Gairebé un 50% dels treballadors creu que la seva empresa dona poc o cap suport a les persones amb càncer, segons les dades del primer baròmetre sobre càncer i treball de la Federació Catalana d’Entitats contra el Càncer (FECEC). A la recerca hi han participat més de 1.000 treballadors i treballadores d’entre 16 i 65 anys residents a Catalunya, un 12% dels quals tenen o han tingut càncer i un 57% han compartit feina amb algú amb aquesta malaltia.
La investigació conclou que cal millorar l’abordatge de les companyies davant aquesta situació. De fet, la percepció de les persones diagnosticades de càncer és que el suport en l’àmbit laboral recau principalment en els companys i companyes. En aquest sentit, sis de cada deu persones treballadores reclama a les empreses un pla de suport per a les persones afectades per aquesta malaltia i el 76% demana més implicació en la divulgació del càncer en l’entorn laboral.
Un 61% de les persones diagnosticades de càncer enquestades afirma que treballar és important i que la feina és un dels aspectes que dona sentit a la seva vida, deu punts per sobre respecte qui no ha tingut la malaltia. Pel que fa a la reincorporació laboral després del càncer, el 88% afirma que s’ha trobat el seu lloc de treball com abans de la malaltia. No obstant això, la immensa majoria de casos s’han hagut de fer canvis, com ara reorganitzar l’horari, fer menys hores o combinar la presencialitat amb el teletreball. A més, una de cada deu persones ha hagut de canviar de tipus de feina, dins o fora de la mateixa empresa.
L’estudi també posa en relleu que, un cop diagnosticades, la immensa majoria de les persones treballadores ha estat en algun moment de baixa laboral. Qui ha continuat treballant ho ha fet per mantenir una sensació de normalitat, per autoestima o per qüestions econòmiques.
L’estigma del càncer persisteix
Tot i que les taxes de supervivència han augmentat molt en els darrers anys, la paraula càncer continua tenint una forta connotació negativa i tràgica, associant-se a conceptes com «por» i «mort». De fet, quatre de cada deu persones treballadores enquestades creu que les persones diagnosticades de càncer no tenen les mateixes oportunitats de creixement laboral que la resta.
Tan sols un 16% dels afectats per la malaltia no comuniquen al seu entorn laboral que pateixen càncer. Les persones que ho comuniquen, afirmen sentir suport i empatia per part de l’empresa, alhora que un cert sentiment de tristesa, per part dels treballadors. No obstant això, manifesten que es produeixen canvis en el tracte que reben: el 27% afirmen que se’ls tracta amb més distància o detecten més dificultats perquè parlin amb ells.
Després del càncer
S’estima que a Catalunya la meitat de la població masculina patirà càncer i, en el cas de les dones, seran una de cada tres. La inversió en recerca i nous tractaments han reduït les taxes de mortalitat, millorant la supervivència i cronificació de la malaltia, de manera que moltes persones diagnosticades de càncer en edat laboral tindran una vida laboral activa després del càncer. Per aquest motiu, la FECEC impulsa des de l’any 2015 el programa de #desprésdelcàncer.
Segons els impulsors de la recerca, existeixen molt pocs estudis que aportin dades sobre com el càncer afecta la relació de la persona diagnosticada amb el seu entorn laboral. Per això, la idea de la FECEC és repetir l’enquesta cada dos anys que, segons diuen, és una eina útil per disposar d’informació de cara a potenciar actuacions de millora de la conciliació de les persones malaltes a l’entorn laboral.
Ester Giménez és la nova presidenta l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC), en substitució d’Alba Brugués. La fins ara vicepresidenta de l’AIFiCC és especialista en infermeria familiar i comunitària des de 2021 i actualment treballa al Consorci Sanitari Terrassa com a directora del CAP Matadepera i Adjunta a la Direcció del CAP Terrassa Nord.
En una assemblea ordinària celebrada el passat dilluns 13 de juny, es van votar les quatre noves membres de la Junta que entren en substitució de Gemma Amat, M. Concepció López, Cèlia Garcia i Alba Brugués. Les noves incorporacions són: Irene Prat, Jaime Bataller, Raúl Porra i Iris Forcada.
La nova presidenta vol incrementar el nombre de sòcies de l’Associació i entre els seus objectius està «realitzar una enquesta de satisfacció a les nostres associades per conèixer el seu grau de satisfacció i alhora recollir millores». En l’àmbit més científic, la nova Junta vol «enfortir els grups de treball per tal de convertir-los en líders de coneixement i també crear nous grups». A nivell més institucional, segons explica Ester Giménez, «volem actualitzar i fer un seguiment del Pla Estratègic i també actualitzar tant els estatuts com el reglament intern». Finalment, la nova Junta assegura que treballarà «en benefici de l’especialitat, per enfortir i prestigiar l’especialitat d’infermera familiar i comunitària».
La nova Junta de l’AIFiCC
La nova Junta de l’AIFiCC representa tot el territori català. A més, els membres de la Junta son de diferents proveïdors, el que suposa garantir la presència de diferents models assistencial, i també hi ha representació tant de l’àmbit rural, semi urbà com urbà.
Així doncs, la nova Junta Directiva de l’AIFiCC està constituïda per Ester Giménez i Pérez, com a presidenta; Glòria Rius i Moreso, com a vicepresidenta; Irene Prat González, com a tresorera; i Mireia López i Poyato, com a secretària.
Els 12 vocals són: Fina Araque i Serradell, Paloma Castillo i Rivera, Albert Guerrero i Palme, Eva Molero Carrillo, Marta del Moral i Pairada, Jaime Bataller Ibáñez, Iris Forcada i Parrilla, Raúl Porras Benjumea, Blanca Muntané i Rodríguez, Natalia Teixidó i Colet, Ariadna Port i Linares, Silvia Tierz Puyuelo.
I, finalment, els representants dels residents són: Marina Gómez Martínez (IIR 2n any), Andrea C. Martín Tamargo (IIR 1r any) i Wafa Zaroual Amrouss (IIR 1r any).
Un estudi de l’Observatori de Salut Femenina de la plataforma Bloom sosté que a Espanya s’ha produït un «augment desenfrenat» d’infeccions de transmissió sexual (ITS). Concretament, segons conclou la investigació, els casos es van disparar més d’un 1000% en dones entre el 2012 i el 2019. L’estudi, que compta amb el suport de Dexeus Dona i la Fundació Puigvert, destaca un canvi d’hàbits sexuals, amb relacions més primerenques i relaxació en l’ús de preservatius.
Segons l’informe, l’evolució de les ITS en dones a Espanya ha anat creixent fins a arribar al punt màxim de contagis el 2019, quan es van registrar almenys 16.304 casos, suposant un increment del 1073% respecte al 2012. La taxa d’incidència (percentatge de casos per cada 100.000 habitants) l’any 2019 va assolir el 67%.
Entre el 2012 i el 2019, a Espanya es van diagnosticar 50.052 nous casos d’ITS en dones, segons les dades de la Xarxa Nacional de Vigilància Epidemiològica (RENAVE) i dels sistemes de vigilància epidemiològica de les comunitats autònomes. Entre les infeccions de transmissió sexual més diagnosticades, destaquen la clamídia (64,8% dels casos), la gonorrea (15,6%) i el virus del VIH (8%).
Encara que el diagnòstic de gairebé totes les ITS ha crescut en els darrers anys, no totes ho han fet de la mateixa manera. La infecció gonocòccica (gonorrea) ha estat la que més ha crescut des de l’any 2015: un 729%. En canvi, la clamídia va ser la ITS que va registrar un nombre més gran de casos durant tot el període, incrementant-se un 480% entre 2015 i 2019. Per la seva banda, els casos de sífilis, limfogranuloma veneri i hepatitis C en dones van créixer un 129%, 178% i un 76% respectivament.
“En els darrers anys han augmentat les pràctiques de risc, ha crescut el nombre de parelles i han sorgit algunes aplicacions per posar en contacte persones que volen mantenir relacions. Això, sumat a la millora en les proves diagnòstiques i els moviments de la població -es viatja més i s’infecta més que fa unes dècades-, podria explicar el creixement de les ITS a Espanya”, assenyala Álvaro Vives, andròleg i Cap de la Unitat d’infeccions de transmissió sexual (ITS) de la Fundació Puigvert.
En el mateix sentit, Laura Cámara, infermera especialista en ginecologia i obstetrícia, sexòloga i col·laboradora de Bloom, afegeix que hi ha canvis no només en la manera com les persones es vinculen afectivament sinó també sexualment: “el nombre de parelles sexuals que podem arribar a tenir durant la nostra vida ha augmentat i, si això passa amb menor protecció, sí que comporta un risc més gran”.
Pel que fa al VIH, cal destacar un creixement del 5,6% dels nous diagnòstics, encara que si s’amplia la mirada a anys anteriors es pot apreciar un descens considerable dels casos, que en realitat fa una dècada que es troben estancats entre els 400 i els 500 nous diagnòstics per any en el cas de les dones. Per la seva banda, l’hepatitis B ha estat l’única infecció que ha remès entre el 2015 i el 2019, reduint-se un 41% entre els dos anys.
Quant al virus del papil·loma humà (VPH), la prevalença en les dones a Espanya és del 14,3%, segons les estimacions d’un estudi publicat el 2012, encara vigent. En el cas de les dones entre 18 i 25 anys, aquesta prevalença augmenta al 28,8%.
Font: Informe Observatori Bloom: ITS en dones a Espanya
A menys edat, més casos diagnosticats
Si ens fixem en el diagnòstic segons l’edat, les dades mostren que les dones més joves tendeixen a registrar un nombre més gran de casos en comparació amb les dones d’edat avançada. D’acord amb les dades aportades per l’Institut de Salut Carles III, el 2019 el 50% de casos diagnosticats corresponien a dones entre 15 i 24 anys. Si s’amplia la forquilla als 34 anys, aquestes dones acumulen el 80% dels casos diagnosticats durant aquell any.
Segons indica la Dra. Alicia Úbeda, cap del Servei de Ginecologia de Dexeus Dona “contreure una ITS o una MTS i no tractar-la i diagnosticar-la a temps suposa diversos riscos en la salut de la dona. En primer lloc, pot provocar irregularitats en el patró de sagnat menstrual i dolors pelvians. A més, si perjudica l’interior de l’úter o les trompes pot acabar produint esterilitat o avortaments”. Per aquest motiu, destaca la metgessa, “és important prendre mesures preventives i fer-se controls específics si s’han mantingut relacions de risc”.
La raó per la qual les dones majors de 35 anys registren menys casos d’ITS es deu a l’estabilització en el nombre de parelles sexuals, segons confirmen els experts. No obstant això, cal destacar que, en el cas del VIH, s’ha detectat una transmissibilitat més gran en les dones a la segona meitat de la trentena.
Més prevalents a nuclis urbans i turístics
La transmissió de les ITS atén un esquema fonamental: allà on hi ha més concentració de població, hi ha també un risc més gran de contagi. Algunes de les comunitats més poblades d’Espanya, com Catalunya, Madrid i el País Valencià, han sigut les que han registrat més diagnòstics durant el període analitzat. De fet, el 2019 Catalunya va concentrar més de la meitat de casos d’ITS a nivell estatal, el 58% en total. Amb força distància, Madrid es va situar en el segon lloc del rànquing, amb l’11% d’ITS registrades a tot el país el 2019. El van seguir el País Valencià (un 8,7% del total), Andalusia (un 5,6%) i el País Basc (un 5%).
Les ITS no tenen un caràcter estacional. Tot i això, en el marc d’aquest estudi s’ha observat una correlació positiva entre el flux turístic d’una regió i els casos d’ITS, és a dir, que els territoris que reben més turistes tendeixen a diagnosticar un nombre més gran de casos d’ITS.
Pràctiques sexuals de risc i una educació sexual deficient
L’Observatori Bloom de Salut femenina es completa, a més, amb una enquesta d’opinió elaborada per Sondea per conèixer les tendències en salut sexual de les dones i les persones no binàries a Espanya, així com la seva percepció sobre la seva educació sexual.
L’enquesta revela que més del 70% de les enquestades ha comprat preservatius alguna vegada, mentre que una de cada tres (34,83%) han estat pressionades per no fer servir el preservatiu i prop del 30% tendeix a relaxar l’ús del preservatiu quan beu (29,99%). L’informe també mostra que un 30% ha intercanviat joguines sexuals amb la seva parella sense protecció i més del 10% declara que s’han tret el preservatiu sense el seu consentiment (14,40%), que han practicat sexe en grup (11,13%) o han practicat Chemsex (10,89%).
El 27% de les persones enquestades afirma que ha patit o sospitat patir alguna infecció o malaltia de transmissió sexual. Tenint en compte la percepció de les entrevistades sobre la seva educació sexual, es pot concloure que encara és insuficient: el 70% consideren que tenen un coneixement deficient sobre les infeccions de transmissió sexual.
“La vergonya, l’estigma i el tabú han acompanyat des de sempre les ITS. En aquest sentit, cal impulsar campanyes de prevenció i educació sexual a dones i persones de gènere no binari de totes les edats, però especialment les més joves”, reamarca Álvaro Vives, Cap de la Unitat d’ITS de la Fundació Puigvert.
«L’educació sexual ha de ser percebuda com una carrera de fons que comenci abans d’arribar a l’adolescència. Cal crear espais informatius de qualitat per apropar-nos als joves en temes com les relacions, el plaer, el sexe, les infeccions de transmissió sexual o els embarassos no desitjats», conclou Laura Cámara, infermera especialista en ginecologia i obstetrícia.
El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts el projecte de Llei d’Equitat, Universalitat i Cohesió del Sistema Nacional de Salut (SNS). Segons ha explicat la ministra de Sanitat, Carolina Darias, el text aprovat parteix de la defensa del valor del que és públic i per això blinda la sanitat pública i la gestió directa -la realitzada directament per les administracions públiques- com el model de gestió «preferent» en el Sistema Nacional de Salut.
També s’estableixen “excepcions» permetent que la gestió dels centres sanitaris sigui indirecta, és a dir, a través de models privats, però, segons ha destacat la ministra, només com a “complementària i de suport, mai substitutòria i només quan no sigui possible la gestió directa». La finalitat de la llei, ha dit, és «millorar la vida de la gent i protegir els més vulnerables» i fer «una inversió en salut, que és una garantia per a la societat del present i especialment del futur».
Un altre aspecte important del nou projecte de llei és que es recupera la cartera única comuna de serveis, que inclou totes les prestacions públiques i estableix les garanties necessàries perquè no es puguin tornar a introduir nous copagaments sanitaris. En aquest àmbit, queden eliminats els copagaments per als col·lectius als quals ja se’ls va alliberar del copagament farmacèutic. Es tracta de les persones perceptores de l’Ingrés Mínim Vital, dels pensionistes amb rendes baixes, de les persones menors amb discapacitat reconeguda, i de les persones perceptores d’una prestació per fills a càrrec. Així, se’n beneficiaran, segons les dades del Govern, uns sis milions de persones.
Així mateix, es reconeix el dret a l’assistència sanitària amb càrrec als fons públics a les persones ascendents de nacionalitat extracomunitària reagrupats pels seus fills amb nacionalitat espanyola, a les persones espanyoles d’origen que resideixin a l’exterior durant els desplaçaments a Espanya, a les persones sol·licitants de protecció internacional, a les persones sol·licitants i beneficiàries de protecció temporal, i a les víctimes de tràfic d’éssers humans o d’explotació sexual.
La ministra ha explicat que la llei també garanteix que el dret a la protecció a la salut i l’assistència sanitària de les persones no registrades ni autoritzades com a residents a Espanya sigui exercit amb els mateixos requisits i condicions a totes les comunitats autònomes.
Pla d’acció bucodental
El Govern també ha aprovat ampliar la cartera comuna de serveis de salut bucodental al Sistema Nacional de Salut, de manera que s’augmenten les prestacions que fins ara estaven incloses i s’homogenitzin a tot el territori. Darias ha destacat que aquest Pla d’Acció Bucodental beneficiarà al voltant de 7 milions de persones i s’hi destinaran gairebé 44 milions d’euros, la distribució dels quals entre les comunitats autònomes serà acordada al Consell Interterritorial de l’SNS.
El Pla recull accions preventives -per exemple, neteges de boca i per evitar l’aparició de càries- i assistencials, i inclou l’atenció específica a col·lectius determinats com els menors de 14 anys, les dones embarassades, i les que pateixen un càncer cervic-facial.
Atracció del talent científic
D’altra banda, la ministra de Ciència i Innovació, Diana Morant, ha informat que el Consell de Ministres ha aprovat també el Pla d’Atracció de Talent Científic i Innovador a Espanya, que mobilitzarà 3.000 milions d’euros durant els propers 18 mesos. El document conté 30 mesures per promoure la incorporació de personal internacional al sistema de Recerca, Desenvolupament i Innovació espanyol i garantir la retenció de talent. «Necessitem que tornin els científics que se’n van anar, que no se’n vagin els que estan i atraure els millors», ha subratllat la ministra.
Diana Morant ha explicat que les iniciatives es distribueixen en tres eixos. El primer persegueix crear més oportunitats i millors condicions perquè els investigadors desenvolupin la seva carrera científica a universitats i organismes públics de recerca. El segon eix pretén eliminar les barreres extraordinàries que tenen els científics que són a l’exterior i crea nous incentius per atraure talent internacional al sector públic. La ministra ha apuntat que les universitats espanyoles només tenen un 3% de personal estranger, mentre que en països com el Regne Unit aquesta xifra puja al 32%. El tercer eix contempla impulsar la incorporació de talent científic innovador internacional al sector privat.
El soroll procedent del trànsit rodat és un problema estès a les ciutats, però les evidències sobre les seves conseqüències en la salut dels infants encara són escasses. Ara, un estudi realitzat en 38 centres escolars de Barcelona ha observat que el soroll del trànsit en els col·legis té un efecte perjudicial sobre el desenvolupament de la memòria de treball i la capacitat d’atenció de l’alumnat de primària. Els resultats d’aquesta recerca, liderada per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”, s’han publicat a la revista PLoS Medicine.
L’estudi, emmarcat en el projecte BREATHE, i liderat pels investigadors Maria Foraster i Jordi Sunyer, va comptar amb la participació de 2.680 nens i nenes de 38 centres escolars. L’equip científic es va centrar en dues habilitats que es desenvolupen amb rapidesa en la preadolescència i que resulten essencials per a l’aprenentatge i el rendiment escolar: la capacitat d’atenció (fa possible que atenguem estímuls específics de manera selectiva) i la memòria de treball (que ens permet mantenir i manipular informació en períodes curts de temps).
Durant 2012 i 2013, els menors, d’entre 6 i 10 anys, van realitzar quatre vegades els tests cognitius. L’objectiu d’aquestes proves no era només avaluar la memòria de treball i capacitat d’atenció, sinó estudiar la seva evolució al llarg del temps. En paral·lel, es van efectuar mesuraments de soroll tant a l’exterior de l’escola com als patis i a l’interior de les aules.
Els resultats mostren que, transcorregut l’any d’estudi, la progressió de la memòria de treball, de la memòria de treball complexa i de la capacitat d’atenció va ser més lenta en alumnes que assistien a escoles amb major soroll de trànsit. Per exemple, un increment de 5 dB en els nivells de soroll exterior es va traduir en un desenvolupament de la memòria de treball un 11,4% més lent que la mitjana i en un desenvolupament de la memòria de treball complexa un 23,5% inferior a la mitjana. Així mateix, aquesta exposició es va traduir en un desenvolupament de la capacitat d’atenció un 4,8% més lent que la mitjana.
“El nostre estudi reforça la hipòtesi que la infància és un període vulnerable en el qual estímuls externs com el soroll poden afectar el ràpid procés de desenvolupament cognitiu que té lloc abans de l’adolescència”, explica Jordi Sunyer, investigador d’ISGlobal i últim autor de l’estudi.
Diferències entre l’interior i l’exterior de l’aula
En l’anàlisi del soroll exterior, tant un major nivell mitjà de soroll com una major fluctuació en els nivells de soroll a l’escola es van associar amb una pitjor evolució en els resultats de l’alumnat en totes les proves. A l’interior de les aules, una major fluctuació en els nivells de soroll també es va associar a una evolució més lenta al llarg d’un any en tots els tests cognitius. En canvi, els nens i nenes exposats a majors nivells mitjans de soroll en classe durant l’any només van tenir pitjors resultats que l’alumnat en aules més silencioses en la prova de la capacitat d’atenció, però no en els tests de memòria de treball.
“Aquest resultat apunta al fet que els pics de soroll a l’interior de l’aula podrien resultar més disruptius per al neurodesenvolupament que la mitjana de decibels. Això és important, perquè reforça la hipòtesi que potser influeixen més les característiques del soroll que els seus nivells mitjans, quan actualment les polítiques només es basen en la mitjana de decibels”, puntualitza Maria Foraster, investigadora d’ISGlobal i primera autora de l’estudi.
El soroll al domicili, menys influent
Partint del mapa de soroll de trànsit rodat de la ciutat de Barcelona de l’any 2012, l’equip va estimar els nivells mitjans de soroll en el domicili de cada participant. No obstant això, en aquest cas no es va observar cap relació entre el soroll en el lloc de residència i el desenvolupament cognitiu.
“Això podria deure’s al fet que l’exposició al soroll a l’escola és més perjudicial perquè afecta finestres vulnerables de concentració i a processos d’aprenentatge. D’altra banda, mentre que en els centres escolars es van efectuar mesuraments de soroll, en els domicilis es van realitzar estimacions a partir d’un mapa de soroll que podria ser menys precís i que únicament reflectia el soroll en l’exterior, cosa que també podria haver influït en els resultats”, apunta Maria Foraster.
Segons els investigadors, aquest estudi amplia l’evidència amb relació a l’efecte del transport sobre el desenvolupament cognitiu infantil, que fins avui s’havia observat en escoles exposades a soroll d’avions i també a contaminació atmosfèrica procedent del trànsit rodat. L’equip científic subratlla la necessitat de dur a terme nous estudis sobre el soroll de trànsit en altres poblacions per a determinar si els primers resultats d’aquest estudi són extrapolables a altres ciutats i contextos.
El consum de drogues canvia la forma en la que es connecten les neurones (morfològiques i funcionals) i perdura en el temps. “Les drogues saquegen el sistema, fent creure al cervell que el seu consum es necessari per a la seva supervivència”, ha explicat Lucia Hipólito, farmacòloga i investigadora a la Universitat de València, durant la segona jornada del XV Congrés de l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC). Ara bé, no tothom que consumeix drogues desenvoluparà una addicció: es calcula que només entre un 15 i un 20% dels consumidors de drogues desenvoluparan un comportament additiu.
Entre un 40 i un 60% de les persones que presenten addicció a les drogues tenen un important component genètic. També influeixen el context psicosocial i, per descomptat, el tipus de drogues que es consumeixen, la via d’administració i el moment de la vida en que s’inicia el consum. “Un estudi fet a Austràlia mostra que si es consumeix droga durant adolescència hi ha major probabilitat de ser addicte d’adult, especialment en el cas de la marihuana que també afecta el coeficient intel·lectual reduint-lo, mentre que si es comença a consumir a partir dels 20 o 21 anys, el coeficient intel·lectual no es veu afectat”, ha assenyalat Hipólito.
Segons explica aquesta farmacòloga valenciana, “el problema més gran dels addictes són les recaigudes, i s’ha comprovat que el risc de recaiguda és més alt en les dones que en els homes”. Sobre quins tractaments hi ha actualment per deixar de consumir, Hipólito s’ha mostrat contundent: “No existeix cap fàrmac que sigui 100% eficaç en tots els casos, però en determinats pacients son molt positius els seus efectes en combinació amb la psicoteràpia, especialment en el cas de l’addicció a opiacis on la medicació ha mostrat ser molt efectiva.”
El consum de cànnabis, un problema creixent entre els adolescents
Un consum precoç i elevat de cànnabis pot augmentar per cinc el risc de patir psicosis al llarg de la vida. “El consum de cànnabis entre els joves ens ha de preocupar. El consum del cànnabis provoca alteracions permanents en el funcionament normal del cervell i sabem que el 33% dels joves reconeix haver consumit cànnabis o derivats, almenys un cop a la vida, amb una tendència a l’alça des de 2016 i amb un major increment a partir de la pandèmia”, ha explicat Aïda Romero, infermera especialista en Salut Mental, durant la seva intervenció al XV Congrés de l’AIFiCC.
Com a droga que és, el cànnabis o marihuana, produeix addicció que pot arribar al 10% de les persones que en algun moment de la seva vida l’han consumit. I malgrat el seu perill, els adolescents la veuen com una droga poc perillosa per els mites i creences que hi ha actualment. “Poden arribar a considerar que és un producte inofensiu per la salut, ja que s’extreu d’un producte natural i que té efectes terapèutics, però si ho comparem amb el tabac, el cànnabis conté molts més carcinògens i mutàgens que el tabac i en major quantitat (fins 50% més), A més a més, la seva forma de consumir-ho (fumada, sense filtre i amb inhalacions profundes), augmenta el riscs de patir càncer” explica la infermera especialista en salut mental.
El consum de cànnabis pot provocar danys immediats com la distorsió de la percepció, dificultats d’atenció, reacció, coordinació i concentració, i dany cerebral. A mig termini pot provocar dependència (en el 7-10% dels casos), i trastorns mentals com ansietat, depressió, trastorns de personalitat, psicosis i esquizofrènia, i malalties orgàniques bronco-pulmonars i alguns tipus de càncer, entre d’altres. Quan es pateix dependència s’observen conductes d’irritabilitat, agressivitat, inquietud, nerviosisme, hiporèxia, insomni/hipersòmnia i conductes d’aïllament.
En aquest context, Romero ha destacat el paper fonamental i principal de la infermera comunitària pel que fa a la promoció i prevenció de l’abús dels tòxics, detecció precoç del consum, intervenció específica i vinculació als serveis especialitzats.
Investigadors de l’Hospital Clínic-IDIBAPS, l’Institut Català d’Oncologia (ICO) i del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) han participat en un estudi internacional que demostra l’eficàcia d’un nou fàrmac per al càncer de mama metastàsic amb una baixa expressió d’HER2. El tractament amb trastuzumab deruxtecan, una combinació d’una teràpia dirigida amb quimioteràpia, aconsegueix doblar la supervivència sense progressió de la malaltia en les pacients amb aquest tipus de tumor, respecte als tractaments estàndard.
En l’article, publicat al New England Journal of Medicine (NEJM) hi han participat els oncòlegs de l’Hospital Clínic-Idibaps Aleix Prat i Maria Vidal, l’oncòloga del Vall d’Hebron Cristina Saura i l’oncòleg de l’ICO Miguel Gil. Els resultats s’han presentat durant la sessió plenària del congrés de l’American Society of Clinical Oncology (ASCO).
El càncer de mama és el tumor més freqüent en dones a tot el món: afecta a 2,3 milions de persones i en causa la mort de 571.000 cada any. La classificació molecular del càncer de mama permet decidir quin és el millor tractament en funció de les característiques del tumor. Entre els diferents subtipus, els càncers de mama HER2 negatiu representen el 70% de tots els tumors. Els nivells de HER2, una proteïna que es troba a l’exterior de les cèl•lules tumorals, es determinen de forma rutinària per decidir quina és l’estratègia de tractament adequada per al càncer de mama.
“Fins ara, les pacients amb tumors HER2-negatius no es beneficiaven de tractaments contra el HER2 com el trastuzumab, un anticòs que ha canviat l’evolució del càncer de mama HER2-positiu”, explica Aleix Prat, membre del comitè directiu responsable de l’assaig clínic. “Ara, gràcies a aquest nou fàrmac immunoconjugat, que combina 7-8 molècules d’una quimioteràpia molt potent amb l’anticòs trastuzumab, es perllonga la supervivència de les pacients”, afegeix.
El trastuzumab deruxtecan és un nou fàrmac que conjuga un anticòs monoclonal (el trastuzumab) amb un quimioteràpic (el deruxtecan) i ha estat aprovat recentment per al tractament del càncer de mama metastàsic HER2+ per l’Agència del medicament dels Estats Units (FDA) i d’Europa (EMA).
Aquest fàrmac pot dirigir-se també a cèl·lules tumorals que expressin nivells baixos d’HER2 i transportar la càrrega citotòxica a aquestes cèl·lules tumorals però també a les cèl·lules veïnes sense expressió del HER2, un efecte conegut com a “bystander”.
“Un dels reptes actuals serà assegurar que es miren de forma adequada els nivells de HER2; fins ara no era important, però ara ho és molt, i estudis previs mostren una gran discordança entre patòlegs per identificar nivells baixos de HER2”, explica l’oncòloga Maria Vidal.
En la investigació van participar 557 pacients, de les que prop del 90% tenien un tumor amb RH positiu i un 10% tenien un tumor amb RH negatiu. Els resultats mostren que la supervivència lliure de progressió va ser de prop de 10 mesos quan es va fer servir el trastuzumab deruxtecan i de 5,1 mesos amb la quimioteràpia habitual. La supervivència mitjana va ser de 23,4 mesos davant de prop de 17 mesos fent la mateixa comparativa.
“Els resultats obtinguts són estadísticament significatius, clínicament molt rellevants i amb uns efectes adversos molt manejables. Aquest tractament passarà a ser un estàndard aviat, i esperem que no trigui molt en poder incorporar-lo en el sistema públic un cop s’aprovi per l’Agència Europea del Medicament i l’Agencia Espanyola del Medicament i productes sanitaris”, comenta Miguel Gil.
L’estudi conclou que el tractament amb trastuzumab deruxtecan és la primera teràpia dirigida contra HER2 que demostra un benefici clínic significatiu en pacients amb càncer de mama metastàsic amb baixa expressió d’HER2 (HER2-low). “Actualment, el fàrmac es continua avaluant en altres assajos clínics de fase 3, oberts als nostres centres, en fases més precoces de la malaltia, quan les pacients encara no han rebut quimioteràpia per la seva malaltia metastàtica, per veure si millora encara més l’eficàcia, així com en pacients amb tumors que tenen una mínima expressió de HER2 i no van ser incloses en aquest primer estudi”, conclou Cristina Saura.
Sota el lema “Activa’t”, l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC) celebra els propers dies 8 i 9 de juny el seu XVè Congrés amb l’objectiu de fer valdre la feina assistencial i l’expertesa de les infermeres i els infermers de família i comunitària. Es tracta del primer Congrés presencial després de la pandèmia, una situació que, segons l’AIFICC, ha posat de relleu «les mancances del sistema de salut i la precarietat amb la que treballen les infermeres de l’atenció primària i comunitària».
“Partíem d’una situació molt deficitària i la pandèmia ens va abocar a una situació molt crítica. Malgrat això, les infermeres del primer nivell assistencial hem donat el 200%. Cal recordar que el 80% dels casos Covid-19 s’han atès i seguit des de l’atenció primària, i que nosaltres hem estat també les qui majoritàriament hem vacunat i posat aquests 16 milions de vacunes anti Covid-19” explica Francisco Cegri, doctor en infermeria i president del Comitè Organitzador del XVè Congrés AIFiCC.
El Congrés es farà a l’Auditori del World Trade Center i serà inaugurat a les 15.00h pel Conseller de Salut, el Dr. Josep Maria Argimon, i la regidora de Salut, Envelliment i Cures de l’Ajuntament de Barcelona, Gemma Tarafa. A l’acte inaugural també hi seran Alba Brugués, presidenta de l’AIFiCC, i Francisco Cegrí.
La jornada posarà l’accent en l’atenció clínica assistencial, com a protagonista de les cures infermeres. S’hi parlarà de temes tan diversos com la salut cardiovascular, l’exploració ecogràfica, l’atenció en la diversitat de gènere, l’abordatge de les addiccions, la incontinència anal o les manifestacions cutànies en nens. El programa sencer es pot consultar al web de l’AIFICC.
“Pretenem donar eines i millorar les habilitats en tasques preventives i de promoció de la salut, així com per atendre la cronicitat. El Congrés vol ser un espai de trobada científica, de reflexió i d’aprenentatge. Una mostra d’això és que s’han presentat 294 treballs 10 projectes per a beca d’investigació”, diu Gemma Amat, infermera i presidenta del Comitè Científic.
Segons expressa Alba Brugués, el Congrés també vol posar de manifest el «malestar generalitzat de les infermeres cap als òrgans de govern per obviar la nostra participació en la presa de decisions» on, defensa la presidenta de l’AIFiCC, «la nostra opinió és essencial pel nostre coneixement i experiència en matèria de salut comunitària”.
La Comissió de Tabaquisme del Consell d’Infermeres crida a donar visibilitat a les estratègies de promoció de la salut que lideren les infermeres en l’àmbit de la deshabituació tabàquica sota el hashtag #infermerescontraeltabac.
El Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC), a través de la seva Comissió de Tabaquisme, posa en marxa la tercera edició del Concurs «La infermera, la teva aliada per deixar de fumar». La iniciativa, adreçada a infermeres i estudiants de Grau, pretén donar visibilitat a les competències professionals de la Infermeria en la deshabituació tabàquica i esdevenir referent per a la ciutadania.
El concurs, en el qual es podrà participar fins al pròxim 15 de juny, forma parts dels actes programats pel Consell d’Infermeres per celebrar la XXIII Setmana Sense Fum, que enguany té com a lema ‘Viu sense fumar i comença a sumar’.
Per participar cal publicar una fotografia o vídeo a les xarxes socials, explicant el rol de la infermera en el procés de deixar de fumar o qualsevol altre aspecte -consells, experiències professionals i personals…- que promogui l’abandonament del consum del tabac. La publicació es pot compartir, amb el hashtag #infermerescontraeltabac a Facebook, Twitter i Instagram(@deixadefumar). Podeu consultar les bases al web del CCIIC.
Les publicacions es compartiran en el perfil d’Instagram de la campanya (@deixadefumar) i guanyarà el post que obtingui més ‘m’agrada’ en l’esmentat perfil. El premi: una targeta regal de material esportiu per valor de 200 euros, per fomentar un estil de vida actiu i saludable.
La Setmana Sense Fum
La Setmana Sense Fum és una iniciativa de la Sociedad Española de Medicina Familiar y Comunitària (semFYC) i CAMFiC a Catalunya, que durant els últims anys ha organitzat el Programa Atenció Primària Sense Fum a Catalunya (AIFICC, CAMFiC i ASPCAT). Amb l’objectiu d’involucrar diversos àmbits en una iniciativa comuna i unificar un mateix missatge, en els últims anys, s’hi han implicat en l’organització la Xarxa d’Atenció Primària Sense Fum, la Xarxa Catalana d’Hospitals sense Fum, la Xarxa Catalana d’Universitats Saludables; els Col·legis de Catalunya de metges, d’infermeres i infermers, de farmacèutics, de pedagogs i de psicòlegs; les Societats científiques de Catalunya, de Medicina familiar i comunitària, d’Infermeria familiar i comunitària, de Llevadores i de Salut Laboral; la Societat Catalana d’Atenció i Tractament del Consum del Tabac; la Federació de Municipis de Catalunya, l’Associació Catalana de Municipis i les Diputacions; l’Agència de Salut Pública de Catalunya i els serveis territorials; l’Agència de Salut Pública de Barcelona; l’Associació Espanyola Contra el Càncer, la Federació d’Entitats contra el Càncer de Catalunya i l’organització no governamental «no más colillas en el suelo».
L’Hospital del Mar és el primer centre de l’Estat que realitza amb èxit una cirurgia per tractar la cefalea en agrupaments amb assistència robòtica. La intervenció, d’alta complexitat, es va fer a un pacient de 35 anys que en feia quinze que patia crisis diàries de cefalea en agrupaments, caracteritzades per episodis de cefalea diverses vegades durant el dia, amb una forta intensitat, que l’obligava a punxar-se medicació gairebé cada dia per controlar el dolor. Després de l’operació, realitzada el passat 9 de març, aquests episodis s’han reduït i són d’intensitat lleu, i això ha fet millorar la qualitat de vida del pacient.
La que pateix el pacient operat és un dels tipus de cefalea més invalidant i un 10% de les persones que la pateixen necessiten assistència psiquiàtrica a causa de conductes d’ideació suïcida provocades pel dolor que ocasionen els atacs de cefalea. A més, entre el 10 i el 20% d’elles no respon a cap tractament farmacològic i s’hi han d’intentar alternatives, com ara infiltracions i cirurgies de complexitat baixa i si aquesta cirurgia no funciona, una cirurgia de complexitat moderada. Els atacs fan que aquests pacients, 50.000 a tot l’Estat segons la Sociedad Española de Neurología, visquin dificultats a la seva vida personal i laboral, si es té en compte que afecta generalment a població molt jove.
L’origen d’aquest tipus de cefalea és desconegut, tot i estar vinculat a l’hipotàlem i al sistema trigemin-vascular. Existeixen tractaments farmacològics i altres quirúrgics menys invasius, però l’estimulació cerebral profunda és l’últim recurs per aquells pacients en els quals les altres alternatives no funcionen o deixen de fer-ho. A tot el món només s’ha realitzat un centenar d’intervencions d’aquest tipus.
La operació consisteix en la col·locació d’un elèctrode a una determinada zona profunda i de dimensió reduïda del cervell (diana terapèutica), en aquest cas l’hipotàlem, per neuromodular les connexions entre aquesta diana i la resta del cervell implicat en la malaltia, la tècnica anomenada d’estimulació cerebral profunda. El pacient ja havia sigut intervingut prèviament amb tècniques menys invasives, experimentant una millora durant anys, fins que finalment va generar resistència al tractament, motiu pel qual s’ha decidit realitzar una operació amb aquesta tècnica.
«És una cirurgia a la qual la precisió en la col·locació de l’elèctrode és imprescindible per a aconseguir la millora de la malaltia, si ens desviem més d’un mil·límetre, podria no tenir eficàcia», explica la Dra. Gloria Villalba, coordinadora del Servei de Neurocirurgia de l’Hospital del Mar i neurocirurgiana responsable de la intervenció..
En aquest moment, començarà el procés per ajustar l’estimulació a la zona del cervell seleccionada. “L’eficàcia de l’estimulació cerebral profunda no és immediata en la cefalea en agrupaments”, explica la Dra. Villalba, que afegeix que “cal esperar uns mesos, i ajustar els paràmetres d’estimulació durant les primeres setmanes per obtenir el benefici més gran possible sense patir efectes secundaris de l’estimulació”.
L’èxit del procediment se situa en el 80%. En el cas intervingut a l’Hospital del Mar, dos mesos després de la cirurgia, el pacient presenta una notable reducció dels dies amb crisis de dolor, i les crisis que pot tenir són d’intensitat lleu. Pel que fa a la qualitat de vida ha millorat significativament, segons relata ell mateix. En aquest sentit, i com apunta la Dra. Elisa Cuadrado, neuròloga i coordinadora de la Unitat de Cefalees del centre, «és molt important poder disposar d’aquestes tècniques de neuromodulació que són, avui dia, la millor opció en els casos refractaris».
