Just Deploy It!

Categoría: Dret a la salut

  • L’Associació Contra el Càncer a Barcelona presenta la Seu Local de Mataró

    L’Associació Contra el Càncer a Barcelona presenta la Seu Local de Mataró

    L’Associació Contra el Càncer a Barcelona ha presentat una junta a la seu local a la ciutat de Mataró. Gràcies a la creació d’aquesta junta, l’Associació podrà detectar les necessitats de la regió per a poder oferir serveis que realment cobreixin aquestes necessitats de les persones amb càncer i/o familiars de persones amb càncer de la ciutat.

    El Punt Comarcal del Maresme va ser inaugurat l’any 2017, però fins ara Mataró no comptava amb una junta pròpia. Les seus locals están formades per grups de voluntaris que s’encarreguen de liderar les activitats al municipi tant de campanyes de prevenció com de captació de fons per la recerca i pels serveis de l’Associació.

    “D’aquesta manera, els voluntaris de la seu de Matarò construirem un petit òrgan de govern que representarà a l’Associació a la nostra ciutat, facilitant-nos la detecció de les necessitats de la població i permetent-nos arribar a altres àmbits com els Centres d’Atenció Primària (CAP), escoles o Centres Cívics, entre d’altres”, declara la Sílvia Pérez, Coordinadora del Maresme a l’Associació Contra el Càncer.

    L’Associació, 70 anys d’experiència en la lluita contra el cáncer

    L’Associació Contra el Càncer és l’entitat de referència en la lluita contra el càncer des de fa 70 anys. Dedica els seus esforços a mostrar la realitat del càncer a Espanya, detectar àrees de millora i posar en marxa un procés de transformació social que permeti corregir-les per obtenir un abordatge del càncer integral i multidisciplinari. En el seu ADN està estar al costat de les persones pel que el seu treball també s’orienta a ajudar-les a prevenir el càncer; estar amb elles i les seves famílies durant tot el procés de la malaltia si li ho diagnostiquen; i millorar el seu futur amb l’impuls a la recerca oncològica. En aquest sentit, a través de la seva Fundació Científica, l’Associació aglutina la demanda social de recerca contra el càncer, finançant per concurs públic programes de recerca científica oncològica de qualitat. Avui dia, és l’entitat social i privada que més fons destina a investigar el càncer: 104M€ en 565 projectes de recerca.

    L’Associació integra a pacients, familiars, persones voluntàries i professionals que treballen units per a prevenir, sensibilitzar, acompanyar a les persones afectades i finançar projectes de recerca oncològica que permetran un millor diagnòstic i tractament del càncer. Estructurada en 52 Seus Provincials, i present en més de 2.000 localitats espanyoles, compta amb més de 23.000 persones voluntàries, més de 388.000 socis i quasi 1.000 professionals.

    Durant el 2021, l’Associació ha atès a 136.000 persones afectades per la malaltia.

  • Les farmàcies repartiran productes menstruals reutilitzables gratuïts el 2024

    Les farmàcies repartiran productes menstruals reutilitzables gratuïts el 2024

    Les farmàcies de Catalunya distribuiran productes menstruals reutilitzables de manera gratuïta a principis de l’any que ve. Es tracta d’una mesura pionera al món impulsada per la Generalitat per garantir l’equitat menstrual.

    Les dones podran escollir a la farmàcia copes, calces menstruals i compreses de tela, en funció del que millor s’adapti a les seves necessitats.

    Es preveu que els productes arribin a les farmàcies durant el primer trimestre de 2024. Les farmàcies que formin part del projecte tindran un distintiu que les identificarà i les acreditarà com a punt autoritzat de distribució.

    Com recollir els productes

    Per recollir el producte a les farmàcies acreditades caldrà presentar un codi QR individual i intransferible que es trobarà a l’aplicació La Meva Salut. En cas que algú tingui alguna dificultat, el personal farmacèutic oferirà suport per obtenir el codi dins l’aplicació i garantir, així, l’accés a tota la ciutadania.

    Informació i assessorament personalitzat a les farmàcies

    La Generalitat formarà als equips farmacèutics perquè informin i assessorin sobre el cicle i els productes menstruals. La mesura s’ha tirat endavant a través d’un conveni de col·laboració entre la Generalitat i el Consell de Col·legis Farmacèutics de Catalunya.

    La distribució gratuïta i universal de productes menstruals reutilitzables a totes les dones de Catalunya forma part del Pla integral d’equitat menstrual i climateri 2023-2025.

    El pla té un enfocament transinclusiu i, per tant, també s’adreça a les persones no binàries i els homes trans* que menstruïn. Es calcula que al voltant de 2,5 milions de dones se’n beneficiaran.

    9.000 tones de residus menys

    A més de garantir l’equitat menstrual, la mesura té per objectiu fomentar l’ús de productes reutilitzables i reduir l’empremta que deixen al planeta les més de 9.000 tones de residus que es produeixen cada any a Catalunya per l’ús de tampons i compreses d’un sol ús.

    L’accés gratuït suposa també un important estalvi per a les dones i les famílies perquè si, per exemple, s’opta per l’ús de la copa la despesa al llarg de la vida fèrtil és d’aproximadament 145 € enfront dels 2.500 € que costen els tampons i les compreses d’un sol ús.

  • Espanya avança en la incorporació a la E-Health Network

    Espanya avança en la incorporació a la E-Health Network

    Amb tan sols un any de vida des de la seva creació i aplicació, aquest espai busca propiciar un ecosistema que «permeti a les persones controlar les seves dades sanitàries, tant si es troben al país d’origen com en un altre Estat membre«, tal com explica la Comissió. A més de garantir que les mateixes persones puguin tenir les seves dades a l’abast i la interoperabilitat entre països, es planteja un marc regulador per a una utilització òptima i ètica de macrodades per a investigació i innovació.

    L’entrada a la E-Health Network

    A finals d’agost el Ministeri de Sanitat signava els acords per la incorporació del país a la xarxa sanitària europea transfronterera.

    En el marc de la digitalització, la preservació de dades i la cooperació, des de la Moncloa es fa efectiva la incorporació de nou comunitats autònomes al servei d’interoperabilitat de la informació clínica amb països de la Unió Europea. Això suposa en exemples pràctics que si una persona de Barcelona té al·lèrgia a un medicament i necessita assistència a París, el personal sanitari podrà accedir a aquestes dades a través d’un sistema unificat d’historial resumit.

    Durant aquest any s’han incorporat a aquesta proposta Andalusia, Catalunya i Castella i Lleó, unint-se així a Aragó, Canàries, Comunitat Valenciana, Extremadura, Comunitat de Madrid i País Basc. La intenció governamental es continuar introduint cada regió europea a aquest sistema durant els mesos vinents.

    Aquesta integració forma part del projecte «My Health@EU«, que és la forma pràctica de l’Espai Sanitari de Dades Sanitàries, i que està previst que durant aquest any continuï agafant l’impuls per obtenir els objectius de digitalització sanitària unificats. En aquesta línia, també té rellevància el servei «ePrescription/eDispensation«, que es troba en estadis avançats i que busca que qualsevol ciutadà europeu pugui accedir als seus medicaments prescrits a qualsevol dels països de la Unió.

    Mancances en l’ àmbit espanyol

    Si bé en matèria europea s’avança en la mateixa direcció per tal de garantir l’accés a la sanitat dels ciutadans, l’eterna queixa és aquesta manca d’interoperabilitat entre les mateixes comunitats autònomes espanyoles. Si bé, com s’exemplificava, un barceloní accidentat a París tindrà garantit que el personal sanitari accedeixi a les seves dades, aquest mateix barceloní accidentat a Vigo no tindria les mateixes facilitats. I es que Galícia, Múrcia, Navarra, Comunitat Valenciana, La Rioja, Castella la Manxa, Cantàbria, Balears i Astúries no tenen aquesta interoperabilitat.

  • Mantenir rutines, visitar entorns coneguts i protegir-se de la calor: consells per a cuidadors de persones amb alzheimer

    Amb l’augment de les temperatures pròpies de l’estiu, la gent gran es torna encara més vulnerable als cops de calor, especialment aquelles amb demència. Per a evitar-ho, els professionals d’Ace Alzheimer Center Barcelona emfatitzen la importància de mantenir unes certes rutines per a prevenir aquestes situacions. Concretament, els professionals recomanen mantenir els hàbits durant les vacances d’estiu, visitar entorns coneguts i cuidar l’alimentació i la hidratació.

    És habitual que la rutina de moltes famílies canviï durant aquesta època de l’any, però aquestes alteracions poden afectar directament a les persones amb Alzheimer. És comú que les persones amb demència tinguin dificultat per a recordar quan va ser l’última vegada que van beure, experimentin una menor sensació de set i segueixin una dieta poc variada. A més, és probable que estiguin exposades al sol durant períodes més prolongats de l’habitual, la qual cosa augmenta el risc de deshidratació.

    Les persones majors de 75 anys, especialment aquelles amb malalties cròniques com l’Alzheimer o el Parkinson, són més susceptibles als efectes adversos de la calor. La limitació de la mobilitat i el consum de medicaments que afecten el sistema nerviós central, com tranquil·litzants o antidepressius, així com els diürètics, també poden augmentar el risc de patir cops de calor. A més, viure sols pot augmentar el risc, ja que pot ser més difícil per a ells identificar els símptomes de la deshidratació, que són mal de cap, marejos, respiració i freqüència cardíaca accelerades, i fins i tot canvis en el comportament.

    Montse Bergés, responsable d’Infermeria de la Unitat d’Atenció Diürna d’Ace, insta els cuidadors a estar atents i garantir que les persones amb demència mantinguin hàbits i rutines saludables per a fer front a la calor. “És important prendre mesures adequades segons els hàbits i rutines de cada persona, com assegurar-se que beguin aigua regularment i, si la persona no té capacitat per a demanar-la, oferir-li prendre una mica amb freqüència; evitar sortir al carrer durant les hores més caloroses (com el migdia o les primeres hores de la tarda); evitar menjars massa calents o contundents i assegurar-se que vesteixen roba lleugera. A més, si la persona amb Alzheimer viu sola, és vital mantenir un contacte freqüent amb ella, així com revisar la medicació amb el metge si aquesta pot influir en la termoregulació”, emfatitza Bergés.

    Per part seva, Amèrica Morera, subdirectora de la Unitat d’Atenció Diürna d’Ace, destaca la importància d’adaptar-se a les necessitats i capacitats de cada persona. A més, explica la necessitat que els cuidadors principals també puguin descansar durant aquesta època. Morera assenyala: «No és necessari renunciar a les vacances, es tracta d’adaptar-nos a la nova situació perquè l’estiu pugui ser un temps de descans i comoditat per a tots».

    Els experts insisteixen també en la importància de realitzar activitats d’estimulació cognitiva, com la lectura, els passejos o la pintura. Mantenir una activitat cognitiva i física diària és fonamental, establint pautes i participant en tasques senzilles com parar taula o jugar una partida de dominó. Aquestes activitats ajuden a evitar situacions d’ansietat o estrès causades per un excés d’estímuls. Els entorns coneguts i ambients relaxats són els més adequats perquè les persones amb Alzheimer se sentin còmodes i evitin situacions de perill i desorientació.

    És crucial que els cuidadors i l’entorn pròxim de les persones amb demència estiguin atents a la possible aparició dels símptomes i, en cas necessari, es posin en contacte amb els serveis sanitaris. L’atenció i vigilància adequades poden marcar la diferència en la salut i benestar de les persones amb demència durant l’estiu.

  • Un nou protocol dissenyat per l’Hospital de Bellvitge permetrà reduir la mortalitat en pacients amb ruptura de l’aorta abdominal

    Per aconseguir reduir el temps de resposta davant d’una patologia temps-dependent, és imprescindible que els equips treballin de forma eficient i estandarditzada. En aquest context, s’ha desenvolupat el Protocol de Maneig de l’ Aneurisma d’Aorta Abdominal amb Ruptura (AAAR), anomenat “Codi Aorta”. Ha estat un treball multidisciplinari liderat pel Servei d’Angiologia i Cirurgia Vascular de l’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB), que ha comptat amb la col·laboració de professionals d’Anestesiologia i Reanimació, infermeria i zeladors de quiròfan, a més del servei d’Urgències, Radiologia i Cirurgia General i Digestiva.

    L’AAAR és una patologia poc freqüent, però que representa una veritable emergència quirúrgica, amb una mortalitat propera al 100% si no es tracta de forma eficient. L’aorta és l’artèria més llarga del cos humà, s’origina al ventricle esquerre del cor i transporta sang oxigenada a totes les parts del cos. L’aneurisma apareix quan les parets d’aquesta artèria es dilaten superant 1,5 vegades el seu diàmetre normal, i cursa sense símptomes fins al dia que es trenca.

    L’AAAR és una patologia poc freqüent, però que representa una veritable emergència quirúrgica

    La ruptura de la paret de l’aorta abdominal pot implicar una pèrdua superior al 30% del volum sanguini i constitueix una urgència mèdica molt greu. De fet, l’AAAR es considera la desena causa de mort en homes de més de 65 anys. D’acord amb les dades epidemiològiques, unes 25 persones patiran aquesta situació cada any només a l’àrea Metropolitana Sud.

    L’evidència científica ens demostra que si millorem la identificació dels pacients i els oferim ràpidament el tractament quirúrgic aconseguim uns millors resultats quant a supervivència i qualitat de vida. Aquest és el motiu que va portar al Servei d’Angiologia i Cirurgia Vascular de l’Hospital de Bellvitge a dissenyar el protocol intern multidisciplinari del “Codi Aorta”, en el qual es defineixen punt per punt totes les accions i els tractaments que cal aplicar en cada moment  per aconseguir millors resultats.

    Formació per implicar els diferents nivells d’assistència

    La sensibilització  del conjunt de professionals dels diferents nivells d’assistència que remeten pacients amb sospita d’AAAR –Urgències d’Atenció Primària, hospitals comarcals, serveis d’emergència, entre d’altres- és l’única manera de potenciar el diagnòstic precoç i pot marcar la diferència en les xifres de supervivència.

    És l’única manera de potenciar el diagnòstic precoç i pot marcar la diferència en les xifres de supervivència

    El 2022 es van desenvolupar sessions divulgatives als hospitals de l’àrea que remeten pacients a HUB: Hospital de Viladecans, Hospital de Martorell, Residència Sant Camil (Sant Pere de Ribes), Hospital Moisès Broggi (Sant Joan Despí) i l’Hospital de Sant Boi. La intenció era augmentar la sensibilització dels serveis d’urgències davant d’una patologia poc freqüent.

    Aquest any s’ha dissenyat un projecte de recerca territorial que implica professionals de l’Hospital de Bellvitge, Assistència Primària i l’Hospital de Viladecans. La idea és donar a conèixer el protocol de Codi Aorta als dispositius de la Gerència Territorial Metropolitana Sud  a través d’un curs híbrid: en línia i presencial en forma de simulacions al SimHUB, Centre de Simulació Mèdico-Quirúrgica Avançada de l’Hospital Universitari de Bellvitge.

    Resultats d’excel·lència en patologia aneurismàtica

    El Servei d’Angiologia i Cirurgia Vascular de l’HUB és referent i pioner en el tractament d’aquesta urgència. L’Hospital de Bellvitge és un dels centres amb major volum de pacients tractats en els darrers vint anys. La instauració del programa endovascular ha aconseguit una disminució de deu punts en la mortalitat en els darrers deu anys, en passar d’un 42% a un 32% de mortalitat postoperatòria.

    Iniciatives com el Codi Aorta i el seu coneixement a nivell territorial han d’optimitzar les actuacions front aquesta patologia temps-dependent i millorar encara més els resultats.

    L’Hospital Universitari de Bellvitge (HUB)

    L’Hospital de Bellvitge és un hospital públic, universitari, investigador i innovador, que el 2022 ha celebrat els primers 50 anys d’història. Amb 5.200 professionals experts i compromesos, és l’hospital de proximitat dels ciutadans de L’Hospitalet i el Prat del Llobregat, i centre de referència de màxima complexitat per a 2 milions de persones, tot l’eix sud de Catalunya.

    És el centre sanitari català que més cirurgia complexa realitza, especialment cirurgia oncològica, i el centre que realitza més trasplantaments de ronyó i cor en adults. Integra en els seus projectes l’orientació a la millora de l’experiència del pacient i el treball en xarxa amb l’atenció primària i els centres hospitalaris de l’entorn.

    Orientat a la medicina personalitzada, disposa de les millors eines de diagnòstic genètic i d’imatge per al càncer i les malalties minoritàries que pròximament es complementaran amb el nou Centre d’Alta Precisió Diagnòstica, amb el primer PET/Ressonància Magnètica de la xarxa assistencial de l’Estat.

    Registra anualment unes 20000 intervencions de cirurgia major, 37000 altes, 485000 visites ambulatòries i unes 100000 proves diagnòstiques

    Article original d’ elBaix.cat

  • Detecció precoç de càncer de coll d’úter a les farmàcies

    S’està avaluant un nou circuit de cribratge de càncer de coll uterí, basat en la prova de detecció del virus del papil·loma humà mitjançant automostra a les farmàcies. L’objectiu és incrementar la cobertura de la detecció precoç d’aquest virus. La fase pilot es duu a terme en farmàcies de set municipis del Baix Llobregat.

    La participació en el programa és voluntària i gratuïta. Des de juliol del 2021 fins al maig d’aquest any, s’han realitzat més de 3.000 proves.

    Si els resultats són satisfactoris, es preveu que aquest Protocol substitueixi la citologia com a prova primària de cribratge en les dones majors de 30 anys i fins al 65 anys.

    L’experiència de les farmàcies en programes de cribratge

    El desenvolupament d’aquesta iniciativa se suma a altres col·laboracions importants de les oficines de farmàcia pel que fa a cribratge: d’una banda, al Programa de Detecció Precoç de Càncer de Còlon i Recte, i de l’altra, al programa de cribratge de la covid-19 que es va dur a terme a les farmàcies durant la pandèmia amb tests ràpids d’antígens.

  • Els Refugis Climàtics es reforcen davant la previsió de calor extrema

    La previsió anual de l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) apunta al que ja es sospitava: aquest estiu serà molt calorós a Espanya. Si bé l’any passat es van batre rècords (es va registrar l’estiu més càlid des de que existeix el seguiment), aquest any ja s’ha establert la primavera més calorosa en els últims seixanta anys. Tot i que es preveuen algunes tempestes, no serà suficient per pal·liar les temperatures ni la sequera, per al juliol i agost s’ha pronosticat una probabilitat molt alta de situacions de calor extrema.

    Davant els estius durs, cada cop més recurrents i més extrems, els coneguts com a «Refugis Climàtics», espais que proporcionen confort tèrmic a la població, mentre mantenen els seus usos i funcionalitats, s’estan erigint en una de les polítiques públiques per protegir els ciutadans més vulnerables. A Barcelona ciutat, amb el finançament de l’Urban Innovation Action (UIA), un programa de la Comissió Europea per al projecte «Adaptar escoles al canvi climàtic a través del verd, el blau i el gris», s’ha fomentat els Refugis Climàtics a les Escoles. Sota aquest projecte iniciat l’any passat es plantegen intervencions a onze escoles amb un paquet de mesures blaves (incorporació de punts d’aigua), verdes (espais d’ombra i vegetació) i grises (actuacions sobre els edificis per millorar-ne l’aïllament). Sota l’emparament dels fons Next Generation, altres ciutats com Reus, Hospitalet o Lleida han pogut impulsar també el desplegament d’equipaments per protegir de les temperatures extremes.

    L’àrea metropolitana enforteix la xarxa de Refugis Climàtics

    En els últims 36 anys s’han comptabilitzat 10 onades de calor al territori metropolità, de manera que cada 4 anys es produeix un episodi d’altes temperatures extremes. D’aquestes 10 onades, 7 s’han produït en els últims 16 anys, fet que comporta una freqüència de més d’una onada de calor cada 2 anys. Enguany, a causa de la sequera, els parcs metropolitans estan menys humits que altres anys i tenen menys capacitat de proveir de confort tèrmic. Per aquest motiu, el 2021 l’àrea metropolitana de Barcelona impulsava la xarxa metropolitana de refugis climàtics (XMRC), un conjunt d’espais accessibles, públics i d’accés gratuït, que proporcionen confort tèrmic, descans i seguretat davant dels calorosos estius metropolitans. Des de la seva posada en marxa l’estiu del 2021, la XMRC ha crescut dels 20 refugis inicials als 74 actuals. Com la majoria de Refugis Climàtics, els de la XMRC inclouen espais tant interiors (biblioteques, escoles…) com exteriors (parcs, places…). Els refugis romandran actius entre el 15 de juny i el 31 d’agost (cal consultar els horaris específics de cada refugi).

    Els refugis climàtics interiors, conformats bàsicament per equipaments públics repartits arreu de la metròpolis, estan equipats amb refrigeració, de manera que poden garantir unes condicions adequades per apaivagar la forta calor, amb una temperatura que es manté al voltant dels 27 °C.

    Els refugis climàtics exteriors, situats en alguns parcs del territori metropolità, disposen d’una regulació tèrmica natural, ja que la presència d’aigua, de vegetació arbòria densa i de terreny permeable actuen com a reguladors de la temperatura i permeten gaudir d’un ambient més fresc. En general, els espais verds amb una presència de vegetació moderada poden tenir uns 2-3 °C (durant el dia) menys que les zones sense vegetació. Aquesta diferència de temperatura s’incrementa després de la posta de sol, sobretot en llocs menys humits, on pot arribar fins a 5 °C, i en alguns casos a 6,5 °C.

    Els refugis climàtics de la XMRC pretenen acollir la població en general, però prioritzen les persones vulnerables a les altes temperatures, com la gent gran, els nadons o els malalts crònics. La XMRC té un conveni amb Teleassistència que permet establir un canal directe amb aquesta població vulnerable, facilitant que puguin fer ús dels espais de la xarxa.

    Ubicacions dels Refugis Climàtics de la XMRC per a l’estiu del 2023

    Badia del Vallès: parc de les Illes Balears, Casal d’avis i biblioteca Vicente Aleixandre

    Castelldefels: parc del Castell, parc de la Muntanyeta, centre cívic Vista Alegre, Espai del Mar, edifici de la República, biblioteca Ramón Fernández Jurado i centre Frederic Mompou

    Cornellà de Llobregat: parc del Canal de la Infanta, parc de Can Mercader, parc de Rosa Sensat, biblioteca Central, biblioteca Marta Mata, biblioteca de Sant Ildefons, centre cívic de Sant Ildefons, parc esportiu Llobregat, complex aquàtic i esportiu Can Mercader i Citilab

    L’Hospitalet de Llobregat: parc de les Planes, parc de Can Buxeres, parc de l’Alhambra, centre cultural metropolità Tecla Sala, Torre Barrina, poliesportiu Gornal, poliesportiu Marcel·lí Maneja, centre cultural Santa Eulàlia, mercat municipal La Florida, casal de gent gran Pubilla Casas, casal de gent gran de Bellvitge i casal de gent gran Ca n’Arús.

    Montcada i Reixac: parc de Joan Fuster, biblioteca Elisenda, Casa de la Vila, Ajuntament de Montcada i Reixac, espai cultural Kursaal, centre cívic Antigues Escoles de Mas Rampinyo i casal de gent gran Casa de la Mina.

    Sant Boi de Llobregat: parc de la Muntanyeta, parc Can Julià, plaça Marianao, plaça Focs de Sant Joan, casal Can Massallera, biblioteca Jordi Rubió i Balaguer, Cal Ninyo i biblioteca Maria Aurèlia Capmany.

    Viladecans: parc del Torrent Ballester, parc de la Torre Roja, casal de barri Montserratina.

    Sant Feliu de Llobregat: parc d’Europa, parc Llobregat, parc de Can Falguera i biblioteca Montserrat Roig.

    Sant Adrià de Besòs: Arbreda Rambleta, biblioteca Font de la Mina, biblioteca de Sant Adrià, centre cultural Besòs, casal Dalt de la Vila, centre cívic carrer Joan Fiveller.

    Tiana: parc de l’antic camp de futbol, parc de Joan Armengol, plaça Salvador Espriu i Llar de persones grans

    Santa Coloma de Gramenet: parc de Can Zam, biblioteca pública de Can Peixauet, biblioteca pública del Fondo, biblioteca pública de Singuerlín (Salvador Cabré), biblioteca Central.

    Altres parcs metropolitans: parc Nou (El Prat de Llobregat), parc del Pi Gros (Sant Vicenç dels Horts), parc de Can Solei i Ca l’Arnús (Badalona), parc de Can Vidalet (Esplugues de Llobregat), parc de Torreblanca (Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Esplugues de Llobregat).

  • La Vall d’Hebron efectua amb èxit el primer trasplantament pulmonar robòtic

    La intervenció robòtica duta a terme a Vall Hebron esdevé una fita històrica amb un precedent a els Estats Units, a l’hospital Cedars–Sinai. Amb aquest mètode, el que és una operació molt agressiva i invasiva, permet que el que seria una obertura de 30 centímetres hagi estat de 8cm. Una màquina ha estat la responsable d’això: «Vaig valorar els pros i els contres i vaig acceptar. Vaig confiar totalment en les màquines perquè redueixen l’error humà». El pacient de 65 anys, de nom Xavier, va acceptar la proposta del seu metge d’intervenir via robòtica per sota de l’estèrnum.

    L’Hospital Vall d’Hebron defineix en roda de premsa aquest fet com a èxit històric que «suposarà la millora en qualitat de vida de molts pacients». Albert Jauregui, cap del Servei de Cirurgia Toràcica i Trasplantament Pulmonar confia en el fet que aquesta tecnologia es pugui aplicar aviat també en operacions bipulmonars. L’única intervenció humana va estar quan els metges van fer la incisió de 8cm a la xifoide [una part cartilaginosa de l’estèrnum], i a partir d’aquí, el robot Da Vinci va ser l’encarregat del trasplantament.

    Xavier va despertar de l’UCI a finals de febrer, i el postoperatori ha estat tot un èxit. Declara no patir molèsties i l’equip mèdic avala com la reducció de l’agressivitat de l’operació [sense el robot s’ha d’obrir pràcticament tot el tòrax] és una garantia de l’augment de la qualitat de vida dels pacients.

  • La Vall d’Hebron impulsa un programa per millorar el tractament d’ictus a Camerun

    El neuròleg Jesús María Juega Mariño, juntament amb altres especialistes de la seva unitat, participa en una iniciativa que acull i forma a un sanitari camerunès, Earnest Nshukwi, en diverses tècniques d’ecografia ecodoppler (troncs supraaòrtics, ecodoppler transcraneal i estudis d’ecografia cardíaca) per al tractament de pacients amb ictus.

    El Dr. Juega va treballar en terreny l’estiu passat visitant l’Hospital St. Vincent de Paul, on treballa l’Earnest. A través de l’intercanvi —posteriorment va ser el camerunés qui va estar a Barcelona—, es pretén enriquir les xarxes de suport i la garantía d’un accés a la salut més igualitari. L’entrevistem per conèixer millor la proposta.

    En què consisteix el programa de formació de l’Hospital Vall d´Hebron en el qual participes?

    El programa de formació en què col·laborem juntament amb la fundació Recover se centra en la formació de personal local de zones en desenvolupament. L’objectiu és impulsar programes sostenibles emprant els recursos actualment disponibles al seu centre d’origen, per tal de potenciar la promoció de la salut de patologies no transmissibles amb alta incidència a la seva comunitat.

    Per això s’ha dissenyat un programa de formació per a la capacitació en el cribratge diagnòstic i interpretació i imatges d’ecografia focalitzada de troncs supraaòrtics, ecografia transcranial i ecoscòpia cardíaca. Hem format durant dues setmanes l’Earnest, un tècnic en imatge que habitualment realitza ecografies ginecològiques, perquè pugui aprofitar els recursos ja disponibles al seu centre de l’Hospital St Vicent de Paul a Dschang (regió oest del Camerun). Amb aquestes formacions, la idea és que sigui capaç d’identificar lesions d’alt risc de patologia carotidea extracranial mitjançant ecodoppler, troncs supraaòrtics, estudis transcranials encaminats a la detecció de patologia intracranial i la detecció de fonts cardioembòliques majors mitjançant ecocardioscòpia focalitzada.

    L’objectiu és impulsar programes sostenibles emprant els recursos actualment disponibles al seu centre d’origen

    Quins són els avantatges de les tècniques ecodoppler en el tractament de pacients amb ictus?

    Les ecografies en general són tècniques altament disponibles a diversos països del continent africà, aquest és probablement el seu major atractiu, són dispositius que s’empren de manera habitual en centres intermedis per a estudis giencològics o de patologia abdominal. Un mateix dispositiu ecodoppler, afegint sondes de diferents característiques, permet realitzar estudis de diferents estructures i òrgans. Es tracta de proves que es poden realitzar a la capçalera del pacient, no són invasives, es poden repetir tantes vegades com es vulgui sense generar radiació.

    D’aquesta manera una sonda d’ecografia lineal d’alta freqüència permet realitzar l’estudi d’artèries grans superficials, això ens permet estudiar les artèries caròtides i vertebrals (que són els troncs que proveeixen circulació al cervell). Avaluem la integritat i morfologia de les artèries mitjançant ecografia 2D i a més fem anàlisis del flux arterial mitjançant traducció del senyal doppler, que ajuda a identificar artèries estretes que poden generar un potencial embolisme cerebral. Per això s’anomenen tècniques eco–doppler. Així mateix, emprant sondes de baixa freqüència, podem analitzar estructures més profundes podent fer estudi ecodoppler de circulació intracranial i estudis focalitzats de patologia cardíaca. És per això que amb tècniques ecodoppler podem avaluar les principals estructures de les quals depèn la circulació cerebral, és a dir, el cor i les artèries supraaòrtiques. Identificar malalties significatives en l’estructura o funció cardíaca permet derivar a especialistes per optimitzar la medicació i evitar complicacions majors com ictus o fallada cardíaca. Identificar lesions significatives caròtides permet també derivar a especialistes per plantejar reparació quirúrgica i optimitzar la medicació.

    Un mateix dispositiu ecodoppler, afegint sondes de diferents característiques, permet realitzar estudis de diferents estructures i òrgans

    Abans de l’estada de Nshuwki a la Vall d’Hebron, vostè va anar a l’hospital St. Vincent de Dschang. Quina és la situació allà?

    L’estiu passat vaig anar a fer una campanya de neurologia general en consultes externes, a més de valorar pacients a urgències i de visitar les regions de referència de la zona.

    La càrrega de malalties neurològiques globalment està augmentant, i a Àfrica en particular. No obstant això, hi ha poca gent entrenada per abordar aquestes patologies. Camerun té una ràtio estimada d’un neuròleg per cada milió d’habitants. Aquesta ràtio tan baixa està a més associada a una distribució desigual d’especialistes. El 80% dels neuròlegs exerceixen a les dues grans ciutats del país, Yaoundé i Douala.

    La càrrega de malalties neurològiques globalment està augmentant, i a Àfrica en particular

    El sistema sanitari de la regió oest del Camerun està molt fragmentat, sense un referent institucional, no hi ha dades de vigilància epidemiològica ni de control de factors de risc vascular. A l’hospital que vaig visitar no hi ha protocols extra ni intrahospitalaris de les patologies neurològiques més freqüents (ictus i epilèpsia) i l’accés a la medicació i al tractament depèn majoritàriament dels recursos familiars.

    Hi ha un neuròleg a l’hospital provincial de Bafoussam (CHR) referència a la regió oest del Camerun, on hi ha una àrea de cures intensives, però no es desenvolupen campanyes d’educació i conscienciació d’hàbits saludables, ni d’identificació d’ictus en l’àmbit extrahospitalari. Als centres grans com CHR el temps mitjà des de patir un ictus fins a ser atesos és d’unes 72 hores, cosa que provoca alta taxa de mortalitat i de discapacitat atès que l’ictus és una patologia temps dependent i no se subministren tractaments de reperfusió cerebral ni hi ha desenvolupades unitats d’ictus. Pel que fa a neurologia general hi ha una alta prevalença d’encefalopatia neonatal, trastorn del desenvolupament i epilèpsia infantil.

    L’únic tractament proporcionat als pacients de manera gratuïta en estar subvencionat per programes internacionals és el del control del VIH/SIDA i de control de la tuberculosi.

    Quins són els recursos de què disposen a l’hospital St. Vincent de Dschang?

    Dins aquest difícil context, l’organització de l’hospital St Vicent disposen de recursos rellevants com són laboratori general, quiròfan per a cirurgies urgents i atenció a gestants, disposen d’atenció a pediatria, urgències generals, atenció a malalties psiquiàtriques, atenció de patologia oftalmològica, campanyes i atenció estable d’otorrinolaringologia. Un cop al mes, el neuròleg de l’hospital provincial de CHR va a passar consulta de neurologia general a l’hospital St Vicent de Paul.

    Manquen de scanner (TAC) o ressonància, sí que disposen d’ecografia que habitualment empren per a gestants i dolors abdominals. El TAC més proper és a dues hores i mitja amb cotxe (hospital CHR) i el preu de cada estudi fa que el seu ús sigui limitat.

    Quines són les principals dificultats amb què es podrà enfrontar Nshuwki a l’hora d’aplicar al seu hospital els coneixements adquirits al programa de formació?

    Earnest Nshuwki és tècnic d’imatge i s’ha entrenat per realitzar les exploracions d’ecografia i dins d’ells els estudis de troncs supraaòrtics, transcranial i ecoscòpia focalitzada.

    Les ecografies són tècniques operador dependent, el repte és mantenir un grau d’entrenament continu i d’una xarxa de suport en la interpretació d’imatges juntament amb la col·laboració de la radiòloga del seu centre, i a través de plataforma de telemedicina i de suport clínic amb la resta de metges de l’Hospital St Vicent. La realització d’estudis de prevenció primària pot ser una manera de mantenir-se entrenat i de poder compartir les seves destreses amb altres sanitaris que es vulguin entrenar.

    La realització d’estudis de prevenció primària pot ser una manera de mantenir-se entrenat i de poder compartir les seves destreses

    Com podria millorar la vida dels pacients de St.Vincent de Dschang la formació de Nshuwki? Quins són els vostres objectius amb aquest programa formatiu?

    La idea és que els professionals sanitaris de la zona puguin desenvolupar programes sostenibles destinats a la promoció de la salut de patologies prevalents a la seva comunitat i amb els recursos disponibles el seu centre d’origen.

    Amb tot plegat, es podrà identificar patologies relacionades amb els ictus a la regió Oest del Camerun mitjançant la capacitació del personal sanitari local per a una interpretació diagnòstica correcta d’imatges d’ecografia de troncs supraaòrtics, ecografia transcranial i ecoscòpia cardíaca. Amb aquest fet, es pretén reduir la mortalitat i la morbiditat arran de la identificació de pacients que es beneficiïn del programa de cribratge d’estudis d’ecografia focalitzats.

    Es pretén reduir la mortalitat i la morbiditat arran de la identificació de pacients que es beneficiïn del programa de cribratge d’estudis d’ecografia focalitzats

    Altres objectius més concrets són desenvolupar un registre de pacients estudiats amb ecografia al seu centre d’origen amb la identificació de patologies prèviament definides, i fer un treball coordinat entre els metges generalistes i infermers de l’hospital St Vicent de Paul i el neuròleg que visita eventualment aquestes institucions. Aquest equip podrà implementar mesures de prevenció, detecció primerenca i tractament dirigit per als pacients que presenten risc o hagin patit un ictus. També es planteja la realització de base de dades exportable, el registre d’estratègies encaminades a control de risc vascular en especial el control de la hipertensió arterial a la seva institució d’origen amb suport a distància a la plataforma de Telemedicina de Fundació Recover. Tot això, sota el context concret: la identificació de problemes, biaixos, desafiaments per adaptar els protocols en funció de recursos financers i establiment protocols pragmàtics ajustats a realitat local.

  • Les revisions periòdiques, medicina per a persones sanes

    Una part important de la població consulta un metge, es fa alguna prova o pren algun producte farmacèutic encara que no estigui malalta, i és una pràctica habitual fer-se revisions de diversa mena: laborals, esportives, del «nen sa», ginecològiques, analítiques, etc., encara que no es tingui cap símptoma de malaltia. Per aquest motiu, el sistema sanitari dedica una part de la seva activitat a persones sanes. La pregunta que cal fer-se és: De què serveix? Quins beneficis aporta?

    No totes les intervencions sanitàries en persones sanes tenen la mateixa consideració; n’hi ha que estan plenament justificades i n’hi ha d’altres que són de dubtosa o nul·la utilitat i són potencialment perjudicials. Les que són motiu de reflexió en aquest escrit són les últimes. La raó que motiva a anar al metge tot i estar sa, és la creença que val més prevenir que curar i que la detecció precoç de certes alteracions pot evitar el desenvolupament de malalties i allargar la vida. Són hipòtesis que no s’han demostrat verídiques amb caràcter general i que han estat objecte d’estudi per la rellevància que tenen en la pràctica sanitària, tant pel volum d’activitat que representen com pels costos que suposen i pels efectes nocius que produeixen.

    Les revisions mèdiques i les analítiques de sang periòdiques a persones sanes són recomanades per les assegurances privades i, amb menys freqüència, pels professionals del sistema públic malgrat que fa temps que es qüestiona la seva utilitat. Un dels exemples més coneguts és fer una determinació de colesterol en la sang perquè s’ha fet creure que a partir d’unes determinades xifres és perjudicial per a la salut. Si bé aquesta afirmació és certa per a les persones que pateixen una malaltia isquèmica del cor, com l’angina de pit i l’infart de miocardi, no ho és per a la població general.

    La Fundació Cochrane ha actualitzat una revisió publicada l’any 2012 que tenia com a objectiu quantificar els beneficis i els danys dels reconeixements mèdics en adults sans en comparació amb no fer cap control. Els resultats van mostrar que no tenien cap efecte significatiu en les taxes de mortalitat general, per càncer o per malalties cardiovasculars ni en la presentació de cardiopatia isquèmica mortal o no mortal.

    Un altre estudi fet a l’entorn de l’atenció primària a càrrec del National Health Service a la ciutat de Liverpool va veure que les polítiques específiques com la millora de la dieta i la reducció del tabaquisme eren més rendibles que les revisions en la prevenció de la malaltia cardiovascular, primera causa de mortalitat en el món occidental.

    Organismes com la U.S. Preventive Service Task Force (USPSTF) o la Canadian Task Force fa anys que desaconsellen aquesta pràctica rutinària. Degut al sobreús sanitari han sorgit algunes iniciatives com la Choosing Wisely que emeten recomanacions de «No fer», cosa que també fa la Societat Espanyola de Medicina Familiar i Comunitària (SEMFyC), que s’afegeix a aquestes recomanacions. A Catalunya, el programa Essencial conclou en el mateix sentit que «no està indicat realitzar anàlisis de sang de manera rutinària anual en la població adulta sana i asimptomàtica, excepte en els casos en què existeixi un risc elevat per a alguna de les malalties que es pretenen cribrar, atès que no hi ha evidència dels seus beneficis i que existeixen riscos potencials que no han estat adequadament avaluats».

    Tot i que no es té massa en consideració, la pràctica d’anàlisis o d’altres proves comporta un risc que no s’hauria d’assumir quan es tracta de persones sanes. Sovint es detecten petites alteracions en algun o varis paràmetres que no es corresponen a cap trastorn però que porten a la repetició de proves o a realitzar-ne d’altres per descartar que realment no hi hagi alguna «cosa important». Moltes persones acaben amb diagnòstics fútils i tractaments innecessaris. Això comporta angoixa i un seguit de visites que no serien necessàries però que ocupen un temps considerable dels professionals. És el que s’anomena cost d’oportunitat, que vol dir que el temps i els recursos sanitaris que es dediquen a unes determinades intervencions no es poden dedicar a altres. Dit d’una altra manera, l’atenció a les persones sanes resta temps i recursos a l’atenció de les persones malaltes.

    Les persones que pertanyen a classes socials més afavorides acostumen a demanar i a realitzar exàmens de salut amb major freqüència que les persones de classe social menys afavorida. En canvi, alguns col·lectius amb major vulnerabilitat i alt risc d’emmalaltir tenen problemes per realitzar seguiments periòdics, a causa de la seva situació laboral, barreres administratives, o altres dificultats. És un exemple del que es coneix com a Llei de cures inverses, que significa que es dóna més atenció a qui més la demana, no a qui més la necessita.

    No cal dir que el cost econòmic de les revisions generals és no gens menyspreable. Als Estats Units (que els agrada comptabilitzar els costos) calculen que dediquen més de 5.000 milions de dòlars a fer un examen anual al voltant del 20% de la població adulta. Seria interessant conèixer les xifres de casa nostra.

    Les revisions periòdiques de salut s’ofereixen amb gran desplegament de propaganda per part d’assegurances i centres privats, fet que genera confusió i atrau a nombrosos «clients» que es pensen que per un preu mòdic se’ls valora el seu estat de salut, com si es fes una revisió de la caldera de la calefacció o del cotxe. La salut de les persones no funciona com una caldera o un cotxe i no se li pot aplicar la mateixa lògica. Potser el que es compra és una mica de tranquil·litat si les proves surten bé. Si no surten bé, aleshores el més probable és que s’ha creat un problema del no res. En un món en el que hem perdut el criteri sobre què és estar malalt o estar sa, i en el que sembla que la mort es pugui demorar indefinidament, es precisa que des del camp professional es doni la seguretat que de moment tot està bé, amb unes xifres que ho demostrin. Malauradament, la realitat és molt diferent.

    Gaudir d’una vida saludable i prevenir la malaltia està vinculat a les condicions de vida, no a la pràctica d’exàmens mèdics rutinaris. Més que esperar que des del punt de vista professional i biomètric ens diguin com estem, pot ser molt més interessant escoltar el nostre cos, percebre allò que funciona i allò que no i apropiar-nos de la nostra salut. I si tot funciona bé, dedicar els esforços a viure plenament, a dedicar el temps a allò que ens fa créixer com a individus i com a éssers socials i deixar que el sistema sanitari se centri en el benefici de les persones malaltes.