Just Deploy It!

Autor: Èlia Pons

  • Els familiars de menors dependents reclamen ser vacunats: «Si ens contagiem, qui cuidarà del nostre fill?»

    El Martí té sis anys i té una malaltia minoritària, encara sense diagnòstic. La seva patologia més greu és la displàsia broncopulmonar, que és fruit de la prematuritat. «Ha estat cinc anys connectat de manera contínua a una màquina d’oxigen i la seva debilitat és el pulmó, que és justament el que ataca aquest maleït virus», explica la Pilar Duque, la seva mare. El Martí va viure cinc mesos a l’UCI de nounats i, comptant totes les hospitalitzacions, ha estat vora de dos anys a l’hospital.

    A causa del seu delicat estat de salut, la mare, el pare, i les seves dues germanes, la Júlia i la Laia, estan confinats des del mes de març, sortint de casa només en comptades ocasions. Però el confinament no és una situació completament nova per ells. «Hem estat aïllats altres vegades. La mascareta no és res nou per nosaltres i teníem gel hidrolitzant a l’entrada de casa des que va néixer el Martí», explica la Pilar.

    Un altre cas semblant és el del Lluc. Aquest infant, de set anys, pateix miopatia miotubular, una malaltia molt minoritària que afecta els músculs i que li impedeix caminar, parlar i respirar per si sol. Necessita una màquina que respiri per ell les 24 hores del dia, una bomba de nutrició i un motor gàstric per poder menjar. Està sempre monitoritzat, de manera que els seus pares controlen contínuament les seves constants vitals.

    «Necessita la nostra atenció les 24 hores del dia i les cures que li fem són les mateixes que se li pot fer a un nen que està ingressat a l’UCI», explica l’Àlex Roca, el seu pare. Igual que en el cas del Martí, fa onze mesos que la família no surt de casa. En aquest cas, només surten per anar a l’hospital, ja que totes les compres les fan per internet per evitar posar en risc el petit. «Hem d’anar una vegada al mes a l’hospital, perquè li han de canviar la cànula de la traqueotomia al Lluc. Aquest és el moment més delicat i perillós», explica l’Àlex.

    El Lluc, amb els seus pares | Cedida per la família

    Les famílies reclamen ser escoltades

    Aquestes dues famílies formen part de la Federació Catalana de Malalties Minoritàries i reclamen que els familiars dels infants que pateixen alguna patologia minoritària siguin inclosos en la primera etapa de vacunació de la Covid-19. El protocol de la vacunació contempla la vacunació a la primera fase dels cuidadors professionals de grans dependents, com fisioterapeutes o vetlladores, però no hi consten els cuidadors no professionals, com serien els familiars directes dels infants amb patologies greus, que realitzen les seves cures.

    «Nosaltres treballem les 24 hores del dia fent de sanitaris, però com que no som professionals no tenim dret a vacunar-nos en aquesta primera fase», denuncia l’Àlex. «El que perseguim és la vacuna, per protegir el Lluc i per protegir els seus únics cuidadors. Si nosaltres emmalaltim, qui cuidarà el nostre fill? Ningú més es pot fer càrrec del Lluc, només aquells professionals de l’UCI que saben fer servir aquests aparells que ajuden al nostre fill a respirar», explica el pare del Lluc i fundador de l’associació Petits Superherois.

    En la mateixa línia s’expressa la Pilar, la mare del Martí, qui defensa que la «vacunació no és més que un reflex del que vivim les famílies amb infants amb discapacitats. Estem oblidats per l’administració. No és que se’ns hagi exclòs, és que ni s’han parat a pensar que existim». «Jo tinc 40 anys i estic a l’última de la fila de la vacunació. Han passat per davant nostre els veterinaris, i se’ns queda cara de ‘ximples’. Demanem figurar en la llista de prioritat de la vacunació com a cuidadors no professionals de nens amb gran dependència», reivindica la Pilar.

    La Federació Catalana de Malalties Minoritàries, juntament amb altres associacions de malalties rares, ha fet arribar una queixa al Síndic de Greuges i ha contactat amb el Departament de Salut i el Ministeri perquè es tingui en compte a les famílies cuidadores de grans dependents. «No moment no hem obtingut cap resposta. És bastant frustrant. En alguns casos ens han dit que ho estudiarien, altres, ni han contestat. Costa molt posar-se en contacte amb els que poden prendre decisions des de dalt», es queixa l’Àlex.

    També les famílies amb infants i joves amb síndrome de Down s’han mobilitzat per reclamar que els seus fills siguin prioritaris en la vacunació. «Les famílies amb persones amb la síndrome de Down volem expressar la nostra preocupació per la falta d’atenció que està rebent aquest col·lectiu en el moment actual. Tot i ser especialment vulnerables davant la Covid-19, aquest grup no està inclòs en la planificació de la vacunació publicitada fins ara», expliquen en una petició feta a través del web Change.org.

    De moment, com que no s’han fet estudis amb menors de setze anys, els infants d’aquesta franja d’edat no estan inclosos en la vacunació. En el cas dels majors de setze anys, la vacunació dels joves amb patologies està contemplada per més endavant. És el cas de l’Òscar, de divuit anys, que pateix immunodeficiència pediàtrica. «És immunodepressiu, no té defenses. Des del seu naixement, va haver d’estar molt hospitalitzat, i a l’escola i els primers cursos de l’ESO va haver de tenir una vetlladora i seguir unes normes d’higiene molt estrictes», relata la Noemí Santiveri, la seva mare. La Noemí defensa que el seu fill, i la resta de persones que pateixen malalties d’aquest tipus, haurien de tenir prioritat en la vacunació.

    Amb l’inici de la pandèmia, a casa de l’Òscar s’han hagut de reorganitzar des del punt de vista logístic. Dos dels seus germans han anat a viure amb els pares i amb el germà de la Noemí, respectivament, per tal de poder anar a l’escola i no posar en risc a l’Òscar. L’altre germà, com que treballa a distància, ha pogut quedar-se a casa. «Si el vacunessin, estaria protegit i podria lluitar contra la Covid en el cas que es contagiés. A més, els seus germans podrien tornar a casa», defensa la Noemí. Segons el pla del Departament de Salut, només els grans dependents -aquells que tenen reconegut més d’un 60% de discapacitat- es vacunaran durant els pròxims dies. L’Òscar, en tenir un 33% de discapacitat, haurà d’esperar. «Jo entenc que primer siguin sanitaris i la gent gran, però no puc entendre que es vacunin abans els policies i els professors i que estiguin a la cua els malalts crònics com el meu fill», defensa la Noemí.

    L’escola a casa

    Per aquestes famílies, la situació en l’àmbit educatiu no està sent gens fàcil. «Fins ara només està regulada la situació de l’infant malalt, que té la professora domiciliària a casa. En el cas del Martí, ve 8 hores a la setmana. Hi ha un buit legal que són els convivents dels nens malalts, com és el cas de les germanes del Martí. El que veiem diverses famílies és desprotecció», explica la Pilar.

    El mes de desembre, la Pilar va presentar una queixa perquè a les seves filles els enviaven una fitxa a través del sistema de l’escola, però no tenien cap professora de referència. «Penso que hi ha hagut una falta d’empatia per part de l’escola», explica. Des del mes de gener, la Júlia i la Laia ja tenen una tutora de referència i tenen més seguiment per part de l’escola, però, segons explica la Pilar, «no deixa de ser mínim». Veient la situació que es presentava a l’inici de curs, la família va comprar llibres de text i la Noemí s’encarrega de fer classes als fills. «Mentre el meu marit teletreballa, jo em dedico a fer classe a les nenes i els dies que no tenim la professora auxiliar del Martí també l’ajudo a ell», explica.

    En el cas de l’Òscar, la família va decidir matricular-ho a l’Institut Obert de Catalunya, on està cursant segon de batxillerat. En aquest institut no es fan classes virtuals, sinó que s’envien materials escrits i vídeos als alumnes perquè els treballin. «L’Òscar, per la seva malaltia, té moltes dificultats per llegir, i això li està suposant un esforç immens», explica la Noemí, la seva mare.

    La socialització, telemàtica

    La pandèmia i el confinament permanent, que no els permet anar a l’escola, també ha afectat la socialització d’aquests infants i joves amb malalties minoritàries. «La socialització del Lluc ja era petita, perquè a l’escola només hi anava dues hores per setmana. Per nosaltres el confinament és una extensió del ‘semiconfinament’ que fem des que va néixer», explica l’Àlex. «Però aquelles poques estones de socialització quan anava a l’escola o veia els seus avis o tiets, tot allò ara s’ha perdut. El Lluc només ens veu, físicament, a la seva mare i a mi», afegeix.

    Les tecnologies, però, han pogut jugar en alguns casos un paper fonamental per mantenir la socialització d’aquests infants i joves. «Els nens han quedat molt aïllats. Per sort, l’Òscar ja és gran i pot mantenir el contacte, via telemàtica, amb els seus amics, i també amb els seus avis, a qui té molta estima», assenyala la Noemí. «La nostra socialització, la dels pares, també s’ha vist molt reduïda, però al final això no té gens d’importància, perquè som adults. El que hem de fer és ajudar-los, ha de prevaldre la seva salut», conclou.

  • Com Portugal ha arribat al límit del col·lapse

    Durant la primera onada, Portugal es va erigir com un dels països europeus que estava gestionant millor la pandèmia, a causa de la poca incidència que estava tenint la Covid-19. Per la seva situació geogràfica, va ser un dels darrers països europeus en començar a tenir casos de coronavirus i el govern portuguès, amb el primer ministre António Costa al capdavant, veient la situació que s’estava vivint en altres estats propers al país lusòfon, com Espanya o Itàlia, va actuar ràpidament, anticipant-se a la tragèdia.

    L’estat d’emergència es va declarar el 18 de març, quan només hi havia al voltant d’un centenar de casos, especialment al nord del país. La implementació de mesures severes de caràcter anticipatori, com el confinament domiciliari i l’aturada de totes les activitats no essencials, va fer que el país pogués contenir el virus sense gaire dificultats. A l’estiu, les mesures es van relaxar i l’arribada del turisme va donar un cert aire al sector terciari.

    La segona i, especialment, la tercera onada del virus, però, han colpejat durament el país. Les dades del Centre Europeu per al Control de les Malalties (ECDC, per les seves sigles en anglès) són esfereïdores. Mentre la mitjana europea de casos per 100.000 habitants en els darrers catorze dies ha estat de 358,97 i la d’Espanya de 843,05, el nombre de casos per 100.000 habitants ha estat de 1.190,09, marcant una autèntica fita a escala europea.

    El pic de la pandèmia es va assolir el 29 de gener amb una incidència acumulada en 14 dies de 1.669 casos per 100.000 habitants. Durant el mes de gener, a Portugal van morir per Covid-19 fins a 5.576 persones, pràcticament la meitat de totes les defuncions en aquest país des de l’inici de la pandèmia, situant-se com el país europeu amb la taxa de mortalitat més elevada.

    Nombre de casos de Covid confirmats a Portugal des de l’inici de la pandèmia | Font: Direção-Geral da Saúde Portugal

    L’inici de la pujada de la corba es va produir a finals d’octubre i principis de novembre. Davant l’augment de casos de Covid, el govern portuguès va aplicar de nou l’estat d’alarma i un toc de queda segons la taxa de contagi per habitants. Els residents a les zones més afectades, com Lisboa, havien de romandre a casa a partir de les 23 hores els dies feiners i a partir de les 13 hores els caps de setmana, a no ser que tinguessin un motiu justificat per estar al carrer, com la compra d’aliments o medicaments o assistir al lloc de feina.

    Durant el mes de gener, a Portugal van morir per Covid-19 fins a 5.576 persones, pràcticament la meitat de totes les defuncions en aquest país des de l’inici de la pandèmia.

    L’arribada del Nadal

    Una de les causes a les quals s’atribueix l’augment de contagis durant les darreres setmanes és l’impacte de les festes nadalenques. A diferència d’altres països europeus, que van endurir les restriccions a les festes, Portugal va decidir relaxar les normes. Així, entre el 23 i el 26 de desembre no es van imposar restriccions ni en els desplaçaments entre regions del país ni en el nombre de persones reunides.

    «Les mesures es van relaxar durant el Nadal, però també la població en general», diu la Catarina Nunes, infermera portuguesa que treballa a l’Instituto Português de Oncologia Francisco Gentil (IPO). «Es tracta de responsabilitat cívica: no hem d’esperar que ens prohibeixin fer determinades activitats si sabem que són un perill per la salut pública. Aquesta irresponsabilitat social es va agreujar durant el Nadal i ara hem arribat a una situació de catàstrofe», explica.

    Segons Veronica García de Castro, infermera asturiana que treballa a l’Hospital Egas Moniz de Lisboa, hi ha hagut una falsa sensació de seguretat per part dels ciutadans. A més, explica, durant setmanes, la fiscalització per part de la policia ha estat molt baixa. «Quan es va prohibir circular entre regions els caps de setmana, si s’enganxava a algú incomplint la mesura, se’l convidava a tornar a casa, però no rebia cap multa. Sense una penalització econòmica, la gent no sent tanta pressió per complir les mesures», apunta.

    Davant l’advertència del govern britànic sobre la nova variant del coronavirus, durant les festes nadalenques, el govern portuguès va permetre entrar al país a través de vols provinents del Regne Unit només a portuguesos o estrangers amb autorització de residència a Portugal. Malgrat que aquests visitants havien de presentar un test negatiu, aquest fet podria haver ocasionat una major incidència de la variant britànica, que és més contagiosa. S’estima que la prevalença d’aquesta soca al país lusòfon durant el mes de gener va ser del voltant d’un 20%.

    El col·lapse dels hospitals

    L’impacte de la tercera onada ha colpejat durament els hospitals portuguesos, i especialment a la zona de Lisboa i Vall del Tejo, on els centres hospitalaris s’han vist en una situació extrema. Igual que s’ha fet en altres països, s’han hagut de suspendre consultes i cirurgies no urgents i mobilitzar professionals d’altres serveis, especialment aquells que estan acostumats a utilitzar ventiladors i altres aparells mèdics, per atendre els pacients de Covid-19 i reforçar els equips. També s’han hagut d’instal·lar hospitals de campanya per esponjar la pressió hospitalària.

    Sorties de l’hospital i veies una vintena d’ambulàncies parades, amb pacients que no podien entrar a l’hospital perquè estava ple.

    A l’Hospital de Santa Maria de Lisboa, el més important i gran del país, durant unes setmanes va haver-hi cues de nombroses ambulàncies amb pacients que esperaven durant hores per ser atesos, alguns que requerien ser ingressats i, d’altres, que simplement esperaven per accedir a un primer triatge. El João, metge resident de l’Hospital de Santa Maria, que ha preferit l’anonimat per a participar en aquest reportatge, explica que la situació a l’hospital on treballa ha sigut molt «crítica i caòtica». «Sorties de l’hospital i veies una vintena d’ambulàncies parades, amb pacients que no podien entrar a l’hospital perquè estava ple», relata.

    Durant aquestes setmanes de màxima càrrega assistencial, l’Hospital de Santa Maria ha rebut pacients provinents d’altres hospitals de la regió que estaven completament col·lapsats. «És com passar la patata calenta, perquè Santa Maria també té un límit», explica el João. El jove, que es troba ara en el servei de medicina interna, explica que ell arriba a l’hospital amb energia, perquè tot just està començant, però que els ànims entre el personal sanitari estan molt baixos. «Els sanitaris estan esgotats i sempre pendents de l’evolució del virus, amb l’amenaça constant que la situació empitjori. Els professionals d’altres àrees no Covid tenen por que els enviïn de reforç a àrees Covid o que tanquin el seu servei», assenyala.

    El principal problema, segons explica la Veronica, és que no hi ha suficients llits d’UCI. «Fa pocs dies, en molts hospitals les UCI estaven al 100%. En alguns casos, fins i tot, al 150%, perquè estaven plenes i a les plantes d’hospitalització hi havia pacients que estaven esperant a entrar a l’UCI per ser ventilats», explica la infermera, que treballa al servei de malalties infeccioses i tropicals de l’Hospital Egas Moniz.

    Centres mèdics especialitzats, com l’Instituto Português de Oncologia Francisco Gentil, on treballa la Catarina, també han vist alterada la seva activitat a causa de la duresa d’aquesta tercera onada. «Des de l’inici de la pandèmia, tenim una àrea d’aïllament i una que no ho és. Sempre que rebem un pacient, es queda en aquesta àrea d’aïllament, fins que es confirma, per mitjà de diverses proves, que no és positiu en coronavirus. Aleshores ja passen a l’altra àrea», relata la Catarina. Abans d’aquesta tercera onada, quan algun pacient de l’IPO donava positiu, era traslladat cap a un altre hospital. Ara, però, la gravetat de la situació ha fet canviar el protocol.

    «Com que els hospitals estan plens i la situació està sent terrible, quan un pacient nostre dona positiu, es queda a l’hospital, a l’àrea que hem obert per a pacients Covid, i el tractem el mateix personal. En el cas que un pacient es posés crític, seria el bloc operatori qui es quedaria amb ell, perquè és l’àrea de l’hospital que té ventiladors», explica la Catarina. Aquest canvi va entrar en funcionament la setmana passada. A més, el pla de contingència també contempla reduir les cirurgies que poden esperar. «La situació és preocupant. Tot s’està allargant i l’endarreriment dels diagnòstics i operacions pot provocar una major mortalitat i morbilitat», assenyala la infermera.

    Davant el col·lapse del sistema sanitari, Portugal ha precisat d’ajuda internacional per pal·liar la situació. Alemanya va enviar 26 professionals de la salut especialistes en cures intensives, entre ells vuit metges, a més de subministraments hospitalaris, bombes d’oxigen i aparells de ventilació mecànica. A més, Portugal ha enviat a Àustria pacients crítics dels seus hospitals. També s’han hagut de traslladar pacients de coronavirus a altres centres hospitaris del país, com a l’Illa de Madeira, on la incidència de la Covid és força lleu.

    Mesures severes per frenar els contagis

    L’impacte de la tercera onada va portar a la declaració de l’estat d’emergència del 31 de gener fins al 14 de febrer. Com que la situació és encara greu, la setmana passada es va prorrogar uns altres quinze dies, fins a l’1 de març. Amb l’estat d’emergència s’ha imposat un confinament domiciliari a tota la població, que només podrà sortir per raons justificades.

    El teletreball s’ha imposat com a obligatori sempre que sigui possible i també s’ha tancat tot el comerç no essencial, mantenint els restaurants oberts només per servir menjar per emportar-se. Malgrat que en un inici les escoles van continuar obertes, el govern va rectificar i ara es mantenen tancades, així com les universitats. El primer ministre portuguès, després d’escoltar el comitè d’experts del govern, ja ha mencionat la conveniència d’allargar el confinament domiciliari fins a Setmana Santa.

    Aquestes mesures han començat a tenir un cert resultat i la corba comença a aplanar-se. La situació actual és força menys greu que fa unes setmanes, però encara és complicada. Un indicador de l’encara gravetat del moment són les dades oficials de la Direção Geral da Saúde del Ministeri de Salut portuguès del passat diumenge dia 14 de febrer. El nombre de morts diaris encara es troba en la xifra de 138, el de persones hospitalitzades és de 4.826 i el de persones a les UCI de 795. Les xifres acumulades durant tota la pandèmia arriben gairebé als 800.000 infectats i més de 15.000 defuncions, en un país de poc més de 10 milions d’habitants. Segons el Ministeri de Salut portuguès, els experts calculen que amb dos mesos de confinament serà possible tenir ocupats menys de 200 llits de cures intensives i 60 casos per cada 100.000 habitants.

    La falta de personal

    Pels sanitaris entrevistats, més enllà de la falta de llits de crítics, el principal problema és la falta de professionals en el sistema sanitari públic portuguès. «El col·lapse del sistema s’ha produït perquè, durant els darrers vint anys, hi ha hagut una reestructuració del sistema nacional de salut. El nombre de professionals és completament insuficient i falten recursos», afirma, contundent, la Veronica. «Si tinguéssim un sistema de salut sa, no tindríem aquest problema. No hi ha capacitat de resposta», afegeix.

    A més, afegeix la infermera asturiana resident a Lisboa, els pacients amb Covid necessiten una vigilància constant que es fa difícil de dur a terme amb el personal disponible. «Els pacients de coronavirus són molt inestables. Potser ara poden estar bé, però al cap de poca estona la situació pot empitjorar molt. Cal fer una gestió de recursos humans, que no hi ha en aquest moment. La realitat és que el personal acaba doblant, i està cremat», indica la Veronica.

    En la mateixa línia s’expressa la Catarina, qui considera que les ràtios per pacients són insuficients. «Com podem donar cures de qualitat si un o dos metges o infermers tenen a càrrec seu trenta pacients? Nosaltres podem adquirir més ventiladors, més llits crítics… però si no hi ha més professionals això no serveix de res», assenyala la infermera portuguesa. El mateix opina el João, qui afegeix que hi ha una gran manca de personal especialitzat per a treballar les unitats de cures intensives.

    Segons l’informe World health statistics 2020: monitoring health for the SDGs, sustainable development goals elaborat per l’Organització Mundial de la Salut, Portugal assoleix els 5,12 metges per cada 1.000 habitants, 1,4 més que Espanya. Respecte a la ràtio d’infermeres, l’últim informe de l’Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE) indica que a Portugal hi ha 6,9 infermeres per cada 1.000 habitants, mentre que a Espanya la ràtio se situa en 5,9.

    Tanmateix, la greu situació viscuda durant les darreres setmanes a Portugal ha evidenciat que el nombre de professionals no és suficient per fer front a l’impacte d’aquesta tercera onada de la Covid. A això se li suma el nombre de professionals sanitaris infectats, que a principis de mes assolia els 10.000. Des de l’inici de la pandèmia, més de 22.000 sanitaris de Portugal han donat positiu per coronavirus.

    Davant la falta de personal, el govern portuguès ha permès la contractació de personal ja jubilat i també de metges sense l’especialitat finalitzada. A més, s’ha accelerat el procés de validació dels títols dels professionals sanitaris estrangers per poder incorporar-se als equips de salut el més aviat possible.

  • Martín Barra (Cs): «La Generalitat ja té, en matèria sanitària, moltes competències, que a vegades no exerceix de manera suficient»

    El Diari de la Sanitat publica una sèrie d’entrevistes a representants dels partits que es presenten a les pròximes eleccions catalanes del 14 de febrer i tenen representació parlamentària. Hem enviat el mateix qüestionari a tots els partits i els hem demanat que el contestés la persona que consideressin més indicada per parlar de les mesures del partit en matèria de salut. Acabem aquesta roda d’entrevistes amb Martín Barra, de Ciutadans.

    Dissabte 6: Santi Rodríguez (PPC)
    Diumenge 7: Vidal Aragonés (CUP)
    Dilluns 8: Pere Àngel Montserrat (PDeCat)
    Dimarts 9: Laura Oliva i Miquel Farrés (En Comú Podem)
    Dimecres 10: Assumpta Escarp (PSC)
    Dijous 11: Carme Bertral (ERC) i Jordi Fàbrega (JxCat)
    Divendres 12: Martín Barra (Ciutadans)

    Martín Barra López, nascut a Saragossa el 1956, és fisioterapeuta d’Atenció Primària de l’ICS i doctor en Ciències de la Salut i de l’Esport per la Universitat de Saragossa. Afiliat a Ciutadans des de la seva fundació, va ser portaveu del Grup Municipal de Ciutadans a l’Ajuntament de Viladecans i, en l’actualitat, és Diputat del Parlament de Catalunya i membre de la Comissió de Salut de Ciutadans.

    Si arriben al govern, quines són les prioritats amb relació a l’actual pandèmia de la Covid-19? Cal adoptar mesures més restrictives i un confinament generalitzat?

    Fins ara s’ha actuat tard i amb eficàcia temporal i limitada. Hem d’adoptar mesures eficaces, el que no vol dir ni més restrictives ni un confinament generalitzat, sinó de forma primerenca, abans que els indicadors arribin a ser alts. Mesures primerenques, eficaces, estricta vigilància contínua i, en tots els casos, amb ajudes directes als sectors afectats.

    Arran de la gestió de la pandèmia de la Covid-19, si estan en el govern apostaran per reforçar els mecanismes de coordinació territorial en l’àmbit de l’Estat?

    És imprescindible. La descoordinació entre Comunitats Autònomes, amb el Govern Central i d’aquest amb Europa no només té efectes negatius en termes de salut, econòmics i socials sinó que, a més, decep als ciutadans que no entenen per què no es prioritza salvar vides i llocs de feina, sobre els interessos particulars dels partits que es troben, temporalment, al govern de torn.

    Des del govern com s’haurien d’abordar els problemes de comorbiditat i de les llistes d’espera que ha generat la Covid-19?

    Ciutadans són l’únic partir que, en aquesta legislatura, hem presentat una proposició de llei per a la millora de la gestió les llistes d’espera, que va ser rebutjada sense parlar-ne. El que és clar que no es pot fer, és posar-se una bena als ulls. S’ha de prioritzar, amb un pla de xoc adequadament dotat, la reducció de la situació actual de la llista d’espera agreujada per la Covid, i s’ha d’avançar cap a un nou model de futur més eficient.

    La gestió i supervisió de les residències de la gent gran seguirien vinculats al Departament de Salut o els retornarien al Departament d’Afers Socials? Per quin model/titularitat aposten?

    Més que un problema de quin departament té la gestió, qui controla els recursos destinats a aquest sector o qui és el responsable de supervisar, el que s’ha de buscar és la coordinació interdepartamental per a reforçar el servei, incloent-hi personal d’infermeria a totes les residències, amb l’objectiu de millorar el benestar de les persones usuàries d’aquests equipaments.

    De tots els problemes estructurals (més enllà de la pandèmia) que pugui tenir el sistema sanitari català, quin serà per vostès el primer a abordar en cas que arribin al govern?

    El primer, i fonamental, és revertir les brutals retallades pressupostàries que van aplicar els governs de la Generalitat a partir del 2010 i que, molt per sobre d’altres comunitats autònomes, fins i tot, pitjor finançades que la Generalitat, encara patim, convertint els problemes estructurals en crònics. Una prioritat serà la reforma integral de l’Atenció Primària perquè sigui de veritat l’eix funcional del nostre sistema sanitari.

    Creuen que cal invertir més en els hospitals comarcals de segon i tercer nivell? Estan infrafinançats actualment?

    Tot el sistema està infrafinançat. Des dels grans hospitals, passant pels hospitals comarcals, l’atenció primària i fins al més petit dels consultoris locals. Sense dubte, s’ha d’invertir més i, al mateix temps, amb millors controls de l’ús dels diners públics, per garantir que tots els catalans puguin accedir a la ansitat en igualtat de condicions, visquin on visquin.

    Quines mesures concretes tenen per enfortir l’atenció primària?

    Cal una reforma integral de l’Atenció Primària. Reforçarem els equips d’atenció primària i fixarem la rendició de comptes periòdica de la seva direcció d’acord amb indicadors objectius de resultats en salut, qualitat cientificotècnica i percebuda, docència i investigació, despesa i rendiment assistencial. Fomentarem el pagament per incentius sobre aquests indicadors per millorar l’eficiència i recuperar el poder adquisitiu dels nostres professionals. Potenciarem l’atenció comunitària i domiciliària per part dels professionals dels centres de salut, sobretot en el cas de pacients crònics i a l’àmbit rural.

    Si arriben al govern, augmentarien les retribucions dels professionals sanitaris i el nombre de recursos humans disponibles? En quina mesura?

    Sens dubte, s’ha de reconèixer la gran tasca dels professionals de la salut, entre altres mesures, amb una retribució millor de l’actual, i el nombre de recursos humans s’ha d’incrementar fins a situar-nos en estàndards europeus.

    Si arriben al govern, el sistema de salut pública serà una prioritat en termes de finançament? Quina és la seva proposta pressupostària?

    Donarem la màxima rellevància a la Salut Pública dins del sistema sanitari, amb la dotació pressupostaria adient: potenciarem l’educació per a la salut, la prevenció, la promoció d’hàbits saludables i la vigilància epidemiològica aprofitant l’experiència recent amb la pandèmia de la Covid-19.

    Quina posició ocupa entre les seves prioritats pressupostàries la recerca sanitària?

    El nostre objectiu és incrementar el pressupost públic en R+D+I fins a assolir l’objectiu europeu del 2% del PIB. Dotarem de més recursos per finançar la investigació científica i tecnològica per agents públics i privats, posant un focus destacat en la investigació biomèdica.

    Acabi la frase
    1. Les mesures restrictives actuals són… ineficaces i mancades d’ajudes directes als sectors afectats.
    2. La pandèmia de la Covid-19 ha provocat… la pitjor crisi sociosanitària de les nostres vides.
    3. La Generalitat hauria de tenir competències per decretar… la Generalitat ja té, en matèria sanitària, moltes competències que a vegades no exerceix de manera suficient. En temps de pandèmia, ha de prevaler la coordinació entre tots els nivells administratius.
    4. Per tenir un sistema de salut pública fort cal… més inversió i veritable compromís per part del govern.
    5. La crisi econòmica i les retallades… s’han de revertir amb urgència.
    6. La col·laboració publicoprivada és… necessària pel desenvolupament global de la societat.
    7. Invertirem més recursos en el sistema de salut, que caldrà treure de… despeses innecessàries i improductives, a més d’un adequat control i bona gestió dels recursos existents.
    8. La telemedicina… és una bona eina que cal aprofitar i que, al mateixa temps, s’ha d’utilitzar adequadament.
    9. Amb relació al final de la vida i a la futura llei sobre l’eutanàsia… donarem suport a la futura llei d’eutanàsia, però sense oblidar que, al mateix temps, cal potenciar i disposar de cures pal·liatives per a tothom que ho necessiti i a tot arreu.
    10. Entre el sistema sanitari públic i la xarxa sanitària privada, sempre que necessito assistència mèdica vaig a… la pública.

  • Jordi Fàbrega (JxCat): «La república que volem necessita una estructura en recerca i innovació en salut forta i competitiva per consolidar la seva excel·lència»

    El Diari de la Sanitat publica una sèrie d’entrevistes a representants dels partits que es presenten a les pròximes eleccions catalanes del 14 de febrer i tenen representació parlamentària. Hem enviat el mateix qüestionari a tots els partits i els hem demanat que el contestés la persona que consideressin més indicada per parlar de les mesures del partit en matèria de salut. Avui és el torn de Jordi Fàbrega, de Junts per Catalunya.

    Dissabte 6: Santi Rodríguez (PPC)
    Diumenge 7: Vidal Aragonés (CUP)
    Dilluns 8: Pere Àngel Montserrat (PDeCat)
    Dimarts 9: Laura Oliva i Miquel Farrés (En Comú Podem)
    Dimecres 10: Assumpta Escarp (PSC)
    Dijous 11: Carme Bertral (ERC) i Jordi Fàbrega (JxCat)
    Divendres 12: Martín Barra (Ciutadans)

    Jordi Fàbrega i Sabaté és llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Lleida, especialista en Pediatria i àrees específiques a l’Hospital Vall d’Hebron. Va ser Director Assistencial de Pediatria dels Pirineus (2009-2019); Director Assistencial de la Fundació Sant Hospital de la Seu d’Urgell (2014-2018); Director de l’Equip d’Atenció Primària de la Seu d’Urgell (2014-2015) i, des del 2019, és alcalde de la Seu d’Urgell.

    Si arriben al govern, quines són les prioritats amb relació a l’actual pandèmia de la Covid-19? Cal adoptar mesures més restrictives i un confinament generalitzat?

    Escoltar i consensuar amb els professionals i els experts les mesures, implementant el testatge massiu aprofitant tota la xarxa sanitària (incloent-hi les farmàcies), millorant el rastreig i apropant-lo a l’atenció primària. Reforçarem l’ús de mascaretes FFP2 per minimitzar el risc de contagi i assegurarem una logística de vacunació que permeti aprofitar amb la màxima celeritat totes les dosis. Les dades epidemiològiques ens diran si calen més mesures, però és evident que aquestes han de ser territorialitzades i basades també en les dades demogràfiques.

    Arran de la gestió de la pandèmia de la Covid-19, si estan en el govern apostaran per reforçar els mecanismes de coordinació territorial en l’àmbit de l’Estat?

    La pandèmia és global, i per això les mesures han de ser el màxim de coordinades amb tots els territoris fronterers. No obstant això, cal que siguin decidides, amb tots els recursos (econòmics i legislatius) per part del Govern de la Generalitat.

    Des del govern com s’haurien d’abordar els problemes de comorbiditat i de les llistes d’espera que ha generat la Covid-19?

    Cal un pla de xoc per millorar el diagnòstic i reduir les llistes d’espera de totes aquelles malalties que, en centrar-nos en la Covid-19, hem deixat d’atendre com es mereixerien. I aquest pla s’ha de fer amb tot el sector sanitari català, públic i privat, ja que els professionals sanitaris estan molt esgotats i cal diversificar-ne l’esforç.

    La gestió i supervisió de les residències de la gent gran seguirien vinculats al Departament de Salut o els retornarien al Departament d’Afers Socials? Per quin model/titularitat aposten?

    Apostem per la creació de l’Agència d’atenció integrada social i sanitària, participada pels departaments de Benestar Social i de Sanitat Integral i Salut Pública com a gestora del conjunt de recursos sociosanitaris (incloses les residències per a persones grans) i d’altres serveis que impliquin recursos d’ambdós àmbits. D’aquesta manera, amb la integració dels dos sectors, assegurem la correcta coordinació de les polítiques socials i sanitàries responent a les necessitats d’atenció integral de la ciutadania, incrementant el suport a la seva estada i cura al domicili amb atenció al domicili, cuidadors professionals, centres de dia, SAIARS (Serveis d’Atenció Integral a la gent gran a l’Àmbit Rural), habitatges amb serveis i reservant les residències pels casos amb menor autonomia personal, i que per tant, cal que aquestes estiguin més «sanitaritzades».

    De tots els problemes estructurals (més enllà de la pandèmia) que pugui tenir el sistema sanitari català, quin serà per vostès el primer a abordar en cas que arribin al govern?

    L’infrafinançament crònic que repercuteix, sobretot, en les condicions laborals dels professionals, el seu dèficit numèric i en l’obsolescència de les instal·lacions i material.

    Creuen que cal invertir més en els hospitals comarcals de segon i tercer nivell? Estan infrafinançats actualment?

    Tot el sistema està infrafinançat. Tot i que el dèficit més gran és a l’atenció primària, també ho pateixen aquests hospitals, fet que provoca (entre altres factors) moltes dificultats per captar i retenir professionals. Calen més recursos per fer atractiu el treball a aquests centres, al mateix temps que cal millorar els equips territorials entre els diferents nivells assistencials i les aliances estratègiques entre els diferents centres per facilitar l’excel·lència sanitària a tots els territoris.

    Quines mesures concretes tenen per enfortir l’atenció primària?

    Potenciarem l’atenció primària de salut, mitjançant una millora de les condicions dels seus professionals que fomenti l’estabilitat de les plantilles i incentivi la dotació en zones de difícil cobertura, promovent l’autogestió i millorant la integració amb la resta de recursos i nivells assistencials, inclosa la farmàcia comunitària, que ha de poder tenir un paper més actiu en les polítiques de salut. Potenciarem el rol i el lideratge d’infermeria, incrementarem el nombre de professionals, incorporant també nous rols professionals (psicòlegs, nutricionista, auxiliar d’infermeria…). Reforçarem, mitjançant la creació d’equips territorials, les visites presencials de diferents especialistes hospitalaris a l’atenció primària per atansar el metge al pacient (cardiologia, neurologia, traumatologia, reumatologia …). Garantirem, amb la creació d’Equips Territorials de Pediatria, l’atenció pediàtrica integrada a tots els centres d’atenció primària del país.

    Si arriben al govern, augmentarien les retribucions dels professionals sanitaris i el nombre de recursos humans disponibles? En quina mesura?

    Incrementarem les retribucions dels nostres professionals sanitaris, i d’altres professionals i treballadors del sistema sanitari, fins a igualar-les a la mitjana de la UE.

    Si arriben al govern, el sistema de salut pública serà una prioritat en termes de finançament? Quina és la seva proposta pressupostària?

    És un dels dèficits del sistema que la pandèmia ha posat al descobert, motiu pel qual ho reforçarem de manera decidida amb la Reformulació de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, que passarà a denominar-se Agència de Salut Pública i Vigilància Epidemiològica de Catalunya, amb la voluntat de reforçar tots els aspectes relacionats amb l’aparició i extensió de malalties per millorar el control d’aquestes. Doblarem el pressupost en Salut Pública amb l’objectiu d’acostar-nos al que es destina en els països del nostre entorn.

    Quina posició ocupa entre les seves prioritats pressupostàries la recerca sanitària?

    La república que volem necessita una estructura en recerca i innovació en salut forta, sòlida i competitiva per consolidar i augmentar la seva excel·lència. Junts aposta decididament per incrementar, amb noves fórmules i eines, els recursos destinats en els pròxims anys a aquests àmbits. Crearem l’Agència Catalana de Recerca i Innovació en Salut. Aquesta Agència, que tindrà presència a tot el territori i donarà suport a totes les entitats, fundacions, i unitats que realitzen recerca i innovació en salut a Catalunya.

    Acabi la frase
    1. Les mesures restrictives actuals són... necessàries per controlar la pandèmia, però cal que siguin territorialitzades i avançar en el diagnòstic aprofitant tots els recursos sanitaris (farmàcies) i la vacunació per protegir al màxim la població, sobretot els més vulnerables.
    2. La pandèmia de la Covid-19 ha provocat… que ens adonem que el nostre sistema sanitari ja no és d’èxit, i que només es fonamentava en l’excel·lència dels nostres professionals, que estan mal retribuïts i poc reconeguts.
    3. La Generalitat hauria de tenir competències per decretar… canvis en les mesures a aplicar a tots els nivells.
    4. Per tenir un sistema de salut pública fort cal… millorar-ne el finançament i apropar-lo a la resta de nivells assistencials, sobretot l’atenció primària.
    5. La crisi econòmica i les retallades… així com el dèficit fiscal (calculat en 16.000 milions d’euros a l’any) ha provocat un infrafinançament crònic del sistema sanitari, que els experts sanitaris calculen en 5.000 milions d’euros el necessari per revertir-lo (una tercera part del dèficit fiscal anual).
    6. La col·laboració publicoprivada és… fonamental per garantir el nostre sistema sanitari, en l’àmbit assistencial, farmacològica i d’investigació.
    7. Invertirem més recursos en el sistema de salut, que caldrà treure de… dels recursos que Catalunya genera i que ara mateix no en podem disposar, en no recaptar ni gestionar tots els nostres impostos.
    8. La telemedicina… és un complement fantàstic a l’activitat assistencial que ens ha d’ajudar a atansar-la a la ciutadania i entre els diferents professionals, però que no pot substituir a la presencialitat en tots els casos.
    9. Amb relació al final de la vida i a la futura llei sobre l’eutanàsia… cal un desplegament efectiu de la llei a tota Catalunya, al mateix temps que apropem les cures pal·liatives a tot el país.
    10. Entre el sistema sanitari públic i la xarxa sanitària privada, sempre que necessito assistència mèdica vaig a… al meu centre d’assistència primària de referència i/o a l’hospital de la meva zona, comarcal en el meu cas.

  • Carme Bertral (ERC): «Per tenir un sistema de salut pública fort, cal voluntat política i les competències d’un estat propi»

    El Diari de la Sanitat publica una sèrie d’entrevistes a representants dels partits que es presenten a les pròximes eleccions catalanes del 14 de febrer i tenen representació parlamentària. Hem enviat el mateix qüestionari a tots els partits i els hem demanat que el contestés la persona que consideressin més indicada per parlar de les mesures del partit en matèria de salut. Avui és el torn de Carme Bertral, d’Esquerra Republicana de Catalunya.

    Dissabte 6: Santi Rodríguez (PPC)
    Diumenge 7: Vidal Aragonés (CUP)
    Dilluns 8: Pere Àngel Montserrat (PDeCat)
    Dimarts 9: Laura Oliva i Miquel Farrés (En Comú Podem)
    Dimecres 10: Assumpta Escarp (PSC)
    Dijous 11: Carme Bertral (ERC) i Jordi Fàbrega (JxCat)
    Divendres 12: Martín Barra (Ciutadans)

    Carme Bertral i López és metgessa de família. Ha treballat en centres d’atenció primària a Corbera de Llobregat, l’Anoia, Manresa i Cardona, i té un màster en Salut Pública per la Universitat de Barcelona. Actualment, és presidenta de la sectorial de Salut d’Esquerra Republicana de Catalunya.

    Si arriben al govern, quines són les prioritats amb relació a l’actual pandèmia de la Covid-19? Cal adoptar mesures més restrictives i un confinament generalitzat?

    S’ha d’assegurar que les patologies que no siguin Covid segueixin podent ser ateses en un ritme normalitzat malgrat la pandèmia, juntament amb la Covid. Les mesures restrictives han d’anar orientades en funció de la situació epidèmica i social del país. Cal anar cap a una estratègia Covid zero.

    Arran de la gestió de la pandèmia de la Covid-19, si estan en el govern apostaran per reforçar els mecanismes de coordinació territorial en l’àmbit de l’Estat?

    Nosaltres aspirem a tenir competències plenes per gestionar TOTS els recursos sanitaris, i la Covid també, des de la plena autonomia nacional. Malgrat tot, ens cal la solidaritat interterritorial i entre països, com és el cas d’Alemanya i Portugal, per posar un exemple.

    Des del govern com s’haurien d’abordar els problemes de comorbiditat i de les llistes d’espera que ha generat la Covid-19?

    Assegurant una dotació pressupostària adequada (un pla específic) i un pla de la mateixa cronicitat que es desprèn de la connivència amb la pandèmia.

    La gestió i supervisió de les residències de la gent gran seguirien vinculats al Departament de Salut o els retornarien al Departament d’Afers Socials? Per quin model/titularitat aposten?

    El que es planteja és un nou model conjunt entre Salut i Afers Socials amb titularitat compartida i gestió única que permeti tot el suport necessari sanitari per part de l’Atenció Primària i Comunitària i amb la interrelació necessària dels ens locals.

    De tots els problemes estructurals (més enllà de la pandèmia) que pugui tenir el sistema sanitari català, quin serà per vostès el primer a abordar en cas que arribin al govern?

    La territorialització i equitat en tot el país és la nostra premissa i, per tant, cal adequar les estructures i els recursos humans a aquestes realitats.

    Creuen que cal invertir més en els hospitals comarcals de segon i tercer nivell? Estan infrafinançats actualment?

    L’infrafinançament és crònic, dolorós i amb una gran iniquitat per part de l’Estat cap al nostre país. Està clar que cal invertir més i millor i també coordinar millor els nivells assistencials a tot el territori.

    Quines mesures concretes tenen per enfortir l’atenció primària?

    Seguir amb el pla establert d’enfortiment de l’Atenció Primària, ja pressupostat i amb calendarització, i alhora dotar-lo de professionals en nous rols assistencials i no assistencials. Al mateix temps, cal dotar l’atenció primària del suport psicològic i de salut mental, que significa una major resolució dels problemes sanitaris de la ciutadania.

    Si arriben al govern, augmentarien les retribucions dels professionals sanitaris i el nombre de recursos humans disponibles? En quina mesura?

    Primer s’ha de consolidar l’increment de recursos que ha suposat la pandèmia. El nostre objectiu sempre és equiparar els sous a la mitjana europea, però cal el finançament que ens pertoca pel nostre PIB.

    Si arriben al govern, el sistema de salut pública serà una prioritat en termes de finançament? Quina és la seva proposta pressupostària?

    La Salut Pública s’ha demostrat imprescindible per la salut de la comunitat i del país. Una aposta forta per la salut pública implica una millora comunitària del benestar del ciutadà en general. Caldrà adaptar-ho (que ja s’ha fet) a les necessitats de l’»ara» i, sobretot, del futur.

    Quina posició ocupa entre les seves prioritats pressupostàries la recerca sanitària?

    Com a país ens hem de marcar el 3% del PIB de Catalunya com a objectiu. La recerca biomèdica i la innovació és una oportunitat de país com a motor de canvi econòmic també i cal que els fons Next Generation ens serveixin per consolidar aquesta aposta i situar Catalunya al lloc que li correspon en l’àmbit europeu i mundial, on en som capdavanters i que, per qüestions purament polítiques i de l’Estat, no ens deixen surar ni visualitzar.

    Acabi la frase
    1. Les mesures restrictives actuals són… les adequades epidemiològicament.
    2. La pandèmia de la Covid-19 ha provocat… acceleració d’uns canvis ja identificats.
    3. La Generalitat hauria de tenir competències per decretar… el que convingui al país.
    4. Per tenir un sistema de salut pública fort cal… voluntat política i les competències d’un estat propi.
    5. La crisi econòmica i les retallades… les hem revertit i cal millorar.
    6. La col·laboració publicoprivada és… una identitat pròpia de país, però sempre hi ha d’haver lideratge públic per garantir el bé comú.
    7. Invertirem més recursos en el sistema de salut, que caldrà treure de… del finançament que ens pertoca.
    8. La telemedicina… és una eina bàsica que s’ha d’adequar a les necessitats actuals.
    9. En relació al final de la vida i a la futura llei sobre l’eutanàsia… la llei és un fet i cal implementar-la.
    10. Entre el sistema sanitari públic i la xarxa sanitària privada, sempre que necessito assistència mèdica vaig a… la pública.

  • Assumpta Escarp (PSC): «La crisi econòmica i les retallades han deixat els serveis públics bàsics als ossos»

    El Diari de la Sanitat publica una sèrie d’entrevistes a representants dels partits que es presenten a les pròximes eleccions catalanes del 14 de febrer i tenen representació parlamentària. Hem enviat el mateix qüestionari a tots els partits i els hem demanat que el contestés la persona que consideressin més indicada per parlar de les mesures del partit en matèria de salut. Avui és el torn d’Assumpta Escarp, del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC).

    Dissabte 6: Santi Rodríguez (PPC)
    Diumenge 7: Vidal Aragonés (CUP)
    Dilluns 8: Pere Àngel Montserrat (PDeCat)
    Dimarts 9: Laura Oliva i Miquel Farrés (En Comú Podem)
    Dimecres 10: Assumpta Escarp (PSC)
    Dijous 11: Carme Bertral (ERC) i Jordi Fàbrega (JxCat)
    Divendres 12: Martín Barra (Ciutadans)

    Assumpta Escarp Gibert va estudiar Dret a la Universitat de Barcelona i inicialment va militar al PSUC. Després de participar en la creació de la Universitat Pompeu Fabra, el 1991 va treballar a gerència dels serveis centrals de l’Ajuntament de Barcelona, i el 1995 va ser cap del gabinet de l’aleshores primer tinent d’alcalde, Joan Clos. Quan Clos va ser escollit alcalde va esdevenir cap del gabinet d’alcaldia. Serà escollida regidora a les eleccions municipals de 2003, 2007 i 2011. Va ser escollida diputada al Parlament de Catalunya a les eleccions de 2015 i a les de 2017.

    Si arriben al govern, quines són les prioritats amb relació a l’actual pandèmia de la Covid-19? Cal adoptar mesures més restrictives i un confinament generalitzat?

    La prioritat és guanyar aquesta batalla al virus, i avançar amb la vacunació. Les mesures es prendran sempre sota criteris epidemiològics. Salut i Economia no es confronten, sinó que van de la mà. No es poden anticipar mesures, sinó fer-ho en el moment adequat. En temps de Covid, cal reforçar de veritat l’atenció primària amb més recursos diagnòstics, amb més professionals, incorporant mecanismes de telemedicina, sense substituir l’atenció presencial. Cal assegurar la capacitat assistencial davant de la continuïtat de la pandèmia i l’existència de noves variants i seguir el Pla de Vacunació amb les Fases establertes: primer els vulnerables i els i les professionals sanitaris i de residències.

    Arran de la gestió de la pandèmia de la Covid-19, si estan en el govern apostaran per reforçar els mecanismes de coordinació territorial en l’àmbit de l’Estat?

    Els mecanismes de coordinació estan perfectament establerts a través del Consell Interterritorial, un veritable òrgan de governança federal, per molt que ho vulguin negar el Govern d’ERC. Un mecanisme que permet establir estratègies comunes, amb gestió de cada comunitat. Si parlem de Coordinació Territorial, no podem oblidar de la necessària coordinació i col·laboració lleial amb Ajuntaments i Diputacions.

    Des del govern com s’haurien d’abordar els problemes de comorbiditat i de les llistes d’espera que ha generat la Covid-19?

    Les llistes d’espera eren el gran problema de la sanitat catalana abans de la pandèmia, que les ha agreujat molt. Durant la primera onada, es van deixar de fer a Catalunya 70.000 intervencions quirúrgiques. Cal, en primer lloc, establir els mecanismes assistencials, per poder continuar l’activitat no Covid. És necessari establir un pla de xoc, amb recursos econòmics i humans per abordar les llistes d’espera i un programa de retorn a l’activitat assistencial no Covid. Cal revisar, prioritzar i atendre els malalts amb patologies greus en llistes d’espera pre Covid que no han estat atesos durant la crisi sanitària. Si no prenen mesures, perdrem la prevenció i algunes patologies arribaran tard als centres assistencials

    La gestió i supervisió de les residències de la gent gran seguirien vinculats al Departament de Salut o els retornarien al Departament d’Afers Socials? Per quin model/titularitat aposten?

    El PSC el que proposa és una assistència integral i integrada social i sanitària. Aquest no és un debat de quin Departament és els responsables, si no quin és el model d’atenció. Que la persona estigui al centre vol dir que el sistema s’organitza per donar l’atenció integral, amb xarxes territorials i cartera de serveis compartida. Les residències acullen en aquests moments persones molt grans i amb necessitats sanitàries, per tant, han de disposar d’atenció sanitària pública. Cal consolidar un model de residències públiques de petita i mitjana capacitat amb atenció personalitzada i suficient, per part de professionals qualificats, que disposin de serveis mèdics i d’infermeria de la xarxa pública durant 24 hores al dia i d’un equipament sanitari mínim indispensable.

    De tots els problemes estructurals (més enllà de la pandèmia) que pugui tenir el sistema sanitari català, quin serà per vostès el primer a abordar en cas que arribin al govern?

    L’Atenció Primària és prioritària pel PSC. Aquesta ha de ser el veritable eix vertebrador del sistema. S’ha de crear la xarxa integrada a cada barri, amb visió comunitària, que atengui als condicionants socials de la Salut. Una xarxa de proximitat que atengui a qui ho necessiti en 48 hores. A més, buscarem nous espais per tenir Centres d’Atenció Primària dignes, que recuperin els serveis i les especialitats perdudes, i que disposin d’elements de diagnòstic. Reduir les llistes d’espera i professionals, millorar la capacitat de gestió dels centres, fer les inversions pendents, invertir en recerca… són moltes les tasques que tenim al davant. I cal fer-ho amb un Acord que recuperi el consens en Salut. Un Pacte per la Salut, social i polític amb visió i recursos plurianuals.

    Creuen que cal invertir més en els hospitals comarcals de segon i tercer nivell? Estan infrafinançats actualment?

    Cal una auditoria completa de tots els recursos assistencials, recuperar el Mapa Sanitari i amb col·laboració, cooperació i participació del territori, de les autoritats locals, i dels veïns i veïnes, definir els recursos necessaris i programa de futur a cada territori. Apostem per una atenció de proximitat, però amb mecanismes telemàtics que permetin compartir recursos.

    Quines mesures concretes tenen per enfortir l’atenció primària?

    En primer lloc, destinar un 25% del pressupost a l’atenció primària. La pandèmia ha agreujat un dèficit estructural. Necessitem més professionals, cal prestigiar l’especialitat de Medicina Familiar i Comunitària, i generar noves professions sanitàries, que ajudin a desburocratitzar i a definir clarament el rol de cada professió, per guanyar amb eficiència. Els CAP s’han de dignificar, en espais físics, però també amb la incorporació de tecnologia, elements de telemedicina i aparells de diagnòstic. Cal dotar d’instrument a la primària.

    Si arriben al govern, augmentarien les retribucions dels professionals sanitaris i el nombre de recursos humans disponibles? En quina mesura?

    El que s’ha de fer és obrir un veritable diàleg social, acabar amb la temporalitat i la precarietat en les contractacions i millorar les condicions laborals i retributives, començant pels MIR. S’han d’equiparar les retribucions i les condicions entre l’ICS i el SISCAT. I les DPO no poden dependre de l’equilibri financer del centre. Cal generar, d’acord amb l’Estat, més places MIR i FIR per dotar el sistema de nous professionals i les necessitats s’han de definir conjuntament amb les universitats.

    Si arriben al govern, el sistema de salut pública serà una prioritat en termes de finançament? Quina és la seva proposta pressupostària?

    És evident que no s’ha fet una aposta per la Salut Pública. Només cal recordar que l’any 2019 es va aprovar la llei de recuperació de l’Agència. Durant la pandèmia hem estat 46 dies sense secretari de Salut Pública. Defensem la Salut en el centre de l’acció de govern, que abordi la governança en salut en totes les polítiques públiques, promogui la cultura de la salut, reorienti el sistema per adequar-lo a les noves realitats i l’acompanyi de recursos. Proposem reforçar els Serveis de Salut Pública i de Vigilància Epidemiològica. L’Agència de Salut Pública serà l’eina de direcció i gestió i ens de coordinació amb la resta d’administracions, amb la implantació de xarxes territorials i locals de Salut.

    Quina posició ocupa entre les seves prioritats pressupostàries la recerca sanitària?

    El PSC proposa dedicar un 7% del PIB Català a Salut, que actualment és el 3,8%. Vull recordar que la mitjana d’Espanya està al voltant del 6%. Les polítiques de recerca, de totes, no només de Salut, han de ser el 2% del PIB català en inversió pública que, mobilitzant la inversió privada, hauria d’assolir el 3% del PIB. Proposem aprovar una Llei de la Ciència que permeti generar un marc jurídic estable i compacte, amb gestió àgil i que contempli la promoció de la ciència entre les nenes i les dones.

    Acabi la frase
    1. Les mesures restrictives actuals són… eines necessàries per baixar la pressió assistencial. S’han de prendre sempre sota criteris epidemiològics i assistencials.
    2. La pandèmia de la Covid-19 ha provocat… una crisi sanitària, social i econòmica i cal treballar per la reconstrucció.
    3. La Generalitat hauria de tenir competències per decretar… la Generalitat té àmplies competències de decisió i gestió de la pandèmia i té competències plenes en Salut.
    4. Per tenir un sistema de salut pública fort cal… incrementar els recursos que s’hi destinen i reforçar i dotar de capacitat a l’Agència de Salut Pública.
    5. La crisi econòmica i les retallades… han deixat els serveis públics bàsics als ossos. Ha estat una dècada perduda de governs del procés que mai va revertir les retallades.
    6. La col·laboració publicoprivada és… potser adequada, sempre sota control públic, i amb màxima transparència.
    7. Invertirem més recursos en el sistema de salut, que caldrà treure de…els impostos. Nosaltres defensem un Sistema Sanitari Públic, universal, equitatiu, de qualitat i finançat per impostos.
    8. La telemedicina… és una bona incorporació al sistema que no pot baixar la qualitat de l’assistència, ni substituir l’atenció presencial.
    9. Amb relació al final de la vida i a la futura llei sobre l’eutanàsia… és un orgull d’haver pogut posar un granet de sorra en aquesta lluita del dret a una mort digna. Des del Parlament, avançarem per la seva aplicabilitat a Catalunya.
    10. Entre el sistema sanitari públic i la xarxa sanitària privada, sempre que necessito assistència mèdica vaig a… personalment, sempre a la xarxa pública, una xarxa de qualitat. Les retallades estan expulsant ciutadans del sistema i això és intolerable.

  • Laura Oliva i Miquel Farrés (En Comú Podem): «Cal un Pacte Nacional de Salut per garantir una gestió plenament pública, prioritzant la primària i la salut pública»

    El Diari de la Sanitat publica una sèrie d’entrevistes a representants dels partits que es presenten a les pròximes eleccions catalanes del 14 de febrer i tenen representació parlamentària. Hem enviat el mateix qüestionari a tots els partits i els hem demanat que el contestés la persona que consideressin més indicada per parlar de les mesures del partit en matèria de salut. Avui és el torn de Laura Oliva i Miquel Farrés, d’En Comú Podem.

    Dissabte 6: Santi Rodríguez (PPC)
    Diumenge 7: Vidal Aragonés (CUP)
    Dilluns 8: Pere Àngel Montserrat (PDeCat)
    Dimarts 9: Laura Oliva i Miquel Farrés (En Comú Podem)
    Dimecres 10: Assumpta Escarp (PSC)
    Dijous 11: Carme Bertral (ERC) i Jordi Fàbrega (JxCat)
    Divendres 12: Martín Barra (Ciutadans)

    Laura Oliva Mirón, nascuda a Manresa el 1996, és infermera de vocació, treballant a l’atenció primària. Estudia també humanitats a la UOC. Es defineix com una persona compromesa amb el municipi, la Catalunya Central i en portar a les institucions «els problemes reals de la gent». Per la seva banda, Miquel Farrés Fernández, nascut a Terrassa el 1984, és metge especialista en medicina familiar i comunitària i, recentment, ha estat nomenat co-cordinador de la sectorial Salut de Catalunya en Comú. Implicat en diversos activismes, els darrers anys s’ha centrat en la defensa del dret a la salut i, especialment, de l’atenció primària.

    Si arriben al govern, quines són les prioritats amb relació a l’actual pandèmia de la Covid-19? Cal adoptar mesures més restrictives i un confinament generalitzat?

    Dependrà de com estigui la situació epidemiològica, econòmica, social… i el mateix sistema sanitari. El que segur que serà prioritat és un pla de vacunació transparent i clar, que no doni peu a trampes de cap mena, un sistema de rastreig públic i potent que permeti garantir seguretat d’abordatge dels brots i reforçar l’atenció primària per com a element fonamental de prevenció, detecció i acompanyament, i comunicar amb coherència i rigor.

    Arran de la gestió de la pandèmia de la Covid-19, si estan en el govern apostaran per reforçar els mecanismes de coordinació territorial en l’àmbit de l’Estat?

    SÍ, evidentment. L’abordatge és global, ha de continuar sent coordinat a escala europea i molt coordinat entre els territoris de l’Estat. Som interdependents i hauríem de sortir d’aquesta crisi reforçant els mecanismes de vigilància epidemiològica i de salut pública estatals i europeus.

    Des del govern com s’haurien d’abordar els problemes de comorbiditat i de les llistes d’espera que ha generat la Covid-19?

    Amb més pressupost, per a equiparar-nos a nivells de la mitjana europea, amb més professionals, amb una millor gestió i amb una reforma valenta del sistema sanitari català que inclogui garanties de terminis d’espera clars

    La gestió i supervisió de les residències de la gent gran seguirien vinculats al Departament de Salut o els retornarien al Departament d’Afers Socials? Per quin model/titularitat aposten?

    El control i seguiment dels temes de salut a les residències han de ser responsabilitat del sistema sanitari públic. No així la gestió en si de les residències. Plantegem un nou model de molta més coordinació entre salut i afers socials i d’atenció a la dependència amb serveis flexibles i ajustats als moments vitals de les persones i que afavoreixin projectes de vida independent i la permanència en el seu entorn social. I en el cas de les residències, adaptar-se a models d’unitats convivencials. I sempre que sigui possible, públiques.

    De tots els problemes estructurals (més enllà de la pandèmia) que pugui tenir el sistema sanitari català, quin serà per vostès el primer a abordar en cas que arribin al govern?

    En primer lloc, cal un pla de rescat que sigui una crida a retornar als professionals que han marxat a altres països. És necessària una nova llei i un Pacte Nacional de Salut per garantir una gestió plenament pública i sense cabuda per l’ànim de lucre, amb priorització de l’atenció primària i la salut pública. Cal també una avaluació, governança i gestió transparent i democràtica del sistema, que fomenti la participació ciutadana.

    Creuen que cal invertir més en els hospitals comarcals de segon i tercer nivell? Estan infrafinançats actualment?

    SÍ, sobretot en equipament, manteniment i personal. Fent un pla general segons necessitats poblacionals.

    Quines mesures concretes tenen per enfortir l’atenció primària?

    Cal arribar al 25% del pressupost de Salut i desburocratitzar i retornar-li competències que ara pengen dels hospitals o que s’externalitzen (domicilis, hospital de dia, rehabilitació, etc.). Així mateix, és necessari augmentar els recursos humans i millorar les seves condicions laborals per garantir cita en 48-72 h màxim, visites de mínim 10 minuts i dur a terme tots els programes de salut, preventius, comunitaris i docents propis de l’Atenció Primària. Cal una gestió i planificació centrada en el pacient i en l’atenció primària.

    Si arriben al govern, augmentarien les retribucions dels professionals sanitaris i el nombre de recursos humans disponibles? En quina mesura?

    Sí, cal acabar amb la sobrecàrrega i precarietat dels professionals, i arribar a ràtios de professionals sanitaris de la mitjana de la UE.

    Si arriben al govern, el sistema de salut pública serà una prioritat en termes de finançament? Quina és la seva proposta pressupostària?

    Sí, desplegar i potenciar l’Agència de Salut Pública de Catalunya i altres òrgans salubristes és clau pel model que volem. I arribar progressivament a destinar-hi el 3% del pressupost sanitari català.

    Quina posició ocupa entre les seves prioritats pressupostàries la recerca sanitària?

    Té molta rellevància, òbviament la recerca farmacèutica i la de tecnologies de salut. Així com impulsar la producció d’aquestes a Catalunya mateix. Procurant potenciar aquella que tingui més impacte en salut a curt o llarg termini, amb aplicabilitat sobre el terreny i que ajudi a reduir les desigualtats en salut.

    Acabi la frase
    1. Les mesures restrictives actuals són… necessàries però insuficients. No estem frenant com cal el virus, i tota mesura restrictiva hauria d’anar acompanyada de compensacions suficients per als sectors afectats.
    2. La pandèmia de la Covid-19 ha provocat… que les iniquitats socials ja existents i les debilitats dels serveis públics retallats s’evidenciïn i s’aprofundeixin encara més.
    3. La Generalitat hauria de tenir competències per decretar… tantes ajudes per als sectors afectats per la pandèmia i per les restriccions com calgui. Segur que cal més capacitat de la que es té, però també és cert que no s’ha esgotat, ni de bon tros, l’existent.
    4. Per tenir un sistema de salut pública fort cal… convenciment que «la pública» és de tothom i per tothom; cal pressupost suficient, professionals motivats i ben tractats i una gestió pública, transparent i eficient.
    5. La crisi econòmica i les retallades… han estat aprofitades per debilitar els serveis públics i obrir encara més camp per córrer per als qui volen fer negoci amb la nostra salut i amb els nostres drets.
    6. La col·laboració publicoprivada és… un camp a regular estrictament i controlar perquè només es doni en benefici del bé comú, amb criteris de gestió pública i mai per a facilitar negoci. Parlem de serveis bàsics que garanteixen drets.
    7. Invertirem més recursos en el sistema de salut, que caldrà treure de… una fiscalitat justa que faci pagar a qui més té, una redistribució de recursos per àrees i més eficiència de la mateixa despesa de Salut.
    8. La telemedicina… hi és per quedar-se i cal regular-la bé per a usar-la quan és útil, com a eina complementària, però mai substitutiva del contacte presencial i personal sanitari-pacient.
    9. Amb relació al final de la vida i a la futura llei sobre l’eutanàsia… Ens felicitem que finalment assolim el dret a poder elegir individualment quan i com morir dignament. Un avenç històric. Ara cal preparar les eines per a aplicar-la amb celeritat i equitat territorial i social a Catalunya un cop s’aprovi.
    10. Entre el sistema sanitari públic i la xarxa sanitària privada, sempre que necessito assistència mèdica vaig a… al sistema públic, sense cap dubte. Per convenciment, per responsabilitat social, per seguretat i per qualitat.

  • ‘Vitals’: humanitzant la crisi sanitària

    Des de l’inici de la pandèmia de la Covid-19, les pàgines dels diaris i els informatius de les televisions i ràdios s’han omplert de xifres de contagis, de corbes que pugen i baixen, i de dades de defuncions i altes hospitalàries. El documental ‘Vitals’ vol precisament fugir de totes aquestes xifres. «Vol posar cara, veu, ulls i mirada a totes aquelles persones de les quals en parlem molt, però de forma tan genèrica que sembla que se’ns oblidi qui són realment», explica el seu director, el documentalista Fèlix Colomer. La sèrie documental, de tres capítols, es va estrenar el passat diumenge a HBO i està produïda per El Terrat i Forest Film Studios.

    ‘Vitals’ és el resultat de dos mesos de rodatge durant 12 hores al dia a l’Hospital Parc Taulí de Sabadell, durant la primera onada de la pandèmia. El documental plasma el dia a dia a l’hospital i, sobretot, les històries humanes que hi ha al darrere, tant en les vides del personal sanitari que hi treballa com en les dels pacients que es troben ingressats. «La idea neix d’un amic meu, que és metge a l’Hospital del Mar, que em va dir que havia de documentar d’alguna manera la situació, perquè el que estava passant era molt bèstia», explica Colomer. A partir d’aquí, va contactar amb el Parc Taulí de Sabadell, la seva ciutat natal, i li van obrir les portes «amb llibertat absoluta».

    La sèrie documental es diu ‘Vitals’ com a sinònim d’imprescindibles, explica el creador. «Ho són tant els sanitaris com els pacients, que són imprescindibles en les vides dels seus familiars. Alhora, es diu així com una oda a la vida, fent referència a l’esperança i les ganes de viure», diu Colomer. En aquest sentit, l’equip ha volgut mostrar les vides d’aquests ‘imprescindibles’ i el seu dia a dia a l’hospital, mostrant la realitat tal com era. «Estic molt convençut que s’ha de poder parlar de tot i de la forma més real possible. L’ètica es perd quan s’agafa la realitat i es manipula. El que ha passat és real i, per tant, s’ha d’ensenyar», defensa el documentalista.

    Seguint la idea de centrar-se en el relat més humà, l’acció del documental succeeix també a les cases dels sanitaris i pacients i es recull també les vivències dels seus familiars. «Evidentment, un sanitari no és tan sols un sanitari. Si parlem de persones, hem de parlar del marit d’aquella infermera, dels seus fills, de la relació que tenen i de com estan vivint la situació de la pandèmia. Tot això forma part de la vida d’aquestes persones i, per tant, és important plasmar-ho», explica Colomer.

    El documental recull les experiències de dotze persones, a través de les quals es desencadena l’acció. Les principals protagonistes són dues infermeres, la Sílvia i l’Isa, que tenen dos pacients que es troben ingressats a la unitat de cures intensives, l’Eduard i el César. El documental explica la seva història des que es troben a l’UCI fins que reben l’alta de l’hospital. També es recull l’experiència d’una resident, la Mariona, que es troba en aquesta complicada situació en la seva primera experiència laboral. ‘Vitals’ recull la tasca de tots els professionals que treballen a l’hospital, des de la direcció fins als fisioterapeutes, passant pels auxiliars d’infermeria, les infermeres i els metges.

    Sense buscar-ho, el documental acaba sent un reclam a la sanitat pública. «A Twitter vaig veure un comentari que deia: després de veure ‘Vitals’, estic molt contenta de pagar impostos. I crec que és una mica això. Es veu la feinada que es fa a l’hospital i el compromís dels professionals. Involuntàriament, sense que sigui l’objectiu del documental, tothom es queda amb això: que hem de cuidar qui ens cuida», assenyala el director de ‘Vitals’.

    En el període actual, marcat per la de fatiga pandèmica, el documental aconsegueix apel·lar també a la responsabilitat social. «Quan entres a l’hospital, veus la realitat i tot el que s’hi viu. Per molt que ho sentis dir a la televisió o un sanitari t’ho expliqui, fins que no ho veus, costa molt fer-se’n a la idea del que suposa realment», conclou Colomer.

  • Pere Àngel Montserrat (PDeCat): «La col·laboració publicoprivada és indispensable pel bon funcionament del sistema»

    El Diari de la Sanitat publica una sèrie d’entrevistes a representants dels partits que es presenten a les pròximes eleccions catalanes del 14 de febrer i tenen representació parlamentària. Hem enviat el mateix qüestionari a tots els partits i els hem demanat que el contestés la persona que consideressin més indicada per parlar de les mesures del partit en matèria de salut. Avui és el torn de Pere Àngel Montserrat, del Partit Demòcrata (PDeCat).

    Dissabte 6: Santi Rodríguez (PPC)
    Diumenge 7: Vidal Aragonés (CUP)
    Dilluns 8: Pere Àngel Montserrat (PDeCat)
    Dimarts 9: Laura Oliva i Miquel Farrés (En Comú Podem)
    Dimecres 10: Assumpta Escarp (PSC)
    Dijous 11: Carme Bertral (ERC) i Jordi Fàbrega (JxCat)
    Divendres 12: Martín Barra (Ciutadans)

    Pere Àngel Montserrat és metge i coordinador de les Unitats de Suport Assistencial i de Recursos Compartits en l’Àrea Metropolitana Sud de l’Institut Català de la Salut (ICS). També ha sigut director de l’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT) i Gerent Territorial del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre de l’ICS.

    Si arriben al govern, quines són les prioritats amb relació a l’actual pandèmia de la Covid-19? Cal adoptar mesures més restrictives i un confinament generalitzat?

    Adoptarem les decisions amb relació a la pandèmia, després d’escoltar les recomanacions mèdiques, analitzar les dades de l’evolució dels contagis i els ingressos en centres hospitalaris i d’escoltar els representants institucionals del món local així com els representants sectorials dels sectors econòmics afectats. Som conscients que serà més complicat, però estem segurs que podrem evitar decisions molt perjudicials per al conjunt de la societat. En tot cas, si cal prendre mesures que suposen greus conseqüències econòmiques, caldrà establir mecanismes de compensació.

    Arran de la gestió de la pandèmia de la Covid-19, si estan en el govern apostaran per reforçar els mecanismes de coordinació territorial en l’àmbit de l’Estat?

    En una situació de pandèmia global com la que estem patint, la coordinació ha de donar-se amb totes les institucions. No només les de l’estat espanyol, també les europees.

    Des del govern com s’haurien d’abordar els problemes de comorbiditat i de les llistes d’espera que ha generat la Covid-19?

    Cal intensificar les accions per a la millora de la gestió i resolució de les llistes d’espera (atenció primària i especialitzada, intervencions quirúrgiques, proves diagnòstiques) i dels serveis d’urgències.

    La gestió i supervisió de les residències de la gent gran seguirien vinculats al Departament de Salut o els retornarien al Departament d’Afers Socials? Per quin model/titularitat aposten?

    El balanç de la gestió de les residències de gent gran ha sigut molt negatiu, perquè ha posat de manifest les deficiències de molts dels centres residencials i ha mostrat la lentitud i manca d’eficiència de l’administració. Urgeix repensar el model residencial i el de gestió de l’administració. Amb caràcter immediat, després de la constitució del nou govern, es constituirà una comissió mixta d’experts independents i de l’administració per elaborar un informe sobre el model residencial a Catalunya i les reformes que ha d’assumir. També inclourà els canvis a incorporar en la gestió de l’administració amb la voluntat de guanyar eficiència davant qualsevol crisi sociosanitària que les residències puguin patir en el futur.

    Nosaltres som partidaris d’un model residencial més obert i flexible que l’actual, on la persona
    gran pugui seguir sentint-se com a casa, tot i haver canviat l’espai de residència i amb uns estàndards revisats de garanties sanitàries i socials. La remuneració del personal contractat ha d’ajustar-se a les responsabilitats d’atenció a les persones que assumeixen. Caldrà adaptar en cada moment el nombre de places residencials a la demanda, per evitar l’existència de cues d’espera, en un model públic-social concertat.

    Cal instaurar un projecte d’oci a les residències, centres de dia i casals d’avis de la Generalitat que serveixi per millorar la qualitat de vida de les persones usuàries, així com promoure programes de polítiques sanitàries preventives de caràcter públic per mantenir la mobilitat de les persones grans en centres i gimnasos, per millorar la seva psicomotricitat. A més, instaurarem en els espais de residències, centres de dia i casal d’avis la figura d’un especialista que de forma periòdica promogui el reforçament de la identitat i la millora de la mateixa autoestima. Considerem també necessari preveure l’atorgament d’ajuts per facilitar l’adaptació d’habitatges de persones grans i promoure iniciatives d’habitatge i cohabitatge amb llars compartides i amb serveis 24 h per a persones grans autònomes.

    De tots els problemes estructurals (més enllà de la pandèmia) que pugui tenir el sistema sanitari català, quin serà per vostès el primer a abordar en cas que arribin al govern?

    Considerem necessari abordar el procés de canvi i reformes del nostre sistema sanitari. Una transformació que ha de comptar amb el suport majoritari de les forces polítiques, amb un lideratge polític clar, amb la implicació dels agents professionals i socials del sistema sanitari, amb la col·laboració de les empreses del sector i que, sobretot, ha de girar al voltant de les necessitats de la ciutadania; posant el pacient al centre de la ideació de les polítiques sanitàries i fent-les possibles amb els recursos humans, materials i tecnològics necessaris. Apel·lem a un Pacte Nacional per la Salut 2021, que hauria d’estar a l’agenda política com a prioritat principal i que ens ha de permetre habilitar els recursos per fer les reformes necessàries i posar la sanitat al centre.

    Creuen que cal invertir més en els hospitals comarcals de segon i tercer nivell? Estan infrafinançats actualment?

    Sí. Creiem que cal invertir en tot el sistema públic de salut.

    Quines mesures concretes tenen per enfortir l’atenció primària?

    Cal consolidar l’Atenció Primària com a eix vertebrador del nostre sistema de salut, valorant la seva capacitat d’atenció i cohesió a la comunitat. En aquest sentit, és necessari reforçar l’atenció primària pediàtrica per evitar que les situacions de confinament per Covid puguin comportar una minoració del control de la salut dels infants i adolescents. A més, cal reforçar l’autonomia organitzativa i de gestió, dels Equips d’Atenció Primària i valorar models innovadors tipus Buurtzorg.

    Per altra banda, volem fomentar i facilitar la col·laboració i la compartició de bones pràctiques entre centres d’atenció primària i en l’àmbit interhospitalari, així com establir programes conjunts de monitoratge de la salut entre els centres d’atenció primària i les farmàcies. També proposem integrar els equips sanitaris dels centres residencials amb els equips d’Atenció Primària i potenciar els serveis d’atenció primària i el transport sanitari a les comarques de l’interior de Catalunya.

    Si arriben al govern, augmentarien les retribucions dels professionals sanitaris i el nombre de recursos humans disponibles? En quina mesura?

    El sistema sanitari català gaudeix de professionals amb alts nivells de formació, compromís i capacitació, però amb un elevat grau de burnout o esgotament i precarització, amb nivells de retribució per sota de la mitjana europea. Es fa palesa la necessitat de millora de les seves condicions laborals, de l’autonomia organitzativa i del reconeixement de la seva funció social.

    Per això, cal prioritzar la contractació indefinida, adequar les retribucions dels professionals sanitaris a les d’altres països del nostre entorn, promoure fórmules de flexibilització i conciliació i adaptar els llocs de treball i potenciar el teletreball quan sigui possible. A més, considerem necessari equiparar les dotacions de professionals de les plantilles als estàndards europeus, per tal de donar resposta a la manca de treballadors en determinades àrees, i introduir nous rols professionals. També és necessari fomentar el desenvolupament professional diversificat i basat en la meritocràcia.

    Respecte a les retribucions, volem crear un model retributiu que tingui en compte el nivell de formació universitària, així com la seva especialitat i experiència, i que sigui variable per objectius (DPO), on a la vegada es tinguin en compte els resultats econòmics derivats de l’esforç de gestió.

    Considerem primordial tenir en compte els diferents col·lectius de professionals de la salut i les seves particularitats i considerar-los tots a l’hora de prioritzar les necessitats del sistema sanitari. En aquest sentit, és important empoderar el col·lectiu d’infermeria a través de la descripció inclusiva dels processos i rols, per donar la millor assistència possible en el context actual de malalts crònics, fràgils, dependents, amb comorbiditat i la situació de pandèmia.

    També cal incorporar de manera activa els nous perfils per donar resposta a les necessitats del ciutadà del segle XXI, així com regular els perfils de professionals emergents, i atorgar als professionals la capacitat de gestionar i organitzar la mateixa feina, responent a criteris de responsabilitat professional, ètica, equitat i sostenibilitat.

    Respecte al model educatiu i formatiu, s’ha d’adequar la formació universitària de pregrau i postgrau (model de simulació 4DHealth ) a les necessitats presents i futures de professionals sanitaris i construir aliances amb les universitats. A més, cal incloure, en la formació continuada dels professionals, no només temaris tècnics/clínics, sinó també aprenentatges en l’àmbit de la gestió de processos, recursos i persones quan calgui.

    Finalment, cal desenvolupar un pla específic per evitar la sortida dels professionals cap a altres països i retenir el talent, i col·laborar amb els diferents Col·legis Oficials i organismes representants dels diversos col·lectius de professionals per millorar el seu reconeixement i establir-hi sinergies.

    Si arriben al govern, el sistema de salut pública serà una prioritat en termes de finançament? Quina és la seva proposta pressupostària?

    Abordar la reforma del sistema sanitari porta implícita la necessitat de parlar del seu finançament. No volem fer populisme i prometre percentatges que després no siguin assolibles. Cal rigor i seriositat, i abordar, en coordinació amb tot el sector, les necessitats pressupostàries. Tal com farem també amb altres àmbits de la Generalitat. Les necessitats són grans i els recursos escassos.

    Quina posició ocupa entre les seves prioritats pressupostàries la recerca sanitària?

    Catalunya disposa d’un sistema de recerca pública en salut d’excel·lència, però fràgil, supeditat a convocatòries públiques competitives que resulten insuficients, sense recursos humans consolidats i moltes vegades desconnectat de l’aplicació pràctica. Aquesta situació requereix augmentar el finançament per càpita en recerca i apostar per la tríada assistència-docència-investigació i per la col·laboració publicoprivada per tal de garantir la sostenibilitat i la rapidesa necessària en la implementació d’innovació i canvis. En aquest sentit, plantegem crear l’Agència Catalana de R+D+I en Salut i transformar la recerca i la innovació en salut cap a un model més estable, eficient,
    competitiu i sostenible, facilitant la transferència.

    A més, volem establir relacions de benefici bidireccional amb les empreses amb capacitat d’inversió en R+D+I per crear una potent estructura de col·laboració publicoprivada que afavoreixi la salut, la qualitat i oportunitats de desenvolupament dels professionals sanitaris i la proliferació d’empreses vinculades al sector salut en un hub a Catalunya pel sud d’Europa.

    També cal promoure la pràctica clínica basada en l’evidència i en l’aportació de valor col·laborant amb la indústria farmacèutica, de productes sanitaris i d’equipaments per tal de millorar la qualitat de l’atenció, facilitar el treball dels professionals i incentivar la R+D+I a Catalunya, recuperant teixit productiu i ocupació de qualitat. Així, volem crear línies de finançament i sistemes de suport en gestió per iniciatives empresarials (spin-offs) de l’àmbit de la salut, que puguin sorgir a partir de la recerca clínica dels centres sanitaris públics.

    Acabi la frase

    1. Les mesures restrictives actuals són… injustes envers alguns territoris i alguns sectors.
    2. La pandèmia de la Covid-19 ha provocat… una conscienciació social generalitzada que cal invertir més i millor en el nostre sistema sanitari.
    3. La Generalitat hauria de tenir competències per decretar… qualsevol política que consideri oportuna.
    4. Per tenir un sistema de salut pública fort cal… replantejar el model, reconèixer als professionals i dotar el sistema del finançament adequat.
    5. La crisi econòmica i les retallades són… decisions polítiques que en alguns moments de la història cal prendre per tal de poder assegurar el benestar col·lectiu futur.
    6. La col·laboració publicoprivada és… indispensable pel bon funcionament del sistema.
    7. Invertirem més recursos en el sistema de salut, que caldrà treure… d’on sigui possible: la primera aposta política del meu govern serà aconseguir un finançament just de Catalunya amb relació al que generem i superar per fi el dèficit fiscal que ens treu 16.800 milions d’euros cada any.
    8. La telemedicina és… un símptoma de la modernització del sistema que cal impulsar.
    9. Amb relació al final de la vida i a la futura llei sobre l’eutanàsia… estableix que els metges puguin al·legar objecció de consciència de forma anticipada.
    10. Entre el sistema sanitari públic i la xarxa sanitària privada, sempre que necessito assistència mèdica vaig… al sistema públic.

     

  • Vidal Aragonés (CUP): «Si no revertim la gestió privada, difícilment podrem construir una sanitat pública de qualitat»

    El Diari de la Sanitat publica una sèrie d’entrevistes a representants dels partits que es presenten a les pròximes eleccions catalanes del 14 de febrer i tenen representació parlamentària. Hem enviat el mateix qüestionari a tots els partits i els hem demanat que el contestés la persona que consideressin més indicada per parlar de les mesures del partit en matèria de salut. Avui és el torn de Vidal Aragonés, de la CUP.

    Dissabte 6: Santi Rodríguez (PPC)
    Diumenge 7: Vidal Aragonés (CUP)
    Dilluns 8: Pere Àngel Montserrat (PDeCat)
    Dimarts 9: Laura Oliva i Miquel Farrés (En Comú Podem)
    Dimecres 10: Assumpta Escarp (PSC)
    Dijous 11: Carme Bertral (ERC) i Jordi Fàbrega (JxCat)
    Divendres 12: Martín Barra (Ciutadans)

    Vidal Aragonés i Chicharro és nascut a Cornellà i ha treballat com a advocat al Col·lectiu Ronda i com a professor a la Universitat Autònoma de Barcelona. Va ser candidat per Cornellà en Comú-Crida per Cornellà a les municipals del 2015 i ha estat diputat a la darrera legislatura del Parlament, on ha estat l’encarregat de la CUP-CC en termes de sanitat i treball. Presideix la comissió d’investigació sobre l’afectació de la Covid-19 a les residències de gent gran.

    Si arriben al govern, quines són les prioritats amb relació a l’actual pandèmia de la Covid-19? Cal adoptar mesures més restrictives i un confinament generalitzat?

    Això dependrà de com tinguem l’RT, la saturació del sistema sanitari (treballadores, llits, UCI…) i el nombre de positius. Nosaltres no hem posat mai problemes a les mesures restrictives o confinament generalitzat. Això sí, han d’anar acompanyades de mesures socials.

    Arran de la gestió de la pandèmia de la Covid-19, si estan en el govern apostaran per reforçar els mecanismes de coordinació territorial en l’àmbit de l’Estat?

    Què l’Estat espanyol actuï sense informar? Centralitzant? No comunicant ni quan arribàvem les vacunes? Negant-nos la possibilitat de rebre un equip sanitari cubà? Aquests no! Evidentment. Nosaltres som partidaris d’una coordinació real, de tu a tu, amb Andorra, L’Estat francès i l’Estat espanyol, que són els Estats del nostre entorn. A la vegada davant d’una pandèmia mundial s’han de mantenir contactes permanents amb tots els sistemes de Salut Pública del món.

    Des del govern com s’haurien d’abordar els problemes de comorbiditat i de les llistes d’espera que ha generat la Covid-19?

    El Govern, amb el suport dels comuns, ha mentit dues vegades al llarg d’aquesta legislatura. Han anunciat dos Decrets de reducció de les llistes d’espera que mai han existit. I les llistes d’espera sense reduir-se. Inversió i llista única (públic, mútues, privades) seria solució. Cada vegada tindrem més comorbiditat per diferents elements: llistes d’espera, manca de recursos i inexistent mirada de classe en la Salut Pública, fins i tot malalties associades amb efectes pitjors al que es considerava malaltia principal.

    La gestió i supervisió de les residències de la gent gran seguirien vinculats al Departament de Salut o els retornarien al Departament d’Afers Socials? Per quin model/titularitat aposten?

    Nosaltres quan parlem de model i titularitat estem parlant de model de gestió, cal que la gestió de les residències de gent gran sigui pública. Així, ampliar xarxa pública i finançament suficient és la clau. Si bé apostem que la competència estigui al Departament de Treball, això per nosaltres no és determinant. El pas al Departament de Salut no ha significat cap millora important. De fet han mantingut la negativa a rebre assistència sanitària pública: continuen els EAR’s amb gestió privada.

    5. De tots els problemes estructurals (més enllà de la pandèmia) que pugui tenir el sistema sanitari català, quin serà per vostès el primer a abordar en cas que arribin al govern?

    Hi ha tres problemes estructurals que no es volen abordar: manca de pressupost suficient, gestió privada de la titularitat pública i precarietat laboral. Si no revertim la gestió privada, difícilment podrem construir una sanitat pública de qualitat i sense llistes d’espera. A banda dels tres elements estructurals que hem referit, hem d’apostar per la primària com a eix vertebrador del sistema sanitari català.

    Creuen que cal invertir més en els hospitals comarcals de segon i tercer nivell? Estan infrafinançats actualment?

    La primera aposta la fem per enfortir la Primària a totes les comarques, després això sí que hem d’acabar amb una iniquitat territorial que de facto provoca que no totes les catalanes tinguin les mateixes possibilitats d’exercici de drets. I sí, estan infrafinançats.

    Quines mesures concretes tenen per enfortir l’atenció primària?

    Dedicar com a mínim el 25% del Pressupost en Salut. Això hauria de ser la base per poder prendre tota una sèrie de mesures: recuperar el paper dels CAP com a porta d’entrada al sistema públic de salut; un augment de contractació de personal i revertir les retallades laborals; obrir els CAP els caps de setmana; Habilitar dins dels CAP zones d’aïllament; un Pla de xoc per reduir les llistes d’espera; Garantir línies telefonies gratuïtes per poder contactar amb els CAP.

    Si arriben al govern, augmentarien les retribucions dels professionals sanitaris i el nombre de recursos humans disponibles? En quina mesura?

    Sí, augmentaríem les retribucions i les treballadores. Ens sembla que les propostes que estan fent els sindicats del sector haurien de ser assumides tant pel que fa a l’augment de treballadores com de retribucions. Pensem que és més important avançar cap al conveni col·lectiu únic i que això suposi igualtat de drets per les treballadores amb independència que el seu ocupador sigui públic o privat. S’ha de començar per recuperar tots els drets retallats des del 2010.

    Si arriben al govern, el sistema de salut pública serà una prioritat en termes de finançament? Quina és la seva proposta pressupostària?

    Augmentar en 4000 milions més. A banda d’un sistema fiscal més redistributiu que ens procurés més ingressos, avançar en la recuperació de gestió pública significaria un petit estalvi que dedicaríem íntegrament a la sanitat.

    Quina posició ocupa entre les seves prioritats pressupostàries la recerca sanitària?

    Sense recerca no tenim res que s’assembli a la sobirania. Hauria de passar de ser una realitat subalterna i marginada a tenir absoluta centralitat. Seria una peça clau amb un sistema sanitari integral de titular i gestió pública on la recerca mèdica i farmacològica ens permeti respondre davant d’una crisi sanitària.

    Acabi la frase
    1. Les mesures restrictives actuals són… insuficients i no acompanyades de mesures socials.
    2. La pandèmia de la Covid-19 ha provocat…el col·lapse més gran del sistema sanitari, que ja es trobava en crisi.
    3. La Generalitat hauria de tenir competències per decretar… tot el que guarda relació amb la salut i les condicions de vida. Independència!
    4. Per tenir un sistema de salut pública fort cal… enfortir la Primària i la gestió pública.
    5. La crisi econòmica i les retallades…troben origen en el capitalisme actual i lluny de ser revertides són acompanyades pels Governs de JxCAT i ERC, PSOE I Comuns-Podemos.
    6. La col·laboració publicoprivada és…una de les grans causes de la situació de crisi del sistema sanitari.
    7. Invertirem més recursos en el sistema de salut, que caldrà treure d’…una fiscalitat més progressiva.
    8. La telemedicina…no és la solució per la crisi del sistema de Salut, és la seva conseqüència.
    9. Amb relació al final de la vida i a la futura llei sobre l’eutanàsia… és un avenç importantíssim per la vida i la mort digna.
    10. Entre el sistema sanitari públic i la xarxa sanitària privada, sempre que necessito assistència mèdica vaig a… la PÚBLICA!