

    El lloc de la infecció també va diferir per edat. La majoria dels casos d’entre 30 i 59 anys creien que es van infectar a la feina, mentre que els casos més joves van dir que es van infectar a casa i la gent gran no sabia on es va infectar. Un estudi de casos realitzat a Itàlia va mostrar una relació directa entre casos diaris i opcions de mobilitat: els treballadors que no podien teletreballar des de casa, molts d’ells fent treballs no qualificats, eren més propensos a exposar-se a un risc elevat durant la pandèmia.

    Dificultats per dur a terme l’aïllament

    Els casos de Covid-19 enregistrats van trobar dificultats per complir les condicions d’aïllament domèstic recomanades. Segons els resultats de l’estudi, la majoria dels casos es van aïllar en un dormitori, però van haver de compartir bany, augmentant el risc d’infectar a la resta de la família i augmentant l’estrès familiar en haver de desinfectar la majoria de les superfícies de la llar. A més, gairebé una quarta part dels pacients no van rebre cap ajuda per cuinar durant el transcurs de la malaltia.

    La malaltia va tenir un impacte important en la dependència assistencial en pacients no hospitalitzats, que depenien majoritàriament de les seves famílies per rebre atenció. En aquest sentit, els investigadors assenyalen la necessitat de reforçar els serveis socials i de salut i «estar preparats per satisfer les necessitats d’atenció de les poblacions durant les diferents onades o en futures epidèmies. També és important desenvolupar una estratègia de comunicació dirigida a les persones que pateixen la malaltia mentre estan aïllades a casa per reduir el seu malestar», diuen els experts.

    Els serveis socials, especialment durant la primera onada de l’epidèmia de la Covid-19 a Espanya, s’han vist desbordats, i moltes entitats i associacions locals han hagut d’ajudar a satisfer les necessitats essencials i d’atenció domiciliària per garantir un nivell mínim de benestar a grans sectors de la població. Segons els investigadors de l’ISCIII, la pandèmia ha posat en relleu la necessitat de reforçar les administracions locals i de continuar proporcionant serveis i programes socials per atreure i donar suport als pacients, especialment als més vulnerables, com ara les persones grans. «Unes xarxes estables entre administracions locals i organitzacions comunitàries en la prestació de serveis socials essencials milloraria l’accés equitatiu a aquests serveis», remarca l’equip investigador.

    Més coneixement i consciència després de patir la Covid

    Els resultats de la investigació mostren que els casos enquestats estaven millor informats sobre els símptomes i la transmissió de la Covid-19 i mostraven un comportament preventiu més alt que la població no infectada. Els enquestats van informar que sempre portaven mascareta quan marxaven de casa i rentaven la roba amb aigua calenta amb molta freqüència. A més, també portaven guants significativament més sovint que els que no havien passat la malaltia. El coneixement sobre la malaltia també podria haver provocat un millor comportament preventiu, així com la por i l’estrès que van patir els pacients de Covid.

    I és que estar aïllats a casa seva, patint una nova malaltia, greu i desconeguda, i veient com augmentaven diàriament el nombre de casos i defuncions, ha afectat la salut mental dels pacients de Covid. La situació estressant de patir la malaltia podria explicar per què els pacients amb Covid-19 se sentien depressius més sovint que la població no infectada. Molts autors han estudiat l’impacte psicològic de la Covid-19, sent la depressió i l’angoixa algunes de les manifestacions més freqüents en els pacients amb Covid.

  • Revolta ciutadana al Maresme contra la desatenció mèdica: «Volem els nostres CAP!»

    Amb l’inici de la pandèmia, i per tal de cobrir la demanda creixent, el Departament de Salut va fer un reajustament dels serveis mèdics, va tancar CAP i consultoris i va redistribuir alguns serveis. Més d’un any després, però, part d’aquests serveis encara no han tornat a obrir. Els usuaris dels municipis afectats s’han mobilitzat per recuperar els serveis mèdics que tenien abans de la pandèmia. Denuncien que el tancament dels CAP i consultoris vulnera l’accés a la sanitat pública i perjudica especialment a la gent gran.

    És el cas del municipi de Dosrius, una localitat de la comarca del Maresme de 5.281 habitants formada pels nuclis de Dosrius, Canyamars i Can Massuet-El Far. Amb la pandèmia, han passat de tenir tres consultoris, un en cada nucli, a tenir-ne només un que funciona amb relativa normalitat, el de Dosrius. A Can Massuet, on es concentra gran part de la població del municipi, el consultori ha passat d’estar obert quatre dies a la setmana a estar-ne tan sols un matí. Pel servei de pediatria, s’han de desplaçar fins a Argentona, que assumeix els 940 nens amb edat pediàtrica de Dosrius, a més dels d’Òrrius, el consultori del qual també està tancat.

    «De Canyamars a Dosrius hi ha uns 5 km, i el mateix des de Can Massuet a Dosrius. No es tracta de nuclis contigus, sinó que hi ha llargues carreteres que separen un nucli de l’altre. No s’hi pot anar a peu», explica Rafa Torres, membre de la plataforma Dosrius Dice Basta Ya, creada per denunciar la desatenció mèdica de la zona. Torres explica que el servei de transport públic és molt deficitari, i que a vegades cal esperar dues hores l’autobús. Per això, l’única manera viable per desplaçar-se al consultori de Dosrius des dels altres nuclis és fer-ho amb vehicle privat. «Això perjudica especialment a la gent gran que té problemes per desplaçar-se. Aquestes persones han de dependre dels seus familiars o veïns per accedir a un servei tan bàsic com és el de l’atenció primària», denuncia Torres, qui exigeix «ser tractats com a ciutadans de primera».

    «A poc a poc, ens estan traient el poc que teníem i estan vulnerant els nostres drets. L’atenció primària és la porta d’entrada a la sanitat pública, si fallem en aquesta, la porta d’urgències de l’hospital se satura», apunta el membre de la plataforma. Segons Torres, els tancaments de CAP i consultoris són unes «retallades encobertes». «La pandèmia ha sigut l’excusa perfecta per deixar de donar un servei en un municipi amb poca densitat de població», denuncia.

    La plataforma Dosrius Dice Basta Ya es va reunir amb l’alcaldessa del municipi i també ho ha fet amb diferents grups parlamentaris. «Ara que sabem que la cartera de Salut la té Junts, volem aconseguir una altra reunió amb aquest grup per assolir uns compromisos que es portin a terme. Des de Junts ens van dir que visitarien el territori, però encara no ho han fet», explica Torres.

    Una situació semblant és la que es viu al municipi de Cabrils, de 7.348 habitants. Amb la pandèmia, el consultori de Cabrils va passar a ser només de pediatria, i els tres metges per adults que hi havia al municipi van ser traslladats a Vilassar de Dalt. Alhora, els ciutadans de Vilassar de Dalt han d’acudir a Cabrils per visitar-se al pediatre. «Volem el nostre CAP. Volem els metges aquí!», exclama Clara del Ruste, portaveu de la plataforma Cabrils amb CAP. Del Ruste denuncia que no hi ha transport públic que connecti les dues localitats i que això fa que els joves i la gent gran es tornin més dependents, perquè necessiten que algú els porti amb cotxe al CAP.

    Després de mesos de lluita ciutadana, els veïns i veïnes de Cabrils han aconseguit recuperar l’atenció mèdica al municipi, però només parcialment. Ara hi ha un sol metge que visita dos matins i una tarda a la setmana. «El CAP ha de ser el nostre referent de salut pública. No pot ser que només tinguem un metge dos dies a la setmana», sosté del Ruste. Segons la portaveu de Cabrils amb CAP, aquest procés ja s’anava gestant de feia temps. «La pandèmia ha sigut el detonant que ha accelerat aquesta reorganització. Els polítics ens diuen que es tracta d’un ‘nou paradigma’, però això l’únic que fa és limitar el nostre accés a la sanitat pública», remarca.

    Concentració de la plataforma Cabrils amb CAP | @CabrilsambCAP

    Segons Enric Feliu, de la Marea Blanca de Catalunya, el tancament de CAP i consultoris suposa abandonar a la gent i a les comunitats. «El missatge que reben els habitants d’aquests municipis és que no importen, i que han de fer un esforç per accedir al seu sistema nacional de salut», denuncia Feliu. «No estem parlant de tenir un hospital a la cantonada, estem parlant de l’atenció primària», afegeix.

    «És normal que en plena pandèmia, en els moments més àlgids, hi hagués una redistribució i ajust dels serveis -continua Feliu-, però ara ja no estem en aquesta situació límit». A més, segons Feliu, aquesta redistribució de l’atenció primària impedeix dur a terme programes de salut comunitària. «Com podem incidir en els determinants socials de la salut si no estem arrelats al territori? L’atenció primària ha d’adaptar-se a cada territori en funció de les necessitats de la població. No és el mateix l’atenció sanitària necessària al barri de la Rocafonda de Mataró, on hi ha un gran percentatge de població migrant, que l’atenció a Dosrius, on hi ha una població molt envellida. Han aprofitat la pandèmia per centralitzar serveis sanitaris, però, de fet, ens estan denegant l’accés a aquests serveis», sosté Feliu.

    En la mateixa línia s’expressa Fernando Moya, de la Coordinadora en Defensa de la Sanitat Pública Mataró-Maresme. «L’accés a la sanitat és un dret i els poders públics han de fer el possible perquè cada població en tingui accés. El fet que posin un metge dos cops a la setmana no resol res. Hi ha nuclis petits de població que ja patien un problema endèmic quant a serveis sanitaris, i ara s’ha aprofitat la pandèmia per retallar encara més», denuncia.

    Segons Moya, la pandèmia ha posat de manifest la debilitat del sistema sanitari català i les conseqüències d’una dècada de retallades. «Si la sanitat pública catalana ja estava sota mínims quant a recursos, amb la pandèmia només ha fet que empitjorar. I això es veu especialment en l’atenció primària. Falta inversió i, sobretot, voluntat política», conclou.

  • Pobresa menstrual: quan els productes per a la regla no estan a l’abast de totes

    Segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), el 28% de les dones que viuen a Catalunya tenen dificultats o moltes dificultats per arribar a final de mes. La manca de recursos econòmics es tradueix també en dificultats per accedir als productes menstruals. De fet, segons l’estudi ‘Equitat i Salut Menstrual’ impulsat per l’Institut d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol, un 19,2% de dones han tingut dificultats econòmiques en algun moment de la seva vida per comprar productes menstruals. Aquesta dada indica que la pobresa menstrual pot afectar 2 de cada 10 dones que menstruen, entenent-la no tan sols com la falta d’accés absolut a productes menstruals a causa de dificultats econòmiques, sinó també la falta d’accés parcial.

    Malgrat ser productes de primera necessitat, els productes menstruals, com les compreses o els tampons, tenen un IVA del 10%, igual que el tenen productes com el tabac o el vi. Segons un estudi pioner en l’àmbit europeu, impulsat per Zero Waste Europe i realitzat per Rezero, s’estima que el cost anual associat a aquests productes oscil·la entre els 21 i els 125 euros, entre 749 i 4.493 euros al llarg de la vida. Per tal de reduir la pobresa menstrual, els autors de l’estudi ‘Equitat i Salut Menstrual’ remarquen la necessitat de reduir el preu d’aquests productes a través de l’aplicació de l’IVA superreduït, del 4%.

    Les persones menstruants que no es poden permetre l’adquisició dels productes menstruals han de recórrer, sovint, a centres socials per aconseguir-los, o bé buscar altres alternatives. Segons els resultats de l’estudi de l’Institut d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol, elaborat a partir d’una enquesta oberta que han respost al voltant de 2.000 dones entre 18 i 55 anys, un 11,6 de les enquestades fan servir paper higiènic com a substitutiu dels productes menstruals i un 4,3% usa bolquers. Així mateix, el 4,6% practica el sagnat lliure, és a dir, no utilitza cap producte menstrual.

    Davant aquesta problemàtica, s’han engegat diverses iniciatives per a garantir l’accés a aquests productes. Una d’elles l’ha dut a terme el Banc Farmacèutic, una ONG catalana que promou la inclusió social de les persones que viuen en una situació de vulnerabilitat a través de la millora de la salut. A través del Fons Social de la Menstruació (FSMn), s’ajuden a les menors i dones amb problemes econòmics facilitant l’accés gratuït als productes d’higiene menstrual com són els tampons i compreses, a més de productes reutilitzables com copes menstruals i calces i compreses de tela.

    «Hem aconseguit recaptar més de dos milions de productes menstruals», explica Jordi Bosch, director de Relacions Institucionals del Banc Farmacèutic i director de l’Observatori de la Pobresa Farmacèutica. Tots aquests productes s’han donat al Banc de Productes No Alimentaris, que els està repartint a 300 entitats socials d’arreu de Catalunya. «Mitjançant el contacte amb les entitats hem comprovat que és una necessitat; és real que hi ha una manca en aquests tipus de productes. I amb la crisi derivada de la pandèmia de la Covid-19 encara s’ha fet més evident», destaca Bosch. El Banc Farmacèutic ha demanat a les 300 entitats que reparteixen els productes menstruals que, mitjançant enquestes, recopilin informació sobre les persones usuàries d’aquests productes per tal de poder estudiar més a fons la problemàtica.

    Combatre la pobresa menstrual des de les administracions

    També hi ha països que s’han mostrat compromesos en la lluita contra la pobresa menstrual. És el cas d’Escòcia, que el passat mes de novembre es va convertir en el primer país del món on les compreses i tampons es poden adquirir gratuïtament com a productes d’accés universal en determinats edificis públics, com centres sanitaris o escolars. La mesura es va aprovar després d’una intensa campanya de quatre anys al voltant de les desigualtats en la menstruació liderada per la portaveu de salut del Partit Laborista escocès, Monica Lennon.

    També el govern de Nova Zelanda, després d’una prova pilot impulsada en diverses escoles, ha anunciat que proporcionarà a partir d’aquest mes de juny productes d’higiene femenina gratuïts a totes les escoles del país per tal de combatre la pobresa menstrual.

    A Espanya, el debat sobre la pobresa menstrual encara està en una fase inicial. El president del govern, Pedro Sánchez, va anunciar que els productes d’higiene íntima passarien a tenir un IVA superreduït del 4%, que grava els articles de primera necessitat. No obstant això, aquest canvi encara no s’ha implementat. Si es fes efectiu, Espanya se sumaria a països com el Regne Unit, Austràlia, els Estats Units, Itàlia o el Canadà, que ja han reduït o eliminat aquesta taxa. A més, alguns d’aquests països tenen programes per proporcionar productes gratuïtament en escoles i universitats estatals.

    De moment, al territori espanyol hi ha una iniciativa pionera per combatre la pobresa menstrual. La Universitat de Vigo, a Pontevedra, s’ha convertit en la primera universitat espanyola en repartir compreses i tampons gratuïtament a les estudiants i treballadores de la institució.

    Educació menstrual

    Els resultats de l’estudi de l’Institut d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol, finançat per la European Society of Contraception and Reproductive Health, indiquen que el 12,6% d’enquestades no sabia què era la menstruació i el 47% tenia informació parcial sobre aquesta abans de la primera menstruació. A més, el 48,7% va declarar que no se sentien preparades per tenir la menstruació quan la van tenir per primera vegada.

    Segons les enquestades, els primers aprenentatges sobre la menstruació van ser per part de la família en el 69,5% dels casos, en centres educatius per al 40,4% i a través d’amistats en el 35,5% d’enquestades. El 41,5% de les participants s’ha sentit en algun moment discriminada o jutjada per tenir la menstruació.

    Respecte al dolor menstrual, el 7,9% considera «normal» que la menstruació vagi acompanyada de dolor intens, mentre que el 3,8% considera que no és necessari consultar a un professional de salut pels dolors menstruals. Segons les investigadores -en la majoria dones-, aquestes dades assenyalen una normalització del patiment i d’altres alteracions menstruals, una de les barreres més significatives per detectar problemes de salut com l’endometriosi.

    Respecte a l’accés a serveis de salut menstrual, el 20% de les participants en l’estudi no ha consultat a professionals sanitàries o altres professionals sobre la menstruació, mentre que el 15,8% ha consultat medicina alternativa o complementària. Segons les expertes, aquestes dades podrien ser un indicatiu que les institucions sanitàries no acaben de donar resposta a les demandes i necessitats de les usuàries en relació amb consultes sobre el cicle menstrual i la menstruació.

    Per això, remarquen la necessitat crucial de promoure l’educació menstrual, així com l’abordatge del cicle menstrual i la menstruació com a signes vitals de la salut menstrual i general als serveis sanitaris. «Amb això i per a això, es requereix eliminar el tabú, estigma i discriminació encara associats a menstruar, a través de la visibilització de la menstruació i la ciclicitat de la salut de les dones que menstruen», sostenen les autores de l’estudi.

    Segons el director de Relacions Institucionals del Banc Farmacèutic, Jordi Bosch, per trencar el tabú és essencial promoure la «cultura educativa». En aquest sentit, l’entitat organitza tallers en diversos centres d’ESO i Batxillerat i en Instituts de Formació Professional de Barcelona, Cornellà del Llobregat i Girona, en els quals es parla obertament de la menstruació amb l’objectiu de reduir els estigmes i prejudicis i naturalitzar el procés. «Hi ha certes cultures que ho viuen com un tema molt tabú i això fa que, a vegades, quan les noies tenen la regla, això es tradueixi en absentisme escolar. Per això és essencial educar en la normalització de la menstruació», remarca Bosch.

    L’impacte mediambiental dels productes menstruals

    Els productes d’un sol ús, com és el cas de les compreses o els tampons, causen greus impactes ambientals al llarg de tot el seu cicle de vida, des de la fase de producció fins a la d’eliminació del residu. Aquests impactes inclouen tant l’alliberament de components químics perillosos per al medi ambient, com la gestió precària dels residus, que acaben el seu cicle de vida en abocadors o incineradores o, fins i tot, abandonats al mar.

    Segons un estudi realitzat per Rezero sobre els costos ambientals i econòmics dels productes menstruals d’un sol ús, entre altres productes, una persona menstruant al llarg la seva vida fèrtil llença aproximadament 180 kg de compreses i tampons. A més, els productes menstruals d’un sol ús i tovalloletes humides es troben entre els 10 productes plàstics d’un sol ús més trobats en el medi marí de la Unió Europea.

    De la investigació elaborada per Rezero s’extreu que un sol any de menstruació per una dona menstruant representa una petjada de carboni de 5,3 kg de CO₂ equivalents. Això significa que la mitjana anual de consum aproximadament de 49 bilions de productes menstruals d’un sol ús a la UE a 28 Estats membres equival a 245.000 tones de CO₂. A Catalunya, el consum de 752 milions de productes menstruals d’un sol ús equival a 9 tones d’emissions de CO₂.

    Davant l’impacte ambiental dels productes d’un sol ús, la utilització dels productes reutilitzables és una bona solució. Segons els resultats de l’estudi, s’estima que gràcies a l’ús d’una copa menstrual es pot reduir el 99% dels residus que són generats amb els productes d’un sol ús. És a dir, si només el 20% de les persones menstruants optés per utilitzar la copa menstrual en lloc de productes menstruals d’un sol ús, es podrien reduir gairebé 100.000 tones anuals del total de residus generats a la UE.

    Tot i que durant l’última dècada els productes menstruals reutilitzables, com la copa menstrual o les compreses de tela, han guanyat popularitat i s’estan començant a incrementar al mercat de la UE, la població que els utilitza encara representa una minoria. El principal motiu d’aquest fet és que aquests productes reutilitzables no són àmpliament accessibles a tota la UE, i la seva disponibilitat varia molt en funció del país. Per exemple, les copes menstruals i compreses de roba estan majoritàriament disponibles per Internet, i només en alguns països també a botigues físiques.

  • Els futurs MIR, sobre el nou sistema d’adjudicació de places: «Ha sigut la gota que ha fet vessar el got»

    Fa unes setmanes, el Ministeri de Sanitat anunciava un canvi en el sistema d’adjudicació de places MIR -i de la resta de places de Formació Sanitària Especialitzada (FSE)-, passant a un únic acte d’adjudicació, després de la recollida de peticions de tots els aspirants de manera telemàtica i sense possibilitat de canvis. Sanitat assegurava que el nou sistema suposaria més «agilitat, seguretat i transparència». Els aspirants, però, denuncien que aquest sistema no és garantista ni just.

    «El principal problema és que no és a temps real. Abans tu tenies un dia i una hora assignada per triar plaça, de manera que fins a l’últim segon sabies quines places quedaven, de manera que podies anar canviant les teves preferències; era com un compte enrere», explica Anna Aguilar, una de les aspirants a MIR. «Però el nou sistema és un desastre. No té garanties, no és just ni transparent», denuncia. Aguilar explica que el fet que no sigui un procés públic, on s’anuncia en veu alta la plaça que es desitja, afavoreix que es produeixin irregularitats en el procés. «Si es produeixen tripijocs, no hi haurà manera de demostrar-ho», diu.

    «Ens dóna la sensació que, amb l’excusa de la pandèmia, volen instaurar aquest sistema per sempre. Si realment es fes bé, no caldria que l’elecció de plaça fos presencial. El que volem simplement és que sigui a temps real, com sempre. No escollir a cegues», emfatitza Andrea Arango, una altra aspirant.

    Davant aquestes denúncies, la plataforma FSE Unida, que engloba a més de 15.000 aspirants a una de les places de Formació Sanitària Especialitzada en el Sistema Nacional de Salut, va convocar el passat 25 de maig una manifestació davant el Ministeri de Sanitat per denunciar «l’abús d’autoritat i la vulneració de tots els drets dels gairebé 30.000 aspirants». «Vaig anar a la manifestació per mi, però també per la resta d’opositors. Pensem en el futur i temem que el sistema es quedi així», explica l’Anna.

    La Confederació Estatal de Sindicats Mèdics (CESM) ha convocat una altra manifestació pel pròxim 8 de juny i una posterior concentració de durada il·limitada enfront del Ministeri de Sanitat per protestar per la situació dels afectats pel procés d’elecció de places MIR. Després de mantenir una reunió el passat dilluns amb representants del Ministeri de Sanitat, la Confederació Estatal de Sindicats Mèdics explica en un comunicat que el Ministeri manté «una inflexibilitat que impedeix avançar en la recerca d’una solució satisfactòria, aferrats a un model telemàtic imposat unilateralment».

    Segons expliquen des de la CESM, els responsables ministerials es van limitar a prendre nota dels errors detectats en l’eina informàtica per a l’elecció de places amb l’objectiu de millorar el sistema, ja que en els primers dies de termini per als titulats en Medicina va resultar inoperatiu en molts casos.

    Errors en el sistema i places desertes

    Fa tot just una setmana que els futurs MIR poden fer l’elecció de places, en un procés que s’allargarà, en principi, fins al 16 de juny, ja que el dia 17 es preveu fer l’adjudicació de places. Tanmateix, des del primer dia, l’aplicació habilitada pel Ministeri de Sanitat ha experimentat multitud d’errors. «Les especialitats no es carreguen, el web es penja tota l’estona, no et deixa seleccionar més d’una especialitat en més d’una comunitat autònoma… el programa permet fer esborranys, però hi ha persones que encara no han pogut fer ni una sol·licitud a causa dels errors del sistema», comenta Patrícia Díaz, una altra aspirant. Fins i tot, va haver-hi un dia que el web va estar completament inoperatiu, perquè, segons s’anunciava, s’estaven fent tasques de manteniment. Molts aspirants han enviat correus electrònics massius al Ministeri i han trucat al telèfon d’incidències però, de moment, no han obtingut cap resposta satisfactòria.

    Una altra de les denúncies dels titulats en Medicina és que amb aquest sistema telemàtic hi haurà places que quedaran buides davant les previsibles renúncies de places que després no seran adjudicades. «L’any passat, amb les places que van quedar alliberades perquè havien sigut rebutjades, va poder escollir plaça fins la persona que tenia el número 10.000 al MIR. Aquest any no serà així, i hi haurà més gent que es quedarà sense plaça», assenyala la Patrícia. El fet que no hi hagi una repesca, diu l’Anna, farà que faltin professionals treballant. «No ens afecta només a nosaltres, sinó al conjunt del sistema, perquè es poden arribar a perdre unes 2.000 places».

    Segons el calendari previst pel Ministeri, la incorporació a la plaça adjudicada serà entre els dies 29 i 30 de juny, és a dir, dues setmanes després de l’adjudicació de places. «Això implica que si t’acaba tocant plaça a una altra comunitat autònoma, tens dues setmanes per buscar pis, fer la mudança, col·legiar-te… és començar de forma molt desil·lusionant. Hem estudiat Medicina per vocació i som els primers que ens volem incorporar de la forma més ràpida possible, però amb garanties. Els polítics s’omplen la boca dient que és un sistema segur i eficaç, però cap d’ells ha fet el MIR ni sap pel que hem passat», emfatitza la Patrícia.

    Anna Aguilar, amb dos companys dins l’hotel salut de Plaça Espanya | Cedida

    Fi de curs en pandèmia

    Tot just fa un any, l’Anna, la Patrícia i l’Andrea explicaven al Diari de la Sanitat com havien sigut els seus darrers mesos de la carrera de Medicina. En mig d’una pandèmia mundial, fent les últimes assignatures d’una dura carrera de sis anys, van començar a treballar en diferents centres per ajudar a lluitar contra la Covid-19.

    En el cas de l’Anna, va estar treballant a un hotel salut vinculat a l’Hospital Clínic que es va habilitar a la Plaça d’Espanya, que acollia pacients lleus que no requerien intubació ni respiració mecànica. Allà feia tasques de suport a l’equip de metges, sense tenir contacte directe amb els pacients. «Passàvem visita telefònica als pacients i decidíem quines pacients s’havien de visitar presencialment i quins podien esperar. També informàvem els familiars de l’estat de salut dels pacients, redactàvem informes, miràvem les analítiques o demanàvem radiografies», diu.

    La Patrícia, en canvi, sí que va tenir un contacte més directe amb els pacients. En el seu cas, va estar treballant a un hotel salut de Badalona vinculat a l’Hospital Germans Trias i Pujol. «Eren pacients lleus que venien de l’Hospital per acabar de fer l’aïllament, o bé persones amb una situació socioeconòmica complicada que no podien fer correctament l’aïllament a casa seva, perquè vivien amb molta gent», explica. «Passàvem visita telefònica i, quan calia, visitàvem els pacients per ajustar el tractament o fer altres tasques de suport», afegeix.

    Per la seva banda, l’Andrea va estar fent tasques de suport a l’UCI de l’Hospital Clínic. «Els estudiants de darrer curs fèiem suport telemàtic, escrivíem cursos, omplíem les dades dels pacients, fèiem peticions d’analítiques i, a vegades, parlàvem amb els familiars per telèfon», assenyala.

    Totes tres expliquen que el fet d’acabar la carrera d’aquesta manera va resultar estrany. «No vam poder fer el viatge de final de carrera ni ens vam poder graduar. Amb la situació d’incertesa que vivíem, se’ns oblidava una mica, però ara, mirant-ho amb perspectiva, sap greu haver acabat el curs així», explica l’Andrea.

    Patrícia Díaz, a la dreta, amb els seus companys de l’hotel salut de Badalona | Cedida

    Falta de comunicació des de l’inici

    Pocs dies després de fer l’últim examen, a finals de juny, els estudiants de Medicina van començar a l’acadèmia de preparació de l’examen MIR. Les aspirants entrevistades expliquen que, per part del Ministeri de Sanitat, va haver-hi una manca de comunicació des de l’inici. «Des del principi no ens han tractat gens bé. El tema de l’adjudicació de places ha sigut la gota que ha fet vessat el got, després de diversos mesos de desinformació», denuncia l’Anna.

    «Els mesos d’estudi van ser durs. Fins al novembre no ens van dir quan seria l’examen. Comences desmotivada, perquè estàs estudiant per un examen que no saps ni quan el faràs. Haver anunciat la data abans hagués sigut de gran ajuda, perquè és molt diferent com encares l’estudi sabent quan faràs l’examen», sosté l’Andrea. «Jo ho vaig passar francament malament», explica la Patrícia. «Hi havia dies que tenies mal de cap de tant estudiar i que no volies ni parlar amb ningú».

    Les tres entrevistades coincideixen en el fet que la pandèmia, deixant de banda totes les seves conseqüències, els ha jugat a favor en l’estudi. «Per mi ha sigut el millor any per preparar una oposició», diu l’Anna. «Amb les mesures restrictives, no es podien fer massa activitats i, per tant, no se’m feia tan dur psicològicament tancar-me a casa a estudiar, perquè tothom estava igual. No tenia tants estímuls externs».

    L’hora de la tria

    L’Anna, la Patrícia i l’Andrea tenen molt clar quines especialitats volen fer, i el fet de tenir una bona posició a l’examen MIR les tranquil·litza, perquè segurament podran obtenir la plaça que volen i quedar-se a la província de Barcelona.

    L’Anna vol fer Medicina Interna. «Durant la carrera volia fer cardiologia, perquè de les especialitats mèdiques era la que més m’agradava. Però en passar per oncologia, hematologia i altres especialitats, vaig veure que m’agradava molt, en general, la Medicina. M’agrada molt la part d’urgències i com que a Espanya no existeix aquesta especialitat, la millor manera d’accedir-hi és fent Medicina Interna. Després ja puc fer un màster si em vull especialitzar més», explica.

    La Patrícia, per la seva banda, vol fer Ginecologia i Obstetrícia. «Ginecologia em va cridar molt l’atenció al llarg de la carrera. El que em tira una mica enrere és la part de cirurgia, però suposo que és qüestió de pràctica. El problema és que a la universitat no ens formen en cirurgia, les pràctiques són molt mèdiques. Vas a quiròfan de tant en tant i mires el que pots a través de la càmera, però poc més», comenta. La Patrícia explica que li crida molt l’atenció la part de neoplàsia de mama i la cirurgia de càncer de mama, així com tot el tema de la violència obstètrica. «Crec que hi ha una mancança molt important en aquest aspecte. A vegades, a les dones se les infantilitza durant el procés d’embaràs i el part i, malgrat que no pugui canviar el món, m’agradaria atendre-les el millor possible», assenyala. Tem, però, pel fet que les places de Ginecologia a Barcelona s’acaben molt aviat. Com a segona opció, es planteja fer pediatria.

    Finalment, l’Andrea vol fer Anestesiologia a l’Hospital Vall d’Hebron o a l’Hospital de Bellvitge. «Estic il·lusionada. M’hagués agradat tenir un procés d’elecció de places normal i amb garanties, però tinc ganes de començar a treballar», diu.

  • Els sindicats s’oposen a la proposta d’externalització dels serveis d’esterilització de diversos hospitals públics

    Quatre institucions sanitàries catalanes -l’Hospital Clínic, l’Hospital Sant Pau de Barcelona, el Parc Taulí i el Consorci Parc Mar Salut- tenen la voluntat d’externalitzar el servei d’esterilització del material quirúrgic dels hospitals a una societat mercantil anomenada Coordinació Logística Sanitària, AIE (CSL). La proposta s’engega amb l’objectiu de fer front a les problemàtiques d’espai físic que hi ha en aquests quatre hospitals i per unificar i minimitzar els recursos, tant humans com materials.

    En el marc dels procediments de contractació pública de la Generalitat, s’ha posat en marxa una consulta preliminar al mercat anomenada «Solució comuna, integral i personalitzada per a l’esterilització d’instrumental quirúrgic» per tal d’estudiar la viabilitat del projecte. Malgrat que es tracta encara d’una proposta preliminar, els sindicats CGT, UGT, CCOO, FTC-IAC, IAC-CATAC, SATSE, Lluitem i Metges de Catalunya ja han manifestat la seva «absoluta oposició» a aquesta proposta d’externalització del servei d’esterilització. «No podem permetre aquesta nova parasitació de la privada xuclant recursos a la pública», diuen en una carta redactada pels comitès d’empresa dels quatre hospitals dirigida a les respectives direccions.

    Segons expressen els sindicats, amb aquest procés s’enfortiria el model de privatitzacions de serveis a la sanitat pública catalana, minimitzant els recursos humans i materials mitjançant una fórmula mixta publicoprivada. «Quan obres la porta a una externalització, estàs obrint la porta a la privada. Quan la privada comença a prestar un servei que abans era de gestió pública, ens exposem a la precarietat laboral, l’opacitat i que la traçabilitat dels diners públics es perdi. Els recursos públics han de ser auditats i controlats, saber que se’n fa d’ells. En una externalització no hi ha aquest control», denuncia Alex Duque, delegat de CCOO a l’Hospital Clínic.

    Els sindicats denuncien que aquesta externalització pot crear un precedent. «Ens diuen que es fa aquesta proposta com a resposta a la falta d’espais i perquè s’haurà d’incrementar el nombre de quiròfans per donar resposta a la llista d’espera i a tota la població que hem d’atendre. Però, sota aquesta premissa, quin serà el proper servei que voldran externalitzar? La manca d’espais és un problema endèmic», assenyala David García delegat de FTC-IAC al Parc Taulí de Sabadell.

    Pel que fa a l’esterilització de material quirúrgic, la proposta faria que CSL recollís el material als centres per traslladar-lo a la seva seu de Santa Perpètua de Mogoda i retornar-lo un cop tractat, el que significa també despeses en desplaçaments i probable pèrdua de material, tal com passa amb el subministrament de la roba hospitalària. CLS es faria càrrec de l’instrumental que es fa servir per dur a terme les diferents intervencions quirúrgiques que cada dia es programen als centres, un material que, en funció del tipus de cirurgia, és altament especialitzat i que, tal com diuen els sindicats, el personal dels centres coneix i el cuida, el que suposa un valor afegit que en cap cas, a parer seu, una empresa externa podrà aportar. «Tenim uns professionals altament qualificats i molt preparats, que porten una carrera dedicada a l’esterilització. Desconeixem quina preparació tindran els treballadors d’aquesta empresa privada», explica Xavier Tarragón, president del comitè d’empresa de l’Hospital del Mar.

    També en quant a la qualitat del servei, els sindicats assenyalen que les diferents experiències d’externalització a la sanitat pública catalana han resultat un «absolut fracàs» i que han acabat amb noves internalitzacions a causa dels desastrosos resultats. Recorden que fórmules similars a aquesta que ara es proposa han provocat «veritables escàndols», com és el cas d’IAT i CRC, entitats que, segons expliquen, «es van utilitzar per obtenir de manera fraudulenta recursos públics per fer desviaments de diners a empreses filials».

    De fet, el Parc Taulí de Sabadell ja va experimentar un procés d’externalització del servei d’esterilització, el qual, finalment, es va acabar tornant a internalitzar a causa de la pèrdua de qualitat del servei. «Es va adjudicar el servei a Axioma. Els treballadors no estaven formats en l’àmbit sanitari ni eren coneixedors del material quirúrgic i no hi havia cap mena de vigilància sobre la qualitat del servei. Ens arribaven les caixes incompletes, amb materials que no s’havien rentat prou bé, material rovellat… Vam anar recopilant dades i fotografies del material en mal estat i ho vam presentar a la direcció. En veure que no s’estava complint amb els estàndards de qualitat, es va trencar el contracte amb l’empresa», explica Garcia.

    Els representants del comitè d’empresa dels diferents hospitals es van reunir la setmana passada amb els responsables de sanitat dels grups parlamentaris, en una reunió organitzada pel diputat d’En Comú Podem David Cid, per traslladar-los-hi la seva preocupació per la proposta. «Ens van explicar el que ja sabíem: que era una proposta que estava en estudi i valoració i que les direccions dels hospitals encara no havien manifestat una voluntat clara d’adherir-s’hi. Però ja sabem com van aquestes coses. Si no aixequem la mà i protestem des d’un inici, un dia ens podem llevar i trobar-nos que el servei d’esterilització s’ha externalitzat. No seria el primer cop», remarca el delegat de CCOO a l’Hospital Clínic. «Tots coneixem l’experiència de la Generalitat en aquests temes. La majoria de casos d’externalitzacions no han acabat amb un projecte sostenible econòmicament en els temps, sinó que simplement han suposat una mala gestió dels diners públics», afegeix el sindicalista.

    Els sindicats, doncs, entenen que els serveis d’esterilització haurien de continuar sent 100% públics i que, en el cas de voler crear noves eines de gestió i coordinació sanitàries, s’haurien de contractar directament nous empleats públics. El proper pas, segons expliquen, serà intentar convocar una reunió amb el nou conseller de Salut, Josep Maria Argimón. «També volem intentar fer partícips als usuaris, ja que és una qüestió que apel·la a tota la societat. Una pitjor qualitat en els serveis sanitaris afecta a tothom», explica Tarragón. Per això, està sobre la taula la idea de convocar alguna mena de mobilització on hi pugui participar també la ciutadania.

    Què és CSL?

    Coordinació Logística Sanitària, AIE (CSL) és una Agrupació d’Interès Econòmic, adscrita com a mitjà propi del Departament de Salut, i composta per dos socis principals: el Consorci Corporació Sanitària Parc Taulí de Sabadell i el Consorci Mar Parc de Salut de Barcelona. Aquesta entitat té les seves instal·lacions a Santa Perpètua de Mogoda i es dedica a la prestació de serveis auxiliars de logística de material fungible sanitari i no sanitari i custòdia d’historials clínics i documentació administrativa.

    Segons el portal de transparència, CSL disposa d’un total de 49 treballadors i un volum de negoci d’aproximadament 2,4 milions d’euros, de la que en costos de personal acredita aproximadament 1,5 milions d’euros i 700.00 euros en lloguer d’espais i materials. Segons informen des de la UGT, a la plantilla «no consta cap treballador amb titulació sanitària que garanteixi la correcta esterilització del material i, a més, sembla que l’empresa està adscrita al conveni de transports i no al de sanitat, el que significa uns sous molt més baixos».

  • Metges i futurs residents protesten contra el sistema d’adjudicació de places MIR

    La setmana passada, el Ministeri de Sanitat anunciava un canvi en el sistema d’adjudicació de places de Formació Sanitària Especialitzada (FSE), passant a un únic acte d’adjudicació, després de la recollida de peticions de tots els aspirants de manera telemàtica i sense possibilitat de canvis. Sanitat assegurava que el canvi suposaria més «agilitat, seguretat i transparència».

    Tradicionalment, l’elecció era de caràcter públic i l’aspirant tenia la capacitat de veure en directe quines places són escollides amb anterioritat al seu torn, podent calibrar la seva llista i prioritats sobre la marxa. Tanmateix, amb les noves circumstàncies, això no serà possible. Un procediment telemàtic adjudicarà automàticament les places en funció de les preferències manifestades i de l’ordre d’elecció que correspongui a cada aspirant. En el cas dels futurs metges residents, l’acte d’adjudicació de places serà el dia 17 de juny i la incorporació a la plaça serà entre els dies 29 i 30 de juny.

    Tal com explica Àlex Mayer, R4 de Medicina Interna i delegat de Metges de Catalunya a la Corporació Sanitària Parc Taulí de Sabadell, en un article publicat al blog del sindicat, a la pràctica, això significa que cada opositor haurà d’elaborar una llista de preferències amb tantes opcions com candidats tingui per davant. «L’opositor amb un número d’ordre 300 haurà d’elaborar una llista de preferències d’almenys tantes opcions com metges tingui per davant. Igualment, aquell que tingui un número 8.000 haurà de definir una llista amb milers d’opcions», assenyala Mayer.

    Els col·legis professionals, sindicats i associacions mèdiques, així com els facultatius i els futurs residents, s’han posicionat en contra d’aquest canvi en el sistema d’adjudicació de places que, diuen, «no és garantista ni transparent». La Confederació Estatal de Sindicats Mèdics (CESM) ha expressat en un comunicat la seva «perplexitat» davant els canvis en el sistema d’elecció de places MIR, defensant que no resol cap dels problemes i empitjora el sistema establert.

    «Omplir totes les preferències fins a completar la llista durant dues setmanes de termini sense tenir dades reals del que han anat escollint els que ostenten un número d’ordre anterior queda lluny de ser una opció acceptable per a les necessitats d’uns futurs residents que fa mesos que viuen amb una incertesa insostenible per la manca d’informació i els canvis que s’estan duent a terme des de Sanitat», denuncia la Confederació Estatal de Sindicats Mèdics.

    Metges de Catalunya també comparteix el rebuig que ha generat el nou sistema d’elecció de places MIR. El sindicat considera que aquest sistema 100% telemàtic «penalitza la llibertat d’elecció dels MIR i pot deixar milers de llocs vacants davant les previsibles renúncies a les places afegides com a pla B en el llistat de preferències dels opositors». Per aquest motiu, l’organització demana al ministeri que rectifiqui i recuperi la presencialitat del procés.

    Per la seva banda, la plataforma FSE Unida, que engloba a més de 15.000 aspirants a una de les places de Formació Sanitària Especialitzada en el Sistema Nacional de Salut, defensa que es tracta d’un sistema «totalment manipulable». Per aquest motiu, fa una crida als opositors a manifestar-se davant el Ministeri de Salud el dimarts 25 de maig davant «l’abús d’autoritat i la vulneració de tots els drets dels gairebé 30.000 aspirants».

    La mobilització rep el suport de la CESM, que no descarta acudir a la justícia per a denunciar aquest canvi en el sistema d’adjudicació de places. La confederació de sindicats assenyala en un comunicat que els seus serveis jurídics estan analitzant «detalladament» les bases de la resolució de la setmana passada per la qual es convocaven els actes d’adjudicació de places MIR i de la resta d’especialitats sanitàries.

    Sota el hashtag #OsApoyamosMIR, centenars de metges i metgesses de tota Espanya, que van passar en el seu dia pel sistema d’adjudicació de places MIR, han compartit per les xarxes socials missatges de suports als futurs residents, defensant un sistema just i equitatiu.

  • L’ús combinat de vacunes contra la Covid s’obre pas

    El Consell Interterritorial de Salut, integrat pel ministeri de Sanitat i els consellers de salut de les comunitats autònomes, ha decidit finalment administrar una segona dosi de Pfizer a aquelles persones menors de 60 anys que van rebre la primera amb AstraZeneca, encara que contemplen que aquelles persones que ho desitgin puguin rebre la segona dosi amb la mateixa vacuna que van rebre la primera.

    El Ministeri de Sanitat ha emplaçat al Comitè de Bioètica a que emeti un informe sobre si és ètic o no que les persones puguin escollir posar-se la segona dosi amb Pfizer o AstraZeneca. Algunes comunitats autònomes, però, defensen que se’ls hauria d’administrar la segona dosi també d’AstraZeneca. S’oposen a la decisió del Ministeri Catalunya, la Comunitat de Madrid, Andalusia, Castella i Lleó, Cantàbria, Múrcia i Galícia.

    El passat dimarts, quan encara no s’havien pronunciat els òrgans del Ministeri de Sanitat, l’Institut de Salut Carlos III (ISCIII) va presentar els resultats preliminars d’un assaig clínic -l’assaig clínic CombivacS- que ha estat avaluant la resposta del sistema immunitari i la seguretat associada a l’ús d’una pauta de vacunació heteròloga (és a dir, per la combinació de diferents vacunes) enfront del coronavirus SARS-CoV-2.

    Es tracta de primer estudi a escala mundial que ofereix dades sobre la immunogenicitat derivada de l’ús combinat de dues vacunes diferents, administrant la vacuna de BioNtech/Pfizer en persones menors de 60 anys que ja havien rebut una primera i única dosi de la vacuna d’AstraZeneca. L’estudi ha accelerat la presa de decisió sobre l’administració d’aquesta segona dosi i, si es fa un ús combinat de vacunes, pot acabar accelerant completament el procés de vacunació.

    En l’assaig, el grup que va rebre la segona dosi de la vacuna va quedar configurat per 441 participants, mentre que el grup control (el que no ha rebut la segona dosi) el van formar 232 persones. La mitjana d’edat en ambdós grups va ser de 44 anys i la proporció de dones va ser de 56% sobre el total de la mostra inclosa; l’esquema d’estratificació de l’assaig ha permès evitar biaixos de selecció en gènere, edat i centre de participació.

    Els primers resultats de l’estudi, aplicant-hi diferents tècniques, assenyalen que la pauta de vacunació heteròloga ofereix un alt grau d’immunitat i no presenta problemes ni efectes secundaris diferents dels ja comunicats d’aquestes mateixes vacunes. En tots els casos es va demostrar que l’ús d’una pauta heteròloga va potenciar la resposta immunitària.

    A més, es va comprovar l’eficàcia dels anticossos generats per la vacunació heteròloga mitjançant test funcionals, el que va permetre demostrar que els anticossos produïts eren eficaços per protegir enfront de SARS-CoV-2. Per contra, en el grup control els títols d’anticossos van romandre en nivells similars als obtinguts 14 dies abans.

    Els efectes secundaris en els primers set dies postvacunació es van analitzar en funció de la gravetat percebuda per les persones participants (van haver d’omplir un diari electrònic per al seu seguiment) i per l’equip mèdic responsable de cada centre participant. Cap efecte secundari va provocar atenció mèdica extra ni hospitalització en cap cas. Tots els esdeveniments adversos que van ser percebuts com a greus per part dels participants van ser explorats en temps real pels metges de centre participant, i en cap cas es va confirmar aquesta gravetat percebuda. En tots els casos els efectes secundaris són similars als detectats amb els esquemes de vacunació homòlegs en els quals s’ha utilitzat aquests mateixos principis actius.

    L’assaig s’ha desenvolupat en cinc hospitals vinculats a Instituts d’Investigació Sanitària, com són l’Hospital Cruces a Biscaia, l’Hospital La Paz i Hospital Clínic San Carlos de Madrid i el Vall d’Hebron i l’Hospital Clínic de Barcelona, sent el Centre Nacional de Microbiologia (CNM) de l’Instituto de Salud Carlos III (ISCIII) qui actua com a laboratori central.

    L’avanç d’aquests resultats preliminars respon a l’interès científic generat per la possibilitat d’utilitzar pautes de vacunació combinades. Diferents països europeus, entre els quals es troben Alemanya, França, Suècia, Noruega i Dinamarca, estan ja recomanant pautes de vacunació combinades en persones menors de 60 anys que han rebut una primera dosi d’AstraZeneca, mentre que les autoritats sanitàries d’altres països estan analitzant l’evidència científica per considerar la possibilitat d’incorporar pautes heteròlogues en les seves estratègies de vacunació.

    Conèixer si és possible implementar aquests tipus d’esquemes pot permetre el disseny de campanyes de vacunació més flexibles, cosa que permetria accelerar el procés i facilitar la solució de possibles eventualitats, com ara l’impacte produït per un fre relacionat amb processos de subministrament.

  • La vacunació s’accelera a la Fira Barcelona: més de 6.000 dosis diàries

    «No m’ha fet gens de mal, ja estic acostumada a les punxades!», exclama l’Angelina de San Francisco, de 72 anys, a qui acaben de posar la primera dosi de la vacuna de Pfizer contra la Covid-19. És una de les més de 6.000 persones que es vacunen diàriament al Pavelló 4 de la Fira Barcelona, a Montjuïc, un dels recintes habilitats com a espais de vacunació massiva -els anomenats ‘vacunòdroms’-, que va entrar en funcionament el passat mes d’abril.

    Es tracta d’un dels espais més grans de vacunació. Segons apuntava la consellera de Salut, Alba Vergés, fa unes setmanes, la intenció és poder administrar unes 20.000 dosis diàries en aquest espai, convertint-lo així en el punt més gran de vacunació de la ciutat, juntament amb el Camp Nou, si al final s’habilita aquest espai com a punt de vacunació.

    L’administració de vacunes en aquest espai de la Fira Barcelona avança a bon ritme. «La setmana passada vacunàvem unes 4.700 persones al dia. Aquesta setmana hem començat a fer-ho a un ritme més alt, d’unes 6.000 persones diàries», explica Marta Carrasco, responsable d’Atenció a la Ciutadania de la Gerència d’Atenció Primària de Barcelona de l’Institut Català de la Salut (ICS). De moment, hi ha 21 punts d’administració habilitats, però s’espera anar obrint-ne més a mesura que vagin passant les setmanes, sempre en funció del nombre de vacunes que es rebin.

    En cada franja horària es vacunen unes 700 persones. La setmana passada es va vacunar amb Pfizer a la població de 70 a 79 anys, mentre que aquesta setmana s’ha començat a vacunar a la generació del baby boom. «Com que són moltes persones, el que hem fet, per tal de no col·lapsar el sistema, es citar primer a les persones de 59 anys, després de 58, 57… i anirem baixant», assenyala Carrasco. 

    Més de 6.000 persones es vacunen cada dia contra la Covid al Pavelló 4 de la Fira Barcelona | Pol Rius

    «Tenia moltes ganes de posar-me la vacuna. Tinc dos néts petits, de quatre i dos anys, i em fa molta il·lusió poder veure’ls i estar amb ells, encara que sigui en una terrassa amb la mascareta posada. Durant tot aquest temps, gairebé no els he pogut veure i, quan ho he fet, ha sigut amb molta distància», explica l’Angelina, visiblement emocionada per haver-se vacunat. Asseguda al costat del seu marit, qui l’ha acompanyat a vacunar-se perquè ella té problemes de mobilitat, espera que passin els 15 minuts reglamentaris per si es produeix alguna reacció adversa a la vacuna. Es mostra molt convençuda d’haver-se posat la vacuna i diu que no ha tingut por de fer-ho en cap moment. «Tampoc he tingut por al llarg de la pandèmia. He tingut por per les meves filles, com totes les mares, per si agafaven la Covid. Però ara estic més tranquil·la», assenyala.

    Santiago Martínez, de 73 anys, també tenia ganes de vacunar-se, malgrat que al principi no ho tenia tan clar. «Tenia dubtes, però penso que ens hem de vacunar tots per no transmetre la Covid als altres i també per la nostra salut personal. És una pandèmia mundial i és molt important que tots aconseguim la immunitat», afirma. És originari de Saragossa i explica que des de l’inici de la pandèmia no ha pogut anar a veure-hi la seva família. «Ens truquem per telèfon, ens escrivim… però durant aquest temps no ens hem pogut veure. Espero poder-hi anar d’aquí poc», diu, esperançat.

    Durant aquest període, en Santiago ha limitat molt les reunions amb amics i, quan els veu, sempre ho fa amb distància i mascareta. També ha deixat d’anar al seu bar de confiança, on esmorzava cada matí. Tot i que té ganes de recuperar els seus hàbits pre Covid, remarca que encara ens queden molts mesos fins que puguem parlar d’una certa ‘normalitat’. «Encara que ja no hi hagi toc de queda, no haurem tornat encara a la normalitat. Les coses no canvien de la nit al dia, canviaran amb el temps, quan aconseguim la immunitat de ramat».

    Una infermera prepara la vacuna per ser administrada | Pol Rius

    El ritme de vacunació és constant i el procés funciona com un engranatge on cadascuna de les persones que hi col·labora té una funció molt concreta assignada. Els agents cívics s’encarreguen de comprovar que les persones que accedeixen al recinte ho fan en la franja horària que els toca vacunar-se. Després d’aquest primer control, els usuaris passen pel punt d’admissió, on els administratius verifiquen la cita i comproven la seva identitat. Uns altres treballadors s’encarreguen de cedir el pas als boxs de vacunació, controlant que no en quedi cap de buit. Un equip d’infermeres injecta les vacunes, que prèviament han estat preparades per unes altres professionals, fent que la vacunació sigui un procés més àgil. Passats els 15 minuts de rigor després de vacunar-se, les persones vacunades ja es dirigeixen a la sortida.

    «Ho estem vivint amb molta emoció», diu Míriam Morales, una de les infermeres del punt de vacunació. Com la resta d’infermeres, compagina la seva tasca a la Fira amb la seva feina assistencial en el sistema públic de salut. En el seu cas, treballa de nits a l’Hospital Vall d’Hebron, però també hi ha moltes infermeres del punt de vacunació que treballen en centres d’atenció primària, de manera que passen tota la seva jornada laboral vacunant.

    «A vegades treballo a la nit i em toca venir a vacunar aquí al matí. És dur, però ho vivim amb il·lusió, si no, no ho aguantaríem. Fa molt de temps que tenim una gran càrrega de feina, però és el que ens ha tocat viure. Hem d’immunitzar tota la població, i no hi ha una altra manera de fer-ho», assenyala Morales. Porta doblant torns des del desembre. «Al principi estava en un equip mòbil i anàvem a vacunar a les residències de gent gran, centres de dia, sociosanitaris… ara, amb aquests punts massius de vacunació, tot és molt més àgil», explica.

    «Quina vacunarà em posaran?». «Això em provocarà una trombosi?». «Quan em toca la segona dosi?». Aquestes són les preguntes més habituals que fan els ciutadans que venen a vacunar-se. «La majoria de persones venen amb molta il·lusió, d’altres venen amb més por. Nosaltres intentem resoldre els seus dubtes i incidir en el fet que les vacunes són segures i que cal que es vacuni tothom. Però els mitjans de comunicació no estan ajudant gaire. S’ha creat molt d’alarmisme», sosté Morales.

    Les persones vacunades esperen assegudes els 15 minuts de rigor per si es detecten reaccions adverses a la vacuna | Pol Rius

    Dolors Ridaura, de 71 anys, roman asseguda esperant que transcorrin els 15 minuts després de posar-se la primera dosi de Pfizer. Inicialment, no tenia massa ganes de posar-se la vacuna. «Em feien por els efectes secundaris. Però mira… al final m’he animat. El meu fill m’ha insistit molt», explica. Opina que ha faltat coherència i bona comunicació en les informacions relatives a les vacunes. «Primer es deia una cosa i després una altra, ara dues dosis, ara tres… ha fallat molt la comunicació, i això genera molta incertesa i inseguretat», diu la Dolors. Ara, però, diu sentir-se satisfeta amb la decisió que ha pres.

    La Dolors explica que la seva vida segurament no canviarà massa ara que s’ha posat la primera dosi de la vacuna. «A la meva família som molt estrictes amb les normes. Durant aquest temps, pràcticament no he vist els meus fills ni la meva néta. Si fèiem una celebració, la fèiem al carrer, en una placeta. Però a casa no hem menjat ni per Nadal. De moment, esperarem que els meus fills estiguin també vacunats».

    Així, entre alguns dubtes i mostres d’alegria, va avançant el procés de vacunació a Catalunya. De moment, ja s’han vacunat més de dos milions de persones i 990.000 ja han rebut la segona dosi, amb dades del 10 de maig. Després de les persones més grans i vulnerables i dels sectors essencials, està avançant la vacunació de la franja d’edat entre 60 i 69 anys i, tot just fa pocs dies s’ha iniciat la vacunació de la franja entre 50 i 59 anys. A la ciutat de Barcelona ja s’han vacunat més de 488.000 persones, el que significa gairebé un 30% de la població censada a la ciutat.

    Amb aquest ritme, s’estima que el percentatge del 70% de la població vacunada, que seria el llindar per poder parlar de la immunitat de ramat, es pot assolir a finals de juliol, una mica abans de l’inicialment previst. Tot depèn de la disponibilitat de dosis, però després d’un inici una mica irregular, els subministraments de les quatre vacunes ja autoritzades està cada cop més normalitzat en les quantitats esperables. Segons la informació actualitzada del Ministeri de Sanitat, a Espanya ja s’han administrat gairebé 20 milions de dosis i ja hi ha més de 6 milions de persones amb les dues dosis administrades. El total de persones que han rebut una única dosi, de moment, és d’unes 13.800.000 persones, el que significa el 29,1% de la població espanyola.