Just Deploy It!

Autor: Redacció

  • La grip a Catalunya ja arriba a epidèmia

    L’increment d’activitat gripal detectat durant la segona setmana d’aquest any s’ha incrementat aquests dies i ja ha superat, per primera vegada aquest hivern, el nivell d’epidèmia, tot i que assolint un nivell baix. Així, durant la setmana passada, del 13 al 19 de gener, ha augmentat la taxa d’incidència de síndromes gripals registrada per la xarxa sentinella: se situa ja als 147,4 casos per 100.000 habitants, per sobre del llindar epidèmic d’aquesta temporada, establert en 98,1 casos.

    Segons el model predictiu elaborat amb dades corresponents a la tercera setmana d’aquest any, l’activitat gripal durant les setmanes 4 i 5 presentarà un nivell epidèmic baix arreu de Catalunya.

    Segons les dades analitzades en el marc del programa PIDIRAC, durant la tercera setmana de l’any la taxa d’incidència de síndrome gripal ha estat més alta en els menors de 5 anys (339,5 casos per 100.000 habitants). La resta de grups d’edat també mostren un increment respecte de la setmana anterior. Pel que fa als ingressos hospitalaris greus pel virus de la grip, del 13 al 19 de gener s’han registrat 14 ingressos en els hospitals de la xarxa sentinella, i des de l’inici de la temporada (a principis d’octubre) un total de 90. El 83,5% d’aquests casos no estaven vacunats.

    Activitat als centres sanitaris

    Durant la setmana del 13 al 19 de gener del 2020, els professionals sanitaris dels hospitals han atès un total de 70.955 urgències, de les quals el 10,6% han requerit ingrés hospitalari. Respecte la setmana anterior, les urgències ateses als hospitals han augmentat un 1,65% i els ingressos hospitalaris han baixat un 0,6%. En comparació amb la mateixa setmana de l’any 2019, l’activitat urgent s’ha reduït un 4,3% i el nombre d’ingressos ha disminuït un 0,71%.

    Del total de les urgències ateses als hospitals, el 73,3% són pacients adults (55.584), mentre que la resta correspon a població pediàtrica (15.359). En relació amb la setmana anterior, la proporció de pacients pediàtrics ha augmentat un 23,3%, una dada que s’explica per l’epidèmia de bronquiolitis, les dades de la qual indiquen que ja estaria iniciant el seu descens.

    Pel que fa als equips d’atenció primària, durant la setmana del 13 al 19 de gener, s’han atès un total de 886.771 visites, un 43,6% més que la setmana anterior. Aquest increment s’explica, en part, per l’habitual descens d’activitat durant el període de vacances de Nadal. Del total de visites realitzades aquesta setmana, 850.003 s’han fet als centres d’atenció primària i 36.768 al domicili del pacient.

    Per grups d’edat, el 16,2% de les visites han estat d’infants de fins a 15 anys; el 48,5% d’adults d’entre 15 i 64 anys i el 35,3% restant de persones majors de 65 anys.

    Pel que fa als centres d’urgències d’atenció primària (CUAP) durant la setmana del 13 al 19 de gener han atès un total de 23.292 visites, un 7,9% menys que la setmana anterior.

    Finalment, el 061 Catsalut Respon ha atès 37.036 casos aquesta setmana, dels quals 2.196 han requerit l’atenció d’un metge a domicili. En relació amb la setmana anterior suposa un increment dels casos d’un 1.2% i una disminució de les visites domiciliàries del 21,9%.

    Principals actuacions

    El Servei Català de la Salut (CatSalut) té un pla operatiu d’hivern que s’adapta a les necessitats sanitàries de la ciutadania en cada moment, a partir del coneixement de la demanda i de les aportacions del territori. Per respondre a aquest augment d’activitat estacional, els centres sanitaris ja activen els seus plans de contingència, per donar resposta a la pressió assistencial de cada moment, tal i com es fa els darrers anys. D’aquesta manera es busca que l’atenció continuada i urgent s’ajusti millor a les necessitats assistencials específiques de les persones de cada territori, per aconseguir que la ciutadania sigui atesa en el dispositiu més adequat i garantint la millor qualitat possible. Des de fa tres anys, les millores previstes per a l’hivern s’emmarquen en el desplegament del Pla Nacional d’Urgències de Catalunya (PLANUC) aprovat pel Departament de Salut el maig del 2017.

    El CatSalut ha augmentat fins els 21,4 M€ la dotació per millorar l’atenció a les urgències durant el període d’hivern 2019-2020. Són 1,7 M€ més que la temporada passada. En concret, es dedicaran un total de 3,3 M€ a reforçar els equips d’atenció primària, 3,3 M€ per a l’atenció sociosanitària i 14,8 M€ per a l’atenció hospitalària.

    Pel que fa al Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), ha reforçat el seu dispositiu amb fins a 13 unitats de Suport Vital Bàsic i fins al 31 de gener s’incorpora una unitat de Suport Vital Avançat Pediàtrica de reforç per l’increment dels casos de bronquiolitis durant aquest període. També continua en funcionament la línia pediàtrica del 061 CatSalut Respon. Alhora, durant aquest últim any s’han fet diferents inversions als serveis d’urgències hospitalaris i d’atenció primària que han permès que aquest hivern es disposi de nous serveis, com ara l’ampliació de serveis al CAP Santa Coloma de Gramenet, l’ampliació horària del CUAP Manresa, el vol nocturn del SEM per traslladar a pacients greus, la segona fase de les obres d’ampliació de les urgències de l’Hospital Josep Trueta de Girona, la nova Unitat de Cures Intensives de l’Hospital Santa Caterina de Salt, la gestió d’urgències per part del 061 CatSalut Respon a Lleida o el pla de millora d’atenció primària.

    Mesures de prevenció

    La millor manera de protegir-se i evitar la propagació de la grip és la vacunació i el manteniment d’unes bones pràctiques d’higiene, com rentar-se les mans de manera regular o l’ús de mocadors rebutjables. Ara bé, amb l’hivern no només arriba la grip sinó també altres patologies respiratòries, com la bronquiolitis, a més d’altres malalties víriques i infeccioses, que, en general, són molt freqüents i poden complicar-se en persones amb condicions de risc. Davant d’aquesta situació, el Departament de Salut va estrenar a la tardor una campanya on fa una crida a la població a protegir-se de totes les malalties d’hivern.

    Seguint en la línia de la campanya de l’estiu (“Un estiu sense UFFF”), la campanya té per lema, «Un hivern sense BRRR» i es centra en recalcar la importància de reduir el contagi de malalties seguint mesures higièniques. També incideix en la importància de la vacunació de la grip, especialment en persones amb condicions de risc.

  • L’exposició fotogràfica «Sentir y crear para cuidar» reflecteix el treball d’estudiants d’infermeria sobre empatia i VIH

    La fotografia reflexiva cerca apropar a l’alumnat a les experiències viscudes per les persones. Juan Leyva, professor al grau d’infermeria a la Universitat Autònoma de Barcelona va decidir agafar aquesta metodologia i combinar-la amb el treball per trencar amb l’estigma que envolta les persones que conviuen amb VIH.

    L’acte que avui inaugura una exposició fotogràfica respon a un treball de mesos amb 17 estudiants de primers curs del Grau en Infermeria, fruit d’una formació complementària sobre empatia i VIH que es va realitzar durant el primer trimestre de 2019. La presentació es realitzarà a les 12h al hall de la Unitat Docent Ciències Mèdiques Bàsiques a la UAB.

    L’activitat, realitzada vers persones que viuen amb VIH, buscava ajudar els alumnes a desenvolupar l’empatia i gestionar emocions diverses, a més de la creativitat i el pensament reflexiu. L’activitat formativa, finançada per la Conferencia Nacional de Decanos de Enfermería, està dins un projecte més gran, coordinat pel Dr. Juan Leyva, que vol avaluar l’eficàcia de la metodologia per desenvolupar i mantenir l’actitud empàtica de la qual formen part tres professores més del Departament d’Infermeria: la Dra. Mariela Aguayo, la Dra. Rebeca Gómez i la Dra. Sabi San Rafael.

    El projecte formava part de la formació extracurricular. És a dir, els alumnes que l’han realitzat ho feien de manera voluntària. «A la universitat avaluem per competències i dins d’aquestes, a banda dels coneixements i les habilitats, tenim en compte l’actitud. Ensenyar coneixements i habilitats i deixar penjat el caràcter no és bo. Amb aquest projecte treballem l’empatia», ens explica Juan Leyva.

    La feina que els ha dut a presentar avui finalment una exposició ha constat de tres mòduls diferents: el diagnòstic, conviure amb la medicació i la cronificació i conviure amb l’estigma i la discriminació. «La idea era que ells experimentessin el que viuen els pacients», aporta Leyva. Així, durant unes quantes sessions van compartir i van treballar sobre relats de pacients publicats en fòrums diversos de persones afectades per VIH. Leyva relata que volia que els alumnes treballessin i sentissin el relat i, d’aquí, passessin a representar aquesta emoció sentida amb una imatge. A banda també havien de tenir les eines per explicar aquesta imatge. Es combinava així el pensament reflexiu amb la fotografia. El procés va fer que professors i alumnes ploressin, riguessin i s’abracessin.

    «Ara ja hem fet la intervenció i estem comparant resultats amb gent que ha fet l’activitat i gent que no amb una escala per valorar l’empatia», conclou Leyva sobre com extreure més informació de la utilitat del projecte. A banda, a nivell individual de cadascun dels alumnes, també ens explica que «dels 17 estudiants que van participar només un d’ells va dir que sí que li interessava el tema però que, pel seu caràcter tímid i que funcionava millor amb ordinadors, la metodologia li havia incomodat. La resta, assegura Leyva, creia que aquest tipus d’activitats s’haurien d’incorporar en totes les assignatures».

    Fotografia dins l’exposició «Sentir y crear para cuidar»
    Fotografia dins l’exposició «Sentir y crear para cuidar»
    Fotografia dins l’exposició «Sentir y crear para cuidar»

  • Metges de Catalunya inicia una campanya per reclamar el complement d’atenció continuada en situacions de baixa, excedència, jornades parcials i reduïdes

    Metges de Catalunya (MC) engega una nova campanya de reclamació jurídica adreçada als facultatius de la xarxa sanitària concertada. Els professionals que, per causa d’una situació de baixa, excedència o per realitzar una jornada parcial o reduïda, no han percebut el complement d’atenció continuada perquè, a criteri de l’empresa, no han realitzat el mínim d’hores de guàrdia exigible, tenen l’oportunitat de demanar l’abonament d’aquesta retribució en proporció a les guàrdies realitzades. Així mateix, aquelles persones en situació de baixa o d’excedència que hagin percebut l’esmentat complement en quantia inferior, també en podran sol·licitar la seva percepció íntegra.

    Fins ara, les empreses sanitàries penalitzaven els facultatius que havien passat per alguna d’aquestes situacions, ja que, si no arribaven a fer, com a mínim, el 75% de les 499 hores anuals obligatòries de guàrdia de presència física fixades per conveni, no abonaven el complement d’atenció continuada o no ho feien en la quantitat adequada. Emparant-se en una sentència del Tribunal Suprem de juliol de 2019, el sindicat mèdic, a través del seu gabinet jurídic, demanarà que els facultatius que presten serveis a temps parcial o amb jornada reduïda, que han suspès el seu contracte de treball (baixa) o que han estat en situació d’excedència durant l’últim any, no es vegin discriminats a l’hora de meritar el complement d’atenció continuada.

    Les causes que originen la reducció del nombre de guàrdies i per les quals es pot presentar la reclamació són diverses. Entre elles trobem la prestació de serveis amb jornada a temps parcial; la reducció de jornada per raons de guarda legal de menor de dotze anys o de persona amb discapacitat; la reducció de jornada per cura directa de familiar fins al segon grau de consanguinitat o afinitat; o la reducció de jornada per part de víctimes de violència de gènere.

    A banda també la suspensió del contracte de treball per incapacitat temporal; la suspensió del contracte de treball per naixement (maternitat i paternitat), adopció, guarda amb finalitat d’adopció o acolliment; la suspensió del contracte per risc durant l’embaràs o durant la lactància; o la suspensió del contracte per part de víctimes de violència de gènere.

    Per últim, també es pot presentar la reclamació per casos d’excedència per cura de fill –per naturalesa o per adopció– i per raons de guarda amb finalitats d’adopció o acolliment o d’excedència per cura de familiar fins al segon grau de consanguinitat o afinitat.

    Així, l’organització reclamarà que l’exigència d’hores de guàrdia treballades en un any per tenir dret a percebre aquesta retribució sigui proporcional a la jornada efectiva de treball. En els casos de baixa o d’excedència, els serveis jurídics reclamaran l’import íntegre d’aquest complement, mentre que en els casos de prestació de serveis a temps parcial o amb reducció de jornada, s’exigirà l’import proporcional al temps treballat respecte del que correspondria a la jornada completa.

  • Més pressupost, més contractació i més accessibilitat: les bases de l’acord en l’àmbit de salut

    Un increment de la dotació pressupostària en més de 908,5 milions d’euros per al 2020, la incorporació de més de 1400 nous professionals, la promoció d’un decret d’accessibilitat al sistema sanitari per reduir les llistes d’espera i reforçar la qualitat en l’accés al sistema de salut o garantir la salut sexual i reproductiva per a tothom. Aquests són els punts que l’acord pressupostari entre el Govern i Catalunya en Comú Podem han tancat dins l’àmbit de la salut. La voluntat, expressen, és «enfortir l’estat del benestar, millorar la qualitat dels serveis públics i impulsar l’economia productiva».

    Al text de l’acord, també han deixat palés que «després de tres anys de l’aprovació dels darrers pressupostos, és necessari impulsar la tramitació d’uns nous comptes que permetin reforçar la qualitat dels serveis públics i incrementar la inversió». Així, l’acord per als pressupostos catalans preveu fins a 58 compromisos i actuacions estructurats al voltant de quatre eixos: la qualitat institucional i dels serveis públics; la reducció de les desigualtats socials, de gènere i territorials; el coneixement, la innovació i la dinamització econòmica i el propòsit d’assolir un horitzó zero d’emissions i residus. En conjunt, la despesa no financera i no finalista de la Generalitat el 2020 serà
    3.070 M€ superior a la despesa prevista als comptes del 2017, els darrers aprovats.

    La primera actuació inclosa a l’acord que destaquen en nota de premsa, per tant a la que li donen una gran importància en llistar-la d’aquesta manera, trobem que el finançament del sistema públic de salut s’eleva en 908,5 milions d’euros, els quals, asseguren, permetran augmentar la plantilla en les entitats participades pel Servei
    Català de Salut en més de 8.000 professionals (un 11% més que el 2017).

    Aquesta incorporació de nous professionals serà, expliquen, per incrementar les places de professionals sanitaris, especialment en atenció primària. En concret, els pressupostos del 2020 permetran augmentar el personal al primer nivell de l’assistència sanitària en més de 1.400 professionals, el que suposa un increment del 7,4% respecte els pressupostos del 2017.

    Un altre dels punts destacats es la promoció d’un decret d’accessibilitat al sistema sanitari, amb un impacte pressupostari de 20 milions d’euros anuals, que s’aprovarà el primer semestre del 2020 i vol reforçar la qualitat en l’accés al sistema de salut. Dins d’aquest apartat, desglossen i es basen en tres supòsits. Pel que fa a l’assistència primària, asseguren que tots els pacients amb motius de consulta que siguin considerats no ajornables tindran garantit l’accés al seu equip de referència en un termini de 72 hores. Pel que fa a l’assistència quirúrgica, als criteris ja existents s’hi sumaran criteris que tinguin en compte la situació social de les persones i l’equitat territorial. Per últim, s’ampliaran els procediments quirúrgics en garantia i es reduirà de 180 a 90 dies tres procediments altament prevalents, com són cataractes i pròtesis de genoll i de maluc que tinguin criteris de preferència.

    Finalment, com ja avançàvem, l’acord també promet salut sexual i reproductiva per a tothom. Això implica el reconeixement del dret a l’atenció de cobertura pública a totes les dones embarassades, sense cap tipus d’exclusió, pel que fa a l’accés a l’atenció de salut sexual i reproductiva, inclòs l’accés a la interrupció voluntària de l’embaràs.

  • Catalunya bat un rècord històric amb 1.296 trasplantaments d’òrgans el 2019

    Catalunya ha tornat a batre, un any més i en van sis de consecutius, tots els registres anteriors de donació i trasplantament d’òrgans, i es manté com un dels referents mundials en aquest àmbit.

    De les dades de l’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT) presentades avui, destaca el nou rècord històric a Catalunya amb 1.296 trasplantaments d’òrgans, un 12,6% més que el 2018 i un 53% més si es compara amb el 2013 (847). A més, els 169 trasplantaments per milió de població (pmp) representa, possiblement, la taxa de trasplantament més elevada del món, fet que referma el lideratge mundial de Catalunya en aquest àmbit.

    Durant la roda de premsa, la consellera de Salut, Alba Vergés, ha destacat que “el 2019 ha estat un any de rècords” que ha permès a Catalunya “refermar el seu lideratge mundial en aquest àmbit”. En aquest sentit, ha subratllat “la generositat de la societat” i “l’excel·lència del sistema sanitari públic i dels seus professionals a l’hora d’assolir aquestes noves fites”, juntament amb “l’excel·lència científica del nostre país”.

    En la mateixa línia s’ha expressat el director de l’OCATT. Jaume Tort ha coincidit a remarcar que “el 2019 ha estat un any excepcional” i ha posat en valor que “cada 7 hores es fa un trasplantament a Catalunya, és a dir, més de 3 al dia”.

    En l’acte de presentació del balanç també hi ha participat Armando Latorre, un pacient a qui van trasplantar dos pulmons a l’Hospital Vall d’Hebron, el 4 d’abril del 2019. A més d’agrair la generositat del seu donant, ha explicat que la seva vida va canviar “radicalment” ja que necessitava el doble trasplantament per poder viure. “No era qualitat de vida, era vida o mort” i ha sentenciat que “no serveixen de res els òrgans d’un difunt si no és per donar-los”.

    Tipus de trasplantament

    Per tipus de trasplantament, el 2019 van augmentar tots menys els cardíacs, que van quedar-se a 1 del màxim històric assolit el 2018 (71). Els renals van augmentar un 14,1%, els hepàtics un 8,2%, els pulmonars un 15,4% i els pancreàtics ho van fer en un 28,6%.

    Un total de 49 infants han rebut un trasplantament durant el 2019, quatre menys que l’any anterior. Han estat 24 intervencions de ronyó, 19 de fetge, 2 de cor i 4 de pulmó.

    Per centres, un any més l’Hospital Vall d’Hebron ha liderat, amb 333 intervencions, el rànquing de centres amb més trasplantaments realitzats, seguit per l’Hospital Clínic (312) i l’Hospital de Bellvitge (279).

    Augmenta la donació de cadàver i la de donant viu es recupera

    El nombre de donants cadàver vàlids gestionats a Catalunya també s’ha situat en màxims històrics amb 376 donants, cosa que suposa un increment del 14,6% respecte a l’any anterior i un 81,6% més que fa sis anys (207 el 2013). Amb aquesta xifra, la taxa de donació a Catalunya ha estat de 49,0 donants pmp, 5 punts superior a la de l’any 2018 i a un punt de superar el repte dels 50 donants pmp.

    Per tipus de donant, els de mort encefàlica (cerebral) augmenten lleugerament (1,0%) mentre que els de mort en asistòlia (cardíaca) segueixen la tendència clarament a l’alça (38,3%), gràcies principalment als donants de mort en asistòlia controlada (malalts terminals ingressats a l’hospital que moren per cessament irreversible de l’activitat cardíaca).

    El 2019, el percentatge de negatives familiars s’ha reduït fins al 17,3% o, el que és el mateix, el 83% de les famílies de potencials donants han donat el consentiment a la donació dels òrgans del seu familiar.

    Pel que fa a la donació de viu, després de cinc anys a la baixa, s’ha aconseguit trencar la tendència negativa i superar en 4 els donants de l’any anterior: en total, 134. D’aquests donants, 132 han estat persones que en vida han donat un ronyó i 2 donants, d’una part del seu fetge. En aquest àmbit, destaca que el passat mes d’octubre, la Fundació Puigvert de Barcelona i el centre italià Kidney Transplant de Pàdua van realitzar amb èxit el segon trasplantament renal de donant viu creuat internacional.

    En total, 510 donants, vius i cadàver, gestionats als 23 centres autoritzats de Catalunya, que han generat 1.415 òrgans disponibles per a trasplantament.

    Per hospitals, l’Hospital Clínic, amb 64 donants cadàver vàlids i 40 donants vius ha estat el centre amb més donants. L’han seguit de prop l’Hospital de Bellvitge, amb 65 i 30 (centre amb més donants cadàver) i l’Hospital Vall d’Hebron, amb 54 i 20 respectivament.

    Superats els 25.000 trasplantaments i els 1.000 pediàtrics a Catalunya

    El 2019, l’any que es complien 35 anys de l’inici de la coordinació de l’intercanvi d’òrgans a l’Estat amb la posada en marxa a Barcelona l’any 1984 de la primera oficina d’intercanvi, els centres catalans han superat els 25.000 trasplantaments d’òrgans realitzats.

    Des d’aquell primer implant, l’any 1969, realitzat per un equip de l’Hospital Clínic de Barcelona fins al 31 de desembre de 2019, s’han efectuat 25.369 trasplantaments, dels quals 16.346 han estat de ronyó, 5.594 de fetge, 1.520 de cor, 1.253 de pulmó, 655 de pàncrees i 1 d’intestí.

    Igualment destacable és la superació de la barrera dels 1.000 trasplantaments a pacients pediàtrics. En global, són 1.003 trasplantaments (de ronyó, fetge, cor i pulmó) realitzats per l’Hospital Vall d’Hebron i el programa de trasplantament renal de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona. D’aquests, la meitat, 517, han estat renals, 361 hepàtics, 73 pulmonars i 52 cardíacs. Actualment, 19 infants esperen rebre un òrgan, 8 per trasplantament de ronyó, 2 de fetge, 6 de cor i 3 de pulmó.

    Noves indicacions de trasplantament per mantenir les llistes d’espera d’òrgans vitals

    Aquests excel·lents resultats de trasplantament han permès reduir la llista de persones que esperen un trasplantament, de manera evident les llistes d’espera d’alguns òrgans vitals, com el fetge i el cor. Així, a 31 de desembre de 2019, 1.217 persones continuaven esperant un òrgan. Concretament, 1.054 persones esperen rebre un trasplantament de ronyó, 53 de fetge, 24 de cor, 55 de pulmó i 31 de pàncrees.

    Més donació de teixits i de cèl·lules

    Uns 14.000 pacients s’han beneficiat dels teixits distribuïts pel Banc de Sang i Teixits (BST) de Catalunya, obtinguts prèviament gràcies a la donació. El BST va gestionar l’any passat 1.685 donants de Catalunya (12,2% més respecte al 2018), dels quals es van obtenir 2.668 teixits, un 15,7% més. En total, es van donar 1.667 còrnies, 193 vàlvules cardíaques, 151 vasos sanguinis, i van haver 365 donants de teixit musculoesquelètic i 312 de pell. Cal recordar que, si s’estima que un donant ideal d’òrgans pot salvar fins a 8 vides, amb un de teixits es pot millorar la vida de més de 100 persones.

    A més, l’any 2019 s’han incorporat 5.843 nous donants de medul·la òssia al Registre de Donants de Medul·la Òssia (REDMO), fet que suposa tancar l’any passat amb un total de 56.509 inscrits. Els donants efectius (persones que finalment han donat medul·la òssia o sang perifèrica destinada a un trasplantament) han estat 36,7 menys que el 2018, i el banc de cordó del BST ha distribuït aquest any 55 unitats destinades a trasplantament.

  • L’acord polític pel pressupost del 2020 a Barcelona suma 33 regidors i supera els 3.000 milions d’euros

    L’acord polític pel pressupost del 2020 per primer cop superarà els 3.000 milions d’euros. A més, en la presentació, Ada Colau ha destacat que l’acord suma 33 regidors dels 41 totals al Consell Plenari, i ha valorat que es tracta “d’un acord amplíssim i històric que representa l’inici d’una nova etapa de política útil i acords que la ciutadania demana perquè les institucions funcionin al màxim rendiment”.

    Colau ha remarcat que “aprofundeix i amplia les línies estratègiques de l’anterior mandat, com l’atenció social, les polítiques d’habitatge i l’emergència climàtica”, i ha agraït “el to i l’actitud dels grups impulsors de l’acord”. L’alcaldessa ha assenyalat que “això és el que espera la ciutadania de nosaltres, que deixem enrere polítiques de retallades i de bloqueig i que comencem entre tots una nova etapa de diàleg, d’acords i de reforç de serveis públics que són necessaris per a al ciutadania i especialment per a la població mes vulnerable”.

    Pel que fa a la salut de la ciutadania, hi ha diversos punts que van encarats a treballar-la. A més, l’acord compren diverses millores localitzades als districtes de la ciutat en quant a millora d’infraestructures.

    El quart punt de l’acord fixa que es destinaran 30 milions d’euros durant el mandat dedicats a la renaturalització de la ciutat. A la pràctica això vol dir incrementar la quantitat d’espais verds i la seva connectivitat. «La voluntat de renaturalització de la ciutat respon als beneficis que els espais verds aporten, com ara la millora del balanç híbrid, la regulació del microclima, l’absorció dels contaminants, la reducció dels soroll i la millora de la cohesió socials i el foment de la convivència i de la salut dels ciutadans», diu l’acord. A banda d’impulsar un Pla de Vianants que permeti incrementar el verd lineal de la ciutat, pacificar carrers, la xarxa d’itineraris saludables i un corredor esportiu a la ciutat, també s’ampliarà la xarxa de circuits esportius saludables per a la ciutat.

    Pel que fa a les inversions de ciutat, algunes d’elles focalitzades a certs barris van encarades a ampliar els resursos del sistema sanitari. Al barri de l’Eixample, per exemple, hi ha pactada l’adquisició d’un solar al barri del Fort Pienc per tal de permetre la construcció del nou CAP Fort Pienc.

    Deixant de banda les 36 inversions concretes, també s’han dibuixat 28 projectes bàsics per a la millora dels serveis de la ciutat. Dins de l’àmbit de reducció de les desigualtats, es destinarà una dotació per fer programes infantil-juvenils preventius de Salut Mental, es promet garantir una ubicació adequada pel futur CAP de la Barceloneta. Les mesures relacionades amb la salut dins l’àmbit de feminismes i LGTBI inclouen iniciar campanyes de prevenció de malalties de transmissió sexual, fent especial èmfasi en la comunitat LGTBI+ i en col·laboració amb entitats com BCN Checkpoint. Una altra punt serà formar el personal municipal sobre diversitat sexual, perspectiva de gènere i contra la violència masclista.

  • La pèrdua de funció de gens clau del cromosoma Y incrementa el risc dels homes a patir càncer

    Que els homes són més susceptibles a desenvolupar càncer que les dones és un fet avalat per nombroses recerques. Tot i això, el perquè d’aquesta diferència entre tots dos sexes ha estat, fins el moment, desconegut. Ara, un equip de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per ”la Caixa”, ha identificat un dels principals mecanismes biològics pels quals els homes tenen més risc a patir càncer que les dones. Es tracta de la pèrdua de funció de certs gens del cromosoma sexual Y, present únicament en els homes. L’estudi, publicat en el Journal of the National Cancer Institute, s’ha realitzat en col·laboració amb la Universitat Pompeu Fabra, la Universitat d’Adelaide i el Centre Genòmic d’Estònia.

    Basant-se en dades de 9.000 individus, les i els investigadors han estudiat la funció de tots els gens del cromosoma Y a diversos càncers. D’acord amb els resultats de la seva anàlisi, la probabilitat de desenvolupar càncer augmenta quan es perd la funció de sis gens clau del cromosoma Y a diverses cèl·lules. “Estudis recents havien demostrat que, en envellir, les cèl·lules d’alguns homes tendeixen a perdre per complet el cromosoma Y, que és fonamental per a la diferenciació sexual del fetus”, comenta Juan Ramón González, coordinador de l’estudi i cap del Grup de Bioinformàtica en Epidemiologia Genètica d’ISGlobal. “Malgrat la pèrdua del cromosoma Y havia estat prèviament associada amb una incidència major en càncer, les causes d’aquesta relació no es coneixien”.

    Aquests sis gens del cromosoma Y estan implicats en la regulació del cicle cel·lular, un procés que, quan falla, pot donar lloc al desenvolupament de tumors. “Curiosament son gens que tenen una còpia similar en el cromosoma X”, explica Alejandro Cáceres, primer autor de l’estudi. “Si a més la còpia del cromosoma X muta en les mateixes cèl·lules –el que s’ha demostrat que passa– la possible protecció biològica d’aquests gens contra el càncer es perd completament”.

    Una línia de recerca prioritària

    Comprendre les diferències biològiques entre homes i dones en càncer és crucial per a desenvolupar línies de tractament i prevenció personalitzades. “Els homes no sols sofreixen més de càncer que les dones, sinó que a més tenen un pronòstic pitjor”, comenta González. “De fet, l’esperança de vida menor dels homes respecte a les dones s’explica, en part, per aquesta raó”.

    La identificació dels factors que fan als homes més vulnerables al càncer és una important línia de recerca que intenta mitigar els riscos d’aquesta població. “Si bé els homes podrien estar més exposats a cancerígens pel seu tipus de feina o incrementar el seu risc per evitar en major mesura les visites al metge, el nostre estudi demostra que existeixen factors biològics que fan que el risc en homes sigui major”, afegeix Càceres. “I, pel que sembla, un d’aquests factors es troba en l’essència mateixa de ser home: el cromosoma Y.”

    Segons destaquen els autors, la supressió del cromosoma Y es pot donar ja sigui pel la pèrdua de funció del cromosoma, la qual cosa explicaria estudis previs, o per altres mecanismes mediats per la inactivació química (epigenètica) de les mateixes regions. “Certes exposicions ambientals, com poden ser el tabac i altres tòxics, podrien afectar la funció del cromosoma alterant la seva epigenètica”, afirma González. I conclou, “els nostres resultats obren la porta al desenvolupament de mètodes de detecció dirigits i teràpies específiques per a homes amb càncer.”

  • Barcelona declara l’emergència climàtica

    Barcelona ha decretat l’emergència climàtica a la ciutat davant la situació d’urgència i gravetat pel que fa als nivells de contaminació que afecten la salut dels veïns i les veïnes i les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. Aquesta declaració és un document amb les 100 mesures principals a dur a terme en els pròxims 10 anys, encaminades a aconseguir reduir un 50% de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle el 2030 respecte als valors de 1992 (valor de referència que es correspon amb el primer inventari de gasos amb efecte d’hivernacle complet que té la ciutat), un augment en l’ambició de la ciutat per reduir les emissions de CO2 respecte al que traçava el Pla Clima.

    Amb una inversió de 563,3 milions d’euros en emergència climàtica, l’Ajuntament de Barcelona s’encamina per reduir fins a 2 milions de tones de CO2 l’any 2030, amb un projecte ambiciós per revertir els efectes dels gasos amb efecte d’hivernacle i els contaminants a l’aire que la ciutadania respira diàriament. Per a l’execució d’aquestes mesures s’han traçat uns àmbits estratègics i prioritaris d’actuació des d’ara fins al 2030, que són clau per aconseguir reduir el 80% de les emissions. Entre aquests trobem la reducció del trànsit i Zona de Baixes Emissions que suposarà una reducció de 550.000 tones de CO2 o implementar un nou model d’eficiència energètica residencial i d’edificis que vol reduir en 450.000 tones el CO2. Altres mesures seran la generació i foment de les energia renovable, amb una reducció de 200.000 tones de CO2; la reducció de les emissions de grans infraestructures, Port i Aeroport, que suposaria 178.000 tones de CO2 menys i augmentar la recollida selectiva de residus a través de la implementació de sistemes individualitzats de recollida de residus a nivell domèstic i comercial, amb una reducció de 153.000 tones de CO2.

    La declaració recull el centenar de mesures concretes per aconseguir canviar el model en set eixos temàtics: mobilitat i infraestructures, model urbà, energia, model econòmic, consum i residus, alimentació, model cultural, aigua i salut i benestar. A més, també mostren que les ciutats són grans consumidores de recursos i energia i generen el 70% de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. És per aquest motiu que fan imprescindibles mesures urgents, contundents i efectives per assolir l’acord de no superar l’1,5 graus de temperatura mitjana global a la Terra marcat a París.

    El passat mes de juliol, l’Ajuntament de Barcelona va prendre el compromís de declarar l’emergència climàtica durant el mes de gener de 2020 amb la constitució de la Taula per l’Emergència Climàtica de Barcelona.

    Va ser en aquell moment quan es van posar en marxa algunes accions urgents com ara la reducció d’un carril de circulació al carrer d’Aragó per habilitar-lo com a carril bus, la constitució de la Taula Plàstic Zero, el desenvolupament de projectes d’escola refugi climàtic o les noves tarifes en el transport públic que afavoreixen els usuaris que més l’utilitzen.

    Tot el llistat de compromisos passa per fer canvis diversos de model. Primer, donat que Barcelona és una ciutat compacta, condicionada pels límits naturals de la serra de Collserola, el mar i els rius Besòs i Llobregat, amb una densitat residencial elevada, amb dèficit d’espais verds i una mobilitat que depèn en excés del vehicle motoritzat, cal un canvi de model urbà. Aquí s’inclou transformar 15 quilòmetres de carrers en
    eixos verds fins al 2024 o incrementar 40 hectàrees de verd urbà públic prioritzant les zones que tenen més dèficit per aconseguir una distribució equilibrada al territori.

    Una altra vessant seria efectuar un canvi de model de mobilitat i infraestructures. El 40% de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle a Barcelona s’imputen a la mobilitat, tant al vehicle privat motoritzat com al transport marítim i aeri per la forta dependència dels combustibles fòssils. L’actual model de mobilitat comporta una emissió elevada de contaminants a escala local que afecten la salut de les persones, els NOx i les partícules en suspensió.

    Des de l’Ajuntament han estudiat que calen mesures concretes per gestionar la trama urbana i afavorir un model de mobilitat activa, amb més espais per al vianant, millora del transport públic en superfície, també a nivell metropolità, i foment dels mitjans més sostenibles. A més, assolir compromisos, acords i inversions de les administracions públiques competents en matèria d’infraestructures, com el Port i l’Aeroport.

    A banda, també anomenen com a necessari un canvi de model d’energia. El model de consum i generació d’energia que tenim actualment a la ciutat està basat principalment en combustibles fòssils, que són un dels principals causants de la crisi climàtica. L’Ajuntament de Barcelona aposta clarament cap a un ús racional de l’energia, basat en l’estalvi, l’eficiència energètica i la generació renovable i local que prioritzi l’autoconsum i l’autogeneració d’energia. Paral·lelament per fer realitat el canvi de model també cal millorar l’ús de l’energia que fan els
    edificis, equipaments i les infraestructures de la ciutat. Com a repte es marquen una aposta per un model energètic just que permeti a la ciutat ser neutre en carboni l’any 2050.

    En aquesta línia, i de fet molt relacionat amb molts dels punts, citen un canvi de model econòmic donat que»l’actual es dirigeix cap a un consum cada vegada més important dels recursos naturals i posa en perill l’equilibri ecològic del planeta a més de multiplicar les
    desigualtats entre la població». Això implica també actuar per un canvi de model de consum i de residus. Bona part del que es consumeix a Barcelona procedeix de cadenes de subministrament transnacionals molt llargues, convertint aquest model en ineficient i amb un impacte climàtic, ambiental i social molt gran. «A més, combinat amb un model d’economia lineal, d’usar i llençar, encara fa que a Barcelona no es compleixin els objectius de la Unió Europea pel que fa al reciclatge». I és que cada habitant de la ciutat genera 1,32 quilos de residus al dia, que són 483 quilos anuals per persona i a més, la recollida selectiva es troba estancada al voltant del 38% des de fa anys.

    El canvi de model d’alimentació, donat que la producció d’aliments és responsable d’entre un quart i un terç de les emissions de gasos
    amb efecte d’hivernacle d’arreu del món, és un altre aspecte que Barcelona tractarà. La ciutat consumeixen 650 quilos d’aliments per habitant a l’any, però només entre el 10% i el 15% són de producció local. A més, els experts coincideixen en que una dieta sana és clau per reduir els índex d’obesitat i els riscos de malalties greus en l’edat adulta.

    L’últim canvi que es treballarà és el de model cultural i educatiu. Així, expliquen que la xarxa Barcelona + Sostenible esdevé en aquest context una eina clau d’aquesta transformació, perquè serveix de punt de trobada i acció a més de 1.000 organitzacions que inclouen ciutadania, empreses, comerços, centres educatius, universitat, col·legis professionals, sindicats i administracions.

    Finalment, per deixar tots aquests punts clars, l’Ajuntament de Barcelona i en compliment de la declaració d’emergència climàtica ha posat
    en marxa una campanya informativa per a la ciutadania sobre els efectes de la crisi climàtica a la ciutat. Ho fan a través del lema i el web Això no és un simulacre.

  • Els accidents de la indústria acceleren una recerca de la URV sobre els efectes de les químiques a la salut

    El grup de recerca Tecnatox-Laboratori de Tecnologia de Salut mediambiental de la URV ha decidit tirar endavant, amb recursos propis, una recerca per mirar d’evidenciar, amb dades científiques, si existeix una correlació entre determinades malalties i el fet de viure al voltant de les indústries petroquímiques de Tarragona.

    El treball començarà amb 800 mostres que ja tenen d’altres estudis de medicina preventiva de la Facultat de medicina i Ciències de la salut i continuaran amb acords amb els centres d’atenció primària i hospitals per poder obtenir fàcilment mostres i informacions específiques. Es tracta d’un estudi que avaluï els efectes per a la salut de la població resident a la zona d’influència de la indústria petroquímica.

    A través de la identificació de biomarcadors, pretenen determinar si la incidència d’algunes malalties a la població de l’entorn de les petroquímiques (com determinades al·lèrgies, problemes respiratoris) tenen relació amb la qualitat de l’aire que es respira en aquestes zones. Els estudis permeten establir la relació entre les causes de la malaltia i la influència d’aquestes en el desenvolupament o no d’aquesta.

    El projecte hauria d’haver començat a desenvolupar-se durant aquest any, però els darrers accidents a la indústria han impulsat el grup a començar-lo immediatament. A mesura que es vagin obtenint resultats, el grup de recerca, liderat pel catedràtic de toxicologia, Josep Lluís Domingo, informarà la població dels resultats.

    Domingo assegura que fa més de 30 anys que intenten fer aquests estudis però no han aconseguit el suport d’administracions públiques ni privades i és per això que ha decidit tirar-lo endavant amb fons propis.

    Un article de Reus Digital

  • No són mutacions genètiques, les metàstasis neixen de la reprogramació de les cèl·lules

    L’oncòleg català Joan Massagué i el seu grup de científics han descobert que la capacitat dels càncers per fer metàstasi depèn de la seva capacitat per cooptar les vies naturals de reparació de ferides, el que obre una via per a la seva possible tractament. Ho han treballat des de l’Institut Sloan Kettering de Nova York i ho han publicat a la revista Nature Cancer.

    L’article on s’explica l’avançament científic planteja noves opcions sobre com pensar i tractar la metàstasi, la propagació de cèl·lules cancerígenes i del càncer cap a altres parts del cos més enllà del seu origen. El 90% de les morts per càncer, a més, són conseqüència de desenvolupar metàstasi.

    «Ara entenem la metàstasi com la regeneració del teixit equivocat -el tumor- en el lloc equivocat, els òrgans vitals diferents», diu Joan Massagué, director de l’Institut Sloan Kettering i el director de la investigació. Massagué fa 30 anys que es dedica a l’estudi de la metàstasi. Altres avenços que havia constatat ja indicaven que els càncers podien utilitzar altres vies de curació de ferides per donar suport al seu creixement.

    Ara han vist que les metàstasis no es deriven de mutacions genètiques sinó per una reprogramació de les cèl·lules que els permet regenerar creant metàstasi.

    Crear metàstasi no és una cosa fàcil però. Per arribar a propagar-se, les cèl·lules cancerígenes primer han d’aconseguir separar-se de les cèl·lules sanes, creuar els teixits i circular cap a una nova localització del cos a través de la sang o del líquid limfàtic. Després han d’aconseguir sortir d’aquesta circulació, creuar de nou cap a una nova ubicació, establir-se i començar a crèixer. Pel camí, la majoria de les cèl·lules moren soles. De fet, asseguren que menys de l’1% de totes les cèl·lules canceroses que es desprenen d’un tumor finalment formaran metàstasis mesurables.