A partir del dilluns 20 d’abril les farmàcies catalanes comptaran amb 1,5 milions de mascaretes quirúrgiques per distribuir entre la població. Es tractarà de la primera remesa del total de 14 milions de mascaretes que ha comprat el Govern perquè garantir la protecció de la població en el període de desconfinament. En teoria són dues per cada català, la primera de les quals serà gratuïta, ensenyant la targeta sanitària. En la roda de premsa diària per la crisi del coronavirus, la consellera de Presidència, Meritxell Budó, ha explicat que s’ha decidit esperar al 20 d’abril per començar aquesta distribució, que durarà a mitjans de maig, després de parlar-ne amb el Consell de Col·legis de Farmacèutics de Catalunya.
Aquest matí, aquest consell ha emès un comunicat en el qual advertien del poc marge de temps que hi havia perquè les 100.000 mascaretes arribessin a les 3.227 farmàcies del país, i que la seva dispensació es pogués fer mitjançant el sistema de recepta electrònica. Però sobretot s’alertava que la comanda era insuficient, i que hi havia el risc de crear aglomeracions davant les farmàcies. El president del Consell, Jordi de Dalmases, també ha intervingut en diversos mitjans per demanar a la ciutadania que dimarts ningú anés a la farmàcia a buscar la mascareta perquè molt possiblement no hauria arribat. Finalment, el Govern ha fet marxa enrere, segons ha dit Budó, d’acord amb el criteri dels farmacèutics.
Dijous, la consellera de Presidència va anunciar que aquestes primeres 100.000 mascaretes es volien destinar a aquelles persones que dimarts no tinguin més remei que desplaçar-se als seus llocs de treball, a causa de l’aixecament de les mesures més restrictives de confinament decretat pel Consell de Ministres (contra el parer del Govern català). Però ningú no podia garantir que, efectivament, les primeres mascaretes es destinessin a aquestes persones, i no al primer que dimarts arribés a la farmàcia. Avui, la consellera ha explicat que els criteris de distribució seran poblacionals, i que “esperem que arribin a les persones que abans ho necessiten, que són els col·lectius més vulnerables i les que han de començar la seva activitat laboral”.
També aquest matí, el president de la Generalitat, Quim Torra, ha explicat en una entrevista que ha demanat al president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, que “contesti per escrit” la demanda de pròrroga que la Generalitat li va presentar el passat dimecres, acompanyada d’un document d’experts que l’avalen. “Que em contesti si aquest informe d’experts no és correcte, al seu entendre. Vull una resposta científica”, ha requerit Torra. El president ha tornat a fer una crida a la població per prendre mesures d’autoprotecció, perquè “estem en un moment crític, no podem abaixar la guàrdia, perquè un rebrot ens agafaria a un 10% de les UCI doblades ocupades, i, en aquestes condicions, ens suposaria una greu davallada de la qual ens costaria recuperar-nos”.
Un bot de WhatsApp
A banda d’això, en la roda de premsa, la consellera de Salut, Alba Vergès, ha anunciat la posada en marxa d’un bot a WhatsApp que ofereix informació oficial i veraç sobre el (Covid-19). “L’objectiu del nou servei d’atenció ciutadana és facilitar que aquesta informació oficial arribi a molta més gent i es pugui compartir ràpidament. També vol ajudar a combatre la desinformació i la viralització de notícies falses en les plataformes de missatgeria instantània proporcionant informació de fonts oficials”, segons s’informa en un comunicat del Govern.
Per activar el bot de la Generalitat de Catalunya a WhatsApp, primer òbviament cal tenir aquesta aplicació al telèfon o obrir la versió web en un navegador. Després clicar a l’enllaç https://gen.cat/whatsapp o afegir el número +34681012012 als contactes, i iniciar un xat amb la paraula ‘Hola’.
La consellera Vergès també ha explicat que el sistema de salut de Catalunya compta actualment amb un reforç de 1.600 professionals sanitaris extra, entre els metges i infermeres procedents d’altres països als quals se’ls ha convalidat el títol, estudiants de medecina i infermeria dels darrers cursos, o altres professions sanitàries i persones jubilades que s’han incorporat a la lluita contra la pandèmia.
En el meu modest currículum professional de més de 30 anys de metge d’urgències, puc mostrar experiència en medicina d’emergències hospitalàries i extrahospitalàries, en cursos de medicina d’alta muntanya, metge d’expedició, participació en simulacres de múltiples víctimes, màsters i sessions de medicina de catàstrofes, participació en «coachings»…, gairebé un màster de l’univers!
Imagina’t, jo que només sóc un metge de família i tinc el Certificado de Medicina de Urgencias de la SEMES, i que sóc un «puto» metge de portes d’un hospital comarcal, on he patit totes les misèries d’aquest sistema sanitari on treballo, i he fet tot això. Sempre maltractats i menystinguts. A Urgències de l’hospital tot s’hi val. I som tan mesells que ens agrada. Som una espècie en vies d’extinció i ens arriba ara aquesta gran clatellada: la Covid-19. Clar i català: la meva àvia ho hauria dit així: «ens han agafat amb els pixats al ventre».
I jo que ja no volia engreixar molt més el meu curriculum vitae, resulta que només em quedaven els crèdits de la medicina de guerra (amb lo pacifista que sóc) i em fan començar per les pràctiques, sense cronograma, sense tutors, sense tota la tropa ni el material bàsic necessari, sense generals i sense estratègia pensada, ni la logística. Es poden guanyar així les batalles?
Les meves pràctiques de guerra són una mili de 30 anys veient els constipats, les grips i els «atacs de caspa» de les 4 de la matinada. I sobrevivint a tots els PIUCs d’hivern fent un «tetris» cada dia, posant els pacients ingressats en lliteres allà on pots. I a l’estiu, patint les allaus de turistes al bell mig del meu estimat Empordà. I per sobreviure a la misèria, sortir «a fer el carrer»: atendre el codi IAM, el codi ICTUS, anant amunt i avall arreu de la geografia catalana amb el SEM, els traumes i els politraumes, fent el porta a porta com el repartidor del Deliveroo.
Ja sóc, sense voler, a la guerra i la teoria m’ha arribat puntualment al meu smartphone, i sense demanar-la! He rebut una pluja d’estudis, de protocols i assajos increïble. Jo diria que més informació en set dies que la que rebo normalment com a professional en cinc anys! Ah! Això em permetrà anar amb tots els coneixements més actuals «up to date» a la gran batalla! Si ho llegeixo tot, potser sabré alguna cosa el 2022! Tinc el meu cervell com el disc dur del meu telèfon i del meu ordinador: col·lapsat, sobreescalfat! Que si el fenotip I, el 5, l’ibuprofè, els IECAS, la hidroxicloroquina, el favilavir (més conegut que l’aspirina), l’interferó, els protocols per posar-te i treure’t els equips EPI, les decisions ètiques…
Ah! I el confinament ha tret de tothom una gran imaginació i em distrec amb sobredosi de vídeos, acudits, cançons i «memes» i veient també el famós metge Spiriman… Quin empatx de whatsapps! Com el dia de Cap d’Any però sense aturador, tot també molt viral i exponencial. Sort del meu jardí i hortet que fa més suportable aquest confinament i m’aporta pau interior per no parar boig, la primavera ha començat i en gaudeixo.
M’he preguntat avui: com m’hi poso? O no m’hi poso? Dissabte i diumenge tinc torn de 12 hores. Què faig? Estic acollonit quan veig les radiografies dels nostres pacients de fa dos dies com han canviat… I comencen a traslladar pacients molt greus intubats cap a les UCIs, i no són tan vells, i companys nostres ingressats. I ara cal tenir el cap ben clar. Feina fàcil. El comunicat de l’empresa va fent la llista d’afectats i canviant protocols cada dia. Ja no vull ni pensar gaire, però no em vull esborrar!
No us penseu! Ja m’ha passat pel cap fugir, em faig desertor i me’n vaig dos mesos amb unes bones provisions i ben amagat en un racó de les meves estimades Gavarres amb els meus amics senglars. Allà no em trobaran ni els virus… Osti! M’ha passat pel cap, però què collons! Que els meus companys avui hi són, allà, al front.
#Noemquedoacasa. Aniré al meu estimat Servei d’Urgències, em posaré la meva mascareta quirúrgica, que tornaré a utilitzar tot el dia, i començaré a la zona COVID-19. Aquesta nova zona l’hem creat en el nostre servei en temps rècord, tal com manen els protocols xinesos, per guanyar les guerres a les pandèmies. Són petites coses, no mediàtiques, no tindrem 10.000 llits en 10 dies…, però, com Urgències de Palamós, no n’hi ha dos!
Mentre he estat al llit sense poder dormir després de la darrera i estressant guàrdia de dijous, el cap em donava voltes de com ho podia fer per encomanar exponencialment a tots els meus companys d’expedició l’energia necessària i la dosi d’optimisme per fer front a la càrrega psicològica terrible que ens està suposant estar al capdavant de la batalla, i sabent que estem desguarnits, sense els mitjans ni les provisions necessàries i sense saber on hem d’arribar ni si ens en podrem sortir, i quants de nosaltres serem víctimes d’aquesta pandèmia.
No dormia i suposo que sóc un més dels que pateixo una càrrega psicològica per estar davant d’aquest repte desconegut. És així! M’acaba d’arribar un altre PDF dels nostres companys psicòlegs que ens han ofert el seu ajut i hi surto retratat (prefase, fase inicial, enfocament recomanat….). Gràcies pel vostre ajut!
Sóc un apassionat de la muntanya i el que més m’ha ajudat i motivat sempre és caminar per la vida amb la mateixa energia positiva i determinació que hi poses quan vols assolir un repte d’arribar al cim, gaudir de l’aventura i tornar a casa sa i estalvi i guardar-te per sempre el record d’aquelles bones experiències.
Però ara em passa que no sé si pujaré una muntanya de 8.000 metres o si en tindrà 20.000, i no sé si tindré prou energia després de guanyar la batalla, perquè estic segur que la guanyarem. Després, recuperat, segur que lluitaré per millorar les nostres condicions de treball i en sortiré més reforçat.
Ara som davant d’un repte molt gran que ens ha vingut de forma sobtada i ens ha enganxat a tots en pilotes. No hem viscut aquesta experiència ni els que portem més «mili». Els meus companys expedicionaris ara són una gran colla, però alguns ja els han enviat a casa, comencem amb moltes baixes. Avances i cada jornada et quedes més sol i a aquesta muntanya encara no li veus el cim. Hi ha molta boira i cada dia fa més mal temps, i molt canviant, i cada hora que passa estàs més cansat… Vas mal equipat i justet d’equip. He après en els cursos de medicina de muntanya que els expedicionaris, per assolir l’èxit i fer cim, el més important és l’equilibri psicològic i això em fa patir, això grinyola, m’arriben males sensacions.
Aquest repte ens demana de tots nosaltres treure el millor que tenim i ajudar-nos moltíssim. No he tingut mai un «coach» al meu costat, no n’hi havia abans, i no estava de moda. Però en la meva trajectòria professional he viscut tota mena de situacions amb la sort de tenir un gran equip i bons mestres, però mai fins ara m’he enfrontat a situacions on l’angoixa dels companys, la por, el pànic, hagi creat una situació tan excepcional fruit d’aquest atzucac.
Suposo que això de rebre tanta informació, estar a la primera línia i molt desprotegits impressiona moltíssim, i veure víctimes i més víctimes arribant impacta molt, i es fa molt dur de portar. I t’ho vas creient que això no és cap simulacre i caus en una espiral negativa, de tristesa. Vas patint un gran impacte psicològic que et pot vèncer i comences a cercar els responsables, els culpables.
Jo crec que ara no toca fer arribar missatges negatius. Crec que encara encomanen més pànic als que estem lluitant en el front. Aquesta tasca ens la reservarem per al final. A mi això m’ho han ensenyat a fer en els «debriefings», no sóc tan antic tampoc! Ja hi serem a temps per si cal portar algú a la foguera! Però fem-ho després.
En sabrem tots plegats de deixar retrets, queixes i canalitzar les nostres energies per garantir que ens en sortim d’aquesta? Ara ens cal mirar endavant que tenim un repte colossal i això no s’ha acabat!! Ens en sortirem si fem servir molt bé el cap. No malgastem energies!
Després ens farà por ser víctimes de l’estrès posttraumàtic, que també tots n’hem sentit parlar. Aquells soldats després del trauma de la guerra. Tots ens sentim com se sentiren els nostres avis quan de ben joves els cridaren al camp de batalla, a la guerra, aquells herois de la «lleva del biberó».
Ara respiro fons i no em costa, no tinc tos, i puc continuar tranquil. I demà? Ja veurem! I ara que me’n vaig a dormir, hi anem junts? Li dic a la Nuri? Uf, quin dilema… I si demà la sento tossir? Segur que també ho heu pensat. Necessitem no defallir, encomanar-nos entre nosaltres tot l’optimisme possible.
Després quan tornem del cim, en el camp base del nostre centre de treball, i a casa amb la família, volem celebrar la victòria tots plegats i sense que hi falti ningú de nosaltres. Potser caldrà fer-ho amb un bon gintònic, que he après que la quinina ens reforçarà per la propera campanya. Però jo em beuré un bon got de ratafia de 41 herbes i després amb tota la tranquil·litat i la calma, després de la tempesta en aquest mar d’emocions, potser us escriuré la crònica de la batalla que ve, que aquesta va de debò i estic segur que tots ens en sortirem.
Força i salut!!
David Gràcia i Fonalleras és Metge del Servei d’Urgències de l’Hospital de Palamós.
Les residències de gent gran estan en el punt de mira per la crisi del coronavirus, ja que la gent gran que viu en aquests centres són un dels grups més vulnerables davant d’aquesta malaltia. Per això, des d’avui és el Departament de Salut qui assumeix les competències assistencials de les residències, que fins ara estaven sota la gestió del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies.
Així ho ha anunciat en roda de premsa els consellers d’aquests departaments. «Som conscients que ara mateix el que ha de prevaldre és el criteri sanitari entorn dels nostres avis i àvies», ha dit Chakir el Homrani, conseller d’Afers Socials. «A aquestes persones grans els hi devem tot; es mereixen una màxima prioritat i atenció i això és el que hem estat fent», ha afegit Alba Vergés, consellera de Salut.
És Yolanda Lejardi, directora assistencial d’atenció primària de l’Institut Català de la Salut (ICS), qui assumeix el rol d’única responsable per gestionar, des de l’àmbit sanitari, l’aplicació del pla a les residències per la COVID-19. Vergés ha recordat que és justament l’àmbit de l’atenció primària el que té «el paper clau en la cura de la comunitat, en aquesta epidèmia també i en les futures setmanes». En aquest sentit ha recordat que la seva responsabilitat va més enllà de les persones que s’adrecen als centres d’atenció i s’ocupa també de gestionar a les persones en els seus domicilis, i les residències «són el domicili avui per a moltes persones grans a Catalunya».
Aquest canvi de competències suposa que la Direcció General d’Autonomia Personal del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies passa a formar part del Departament de Salut i seran els seus equips qui prendran les decisions sobre com atendre els residents, com fer els aïllaments correctament, com fer els trasllats cap a altres espais lliures de Covid-19 i com tractar els brots dins de les residències, sota el lideratge del Servei Català de la Salut.
Afers Socials, per la seva banda, es continuarà fent càrrec de diversos aspectes de l’àmbit residencial, com són la reposició de personal i l’obtenció d’equips de protecció individual (EPIS). En aquest sentit, el conseller el Homrani ha explicat que la borsa de treball del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) ja ha rebut més de 1.000 persones interessades a treballar en les residències i ha recordat que encara està oberta a incorporar més personal en tots els àmbits, des de l’assistència fins a la neteja i la cuina.
Més de 1.000 morts a les residències
El pas anunciat avui pels consellers vol fer front a una emergència creixent en les residències de gent gran. Des del 15 de març i fins ahir havien mort 1.123 residents per coronavirus, segons dades del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. A més, hi ha 1.906 residents amb diagnòstic de coronavirus i 448 residents estan hospitalitzats.
Això també vol dir que hi ha 239 residències amb persones diagnosticades de coronavirus i 335 amb persones amb simptomatologia, de les 1.073 que formen el sistema català. En total, hi ha 64.093 persones grans que viuen en residències públiques i privades a Catalunya. «Són persones amb una edat mitjana de 84 anys i un 90% tenen patologies o pluripatologies prèvies», ha dit el Homrani. Pel que fa als i les professionals, 4.191 estan aïllats o tenen simptomatologia, d’un total de més de 75.000.
Salut comença a repartir els tests ràpids enviats per l’estat a CAPs i residències
A partir d’avui, el Servei Català de la Salut distribueix 180.000 testos per la detecció de la Covid-19 als centres d’atenció primària. Es tracta dels testos de tipus serològic que diumenge va anunciar el Ministre de Sanitat, Salvador Illa, que es farien arribar a Catalunya.
Aquests testos permetran fer proves diagnòstiques a dos dels col·lectius més afectats. Segons ha explicat en declaracions amb els periodistes el director del Servei Català de la Salut, Adrià Comella, es destinaran als professionals sanitaris, perquè puguin estar disponibles per tornar a l’atenció com més aviat millor. També, sota la coordinació de l’atenció primària, s’utilitzaran a les residències de gent gran per discriminar tan aviat com es pugui les persones que estan infectades i oferir-los tractament.
Els testos serològics són un tipus de test no tan fiable com les PCR, perquè tot i que identifiquen amb precisió els positius de Covid-19, no permeten descartar els casos negatius. Aquesta prova, que també és coneguda com el test d’anticossos, permet conèixer si una persona ha estat exposada prèviament al virus, es realitza de forma senzilla i ofereix resultats en 10 o 15 minuts.
El diumenge 22 de març els fills del Joan Pueyo van rebre una trucada de l’Hospital de Sant Pau. El seu pare, que hi havia estat ingressat el dia abans, acabava de donar positiu per Covid-19. Pueyo, de 90 anys, «era un home sa i autònom» i, a més, era qui cuidava a la seva dona depenent al domicili on vivien, expliquen els seus familiars.
Com que en la situació actual, d’emergència sanitària, els pacients no poden rebre visites, un dels fills del Joan va dur el mòbil i el carregador que ell utilitzava fins a la recepció de l’hospital, des d’on li van fer arribar. Alhora, des de Sant Pau van comunicar a la família que el més probable seria que el pacient fos derivat a un centre més petit, ja que no es tractava d’un cas greu.
L’endemà, el dilluns 23, van traslladar el Joan al centre sociosanitari Hestia Palau de Barcelona, un hospital intermedi de la xarxa pública. Des que Pueyo va arribar a aquest centre, la família no va rebre cap comunicació mèdica ni de cap altre professional i va ser el mateix pacient qui va avisar a la família d’on es trobava. Ells van provar de posar-se en contacte amb l’equip mèdic per telèfon i, fins i tot, un dels fills hi va anar físicament, però no van aconseguir res. «Algunes vegades ens deien ‘en prenem nota’ i d’altres directament ‘no creiem que ningú els pugui trucar’», diuen els seus familiars.
«Vam tenir sort que ell tenia un mòbil i podíem anar parlant», diu un dels seus fills. Gràcies a això, els podia explicar «que no es trobava bé i que estava molt sol». El que transmetia a la família és que no havia tingut cap visita mèdica tot i que els dies anaven passant, i que només entrava en algun moment una infermera per donar-li menjar o algun medicament.
Dissabte 28 de març els fills d’en Joan van rebre la primera trucada del centre. Va ser per dir-los que el seu pare havia mort. Va ser un cop dur perquè, tot i que durant la setmana els familiars havien estat espantats, no creien que estigués tan a prop del final. «Si no ens truquen, és que no està tant greu», pensaven.
El Joan i la seva família no són els únics que s’han trobat en aquesta situació. Una dona de 89 anys a qui la família ha preferit mantenir en l’anonimat va ser ingressada el dijous dia 26 de març a l’Hospital de Sant Pau per coronavirus. «La meva àvia té dificultats respiratòries però del cap està bé», explica una de les seves netes.
El dissabte de la mateixa setmana, dia 28, des de Sant Pau van informar que hi havia un llit lliure al sociosanitari Hestia Palau i que la traslladarien allà. «Van dir que ens trucarien del centre quan hi arribes, però no ho van fer», explica la neta. Tampoc van rebre’n notícies el diumenge i aleshores la filla de la pacient va decidir anar-hi en persona. «La meva mare li volia dur un pijama, unes revistes i unes cartes dels seus nets, però va trobar una persona a la recepció completament desbordada; tenia una desena de bosses per entregar d’altres familiars», explica la neta.
Mentre la dona estava ingressada a Sant Pau, tenia a prop el seu telèfon, amb el qual es podia comunicar a la família; però des que la van traslladar, ja no tenia les seves pertinences amb ella. «Una vegada que vam poder parlar amb algú del centre vam demanar que li fessin arribar el mòbil, però la resposta va ser que estaven saturats i que primer havien d’ocupar-se de repartir menjar i rentar als pacients», diu la neta.
Dimarts 31 de març, quatre dies després del trasllat, un doctor va trucar a la família. Els va explicar que acabava d’arribar derivat d’un altre centre per substituir personal que faltava. Eren les onze del matí i havia fet cinc trucades, els va explicar, «com si ens volgués dir que teníem molta sort que ens hagués pogut trucar». També els va dir que la seva mare i àvia estava greu però estable, tot i que veien que s’estava apagant. L’endemà al migdia els van comunicar que havia mort, deu dies abans de complir 90 anys.
iStock
Des d’Hestia Alliance, el grup que gestiona Hestia Palau, lamenten la situació i expliquen que no és el protocol que tenen marcat. Habitualment, un cop el pacient arriba al centre, el metge el visita i fa una trucada a la família. Fonts del grup sociosanitari reconeixen, però, que no estan treballant en una situació ideal.
Com en la majoria de centres sanitaris del país, tenen baixes entre la plantilla i han incorporat personal nou. Aquests, a més han de posar-se i treure els EPIS moltes vegades, cosa que els fa anar més lents. Això fa que el contacte amb les famílies pugui variar si el pacient està més estable i, en moments puntuals, es dona prioritat a les famílies dels pacients més greus.
A més, durant les últimes setmanes, el centre ha rebut pacients derivats de diversos hospitals i residències, cosa que ha fet augmentar el nombre d’ingressats que tenen i la rotació. El mateix dia que Pueyo va ingressar en aquest centre, també ho van fe runa cinquantena de pacients més. Des d’Hestia Palau s’ha demanat disculpes a la família, qui ho ha agraït.
També estan implementant mesures de millora, com la difusió del correu electrònic hestiaresponde@hestiaalliance.org per canalitzar les peticions de les famílies que no s’hagin pogut posar en contacte amb el seu familiar o amb el centre. També treballen per la incorporació de més personal que pugui fer d’informador, tot i que no disposen dels mateixos recursos per fer-ho que els grans centres hospitalaris.
Comunicació desigual des dels diferents hospitals
Sent conscients de l’angoixa que genera la incomunicació entre pacients i famílies, diversos professionals sanitaris es van oferir a fer d’intermediari entre pacients i famílies. És el cas de Marta Abelanet, infermera de l’Hospital del Mar de Barcelona, que deia en un tuit: «Si teniu algun familiar i no us podeu comunicar amb ell, aviseu-me. Intentaré per mitjà de vídeo-trucada poder-vos regalar una estona amb ells!».
Més endavant, alguns hospitals van començar a organitzar aquestes comunicacions. És el cas dels hospitals gironins Josep Trueta i Santa Caterina on, des de la setmana passada, els pacients en aïllament poden connectar-se per vídeo-trucada amb famílies i amistats a través d’un centenar de tauletes donades de manera gratuïta per diverses empreses de l’entorn.
Un pacient comunicant-se per vídeo-trucada des de la UCI | ICSGirona
Això, però, no passa a tots els centres sanitaris. «Entenem que els professionals estan desbordats, però no ens poden trucar, ni que sigui cada dos o tres dies? Nosaltres estem a casa, patint, angoixats, sense saber res… No s’ha tingut en compte a la família», diu una nora de Pueyo.
«Durant els dies en què la meva àvia va estar a Sant Pau, rebíem una o dues trucades al dia; estàvem passant un moment fotut, però com a mínim sentíem metges i infermeres que ens anaven donant respostes». Això al centre sociosanitari ja no va passar, explica la neta de la dona traslladada des de l’hospital. «Entenem que cal prioritzar el tracte dels pacients, però no que hi hagi una diferència tan flagrant entre centres», afegeix.
Salut anuncia un pla per millorar la comunicació
Per fer front a aquestes desigualtats, Salut ha anunciat un pla d’acció per millorar la comunicació. La instrucció del Servei Català de la Salut insta a què es garanteixi «una comunicació directa entre malalt i familiar, sigui per missatgeria, telèfon o videoconferència». També exposa que «el contacte entre personal mèdic i familiar ha de ser diari i ha de proporcionar tota la informació sobre l’evolució clínica del pacient, sempre que aquest ho autoritzi».
Aquesta tasca, s’explica en el pla, la pot fer el mateix pacient o el personal sanitari i d’atenció ciutadana en cas que el pacient o la família així ho requereixin. D’aquesta manera, Salut vol evitar que família i pacients quedin al marge o puguin sentir-se abandonats.
A més, deia la consellera de Salut, Alba Vergés, en roda de premsa, s’han de fer «de forma equitativa per tot el territori», també als centres privats i els nous dispositius de salut. Però això no serà fàcil. «Les circumstàncies d’aïllament i de prevenció, juntament amb el sobreesforç dels nostres professionals sanitaris, fan molt difícil que aquesta comunicació sigui sempre possible», explica Maria Jesus Labordena, gerent de la Gerència de Gestió d’Usuaris del Servei Català de la Salut, però afegeix que es pot millorar si es dota els centres de «recursos tècnics, tals com dispositius mòbils, tauletes que ho facilitin i permetin aquest contacte proper». El que no concreta el pla d’acció és si es dotarà de més personal i més recursos de protecció per a poder fer aquesta tasca.
Acompanyament al final de la vida
Una de les coses que més van doldre a la família de la dona de 89 anys va ser no poder ser amb ella en els seus últims dies. «A Sant Pau ens havien dit que si l’àvia es trobés més malament, una persona podia entrar a acomiadar-se’n; en canvi al sociosanitari la resposta va ser que això depenia del doctor, i aquest ens va dir que era impossible en aquest centre», explica la seva neta.
Ara el Departament ha dit que s’ha de possibilitar fer una trucada a través de dispositius mòbils a aquells pacients a qui s’apliquin mesures pal·liatives avançades. La instrucció del Servei Català de la Salut també recomana que es faciliti la visita d’un familiar, sempre que el centre estigui habilitat i seguint les normes de protecció establertes, quan el pacient estigui en les seves darreres hores de vida. Això també es farà extensible als pacients amb diversitat funcional, als quals, per tal de rebaixar-los el nivell d’angoixa, es permetrà visitar cada quatre dies; i als qui pateixin crisis d’ansietat, en moments puntuals.
Des de principis de març, la Covid-19 és present a Catalunya. El Departament de Salut, a través del portal de dades obertes de la Generalitat, ha fet públiques les dades de persones afectades pel coronavirus corresponents als tests que comptabilitza el sistema sanitari, així com el nombre de defuncions i d’altes de pacients.
Aquestes dades, que també inclouen una segregació per edat, gènere, regió sanitària i àrea bàsica de salut (ABS) – la distribució administrativa amb la qual es gestiona el sistema sanitari català -, s’actualitzen cada tres hores. Amb elles, hem creat els següents gràfics d’actualització automàtica que permeten fer un seguiment permanent del virus a Catalunya.
També pots seguir l’evolució del coronavirus a l’Estat espanyol i al món aquí.
* Les dades s’han actualitzat automàticament fins el dia 31/05.
El coronavirus va afectar primer les comarques de l’àrea metropolitana de Barcelona i la Conca d’Òdena. A principis d’abril, la seva presència va anar en augment també a l’Aran i la Pobla de Segur, el Gironès i la plana de Vic. El següent mapa interactiu mostra l’evolució de la taxa de casos positius acomulats per cada 100.000 habitants, per ABS.
Tot i que la distribució per gènere dels positius per coronavirus és, a principis d’abril, igual per homes i dones, la distribució generacional no ho és tant. Les franges d’edat amb més casos de coronavirus entre els homes són dels 60 als 80 anys, mentre que per les dones la majoria estan entre els 40 i els 60 anys. També es pot veure a la següent piràmide que es fan més tests a dones encara que no resultin en més casos positius. Una explicació rau en el fet que les dones són majoria en la professió sanitària i d’assistència a la gent gran, uns dels sectors més exposats al virus i entre els que, per tant, es fan més proves.
A principis d’abril, les comarques del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre són les menys afectades. També són, juntament amb l’Alt Pirineu i l’Aran, les zones on el virus va arribar més tard. El gràfic següent mostra els nous casos positius registrats cada dia a les diferents regions.
El doctor Albert Coll, que havia exercit de metge de família a Àger, Os de Balaguer, Castelló de Farfanya i Balaguer, ha mort aquest dimarts víctima de la Covid-19. Es tracta del primer facultatiu mort a la província de Lleida.
El president de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC), Antoni Sisó Almirall, ha anunciat a través de Twitter la mort del doctor:
Aquest matí ens ha deixat el Dr. Albert Coll Nus. Metge de família d’Àger molts anys, estimava la professió, treballava i rarament se’l sentia protestar. Ens ha deixat als 63 anys víctima del #SARSCoV19
DEP.
Via Dr. @JesusPujolSalud@CAMFiC@salutcathttps://t.co/8frIvVb7et
— Antoni Sisó Almirall (@A_SisoAlmirall) April 1, 2020
El doctor Jesús Pujol, company de Coll, el recordava ahir amb una fotografia de l’equip amb qui treballaven al CAP de Balaguer:
També des del sindicat Metges de Catalunya, on Coll estava afiliat, han volgut traslladar el seu condol a la família a través d’una carta enviada al diari Segre on recordaven al doctor com «un professional extraordinari que va estimar la medicina de família com el que més i que, fins al darrer moment, va posar els seus coneixements i la seva experiència al servei dels seus pacients».
«El nostre company se’n va amb la bata blanca posada i amb el seu fonendoscopi, on encara ressonen els darrers combats contra una pandèmia que ha acabat amb la seva bonhomia», afegien des del sindicat.
Antoni Freixa, doctor especialista en otorrinolaringologia, de 57 anys, va morir ahir a causa de la Covid-19. El metge de l’Hospital Quirónsalud de Barcelona feia uns dies que treballava per fer front al coronavirus, segons ha pogut saber Europa Press.
Els professionals de l’hospital privat han fet aquest migdia un minut de silenci en homenatge al doctor, «un professional molt estimat a l’hospital, on va treballar gran part de la seva carrera professional, i que sempre recordarem per la seva empatia, professionalitat i predisposició», han dit des de Quirónsalud a través del vídeo de l’homenatge al doctor.
La notícia de la mort del doctor Freixa s’ha conegut el mateix dia que ha transcendit la mort del doctor Collado, de l’Hospital de Bellvitge, també a causa de la Covid-19, segons ha explicat l’agència Efe.
Fins diumenge eren 2.600 els professionals sanitaris infectats per coronavirus a Catalunya, la darrera dada que ha ofert el Departament de Salut. La consellera Alba Vergès, però, ha dit aquest migdia en roda de premsa que no tenen dades de defuncions entre aquest col·lectiu, tot i que els pot «constar que n’hi puguin haver».
El BOE d’avui recull una ordre del Ministeri de Sanitat que estableix regles per a les residències de gent gran durant la crisi del coronavirus. Ho fa després que es registressin desenes de morts en aquests centres, en els quals conviu població de risc.
El text mana a totes les residències, en el termini d’un dia, a classificar als seus residents en quatre grups: casos confirmats, persones amb símptomes compatibles amb la malaltia provocada pel Covid-19, persones asimptomàtiques amb contacte estret amb contagiats i la resta.
Els treballadors d’aquests centres s’assignaran a un dels grups, i evitaran les rotacions. Han de reduir el nombre d’aquests en contacte amb els casos positius al màxim i extremar la protecció i neteja. Aquells empleats en contacte amb contagiats seguiran treballant si no presenten símptomes, tot i que vigilaran el seu estat de salut.
La separació per grups és més rellevant en els casos d’infecció respiratòria lleu, estiguin o no confirmats, que hauran de ser aïllats (sols o en grup amb altres malalts). Si pot ser, aquest aïllament es farà en diferents plantes. En cas de persones amb trastorns neurocognitiu i que acostumin a anar errants per la residència, la vigilància es limita a impedir que surtin de les zones aïllades però no es poden utilitzar subjeccions mecàniques o químiques, és a dir, no se’ls pot lligar al llit ni proporcionar medicines per mantenir-los quiets.
En els casos d’infecció respiratòria greu s’avisarà al Centre d’Atenció Primària de la zona perquè avaluï el cas. I, sempre que sigui possible, se’ls farà el test. Si, segons el seu criteri i els protocols en vigor, cal traslladar el malalt als centres hospitalaris, es farà. Si no, seguirà el seu tractament en la mateixa residència.
Cada comunitat autònoma podrà modificar el nombre i tipus de treballadors de les residències, encara que aquestes siguin privades, per adaptar-les a les necessitats de la gent gran.
Sanitat amplia l’obligació de remetre informació de casos i recursos
Fa una setmana, Sanitat va publicar una ordre en la qual establia els criteris perquè les comunitats autònomes trametin informació sobre nombre de casos i recursos disponibles al Ministeri per fer seguiment centralitzat de la crisi i la seva gestió. Avui, modifica aquesta ordre amb una de nova que amplia la informació que s’ha de comunicar (per exemple, amb dades d’altres professionals sanitaris a més de metges intensivistes i anestesistes) i modifica el sistema per millorar la coordinació.
Així, en dos dies, les comunitats autònomes han de remetre nom i dades de contacte de tots els centres hospitalaris públics i privats, així com el de la persona que serveixi de punt de contacte general en cadascuna d’elles.
A més, qualsevol contractació o canvi de relació laboral de professional sanitari s’ha de comunicar al Ministeri. La informació sobre casos se seguirà enviant cada dia entre les 20-21 hores i la de recursos, tots els divendres.
En paral·lel, una altra ordre de Sanitat flexibilitza les condicions per adquirir receptes, també en farmàcies hospitalàries, per als funcionaris.
El Departament de Salut ha presentat una aplicació per a mòbils, anomenada Stop Covid-19 Cat, que permetrà al Govern conèixer de manera més detallada l’estat de salut dels ciutadans. D’aquesta manera, es vol millorar el seguiment i l’atenció de l’epidèmia del coronavirus.
Es tracta d’una APP, que estarà disponible per a la descàrrega al llarg d’aquest dimecres, des d’on la ciutadania podrà informar dels seus símptomes a través d’una sèrie de preguntes. Amb les respostes sobre simptomatologia i patologies prèvies, juntament amb la informació del pacient que es disposi des del sistema català de la salut, es farà una atenció personalitzada.
A més, les dades obtingudes permetran al govern veure com evoluciona l’epidèmia de forma localitzada a les diferents poblacions i fer una gestió específica per territoris. Aquesta aplicació «ens permetrà fer un seguiment i que la gent se senti a prop del seu sistema de salut», ha explicat en roda de premsa la consellera de Salut, Alba Vergés.
L’aplicació s’ha fet en col·laboració pública i privada i s’ha tingut en compte l’encriptació d’unes dades tan delicades com són les relacionades amb la salut de les persones, segons ha explicat la directora de l’Àrea de Ciutadania, Màrqueting i Innovació del CatSalut, Rosa Romà. La informació que s’obtingui s’integrarà amb els historials clínics dels pacients i quedarà en mans del sistema català de salut, l’atenció primària, el SEM i protecció civil.
Segons la gravetat de cada cas, seran diferents professionals sanitaris els qui els atendran. Només si es tracta de casos greus, s’activarà el Servei d’Emergències Mèdiques (SEM). En la resta de casos seran els professionals de l’atenció primària els qui faran un seguiment diari dels pacients afectats.
L’Ajuntament de Barcelona ha anunciat aquest dijous al matí dos nous positius de coronavirus entre els seus treballadors, un de l’àrea d’ecologia urbana i un de l’àrea jurídica. Així, ja són cinc els afectats pel COVID-19 al consistori, cosa que ha fet augmentar les persones en aïllament fins a 145, entre elles l’alcaldessa Ada Colau, i les regidores Rosa Alarcón i Janet Sanz.
Tot i això, la regidora de Salut, Envelliment i Cures, Gemma Tarafa, ha explicat que «l’activitat política de l’Ajuntament segueix a ple rendiment». De fet, ha dit que aquest matí s’ha fet la reunió de govern prevista amb tots els regidors del grup municipal, inclosa l’alcaldessa, alguns d’ells participant de manera presencial i d’altres, telemàtica.
Tarafa ha remarcat que tant l’alcaldessa com tots els regidors «estan fent front a les seves responsabilitats treballant des de casa seva», que «es troben bé» i que cap d’ells són casos positius de coronavirus. Per això, tot i que l’alcaldessa segueix el protocol marcat pel Departament de Salut, no serà substituïda per cap altre membre del govern municipal.
Baixar el ritme de la ciutat
«Hem de deixar de fer tot allò que no sigui imprescindible», ha dit Gemma Tarafa. Per això, ha anunciat que a partir de dissabte i durant 15 dies tancaran molts equipaments municipals, com ara biblioteques, escoles municipals de música, casals de joves i infants, centres cívics i centres esportius municipals, que s’afegeixen als que ja s’havien tancat ahir. «És important baixar el ritme de la ciutat, per fer el que s’anomena ‘aplanar la corba’, és a dir, que els contagis siguin els mínims possibles».
Així es persegueix l’objectiu de «protegir també a les persones vulnerables, sobretot les persones grans i les persones malaltes cròniques, així com les professionals que s’ocupen de les cures», ha recordat Tarafa. Les mesures s’estan prenent de forma esglaonada «perquè les dades que tenim dia a dia ens mouen a fer-les» i «perquè siguin absorbibles per la ciutat», ha dit la regidora.
Tarafa ha emfatitzat que totes les mesures es prenen amb «mirada social i poblacional» i que han de poder «garantir la cura dels nostres infants, sense que això sigui una càrrega per a la nostra gent gran». I, tot i que ha explicat que des de l’ajuntament estan treballant amb la hipòtesi que les escoles romanguin tancades, també ha volgut fer explícit que «la xarxa comunitària i social és importantíssima per acompanyar aquesta situació».
Alhora, ha reconegut que són conscients que aquestes mesures «tindran un efecte sobre certs sectors de la ciutat» que encara no es poden calcular, però que la primera tinència d’alcaldia, dirigida per Jaume Collboni, «està a disposició de Generalitat i el govern de l’Estat per poder-ho tractar».
