Just Deploy It!

Autor: Redacció

  • El nombre de casos que es produeixen a l’any per ictus i la seva mortalitat s’incrementarà més d’un 35% en els pròxims 15 anys

    Avui, 29 d’octubre, es commemora el Dia Mundial de l’Ictus, una malaltia cerebrovascular que constitueix la primera causa de discapacitat adquirida en l’adult i la segona de demència després de la malaltia d’Alzheimer. Segons dades de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN), cada any, unes 120.000 persones pateixen un ictus a Espanya i es preveu que aquesta xifra s’incrementi un 35% en 2035 degut, en gran part, a l’augment de l’esperança de vida de la població.

    L’ictus és, a més, la primera causa de mortalitat en la dona i la tercera en l’home al nostre país. Actualment, a Espanya, cada any, moren unes 27.000 persones a causa de l’ictus, una xifra que també es preveu que s’incrementi un 39% en 2035.

    Però també, s’estima que dos de cada tres persones que sobreviuen a un ictus presenten algun tipus de seqüela, en molts casos discapacitants. Segons dades de l’Atles d’Ictus a Espanya 2019, elaborat pel Grup d’Estudi de Malalties Cerebrovasculars de la SEN juntament amb Bristol Myers Squibb i Pfizer, el 59% dels pacients que han tingut un ictus tenen problemes per a realitzar les seves activitats quotidianes, més d’un 62% tenen problemes de mobilitat, un 64% sofreixen dolor i malestar i un 36% percep el seu estat de salutació com a dolent o molt dolent.

    «Segons dades de l’Atles Nacional de l’Ictus, actualment més de 650.000 espanyols s’han vist afectats per un ictus i d’elles uns 350.000 presenten alguna limitació en la seva capacitat funcional com a conseqüència d’aquest. I si comparem les seqüeles d’aquesta malaltia amb les d’altres malalties cròniques, les persones que han patit un ictus tenen una pitjor percepció del seu estat de salut, presenten un major risc de problemes mentals i es veuen més afectats en les diferents dimensions de la qualitat de vida, especialment en aquelles referents a la mobilitat, la realització d’activitats quotidianes i en la sensació de dolor o malestar», comenta la Dra. María Alonso de Leciñana, Coordinadora del Grup d’Estudi de Malalties Cerebrovasculars de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN).

    Dos de cada tres persones que han patit un ictus a Espanya tenen més de 65 anys. I són precisament aquest grup de pacients els que presenten amb major freqüència dificultats per a realitzar activitats bàsiques de la vida diària després de l’ictus. El 44% de les persones majors de 65 anys que han sofert un ictus té dificultats per a dutxar-se o banyar-se sense ajuda i el 56% per a fer tasques domèstiques lleugeres. Uns percentatges que gairebé dupliquen als d’altres malalties cròniques, tumors, o accidents. Així mateix, l’ictus s’associa a major discapacitat en les dones.

    «No obstant això, encara que l’edat és un factor de risc important, l’ictus no sols afecta les persones majors. En les últimes dues dècades han augmentat un 25% el nombre de casos entre persones en edats compreses entre els 20 i 64 anys i un 0,5% dels casos es donen en persones menors de 20 anys», destaca la Dra. María Alonso de Leciñana.

    A Espanya, el cost total mitjà per pacient que ha sofert un ictus és de 27.711 € a l’any, dels quals el 67% correspondrien a costos directes no sanitaris, el 31% a costos directes sanitaris i el 2% restant a costos indirectes. El cost total dels nous casos d’ictus a Espanya suposaria cada any 1.989 milions d’euros, sent gran part d’aquestes despeses assumides per la família. Només el 10% dels pacients amb discapacitat per ictus reben alguna prestació econòmica.

    «El que sembla clar és que, a pesar que en els últims anys ha disminuït la mortalitat i també la incidència d’ictus gràcies a la prevenció, detecció precoç i millora de l’atenció neurològica especialitzada amb el desenvolupament de les Unitats d’Ictus, l’augment de l’esperança de vida i les previsions d’envelliment de la població farà que les xifres d’afectats tornin a augmentar. Això justifica la necessitat d’optimitzar l’assignació de recursos per a la prevenció, el tractament i la rehabilitació dels pacients amb ictus, per a reduir l’impacte d’aquesta malaltia», assenyala la Dra. María Alonso de Leciñana.

    I és que, la prevenció dels factors de risc modificables d’aquesta malaltia i el tractament d’aquests, és la mesura més efectiva per a la reducció de nous casos. Ja que almenys un 80% dels casos d’ictus, o fins i tot un 90%, podrien evitar-se eliminant el consum de tabac i alcohol, portant una dieta adequada, realitzant exercici físic, evitant el sedentarisme i l’obesitat, o amb un tractament i seguiment adequat de malalties com a hipertensió arterial, diabetis, hipercolesterolèmia, fibril·lació auricular o altres malalties vasculars.

  • Barcelona prohibeix obrir nous locals de joc i apostes per preservar la salut de la ciutadania i evitar addiccions

    L’Ajuntament de Barcelona vol posar ordre als locals de joc i apostes de la ciutat per preservar la salut de la ciutadania i evitar els problemes que poden generar. Aquesta és una nova línia de treball específic que s’ha engegat des de la regidoria d’Envelliment, Salut i Cures i l’àrea d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat per fer front a les addiccions a les xarxes, a les pantalles i el joc patològic, tenint en compte l’impacte negatiu i les conseqüències socials que tenen en la població, especialment entre les persones més joves.

    Per fer efectiva la intervenció en aquest àmbit i treballar la prevenció al trastorn patològic a causa del joc, una mesura clau és la limitació i ordenació dels establiments de joc on es realitzen apostes a la ciutat. Per aquest motiu, la Comissió de Govern ha suspès per un any l’admissió de comunicats de noves activitats de concurrència pública per obrir establiments de jocs d’atzar, salons de joc, apostes, bingos i casinos. La suspensió afecta igualment l’atorgament de llicències i admissió de comunicats per fer obres destinades a l’obertura o ampliació d’aquests tipus de locals.

    La suspensió de comunicats i llicències aprovada ara va vol blindar tot l’àmbit de la ciutat on ara per ara no hi ha regulació en aquest àmbit, per evitar que s’hi ubiquin nous negocis vinculats al joc i les apostes. Actualment, a Barcelona hi ha un total de 53 locals dedicats als jocs d’atzar: 35 salons de joc, 17 bingos i 1 casino.

    Ara, el Govern municipal inicia la redacció d’un pla especial urbanístic –un pla d’usos– que regularà la implantació d’establiments. En essència, amb la redacció del document es proposarà un decreixement del nombre d’establiments actual –quan en tanqui un no se’n podrà obrir cap altre–, i s’evitarà que n’hi hagi a prop d’equipaments sensibles com ara els centres docents i sanitaris. Tot plegat, amb la voluntat de disposar d’una normativa que, a través de les eines i competències urbanístiques de què disposa el consistori, posi la prioritat en la defensa de la salut de les persones.

    Més mesures

    La suspensió de llicències i comunicats, però, no és l’única mesura que s’ha pres per mirar de limitar la proliferació de les cases d’apostes i el joc a través d’Internet dins de la ciutat de Barcelona. La Comissió de Govern municipal ha aprovat també impedir l’accés i la connexió a les pàgines de joc on-line des de totes les dependències municipals i en aquelles en què el consistori té un pes específic compartit amb d’altres administracions. A més, exigir en els contractes i les convocatòries de subvencions anuals clàusules específiques perquè les entitats i les empreses que hi participin disposin de plans o mesures per combatre les addicions que poden comportar riscos per a la salut i pèrdua de professionalització dels treballadors i treballadores. Entre les mesures s’inclouran la inhibició de la connexió a pàgines de cases de joc on-line o bé mesures de sensibilització per a la prevenció a les addicions, entre d’altres.

    Un altre punt és reforçar i generar sistemes d’informació propis per a una anàlisi més acurada dels impactes en salut del joc patològic i l’addicció a les pantalles; crear programes de prevenció dirigits específicament a totes les escoles i que interpel·li el conjunt de la comunitat educativa: infants, adolescents i pares i mares; i prohibir la publicitat i/o el patrocini d’aquest tipus de negocis en la xarxa de Transport Metropolitans de Barcelona (TMB), la via pública o bé les activitats que es puguin desenvolupar a la ciutat.

    Les mesures que ha decidit prendre l’Ajuntament de Barcelona van acompanyades igualment d’una exigència clara i explícita a la resta d’administracions públiques que disposen de les eines legislatives necessàries perquè limitin la publicitat del joc. Davant la proliferació sense control d’aquest tipus d’anuncis durant els últims anys, íntimament vinculats moltes vegades amb l’emissió d’espectacles esportius, el consistori demana específicament que la publicitat del joc tingui el mateix tractament que l’alcohol i el tabac i que, per tant, es prohibeixi en horaris de protecció infantil a la ràdio i a la televisió.

    Un problema de salut

    El joc patològic o trastorn del joc és un problema de salut reconegut per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i recollit en la Classificació Internacional de Malalties des de l’any 1992. De fet, la literatura científica assegura que és un problema emergent de salut pública a nivell global que, en els darrers 20 anys, ha augmentat la seva prevalença de la mà d’un increment dels diferents tipus de joc d’atzar, especialment entre els joves.

    Els primers indicadors específics sobre aquesta problemàtica s’han començat a recollir en dues enquestes que elabora el Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social: l’enquesta EDADES sobre alcohol i altres drogues al conjunt de la població i l’ESTUDES, que se centra específicament en joves d’entre 14 i 18 anys. Segons aquests estudis, un 60,2% de la població espanyola entre 15 i 64 anys va jugar a jocs amb diners durant l’any 2017, ja fos presencialment (59,5%) o bé on-line (3,5%). Més concretament, el 0,4% de la població entre aquestes franges d’edat va desenvolupar un joc problemàtic (el 0,8% en el cas dels homes i un 0,1% en el cas de les dones), la qual cosa equival a unes 20.000 persones en el cas de Catalunya.

    Pel que fa a les dades de l’última enquesta ESTUDES, amb xifres del 2016, destaca el fet que el joc en línia és més freqüent entre els joves, amb una important diferència per sexes. En concret, el 6,4% de la població entre 14 i 18 anys afirma que juga diners a través d’Internet (un 10,2% en el cas del nois i un 2,5% en les noies). Aquesta taxa d’apostar diners s’amplia fins al 13,6% en jocs fora d’Internet (21,6% de nois i 5,4% de noies). Així doncs, els homes joves són els que es troben en una posició de major risc de desenvolupar un trastorn del joc, atès que aquesta problemàtica és entre dues i quatre vegades més freqüent entre joves de 12 a 17 anys que entre la població adulta.

    Hi ha altres indicadors que demostren un increment del nombre de persones jugadores durant els últims anys. Concretament, segons les dades de la Direcció General d’Ordenació del Joc, que pertany al Ministeri d’Hisenda, el nombre de persones registrades per jugar on-line a l’Estat ha augmentat exponencialment en passar de 637.000 persones l’any 2013 fins a les 1,47 milions de persones registrades l’any passat. Això és compatible amb el fet que el percentatge del 3,5% de jugadors on-line que recull l’enquesta ESTUDES l’any 2017 era del 2,7% tan sols dos anys abans, el 2015, que és el primer any amb dades d’aquest fenomen.

    El desenvolupament d’un trastorn del joc comporta una major probabilitat de desenvolupar quadres psicopatològics com ara depressió i ansietat, així com també consum de substàncies (tabac, alcohol i altres drogues), i especialment en edats adultes es relaciona amb problemes econòmics i interpersonals, tant familiars com laborals. De fet, aquest tipus de patologia comparteix moltes característiques amb les addicions a substàncies psicoactives, tant a nivell molecular, com neuronal i de comportament i, per aquest motiu, és àmpliament reconegut com un trastorn de salut mental.

    Des de l’Ajuntament amb dades científiques defineixen com a possible joc problemàtic aquella persona que es reconeix en tres dels següents símptomes i com a possible trastorn del joc la que es reconeix en quatre o més:

    1. Necessita jugar una quantitat cada vegada més gran de diners per aconseguir l’emoció desitjada.
    2. Es mostra inquiet o irritable quan intenta reduir o deixar de jugar.
    3. Ha fet diversos esforços sense èxit per controlar, reduir o deixar de jugar.
    4. Mostra una gran preocupació pel joc (pensaments persistents de reviure els jocs d’experiències passades, planificació de la propera jugada o pensaments reiterats de maneres de guanyar diners per poder tornar a jugar).
    5. Utilització del joc com a via d’escapament dels problemes o d’alleugeriment del malestar emocional.
    6. Intents repetits mitjançant el joc de recuperar els diners perduts.
    7. Tractar d’ocultar el grau d’afectació i implicació en el joc amb familiars, terapeutes o altres persones.
    8. Posa en risc o ha perdut relacions interpersonals significatives, de treball i d’oportunitats educatives o professionals a causa del joc.
    9. Compta amb els altres perquè li donin diners per alleujar la seva situació financera desesperada provocada pel joc.

  • El Sistema d’Emergències Mèdiques ha atès 593 persones la darrera setmana durant les mobilitzacions a partir de la sentència

    La darrera setmana, el SEM ha fet un total de 593 assistències sanitàries arreu de Catalunya, amb motiu de les concentracions, manifestacions i aldarulls que s’han produït. El tipus de lesions que s’han atès han estat principalment traumatismes. El 95% de les lesions han estat de causa traumàtica, com contusions a les extremitats, lesions oculars, ferides obertes i incises i politraumatismes en general.

    Del total de persones ateses, 172 han requerit trasllat sanitari del SEM per a la realització de proves diagnòstiques, com ara una radiografia o TAC, i la posterior valoració per un especialista, que en ocasions ha suposat l’ingrés hospitalari del pacient. El SEM ha atès a 4 persones en estat greu i 51 en estat menys greu.

    Per tal de fer front tant a les assistències sanitàries resultants de les marxes, manifestacions i aldarulls que s’han produït, així com als serveis ordinaris que es continuaven produint arreu del país, el SEM s’ha reforçat amb 122 unitats i 268 professionals més la darrera setmana, des del 14 fins el 20 d’octubre, ambdós inclosos. El dia que hi va haver més reforç d’efectius va ser el divendres, jornada de vaga general, amb 34 ambulàncies i 1 helicòpter medicalitzat que es va sumar als 4 ja existents, i amb un total de 79 professionals addicionals.

    La planificació d’aquests recursos extraordinaris ha fet possible que el SEM hagi pogut estar present simultàniament fins en 14 focus diferents arreu del país.

    Així, el SEM ha fet front a una situació d’Incident de Múltiples Víctimes (IMV) sostinguda en el temps i amb simultaneïtat d’escenaris arreu de Catalunya, fet que no s’havia produït fins al moment, el que suposa un esforç extraordinari i un repte organitzatiu, logístic i operatiu de primer nivell, segons declaren en un comunicat.

    A banda del reforç de les unitats del SEM a peu de carrer, s’ha reforçat de manera important la Unitat de Coordinació Operativa (UCO), l’equip que coordina les ambulàncies que estan fent les assistències sanitàries in situ. La UCO sap en tot moment la geoposició de les unitats, quines són les zones d’alt risc i està en contacte permanent amb el Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT) així com amb la resta d’unitats SEM, per poder donar resposta a qualsevol emergència.

    En el mateix comunicat, expliquen que gràcies al treball en equip el SEM s’ha adaptat a les diferents situacions donant la millor resposta i amb la seguretat que requereix el desenvolupament de la seva tasca. A més, demostren estar «orgullosos de tots els professionals que han dut a terme la seva tasca amb un nivell de qualitat altíssim, tant tècnic com humà, i una vocació de servei digna dels millors exemples».

    Salut parla sobre la presència de cossos policials a centres sanitaris

    Per la seva banda, el Departament de Salut ha emès un comunicat arran d’algunes informacions sobre la presència de cossos policials als serveis d’urgències dels centres de la xarxa sanitària pública. En l’escrit, el Departament de Salut ha informat sobre la legalitat que hi ha darrera això:

    • Tothom que necessiti una atenció mèdica té dret a ser atès en un servei d’urgències, ja sigui hospitalari o d’atenció primària. En aquests serveis i dispositius se li garantirà una atenció de qualitat i segura.
    • La protecció del dret a la intimitat de les persones ateses és un dels pilars del nostre sistema sanitari i, com a sistema, el defensarem davant de totes les instàncies. El dret a la intimitat és un dret fonamental recollit a la legislació.
    • De manera general, els cossos i forces de seguretat no poden realitzar cap actuació en un centre sanitari que pugui vulnerar el dret a la intimitat i confidencialitat de les persones que s’hi atenen. Això inclou, fins i tot, la seva simple presència si no tenen una resolució judicial.
    • L’accés dels cossos i forces de seguretat als dispositius sanitaris no pot vulnerar injustificadament el dret a la intimitat dels pacients ni suposar un obstacle pel normal desenvolupament de l’activitat sanitària. Si això es dona no és admissible la presència de cossos i forces de seguretat en un centre sanitari.
    • Els cossos i forces de seguretat només poden accedir a dades de tipus clínic-assistencial quan actuïn com a policia judicial i estiguin en disposició de la pertinent resolució judicial.

    Pel que fa a aquests darrers dies, el Departament de Salut ha afirmat tenir constància oficial d’un sol cas en què la policia ha accedit a un servei d’Urgències. Va ser el passat 15 d’octubre a l’Hospital de Santa Tecla de Tarragona, en el context d’una càrrega policial. Expliquen a més que aquest va ser un motiu pel qual el gerent de la regió sanitària del Camp de Tarragona ja ha fet arribar una carta a la subdelegació del Govern de l’Estat a Tarragona, demanant explicacions i expressant el seu malestar. D’altra banda, Salut no té constància que s’hagi produït cap detenció de persones mentre estaven sent ateses en un dispositiu de la xarxa d’hospitals públics o just després.

    Les atencions dia a dia: traumatismes cranioencefàlics i lesions oculars entre els més greus

    El SEM ha facilitat en un comunicat un Resum de les atencions sanitàries arrel de les concentracions en protesta per la sentència del procés. Us les traslladem dia a dia de la mateixa manera que ho han fet des del servei:

    Dilluns, 14 d’octubre 2019

    Al llarg del dia, el SEM va realitzar un total de 131 assistències sanitàries (26 Mossos d’Esquadra i 11 Policia Nacional, tots ells alta in situ).

    D’aquestes,

    115 a la Terminal 1 de l’aeroport d’El Prat (91 altes in situ i 24 trasllats a centres sanitaris, un d’ells lesionat ocular traslladat a l’hospital de Bellvitge)
    8 a Barcelona (7 altes in situ i 1 trasllat sanitari)
    4 a Maçanet de la Selva (altes in situ)
    3 a Lleida (1 alta in situ i 2 trasllats sanitaris)
    1 a Reus (alta in situ).

    Dimarts, 15 d’octubre 2019

    Al llarg del dia, el SEM va atendre 125 persones (52 Mossos i 13 Policia Nacional). D’aquestes,

    14 assistències a Gurb (13 altes in situ i 1 trasllat)
    7 assistències a Girona (5 altes in situ i 2 trasllats)
    74 assistències a Barcelona ciutat (66 altes in situ, 8 trasllats)
    11 assistències a Tarragona (6 altes in situ i 5 trasllats)
    2 assistències a Sabadell (1 alta in situ i 1 trasllat)
    15 assistències a Lleida (14 altes in situ i 1 trasllat)
    2 assistències a Mollet (2 altes in situ)

    Cap d’elles revesteix gravetat

    Dimecres, 16 d’octubre 2019

    Al llarg del dia, el SEM va atendre 96 persones (20 Mossos i 10 Policia Nacional) . D’aquestes,

    1 assistència a Sils (trasllat greu)
    9 assistències a Girona (8 altes in situ i 1 trasllat)
    57 assistències a Barcelona ciutat (41 altes in situ i 16 trasllats)
    1 assistència a Sallent (trasllat)
    14 assistències a Manresa (12 altes in situ I 2 trasllats)
    12 assistències a Lleida (8 altes in situ i 4 trasllats)
    2 assistències a Tarragona (2 trasllats, un d’ells per traumatisme cranioencefàlic en estat menys greu a Joan XXIII)

    A banda, els Bombers de Barcelona van atendre una contusió facial que van traslladar a l’Hospital de Sant Pau.

    Dijous, 17 d’octubre 2019

    Al llarg del dia, el SEM va atendre 42 persones (5 Mossos i 1 Policia Nacional). D’aquestes,

    36 assistències a Barcelona – Eixample (16 altes in situ i 20 trasllats)
    5 assistències a Girona (3 altes in situ i 2 trasllat)
    1 assistència a Tarragona (1 trasllat)

    Divendres, 18 d’octubre 2019

    Al llarg del dia, el SEM va atendre 182 persones (8 Mossos i 72 Policia Nacional). D’aquestes,

    1 assistència a Molins de Rei (1 trasllat)
    1 assistència a Montcada i Reixac (1 trasllat)
    1 assistència a Alella (1 trasllat)
    1 assistència a Terrassa (1 trasllat)
    1 assistència a Barcelona C-58 (1 trasllat)
    6 assistències a Lleida (3 altes in situ, 3 trasllats)
    12 assistències a Girona (9 altes in situ, 3 trasllats)
    7 assistències a Tarragona (5 altes in situ, 2 trasllat)
    152 assistències a Barcelona (102 altes in situ, 50 trasllats)

    Dissabte, 19 d’octubre 2019

    Al llarg del dia, el SEM va atendre 14 persones (4 Mossos i 3 Policia Nacional). D’aquestes,

    11 assistències a Barcelona (9 altes in situ i 2 trasllats)
    3 assistències a Girona (3 altes in situ)

    Diumenge, 20 d’octubre 2019

    Al llarg del dia, el SEM va atendre 3 persones (1 Mosso). D’aquestes,

    1 a Argentona (C-60), alta hospitalària.
    2 a Gurb C-25, (2 trasllats)

  • Els serveis mínims de la vaga general del 18 d’octubre garanteixen el 50% del transport públic, l’assistència sanitària i centres educatius oberts

    El Departament de Treball Afers Socials i Famílies ha publicat els serveis mínims que afecten la vaga general convocada pels sindicats Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC) i Intersindical CSC (I-CSC) per a les 24 hores del 18 d’octubre. En els àmbits amb més incidència es garanteix el 50% del transport públic a Barcelona, l’assistència sanitària i que els centres educatius restaran oberts.

    Com en altres convocatòries semblants Treball ha decretat els serveis mínims un cop escoltats, com és preceptiu, els convocants. Com ja hi ha precedents s’ha seguit el mateix esquema que altres cops.

    En els sectors amb més incidència ciutadana els serveis mínims són:

    Pel que fa a l’assistència sanitària el decret fixa que s’haurà de garantir: El normal funcionament del servei d’urgències, tant l’atenció de malalts externs com l’atenció dels malalts ingressats a les unitats d’observació d’urgències, a criteri del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. En aquest sentit es garantirà tant l’atenció de malalts externs com l’atenció dels malalts ingressats a les unitats d’observació d’urgències, a criteri del metge encarregat del malalt.

    El normal funcionament de les unitats especials: unitats de cures intensives, unitats de vigilància intensiva, unitats coronàries, unitats d’hemodiàlisi, neonatologia, parts i tractaments de radioteràpia i quimioteràpia, així com totes aquelles altres que puguin tenir la consideració d’unitats especials d’urgència vital.

    S’han de garantir els tractaments de radioteràpia i quimioteràpia en situacions urgents i de necessitat vital i, en altres situacions, a criteri del facultatiu que atengui el malalt. 4. S’haurà d’atendre l’activitat quirúrgica inajornable derivada de l’atenció urgent i greu a criteri de la direcció mèdica, escoltat el cap de servei, tant pel que fa al preoperatori com al postoperatori.

    Mentre estigui ingressat, tot malalt haurà de ser respectat en el seu dret a ser atès, tant des del punt de vista assistencial, com des del bàsic d’infermeria i hoteler.

    En els centres d’assistència extrahospitalària, es garantirà l’assistència urgent durant l’horari habitual de cada centre. Aquest servei es prestarà amb un 25% de la plantilla, tot i que quan es garanteixi amb un dispositiu assistencial unipersonal s’haurà de considerar aquesta situació com a mínim i es prestarà amb l’assistència normal pròpia dels serveis especials i ordinaris i altres dispositius d’atenció continuada.

    El servei de neteja mantindrà l’activitat normal en les àrees d’alt risc. Tenen aquesta consideració els serveis següents: – Serveis d’urgència – Àrea quirúrgica (quiròfans i avantquiròfans). – Unitat de vigilància intensiva, reanimació (postoperats) i unitats coronàries. – Unitats de grans cremats – Unitats de prematurs – Unitats de diàlisi – Unitats d’asèptics i malalts infecciosos – Sala de parts i paritoris – Àrees de malalts immunodeprimits (trasplantats, hematologia i oncologia) – Laboratori d’urgències – Servei d’esterilització – Cuines i serveis d’alimentació – Sales de necròpsies – Desinfecció terminal (neteja d’habitacions en casos d’alta de malalts en processos infecciosos).

    Ensenyament

    Centres docents públics i privats no universitaris i llars d’infants: Una persona de l’equip directiu per centre de treball, entenent-se com a tal la persona titular de la direcció, del cap d’estudis, de la secretaria o de la coordinació pedagògica del centre. A més del personal esmentat: Per a l’ensenyament infantil i primària (de 3 a 12 anys): 1 docent per cada 6 aules. Per als centres d’educació especial (de 3 a 16 anys): 1 docent per cada 4 aules. Per garantir la seguretat en l’horari de menjador i activitats complementàries: un terç del personal. Per a llars d’infants: un terç de la plantilla.

    Transport públic

    Un altre element destacat és el transport públic, Transport de Rodalies i Regionals de Catalunya operat per Renfe Operadora: garantirà un 33% durant tot el dia.

    El Transport Metropolità de Barcelona, Ferrocarril Metropolità de Barcelona, SA: 50% en hores punta, entenent per hores punta des de les 6:30h a les 9:30h i des de les 17:00 a les 20:00h, i 25% en hores vall. Transports de Barcelona, SA, (autobusos) : 50% en hores punta, entenent per hores punta des de les 6:30h a les 9:30h i des de les 17:00 a les 20:00h, i 25% en hores vall.

    Finalment, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya: 50% en hores punta, entenent per hores punta des de les 6:30h a les 9:30h i des de les 17:00 a les 20:00h, i 25% en hores vall. e) Tram Barcelona: 50% en hores punta, entenent per hores punta des de les 6:30h a les 9:30h i des de les 17:00 a les 20:00h, i 25% en hores vall.

    Es pot consultar el decret en la seva integritat en aquest enllaç.

  • Un de cada tres infants catalans té excés de pes (i aviat en seran més)

    “Malgrat els avenços tecnològics, culturals i socials de les últimes dècades, hem perdut de vista aquest fet fonamental: si els infants mengen malament, viuen malament”, explica Henrietta Fore, directora executiva d’Unicef. “Milions d’infants subsisteixen amb una dieta poc saludable perquè simplement no tenen una opció millor. La manera que entenem i responem a la malnutrició ha de canviar: no es tracta només d’aconseguir que els infants mengin suficient; es tracta sobretot d’aconseguir que mengin els aliments adequats. Aquest és el desafiament de tots avui en dia”.

    Al món encara hi ha 149 milions de nens i nenes amb desnutrició crònica, 50 que pateixen emaciació (aprimament patològic) i 340 que passen gana oculta (mancança de vitamines i minerals essencials a la dieta). I gairebé 2 de cada 3 infants d’entre sis mesos i dos anys no reben aliments adequats, situació que perjudica el seu desenvolupament cerebral, interfereix en la seva capacitat d’aprenentatge, debilita el seu sistema immunitari i augmenta el risc d’infeccions i, en molts casos, de mort. Aquestes és una de les crues realitats que retrata L’Estat Mundial de la Infància 2019: Infants, alimentació i nutrició, que Unicef presenta amb motiu (aquest dimecres 16) del Dia Mundial de l’Alimentació. Amb tot, la xifra de la desnutrició infantil al món ha disminuït: l’any 2000 era de 198 milions.

    Hi ha, però, un altre contingent d’infants que no reben els aliments adequats. Segons l’organisme de Nacions Unides, hi ha 40 milions d’infants de menys de 5 anys que tenen sobrepès o són obesos. La major part són del primer món, però el sobrepès creix a tota arreu, fins i tot a l’Àfrica. En el cas d’Espanya, Unicef Comitè Espanyol juntament amb la Fundació Gasol publiquen un altre informe, Malnutrició, obesitat infantil i drets de la infància a Espanya, en el qual situen el percentatge d’infants i joves d’entre 8 i 16 anys amb excés de pes en el 34,9% (20,7% sobrepès i 14,2% obesos). En un llistat dels 41 països membres de l’OCDE i la UE, Espanya se situa en la desena posició pel que fa a percentatge d’infants amb massa pes. El rànquing el lideren, per aquest ordre, Estats Units i Nova Zelanda, i el tanquen Lituània, Estònia i Japó.

    Trastorns metabòlics i d’autoestima

    A Catalunya, segons dades de l’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA 2017-18), un 31,2% de nens i nenes de 0 a 17 anys tenen excés de pes, dels quals 20,3% pateixen sobrepès i el 10,9% obesitat. D’altra banda, d’acord amb l’Enquesta Nacional de Salut a Espanya (ENSE 2017), Catalunya ocupa el 8è lloc entre les Comunitats Autònomes pel que fa al percentatge d’infants i adolescents amb sobrepès i obesitat. Segons Quima Oliver, coordinadora d’Unicef Comitè Catalunya, “la forma més eficaç de revertir l’obesitat infantil és la prevenció. Aquí hi intervenen les famílies, l’àmbit educatiu, el sanitari i per suposat les decisions polítiques i econòmiques que han de tenir la infància en el centre”.

    “Les xifres són preocupants. Que els nostres infants i adolescents tinguin una alimentació no adequada implica riscos per a la seva salut” diu Javier Martos, director executiu d’Unicef Comitè Espanyol. “I no es tracta només de la salut física dels infants: l’obesitat es relaciona també amb un pitjor rendiment escolar i augmenta les possibilitats de patir trastorns d’autoestima”. L’excés de pes a edats primerenques pot dur a desenvolupar diabetis tipus 2 i altres trastorns metabòlics, a més de ser la causa de l’aparició de problemes de salut mental, com la depressió.

    Per lluitar contra la situació i prevenir l’obesitat infantil, Unicef i la Fundació Gasol proposen una sèrie de recomanacions que inclouen la sensibilització dels infants i les seves famílies, construir entorns d’alimentació sans i justos, establir un etiquetatge fàcilment llegible en els productes que informi de la seva qualitat nutricional, respectar les hores de son adequades a cada edat i fer dels entorns escolars indrets més sans. Això vol dir que s’hi faci més exercici físic, que el menjar sigui més saludable i respectar les hores de son adequades segons l’edat i que “es limiti la venda i publicitat de productes nocius en les proximitats de les escoles i els esbarjos”.

    Una beguda ensucrada al dia

    L’informe adverteix que, a mesura que els infants creixen, la seva exposició als aliments poc saludables és alarmant, a causa en gran mesura de la publicitat i la comercialització inadequada, l’abundància d’aliments ultra processats tant a les ciutats com a les zones remotes, i l’augment de l’accés al menjar ràpid i a les begudes altament edulcorades. Per exemple, s’hi diu que el 42% dels adolescents que assisteixen a l’escola en els països d’ingressos mitjans i alts consumeixen begudes gasoses ensucrades com a mínim un cop al dia i el 46% ingereix menjar ràpid com a mínim un cop per setmana. Aquestes taxes creixen al 62% i al 49%, respectivament, en el cas dels adolescents dels països d’alts ingressos.

    Un altre aspecte que senyala l’estudi és que, en l’àmbit escolar, es detecta un percentatge més elevat  d’alumnes obesos a les escoles situades en barris amb més pobresa (les famílies amb menys recursos tendeixen a comprar aliments més barats i, per tant, de pitjor qualitat), però paradoxalment el percentatge cau en aquells entorns de més extrema pobresa. L’informe apunta que una de les causes podria ser que molts dels infants d’aquell barri gaudeixen de beques de menjador.

    En conseqüència, els nivells de sobrepès i obesitat a la infància i l’adolescència estan augmentant a tot el món. Entre el 2000 i el 2016, la proporció d’infants d’entre 5 i 19 anys amb sobrepès es va duplicar, passant d’1 de cada 10 a gairebé 1 de cada 5. Hi ha 10 vegades més nenes i 12 vegades més nens d’aquest grup que pateixen obesitat avui que l’any 1975.

  • La Plataforma per la Llengua denuncia un increment de casos de discriminació lingüística a pacients en centres de salut catalans, que «són sistemàtiques i no s’investiguen»

    La Plataforma per la Llengua ha volgut fer arribar als mitjans a través d’una nota de premsa titulada «Crisi a la sanitat pública» unes situacions de discriminació lingüística que cada cop estan anant a més. La Plataforma demana així al Departament de Salut hi posi remei i adopti un protocol contra les discriminacions lingüístiques que prevegi la provisió de cursos de català obligatoris per a tots els facultatius.

    Aquesta demanda i aquest posicionament públic arriba després de constatar un augment notable de les discriminacions lingüístiques en l’àmbit de la salut. Les denúncies que l’entitat rep per part d’usuaris que han patit alguna discriminació o vexació per haver-se dirigit en català al personal sanitari ja arriben a 20 només durant aquest any 2019.

    Entre els casos que han recopilat, exposen un que va fer sonar les alarmes a les xarxes socials fa relativament poc. El 18 de setembre una mare va acompanyar la seva filla, amb discapacitat psíquica, al CAP de les Corts. L’afectada, en una carta pública, exposa que “la meva filla li intenta explicar què li passa, però no l’entén. Jo li dic que és discapacitada psíquica però de seguida em talla i vol que parlem en espanyol. Li recordo la discapacitat i li dic que ella només parla en català”. Pel que explica, aleshores, la metgessa va contestar que ella està fent aquí la residència pagada pel “Ministerio de España” i que, si vol la visita en espanyol o en anglès pot triar, però que el català no el domina.

    La dona diu que “la visita va ser lamentable, si hagués estat per mi m’hauria aixecat i hauria marxat, però al ser la meva filla la que ho estava patint vaig anar fent un mig a mig (català amb ella i traducció a la senyora)”. La queixa d’aquesta pacient a l’ICS encara no ha rebut resposta.

    Des de Plataforma per la Llengua defensen que «l’existència de personal incapaç de parlar i fins i tot d’entendre el català crea situacions de discriminació i de denegació de l’atenció, a part d’inhibir els ciutadans que volen exercir el seu dret de parlar en català». Així, troben «indispensable que el Govern de la Generalitat i l’Administració vetllin perquè els hospitals compleixin escrupolosament la legislació que protegeix els drets lingüístic dels ciutadans». Creuen que la norma escrita no és suficient si «posteriorment no existeixen mecanismes de supervisió i de correcció que evitin els abusos».

    El dret d’opció lingüística suposa que els ciutadans poden adreçar-se a l’Administració en la llengua oficial que desitgin sense que se’ls pugui denegar el servei. Els ciutadans també tenen dret que els treballadors públics de la Generalitat els parlin en la mateixa llengua.

    Agafant les lleis en mà, la Plataforma explica que l’article 11 de la Llei de política lingüística estableix que «en el procés de selecció per a accedir a places de personal de l’Administració […] s’ha d’acreditar el coneixement de la llengua catalana, tant en l’expressió oral com en l’escrita». Aquests preceptes els desenvolupa per a tot el personal de l’Administració catalana el Decret 161/2002.

    Tot i així, des de la Plataforma per la Llengua creuen que «si s’arriba a situacions de discriminació és perquè l’Administració pública en molts casos no ha exigit coneixements mínims de llengua catalana a l’hora de contractar els professionals que donen servei al nostre sistema de salut, en incompliment de la Llei de política lingüística». A aquest efecte, la Plataforma per la Llengua ha fet una observació de centenars de places publicades al lloc web dels diferents òrgans contractants de Departament de Salut i assegura haver constatat que la majoria d’elles no incloïa el coneixement de la llengua catalana com a requisit.

    La Plataforma per la Llengua considera que l’única solució completa al problema és adequar la contractació del personal sanitari a la legislació, que requereix que estigui lingüísticament capacitat. Tanmateix, per protegir els drets lingüístics dels ciutadans i evitar que aquestes situacions se segueixin repetint en el curt termini, l’ONG del català proposa al Departament de Salut d’adoptar un protocol contra les discriminacions lingüístiques que prevegi la provisió de cursos de català obligatoris per a tots els facultatius —amb un termini màxim per adquirir les competències lingüístiques mínimes per poder atendre qualsevol pacient en llengua catalana—, la informació als professionals sobre els drets lingüístics dels pacients i la presentació d’un projecte de llei contra les discriminacions lingüístiques. Aquesta legislació ha de preveure un règim d’infraccions i sancions administratives contra els responsables de vulneracions dels drets lingüístics dels ciutadans.

    «No pienso aprender catalán» o hospitals que reconeixen no complir la normativa

    Fa unes setmanes la Plataforma per la Llengua va denunciar que a l’hospital de Figueres un metge d’urgències va dir a una pacient que se li va dirigir en català: «llevo 5 años trabajando aquí y no lo he aprendido, me voy a quedar y no lo pienso aprender, soy venezolano hispanohablante y usted aprendió el castellano». Quan ella va dir que volia seguir parlant en català, tot i que l’atenció per part del metge seguís sent en castellà, el metge va dir-li que allò era racisme. És a dir, com expliquen, «el metge la va discriminar perquè va voler parlar en català i ell es va mostrar orgullós de no parlar aquesta llengua, manifestant que no la pensava aprendre i acusant la pacient de racista pel fet de voler expressar-se en català.»

    Una altra de les denúncies que ha rebut la Plataforma és el cas d’un pacient de l’hospital de Mataró que va adreçar una carta al centre per advertir-lo que en una atenció d’urgències només un de quatre sanitaris s’hi havia adreçat en català i va afegir que en les ofertes de feina del Consorci Sanitari del Maresme el català no apareix com un requisits necessari.

    Gràcies a la resposta a aquesta queixa, la Plataforma per la Llengua va conèixer que el Consorci Sanitari del Maresme reconeixia que fa 17 anys que incompleix la legislació. L’hospital fuig d’estudi al·legant “dificultats interpretatives tant de la normativa com de les sentències», però assegura que està «revisant els nostres processos de selecció de personal i de provisió de llocs de treball per tal d’incloure l’acreditació del coneixement del català, tal com estableix el Decret 161/2002».

    *En el mes de març de 2019 publicàvem una opinió d’Òscar Escuder, president de la Plataforma per la Llengua i cirurgià maxil·lofacial, on plantejava que «els ciutadans fan servir menys el català amb els metges que amb la resta de les administracions de la Generalitat. Concretament, un 24,3% menys. I possiblement, sigui culpa nostra, dels professionals de la sanitat».

  • L’ICS impulsa els dos primers grups de Catalunya de suport al deslletament respectuós

    L’Institut Català de la Salut (ICS) ha posat en marxa dos grups innovadors de suport al deslletament respectuós, els primers que s’han creat a Catalunya. “La intenció del grup de suport al deslletament és la d’oferir a les famílies amb lactants de més de 6 mesos d’edat un espai de trobada per compartir, amb altres persones que estan en la mateixa situació, les emocions, els dubtes i els neguits que desperta aquesta etapa”, explica Sònia Garcia, llevadora i facilitadora del Grup de Suport a la Lactància de l’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR) Esquerra de la Gerència Territorial de Barcelona Ciutat de l’ICS. Aquest grup innovador a l’atenció primària de l’ICS va començar al CAP Manso de Barcelona i, a causa del seu èxit, es va crear també al CAP Numància de Barcelona, en ambdós casos gràcies a la cessió d’espais comunitaris. Actualment, s’està estudiant la possibilitat d’estendre’l a la resta de territoris.

    Els grups de suport de deslletament respectuós es van iniciar per una necessitat detectada en els grups de suport a la lactància materna dels CAP: “Em vaig trobar amb moltes famílies que tenien dificultats per trobar referents en grups de suport d’inici a la lactància o de manteniment dels primers mesos, per exemple, perquè tenien bebès més grans, volien deslletar o havien començat a treballar”. Al trobar-se amb un grup força nombrós de famílies, l’ASSIR va iniciar els mesos de juny, setembre i novembre de 2018 tres proves pilot, que van impulsar la consolidació dels dos grups, creats a partir de gener de 2019. Des de llavors, un dia al mes tenen lloc les sessions dels grups de suport al deslletament respectuós, a càrrec d’una llevadora de l’ASSIR que intervé quan és necessari. Els grups els formen famílies amb lactants grans que estan interessades a parlar amb altres pares i mares sobre la regulació de la lactància, la conciliació amb la feina remunerada, lactància durant la gestació i lactància en tàndem, o que estan pensant a deslletar.

    Els centres d’atenció primària de l’ICS compten des de l’inici de l’embaràs amb un seguit de recursos destinats a ajudar a resoldre qualsevol qüestió relacionada amb la lactància materna, per exemple, els problemes i el dolor quan s’alleta, la conservació de la llet, la duració de les preses, la incorporació a la vida laboral o el deslletament. Són els equips de pediatria i de l’ASSIR els qui s’encarreguen de proporcionar a les famílies la informació necessària sobre l’alletament en espais com ara l’assessorament a la consulta, els grups de preparació al naixement, els grups de preparació a la paternitat “Canviem-’ho” i, després del part, en els grups de suport i els tallers de lactància, les consultes obertes d’alletament i, ara, també els grups de suport al deslletament respectuós.

    Com deixar de donar el pit sense que sigui traumàtic per a la mare i per a l’infant

    “El deslletament respectuós és donar fi a la lactància de manera que sigui respectuosa tant per a la mare com per al lactant”, apunta Garcia. De fet, aquesta etapa és una més del desenvolupament dels infants i ha de ser acompanyada amb amor i paciència, sense acabar-la de manera sobtada, tenint en compte els temps de les dues parts.

    La decisió de fins quan alletar, per tant, correspon a la família i s’ha de fer respectant les necessitats del cos i del lactant. Molt sovint la mare que opta pel deslletament és per motius de salut o de feina, pel final de la baixa maternal, quan se sent desbordada, perquè ho desitja o per qualsevol altre motiu particular. No obstant això, les necessitats de l’infant poden ser diferents a les de la mare, pel contacte, l’afecte, el consol i la seguretat que li suposa l’alletament més enllà de l’aspecte nutricional. Per tant, depenent del lactant, el fet de deixar de donar el pit pot ser més o menys complicat.

    És un procés, doncs, que implica canvis molt importants per a tota la família; per això, grups de suport com aquests són tan necessaris a l’hora de poder afrontar aquesta etapa amb l’ajuda d’altres mares, pares i personal sanitari.

    Aquests grups de suport al deslletament s’inscriuen dins els 806 grups de postpart i alletament de què disposa l’ICS, als quals el darrer any han assistit 10.834 puèrperes (dones que fa poc que han tingut el seu fill o filla). També, en els 1.537 grups de preparació al naixement que hi ha actualment (i on també es poden resoldre dubtes sobre l’alletament) han participat 17.981 gestants. En total, l’any 2019 s’han atès als ASSIR de l’ICS 45.202 gestants, de les quals 31.507 han complert la desena setmana d’embaràs i 29.869 han parit.

  • Alba Vergés: «La lluita contra la contaminació atmosfèrica és clau per a la salut i ha de ser compartida»

    Durant la jornada Canvi d’aires: El repte de la qualitat de l’aire a la Barcelona metropolitana, celebrada ahir a Barcelona i celebrada al Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya per analitzar els problemes problemes que genera la contaminació des de diferents perspectives, la consellera de Salut, Alba Vergés, va emfatitzar que la contaminació atmosfèrica és el principal risc ambiental per a la salut, i contra ella cal una “lluita compartida, sumant esforços i comptant amb els experts dels col·legis i associacions professionals, els científics i la societat civil”.

    La titular de Salut va iniciar la seva intervenció destacant que promoure la salut no només és curar persones malaltes sinó també incentivar estils de vida saludable i viure també en entorns que ho siguin. Vergés va parlar sobre que el Departament de Salut està impulsant una recerca que permeti avaluar l’afectació de la contaminació a l’aire metropolitana de Barcelona i de Catalunya per a la salut de la població, especialment dels més vulnerables com els infants, i així poder implementar polítiques que millorin la salut de la població.

    La consellera també va afegir que, al maig, el Govern català va ser un dels primers al món a declarar l’emergència climàtica en el marc de totes les mobilitzacions liderades fins ara. També, que al setembre passat s’aprovés el pla nacional per a la implementació de l’agenda 2030 per assolir el 17 objectius de desenvolupament sostenible (ODS) entre els quals hi ha el promoure una energia neta i assequible, fer ciutats més sostenibles i emprendre accions contra el canvi climàtic.

    “Tot plegat és cabdal, perquè fixa el compromís del nostre país amb la comunitat internacional i la lluita contra el canvi climàtic en un context polític global molt complicat”, va dir Vergés abans de cloure la jornada explicant la darrera mesura emmarcada en aquesta lluita: la posada en circulació d’una primera remesa de la nova flota de 344 vehicles 100% sostenibles de l’Institut Català de la Salut (ICS). “Tenint en compte l’evidència científica sobre l’afectació de la contaminació de l’aire sobre la salut de les persones, es fa necessari seguir treballant per disminuir aquesta contaminació. Si la disminuïm, millorarem la salut”, va concloure.

    Els principals contaminants

    Els principals contaminants a la conurbació de Barcelona són les partícules en suspensió (PM) i els diòxids de nitrogen (NO2), i depenent de la seva concentració en l’aire i els factors de risc d’exposició de les persones, poden tenir efectes perjudicials per a la salut a curt i/o a llarg termini.

    Per exemple, les PM provoquen un augment d’afeccions respiratòries i cardiovasculars i la seva exposició disminueix l’esperança de vida 1 any de mitjana a la regió europea de l’OMS. Per la seva banda, l’exposició a llarg termini a l’NO2 es relaciona amb un increment dels símptomes de bronquitis en infants asmàtics. De fet, els nadons i els nens en edat preescolar són, juntament amb les persones amb malalties cardíaques o de l’aparell respiratori i les dones embarassades, el grup de persones més vulnerable als efectes dels contaminants atmosfèrics.

    L’Agència de Salut Pública de Catalunya va establir, amb la col·laboració d’ISGlobal, unes recomanacions per reduir l’exposició a la contaminació de l’aire. Així, pel que fa a l’activitat física a l’aire lliure es recomana fer-la en les hores del dia amb menys contaminació i evitant les vies amb més trànsit rodat, mentre que a les llars es recomana ventilar l’habitatge en les hores amb menys trànsit al carrer.

    Aquests consells es completen amb altres precaucions addicionals a adoptar si se superen uns determinats nivells de contaminació. Per exemple, si se supera el valor límit diari de 50 µg/m3 de PM o el valor límit horari de 200 µg/m3 d’NO2 es recomana que la població vulnerable redueixi l’exercici físic intens, especialment a l’exterior.

  • MC reclama a Salut que expliciti els progressos dels plans d’urgències i atenció primària

    El president de Metges de Catalunya (MC), Jordi Cruz, va assistir aquest dilluns a la reunió del Consell de Salut de Catalunya que ha tingut lloc més d’un any després de la darrera convocatòria, tot i que, com apunten des de MC, el règim de funcionament d’aquest òrgan indica que s’ha de reunir, com a mínim, un cop cada sis mesos.

    En un comunicat emès per Metges de Catalunya, han explicat que el Departament de Salut, representat per la consellera, Alba Vergés, el director del Servei Català de la Salut (CatSalut), Adrià Comella, i la secretària d’Atenció Sanitària i Participació, Carme Bertral, ha presentat els informes de gestió de cada àmbit i ha destacat com a grans fites de la conselleria el decret de prescripció infermera i el Fòrum de Diàleg Professional que celebrarà la seva tercera reunió al novembre.

    En aquest sentit, el sindicat mèdic ha expressat la seva inquietud per la manca d’informació sobre els avenços de dos projectes de “gran calat assistencial” que es van iniciar l’anterior mandat i que Salut es va comprometre a desenvolupar, ja que comptaven amb el consens de tots els actors del sistema: el Pla nacional d’urgències de Catalunya (PLANUC) i l’Estratègia nacional d’atenció primària i salut comunitària (ENAPISC). MC ha reclamat un monitoratge d’ambdós plans per avaluar els progressos que s’han fet fins ara.

    Així mateix, Jordi Cruz, ha proposat que el Consell de Salut de Catalunya, en tant que òrgan central de participació comunitària del sistema sanitari públic, insti als grups polítics del Parlament a aprovar els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a l’any 2020. “Ni la ciutadania ni els professionals es mereixen que es perdin 2.500 milions d’euros que es destinarien a reforçar els serveis públics i socials del país”, ha remarcat el president de MC. La proposta ha estat acceptada per tots els membres del Consell de Salut.

    D’altra banda, com expliquen, Alba Vergés ha assegurat que no hi haurà noves retallades sanitàries, en referència a la demanda que el govern central ha fet als departaments d’Economia i Salut per reduir la despesa en medicaments i productes sanitaris.

  • Barcelona s’incorpora a la Xarxa Innpulso i obté la distinció de Ciutat de la Ciència i la Innovació

    Barcelona s’incorpora a la Xarxa Innpulso i obté la distinció de Ciutat de la Ciència i la Innovació corresponents a l’exercici 2018. Es tracta de la IV convocatòria d’aquests guardons que el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats concedeix a les ciutats que destaquen per promoure la innovació en els seus territoris, definint polítiques i potenciant estructures, institucions i empreses locals amb un fort component científic, tecnològic i innovador.

    El comissionat d’Innovació Digital, Administració Electrònica i Bon Govern de l’Ajuntament de Barcelona, Michael Donaldson, destaca l’aposta de Barcelona per posar la tecnologia al servei de les persones i la societat. “Una bona mostra són la xarxa pública municipal d’Ateneus de Fabricació Digital amb tecnologies capdavanteres o el programa Vincles, una aplicació per interrelacionar a les persones grans que viuen soles”, ha dit Donaldson. “També treballem per fer arribar el coneixement la ciutadania i així empoderar-la amb instruments de transformació i millora de la ciutat. Així per exemple l’èxit de la Biennal Ciutat i Ciència o el programa Ciència Ciutadana als Barris”, ha afegit.

    Les distincions de Ciutat de la Ciència i la Innovació reconeixen el potencial innovador dels ajuntaments valorant especialment les iniciatives innovadores de prestació dels serveis públics, govern electrònic, lliure accés a la informació i les actuacions de Compra Pública d’Innovació .

    Juntament amb Barcelona també han obtingut la distinció de Ciutat de la Ciència i la Innovació 2018 Ames, Benidorm, Eibar, Onda, Paterna, ​​Castelló i Vigo. El lliurament va tenir lloc a l’Auditori i Palau de Congressos de Castelló en un acte presidit pel ministre Pedro Duque, que va acompanyat del president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig. La Secretaria de l’Estat d’Universitats, Investigació, Desenvolupament i Innovació va donar compte de la concessió d’aquestes distincions el passat 12 d’abril de 2019. L’esmentada concessió implica entrar a formar part de la Xarxa de Ciutats de la Ciència i la Innovació-Xarxa Innpulso.