Just Deploy It!

Autor: Redacció

  • Metges de Catalunya denuncia l’ICS davant Inspecció de Treball per no reduir la sobrecàrrega assistencial en l’atenció primària

    Metges de Catalunya (MC) ha presentat avui dimarts una denúncia davant Inspecció de Treball contra l’Institut Català de la Salut (ICS) per deixadesa en matèria de salut laboral, en no desplegar les mesures necessàries per limitar les càrregues de treball dels facultatius d’atenció primària i adequar el nombre de visites diàries a la seva jornada assistencial, tal com fixa l’acord de sortida de vaga, signat el 29 de novembre de 2018, per millorar la qualitat de l’assistència i les condicions de treball dels més de 5.700 professionals mèdics del primer nivell sanitari.

    El sindicat recorda que la sobrecàrrega laboral crònica “és un factor de risc psicosocial que afecta la salut dels professionals, provocant esgotament físic i mental, estrès emocional i depressió, i, en conseqüència, s’associa a una major probabilitat d’error mèdic”. En aquest sentit, l’organització ja va presentar el juliol passat un requeriment exprés als comitès de seguretat i salut de les direccions d’atenció primària (DAP) de l’ICS per exigir la disminució de les càrregues de treball, però en el dia d’avui encara no ha rebut resposta, motiu pel qual ara adreça la seva queixa a Inspecció de Treball.

    Una enquesta feta per MC aquest novembre a 1.260 facultatius (metges de família, pediatres, odontòlegs i ginecòlegs) d’atenció primària de l’ICS constata que un 96% dels professionals “continua patint sobrecàrrega assistencial”, si bé un 45,1% confessa tenir-ne menys que fa un any. Només un 4% manifesta treballar en condicions òptimes.

    Per territoris, els equips d’atenció primària (EAP) de Barcelona, Lleida i Catalunya Central (l’Anoia, el Bages, el Berguedà, el Moianès i Osona) són els més afectats per l’excés de càrregues de treball. Per contra, el personal mèdic de la província de Girona, tot i tenir les consultes massificades, és el que més ha notat les millores acordades l’any passat, seguits pel de Terres de l’Ebre i l’àrea Metropolitana Nord (el Vallès Occidental, el Vallès Oriental, el Barcelonès Nord i el Maresme).

    Aquest excés de visites va en detriment del temps assistencial, ja que un 68,8% dels facultatius enquestats reconeix que “no té garantit un temps adequat per a cada tipus de visita en la seva agenda”. A més, un 62,9% confessa que “ha de dedicar més de dos terços de la seva jornada a l’activitat assistencial”, incomplint l’acord laboral vigent que reserva un terç de l’horari de treball a formació continuada i recerca.

    Un dels motius de la sobrecàrrega de treball és, evidentment, la no cobertura de les absències dels professionals. En aquest sentit, un 52,4% dels facultatius assenyala que “mai” no es cobreixen aquestes absències en el seu centre d’atenció primària (CAP), mentre que un 43,4% diu que “a vegades” i només un 4,2%, “sempre”. No obstant, la no contractació de nou personal és el factor més determinant en la cronificació de la pressió assistencial, segons opina un 43% dels enquestats que senyala aquesta circumstància com la causa principal de l’incompliment de l’acord de sortida de vaga.

    L’escassetat de plantilla també condiciona la norma de disminuir l’agenda de visites i la població assignada als facultatius que gaudeixen d’una reducció de jornada per interès particular. Així, les direccions assistencials només respecten aquesta regla pactada amb l’ICS en un 17,6% dels casos.

    Amb tot plegat, un 37,1% dels professionals es mostra partidari d’organitzar protestes si finalment no es compleixen les millores. Un 33,3% s’inclina per convocar una nova vaga i un 7,9% prefereix no mobilitzar-se. Un 21,7% no s’ha decidit encara per cap opció.

    Metges de Catalunya nega que l’ICS hagi complert els compromisos

    Davant d’aquests resultats, MC nega “categòricament” que l’ICS hagi complert els compromisos convinguts, tal com va afirmar la setmana passada el seu director gerent, Josep Maria Argimon, al qual li recorda que la seva empresa, com a part firmant de l’acord, “té l’obligació i la responsabilitat d’executar, a tot el territori, les millores signades per alleugerir les càrregues de treball dels professionals”.

    No obstant això, el sindicat posa de relleu que s’estan produint “avenços”, sobretot en les zones on més s’han implementat les accions consensuades, com ho demostra el fet que, en els darrers sis mesos, el percentatge de facultatius que afirma tenir menys sobrecàrrega assistencial ha passat del 16,8% al 45,1%.

    Ara bé, l’organització recalca que aquesta millora se sustenta, principalment, en el “sobreesforç” que estan fent més de 700 metges i metgesses, els quals han assumit, de manera voluntària i remunerada, un escreix de visites ampliant el seu horari, “atès que l’ICS ha contractat poc més de la meitat dels nous professionals previstos”.

    Per a MC, la qualitat sostinguda en el sobreesforç “té data de caducitat” i, per això, exigeix un “augment real de la plantilla de facultatius d’atenció primària”, així com un increment de la despesa sanitària en el primer nivell assistencial que respongui a les necessitats actuals”.

    L’ICS assegura que la incorporació de 307 professionals de medicina de família a l’atenció primària suma 11.500 hores més d’atenció sanitària cada setmana

    Un any després de l’anunci del primer paquet de mesures a curt termini per enfortir l’atenció primària, la incorporació de 307 professionals de medicina de família (173 contractacions directes, 120 professionals equivalents a 720 metges que han acceptat voluntàriament a treballar més hores i 22 que han perllongat la seva vida laboral més enllà dels 65 anys) ha comportat un augment, cada setmana, d’11.500 hores més d’atenció sanitària per a la ciutadania. Aquest increment, que en els primers deu mesos de l’any suma un total de 495.000 hores, ha disminuït sensiblement el nombre de visites diàries a la consulta.

    Per dotar econòmicament el conjunt de mesures, l’ICS afirma que els recursos econòmics destinats a personal de gener a octubre s’han incrementat en 55 milions d’euros més (un 9% més) i cinc milions addicionals per al personal dels dispositius d’urgències d’atenció primària. L’ICS també ha posat a disposició del equips d’atenció primària 22 milions d’euros (11 milions més que l’any anterior) per cobrir substitucions.

    A aquestes accions a curt termini se sumen a les recentment anunciades per la institució destinades a afavorir l’acte clínic per reduir la burocratització de la tasca assistencial, disminuir aquelles consultes que no caldria resoldre dins la consulta així com de millora de les condicions condicions i el valor de la tasca assistencial dels professionals. Entre els objectius d’aquest nou paquet de mesures, anunciades la setmana passada pel director de l’ICS, Josep Maria Argimon en una reunió amb els responsables d’atenció primària de la institució, destaquen la promoció de les consultes virtuals i el teletreball.

    En aquesta mateixa trobada, el director de l’ICS, Josep Maria Argimon, va donar per assolits tots els acords de sortida de vaga. Més enllà de les trobades periòdiques en el marc de la taula de seguiment dels acords, l’ICS ha promogut 13 reunions de treball amb més de 200 professionals de totes les categories professionals de l’atenció primària a tot el territori, en què s’ha abordat de quina manera s’ha de donar resposta a accions no sanitàries a les quals encara es fan dins la consulta. És a dir, com s’ha de reduir la burocràcia dins la consulta. Aquest canvi essencial també s’emmarca dins la revisió dels rols professionals de tots els dispositius que conformen l’atenció primària.

    Finalment, expliquen que, «pel que fa a l’anunci sindical d’una denúncia a Inspecció de Treball, l’ICS respecta l’ús d’aquest procediment i remarca que en la darrera comprovació que va realitzar la inspecció, rebuda l’any 2016 pel mateix sindicat que ho ha anunciat ara, ja va presentar tota la informació requerida».

  • L’Atenció Primària com a portal de detecció de violència masclista

    A Catalunya fins el tercer trimestre de 2019 hi ha hagut 10 feminicidis, 10 dones assassinades per violència masclista. A nivell de tot l’Estat espanyol, el nombre de víctimes mortals arriba a les 49 dones. La xifra de dones que ha patit violència masclista molt greu durant aquest període puja a 75.000 dones i les que han patit violència greu a 200.000.

    Les violacions o intents de violació, els intents d’homicidi, les agressions físiques amb armes o sense, amenaces amb represàlies, emportar-se els fills sense permís són alguns dels casos que es consideren fets molt greus.

    Molts d’aquests casos acaben a urgències hospitalàries però molts altres s’amaguen. És tasca de l’Atenció Primària ajudar a detectar-ho. I aquesta detecció es pot fer per diferents vies però també a partir de diferents perfils. Per una banda a partir de la dona que la pateix però per una altra mitjançant la detecció de violència masclista en homes.

    Una de cada 5 dones ateses per violència de gènere en un centre d’urgències d’atenció primària, ja havia estat agredida prèviament

    Un estudi presentat en el marc del 27è Congrés de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) ha analitzat les característiques de les dones ateses per violència de gènere en el centre d’urgències d’atenció primària (CUAP) del CAP Salou (Tarragona) de l’ICS durant l’any 2018.

    Quan les metgesses i metges de família detecten un possible cas de violència de gènere o d’agressió de qualsevol tipus, ho recullen en un comunicat judicial (que s’envia electrònicament al jutjat). Quan el comunicat judicial recull que es detecta una agressió, va a un jutjat penal (molt més lent en la resolució dels casos), mentre que si s’especifica que es detecta una agressió per violència de gènere, el comunicat judicial va directament al jutjats específics per a violència de gènere, que resolen més ràpidament.

    En aquest context, l’estudi ha pretès observar si es recullen adequadament els tipus d’agressió per part dels professionals sanitaris. No es tracta tant de fer una valoració quantitativa, sinó qualitativa sobre com es recullen les agressions en els comunicats judicials.

    L’estudi va analitzar els 200 comunicats judicials omplerts pels professionals del CUAP del CAP Salou on es recollia que s’havia detectat algun tipus d’agressió. De fet, d’aquest 200 comunicats judicials, el 67.5% es codifiquen com agressió, i només un 6.5% com a violència de gènere. Ara bé, l’estudi ha comprovat que d’aquests 67.5% codificats com agressió, almenys un 10.4% haurien d’haver estat diagnosticats com a violència de gènere i per tant, no havien estat ben resolts.

    Per la metgessa Yolanda Ortega, sòcia de la CAMFiC i autora principal de l’estudi “això ens ha de fer reflexionar. Cal que les metgesses i metges de família tinguem més sensibilitat alhora de codificar els comunicats judicials. La violència de gènere és una realitat que veiem en el nostre dia a dia, i ens hem de conscienciar del paper clau que tenim respecte a la detecció i denúncia d’aquest casos. Un diagnòstic correcte com a violència de gènere permet activar amb més eficàcia el circuit legal per a la protecció de la víctima”. I recorda, a més, que “de fet, no podem oblidar que el paper de la primària és fonamental per detectar aquests casos, abans que es converteixi en una agressió greu, donat que les professionals de la primària tenim un gran coneixement de la pacient, de la seva família i del seu entorn d’una forma continuada en el temps. Aquest coneixement, ens facilita la detecció d’indicis de violència de gènere”.

    D’altra banda, en l’estudi el perfil de les pacients ateses per violència de gènere són dones d’entre 25 i 50 anys, de les quals un 18.5% ja tenia dos o més comunicats judicials registrats com a víctima de violència, és a dir, que ja havia estat agredida prèviament.

    Les agressions tenen lloc majoritàriament a la tarda i nit, i es produeixen sobretot dins el domicili, en un 44% dels casos, a la via pública en un 29.5% i en un 4% a la feina.

    Si extrapolem les dades d’aquest estudi podem dir que aproximadament unes 100 dones son ateses anualment en un centre d’urgències d’atenció primària semi urbà (com pot ser un CUAP que atengui una població aproximada d’entre 10.000 i 15.000 habitants) per violència de gènere.

    Guia de recomanacions per a la detecció de violència masclista en homes

    Aquesta guia, que va presentar l’Ajuntament de Barcelona el 2013 però segueix vigent, va ser elaborada pel Circuït Barcelona contra la violència vers les dones. La guia aspira a ser una ajuda per als i les professionals de la xarxa pública de Barcelona, per tal de que puguin detectar i abordar millor les situacions de violència masclista.

    En aquest context, un dels seus apartats aconsella sobre com actuar dins l’àmbit de salut a primària i atenció especialitzada. Des del Circuït Barcelona contra la violència vers les dones es reconeix la necessitat de fer un canvi de mirada en l’atenció a la violència masclista en els serveis de salut i la necessitat d’una major sensibilització per detectar i intervenir amb la víctima i la necessitat urgent de detectar i intervenir també amb els homes que exerceixen la violència.

    A la guia expliquen que cal tenir en compte que en els serveis sanitaris s’atenen els homes de la mateixa manera que són ateses
    les dones i que es pot dur a terme un seguiment més continuat de les persones i amb més possibilitats d’intervenció. D’aquesta manera, cal aprofitar l’oportunitat que ofereixen els serveis sanitaris i especialitzats per a la realització de la detecció i atenció d’homes agressors per seguir avançant en la lluita contra la violència masclista.

    En dibuixar les dificultats i obstacles propis de l’àmbit, detecten que una de les dificultats és que l’home fa demandes de salut concretes buscant respostes concretes i acostuma a acceptar, en menor grau que la dona, preguntes relacionades amb l’àmbit privat de la seva vida. No obstant això, en els serveis especialitzats viuen amb més normalitat preguntes relacionades amb la seva conducta, ja que tendeixen a justificar la resposta amb l’objectiu de la demanda. També assenyalen que un cop detectada la violència masclista a partir de la dona, «que aquesta no tracti el tema amb la seva parella o exparella. Normalment, perquè hi ha molta por a la reacció de l’home».

    Finalment també destaquen trobar-se «amb la dificultat pròpia de la problemàtica de la violència masclista ens els homes: sovint costa que s’expressin des de l’àmbit més personal, sovint els homes no reconeixen la violència, no ho consideren un problema; ho poden justificar per haver consumit drogues, per estar en atur, per una provocació, etcètera».

    Les oportunitats que apunten que té l’Atenció Primària són l’existència d’una certa continuïtat i intervencions una mica més llargues sobretot en els serveis especialitzats. Aquí, en una bona part dels serveis de salut, la persona pot estar més disposada a rebre preguntes sobre la seva relació de parella o sexualitat. «En alguns serveis especialitzats fins i tot es pregunta directament per la relació de parella o la violència». Afegeixen a més que sovint existeix la possibilitat que, en el mateix servei, s’atengui l’home, la dona, fills/es per disposar de més informació i més contrastada per poder fer una detecció encertada.

    La guia també inclou alguns exemples que poden servir als professionals de l’àmbit de la salut com a indicadors concrets d’alerta per a la detecció. Per aquesta, posen en valor el treball en equip multidisciplinari amb personal d’infermeria, treball social, psicologia, medicina, etcètera. Afegeixen que una bona estratègia és normalitzar les preguntes directes sobre la relació de parella en l’exploració dels homes a la consulta: «de la mateixa manera que es fan preguntes sobre el consum de tòxics o sobre els hàbits alimentaris, per exemple, es pot preguntar com la seva problemàtica de salut concreta afecta la relació de parella i familiar».

    Per abordar-ho, la recomanació principal és incorporar un nou focus d’atenció en l’abordatge de la violència masclista mitjançant la integració dels homes que exerceixen violència al circuit com a usuaris en processos de violència masclista. «D’aquesta manera, cal que els professionals de la salut comencin (o continuïn) indagant en la violència masclista a partir dels homes. D’aquesta manera, no es responsabilitza només la dona de la fi de la violència, sinó també la persona que exerceix aquesta violència», explica la guia.

  • El 30% de les víctimes agredides sexualment i ateses al Clínic es vinculen als programes de seguiment just després de l’agressió

    Des de l’1 de gener al 31 d’octubre de 2019 l’Hospital Clínic ha atès 396 casos d’agressions sexuals, segons va presentar aquest divendres, en roda de premsa. L’Hospital Clínic és hospital de referència en aquest tipus d’agressions i en la implementació d’un protocol específic i transversal per atendre-les.

    S’estima que durant tot el 2019 s’hauran atès al voltant de 475 agressions sexuals, 24 més que al 2018, és a dir un 5,32% que 2018. El Clínic ha atès 3.712 agressions sexuals des del 2005. El 55% de les agressions de 2019 són a joves menors de 25 anys. Del total de dones, el 32% de les víctimes coneixia al seu agressor o agressors, ja que en un %% de les agressions hi van participar més d’un agressor. Tot amb dades de 2019, en el 68% de les agressions sexuals hi ha violació. A banda, el 60 % de les dones agredides refereix haver consumit alcohol o alcohol i drogues. També en el 30% de les agressions ateses pel Clínic se sospita que hi ha hagut submissió química.

    Una altra dada que ressalten tracta sobre la manifestació de denunciar. Aquesta ha baixat en els últims 5 anys un 31%. Ha passat del 74% el 2015 al 51 el 2019. Per altra banda, el 32% de les víctimes es vincula als programes de seguiment de l’Hospital.

    Segons la Dra. Lluïsa Garcia Esteve, psiquiatra i presidenta de la Comissió de Violència Intrafamiliar i de Gènere del Clínic “la violència emmalalteix i les agressions sexuals comporten riscos per la salut, provoquen noves malalties i problemes de salut mental a curt i llarg termini”. Per la Dra. Garcia Esteve “les seqüeles posttraumàtiques poden aparèixer immediatament després de la agressió, o aparèixer setmanes o mesos després. Es recomana sempre una avaluació i intervenció preventiva i monitorització de la evolució. El 60% de les noies ateses pateix trastorn per estrès agut i acostuma aparèixer durant les 4 primeres setmanes després de l’agressió”.

    La presentació també va anar a càrrec del Dr. Faust Feu, director de Qualitat i Seguretat Clínica de l’Hospital i Teresa Echeverría, Coordinadora d’Urgències (nit) de l’Hospital Clínic. També hi va intervenir Alba Vergés, consellera de Salut de la Generalitat de Catalunya.

    La consellera va mostrar la seva preocupació per les dades, però va subratllar que el sistema sanitari, per reforçar la seva tasca, està avaluant el protocol per l’abordatge de la violència masclista, amb la participació de professionals de la salut de tots els àmbits assistencials. La titular de Salut va afegir, però, que «no ens podem quedar només en millorar l’atenció: cal treballar la prevenció». I en aquest sentit va avançar un projecte formatiu per abordar casos de violència masclista que formarà professionals arreu del país en prevenció, detecció, atenció i recuperació. «Les formacions permetran que tots els professionals del sistema tinguin una sensibilització bàsica per detectar possibles casos de víctimes de violència masclista -especialment a la primària- i millorar l’atenció i derivació cap al recurs més adient», va concloure Vergés.

    Durant la roda de premsa també es va explicar el Model Clínic d’atenció integral a la violència sexual. Un model d’atenció en la urgència i en el seguiment en el qual hi participa un equip multidisciplinar amb diferents professionals i nivells assistencials. El programa garanteix la posada al centre de la víctima, oferint l’acompanyament, respecte en les decisions i evitant la revictimització secundària.

    Des del Clínic es va manifestar la preocupació perquè no s’arriba a atendre a totes les agressions sexuals a causa del gran volum existent i per la dificultat de mantenir l’atenció i els estàndards de bones pràctiques amb els recursos existents a dia d’avui. Per exemple, víctimes adultes que han patit agressions sexuals a la infantes. Tanmateix, el Clínic, fruit de la manca de recursos, mostra la seva preocupació per no arribar a tota la població que ho pot necessitar ja que no es poden cobrir les agressions que no venen d’Urgències i que tenen impacte a l’edat adulta i que es perpetren a la infantesa.

    La roda de premsa també va servir per explicar el protocol intern que se segueix amb èxit a l’Hospital Clínic quan una persona és agredida sexualment. El protocol implica professionals d’Infermeria, Treball Social, Ginecologia, cirurgia, psiquiatria i psicologia i professionals de malalties Infeccioses. El protocol està concebut amb una atenció proactiva i de suport emocional, empatia i escolta.

  • ”La Caixa” ha acompanyat a Catalunya més de 36.000 persones al final de la seva vida i més de 48.700 familiars

    El Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades de ”la Caixa” compleix els primers deu anys de trajectòria a Catalunya havent atès 36.069 persones al final de la seva vida i 48.754 familiars. Per celebrar-ho s’han presentat les dades per una banda i, per l’altra, es retrà homenatge als professionals, experts, familiars i voluntaris que el fan possible, i especialment als pacients i familiars atesos. En la trobada es van compartir experiències, aprenentatges i eines per afrontar el tram final de la vida i l’etapa de dol.

    En paraules del president de la Fundació Bancària “la Caixa” i impulsor del Programa, Isidre Fainé: «Aquest és un programa amb un rerefons essencial. Perquè més enllà de l’atenció integral, única i innovadora que ofereix, genera consciència social a l’hora de normalitzar i destacar el dret humà de rebre un acompanyament de qualitat. Perquè la mort forma part de la vida, i sentirnos preparats i estimats abans de morir és tant o més necessari que davant de qualsevol altra situació vital».

    10 anys acompanyant les persones en el tram final de les seves vides

    A escala global, el programa, emmarcat dins l’Estratègia de Cures Pal·liatives del Sistema Nacional de Salut, s’implementa a través d’una xarxa d’equips d’atenció psicosocial (EAPS) distribuïts per tot l’Estat, i proporciona a les persones malaltes i als seus familiars una atenció càlida i personalitzada que complementa la tasca que les unitats de cures pal·liatives fan en hospitals i domicilis. La finalitat del programa és assolir una atenció integral basada en el suport emocional, social i espiritual a la persona malalta i als seus familiars, i també en l’atenció al dol, el suport a professionals de cures pal·liatives i l’acompanyament a càrrec de més de 1.000 voluntaris.

    Avui, el programa s’implementa a 128 hospitals de tot Espanya i a 133 unitats de suport domiciliari, a través de 42 EAPS formats per més de 200 professionals (psicòlegs, treballadors socials, metges, agents pastorals i voluntaris). Al llarg d’aquesta dècada han estat atesos 175.489 pacients i 239.829 familiars. A Catalunya, el Programa l’implementen EAPS que pertanyen a vuit entitats socials i que actuen en 33 hospitals i centres sociosanitaris i en 42 equips d’atenció domiciliaria.

    Perquè la vida continua sent vida fins al darrer instant

    Amb el Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades, les dimensions que milloren en els pacients són la psicològica, la social i l’espiritual. La primera avaluació científica del programa conclou que l’atenció psicosocial que s’hi ofereix respon a les necessitats de les persones malaltes ateses i que milloren en el 90 % els símptomes en l’àmbit anímic i psicològic.

    L’estudi estableix que el 92 % de les persones malaltes qualifiquen d’excel·lent o molt bona l’atenció rebuda, i que prop del 90 % asseguren que han pogut resoldre temes pendents (la majoria vinculats a la comunicació i la relació amb la família i l’entorn) gràcies a aquest suport. 10 anys després el Programa s’ha convertit en un model sòlid que ha rebut el suport de la comunitat científica internacional. El Consell d’Europa va publicar a finals del 2018 un informe en matèria de cures pal·liatives que el reconeix com a servei exemplar en l’atenció social i espiritual.

  • CAMFIC desenvolupa una APP per a metgesses i metges de primària que ajuda a resoldre dubtes sobre ecografies

    Els metges i metgesses de família de la CAMFiC tenen clar que fer un diagnòstic ecogràfic en l’àmbit de l’Atenció Primària comporta una sèrie d’avantatges per al pacient i per al sistema: ajuda a fer el cribratge i diagnòstic precoç de determinades patologies, a reduir la incertesa clínica i a filtrar la derivació d’exploracions complementàries. Alhora, els avenços tecnològics han permès ecògrafs més petits i transportables, el que possibilita fer ecografies en el domicili del pacient en determinats casos. Tot això fa que, segons dades del Grup de EcoAP de la CAMFiC, si els metges de família tenen accés i fan ecografies es redueixi en un 52% les derivacions als serveis de radiologia.

    Que més de la meitat dels centres de salut ja disposin d’ecògraf i que ens els propers mesos ho facin 100 centres més, suposa que un gran nombre de professionals es trobaran amb la possibilitat de fer ecografies. Davant aquesta situació, la CAMFiC ha desenvolupat una APP que es pot descarregar de forma gratuïta pels seus socis, per Android i IOS amb informació i imatges sobre les exploracions més habituals a les consultes d’Atenció Primària.

    L’objectiu de l’APP com destaca el Dr. Pere Guirado, coordinador del grup d’EcoAP (Ecografia Clínica a l’Atenció Primària) de la CAMFiC i un dels promotor de l’aplicació és “impulsar i popularitzar la formació de l’ ecografia clínica en l’àmbit de l’Atenció Primària. De fet, l’APP està dissenyada de manera que serveix alhora de material docent i d’eina de consulta”.

    Els ecògrafs a les consultes de l’Atenció Primària permeten exploracions orientades al diagnòstic dels problemes de salut més prevalents. De fet, moltes són les patologies que es veuen en les consultes del primer nivell assistencial i que són susceptibles de ser valorades mitjançant un ecògraf: massa abdominal palpable, sospita de líquid lliure com ascites o vessament pleural, còlic biliar, alteració significativa de les proves hepàtiques, còlic nefrític, síndrome prostàtic, estudi de les infeccions urinàries de repetició en l’adult, valoració de masses de parts toves, valoració de espatlla dolorosa o estudi tiroïdal, entre d’altres.

    L’APP mostra les imatges del òrgans de l’abdomen i pelvis, i també mostra totes les seves mesures i possibles patologies. També inclou models d’informe i recomanacions. Les futures versions incorporaran també imatges sobre aparell musculoesqueletic, pulmonar, tiroides, ecocardioscopia…

    Per què ecografies des de l’Atenció Primària?

    El Dr. Pere Guirado creu que «formar-nos per fer ecografies comporta importants avantatges; potser la més destacada, que ens augmenta la seguretat en la presa de decisions reduint la incertesa clínica i ens permet filtrar millor la derivació per visita o exploracions complementàries». En aquest sentit remarca que «disposar d’ecògrafs a les consultes d’AP possibilita que aquest nivell assistencial tingui una major capacitat de resolució, disminueix la incertesa, i per tant, suposa un increment de la satisfacció dels usuaris, que eviten desplaçaments i tenen les proves diagnòstiques més accessibles «.

    De fet, segons els experts, entre el 82% i el 93% dels pacients als quals s’ha fet una ecografia a l’Atenció Primària, no necessiten de més prova ni cap derivació, a més realitzant ecografies a la primària, s’aconsegueix que el temps d’espera per a aquesta prova disminueixi a la meitat.

    L’ecografia dins el Congrés

    En l’edició número 27 del Congrés de la CAMFIC un dels tallers consistia en realitzar ecografies constantment en una sala. Ecografies que es poden trobar en el dia a dia dins l’Atenció Primària. Abans d’inciciar-se el Congrés les inscripcions en aquests tallers ja havien tingut molt èxit, com ens va explicar Elisenda Sant, presidenta del comitè organitzador.

    En una entrevista sobre el funcionament i els continguts del Congrés, Sant deia: «És una eina que encara no tenim del tot introduïda i si ho hem aconseguit en alguns centres ha estat gràcies al fet que alguns professionals ho han estat reivindicant. No ha estat des de dalt que ens han dit que ara ho heu d’aplicar. Ha estat des de baix que s’ha reclamat. L’ecografia ha de ser el fonendo del segle XXI. D’aquí no massa anys anirem amb l’ecògraf a la butxaca i és molt important».

    Així, sobre la necessitat d’aprendre i poder tenir accès a ecògrafs, Sant  va afirmar que «en cap cas es vol ser una substitució del radiòleg. Ell té un coneixement diferent i complementari al que tenim nosaltres. Nosaltres partim d’un escenari clínic i el radiòleg fa una definició del sistema anatomapatològic del que està veient». La gràcia és que fent aquesta ecografia bàsica, potser t’ajuda a decidir quina prova cal. A més, segons Sant, també ajuda a disminuir llistes d’espera cap a temes que potser són quirúrgics.

  • En l’aniversari de les aturades dels metges de família i amb alguns dels objectius aconseguits, CAMFIC proposa noves mesures per seguir millorant el sistema de salut

    Avui 14 de novembre s’inaugura el 27è Congrés de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) sota el lema “Aixeca’t de la cadira. Ara CAMFiC”.

    En aquest context, CAMFiC que entén que la vaga de fa quasi un any va esdevenir una catarsi per a dues dècades de manca d’inversions i descapitalització de l’AP, fa ara una reflexió sobre la situació de l’Atenció Primària a casa nostra, amb un Congrés que vol posar en valor l’especialitat de la medicina de família i comunitària, i reivindicar-la, saben que els professionals segueixen treballant amb recursos limitats i sota pressió assistencial, però coneixedors de la seva importància i transcendència en la salut de les persones.

    Convertir l’Atenció Primària en l’eix vertebrador del sistema de salut ha d’anar més enllà de dotar-la de més recursos econòmics i ha de suposar canvis que transformin el sistema sanitari sencer i les relacions entre àmbits assistencials: atenció primària, hospitals i centres sociosanitaris.

    I tot això, en un context que ens portarà d’aquí a 5 anys, a que el 26% dels metges i metgesses de família es jubilaran, mentre que les places MIR destinades a medicina familiar i comunitària s’han reduït en els darrers 20 anys.

    Davant d’aquest entorn, CAMFiC proposa algunes línies d’actuacions destinades a millorar l’atenció a la ciutadania, més enllà d’altres canvis més estructurals i pressupostaris que també creu que caldria assumir.

    • Aportar valor a la consulta mèdica desburocratitzant-la. Entre un 20 i un 40% del total de la consultes diàries a l’AP son per motius burocràtics, per això es proposa apoderar l’administratiu sanitari per tal que faci algunes d’aquestes tasques, incorporant-se juntament amb el metge i infermera en la Unitat Bàsica d’Atenció.
    • Reconeixement mutu i reciprocitat entre l’Atenció Primària i l’Atenció Hospitalària. Un tema que tindrà taula de debat propi en el Congrés. CAMFiC demana incloure l’accés directe a la gestió i coordinació dels llits de subaguts per part dels Equips d’Atenció Primària. Cal recordar que els llits per a processos subaguts son aquells destinats a estades en hospital breu, per a l’abordatge de síndromes clínics relacionats amb complicacions, descompensacions i brots de la patologia crònica de base. L’ingrés a un llit per a subaguts es decideix des de l’Atenció Primària, àmbit on es segueix la cura i atenció a patologies cròniques.
    • Transformació del model relacional metge-pacient invertint en TiC, intel·ligència artificial, i consultories virtuals dins de l’Atenció Primària. Un altre dels temes que també es tractarà en el congrés on s’analitzarà com cal incloure les noves tecnologies a les consultes; en aquet sentit CAMFiC aposta per potenciar la carpeta La Meva Salut (espai digital personal, de consulta i de relació, que permet a la ciutadania disposar de la seva informació personal de salut ) com element de promoció de la salut, d’educació sanitària, i d’autocura.
    • Autonomia organitzativa i de gestió financera dels EAP. Diferentes estudis, alguns de la pròpia CAMFiC, posen de manifest que l’autonomia organitzativa i de gestió financera del EAP millora resultats de salut. Igualment, des de CAMFiC es veu imprescindible la incorporació dins els Equips d’Atenció Primària de nous perfils professionals com fisioterapeutes, nutricionistes o psicòlegs clínics.
    • Transformació dels Plans d’Estudi del grau universitari de Medicina. CAMFiC proposa impulsar projectes de fi de grau en atenció primària i assignar un tutor/a metge de família a un petit grup d’estudiants amb l’objectiu de realitzar un seguiment longitudinal al llarg de tots els cursos del grau. Per això, aquest any el Congrés ha convidat a un grup d’estudiants de Medicina que podran assistir a les taules i tallers, i que disposaran d’un espai propi el darrer dia per explicar la seva valoració.

    El Congrés de CAMFiC

    Més de 500 metgesses i metges de família de tota Catalunya es reuniran a partir d’avui 14 de novembre i fins dissabte 16 de novembre en el 27è Congrés de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària a la Fira de Barcelona. El Congrés, sota el lema “Aixeca’t de la cadira. Ara CAMFiC”, tindrà quatre línies de treball: orgull de primària, compartim coneixement, salut digital i atenció primària, i seguretat dels pacients, entorn a les quals es desenvoluparan diferents taules de debat, tallers i activitats.

    En aquesta edició, el Congrés de la CAMFiC incorpora novetats importants. Per primera vegada s’obrirà al públic general que podrà assistir a dues de les activitats organitzades: la representació el dimecres 14 de novembre a les 18.30h de l’obra de teatre Fuenteovejuna per part de La Trifulga dels Fútils, una companyia de teatre composta per persones amb trastorns mentals i amb persones que no en pateixen i que està dirigida per un metge de família, i el debat obert La sexualitat no té edat, que es farà el divendres 15 de novembre a les 12.30h.

    A més, en aquest Congrés a Barcelona, la CAMFiC s ‘ha associat amb Healthio i Fira de Barcelona, que treballen per fomentar l’apoderament de la ciutadania i la presa de decisions pel que fa a la seva salut i al seu benestar, i ho fan acostant la innovació a la societat. De manera que de forma paral·lela a les taules del Congrés, Healthio realitzarà tota una sèrie d’activitats vinculades a la diabetis i a les novetats i monitorització en l’atenció a domicili dels pacients.

  • El centre LGTBI dedica tres mesos a reflexionar sobre el passat, present i futur del VIH i la SIDA

    Anticipant-se a la propera celebració del Dia Mundial de la sida, que té lloc l’1 de desembre, el Centre LGTBI de Barcelona estrena un cicle d’activitats trimestral dedicat a reflexionar, debatre i conèixer els reptes presents i futurs del VIH i la sida.

    L’exposició ‘Gent Positiva. VIH i sida, relats locals d’una història global’ és el fil conductor de la nova programació. Comissariada per Nancy Garín i Linda Valdés, la mostra fa un viatge als anys vuitanta i noranta per activar la memòria dels moviments i col·lectius de Barcelona que van ser capaços de generar espais de resistència a la crisi de la sida. A través de documents i materials provinents d’organitzacions i artistes, es viatjarà als inicis dels activismes de la sida, que van ser capaços de treballar  en un ampli espectre d’àmbits relacionats amb les cures: la prevenció, la recerca de tractaments, la reivindicació de drets, la generació d’informació, l’atenció i el suport mutu, etc. ACT UP Barcelona, els Comitès Ciutadans Antisida, Casal Lambda, FAGC, Coordinadora Gai – Lesbiana, Stop SIDA, SIDA STUDI, ACTUA, Projecte dels NomsHispanosida i Gais Positius són algunes de les entitats locals que s’hi referencien, juntament amb altres associacions i artistes de l’Estat (COGAM, Comitè Antisida de València, La Radical Gai, LSD, Miguel Benlloch i Pepe Miralles) i d’altres països, com Brasil, Mèxic i Xile.

    Veus expertes i activistes

    El cicle d’activitats, que comparteix títol amb l’exposició, també ha volgut aproximar-se als àmbits de treball de les entitats i a les línies de recerca en relació al VIH i a la sida que porten a terme diverses persones acadèmiques. Per fer-ho s’han organitzat diverses conferències. La programació de xerrades va començar el 4 de novembre amb Mercè Meroño, presidenta del Comitè 1r de Desembre, qui va analitzar els àmbits d’actuació i els reptes pendents del Pacte Social, l’acord amb què des de l’associacionisme s’està lluitant per posar fi a la discriminació de les persones que viuen amb VIH. Ahir dia 11, en una altra jornada, Luis Villegas, coordinador de programes d’STOP SIDA, va analitzar el fenomen del Chemsex; mentre que el dia 18, José Luis Terrón, professor de la UAB, parlarà sobre l’estigma que encara és projectat pels mitjans de comunicació.

    Coincidint amb la recent aprovació de la profilaxi preexposició, Ferran Pujol, president de BCN Checkpoint farà una xerrada sobre aquesta estratègia de prevenció del VIH i el funcionament del PrEP Point (2 de desembre). Per la seva banda, Montse Pineda, coordinadora d’incidència política de Creación Positiva, parlarà de la necessària inclusió de la perspectiva de gènere en l’abordatge del VIH i la sida (9 de desembre); i l’escriptor i acadèmic Isaias Fanlo ens farà viatjar als anys vuitanta i noranta per descriure la resposta que es va donar des de l’escena cultural catalana a la crisi de la sida (19 de desembre). La darrera de les conferències anirà a càrrec de Julio Gómez, coordinador general de Trabajando en Positivo, qui posarà sobre la taula la discriminació laboral que encara avui dia pateixen les persones que viuen amb VIH (13 de gener).

    Cinema i història

    El setè art tampoc no ha estat aliè a la crisi del VIH i la sida. Per això, Antoine Leonetti, codirector de la Mostra FIRE!!, ha curat per al Centre LGTBI una selecció de pel·lícules basades en aspectes relacionats amb el VIH i la sida: de l’activisme d’ACT UP, a la por a la discriminació, passant per la tristesa vers la pèrdua d’éssers estimats. La cinta que va iniciar el cicle és la comèdia romàntica Jeffrey, la història d’un home que decideix deixar de tenir relacions sexuals per por a la sida, fins que s’enamora d’un home que viu amb VIH. També es projectarà l’exitosa producció francesa 120 pulsaciones por minuto (20 de novembre), juntament amb Vivir deprisa, amar despacio (4 de desembre), Los amigos de Peter (18 de desembre) i Las noches salvajes (8 de gener).

    Després de l’èxit de les les tres rutes històriques realitzades durant el cicle Barcelona– Stonewall, l’historiador Leopold Estapé ha dissenyat La malaltia i l’estigma, del càstig públic al VIH i la sida. En aquest recorregut, que començarà dissabte 14 de desembre, a les 17 h, a Plaça Universitat, Estapé proposarà un passeig pels espais de la ciutat que recorden la manera com s’han abordat malalties que, en diferents moments de la història, han provocat estigma i discriminació fruit de la desinformació, els dogmes i els prejudicis morals. La ruta transcorrerà, entre altres indrets, per Plaça Universitat, per parlar de l’evidència científica i del negacionisme; el carrer Tallers, per reviure l’inici de l’activisme; la Plaça dels Àngels, per posar en valor el mural de Keith Haring, entre altres racons.

    Literatura i escriptura, un protagonisme destacat

    L’escriptor Sebastià Portell serà l’encarregat de dinamitzar una nova edició del Club de Lectura del Centre LGTBI. En aquesta ocasió, Portell proposarà la lectura d’Antes que anochezca, de Reinaldo Arenas, per conèixer el testimoni de l’autor com a dissident castrista i seropositiu; Tallats de lluna, de Maria – Antònia Oliver, una història d’amor que traspassa els límits del gènere, les concepcions caduques de parella i la noció tradicional de salut; i Les Hores, de Michael Cunningham, que relata la vivència seropositiva de l’escriptor Richard Brown.

    A més, per primera vegada, el Centre LGTBI programa dos tallers d’escriptura creativa. El primer, que tindrà lloc els dies 8, 15, 22 i 29 de novembre, i 5 i 13 de desembre, porta per títol Arxiu sexual (im)propi. Des d’una metodologia crítica i queer, Duen Sacchi i Magda De Santo proposaran crear arxius sexuals singulars i experiències d’escriptura a partir de fotografies, coreografies, cartes i històries clíniques. Els hi agafarà el relleu, els dies 21 i 23 de gener, Diego Falconí, qui coordinarà La literatura seropositiva llatinoamericana: corpus i cos, un taller que convidarà a practicar l’escriptura a través de fragments d’obres de Reinaldo Arenas, Fernando Vallejo, Martha Dillon i Luis Negrón.
    D’altra banda, dilluns 16 de desembre, el Centre acollirà la presentació de De vidas y virus. VIH/SIDA en las culturas hispánicas, el nou volum en què Rafael M. Mérida recull com la literatura, les arts i els gèneres audiovisuals han sigut capaços de despertar consciències i acompanyar múltiples activismes.

  • L’exposició prenatal a la contaminació atmosfèrica s’associa a canvis en el cervell infantil relacionats amb trastorns de comportament

    Al llarg de les últimes dècades, diverses recerques científiques han estudiat l’impacte de la contaminació atmosfèrica sobre les capacitats cognitives infantils. Tot i això, els estudis sobre els canvis que podria provocar en el cervell en creixement encara son escassos. Ara, una recerca liderada per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per ”la Caixa”, revela un vincle entre la contaminació atmosfèrica i modificacions en el cos callós, una zona del cervell l’alteració del qual es relaciona amb trastorns del neurodesenvolupament com el de Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH) i el de l’Espectre Autista (TEA). L’estudi s’ha publicat en el marc del projecte BREATHE, les troballes prèvies del qual ja apuntaven a l’existència d’efectes perjudicials de la contaminació de l’aire sobre les funcions cognitives de nens i nenes en edat escolar i també a canvis funcionals en aquest òrgan.

    En aquesta ocasió, les i els investigadors van examinar la relació entre l’exposició prenatal a les partícules fines (PM2,5), presents en aires urbans, i la grandària del cos callós en la infància. Per a això, van comptar amb la participació de 186 nens pertanyents a quaranta escoles de Barcelona. La quantitat de partícules PM2,5 a la qual s’exposava cada mare durant l’embaràs i el seu fill o filla es va calcular gràcies a dades del projecte ESCAPE (European Study of Cohorts for Air Pollution Effects) i a l’historial de residència de cada nen o nena. D’altra banda, la informació sobre l’anatomia cerebral de les i els nens es va obtenir a través de ressonàncies magnètiques i les dades sobre el seu comportament es van extreure de qüestionaris emplenats per mares i pares, així com per professorat. Tal com explica la primera autora de l’article, publicat a Environmental Research, Marion Mortamais, es van centrar en l’exposició durant l’embaràs perquè “es tracta de l’època en la qual les estructures cerebrals s’estan formant, i els danys provocats per l’exposició a alts nivells de contaminació podrien ser permanents”. Segons Jesús Pujol, director de recerca de la Unitat de Ressonància Magnètica de l’Hospital del Mar, investigador de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) i responsable de realitzar les ressonàncies magnètiques, “conèixer els danys cerebrals causats durant l’etapa prenatal podria ser molt útil a l’hora de predir i tractar problemes conductuals que normalment es diagnostiquen més
    tard, en la infància”.

    D’acord amb els resultats de l’estudi, l’exposició prenatal a les partícules fines, especialment durant l’últim trimestre de l’embaràs, pot induir canvis estructurals en el cos callós observables en nens de 8 i 12 anys. Concretament, un augment de 7 μg/m3 en els nivells d’aquestes partícules es va associar amb una reducció de gairebé el 5% del volum mitjà del cos callós.

    “Els nostres resultats són preocupants per diverses raons”, comenta Jordi Sunyer, líder de la recerca i cap del programa d’Infància i Medi ambient de ISGlobal. “En primer lloc, perquè provenen de casos d’exposició prenatal crònica a nivells de PM2,5 que no excedeixen el valor límit establert per la Unió Europea (25 μg/m3). En segon lloc perquè, tot i que no es tracta d’una alteració específica d’aquests trastorns, la reducció del volum del cos callós és una característica comuna del TDAH i del TEA. Finalment”, afegeix l’investigador, “els nens i nenes amb el volum del cos callós reduït en un 5% van mostrar uns nivells d’hiperactivitat més alts”.

  • Incrementar les ràtios d’infermeres i el reconeixement de l’especialitat, petició de l’AIFiCC als partits polítics que es presenten a les eleccions

    L’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFICC) demana als partits polítics que es presenten a les eleccions del 10N que apostin pel reconeixement de la infermera familiar i comunitària, i que les seves polítiques en salut valorin l’aportació de les infermeres d’atenció primària en el sistema nacional de salut.

    Amb la campanya electoral, l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC) fa una crida als partits que concorren a les eleccions perquè introdueixin en les seves polítiques de salut alguns temes que els preocupen especialment:

    • L’especialitat d’Infermeria Familiar i Comunitària. És important que totes les infermeres que treballen en l’atenció primària siguin especialistes: via excepcional, via EIR o via experiència (per a les que fa temps que treballen i que no poden, ni podran, presentar-se a la via excepcional). En aquest sentit, des AIFICC reclamen la convocatòria ja de la prova excepcional, que fa 8 anys que està pendent d’executar-se.
    • Ràtios de les infermeres per habitant. L’Associació assegura que cal incrementar el nombre d’infermeres per habitants, ja que estem entre les ràtios més  i baixes d’Europa. Espanya té 5.3 infermeres per cada 1.000 habitants, mentre que la mitjana a Europa és de 9 infermeres per cada 1.000 habitants.
    • Lideratge. Des de l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària destaquen la necessitat d’apostar de forma clara per les infermeres a les adreces i llocs de decisió. En aquest sentit, des AIFiCC recorden que, a Catalunya, menys del 10% dels equips de primària estan dirigits per infermeres.
    • La prescripció infermera. Demanen una revisió i ampliació del Decret del 22 d’octubre de 2018, perquè ofereixi una veritable seguretat jurídica a les infermeres, i desplegar en la seva totalitat les normatives que permetin desenvolupar al màxim les capacitats de prescripció per part de les infermeres.

  • El Fòrum de Diàleg Professional presenta 185 polítiques per a professionals de salut de Catalunya

    En la tercera trobada del Fòrum de Diàleg Professional s’ha conclós el primer full de ruta de polítiques de professionals de salut de Catalunya. El resultat han estat 17 reptes professionals de present i futur, 46 línies de treball prioritzades i 185 accions definides per donar resposta als reptes de salut de Catalunya ens els pròxims quatre anys. En aquesta trobada, com ja és costum, han participat representants de 80 entitats de la salut i agents del sector de la salut, des de col·legis professionals, agrupacions de pacients, societats científiques, organitzacions sanitàries i docents, sindicats i representants del Departament. Entitats que durant els darrers mesos han estat treballant per definir aquestes mesures.

    La consellera Alba Vergés, que ha assistit a la reunió, ha posat l’accent en la voluntat de Departament de Salut d’enfortir el paper de l’atenció primària i salut comunitària com a eix vertebrador del sistema de salut. Al respecte, Vergés ha remarcat que, «els acords que s’han pres al Fòrum implicaran redefinir i reordenar dels rols de totes les seves professions sanitàries, com els rols que cal que pivotin entre metges i infermeres per donar resposta a les necessitats de la ciutadania». En aquest sentit, Vergés ha destacat que «les infermeres han de tenir un paper clau en la promoció de la salut i en el seguiment de persones amb patologies cròniques» i els metges «han de tenir un gran pes en el diagnòstic i el seguiment de persones amb una patologia crònica que no estan estables».

    Des del Departament de Salut han volgut assenyalar com un altre focus rellevant que el full de ruta posa l’accent en la formació, «on sobretot se centra en treballar per l’adquisició de valors, tant professionals com humanístics, dels programes de grau que condueixen a professions sanitàries». Aquesta decisió pot ser de gran importància perquè pot canviar el mecanisme d’admissió a graus sanitaris. Del Fòrum va sortir la idea de valorar la «possible implantació d’una prova d’aptitud personal, que aplicarien els centres formatius i que serviria per seleccionar les i els estudiants amb un perfil de valors més humanístics en l’admissió a aquests graus sanitaris». En aquest sentit, la consellera va afirmar que la decisió ve per voler «uns professionals que tinguin coneixements però també valors humans, i aquesta prova ens possibilitarà poder-los conèixer més profundament».

    Amb aquesta tercera trobada plenària el Fòrum ha volgut definir les accions per abordar les necessitats de professionals de salut a Catalunya a partir dels 17 reptes als quals s’havia arribat ja al mes de març després de sis mesos de treball i diagnòstic.

    Per exemple, si el primer repte el mes de març parlava de «definir els principals rols de les professions», ara han arribat a la conclusió que «aquests rols hauran de ser coherents amb les competències pròpies de cada professió, amb les necessitats de la ciutadania, amb la cartera de serveis de cada àmbit assistencial i amb els nous models d’atenció i el treball multidisciplinari».

    El cinquè repte parlava d’»adequar la planificació i el contingut de la formació de grau de les professions sanitàries a la progressió del coneixement cientificotècnic, els rols professionals necessaris i el treball multidisciplinari que es dona en els centres i equips assistencials». Des del Fòrum de Diàleg Professional responen per què cal fer-ho i argumenten que «els canvis que està experimentant el nostre sistema sanitari han posat de manifest la necessitat d’actualitzar els coneixements que adquireixen els futurs professionals de la salut. És per això que cal identificar aquelles competències o habilitats que avui en dia són necessàries per exercir amb excel·lència la professió, però que no estan suficientment presents en els itineraris formatius dels estudiants de grau o postgrau».

    El dotzè repte parla d’»establir les principals estratègies per captar i retenir el talent professional, especialment aquell que s’ha format en el nostre territori, en coherència amb els valors socials i professionals i els principis del model sanitari català». Sobre això, les principals línies de treball identificades i consensuades pel grup de treball són, per una banda, mesures dirigides a complir les expectatives del professional sobre el seu lloc de treball i el seu desenvolupament professional i, per una altra, mesures dirigides a actuar sobre els factors d’atracció i retenció de professionals.

    Dins el primer bloc inclouen millorar el reconeixement salarial i no salarial, dedicació parcial a tasques no assistencials com ara recerca, docència, innovació i projectes i millorar el clima en la institució i en l’equip de treball i tenir conciliació personal i familiar i flexibilitat laboral. Dins el segon bloc parlen de millorar l’estabilitat laboral, incentivar la permanència en el centre formador, fomentar la possibilitat de pertànyer a un centre de referència, mitjançant xarxes de cooperació o aliances entre centres, fonamentades en el principi de responsabilitat i reconèixer la especificitat de llocs de treball de difícil cobertura. El per què? L’anàlisi que han fet entén que «el professional sanitari no només té un coneixement imprescindible per a la millora continuada dels serveis que presenten les entitats, sinó que a més, quasi com a part integrant de la seva raó de ser professional, té tendència a cercar vies de participació en la gestió quotidiana. Assegurar que les entitats puguin reaprofitar el coneixement que generen dia a dia els seus professionals és positius per als centres, al mateix temps que aquests veuen reforçada la seva participació i satisfacció professional. També cal tendir a implementar un model de col·laboració territorial entre centres, que garanteixi l’equitat territorial en l’assistència sanitària pública i que, alhora, mantingui els professionals vinculats a una xarxa investigadora, de recerca i docent, atractiva de cara al desenvolupament de la carrera professional, sigui des d’on sigui que es desenvolupi».