Just Deploy It!

Autor: Redacció

  • La Comissió de Dones i la Igualtat de la Intercol·legial ho constata: les dones són discriminades laboralment

    Amb l’objectiu de comprendre les dificultats que es troben les col·legiades en l’exercici de les seves professions pel que fa a equitat de gènere, l’estudi ha recollit les dades proporcionades pels 64 col·legis que integren la Intercol·legial, però també diversos testimonis sobre les percepcions de les desigualtats.

    Les diferents professionals participants han expressat les situacions que sovint es repeteixen en un entorn laboral i que passen per qüestions com el judici sobre l’aparença física, els comentaris poc respectuosos, l’assetjament, el llenguatge sexista, el paternalisme i l’actitud de menysvalorar les seves opinions.

    Aquestes situacions esdevenen en un tipus de segregació horitzontal i vinculada a les condicions desiguals que afecten a la presència i autoritat de les professionals en els llocs de decisió i un clar desequilibri en l’accés als llocs de responsabilitat. Les professionals enquestades han expressat la sensació de gran dificultat per a arribar a càrrecs de responsabilitat, amb estructures molt masculinitzades i que fan que les dones hagin de fer in «doble esforç» per demostrar que son vàlides. L’estudi també evidencia les dificultats per compaginar la vida professional i la personal i familiar.

    De fet, segons dades facilitades per 64 Col·legis (el 74,4% del total que conformen la Intercol·legial), el 58% del conjunt de la col·legiació són dones professionals (un total de 140.942 col·legiades). Ara bé, dels membres de les juntes de govern, només el 42% són dones. De 64 juntes col·legials, solament 21 estan presidides per deganes (el 33%). I sols 20 Col·legis tenen comissió de gènere (el 31%).

    Pel que fa a la professió infermera, l’estudi recull el fet que la professió estigui estigmatitzada: «Se li dóna una mirada sexualitzada, perquè sempre ha estat assumida per dones» i la sensació que «l’home té més tendència a voler arribar a càrrecs de gestió que la dona».

    La Comissió  de Dones i la Igualtat de la Intercol·legial proposa tanmateix una sèrie de propostes d’acció per adoptar la perspectiva de gènere tant en el sí dels col·legis com a la societat, en consonància amb el Decàleg per l’Equitat de Gènere en l’Àmbit dels Col·legis Professionals de Catalunya, presentat l’octubre de 2019.

  • Incorporar la mediació intercultural a la carta de serveis sanitaris per facilitar l’atenció de persones migrades

    El personal d’infermeria, comadrones, medicina i ginecologia, posseeixen un coneixement teòric i pràctic  que els permet acompanyar a les dones en els seus processos d’embaràs i part. No obstant, posseir un coneixement mèdic, per més exhaustiu que sigui, no implica automàticament saber proporcionar una atenció de qualitat. «L’escolta, l’empatia, l’evaluació de la situació global de la dona que acudeix a un servei sanitari de maternitat no són detalls insignificants, sinó elements fonamentals de l’art de cuidar».

    Aquestes afirmacions són algunes de les conclusions que recull l’informe “Atendre l’embaràs i el part a Barcelona. Imatges i veus de professionals de la ciutat”. El treball sorgeix després d’haver treballat amb dones migrades i personal sanitari sobre l’atenció durant els processos d’embaràs i part.

    La publicació identifica un conjunt de propostes de millora per al sistema públic català centrades en la incorporació de la mirada intercultural i de gènere en els serveis de ginecologia i obstetrícia. Proposa fer-ho a través de la inclusió de la mediació intercultural en la carta de serveis, major formació del personal en competències interculturals i la creació de xarxes de salut comunitària que acostin el sistema públic de salut a la comunitat i als barris.

    En aquest sentit, amb l’objectiu de difondre els resultats de les recerques, així com obrir un espai de reflexió entre usuàries, professionals i institucions sobre les eines per a fer front a la realitat multicultural, Farmamundi ha llançat un portal web anomenat Raisa, que en àrab significa “dona conductora i sobirana”. La pàgina inclou, entre altres accions, unes càpsules audiovisuals amb entrevistes a llevadores i mediadores culturals, que donen veu a les usuàries, al voltant de temes com l’acompanyament o les diferents visions sobre l’embaràs i el part.

    “En l’actualitat, el servei de mediació intercultural és només ofert per alguns centres, no obstant això, tant usuàries com personal sanitari expressen la necessitat que s’incorpori a la carta de serveis sanitaris” afirmava Cecilia García, coordinadora de l’entitat a Catalunya, qui afegeix que “el 28% del total dels nadons nascuts a Catalunya durant el 2017 van ser de dones d’origen estranger, una xifra eloqüent sobre una realitat intercultural catalana”.

    La segona línia de millora que apunta la recerca és la creació de xarxes de salut comunitària que acostin el sistema públic de salut a la comunitat i als barris. Aquest tipus de xarxes ja estan funcionant en barris com el Raval, on compleixen una funció indispensable per al benestar i la cohesió social.

    Finalment, la proposta de Farmamundi assenyala la necessitat expressada tant per usuàries com per llevadores d’una formació continuada en interculturalitat del personal en els centres, tant del personal de ginecologia com administratiu.

    L’informe “Atendre l’embaràs i el part a Barcelona. Imatges i veus de professionals de la ciutat” forma part d’una línia de treball que l’entitat a Catalunya porta treballant des de fa quatre anys a través de tallers d’art-etnografia, recerques, jornades i formació per a entitats i professionals.

    El projecte ha passat per diverses fases: durant la primera fase es va dur a terme un procés d’art-teràpia en el qual es van treballar les vivències de dones migrades a Barcelona durant els seus processos d’embaràs i part amb l’objectiu d’identificar mitjançant aquestes vivències quins aspectes es podrien millorar des del sistema públic de salut i quins aspectes ja s’estaven treballant d’una forma reeixida.

    La segona fase del projecte va consistir a replicar aquest procés d’art teràpia amb les professionals del sistema públic de salut que atenen aquestes mateixes dones amb les quals es va treballar en la primera fase.

    La tercera fase ha analitzat els resultats obtinguts d’aquests dos processos d’artteràpia, així com algunes entrevistes en profunditat que s’han realitzat a les participants de les dues fases. El resultat d’aquesta anàlisi de les dades obtingudes és l’elaboració d’un document de propostes de millora que pugui servir de guia al sistema de salut públic a l’hora de dissenyar nous protocols o polítiques públiques en relació amb els drets reproductius des d’una mirada intercultural i de gènere.

    L’entitat presentarà els resultats de les recerques a diverses administracions públiques. A més, ha treballat en unes unitats formatives per a personal sanitari, que començaran a impartir durant el 2020.

  • Prop de la meitat dels casos d’asma infantil a Barcelona són atribuïbles a la contaminació atmosfèrica

    Fins 1.230 casos d’asma infantil -el 48% del total- a Barcelona es podrien atribuir a la contaminació atmosfèrica cada any. És la principal conclusió d’un nou estudi de l’Institut de Salut Global de Barcelona, centre impulsat per «la Caixa», que a més conclou que els casos d’asma infantil relacionats amb la contaminació de l’aire a la ciutat podrien afectar més els nens i nenes menys desfavorits socialment.

    L’asma és la malaltia crònica més comuna a la infància i s’ha associat amb més morbiditat i mortalitat. Una recerca recent d’ISGlobal, realitzada amb la metodologia d’Avaluació d’Impacte en la Salut (HIA, per les sigles en anglès), apuntava que el 33% dels casos nous d’asma infantil a Europa eren atribuïbles a la contaminació atmosfèrica.

    Amb aquest mateix enfocament quantitatiu, el nou estudi s’ha centrat en estimar el nombre de casos d’asma infantil a la ciutat de Barcelona atribuïbles a tres contaminants atmosfèrics principals: diòxid de nitrogen (NO2), partícules fines (PM2,5) i carboni negre (BC). El treball, publicat a Environmental Research, va partir de dades del cens de població de la ciutat i va obtenir les taxes d’incidència d’asma en nens i nenes -entre 1 i 18 anys- de la base de dades de l’estudi de la Càrrega Global de Malalties (Global Burden of Disease). L’exposició als diferents contaminants es va calcular utilitzant un model estadístic harmonitzat (regressió d’ús del sòl o LUR).

    Per estimar la càrrega de malaltia de l’asma infantil, l’equip científic va plantejar dos escenaris diferents: el primer es basava en els nivells màxims anuals de contaminació atmosfèrica contemplats en les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). El segon prenia com a referència els nivells més baixos de contaminació de l’aire detectats en una revisió de 41 estudis científics anteriors.

    En el primer escenari, si es complissin les recomanacions anuals de l’OMS, Barcelona podria evitar fins 454 casos d’asma atribuïbles a NO2 (el 18% del total de casos) i 478 en el cas de PM2,5 (el 19%). En el segon escenari, amb els nivells més baixos de contaminació de l’aire, es podrien evitar 1.230 casos atribuïbles a NO2 (48% del total de casos d’asma), 992 en el cas de PM2,5 (el 39%) i 789 ( el 31%) en el cas del carboni negre.

    David Rojas, investigador d’ISGlobal i de la Universitat Estatal de Colorado i coordinador de la publicació, destaca que «es tracta de la primera avaluació quantitativa d’impacte en la salut, que inclou múltiples contaminants (NO2, PM2,5 i BC) i el desenvolupament de l’asma infantil, amb una perspectiva d’equitat en salut ambiental a Barcelona».

    L’estudi també es va proposar descriure la distribució de l’impacte de la contaminació atmosfèrica en el desenvolupament d’asma infantil segons el nivell socioeconòmic de les famílies. A partir de l’índex de privació Medea, es va classificar la població de Barcelona amb diversos indicadors educatius i laborals. En general, es va identificar diferències entre els grups socioeconòmics per a tots els contaminants estudiats. David Rojas explica que «l’anàlisi va mostrar més exposició a la contaminació atmosfèrica i casos d’asma infantil entre els grups menys desfavorits de la ciutat». «A Barcelona, a diferència d’altres ciutats, la població amb més poder adquisitiu tendeix a viure on hi ha més trànsit i contaminació de l’aire», afegeix.

    «El transport per carretera és una de les principals fonts de contaminació de l’aire», comenta Mark Nieuwenhuijsen, director de la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut d’ISGlobal i un dels autors de l’estudi. «Barcelona necessita urgentment d’intervencions per reduir el volum de trànsit de vehicles motoritzats, que té un impacte negatiu en la salut dels nens i nenes que viuen a la ciutat”. «La reducció del trànsit no només disminuiria la contaminació atmosfèrica, sinó que també reduiria el soroll i els efectes de les illes de calor, i augmentaria els nivells d’activitat física, amb els beneficis que tot això comporta per a la salut», afegeix.

  • Barcelona proposa nous menús escolars amb menys carn vermella i més proteïna vegetal

    L’Ajuntament de Barcelona i l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) han consensuat una nova proposta de menús escolars amb menys carn vermella i/o processada i més proteïna vegetal. La nova recomanació insisteix en la importància d’utilitzar oli d’oliva per amanir i cuinar, així com incorporar més amanida a la guarnició i fruita fresca a les postres. La proposta, que implica també incorporar més productes de proximitat i de temporada, s’ha començat a treballar també amb el Consorci d’Educació de Barcelona per tal que tots els menjadors dels centres educatius de la ciutat puguin incorporar aquestes recomanacions el més aviat possible. L’any 2021, de fet, Barcelona ha estat designada com a Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible.

    D’entrada, com a mínim hi ha sis escoles vinculades a la Xarxa d’Escoles + Sostenibles que promou l’Ajuntament de Barcelona que apliquen o aplicaran durant aquest mateix any els canvis. Les sis escoles tenen alumnat infantil i de primària d’entre 3 i 12 anys i, en el marc de la prova pilot, rebran assessorament i acompanyament professional per part de l’ASPB per resoldre els dubtes que puguin anar sorgint i per fer que els canvis en la dieta dels alumnes es faci de la manera més senzilla i ràpida possible.

    La iniciativa forma part del centenar de mesures que l’Ajuntament de Barcelona s’ha proposat impulsar en l’actual context de declaració d’emergència climàtica a la ciutat el passat 15 de gener. Concretament, es tracta d’implantar i promoure dietes més saludables i baixes en carboni a les escoles amb productes de temporada, proximitat i ecològics, així com reduir el consum de proteïna animal per adequar-ho a les recomanacions d’organismes especialistes com són l’Agència Internacional del Càncer (IARC) o bé l’Agència Espanyola de Consum, Seguretat Alimentària i Nutrició (AECOSAN), entre d’altres. Aquests canvis en els menús escolars caldrà introduir-los sempre tenint en compte el preu públic màxim de menjador establert pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya i, lògicament, amb la complicitat de les diferents Associacions de Famílies d’Alumnes (AFA) i de les diferents empreses gestores de cada menjador. A la pràctica suposa que la presència de proteïna animal (carn vermella, carn blanca, ous o peix) es limiti només als segons plats del menú i durant com a màxim tres dies a la setmana i que, els altres dos dies, el segon plat sigui a base de proteïna vegetal (principalment llegums).

    L’evidència científica actual estableix que les dietes calòriques amb excés de proteïna animal, greixos saturats i productes ensucrats i processats té efectes negatius per a la salut i incrementa el risc de patir malalties cardiovasculars, diabetis o càncer, entre d’altres. A més a més, aquest tipus de dietes també tenen un impacte en el medi ambient i generen majors emissions de gasos contaminants durant el seu procés d’elaboració, a banda de promoure un ús intensiu de productes químics, la desforestació i la reducció de la biodiversitat. És en aquest sentit que la dieta mediterrània de proximitat, rica en fruites, verdures, llegums, fruits secs i oli d’oliva, amb consum moderat de cereals i petites porcions de proteïna animal i làctics, segueix essent un factor promotor de la salut de gran importància per a l’entorn més immediat i per al medi ambient en general. S’estima que amb la reducció de la proteïna animal dels menús escolars a tres dies per setmana respecte a la seva presència actual s’aconseguiria una reducció del 23% en les emissions de gasos d’efecte hivernacle associades a la producció d’aquests menús.

    Segons recullen els diferents informes fets per l’ASPB, hi ha dades molt concretes que reforcen aquesta voluntat municipal de canvi en els menús escolars, i que passen per l’evidència que l’actual alimentació dels infants i adolescents és francament millorable i que la mateixa població barcelonina està d’acord amb la implantació d’aquests canvis. Entre aquestes dades, trobem que el 78% dels infants de 3 i 4 anys i el 42% dels adolescents de 13 a 19 anys mengen carn tres o més vegades a la setmana, el llindar per sobre del qual es considera que se’n fa un consum excessiu.

    El 43% dels infants de 8 i 9 anys prenen brioxeria i el 80% dels adolescents prenen refrescs per sobre de la freqüència recomanada, la qual cosa vol dir més de tres vegades al mes. En relació, el compliment de la recomanació de menjar diàriament 5 peces de fruita i verdura és molt baix. Més del 80% dels infants i adolescents no la segueixen. Així, al voltant del 13% dels infants de 8 i 9 anys pateixen obesitat. La prevalença és més alta en les escoles dels territoris amb indicadors socioeconòmics més desafavorits. Entre els infants, l’obesitat en els nens s’associa a menjar sols i a no menjar a l’escola, quelcom que no es produeix amb la mateixa intensitat entre les nenes. Entre els nois i adolescents l’obesitat és més freqüent quan es menja davant de les pantalles.

    Per últim, des de l’Agència de Salut Pública de Barcelona també destaquen que segons els resultats de l’últim baròmetre municipal, el 89% dels veïns i veïnes de Barcelona es declaren molt o bastant preocupats pel canvi climàtic; el 80% considera que això tindrà afectació sobre la seva vida; un 84% es mostra disposat a comprar productes d’alimentació de proximitat com a mesura per disminuir el seu impacte, i un 65% també és favorable a reduir el consum personal de carn.

    Des de l’Ajuntament asseguren que aquesta no és la primera mesura que pren Barcelona per vetllar per una alimentació saludable a les escoles de la ciutat. Als 101 centres de la Xarxa d’Escoles Bressol Municipals ja s’han introduït millores molt significatives en la mateixa línia. Així mateix, l’ASPB ja ofereix actualment als centres el Programa de revisió dels Menús Escolars (PreME), d’acord amb el departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. Segons els indicadors recollits fins ara, i que surten de la revisió de 116 centres educatius feta durant el curs 2018-2019, hi ha indicadors molt positius, com és el fet que el 92% compleixen les freqüències recomanades de verdures o el 89% de llegums en els primers plats. Ara bé, també s’ha observat que el 34% dels centres consumeixen carn vermella i/o processada dos o més cops per setmana, quan l’actual recomanació és que sigui només una vegada, o bé que el 90% de les escoles no ofereix setmanalment cap proteic vegetal com a segon plat, com podrien ser llegums o altres proteïnes vegetals de producció local. Igualment, també s’ha detectat que es podria incrementar la presència de l’oli d’oliva i de la fruita fresca com a postres.

  • Salut estima que es diagnosticaran uns 39.000 nous casos de càncer a Catalunya el 2025

    El Departament de Salut, a través del Pla director d’oncologia, estima que es diagnosticaran uns 39.000 nous casos de càncer a Catalunya el 2025, uns 1.800 nous casos més respecte al 2020, amb prop de 37.200 nous casos. El factor que més contribuiria a aquest increment seria l’efecte de l’envelliment de la població. Aquestes dades, que no inclouen el càncer de pell no melanoma, s’han fet públiques coincidint demà amb la commemoració del Dia Mundial contra el Càncer.

    En homes, s’espera un increment d’un 3,4% del nombre de casos de càncer el 2025 respecte del 2020. El càncer de pròstata és el tumor més freqüent (20,9% del total), seguit pels tumors colorectals, de pulmó, de bufeta urinària i ronyó. Aquests tumors constitueixen gairebé un 66% del total dels tumors diagnosticats en homes. Segons les projeccions del Pla director d’oncologia, el nombre de casos d’aquests tumors augmentaria, excepte en els de pulmó, que es reduiria un 4,2% per la disminució de la prevalença de tabaquisme en la població masculina en les darreres dècades.

    En dones, s’espera un augment d’un 6,8% del nombre de casos de càncer el 2025 respecte del 2020. Actualment, el càncer de mama és el tumor més freqüent (28,6%), seguit dels tumors colorectals, de pulmó, de cos uterí i de limfoma no hodgkinià. Aquests tumors suposen gairebé un 60% del total de casos de càncer diagnosticats en dones. En els pròxims 5 anys, s’espera un augment de tots aquests casos de càncer, amb un increment més elevat del de pulmó, un 28,5%. Aquest fet s’explicaria per l’augment de la prevalença del tabaquisme en les dones en les darreres dècades.

    Supervivència al càncer

    La supervivència als 5 anys del diagnòstic de càncer ha millorat entre un 3% i un 5% en la població catalana, dada observada a partir de la comparació dels períodes 2000-2004 i 2010-2014. En homes, un 57% dels pacients diagnosticats de càncer sobreviuen a la malaltia als 5 anys. En aquest sentit, destaca l’elevada supervivència, d’un 92%, en pacients de càncer de pròstata, i l’alta letalitat per als diagnosticats de càncer de pulmó, amb una supervivència del 14%.

    En dones, la supervivència al càncer és d’un 64%, un 7% més que en els homes. La supervivència per a pacients diagnosticades de càncer de mama és del 89%, mentre que baixa fins al 21% per a les diagnosticades amb càncer de pulmó.

    El Pla director d’oncologia calcula les projeccions de la incidència del càncer a Catalunya i les estimacions de la supervivència relativa als 5 anys dels pacients diagnosticats a partir de les dades dels registres de càncer de Girona i Tarragona.

  • El sindicat Metges de Catalunya veu “insuficient” l’increment del pressupost sanitari aprovat pel Govern

    Metges de Catalunya (MC) valora positivament el desbloqueig de la política pressupostària de la Generalitat, però considera “insuficient” l’increment de 913 milions d’euros per a la sanitat pública que ha aprovat aquest dimecres el Govern, ja que “no permet recuperar els nivells de despesa de l’exercici de 2010, previ a les retallades, i continua alimentant l’infrafinançament crònic del sistema”.

    El sindicat assenyala que la inversió sanitària global prevista per a enguany, de 9.789 milions d’euros, “encara està 86 milions per sota de la de fa una dècada”, quan el pressupost consolidat de Salut va ser de 9.875 milions, i, per això, considera “indispensable” que, en la tramitació parlamentària dels comptes, es millori el finançament de la xarxa pública de salut “per tal de donar resposta als nous requeriments del sistema”.

    “La sanitat catalana necessita girar full de les retallades i començar a recuperar el temps perdut, si vol sortir del pou i apropar-se als nivells de despesa sanitària dels països europeus del nostre entorn”, ressalta l’organització, que adverteix que mentre Catalunya destina un 3,7% del seu producte interior brut (PIB) a la sanitat pública, l’Europa dels Quinze hi dedica de mitjana un 7,2%, segons les dades de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) corresponents a 2018.

    Respecte a la incorporació de 1.400 nous professionals sanitaris a l’atenció primària, mesura prevista en el projecte de pressupostos per al 2020, MC creu que el creixement serà “exigu”, atès que la plantilla del primer nivell assistencial ja ha perdut més de 850 efectius des de 2010, comptabilitzant únicament la retallada de personal mèdic.

    D’altra banda, el sindicat “posa en dubte” l’eficàcia del nou pla de xoc anunciat per reduir les llistes d’espera, amb una dotació de 20 milions d’euros anuals, tenint en compte que el darrer pla de contingència, impulsat el 2017 per l’anterior conseller de Salut, Antoni Comín, “només va aconseguir contenir les dilatades demores sanitàries, tot i disposar d’una partida addicional de 57 milions d’euros, 37 més que ara”.

     

     

  • El Cercle de Salut demana 5.000 milions a la sanitat pública per equiparar la despesa a la de països similars

    El pressupost per a la despesa sanitària pública a Catalunya hauria d’incrementar-se en més de 5.000 milions d’euros cada any per equiparar-se al de països amb un sistema de salut homologable, tenint en compte el seu Producte Interior Brut (PIB) en termes reals i el grau d’envelliment de la població.

    Aquesta és una de les conclusions que posa de manifest l’estudi La malaltia de la Sanitat Catalana: finançament i governança, editat pel Cercle de Salut i elaborat pel catedràtic d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i director del Centre de Recerca en Economia de la Salut (CRES-UPF), Guillem López-Casasnovas, i l’investigador del CRES Marc Casanova. El treball alerta que el dèficit crònic en el finançament pot fer entrar el sistema sanitari català en una situació crítica.

    El treball fa evident un infrafinançament de gairebé el 40% a la llum del que s’observa a la majoria de països del nostre entorn. L’estudi té en compte l’històric de dades del període 2003-2016 (darrer any del qual es disposa de dades homologables per procedir a la comparativa), però amb prou representativitat.

    L’any 2016, Catalunya va dedicar a la sanitat pública el 5,3% del seu PIB. El mateix any, els països de la OCDE amb sanitat universal van destinar-hi el 6,81% de mitjana. Sobre una població catalana que supera els 7,4 milions d’habitants i tenint en compte l’envelliment relatiu i els ajustos corresponents, qualsevol intent d’equiparar la despesa pública a Catalunya a aquestes mitjanes hauria de suposar un increment dels recursos sanitaris públics al voltant de 5.000 milions d’euros sobre les xifres pressupostades actuals, les quals és ben sabut que no cobreixen la totalitat de les obligacions reconegudes anuals.

    L’anàlisi de la seqüència històrica de les dades exemplifica que cap país tenia una despesa sanitària pública tan reduïda com la catalana en el moment d’assolir nivells de desenvolupament econòmic similars (30.000€ renda per càpita en 2016). Catalunya se situa lleugerament per sobre de Grècia (5,19% del PIB destinat a salut), però molt lluny de Dinamarca (10,35%) i de Finlàndia (9,49%), que són els països que encapçalen la taula. Espanya hi dedica, en el seu conjunt, el 6,39%, la qual cosa s’explica pel sistema de finançament autonòmic, que castiga les comunitats autònomes amb un PIB més alt i un nivell competencial més desenvolupat.

    Comparativa estatal i internacional

    El sistema de finançament de les comunitats autònomes és, segons l’estudi, l’element més substantiu per explicar el dèficit crònic de la sanitat catalana, així com les diferències que es donen entre comunitats autònomes, ja que la despesa està molt més descentralitzada que no pas la capacitat d’obtenir recursos propis via impostos (fora del principi de responsabilitat fiscal).

    Si Catalunya tingués el mateix sistema de finançament del País Basc, el pressupost anual per a la sanitat pujaria uns 2.500 milions més, és a dir, un 23% més que el pressupost de 2019.

    Aplicant al PIB de Catalunya el pes mig de la despesa sanitària pública en relació a la mitjana del PIB de l’Estat (6,39%), la despesa hauria de ser d’uns 13.800 milions d’euros (entorn de 4.000 milions d’euros addicionals). Segons l’estudi, una millora del finançament públic de la sanitat catalana no serà possible mentre des de l’Estat s’hi transfereixin recursos basats en paràmetres aliens a la capacitat fiscal de l’economia catalana.

    L’estudi també analitza la despesa en sanitat privada que, segons les dades, representa un 30% del total de la despesa sanitària a Catalunya, 8 punts per sobre de la mitjana d’Espanya (22%).

    En el context internacional, el treball mostra que el pressupost sanitari públic de Catalunya s’hauria de moure en xifres entre 4.600 i 6.000 milions d’euros superiors per estar en línia amb els països similars. Pel que fa a la bretxa amb la resta de països de l’OCDE homologables a Catalunya, l’estudi projecta en el temps les condicions que haurien de donar-se per posar-hi remei. En un escenari de creixement del PIB d’un 2% anual sostingut en el temps que repercutís en un increment anual del finançament sanitari d’un 2,4%, el nivell de despesa arribaria al d’Àustria el 2026; al de la Gran Bretanya, el 2030; als de Dinamarca i Suècia, el 2033 i al de França, el 2034.

    En l’acte de presentació de l’estudi, que s’ha fet al Col·legi de Periodistes aquest matí, el president del Cercle de Salut, Lluís Bohigas, s’ha mostrat preocupat per les xifres i conclusions de l’estudi: “Sovint ens comparem i aspirem a ser com Dinamarca i els països escandinaus, però la realitat és una altra. El cert és que tenim una despesa sanitària més propera a la de Grècia”. Bohigas ha afegit: “De moment el nostre sistema funciona millor i és de millor qualitat, però no és sostenible que la manca de recursos econòmics hagi de ser compensada principalment amb el sacrifici dels professionals o amb la manca de noves inversions i renovació d’equipaments. Necessitem més recursos de manera urgent si no volem perdre la qualitat del nostre sistema de salut”.

  • Durant el 2018, un infant menor de cinc anys va morir de pneumònia cada 39 segons

    La pneumònia va ser responsable de la mort de més de 800.000 nens i nenes menors de cinc anys el 2018, és a dir, un nen cada 39 segons. I malgrat que és la malaltia responsable d’un major nombre de morts infantils, la pneumònia continua sent una epidèmia oblidada a nivell mundial. És per aquest motiu que ara diverses organitzacions han decidit celebrar un Fòrum Global sobre Pneumònia Infantil del 29 al 31 de gener.

    Les nou organitzacions líders en el camp de la salut infantil que han promogut aquestes jornades són ISGlobal, Save the Children, UNICEF, Every Breath Counts, la Fundació Bill i Melinda Gates, la Fundació «la Caixa», USAID, Unitaid i Gavi i l’Aliança de Vacunes.

    L’objectiu dels participants del Fòrum Global sobre Pneumònia Infantil és acordar mesures concretes perquè els governs i els seus socis puguin dur a terme per a aconseguir una reducció dramàtica en les morts per pneumònia infantil. També s’espera que els països més afectats per la malaltia facin compromisos importants.

    Per què es necessita un Fòrum global sobre pneumònia infantil?

    Aquestes 9 organitzacions s’han ajuntat per a abordar un dels majors i més greus desafiaments al qual s’enfronten nens i nenes de tot el món. La pneumònia és la malaltia infecciosa més mortífera per als nens; és responsable de la mort de més de 800.000 nens a l’any i, malgrat tot, continua sent una malaltia oblidada, tant en l’àmbit nacional com mundial.

    Gairebé totes les morts són fàcilment prevenibles, gràcies a la vacunació i tractables, amb antibiòtics de baix cost i oxigen. I, no obstant això, la taxa de morts contínua. Els nens més pobres corren un major risc per culpa de les altes taxes de malnutrició, una baixa cobertura vacunal i un accés limitat a diagnòstics adequats i tractaments oportuns. Amb les iniciatives per a promoure l’atenció prevalgués de salut i aconseguir la Cobertura Sanitària Universal prenent ritme ha arribat el moment d’accelerar els esforços per a acabar amb les morts prevenibles per pneumònia infantil.

    Què aconseguirà el Fòrum global?

    Els organitzadors volen deixar clar que aquest no és un fòrum per a la reflexió, sinó una crida a l’acció per a proposar mesures concretes que puguin salvar la vida a centenars de milers de nens. El Fòrum global és una oportunitat única per a garantir que la pneumònia es col·loqui al capdavant de les agendes de salut nacionals i mundials; per a galvanitzar l’acció en l’àmbit nacional i mobilitzar a la comunitat de donants amb la finalitat d’aconseguir la meta de l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible relatiu a la supervivència infantil i el Pla d’Acció per a la Pneumònia i la Diarrea (GAPPD, per les seves sigles en anglès) de tres morts per pneumònia infantil per cada 1.000 nascuts vius. Afirmen que el Fòrum global augmentarà la sensibilització sobre la magnitud del desafiament que suposa la pneumònia i consensuarà mesures pràctiques que els Governs i els seus socis podran prendre per a abordar aquest desafiament, mitjançant sistemes de salut més forts i equitatius.

    També han explicat que el Fòrum serà un moment per a donar suport als esforços de reposició de recursos de Gavi 2020. Gràcies a Gavi, l’Aliança per a les Vacunes, més de 140 milions dels nens més vulnerables del món han rebut la vacuna pneumocòccia conjugada (PCV, per les seves sigles en anglès), encara que encara 53% d’aquests nens no estan completament coberts. Gavi ofereix un poderós mecanisme per a prevenir la pneumònia i salvar vides, i serà un protagonista prominent durant el Fòrum global.

  • L’Ajuntament acorda una reducció de preu del 35% per a persones vulnerables en prop de 100 clíniques dentals

    L’Ajuntament de Barcelona i l’Associació Empresarial de Centres d’Assistència Dental (AECAD®) han signat un conveni de col·laboració pensat per aplicar-se en les aproximadament 100 clíniques dentals de Barcelona ciutat que formen part de l’entitat o aquelles que s’hi vulguin adherir voluntàriament. Aquest acord contempla una reducció de preus en els diferents tractaments odontològics funcionals, i per tant necessaris per millorar la salut general de les persones, d’entre un 35% i un 40%, als quals es podran acollir exclusivament els veïns i veïnes de Barcelona als quals l’Ajuntament atorgui la Targeta Rosa o bé la Targeta Barcelona Solidària.

    D’aquest acord se’n podran beneficiar fins a 266.000 veïns i veïnes de Barcelona, és a dir al voltant d’un 16% de la població de la ciutat. En concret, el conveni està pensat perquè s’hi acullin totes les persones que disposen d’una Targeta Barcelona Solidària i també les que són beneficiàries de la Targeta Rosa. Hores d’ara la Targeta Barcelona Solidària, que gestionen els Serveis Socials municipals i que ha estat redissenyada recentment per unificar en un únic punt les ajudes socials que atorga l’Ajuntament, arriba a prop de 16.000 famílies que en total representen unes 33.000 persones. La Targeta Rosa, per la seva banda, la tenen gairebé 233.000 persones, de les quals 105.000 en disposen en la seva versió totalment gratuïta i 128.000 en la versió reduïda.

    L’acord implica que les persones usuàries de qualsevol d’aquestes targetes poden escollir entre les clíniques dentals associades a l’AECAD® i adscrites al programa d’odontologia social, i rebre així tractaments a uns preus clarament inferiors als de mercat. Agafant com a referència els tres tractaments més comuns actualment en les clíniques dentals això es tradueix en pagar un màxim de 18,60 euros per a una higiene dental en cas de les persones beneficiàries de la Targeta Barcelona Solidària i la Targeta Rosa Gratuïta o bé 20 euros per les persones beneficiàries de la Targeta Rosa Reduïda. En el cas de les obturacions senzilles els preus serien de 32,55 i 35 euros, respectivament, i pel que fa a les pròtesis complertes la despesa seria inferior als 400 euros.

    El conveni signat entre l’Ajuntament de Barcelona i l’AECAD® no implica cap aportació econòmica de les parts, sent les mateixes clíniques les que assumiran el descompte dels tractaments d’odontologia funcional amb la reducció de preu pactada. L’adhesió de les clíniques al programa serà voluntària, tot i que implicarà complir amb una sèrie de requisits com a ara l’ús de materials de qualitat garantida. En un primer moment serà vigent fins a desembre del 2021 i serà prorrogable dos anys més per acord mutu de les parts. L’AECAD® es compromet a difondre entre els seus associats el programa d’avantatges, així com a facilitar les dades dels establiments que s’adhereixin, a verificar la correcta aplicació dels descomptes i a proporcionar trimestralment estadístiques de les persones ateses, entre d’altres coses. El consistori, per la seva banda, es compromet a vetllar perquè l’atorgament de les diferents targetes es faci sempre seguint els criteris establerts i a fer difusió dels establiments adherits entre els titulars de les diferents targetes, entre d’altres.

    L’acord és una passa més de l’Ajuntament de Barcelona i de l’AECAD® per promoure l’accés a l’atenció bucodental de la població barcelonina que per motius estrictament econòmics té moltes dificultats per accedir als serveis odontològics funcionals, una situació que afecta com a mínim al 12% de la població de Catalunya. En aquest sentit, des del consistori també han volgut recordar el servei d’odontologia municipal gratuït per a persones vulnerables derivades pels Serveis Socials municipals, que des de la seva posada a finals de 2018 ja ha arribat a 1.200 persones.

  • L’Agència de Salut Pública de Catalunya i el Departament de Salut activen el protocol d’actuació per coronavirus

    Catalunya ha consensuat un protocol d’actuació davant de casos sospitosos de coronavirus. A grans trets, el circuit a seguir comença per la notificació, per part d’un centre sanitari a la xarxa de vigilància epidemiològica de Catalunya, de l’existència de sospita d’un cas; atenent a un conjunt de criteris epidemiològics i clínics, Salut Pública declara o no l’alerta. Les proves realitzades al laboratori de suport de vigilància epidemiològica descartaran o confirmaran el cas: si és positiu, se seguiran les mesures de prevenció i control, entre les quals l’aïllament del pacient i el seguiment dels seus contactes.

    Així ho han explicat des del Departament de Salut, a través de l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT), després de fixar en una reunió del Comitè d’Anàlisi i Seguiment de Malalties Transmissibles Emergents d’Alt Risc la metodologia del protocol. Dirigit als professionals sanitaris, aquest procediment a seguir es basa en l’evidència científica, segueix les directrius de la Organització Mundial de la Salut (OMS), es coordina amb el Ministeri de Sanitat i la Xarxa de Vigilància Epidemiològica Europea i està obert a noves actualitzacions a mesura que hi hagi noves evidències sobre aquesta malaltia.

    A banda de dibuixar els circuits específics de notificació de casos en el marc dels plans de preparació i de resposta de la Xarxa de Vigilància Epidemiològica de Catalunya s’han tocat més temes. Durant la presentació, també s’ha posat en valor la tasca de formació, per part de l’ASPCAT i des de fa mesos i arreu de Catalunya, de formadors experts en aquestes malalties emergents d’alt risc.

    Actualment es considera que l’impacte per a la salut pública en cas de detectar-se un cas importat és baix per a Catalunya i per a la resta de l’Estat. De fet, el Comitè d’Emergència de l’OMS no ha considerat, pel moment, que la situació constitueixi una emergència de Salut Pública de rellevància internacional. No obstant això, des de l’inici del primer brot fins ara, s’han registrat 2.783 casos: 2.744 a la Xina i 39 en altres països: Tailàndia, Japó, Corea del Sud, Taiwan, Vietnam, Singapur, Nepal, Malàisia, Austràlia, França, Canadà i EEUU. En tots aquests països, tots els casos són importats de Wuhan, ciutat xinesa on van néixer els primers casos. Actualment, 461 casos es troben en estat greu i 80 han mort.

    Els símptomes i la prevenció

    Actualment no existeix un tractament específic pel nou coronavirus però sí molts tractaments per controlar els seus símptomes, per la qual cosa, l’assistència sanitària pot millorar el pronòstic. Han aprofitat la trobada per explicar quins són els símptomes més comuns d’aquest coronavirus. Aquests inclouen tos, mal de coll, febre i sensació de falta d’aire. En casos més greus, la infecció pot causar pneumònia, dificultat important per respirar, insuficiència renal, i inclús la mort. Els casos més greus, generalment, succeeixen en persones grans o que pateixen alguna comorbiditat com la malaltia cardíaca, malaltia pulmonar o problemes d’immunitat.

    El coronavirus es transmet per via respiratòria a través de petites gotes respiratòries i pel contacte estret amb les secrecions infectades. El període d’incubació de la malaltia és d’entre 2 dies i un màxim de 14. Per això, han demanat, si en els 14 dies posteriors a la tornada d’un viatge a la ciutat de Wuhan es presenten símptomes respiratoris (tos, mal de coll, febre, sensació de falta d’aire) s’ha de comunicar als serveis sanitaris l’antecedent de l’estància en aquesta ciutat o bé trucar al telèfon 061 Salut Respon. A més, aquest servei telefònic ja incorpora un servei de traducció a disposició dels professionals de la salut que ho necessitin per comunicar-se amb la població de parla xinesa.

    Les mesures genèriques de protecció individual enfront de malalties respiratòries inclouen realitzar una higiene de mans freqüent, especialment després de contacte directe amb persones malaltes o el seu entorn; evitar el contacte estret amb persones que mostrin signes d’afecció respiratòria, com tos o esternuts; mantenir una distància d’un metre aproximadament amb les persones amb símptomes d’infecció respiratòria aguda; tapar-se la boca i el nas amb mocadors d’un sol ús en tossir o esternudar i rentar-se les mans.