Just Deploy It!

Categoría: Altres

  • Pere Àngel Montserrat (PDeCat): «La col·laboració publicoprivada és indispensable pel bon funcionament del sistema»

    El Diari de la Sanitat publica una sèrie d’entrevistes a representants dels partits que es presenten a les pròximes eleccions catalanes del 14 de febrer i tenen representació parlamentària. Hem enviat el mateix qüestionari a tots els partits i els hem demanat que el contestés la persona que consideressin més indicada per parlar de les mesures del partit en matèria de salut. Avui és el torn de Pere Àngel Montserrat, del Partit Demòcrata (PDeCat).

    Dissabte 6: Santi Rodríguez (PPC)
    Diumenge 7: Vidal Aragonés (CUP)
    Dilluns 8: Pere Àngel Montserrat (PDeCat)
    Dimarts 9: Laura Oliva i Miquel Farrés (En Comú Podem)
    Dimecres 10: Assumpta Escarp (PSC)
    Dijous 11: Carme Bertral (ERC) i Jordi Fàbrega (JxCat)
    Divendres 12: Martín Barra (Ciutadans)

    Pere Àngel Montserrat és metge i coordinador de les Unitats de Suport Assistencial i de Recursos Compartits en l’Àrea Metropolitana Sud de l’Institut Català de la Salut (ICS). També ha sigut director de l’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT) i Gerent Territorial del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre de l’ICS.

    Si arriben al govern, quines són les prioritats amb relació a l’actual pandèmia de la Covid-19? Cal adoptar mesures més restrictives i un confinament generalitzat?

    Adoptarem les decisions amb relació a la pandèmia, després d’escoltar les recomanacions mèdiques, analitzar les dades de l’evolució dels contagis i els ingressos en centres hospitalaris i d’escoltar els representants institucionals del món local així com els representants sectorials dels sectors econòmics afectats. Som conscients que serà més complicat, però estem segurs que podrem evitar decisions molt perjudicials per al conjunt de la societat. En tot cas, si cal prendre mesures que suposen greus conseqüències econòmiques, caldrà establir mecanismes de compensació.

    Arran de la gestió de la pandèmia de la Covid-19, si estan en el govern apostaran per reforçar els mecanismes de coordinació territorial en l’àmbit de l’Estat?

    En una situació de pandèmia global com la que estem patint, la coordinació ha de donar-se amb totes les institucions. No només les de l’estat espanyol, també les europees.

    Des del govern com s’haurien d’abordar els problemes de comorbiditat i de les llistes d’espera que ha generat la Covid-19?

    Cal intensificar les accions per a la millora de la gestió i resolució de les llistes d’espera (atenció primària i especialitzada, intervencions quirúrgiques, proves diagnòstiques) i dels serveis d’urgències.

    La gestió i supervisió de les residències de la gent gran seguirien vinculats al Departament de Salut o els retornarien al Departament d’Afers Socials? Per quin model/titularitat aposten?

    El balanç de la gestió de les residències de gent gran ha sigut molt negatiu, perquè ha posat de manifest les deficiències de molts dels centres residencials i ha mostrat la lentitud i manca d’eficiència de l’administració. Urgeix repensar el model residencial i el de gestió de l’administració. Amb caràcter immediat, després de la constitució del nou govern, es constituirà una comissió mixta d’experts independents i de l’administració per elaborar un informe sobre el model residencial a Catalunya i les reformes que ha d’assumir. També inclourà els canvis a incorporar en la gestió de l’administració amb la voluntat de guanyar eficiència davant qualsevol crisi sociosanitària que les residències puguin patir en el futur.

    Nosaltres som partidaris d’un model residencial més obert i flexible que l’actual, on la persona
    gran pugui seguir sentint-se com a casa, tot i haver canviat l’espai de residència i amb uns estàndards revisats de garanties sanitàries i socials. La remuneració del personal contractat ha d’ajustar-se a les responsabilitats d’atenció a les persones que assumeixen. Caldrà adaptar en cada moment el nombre de places residencials a la demanda, per evitar l’existència de cues d’espera, en un model públic-social concertat.

    Cal instaurar un projecte d’oci a les residències, centres de dia i casals d’avis de la Generalitat que serveixi per millorar la qualitat de vida de les persones usuàries, així com promoure programes de polítiques sanitàries preventives de caràcter públic per mantenir la mobilitat de les persones grans en centres i gimnasos, per millorar la seva psicomotricitat. A més, instaurarem en els espais de residències, centres de dia i casal d’avis la figura d’un especialista que de forma periòdica promogui el reforçament de la identitat i la millora de la mateixa autoestima. Considerem també necessari preveure l’atorgament d’ajuts per facilitar l’adaptació d’habitatges de persones grans i promoure iniciatives d’habitatge i cohabitatge amb llars compartides i amb serveis 24 h per a persones grans autònomes.

    De tots els problemes estructurals (més enllà de la pandèmia) que pugui tenir el sistema sanitari català, quin serà per vostès el primer a abordar en cas que arribin al govern?

    Considerem necessari abordar el procés de canvi i reformes del nostre sistema sanitari. Una transformació que ha de comptar amb el suport majoritari de les forces polítiques, amb un lideratge polític clar, amb la implicació dels agents professionals i socials del sistema sanitari, amb la col·laboració de les empreses del sector i que, sobretot, ha de girar al voltant de les necessitats de la ciutadania; posant el pacient al centre de la ideació de les polítiques sanitàries i fent-les possibles amb els recursos humans, materials i tecnològics necessaris. Apel·lem a un Pacte Nacional per la Salut 2021, que hauria d’estar a l’agenda política com a prioritat principal i que ens ha de permetre habilitar els recursos per fer les reformes necessàries i posar la sanitat al centre.

    Creuen que cal invertir més en els hospitals comarcals de segon i tercer nivell? Estan infrafinançats actualment?

    Sí. Creiem que cal invertir en tot el sistema públic de salut.

    Quines mesures concretes tenen per enfortir l’atenció primària?

    Cal consolidar l’Atenció Primària com a eix vertebrador del nostre sistema de salut, valorant la seva capacitat d’atenció i cohesió a la comunitat. En aquest sentit, és necessari reforçar l’atenció primària pediàtrica per evitar que les situacions de confinament per Covid puguin comportar una minoració del control de la salut dels infants i adolescents. A més, cal reforçar l’autonomia organitzativa i de gestió, dels Equips d’Atenció Primària i valorar models innovadors tipus Buurtzorg.

    Per altra banda, volem fomentar i facilitar la col·laboració i la compartició de bones pràctiques entre centres d’atenció primària i en l’àmbit interhospitalari, així com establir programes conjunts de monitoratge de la salut entre els centres d’atenció primària i les farmàcies. També proposem integrar els equips sanitaris dels centres residencials amb els equips d’Atenció Primària i potenciar els serveis d’atenció primària i el transport sanitari a les comarques de l’interior de Catalunya.

    Si arriben al govern, augmentarien les retribucions dels professionals sanitaris i el nombre de recursos humans disponibles? En quina mesura?

    El sistema sanitari català gaudeix de professionals amb alts nivells de formació, compromís i capacitació, però amb un elevat grau de burnout o esgotament i precarització, amb nivells de retribució per sota de la mitjana europea. Es fa palesa la necessitat de millora de les seves condicions laborals, de l’autonomia organitzativa i del reconeixement de la seva funció social.

    Per això, cal prioritzar la contractació indefinida, adequar les retribucions dels professionals sanitaris a les d’altres països del nostre entorn, promoure fórmules de flexibilització i conciliació i adaptar els llocs de treball i potenciar el teletreball quan sigui possible. A més, considerem necessari equiparar les dotacions de professionals de les plantilles als estàndards europeus, per tal de donar resposta a la manca de treballadors en determinades àrees, i introduir nous rols professionals. També és necessari fomentar el desenvolupament professional diversificat i basat en la meritocràcia.

    Respecte a les retribucions, volem crear un model retributiu que tingui en compte el nivell de formació universitària, així com la seva especialitat i experiència, i que sigui variable per objectius (DPO), on a la vegada es tinguin en compte els resultats econòmics derivats de l’esforç de gestió.

    Considerem primordial tenir en compte els diferents col·lectius de professionals de la salut i les seves particularitats i considerar-los tots a l’hora de prioritzar les necessitats del sistema sanitari. En aquest sentit, és important empoderar el col·lectiu d’infermeria a través de la descripció inclusiva dels processos i rols, per donar la millor assistència possible en el context actual de malalts crònics, fràgils, dependents, amb comorbiditat i la situació de pandèmia.

    També cal incorporar de manera activa els nous perfils per donar resposta a les necessitats del ciutadà del segle XXI, així com regular els perfils de professionals emergents, i atorgar als professionals la capacitat de gestionar i organitzar la mateixa feina, responent a criteris de responsabilitat professional, ètica, equitat i sostenibilitat.

    Respecte al model educatiu i formatiu, s’ha d’adequar la formació universitària de pregrau i postgrau (model de simulació 4DHealth ) a les necessitats presents i futures de professionals sanitaris i construir aliances amb les universitats. A més, cal incloure, en la formació continuada dels professionals, no només temaris tècnics/clínics, sinó també aprenentatges en l’àmbit de la gestió de processos, recursos i persones quan calgui.

    Finalment, cal desenvolupar un pla específic per evitar la sortida dels professionals cap a altres països i retenir el talent, i col·laborar amb els diferents Col·legis Oficials i organismes representants dels diversos col·lectius de professionals per millorar el seu reconeixement i establir-hi sinergies.

    Si arriben al govern, el sistema de salut pública serà una prioritat en termes de finançament? Quina és la seva proposta pressupostària?

    Abordar la reforma del sistema sanitari porta implícita la necessitat de parlar del seu finançament. No volem fer populisme i prometre percentatges que després no siguin assolibles. Cal rigor i seriositat, i abordar, en coordinació amb tot el sector, les necessitats pressupostàries. Tal com farem també amb altres àmbits de la Generalitat. Les necessitats són grans i els recursos escassos.

    Quina posició ocupa entre les seves prioritats pressupostàries la recerca sanitària?

    Catalunya disposa d’un sistema de recerca pública en salut d’excel·lència, però fràgil, supeditat a convocatòries públiques competitives que resulten insuficients, sense recursos humans consolidats i moltes vegades desconnectat de l’aplicació pràctica. Aquesta situació requereix augmentar el finançament per càpita en recerca i apostar per la tríada assistència-docència-investigació i per la col·laboració publicoprivada per tal de garantir la sostenibilitat i la rapidesa necessària en la implementació d’innovació i canvis. En aquest sentit, plantegem crear l’Agència Catalana de R+D+I en Salut i transformar la recerca i la innovació en salut cap a un model més estable, eficient,
    competitiu i sostenible, facilitant la transferència.

    A més, volem establir relacions de benefici bidireccional amb les empreses amb capacitat d’inversió en R+D+I per crear una potent estructura de col·laboració publicoprivada que afavoreixi la salut, la qualitat i oportunitats de desenvolupament dels professionals sanitaris i la proliferació d’empreses vinculades al sector salut en un hub a Catalunya pel sud d’Europa.

    També cal promoure la pràctica clínica basada en l’evidència i en l’aportació de valor col·laborant amb la indústria farmacèutica, de productes sanitaris i d’equipaments per tal de millorar la qualitat de l’atenció, facilitar el treball dels professionals i incentivar la R+D+I a Catalunya, recuperant teixit productiu i ocupació de qualitat. Així, volem crear línies de finançament i sistemes de suport en gestió per iniciatives empresarials (spin-offs) de l’àmbit de la salut, que puguin sorgir a partir de la recerca clínica dels centres sanitaris públics.

    Acabi la frase

    1. Les mesures restrictives actuals són… injustes envers alguns territoris i alguns sectors.
    2. La pandèmia de la Covid-19 ha provocat… una conscienciació social generalitzada que cal invertir més i millor en el nostre sistema sanitari.
    3. La Generalitat hauria de tenir competències per decretar… qualsevol política que consideri oportuna.
    4. Per tenir un sistema de salut pública fort cal… replantejar el model, reconèixer als professionals i dotar el sistema del finançament adequat.
    5. La crisi econòmica i les retallades són… decisions polítiques que en alguns moments de la història cal prendre per tal de poder assegurar el benestar col·lectiu futur.
    6. La col·laboració publicoprivada és… indispensable pel bon funcionament del sistema.
    7. Invertirem més recursos en el sistema de salut, que caldrà treure… d’on sigui possible: la primera aposta política del meu govern serà aconseguir un finançament just de Catalunya amb relació al que generem i superar per fi el dèficit fiscal que ens treu 16.800 milions d’euros cada any.
    8. La telemedicina és… un símptoma de la modernització del sistema que cal impulsar.
    9. Amb relació al final de la vida i a la futura llei sobre l’eutanàsia… estableix que els metges puguin al·legar objecció de consciència de forma anticipada.
    10. Entre el sistema sanitari públic i la xarxa sanitària privada, sempre que necessito assistència mèdica vaig… al sistema públic.

     

  • Vidal Aragonés (CUP): «Si no revertim la gestió privada, difícilment podrem construir una sanitat pública de qualitat»

    El Diari de la Sanitat publica una sèrie d’entrevistes a representants dels partits que es presenten a les pròximes eleccions catalanes del 14 de febrer i tenen representació parlamentària. Hem enviat el mateix qüestionari a tots els partits i els hem demanat que el contestés la persona que consideressin més indicada per parlar de les mesures del partit en matèria de salut. Avui és el torn de Vidal Aragonés, de la CUP.

    Dissabte 6: Santi Rodríguez (PPC)
    Diumenge 7: Vidal Aragonés (CUP)
    Dilluns 8: Pere Àngel Montserrat (PDeCat)
    Dimarts 9: Laura Oliva i Miquel Farrés (En Comú Podem)
    Dimecres 10: Assumpta Escarp (PSC)
    Dijous 11: Carme Bertral (ERC) i Jordi Fàbrega (JxCat)
    Divendres 12: Martín Barra (Ciutadans)

    Vidal Aragonés i Chicharro és nascut a Cornellà i ha treballat com a advocat al Col·lectiu Ronda i com a professor a la Universitat Autònoma de Barcelona. Va ser candidat per Cornellà en Comú-Crida per Cornellà a les municipals del 2015 i ha estat diputat a la darrera legislatura del Parlament, on ha estat l’encarregat de la CUP-CC en termes de sanitat i treball. Presideix la comissió d’investigació sobre l’afectació de la Covid-19 a les residències de gent gran.

    Si arriben al govern, quines són les prioritats amb relació a l’actual pandèmia de la Covid-19? Cal adoptar mesures més restrictives i un confinament generalitzat?

    Això dependrà de com tinguem l’RT, la saturació del sistema sanitari (treballadores, llits, UCI…) i el nombre de positius. Nosaltres no hem posat mai problemes a les mesures restrictives o confinament generalitzat. Això sí, han d’anar acompanyades de mesures socials.

    Arran de la gestió de la pandèmia de la Covid-19, si estan en el govern apostaran per reforçar els mecanismes de coordinació territorial en l’àmbit de l’Estat?

    Què l’Estat espanyol actuï sense informar? Centralitzant? No comunicant ni quan arribàvem les vacunes? Negant-nos la possibilitat de rebre un equip sanitari cubà? Aquests no! Evidentment. Nosaltres som partidaris d’una coordinació real, de tu a tu, amb Andorra, L’Estat francès i l’Estat espanyol, que són els Estats del nostre entorn. A la vegada davant d’una pandèmia mundial s’han de mantenir contactes permanents amb tots els sistemes de Salut Pública del món.

    Des del govern com s’haurien d’abordar els problemes de comorbiditat i de les llistes d’espera que ha generat la Covid-19?

    El Govern, amb el suport dels comuns, ha mentit dues vegades al llarg d’aquesta legislatura. Han anunciat dos Decrets de reducció de les llistes d’espera que mai han existit. I les llistes d’espera sense reduir-se. Inversió i llista única (públic, mútues, privades) seria solució. Cada vegada tindrem més comorbiditat per diferents elements: llistes d’espera, manca de recursos i inexistent mirada de classe en la Salut Pública, fins i tot malalties associades amb efectes pitjors al que es considerava malaltia principal.

    La gestió i supervisió de les residències de la gent gran seguirien vinculats al Departament de Salut o els retornarien al Departament d’Afers Socials? Per quin model/titularitat aposten?

    Nosaltres quan parlem de model i titularitat estem parlant de model de gestió, cal que la gestió de les residències de gent gran sigui pública. Així, ampliar xarxa pública i finançament suficient és la clau. Si bé apostem que la competència estigui al Departament de Treball, això per nosaltres no és determinant. El pas al Departament de Salut no ha significat cap millora important. De fet han mantingut la negativa a rebre assistència sanitària pública: continuen els EAR’s amb gestió privada.

    5. De tots els problemes estructurals (més enllà de la pandèmia) que pugui tenir el sistema sanitari català, quin serà per vostès el primer a abordar en cas que arribin al govern?

    Hi ha tres problemes estructurals que no es volen abordar: manca de pressupost suficient, gestió privada de la titularitat pública i precarietat laboral. Si no revertim la gestió privada, difícilment podrem construir una sanitat pública de qualitat i sense llistes d’espera. A banda dels tres elements estructurals que hem referit, hem d’apostar per la primària com a eix vertebrador del sistema sanitari català.

    Creuen que cal invertir més en els hospitals comarcals de segon i tercer nivell? Estan infrafinançats actualment?

    La primera aposta la fem per enfortir la Primària a totes les comarques, després això sí que hem d’acabar amb una iniquitat territorial que de facto provoca que no totes les catalanes tinguin les mateixes possibilitats d’exercici de drets. I sí, estan infrafinançats.

    Quines mesures concretes tenen per enfortir l’atenció primària?

    Dedicar com a mínim el 25% del Pressupost en Salut. Això hauria de ser la base per poder prendre tota una sèrie de mesures: recuperar el paper dels CAP com a porta d’entrada al sistema públic de salut; un augment de contractació de personal i revertir les retallades laborals; obrir els CAP els caps de setmana; Habilitar dins dels CAP zones d’aïllament; un Pla de xoc per reduir les llistes d’espera; Garantir línies telefonies gratuïtes per poder contactar amb els CAP.

    Si arriben al govern, augmentarien les retribucions dels professionals sanitaris i el nombre de recursos humans disponibles? En quina mesura?

    Sí, augmentaríem les retribucions i les treballadores. Ens sembla que les propostes que estan fent els sindicats del sector haurien de ser assumides tant pel que fa a l’augment de treballadores com de retribucions. Pensem que és més important avançar cap al conveni col·lectiu únic i que això suposi igualtat de drets per les treballadores amb independència que el seu ocupador sigui públic o privat. S’ha de començar per recuperar tots els drets retallats des del 2010.

    Si arriben al govern, el sistema de salut pública serà una prioritat en termes de finançament? Quina és la seva proposta pressupostària?

    Augmentar en 4000 milions més. A banda d’un sistema fiscal més redistributiu que ens procurés més ingressos, avançar en la recuperació de gestió pública significaria un petit estalvi que dedicaríem íntegrament a la sanitat.

    Quina posició ocupa entre les seves prioritats pressupostàries la recerca sanitària?

    Sense recerca no tenim res que s’assembli a la sobirania. Hauria de passar de ser una realitat subalterna i marginada a tenir absoluta centralitat. Seria una peça clau amb un sistema sanitari integral de titular i gestió pública on la recerca mèdica i farmacològica ens permeti respondre davant d’una crisi sanitària.

    Acabi la frase
    1. Les mesures restrictives actuals són… insuficients i no acompanyades de mesures socials.
    2. La pandèmia de la Covid-19 ha provocat…el col·lapse més gran del sistema sanitari, que ja es trobava en crisi.
    3. La Generalitat hauria de tenir competències per decretar… tot el que guarda relació amb la salut i les condicions de vida. Independència!
    4. Per tenir un sistema de salut pública fort cal… enfortir la Primària i la gestió pública.
    5. La crisi econòmica i les retallades…troben origen en el capitalisme actual i lluny de ser revertides són acompanyades pels Governs de JxCAT i ERC, PSOE I Comuns-Podemos.
    6. La col·laboració publicoprivada és…una de les grans causes de la situació de crisi del sistema sanitari.
    7. Invertirem més recursos en el sistema de salut, que caldrà treure d’…una fiscalitat més progressiva.
    8. La telemedicina…no és la solució per la crisi del sistema de Salut, és la seva conseqüència.
    9. Amb relació al final de la vida i a la futura llei sobre l’eutanàsia… és un avenç importantíssim per la vida i la mort digna.
    10. Entre el sistema sanitari públic i la xarxa sanitària privada, sempre que necessito assistència mèdica vaig a… la PÚBLICA!

     

  • Un informe alerta que les privatitzacions han minvat la resposta dels països europeus a la pandèmia

    Mentre la Covid-19 ha arrasat el món, amb més de 2,6 milions de casos i 466.000 morts només a Europa, la capacitat dels sistemes sanitaris per fer front a la pandèmia ha estat constantment en el punt de mira. En aquest sentit, un informe elaborat per Corporate Europe Observatory, basat en informacions obtingudes a través de sol·licituds de transparència, ha conclòs que les privatitzacions dels sistemes sanitaris han minvat la resposta dels països europeus davant la pandèmia.

    «Des dels hospitals fins a les residències, s’està augmentant l’evidència que la subcontractació i la prestació privada d’assistència sanitària han degradat significativament la capacitat dels estats membres de la UE per tractar eficaçment la Covid-19», comença assenyalant l’informe.

    D’acord amb l’estudi, «les pressions de la UE per reduir la despesa pública han contribuït a la comercialització del sector de l’atenció a la gent gran, així com del sector sanitari, amb efectes catastròfics durant la Covid-19, particularment a les residències per a gent gran».

    Segons els investigadors, aquestes privatitzacions i externalitzacions dels serveis públics «estan directament relacionades amb decisions polítiques animades per la Comissió Europea, al qual s’afegeix que el sector sanitari privat està abusant de la pandèmia per pressionar per rebre més diners públics, principalment a través dels fons de recuperació».

    En un moment en què augmenten les evidències en contra de la comercialització de l’assistència sanitària, explica la investigació, la Comissió Europea «va acceptar l’ajuda del gegant de la consultoria privada McKinsey, conegut pel seu paper en l’augment de la privatització del NHS, el sistema públic sanitari britànic, en la seva resposta a la crisi de la Covid-19».

    Pels autors de l’estudi, la Covid-19 és un clar exemple dels fracassos del model privatitzat d’atenció sanitària. «La lluita contra aquest model és una lluita per als pacients i els treballadors, per a la gent gran i amb discapacitat, per la justícia, l’equitat i els drets humans. A mesura que s’inicien els plans per a la Unió Europea de la Salut, és vital salvaguardar la naturalesa pública sense ànim de lucre de la prestació sanitària a Europa i garantir que els fons de recuperació de la Covid-19 no es destinin als proveïdors amb finalitats de lucre», assenyala l’informe.

    Propostes per enfortir el sistema

    Segons els investigadors, la Comissió Europea ha equiparat «històricament i erròniament» una major eficiència amb una provisió més privada. En aquest sentit, consideren que per enfortir els sistemes de salut a Europa, la Unió Europea hauria de posar fi a les «polítiques neoliberals que han provocat retallades pressupostàries perjudicials i han creat pressions per privatitzar i comercialitzar els sistemes sanitaris i d’atenció a la gent gran, debilitant així la preparació per a la pandèmia».

    Concretament, els autors de l’estudi destaquen que cal posar fi a l’austeritat, començant pel compromís de no tornar a les normes d’austeritat anteriors a la Covid-19, i revisar el sistema de governança econòmica, implementant mesures que permetin la inversió pública en sanitat. També insisteixen en la necessitat d’eliminar les pressions cap a la privatització, la qual consideren que minva els sistemes sanitaris públics i l’estat del benestar. «Això hauria de començar amb una revisió de les polítiques de la Comissió Europea, que culminaria amb una moratòria de totes les polítiques que contribueixin a aquestes pressions, seguida de canvis a les directives i en els tractats de la UE», argumenta l’equip investigador.

    Així mateix, els autors de l’estudi demanen a la UE que s’asseguri que els fons de recuperació de la Covid-19 s’utilitzen per enfortir els hospitals públics i la prestació de serveis sanitaris, en lloc d’hospitals privats amb finalitats de lucre. Això inclou, diuen, el programa de finançament EU4Health, de 9.400 milions d’euros. «La UE ha de salvaguardar el futur i la resiliència dels sistemes sanitaris públics sense ànim de lucre que puguin satisfer les necessitats de tots», conclou l’informe.

  • Es deia Yure i tenia sis anys

    El vam conèixer a començaments de l’any 2018. Es deia Yure, tenia 6 anys i la mirada intel·ligent dels nens que han passat per experiències dures a la seva curta vida. Però era feliç. Feliç de poder jugar amb el seu germà petit, de sentir-se molt estimat pels seus progenitors i per la seva família que havia deixat a Ucraïna, feliç de… viure.

    Yure va ser diagnosticat l’any 2015 d’un sarcoma en grau avançat amb presència tumoral a la cavitat abdominal, mediastí i ossos. Havia estat tractat a Ucraïna i Alemanya amb èxit, però el tumor havia recidivat l’any 2017, data en la qual va iniciar un segon tractament. Després d’un curt període de remissió el tumor va aparèixer de nou, motiu pel qual a Alemanya li van indicar tractament pal·liatiu.
    Davant d’aquesta proposta, els pares d’en Yure varen continuar buscant altres tractaments curatius i es van trobar amb un hospital important del Sistema Sanitari Integral d’Utilització Pública (SISCAT) de Barcelona, en el que s’estava fent un assaig clínic en fase III amb un nou fàrmac.

    Després de contactar amb aquest hospital i de vendre el pis i tot el que tenien a Ucraïna per cobrir els 150.000 euros del cost del contracte amb l’hospital, la família es trasllada a viure a Barcelona, on inicia una nova etapa del seu dur camí de vida. Però el tractament tampoc funciona, i el preu inicial del contracte s’eleva. A Ucraïna la germana de la mare ha de vendre la seva perruqueria per seguir pagant el tractament. Els pares estan desesperats. Es plantegen quedar-se a viure a Barcelona, ​​ja estan empadronats i tenen targeta sanitària. Podrien recórrer a la sanitat pública, però no, han signat un contracte amb l’hospital que els sol·licita confidencialitat. Els fa por que si canvien o fan alguna cosa que no és al contracte, el seu fill deixi de ser tractat i de nou recorren als seus amics d’Ucraïna. Però, Yure té una vida curta i a finals de l’any 2018 mor i ens deixa. Els seus pares desolats tornen a la «calor» d’Ucraïna, al seu lloc, un lloc amable per plorar i fer el dol.

    La lectura de l’article publicat recentment «Sant Joan de Déu i el turisme mèdic» ens ha tornat a portar aquesta història que vam viure i acompanyar des de Pasucat i Jo Sí Sanitat Universal i ens ha animat a reflexionar-la i escriure-la. Malauradament, no és l’única, no es tracta d’un cas aïllat. De fet, els darrers temps, hem conegut més casos semblants al d’en Yure, nens i nenes amb càncers que, actualment, estan sent atesos a hospitals de Barcelona. L’anomenat turisme mèdic sembla que és una estratègia que s’està impulsant per atraure els hospitals catalans pacients internacionals, pràctica que es potencia, fins i tot, per l’Agència Catalana de Turisme, com activitat generadora de riquesa i font de negoci. Negoci sanitari que neix i arriba des del mateix cor del Sistema Sanitari Públic Català.

    La consideració de la salut i malaltia com a negoci és un fenomen global, i hi ha diversos actors que se’n beneficien d’ella: les organitzacions privades que ofereixen assistència mèdica, les corporacions farmacèutiques i, fins i tot, fons d’inversió i bancs. Amb aquesta finalitat, impulsen polítiques i legislacions que promouen la mercantilització de la salut, com també la captura dels recursos públics per proveïdors amb finalitats de lucre, companyies d’assegurances comercials i inversors privats.

    En la progressiva deriva del model mercantil i privatitzador de la sanitat pública catalana, amb la connivència publicoprivada i la presència cada vegada major d’empreses amb afany de lucre als centres concertats del SISCAT, que representen quasi el 88% de tots els hospitals de la xarxa pública, el comerç sanitari s’està convertint en una pràctica habitual que perpetua els interessos privats per sobre de l’interès públic.

    Aquestes entitats concertades habitualment desenvolupen consorcis, fundacions i altres formes d’enginyeria financera amb l’objectiu de gestionar els diners que reben del Servei Català de la Salut (CatSalut). Es crea així un sistema opac de finançament i es dificulta el seu control. D’altra banda, es genera confusió entre allò públic i allò privat, i moltes vegades és difícil discernir entre un i altre, perquè els edificis, estructures, personal, material, etc., són els mateixos.

    L’argument que els guanys de l’exercici privat i del turisme sanitari redundarà en benefici de la part pública de l’hospital s’ha mostrat fals i insolidari. En realitat s’han descrit alguns fets que mostren la relació contrària, és a dir, que la sanitat privada viu d’aprofitar la sanitat pública. En aquesta línia, es pronuncia la síndica de Greuges de Barcelona, en resposta a una denúncia referent a Barnaclínic. En el seu informe, descriu com l’activitat privada que exerceix una societat mercantil a les instal·lacions d’un hospital d’utilització pública impedeix que l’espai, l’atenció mèdica i les proves diagnòstiques emprades amb els clients privats, es dediquin íntegrament a les persones ateses a la sanitat pública. I encara que s’utilitzin espais diferenciats, la part privada es beneficia del prestigi i avantatges dels centres aconseguit gràcies a la inversió i recursos públics.

    Cal preguntar-se si volem que Catalunya sigui un focus d’atracció del turisme sanitari. Volem que els hospitals del SISCAT es converteixin en multinacionals del negoci sanitari que potser arribarà a cotitzar a borsa? Volem ser com la Mayo Clinic dels Estats Units (que també diu en el seu web que no en té ànim de lucre)? A més de la parasitació de la sanitat pública per la medicina privada ja comentada, ens hem de plantejar si és solidari un sistema sanitari que fa aquests mercadejos amb el dolor de les malalties de les persones i dels menors d’altres països. El sistema sanitari públic de Catalunya es defineix com d’accés universal i d’atenció integral d’acord amb les necessitats de la població. La introducció progressiva d’aquests mecanismes insolidaris, que s’aprofiten de la malaltia, representen una contradicció amb la mateixa naturalesa del sistema. A més, dol, moral i èticament, aquesta política mercantil, i ens dol el paper que a vegades fa la professió mèdica com «cos interposat» entre les persones malaltes i les multinacionals.

    Tal com s’ha proposat des de la FAVB, ara toca enfortir la sanitat pública, cal revertir el model de provisió mixt fragmentat que incentiva l’oferta de serveis mercantilitzats, i cal revertir tots aquests processos al sistema públic. Si les empreses sanitàries i hospitalàries volen fer això, que sigui sense la col·laboració del Sistema Sanitari Públic. Que deixin de pertànyer al SISCAT. Cap hospital del SISCAT fent aquests negocis.

  • Els trasplantaments es redueixen en un 19% a Espanya a causa de la pandèmia de la Covid-19

    L’activitat de donació i trasplantament a 2020 ha estat marcada per la crisi de COVID-19. Tot i que les donacions han disminuït un 22,8%, al llarg de l’any passat es van realitzar 4.425 trasplantaments d’òrgans a l’estat espanyol, el que suposa una reducció del 18,8% respecte l’any anterior. Aquesta activitat va ser possible gràcies a les 1.777 persones que van donar els seus òrgans després de morir i a les 268 persones que van donar un ronyó o part del seu fetge en vida.

    Malgrat l’impacte de la crisi sanitària, la taxa de donació d’Espanya, situada en un 37,4 donants per milió de població (p.m.p.), és molt superior a la de la resta de països en època prepandèmica. Així, segons de l’Organització Nacional de Trasplantaments (ONT), Alemanya va registrar 11,3, Austràlia 21,8, Canadà 22,2, França 29,4, Itàlia 25,3, Estats Units 36,1, Regne Unit 24,7 i la Unió Europea en el seu conjunt 22,5 donants per milió de població.

    Silvia Calzón, Secretària d’Estat de Sanitat, va destacar «la fortalesa del Sistema Espanyol de Trasplantaments en plena adversitat. «Malgrat frenar el seu ritme d’activitat, seguim en una posició d’excel·lència a nivell mundial», va assenyalar Calzón.

    Les causes del descens

    Segons indiquen les dades, el descens d’activitat es va produir fonamentalment durant la primera onada de la Covid-19, durant els mesos de març a maig de 2020. «Fins a aquest moment, la donació i el trasplantament mantenien un ritme ascendent, demostrant l’eficàcia de les mesures de el Pla Estratègic «50X22″ de l’ONT», segons va indicar Calzón. Aquest Pla persegueix aconseguir els 50 donants p.m.p. i superar els 5.500 trasplantaments el 2022, cosa que segurament s’hauria assolit el 2020 si no hagués estat per la Covid-19. No obstant això, la pandèmia va provocar una sobrecàrrega del sistema sanitari i de les unitats de cures intensives, que es van bolcar en els pacients amb Covid-19.

    «No hem d’oblidar que només entre l’1 i el 2% de les persones que moren en un hospital ho fan en condicions de ser donants i ho fan a les UCI, unitats que han estat molt saturades, sobretot en els moments més crítics de l’epidèmia», va aclarir la Secretària d’Estat. Un segon motiu que explica el descens d’activitat està relacionat amb la pacients i la preocupació per l’impacte que la infecció Covid-19 podria tenir en els receptors d’un trasplantament.

    L’adopció d’una sèrie de mesures pel Sistema de Trasplantaments va permetre una progressiva recuperació del programa, de manera que el ritme mensual de donacions i trasplantaments des de juny fins a desembre de 2020 s’ha aproximat al qual es va registrar en els mesos corresponents del 2019. En els moments més complicats de la crisi sanitària, s’ha prioritzat el trasplantament dels pacients en situació clínica molt greu o urgent, per als quals el trasplantament no pot esperar, així com de pacients difícils de trasplantar per les seves característiques immunològiques.

    Tot i la important activitat trasplantadora de l’any passat, persisteix un nombre important de pacients en llista d’espera, pendents d’un òrgan. El 31 de desembre de 2020, se situa en 4.794 pacients. D’ells, 92 són nens. El nombre de pacients en llista és discretament inferior a la registrada en 2019 (4.889 pacients). Aquest descens es deu fonamentalment a una reducció en el nombre de pacients inclosos en llista d’espera per a trasplantament durant 2020, el que s’atribueix a la saturació del sistema sanitari per la Covid-19.

    Perfil del donant

    L’ONT ha registrat durant el 2020 un total de 2.700 trasplantaments renals, 1.034 hepàtics, 336 pulmonars, 278 cardíacs, 73 de pàncrees i 4 intestinals. L’activitat de trasplantament de donant viu també s’ha aconseguit mantenir, amb un total de 257 renals i 11 hepàtics.

    En l’actualitat, el 35% dels donants ho són en asistòlia, és a dir, després de morir. Els donants morts per accidents de trànsit se situen en un 4,5%, que es manté com un dels més baixos de l’última dècada. La principal causa de mort dels donants és l’accident cerebrovascular.

    Pel que fa a l’edat dels donants, més de la meitat (54,1%) supera els 60 anys, el 28% supera els 70 i un 5,4% els 80. L’edat màxima d’un donant efectiu se situa en 90 anys, qui va permetre realitzar un trasplantament de fetge i dues renals. Les negatives a la donació se situen en un 14%, un percentatge es redueix a un 10% en el cas dels donants en asistòlia.

    Nou comunitats autònomes han superat els 40 donants per milió de població i cinc han sobrepassat els 50 donants p.m.p. Cantàbria torna a liderar el rànquing, amb una taxa de 65,5 donants p.m.p. El segueixen, per aquest ordre, Navarra (53), Canàries (51,6), País Basc (51,4) i Múrcia (51).

  • Barcelona i Madrid, entre les ciutats europees amb més mortalitat prematura per contaminació

    Una proporció considerable de morts prematures a les ciutats europees es podria evitar anualment si es reduïssin les concentracions de contaminació atmosfèrica per sota de les directrius de l’Organització Mundial de la Salut. Concretament, si les ciutats fossin capaces de complir amb els nivells de partícules en suspensió inferiors a 2,5 micres (PM2,5) i NO2 recomanats per l’OMS, es podrien evitar 51.000 i 900 morts prematures cada any, respectivament.

    Així ho evidencia un estudi publicat liderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”, que ha comptat amb la col·laboració d’investigadors de l’Institut Suís de Salut Tropical i Pública i de la Universitat d’Utrecht, a Holanda. La investigació, publicada a la revista The Lancet Planetary Health, forma part del projecte Rànquing ISGlobal de ciutats i és el primer d’una sèrie d’anàlisis destinades a estudiar l’impacte en la salut de diversos factors ambientals propis de la vida urbana, com la contaminació de l’aire, el soroll, la manca d’accés a espais verds o l’efecte illa de calor.

    Després d’estimar les morts prematures evitables en cadascuna de les ciutats, l’equip investigador va establir rànquings en funció de la càrrega de mortalitat per a cadascun dels dos contaminants estudiats. Segons expliquen els autors de l’article, la càrrega de mortalitat varia considerablement entre les ciutats europees, el que indica on es necessiten, amb més urgència, mesures polítiques per reduir la contaminació atmosfèrica i aconseguir comunitats sostenibles i saludables.

    Així, segons l’estudi, grans ciutats com París, Madrid, Barcelona, Milà, Brussel·les i Anvers encapçalen el rànquing de morts associades al diòxid de nitrogen, així com ciutats més petites situades en les seves proximitats amb un possible augment de l’ús de l’automòbil per desplaçar-se a les grans ciutats, com Mollet del Vallès, que se situa en la setena posició del rànquing, per darrere de Barcelona.

    En canvi, la mortalitat més gran atribuïble a partícules fines es troba a la regió italiana de la Plana Padana, al sud Polònia i a l’est de la República Txeca. Això s’explica, segons els investigadors, perquè aquestes partícules fines són matèria en suspensió producte de la combustió, no només dels vehicles motoritzats, sinó també d’altres fonts, com la indústria, la calefacció domèstica o la crema de carbó i de fusta.

    L’equip d’investigadors avisa que «no hi ha un nivell d’exposició a la contaminació que sigui segur per a la salut» i insta a la Unió Europea a revisar els llindars de contaminació actuals. «Les directrius actuals haurien de revisar-se i les concentracions de contaminació atmosfèrica s’haurien de reduir encara més per aconseguir una major protecció de la salut a les ciutats», assenyalen els experts.

    Els autors de l’estudi afirmen que l’estudi té certes «limitacions» i que caldran més recerques que puguin tenir en compte els efectes diferencials sobre la salut basats en la regió, l’edat, el sexe i l’estatus socioeconòmic. «Aquest tipus d’anàlisi permetrà comprendre millor com varien els efectes adversos per a la salut dins de la població i servirà de base per emprendre accions polítiques més específiques allà on més es necessiten», remarquen.

    Greenpeace denuncia «la passivitat de les administracions»

    Segons Greenpeace, les dades presentades per ISGlobal demostren «la passivitat de les administracions públiques davant d’un problema de primer ordre com és la contaminació atmosfèrica». L’organització ecologista critica la «lentitud i manca d’ambició per restringir el trànsit contaminant», així com els líders polítics que han intentat derogar les mesures instaurades per reduir els nivells de contaminació.

    «Tot i els reiterats avisos de la comunitat mèdica i científica, i de les amenaces de la Unió Europea per incomplir els límits de qualitat de l’aire, les grans ciutats segueixen prioritzant un model de mobilitat basat en l’automòbil», ha assenyalat Adrián Fernández , responsable de mobilitat de Greenpeace.

    Per l’ONG, és prioritari reduir el nombre d’automòbils a la ciutat prioritzant l’ús de transports sostenibles, amb més transport públic, espais per als vianants i vies ciclistes segures. «El descens de la mobilitat durant la crisi de la Covid-19 és una oportunitat per reinventar les ciutats i evitar així que tornem a la ‘vella normalitat’, on la gent mor per respirar aire contaminat», ha remarcat Fernández.

  • 6 llibres per reflexionar al voltant de la salut i les pandèmies

    La petjada humana en les pandèmies

    El juny del 2020, Pedro Gullón, epidemiòleg i especialista en medicina preventiva i salut pública, i Javier Padilla, metge de família, publicaven el llibre Epidemiocracia: Nadie está a salvo si no estamos todos a salvo, editat per Capitán Swing. El llibre reflexiona al voltant de la pandèmia del coronavirus però també sobre les pandèmies passades i les causes i els contextos socials i polítics que propicien el sorgiment d’aquestes. La principal tesi que defensen els autors és que les epidèmies sí que distingeixen de classes socials. “Les persones de classes socials menys benestants tenen més susceptibilitat a patir el coronavirus, perquè tenen treballs més precaris, viuen en habitatges més precaris, tenen pitjors condicions de vida i, per tant, estan més exposades a contraure el virus. A més, tenen major vulnerabilitat mèdica”, assenyalava Gullón en una entrevista al Diari de la Sanitat.

    Propostes per a la reforma del sistema sanitari

    Laia Estrada i Xavier Milian, membres del Grup de Treball Nacional sobre la Sanitat de la CUP són autors del llibre Sortim de l’UCI. Proposta per una sanitat pública, editat per Tigre de Paper. El llibre fa una diagnosi del sistema sanitari català i dels motius que han provocat el seu col·lapse durant la crisi del coronavirus. «El que ha passat ara no és res nou, si s’ha produït un col·lapse de la sanitat pública és perquè fa dècades que hi ha un desmantellament progressiu del sistema. Que en el moment originari s’escollís un model publicoprivat és el motiu pel qual ha anat degenerant tan al llarg d’aquesta dècada», explicava Xavier Milian en una entrevista al Diari de la Sanitat.

    La invisibilitat de les dones en la medicina

    Mujeres invisibles para la medicina (Capitán Swing), escrit per la metgessa especialista en endocrinologia Carme Valls, reflexiona al voltant de la invisibilitat de les dones en la medicina al llarg de la història i sobre la necessitat de desenvolupar la ciència de la diferència, que permet diferenciar entre els dos sexes i que, segons la metgessa «és una assignatura pendent per la medicina que ens permetria recollir més informació per tractar millor als pacients d’ambdós sexes». La publicació descriu les últimes investigacions i avenços en perspectiva de gènere en salut i encoratja les dones a empoderar-se i ser protagonistes de la seva salut. Segons assenyala Valls en una entrevista a aquest mitjà, en els darrers anys hi ha hagut alguns avenços pel que fa a la inclusió de les dones en les investigacions, però encara es tracta d’una tímida aproximació.

    El gran repte de l’emergència climàtica

    El metge epidemiòleg Carlos A. González és autor del llibre Emergencia climática, alimentación y vida saludable, editat per Icaria Editorial. González explica que la nostra salut i la salut de la planeta estan íntimament relacionades i, per tant, si volem preservar la nostra vida, hem de començar per garantir la vida de la planeta. Segons l’autor, per garantir la nostra salut i la de la planeta és imprescindible revertir el nostre model de consum, que afavoreix l’escalfament global dels ecosistemes pels gasos efecte hivernacle produïts per l’ús de combustibles fòssils, però, també, per l’explotació de terra, l’eliminació de boscos i la cria intensiva de bestiar. En aquest sentit, l’epidemiòleg proposa substituir productes d’origen animal per productes vegetals, que són més saludables i tenen un menor impacte climàtic i, alhora, ajuden redueixen el risc a patir malalties cròniques. “En lloc de centrar-nos en el tractament de les malalties, que és el que interessa a la indústria farmacèutica, cal centrar-nos en la prevenció”, assenyalava González en una entrevista a aquest diari.

    L’origen dels patògens letals

    La periodista d’investigació Sonia Shah és l’autora del llibre Pandemia. Mapa del contagio de las enfermedades más letales del planeta, reeditat enguany per l’editorial Capitán Swing. Es tracta d’història epidemiològica que explora els orígens de les epidèmies, traçant paral·lelismes entre el còlera -un dels patògens causants de pandèmies més letals de la història- i altres noves malalties que ens assetgen. En el llibre, l’autora diu que tractar la SARS-CoV-2 com una agressió estrangera o una guerra, sense donar-li el caràcter social que impliquen les pandèmies o sense fer memòria de crisi passades, ens farà caure “una i altra vegada”. Segons explica en una entrevista de l’Agència SINC, encara que els grans titulars de premsa afirmin que aquest virus ens canviarà, per a ella, “el més cridaner d’aquesta pandèmia és l’extremadament familiar que resulta”.

    L’impacte de la Covid-19 en l’autisme

    Els efectes de la Covid-19 es converteixen en un desafiament afegit per als nens i nenes amb trastorns de l’espectre autista (TEA). Amb la pandèmia, es fa més complicat rebre les teràpies necessàries, practicar el distanciament social i readaptar-se després de la interrupció de les rutines diàries. En aquest context, l’investigador i divulgador científic José Ramón Alonso i la psicòloga Irene Alonso Esquisabel han publicat el llibre El autismo, editat per Shackleton Books. Es tracta d’una guia per comprendre i abordar el TEA en plena pandèmia, dirigida tant a familiars de persones amb autisme com a metges, personal educatiu o psicòlegs. El llibre intenta donar una visió panoràmica i transversal del que implica l’autisme: les seves causes, les seves implicacions genètiques, els mètodes de diagnòstic i, fins i tot, els tractaments i les teràpies més efectives.

  • Salut detecta el primer cas a Catalunya de la soca de Covid del Regne Unit

    Es confirma a Catalunya un cas de la nova variant de coronavirus detectada al Regne Unit, segons ha explicat la consellera de Salut, Alba Vergés, a RAC1. Es tracta d’una persona resident a Catalunya que havia viatjat al Regne Unit.

    Vergés ha explicat aquesta matí en roda de premsa que s’està fent l’estudi de contactes de la persona contagiada i ha dit que és “probable” que hi hagi més casos de Covid relacionats amb aquesta persona. «Veient que diversos països europeus i territoris de l’estat espanyols havien detectat casos d’aquesta nova variant, era qüestió de temps confirmar-ne a Catalunya», ha indicat la consellera.

    La nova variant, anomenada VUI 202012/01 (Variant Under Investigation; variant sota investigació, any 2020, mes 12, variant 01) va ser detectada per primera vegada el 20 de setembre al Regne Unit i acumula un total de 17 mutacions.

    Segons els primers estudis, es tracta d’una variant amb una gran capacitat d’infecció, estimada en un 70% major a la del virus predominant. Tanmateix, les evidències respecte a aquesta nova soca encara són limitades, a causa del poc temps que ha passat des que es va detectar el primer cas.

    Contagis a l’alça

    Aquest dijous han entrat en vigor les noves restriccions anunciades el passat dilluns en resposta a l’augment de contagis de Covid-19 a Catalunya durant el Nadal. Les mesures inclouen, entre altres, el confinament municipal diari i el tancament del comerç no essencial els caps de setmana.

    Segons ha assenyalat el coordinador de la unitat de seguiment de la Covid-19 a Catalunya, Jacobo Mendioroz, en la roda de premsa del Procicat, «estem en una situació molt complicada» i «les properes setmanes tindrem un augment important de la pressió assistencial». Avui s’han registrat 1.225 casos nous de Covid-19 al territori català. A hores d’ara, hi ha 2.167 ingressades per coronavirus a planta i 418 ingressos a UCI.

    Mendioroz ha explicat que un 5,7% de persones rebutgen la vacunació, fet que, en la seva opinió «no té gaire sentit, ja que està demostrat que la vacuna és eficaç i té un grau de seguretat important». El coordinador de la unitat de seguiment de la Covid-19 ha afegit que, ara per ara, no es tenen «detectades reaccions al·lèrgiques greus a la vacuna».

    Per la seva banda, Alba Vergés ha assenyalat que la campanya de vacunació ha agafat la velocitat adequada. «S’ha administrat la primera dosi de la vacuna a una de cada quatre persones que viuen a les residències», ha assenyalat Vergés. També ha explicat que, a partir de l’aprovació de la vacuna de Moderna per part de l’Agència Europea de Medicaments, començaran a arribar dosis d’aquesta durant els propers dies.

  • La transformació dels grans hospitals durant la pandèmia

    Quiròfans i hospitals de dia convertits en unitats de cures intensives, llits d’hospitalització allà on hi havia butaques i hotels habilitats amb preses d’oxigen per ingressar més pacients. Durant el pic de la pandèmia, els hospitals catalans es van haver de reconvertir de cap a peus per poder atendre el nombre exponencial de pacients de coronavirus que anaven arribant als centres hospitalaris. Fem un repàs de com s’ha viscut aquesta transformació a alguns dels hospitals catalans més importants.

    Entrevista a Antoni Castells, Director Mèdic de l’Hospital Clínic

    Antoni Castells: “L’Hospital Clínic no havia estat mai tan cohesionat com ara”

    El Dr. Antoni Castells, Director Mèdic de l’Hospital Clínic, analitza les dificultats de la gestió sanitària de la crisi del coronavirus. “La principal complexitat va venir per la incertesa respecte a l’evolució de la pandèmia. Havíem de prendre decisions ràpides, però meditades, amb la por constant de no tenir suficients recursos”, diu.

    Vall d’Hebron i l’adaptació constant dels professionals

    La transformació radical dels hospitals davant la COVID-19: l’experiència a Vall d’Hebron

    Durant la pandèmia, dels 40 llits d’UCI que hi havia es van passar a 200, i metges d’especialitats molt allunyades van unir forces per combatre la Covid-19. Parlem amb alguns d’aquests professionals per a fer una radiografia de com s’està vivint la pandèmia del coronavirus a l’hospital més gran de Catalunya.

    L’Hospital de Bellvitge i l’inici de la desescalada

    L’Hospital de Bellvitge: del pic a la desescalada, també emocional

    La desescalada va suposar una nova adaptació als hospitals, que va posar el manteniment de la telemedicina, instaurada durant la pandèmia i que, com diuen alguns professionals, ha vingut per quedar-se. A l’Hospital de Bellvitge, els professionals sanitaris, cansats i afectats emocionalment per la situació viscuda, destaquen els aprenentatges extrets de la crisi i diuen ara sentir-se molt més preparats per afrontar un possible rebrot a la tardor.

  • El millor regal de Nadal: la revista homenatge

    El Diari de la Sanitat, editat per la Fundació Periodisme Plural, publica la Revista DS, una publicació de 160 pàgines en la qual es reconstrueix la lluita de la comunitat sanitària contra el coronavirus. La revista recull l’experiència dels diferents professionals implicats, des del personal d’ambulàncies, d’atenció primària, de les residències i dels centres sociosanitaris fins als professionals dels hospitals.

    La publicació en paper posa l’accent especialment en les vivències dels sanitaris, que s’enfronten a un doble combat: el de cuidar i curar als malalts, i el d’autoprotegir-se, ells i les seves famílies. També aprofundeix en la transformació experimentada pels hospitals i pels centres d’atenció primària per tal d’afrontar l’emergència.

    La Revista DS incorpora part de la molta informació que va omplir les pàgines digitals d’El Diari de la Sanitat al llarg dels moments més crítics de la primera onada de la pandèmia. Aporta peces de tots els gèneres periodístics, com són articles d’opinió, anàlisi, reportatges i entrevistes a referents professionals de la comunitat sanitària. A partir d’ara, la Revista DS es publicarà periòdicament per fixar, en paper i format llibre, el periodisme que ja fa El Diari de la Sanitat en l’àmbit digital.

    Què inclou la revista?

    La publicació està distribuïda en sis grans àrees: ‘A primera línia’, ‘La gran transformació’, ‘El combat professional’, ‘El repte científic’, ‘Veus de l’experiència’ i ‘Per fer memòria’. A la secció ‘A primera línia’, metges i metgesses, infermers i infermeres, estudiants de darrer curs, personal d’ambulàncies i personal de les residències ens expliquen com van viure de primera mà l’inici de la pandèmia i la seva evolució. ‘La gran transformació’ aglutina la metamorfosi que van experimentar els principals hospitals catalans i els centres d’atenció primària amb l’inici de l’alerta sanitària.

    A ‘El combat professional’ parlem de les condicions laborals dels sanitaris i dels efectes de les retallades en la situació actual del sistema sanitari. I ho fem amb veus molt rellevants dins de la comunitat sanitària, com Jaume Padrós, president del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB), Josep Maria Puig, secretari general del sindicat Metges de Catalunya, la presidenta del Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP), Meritxell Sánchez-Amat, i Antoni Sisó, president de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària.

    El ‘Repte científic’ recull una anàlisi profunda de la carrera per aconseguir la vacuna contra la Covid-19, una cursa sense precedents. A ‘Veus de l’experiència’ recollim entrevistes en profunditat al voltant de la pandèmia que ens aporten reflexions d’importants figures del sector sanitari, com Miquel Vilardell, Montserrat Busquets, Vicky Fumadó, Joan-Ramon Laporte o Miquel Porta. Finalment, a ‘Per fer memòria’ recordem epidèmies passades que van marcar profundament a la humanitat.

    Com puc aconseguir-la?

    El Diari de la Sanitat va néixer l’any 2016 de la mà de la Fundació Periodisme Plural amb la voluntat d’exercir un periodisme independent al servei de la comunitat sanitària. Som una Fundació implicada en la defensa del dret universal a la salut, però només podem seguir fent la nostra feina amb la vostra ajuda. Per aconseguir la Revista DS només cal que et facis subscriptor/a d’El Diari de la Sanitat a través d’aquest enllaç. Si vols, també pots fer una donació en aquest mateix web o regalar una subscripció a algú. La publicació, a més, es podrà comprar directament, per un preu de 20 euros, a qualsevol botiga Abacus.

    La Revista DS constitueix un autèntic i sentit homenatge des d’un periodisme que pretén ser rigorós i compromès amb el sector sanitari. Des del Diari de la Sanitat mantenim el nostre compromís al servei de la comunitat sanitària i seguirem estant al costat de tots els professionals del sector. Perquè volem ser la vostra veu, la veu que us mereixeu.