Just Deploy It!

Autor: Redacció

  • Salut Pública crea el Programa de resposta front l’emergència climàtica per minimitzar-ne els efectes en la salut de les persones

    La consellera de Salut, Alba Vergés ha anunciat la creació del nou Programa de resposta de Salut Pública front l’emergència climàtica amb la voluntat d’impulsar polítiques per reduir l’impacte, els efectes i les repercussions del canvi climàtic en la salut de les persones. Vergés, ha ressaltat la importància que aquest programa tindrà per “dissenyar i aplicar polítiques i actuacions” que s’avancin i previnguin l’impacte del canvi climàtic en la salut. “És la major amenaça global per a la salut al segle XXI i a Catalunya, cada any hi ha 3.500 morts prematures pels efectes de l’emergència climàtica”, ha dit la titular de Salut.

    “Ja estem responent a aquesta emergència, però ara ens hi podrem anticipar i respondre-hi millor”, ha afegit el secretari de Salut Pública, Joan Guix, que ha assenyalat l’increment de la temperatura com una de les causes més preocupants d’aquest canvi climàtic. Igualment, l’evidència científica mostra que, a Catalunya, l’any 2019 s’ha superat 125 vegades el límit d’ozó troposfèric, que obliga a informar la població (180 ug/m3) i 9 vegades el límit d’alerta (240 ug/m3), cosa que no passava des del 2003.

    Així, aquest programa neix per ser l’instrument operatiu i específic que farà possible portar a terme aquestes polítiques per protegir la salut de la població envers els efectes negatius del canvi climàtic.

    Segons ha dit el secretari de l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT), el nou Programa de resposta de Salut Pública front l’emergència climàtica implicarà, en breu, la creació d’un Comitè científic (un grup assessor d’experts en la matèria), així com també d’un equip de coordinació pel canvi climàtic dins de l’ASPCAT. Aquest equip es coordinarà amb la Comissió interdepartamental ambiental del Govern de la Generalitat, que ja està en funcionament.

    Aquest nou Programa suposa reorientar i enfortir els seus de Salut Pública per posar els efectes perjudicials del canvi climàtic en el centre de les polítiques públiques en salut. I amb la seva creació, Salut dona compliment al mandat de la Llei 16/2017 del canvi climàtic de la Generalitat de Catalunya, que en el seu article 13 se centra en polítiques per garantir la seguretat de la població en salut.

    Amb el Programa, Catalunya s’alinea també amb l’Estratègia 2020 de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), que proposa a les autoritats competents enfortir els serveis i competències en salut pública perquè esdevinguin un dels pilars per fer front als nous reptes de salut la població relacionats amb el canvi climàtic. I que assenyala que és clau actuar sobre les desigualtats, la globalització, la migració, la urbanització, la degradació ambiental i el canvi climàtic.

    En tot cas, Salut ja ha incorporat l’emergència climàtica en la planificació sanitària, ja que figura en els objectius prioritaris del Pla de salut de Catalunya 2016-2020 i en el Pla interdepartamental i intersectorial de salut pública (PINSAP 2017-2020).

    Es tracta d’una tasca que ja s’està fent actualment des de les unitats centrades en salut ambiental, salut alimentària o promoció epidemiològica. Igualment, Salut disposa de protocols d’actuació en aquesta àmbits, com és el cas del Protocol per a la vigilància i el control de les arbovirosis importades transmeses per mosquits a Catalunya; o del Protocol per prevenir els efectes de les onades de calor en salut (POCS). En aquest punt, la consellera Vergés ha volgut remarcar l’esforç que ha fet Salut amb campanyes massives de difusió de consells de salut, com la de l’estiu passat –“Un estiu sense UFFF”– per prevenir els efectes de les onades de calor entre la ciutadania.

    D’altra banda, el Departament de Salut ja ha adoptat mesures d’eficiència energètica dels edificis i de reconversió de la flota de vehicles propis. Així, un 97,2% dels vehicles que tindrà a disposició a partir d’aquest primer trimestre de 2020 seran híbrids i també disposarà de 2 vehicles elèctrics. A més, durant tot l’any 2020 es donaran de baixa els vehicles que no tinguin etiqueta ambiental C o B.

    El Departament de Salut també vol facilitar a la ciutadania i als professionals sanitaris l’accés a la informació de salut en relació als efectes de l’emergència climàtica, per la qual cosa crearà un lloc web específic dins de salutweb.cat que centralitzarà la informació i actuarà de repositori documental sobre el tema, amb recomanacions d’actuació per a casos concrets i consells de salut.

  • Un comitè d’experts en salut avaluarà l’efectivitat de la Zona de Baixes Emissions a Barcelona

    Un comitè de científics i d’experts en salut avaluarà l’efectivitat de la Zona de Baixes Emissions (ZBE) a la ciutat de Barcelona i a tota la zona afectada, incloent els municipis de l’Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià de Besòs, Esplugues de Llobregat i Cornellà de Llobregat. Ho farà amb el doble encàrrec de mesurar amb detall la millora de la qualitat de l’aire i, també, quin és l’impacte en la salut de les persones. El grup estarà format per tècnics en qualitat ambiental, mobilitat i salut de l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, l’Àrea Metropolitana (AMB) i l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), però també per científics de l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua que forma part del Consell Superior d’Investigacions Científiques (IDAEA-CSIC) i de l’Institut de Salut Global (ISGlobal). Aquesta avaluació serà coordinada per l’ASPB.

    El comitè de científics i experts s’ha compromès a analitzar amb detall els registres dels diferents tipus d’estacions de mesura dels diferents tipus de contaminants i a elaborar informes monogràfics cada sis mesos. Igualment, farà informes exhaustius per avaluar la ZBE 12 mesos i 24 mesos després de la seva posada en marxa per recollir així en quina magnitud ha variat cadascun dels contaminants i quin és l’impacte en salut que es pot atribuir a aquesta circumstància.

    Ara bé, Barcelona no parteix de zero en l’anàlisi de la relació entre contaminació i salut. L’ASPB ja avalua anualment la qualitat de l’aire i ha constatat repetidament en els seus informes que la ciutat supera de forma continuada des de fa dues dècades els nivells de referència de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) pel que fa al diòxid de nitrogen (NO2) i les partícules en suspensió (PM10 i PM2,5). També ha calculat que el 48% de la població de Barcelona està exposada a nivells de NO2 superiors als que recomana l’OMS i fins al 95% pel que fa als nivells de PM10. En relacionar la contaminació amb la mortalitat atribuïble, l’ASPB conclou que entre els anys 2010 i 2018 s’han produït, de mitjana, 424 morts anuals exclusivament atribuïbles a un excés de partícules PM2,5 a la ciutat de Barcelona. Durant l’últim any amb dades, el 2018, s’haurien produït com a mínim 351 morts per aquesta causa i aquest contaminant concret.

    Els càlculs de l’ASPB indiquen també que aquest impacte en la salut es deu a l’exposició crònica i continuada als nivells habituals de contaminació atmosfèrica, produïda sobretot per les emissions del trànsit, i no tant a episodis de contaminació concrets. La conclusió, per tant, és que una gestió restrictiva del trànsit amb mesures permanents i estructurals servirà per reduir la presència de contaminants en l’aire i, addicionalment, per protegir la salut de les persones, especialment d’aquelles més vulnerables com són la gent gran, els infants i les persones amb malalties cròniques.

    De fet, l’estimació prèvia d’un estudi de Barcelona Regional xifra en un 15% la reducció estimada de les emissions d’òxids de nitrogen (NOx) ja durant el primer any d’implantació de la ZBE. Això equivaldria a una reducció de la concentració concreta de NO2 d’entre 1,7 i 5 µg/m3. Ara bé, la predicció també apunta que la ZBE per si sola no serà suficient per complir amb la normativa europea de NO2 ni per assolir els nivells recomanats per l’OMS.

    Més indicadors i taules de seguiment

    A la metodologia pròpia del comitè d’experts s’hi afegiran també altres indicadors de mobilitat i de campanyes específiques de mesura que es faran de forma periòdica a la ciutat, i que igualment es compartiran en el marc de la Taula Contra la Contaminació de l’Aire. A Barcelona hi ha actualment onze estacions integrades a la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica, de gestió conjunta entre l’ASPB i la Generalitat de Catalunya que mesuren la concentració a l’aire dels principals contaminants ambientals que perjudiquen la salut de les persones. Les dades es processen informàticament i proporcionen informació dels contaminants en cada punt de la ciutat.

    Les estacions registren més de deu contaminants i es vigila els nivells de concentració dels contaminants en l’aire que respira la ciutadania. Les estacions a Barcelona estan situades en llocs representatius de cada tipologia de carrer. Així, els registres que obtenen es poden extrapolar a altres àrees amb trama urbana semblant.

    Primer dia laborable

    Aquest dimecres dia 8 de gener és el primer dia de funcionament de la Zona de Baixes Emissions en dia laborable i amb activitat escolar després de les vacances de Nadal. Segons les primers estimacions, durant aquest matí, entre les 7 i les 10 hores, la reducció del nombre de vehicles a la ciutat ha estat del 2,4%% a l’interior de Barcelona, del 0,8% als accessos i del 1,8% a les rondes, respecte a la mitjana de trànsit en dia laborable del mes de novembre, la data més propera disponible abans del període de vacances de Nadal.

    L’objectiu de la ZBE és evitar que uns 50.000 cotxes contaminants entrin a la ciutat els dies laborables i millorar així la salut de la ciutadania. L’últim Baròmetre municipal de desembre de 2019 ja va constatar la plena consciència dels veïns i veïnes davant l’emergència climàtica que viu la ciutat i la necessitat de reduir les emissions. Així, 9 de cada 10 ciutadans i ciutadanes es mostren preocupades pel canvi climàtic i a més, 8 de cada 10 considera que el canvi climàtic afecta la seva vida quotidiana. D’altra banda, el 72,8% dels barcelonins i barcelonines, 7 de cada 10, es mostren disposades a reduir l’ús del vehicle privat per fer front a l’emergència climàtica.

    Reforç informatiu per a la ciutadania

    A partir de demà 9 de gener, el servei d’atenció a la ciutadania sobre la Zona de Baixes Emissions també quedarà establert a l’Oficina d’Atenció Ciutadana de la plaça Sant Miquel de Barcelona. L’horari d’atenció serà de 16h a 20h en dies feiners i de 9h a 14h i de 16h a 20h durant els dissabtes.

    Aquest punt informatiu complementa el de l’Oficina d’Atenció a la Ciutadania de l’AMB a la Zona Franca (c. 62, número 16-18), en horari de dilluns a divendres de 9h a 14h, que ja està en funcionament des del passat 16 de desembre. També al que està situat a l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD), que dona suport i atenció per al registre de vehicles per circular a la ZBE.

    D’altra banda, també a partir de demà es desplegarà la segona fase d’informadors i informadores al carrer. Durant dues setmanes se situaran en 50 punts clau de la ciutat en torn de matí i de tarda en les hores de major afluència de persones que deixin o recullin els seus vehicles per informar i resoldre dubtes a la ciutadania. Per això lliuraran fulletons informatius, que també es poden trobar a les OAC, en equipaments municipals, als autobusos de TMB i altres punts de distribució.

  • Les dones són principlament les que pateixen el maltractament en les persones grans

    Les dones són les que més sofreixen el maltractament en les persones majors superant el nombre de casos als homes en cadascuna de les franges d’edat: 29,49% enfront del 15,38% entre 65 i 84 anys (44,87%), 19,23% enfront del 7,69% en el tram de més de 85 anys (26,92%) i 16,67% i 11,54% fins als 64 (28,21%) anys, segons les dades registrades durant 2019 pel Servei Especialitzat d’Atenció a Persones (SEAP) del Consell Comarcal del Baix Llobregat (Barcelona), l’únic servei dedicat d’aquestes característiques que existeix a Espanya, i que es van presentar en la jornada «Els riscos d’envellir aquí i ara. Un diàleg crític sobre els maltractaments a les persones majors», organitzada per la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAEU) i el SEAP.

    Durant 2019 el SEAP ha comptabilitzat 77 casos de persones majors i persones en situació de vulnerabilitat amb sofriment emocional que han patit diversos tipus de maltractament (una persona pot haver rebut diversos tipus de maltractament): Psicològics: 29,87%, físics (22,08%), negligències en l’atenció (33,77%), maltractament econòmic (23,38%), abandó (1,3%), abús sexual (1,3%) i uns altres (28,57%).

    La jornada de reflexió sobre els maltractaments als majors té com a objectiu, segons el president de la RAEU, Alfredo Rocafort, «posar en l’agenda pública la situació de vulnerabilitat que sofreixen les persones majors i que encara no estan prou reconeguda, sent un greu problema social, econòmic, jurídic i sanitari que anirà a més sinó es posen solucions pel mateix envelliment de la nostra societat».

    En aquest sentit, el Dr. Josep Moya, psiquiatre i psicogeriatra del SEAP afirma que «la població envelleix i que tenim una de les esperançades de vida més elevades del planeta, la qual cosa implica que les conseqüències de la de longevitat farà que el sistema sanitari haurà d’atendre més casos de problemes de mobilitat, d’ictus, de Parkinson, d’Alzheimer… de malalties derivades del mateix envelliment natural de les persones… i això s’està convertint avui dia en un problema per a l’atenció sanitària, inclosa la pública, que està orientada a l’eterna joventut, la qual cosa es tradueix en moltes ocasions en un maltractament als pacients majors que acudeixen, per exemple, als hospitals públics». «Estem en una societat de l’exaltació de la Dieta Mediterrània, de l’exercici i de la vida saludable, però realment existeix un problema sobre com la societat accepta l’envelliment, el dolor i, fins i tot, la mort», assevera el Dr. Moya.

    «L’Administració Pública té una mirada allunyada de la realitat, té poca sensibilitat i s’ha preocupat poc sobre el tracte que determinades organitzacions han donat a les persones majors i que en moltes ocasions han acabat en abús i en un maltractament econòmic, negligència o, fins i tot, maltractament físic o psíquic cap als nostres majors», afirma Ester Fornells, coordinadora del SEAP. «Moltes d’aquestes persones viuen soles -agrega Fornells-, en residències o en situacions complexes que les fan fràgils i vulnerables. Fa falta major sensibilització i fer un treball en la societat en general i en les famílies, ja que la línia entre el maltractament i el no un bon tracte és molt fina. D’aquí la importància de prevenir aquestes situacions a través de serveis especialitzats com el SEAP».

    Els casos del maltractament que van ser tractats pel SEAP van venir derivats principalment de centres de salut mental, Fiscalia i policia, serveis d’orientació jurídica, centres de residència i, en la seva majoria, dels serveis socials bàsics d’ajuntaments. El SEAP ha sol·licitat durant aquest any 21 mesures cautelars per a protegir a les persones majors d’aquests possibles maltractaments (18 a Fiscalia i 3 directament en els jutjats) de les quals es van tramitar un total d’11.

    Espoli econòmic dels fills

    José Ramón Calvo, president de l’Institut de Cooperació Internacional de la RAEU assenyala que «en els últims anys ha emergit un nou i greu problema social: el maltractament a les persones majors. No obstant això, és necessari advertir que no es tracta tant d’un fenomen nou sinó de la sortida de la seva invisibilitat. En efecte, cada vegada més emergeixen a la superfície casos de maltractaments a persones longeves o ancianes i això esdevé en un ampli ventall de modalitats, des de la negligència i l’abandó a la violència física o l’espoli econòmic». Sobre aquest assumpte, Ester Fornells afirma que «l’habitatge i els diners que les persones tenen dipositat en els bancs són els dos assumptes en els quals gira el maltractament econòmic. Fer signar als ancians que tenen minvades les seves facultats mentals poders notarials per a vendre l’habitatge o sol·licitar crèdits amb l’aval d’aquests i els habitatges del qual acaben embargades són casos que ens trobem sovint en el SEAP».

    En el maltractament econòmic estan involucrats principalment els fills, encara que també s’han trobat casos de cuidadors que han aconseguit poders notarials que perjudiquen el patrimoni de l’ancià. Segons les dades del SEAP, en el 36,36 per cent dels casos són els fills els que estan involucrats directament en el maltractament a les persones majors (sobretot per motius econòmics), ja siguin directament ells els qui realitzen el maltractament (33,77%) o de connivència amb altres persones (2,6%). Ressalta també la dada d’autolesions dels ancians amb un 2,6% dels casos.
    Precisament, mentre més ingressos té el maltractat, més ho pateixen: Els que tenen ingressos superiors de 569 € al mes sofreixen el 50,65% dels maltractaments mentre que només hi ha hagut un cas de maltractament a una persona sense ingressos.

    Quant a la deterioració cognitiva de les persones majors maltractades, el 45,45% tenen bé les seves facultats mentals, mentre que el 15,58% té una deterioració lleu, 10,39% greu, 9,09% moderat i un 19,48% sense valoració facultativa. El 48,05% dels maltractats no tenen un grau de dependència aprovat per l’Administració, el 37,66% sí que ho tenen i reben ajuda econòmica i el 14,29% restant tenen un grau de dependència reconegut, encara que no reben prestació econòmica.

  • Gairebé 90.000 persones més grans de 64 anys viuen soles a Barcelona, un nou màxim històric

    Al voltant d’una cinquena part de les persones que viuen a Barcelona tenen més de 64 anys. Aquesta xifra ha anat creixent des de començaments de segle i ha assolit un nou màxim històric durant l’any 2018, fins a les gairebé 350.000 persones. Així ho assenyala el nou informe de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), que afegeix un segon indicador a l’envelliment progressiu de la societat: unes 90.000 d’aquestes persones viuen soles a casa seva. Aquesta situació afecta majoritàriament a les dones i augmenta progressivament amb l’edat.

    Aquests màxims històrics són possibles gràcies a una esperança de vida per sobre dels 80 anys en homes i dels 86 en dones, però planteja també que aquesta situació suposa un repte per a la salut pública. De fet, la salut de les persones grans no només està influenciada per l’edat cronològica, sinó que es relaciona amb el seu entorn i les seves experiències al llarg de la vida i durant aquesta etapa. Per aquesta raó, conèixer les condicions en què viuen i el seu estat de salut és necessari per tal de desenvolupar l’estratègia de ciutat d’envelliment actiu i saludable que inclogui una visió de determinants de la salut i les desigualtats.

    L’informe anual de l’ASPB recull igualment que, entre les persones majors de 64 anys, el 29,7% dels homes i el 40,5% de les dones arriben a final de mes amb algun grau de dificultat. La solitud, l’aïllament i la manca de suports social influeixen de manera negativa en la salut, i són especialment determinants en les persones grans. La percepció de soledat és superior entre les dones: el 16,6% dels homes i el 30,5% de les dones han trobat a faltar companyia sovint o algunes vegades. I encara fixant-se en aquestes persones majors de 64 anys, l’informe recull que el 42,4% ha assistit a alguna activitat organitzada en grup durant l’últim any, més els homes que les dones (46% vs. 40%). Globalment, les condicions de vida i l’estat de salut de les persones grans és pitjor entre les dones, que a més a més també presenten un consum de fàrmacs més alt.

    Durant la presentació de l’informe han explicat que per tot plegat, l’envelliment saludable és cada any un repte major, que en el cas de la ciutat de Barcelona s’afronta amb la promoció de la salut física, mental i social, la participació en la xarxa de Ciutats Amigues de la Gent Gran i la millora de les condicions de vida. En aquest sentit, també ressalten, l’ASPB col·labora amb altres institucions i entitats socials i veïnals per desenvolupar intervencions en l’àmbit de la salut comunitària en el marc del programa Barcelona Salut als Barris (BSaB), en marxa des de 2007. Les Escoles de Salut de la Gent Gran, el Programa Activa’t als parcs, Baixem al carrer o el Gran circ, en són exemples. Igualment, l’Ajuntament ha aprovat recentment l’Estratègia sobre canvi demogràfic i envelliment, coordinada per l’àrea de Drets Socials, i que recull 77 accions a desenvolupar en els propers anys.

    Descens dels embarassos juvenils

    Pel que fa a la salut sexual i reproductiva, l’informe anual de l’ASPB destaca positivament la baixada dels embarassos i avortaments en les dones adolescents de 15 a 19 anys a la ciutat, una tendència que s’observa especialment als districtes de Ciutat Vella i Nou Barris. En aquest sentit, cal recordar que l’ASPB ha impulsat des de 2006 el programa SIRIAN a 16 barris prioritzats per BSaB que ara milloren els indicadors. Aquesta intervenció pretén reduir els embarassos no desitjats i augmentar els coneixements sobre contracepció amb entrevistes personals de consell. Es fa amb la col·laboració dels agents comunitaris, l’atenció primària de salut i social, i els serveis d’atenció a la salut sexual i reproductiva de la zona. Entre 2017 i 2018 el servei va atendre més de 1.900 dones i més de 450 homes.

    En relació amb les infeccions de transmissió sexual, mentre a Barcelona el nombre de casos de VIH i la incidència de la Sida disminueixen, es pot observar també que es manté la tendència a l’augment d’altres infeccions de transmissió sexual (ITS), particularment la clamídia, la sífilis i la gonocòccia. Aquesta tendència s’observa des de 2015 i és similar a la registrada en altres ciutats d’Espanya, Europa i dels Estats Units. En part està associada a les millores en la detecció i en els sistemes de vigilància d’aquestes infeccions en els últims anys, però a la vegada reflecteix un increment real relacionat amb canvis en les conductes sexuals. Per exemple, a Barcelona entre el 40% i el 60% de les persones amb un diagnòstic de clamídia, sífilis o gonocòccia l’any 2018 no havien utilitzat el preservatiu en l’última relació sexual.

    En el cas de Barcelona, la vigilància epidemiològica d’aquestes malalties, que són de declaració obligatòria, la fa l’ASPB i requereixen la instauració de mesures de tractament en les persones diagnosticades i de control de la transmissió en les persones amb qui hagin tingut relacions sexuals. Els professionals de la salut estan cada vegada més sensibilitzats i formats per detectar possibles riscos i ofereixen proves de diagnòstic precoç davant la sospita d’infecció. Igualment les proves disponibles actualment són més senzilles, eficients i accessibles tant en l’àmbit assistencial com en el comunitari.

    Reforç de la prevenció

    En el marc de l’Estratègia compartida de salut sexual i reproductiva de Barcelona (ESSIR) es duen a terme diferents accions dirigides a prevenir les ITS i donar accés a mètodes preventius i serveis de qualitat. Igualment, des de l’ASPB es duen a terme accions de prevenció, vigilància i control. Entre elles, la promoció de la salut sexual a les escoles amb el programa Parlem-ne, no et tallis!, la publicació d’una guia sobre els criteris de qualitat de les intervencions d’educació afectiva i sexual a les escoles, la prevenció i detecció d’ITS als Centres d’Atenció i Seguiment de drogodependències (CAS), amb tallers de prevenció i programes de cribratge, i el programa d’intercanvi de xeringues per reduir el contagi per aquesta via. El CAS Sants compta també amb un programa d’atenció al ChemSex (consum de substàncies associades a les relacions sexuals) i, específicament pel que fa a la detecció i diagnòstic accessible, l’ASPB ofereix les proves de VIH i altres ITS mitjançant dos programes a través d’aplicacions de cites que es van posar en marxa els anys 2016 i 2018.

    • Tot i així, i davant els resultats que demostren que algunes d’aquestes infeccions mantenen la seva tendència a l’alça, l’ASPB reforçarà aquest 2020 mesures de prevenció i sensibilització.
    • Campanya de sensibilització: en el marc de l’ESSIR es posarà en marxa una campanya ciutadana de sensibilització vers les ITS.
    • Promoció de la salut a l’escola: l’ASPB continuarà impulsant el programa Parlem-ne no et tallis! per ampliar-ne la cobertura. Durant el 2018, el programa s’ha desenvolupat en 68 centres de secundària (el 30% del total), la qual cosa suposa que ha arribat a 5.027 alumnes. La cobertura ha estat superior als barris en situació més desfavorida.
    • Prevenció combinada amb la incorporació de la PrEP (Profilaxis Pre-Exposició): la PrEP és una eina essencial en la prevenció del VIH i es presenta com una oportunitat en el control i prevenció de les ITS. Amb l’aprovació del seu finançament pel Sistema Nacional de Salut es dispensarà a grups específics amb elevat risc d’infecció pel VIH i es monitorarà el procés.
    • Ampliació del programa de ChemSex: la Unitat de Malalties de Transmissió Sexual de Drassanes i el Servei d’Atenció i Prevenció a les Drogodependències de l’ASPB estan treballant per oferir un programa pilot d’atenció conjunta. El programa s’ha plantejat de forma coordinada amb les entitats que ja treballen en ChemSex i inclourà atenció a la drogodependència, atenció a les malalties infeccioses i tallers de reducció de danys.
    • Estudi de les parelles sexuals: l’any vinent es posarà en funcionament una nova aplicació per a la realització d’un estudi de contactes des de l’àmbit assistencial, amb l’objectiu de millorar la col·laboració entre els serveis assistencials i de salut pública.

  • Un assaig clínic contra l’Alzheimer frena la seva progressió un 60% en pacients amb malaltia lleu i moderada

    Grifols ha presentat al congrés Clinical Trials on Alzheimer’s Disease (CTAD) els últims i encoratjadors resultats de l’estudi AMBAR (Alzheimer Management by Albumin Replacement) que mostren els efectes positius en la reducció de la progressió de la malaltia en pacients amb malaltia d’Alzheimer lleu i moderada.

    Grifols va fer públics els primers resultats d’AMBAR l’octubre de 2018 a l’11a edició del congrés CTAD a Barcelona. Les variables primàries d’eficàcia de l’estudi van mostrar un 61% de reducció de la progressió de la malaltia en la cohort de pacients amb Alzheimer moderat. Diverses proves neuropsicològiques que avaluen la cognició, el llenguatge i la qualitat de vida van mostrar un impacte positiu en la memòria i la qualitat de vida en pacients amb Alzheimer moderat i en el llenguatge i la velocitat de processament en pacients en un estadi lleu de la malaltia. Els biomarcadors mesurats en el líquid cefaloraquidi van mostrar una estabilització dels nivells de proteïna Abeta 42 i P-Tau, proteïnes que estan relacionades amb la patologia subjacent de l’Alzheimer.

    Els resultats presentats d’altres variables rellevants que avaluen tant la capacitat cognitiva com funcional dels pacients amb Alzheimer van apuntar en la mateixa direcció a l’analitzar tots els pacients tractats conjuntament. Aquests resultats es van presentar al congrés Alzheimer ‘s Association International Conference (AAIC) 2019 el passat mes de juliol a Los Angeles.

    La variable CDR-Sb, que valora la memòria, l’orientació, el raonament, planificació i resolució de problemes, les activitats socials, les activitats domèstiques i aficions, i la cura personal, va mostrar una reducció del 71% en el deteriorament clínic dels pacients tractats respecte a el grup placebo quan es van analitzar conjuntament i en els tres braços de tractament de l’assaig clínic per separat.

    En el cas de ADCS-CGIC, escala que valora diversos aspectes de l’estat cognitiu i funcional i del comportament des de la perspectiva del propi pacient i del cuidador, es va observar una estabilització en tots els pacients tractats respecte a placebo. Un efecte que també es va mantenir en els tres braços de tractament de l’assaig clínic en analitzar-los per separat.

    Finalment, es van presentar els últims resultats sobre neuroimatge que va mostrar resultats positius sobretot en els pacients tractats amb albúmina i immunoglobulina. En comparació del grup placebo, aquests pacients van presentar menys reducció del metabolisme de la glucosa cerebral després dels 14 mesos de tractament d’assaig clínic, el que suggereix una reducció en el dany neuronal d’aquests pacients.

    «Els resultats de AMBAR són encoratjadors per als pacients amb Alzheimer lleu i moderat. Aquests resultats són fruit de l’esforç de més de 15 anys de rigorosa investigació. La companyia seguirà investigant sobre aquesta malaltia devastadora que afecta milions de pacients al món», va dir el Dr. Antonio Páez, Director Mèdic del Programa Clínic AMBAR de Grifols en la seva presentació.

    Grifols i l’Alzheimer

    Des de 2004, Grifols ha dut a terme diverses investigacions sobre l’Alzheimer. La seva recerca en aquest camp va començar quan un article científic va destacar que l’albúmina, la proteïna més comuna en el plasma, podria tenir la capacitat de capturar la beta-amiloide, una de les proteïnes que s’acumula al cervell dels pacients amb Alzheimer.

    Van fer un petit estudi clínic pilot per comprovar aquest concepte, al qual li va seguir un segon estudi amb 42 pacients realitzat als Estats Units i Espanya. El 2013, van realitzar un assaig clínic al qual van anomenar AMBAR: Alzheimer Management by albumin Replacement. Aquest va ser dissenyat amb l’objectiu d’avaluar si la progressió de la malaltia d’Alzheimer es podria alentir mitjançant el recanvi plasmàtic, un procés que implica extreure plasma periòdicament i infondre una solució d’albúmina amb o sense immunoglobulina intravenosa.

  • El Suprem obliga a readmetre una treballadora a la qual havien fet al Clínic 242 contractes en 8 anys

    Es poden suplir les vacances amb l’ús de treballadors interins? El Tribunal Suprem ha dit que aquesta pràctica és il·legal, i ho ha fet arran del cas d’una treballadora de l’Hospital Clínic de Barcelona, que va firmar 242 contractes en 8 anys i va ser acomiadada. Ara l’alt tribunal ha deixat clar que l’extinció de la relació laboral ha estat improcedent.

    El 2007, la dona va començar a treballar a l’Hospital Clínic com a personal de neteja amb contractes d’interinitat per substitució de diferent durada, des dels més curts de 2 dies, fins als més llargs, de 90. Les causes eren ben diverses, des de substituir baixes mèdiques del personal, o vacances, festes recollides al conveni, dies d’assumptes propis, malaltia de familiar o i fins i tot una boda.

    Jutjat social 11 de Barcelona i el del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, van veure abans el cas denunciat per la treballadora. En els dos casos les resolucions van concloure que sí que consideraven justificat aquest tipus de contractes, de substitució amb interins i van desestimar el cas.

    Readmissió i indemnització

    La sentència del Suprem condemna l’empresa a readmetre la treballadora i a indemnitzar-la amb 11.000 euros.

    Segons el criteri del Tribunal Suprem, l’interinatge s’articula com una forma de substitució dels treballadors que es troben en alguna de les situacions que originen la suspensió del contracte de treball tal com poden ser, el risc durant l’embaràs o la lactància natural, la privació de llibertat en tant no hi hagi sentència condemnatòria ferma, la incapacitat temporal o l’exercici d’un càrrec públic representatiu, entre d’altres.

    Per contra, el Tribunal Suprem recorda en la seva sentència que el gaudi de les vacances no té res a veure amb una situació de suspensió del contracte amb reserva de plaça sinó que es correspon, únicament, amb un període de descans o cosa equivalent, «una mera interrupció ordinària de la prestació de serveis que no genera vacant reservada pròpiament dita». Així ho demostra, per exemple, el fet que durant les vacances, com és ben sabut i al contrari del que succeeix durant la suspensió del contracte, l’empresa no es veu alliberada de l’obligació d’abonar el salari corresponent, segons l’anàlisi del cas fet pel Col·lectiu Ronda.

    La sentència del Tribunal Suprem no es limita, però, a constatar la inadequació de la figura contractual de l’interinatge pel supòsit descrit de cobrir les vacances. El veritable interès d’aquesta resolució rau en el fet que considera que tampoc cap altra modalitat contractual de durada determinada, com ara podria ser el contracte eventual, resulta vàlida pel supòsit de substituir treballadors que es troben de vacances o gaudint d’altres tipus de permisos.

    La jutgessa ponent del cas, Maria Lourdes Arastey, entén a la sentència que la realització de vacances pel personal d’una empresa com l’Hospital Clínic és una circumstància que entra en la normalitat pròpia d’aquestes situacions i que, per tant, no és ajustada a Dret la cobertura temporal de les seves funcions acudint a la via d’interinitat per substitució. Aquestes absències del treball es produeixen dins el normal desenvolupament del contracte de treball i formen part de la previsió organitzativa que correspon desenvolupar a l’ocupador, allunyant-se de l’excepcionalitat que el contracte eventual vol solucionar.

  • El SEM, Bombers de la Generalitat i Vall d’Hebron salven la vida a una dona amb hipotèrmia severa que va estar en aturada cardíaca més de 6 hores

    L’esforç conjunt de professionals del Sistema d’Emergències Mèdiques, el SEM, Bombers de la Generalitat i l’Hospital Universitari Vall d’Hebron ha aconseguit salvar la vida a una dona amb hipotèrmia severa que va estar en aturada cardíaca més de 6 hores.

    L’Audrey i el seu marit, el Rohan, -ella del Regne Unit i ell de Sud-Àfrica però residents a Barcelona-, van sortir d’excursió el passat 3 de novembre per realitzar un recorregut des de Coma de Vaca a Núria. Les condicions meteorològiques van anar empitjorant al llarg del matí a causa del fred i la neu.

    L’Audrey no recorda res d’aquell dia, però el Rohan explica que cap a les 13.00 hores va veure que la seva dona parlava de forma estranya i inconnexa. Poc després, l’Audrey va deixar de moure’s i va quedar inconscient. El Rohan estava en contacte telefònic amb uns amics que es trobaven a la Vall de Núria. Aquests amics van avisar als Bombers de la Generalitat, a les 13.36 hores. El Rohan no estava segur d’on estaven, així que va enviar als seus amics fotografies de la zona. Gràcies a l’experiència i el coneixement de la zona dels Bombers de la Generalitat, aquests van deduir que la parella estava en un indret més elevat que el que havien referenciat.

    Pere Serral, membre de la Unitat GRAE (Grup d’Actuacions Especials) dels Bombers de la Generalitat, que va participar en el rescat, explica que “immediatament, des de la Sala de Control de la Regió d’Emergències de Girona es van activar el GRAE d’Olot, dues dotacions del parc de Ripoll i bombers voluntaris del parc de Ribes de Freser per iniciar la recerca a la zona del camí dels Enginyers”. Telefònicament, els Bombers van donar indicacions de seguretat al Rohan i li van dir que fes fregues a l’Audrey perquè entrés en calor. En una segona valoració de la ubicació, tot i no aconseguir la geolocalització, els Bombers de la Generalitat van valorar que la parella podia estar a la zona de les Pedrisses, per sobre del camí dels Enginyers.

    Paral·lelament, des de la Sala Central dels Bombers de la Generalitat, el coordinador de guàrdia dels GRAE va demanar activar un helicòpter de rescat i, malgrat que en un primer moment semblava inviable pel mal temps, ja que hi havia unes ràfegues de vent fort i torb, van aconseguir enlairar-lo amb membres de la unitat especialitzada GRAE de la Seu d’Urgell, equipats amb material de rescat, mèdic i d’hipotèrmia. La tripulació de l’helicòpter va analitzar les variables i, malgrat la complicació orogràfica, va optar per fer el rescat. Els Bombers van aconseguir identificar l’alberg del Pic de l’Àliga, informació que fou transmesa a la tripulació de l’helicòpter. Van decidir centrar els esforços en la nova ubicació, després d’haver fet una recerca exhaustiva per tot el camí dels Enginyers.

    Pels volts de les 15.30 h van visualitzar la parella des de l’aire. El mal temps dificultava les maniobres de l’aparell, així que l’helicòpter va realitzar un estacionari, és a dir, helicòpter aturat a l’aire, i el personal del GRAE va saltar des de l’aparell a dos metres de terra. “La primera valoració de l’Audrey indicava que la situació era greu. No li van trobar cap signe vital i li van practicar maniobres sanitàries prehospitalàries”, assenyala Pere Serral. Tot i la complicada situació per l’estat de la víctima i les condicions meteorològiques, l’equip de rescat dels Bombers de la Generalitat va carregar-la a l’helicòpter. Quan van aterrar a l’helisuperfície de Campdevànol, van començar les maniobres de reanimació cardiopulmonar bàsiques de forma ininterrompuda juntament amb l’equip del SEM. Els Bombers de la Generalitat també van procedir a rescatar el Rohan, sense signes de gravetat en el diagnòstic.

    El SEM entra en acció

    A les 16:15 h el SEM atenia l’Audrey. La infermera i el tècnic en emergències sanitàries van iniciar les maniobres de reanimació cardiopulmonar avançada, constatant que la pacient presentava una hipotèrmia severa, 18ºC. El SEM va activar un total de 6 unitats. Com explica el cap territorial del SEM a Catalunya Central, Chus Cabañas, “el SEM ja tenia a la zona una unitat de Suport Vital Avançat i l’helicòpter medicalitzat. Al llarg d’aquesta intervenció, es va mantenir la reanimació de forma perllongada i es va començar el procés de reescalfament del cos”. La Central de Coordinació Sanitària del SEM va activar al cap territorial de Catalunya Central, qui va indicar que la pacient era candidata a ECMO i que l’hospital de destí havia de ser Vall d’Hebron, que compta amb l’ECMO Team, un equip de professionals de referència en aquesta tècnica tan complexa. Es va alertar a Vall d’Hebron per tal que els professionals es preparessin per a la seva recepció.

    A més, donada l’hora propera a l’ocàs, el SEM va decidir que calia activar l’helicòpter medicalitzat nocturn perquè en fes la derivació hospitalària. “Per tal d’escurçar els temps, ambdós helicòpters del SEM es van trobar en un punt intermedi, l’helisuperfície de Vic, on es va realitzar el trànsfer de la pacient (17:07 h) i fou l’helicòpter de vol nocturn del SEM qui la va traslladar fins a Vall d’Hebron, sortint a les 17:24 h i arribant-hi a les 17:44 h”, afegeix Cabañas. Allà, una unitat terrestre del SEM va fer el trànsfer hospitalari, on l’estava esperant l’ECMO Team de Vall Hebron.

    ECMO immediata a Vall d’Hebron

    Quan l’Audrey va arribar a Vall d’Hebron, el Dr. Eduard Argudo, del Servei de Medicina Intensiva i membre de l’ECMO Team, coordinat pel Dr. Jordi Riera, ja havia disposat l’operatiu per realitzar ECMO (oxigenació amb membrana extracorpòria). Després d’examinar a la pacient al mateix túnel d’Urgències, va decidir que calia aplicar ECMO immediatament. “El cor no tenia activitat elèctrica, no hi havia signes vitals, tenia la pell freda i livideses. Semblava que estava morta, però sabíem que, en el context d’una hipotèrmia, l’Audrey tenia possibilitats de sobreviure”, explica el Dr. Eduard Argudo. D’aquesta manera, va ser traslladada directament al quiròfan on els professionals del Servei de Cirurgia Cardíaca van col·locar les cànules de la màquina ECMO per fer circular la sang fora de l’organisme, mentre professionals dels serveis d’Anestesiologia i Medicina Intensiva seguien amb les maniobres de ressuscitació. Després, l’Audrey va ser traslladada a la Unitat de Cures Intensives en ECMO, encara amb el cor aturat, per a seguir amb el tractament i estabilització.

    L’ECMO és una tècnica que es fa servir en pacients crítics que pateixen malalties molt greus respiratòries o cardiològiques en les quals no n’hi ha prou amb el suport vital convencional. La màquina substitueix temporalment la funció del pulmó o del cor. La màquina extreu la sang a través d’una cànula gruixuda localitzada en una vena de calibre gran, la mou mitjançant una bomba centrífuga perquè travessi l’oxigenador, on s’hi incorpora oxigen i es retira diòxid de carboni. Posteriorment, la sang es reintrodueix en l’organisme per una vena o una artèria, com es va fer en el cas de l’Audrey. Com explica el Dr. Eduard Argudo, “amb l’Audrey, que estava amb hipotèrmia severa a 20 graus de temperatura, l’objectiu de realitzar ECMO era oxigenar la sang i perfondre els seus teixits però també reescalfar-la per, a poc a poc, augmentar la temperatura corporal. Per tant, l’ECMO va permetre portar oxigen als teixits i reescalfar el seu organisme”. La hipotèrmia és la disminució de la temperatura corporal central. És severa quan és inferior a 30 ºC. Als 18 ºC el cervell pot tolerar períodes d’aturada cardíaca un temps deu vegades superior que a 37 ºC.

    L’objectiu de realitzar ECMO en una pacient que portava en aturada cardíaca més de dues hores abans de l’arribada a Vall d’Hebron, afirma el Dr. Eduard Argudo, “era guanyar temps perquè el cervell rebés oxigen mentre tractàvem la causa de l’aturada cardíaca i corregíem les alteracions que presentava”. I emfatitza que “la hipotèrmia va estar a punt de causar la mort a l’Audrey però alhora, també la va salvar, ja que el seu organisme, i sobretot el seu cervell, no es va deteriorar. Si hagués estat en aturada cardíaca tant de temps amb una temperatura corporal normal, hauríem certificat la seva mort. Però sabíem que, amb una hipotèrmia tan severa, tenia una oportunitat de sobreviure gràcies a l’ECMO”. L’Audrey va estar a l’UCI en aturada cardíaca mentre es seguia reescalfant. A les 21.46 h, el seu organisme ja havia arribat als 30 graus. “Vam decidir realitzar una descàrrega elèctrica per intentar despertar el seu cor. I així va succeir: el seu cor va tornar a bategar de forma autònoma”.

    Des que es va aturar el cor fins que va tornar a bategar autònomament, havien passat més de sis hores. Un cop recuperada, l’Audrey va presentar una situació de disfunció multiorgànica que va requerir tractament a l’UCI. Finalment l’Audrey va estar a l’UCI durant sis dies, “ja que volíem monitorar-la contínuament per valorar la seva recuperació física i neurològica. Ens preocupaven especialment les possibles seqüeles neurològiques, ja que pràcticament no hi ha casos de persones que hagin estat amb el cor aturat tant de temps i hagin pogut ser reanimats”, explica el Dr. Eduard Argudo. Posteriorment, l’Audrey va ser traslladada a una habitació a la planta d’hospitalització del Servei de Medicina Interna, on va finalitzar la seva estada hospitalària sis dies després.

    Actualment, l’Audrey fa pràcticament vida normal i està recuperada. Tornarà a la feina en els propers dies. Queda que recuperi tota la sensibilitat i moviment a les mans, que van quedar afectades pel fred.

  • Un programa d’exercicis curt i el seguiment al Centre d’Atenció Primària permet reduir més d’un 38% les caigudes en dones grans

    Professionals de l’Institut Universitari d’Investigació en Atenció Primària (IDIAPJGol) han portat a terme un estudi pioner en el seu gènere per conèixer l’efectivitat del programa d’exercicis OTAGO en la reducció de caigudes. En total, s’ha monitoritzat més de 400 pacients de 10 Centres d’Atenció Primària (CAP) de l’Àrea Metropolitana Nord.

    La investigació ha consistit en una primera fase d’entrenaments grupals amb exercicis físics adaptats per a la gent gran i guiada per un fisioterapeuta. Durant 12 sessions (dues per setmana), 401 persones d’entre 75 i 90 anys han estat guiades en els exercicis OTAGO. Després, durant un any s’ha fet el seguiment trimestral d’aquestes persones a través del servei d’infermeria dels centres de salut.

    L’estudi té el nom d’Estudi PRECIOSA i ha estat finançat pels fons europeus FEDER a través de l’Institut de Salut Carlos III, amb suport als investigadors de l’IDIAP Jordi Gol i l’AGAUR.

    En global, les caigudes es redueixen un 20% en persones grans

    Les primeres fases de l’estudi es van iniciar el 2015, i han conclòs recentment amb la fase de seguiment d’un any. Amb el programa, s’ha reduït la incidència de caigudes un 20% en la població participant d’entre 75 i 90 anys. Tenint en compte els resultats per gènere, en el cas de les dones la reducció arriba fins al 38,2%. Per grups d’edat, en persones d’entre 80 i 84 anys la disminució és del 49,3%. Aquesta reducció s’ha trobat en comparar les persones que han seguit el programa amb aquelles més grans de 75 anys que no l’han seguit i que han continuat amb les seves activitats habituals.

    L’estudi ha estat liderat pel Dr. Rafael Azagra, investigador principal del grup de recerca GROIMAP de l’IDIAPJGol, professor de Medicina de Família a la Universitat Autònoma de Barcelona i metge de família del CAP de Badia del Vallès. Juntament amb altres investigadors, ha coordinat a un equip que ha comptat amb la col·laboració de 139 investigadors associats entre metges i infermeres, 7 fisioterapeutes i 3 monitores externes.

    L’estudi s’ha coordinat des del Centre d’Atenció Primària de Badia del Vallès. La resta de centres on s’ha dut a terme l’estudi són: Creu Alta Sabadell, Canaletes Cerdanyola, Centre Sabadell, ca n’Oriac Sabadell, La Llagosta, Castellar del Vallès, Sud Sabadell, Sant Miquel Granollers i Can Rull Sabadell. Nou d’aquests centres pertanyen a l’Institut Català de la Salut (ICS) i el desè, i l’equip de fisioterapeutes, al Consorci Sanitari Parc Taulí.

  • Què i com prescriuen les infermeres? Un estudi mostra que el 19.4% de les visites precisen d’una recepta

    El Grup d’Investigació de l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC) ha realitzat un estudi descriptiu per conèixer el tipus de prescripció que realitzen les infermeres, la duplicitat de visites (entesa com aquella en la que intervé el metge per validar la recepta tant presencialment com no), el temps d’espera per obtenir la recepta i el número de queixes a causa de l’espera.

    En aquest hi van participar 203 infermeres i es van analitzar 12.047 qüestionaris corresponents a les visites infermeres. A més, es va fer a 21 centres d’atenció primària i a 3 centres d’Urgències de Catalunya de 6 proveïdors de salut diferents.

    Els resultats obtinguts sobre com i què recepten les infermeres van mostrar que el 19.4% de les visites van precisar d’una recepta, com a mínim. D’aquestes, un 57.1% van ser receptes realitzades en el marc de la gestió infermera de la demanda i un 26.8% per problemes específics que van precisar d’atenció per part de la infermera, com cura de ferides.

    De les prescripcions fetes, un 72.3% eren medicaments, majoritàriament analgèsics i antiinflamatoris, mentre que un 24.9% eren bàsicament apòsits.

    L’estudi ha permès observar també que el 60.6% de les receptes les fa directament la infermera a través del programa informàtic i van ser validades pel metge però sense la seva presència, mentre que un 16.1% les receptes que va fer la infermera no van ser validades pel metge. El 12.2% les receptes fetes per la infermera van tenir validació del metge de forma presencial (és a dir, va veure al pacient), i en el 11.1% la infermera no va fer recepta perquè es va derivar al metge.

    Per al grup d’Investigació de l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC), que ha fet l’estudi, “el fet que en un nombre tant elevat de consultes el metge validi la prescripció sense presència seva (es a dir, sense veure al pacient) evidència que la barrera respecte a la prescripció, no es troba en la capacitació de la infermera per valorar, diagnosticar e indicar medicaments, sinó exclusivament en l’acte administratiu de receptar”.

    D’altra banda, també senyalen i denuncien que “els medicaments més prescrits són analgèsics i antiinflamatoris que, en el moment de l’estudi 2018, es dispensen a les farmàcies sense recepta, i malgrat les competències clíniques i farmacològiques de les infermeres, aquestes no poden receptar-los”.

    Altres reflexions de les autores apunten que des del punt de vista organitzatiu i de sostenibilitat, generar dobles visites amb un altre professional només per a dispensar una recepta, no aporta cap valor afegit, sinó que condueix a augmentar la ineficàcia en la utilització dels recursos humans, físics i econòmics del sistema sanitari català.

    I en aquest sentit, destaquen també com en alguns centres els equips han desenvolupat diferents sistemes per agilitzar l’ assistència davant la rigidesa legislativa actual i la dilatació en els temps de la posada en marxa de la prescripció infermera, com és per exemple que la infermera tingui accés a la targeta de validació del metge o a receptes segellades per ell.

    Tot plegat, diuen, ens porta a que “existeixi una discrepància entre la jurisdicció legal vigent de la prescripció infermera autònoma i la pràctica per part dels professionals, amb el consentiment tàcit o exprés de les administracions sanitàries”.

    I conclouen demanant que es completi i avanci en el procés de regulació de la prescripció infermera per tal de garantir la qualitat, accessibilitat i eficiència de l’atenció sanitària.

  • El Parlament insta el Govern a posar una infermera a cada escola i institut

    “El Parlament de Catalunya reafirma la necessitat d’incorporar una infermera a cada centre educatiu de Catalunya i insta el Govern de la Generalitat a reconèixer als infants amb malalties cròniques i la seva necessitat de gaudir d’atenció sanitària als centres escolars des de l’educació infantil de primer cicle fins als estudis post obligatoris, afegint les seves necessitats sanitàries com a criteri per contemplar aquests infants com alumnes amb NEE”.

    Així comença la resolució que ha aprovat aquest matí la Comissió d’Educació del Parlament, a proposta del PSC (amb els vots a favor de PSC, Cs, Comuns i CUP, i només en alguns punts d’ERC i JxCat), i que en síntesi reclama la presència d’una infermera en tots els centres educatius durant l’etapa d’escolarització obligatòria, així com garantir l’atenció sanitària a aquells infants i joves amb malalties cròniques en el 0-3 i la postobligatòria. El Parlament insta també el Departament a presentar, en el termini de 3 mesos, “un pla per a la incorporació d’una infermera a cada un dels centres educatius de Catalunya. Aquest pla haurà de definir les funcions de la infermera escolar, pel que fa a les tasques d’atenció sanitària als infants amb malalties cròniques, de prevenció i promoció de la salut i també la seva relació amb el Centre d’Atenció Primària de referència en el territori”.

    A mitjans de juny el conseller Bargalló va anunciar, també en seu parlamentària, que les escoles no tindran infermeres escolars, si més no el curs vinent, però que, per contra, s’havia arribat a un acord amb el Departament de Salut per tal que cada escola tingui un CAP de referència, un acord que estava pendent del vistiplau d’Economia i que encara no s’ha acabat de tancar. L’Associació Catalana d’Infermeria i Salut Escolar (ACISE) va considerar des del principi insuficient aquest acord, i això és el que en part ha motivat aquesta nova iniciativa parlamentària.

    La resta de punts de la resolució, en els quals sí que s’han acceptat les esmenes presentades per JxCat i ERC, es parla “d’elaborar, conjuntament amb el Departament de Salut, un mapa de necessitats amb el nombre d’alumnes amb malalties cròniques i necessitats complexes, per centres educatius i àrea bàsica de salut”; “elaborar, d’acord amb les dades del mapa de necessitats i al Pla d’intervenció individualitzat compartit (PIIC) de cada alumne amb malalties cròniques i necessitats complexes, un pla territorial per cobrir les necessitats d’aquests alumnes amb malalties cròniques, mentre que no hi ha infermeria a tots els centres educatius”; i de “vetllar perquè el personal sanitari dels equips dels EAPs referent de cada centre educatiu, disposi dels recursos per valorar les necessitats sanitàries dels alumnes amb malalties cròniques”.