Just Deploy It!

Categoría: Moviments

  • El Dia Mundial de la Salut torna a sortir al carrer en contra la mercantilització de la salut

    Ahir dia 7 d’abril, d’acord amb la campanya  de la Xarxa Europea contra la Mercantilització de la Salut i de la Protecció Social i el People’s Health Movement  a Barcelona, com a altres  ciutats europees i com també es va fer el dia 2 a Brussel·les en una acció unitària europea, va celebrar-se una manifestació sota el lema «Per la nostra salut». Des del Parc de la Ciutadella, la manifestació va ocupar els carrers del centre de la ciutat per acabar a Plaça Sant Jaume amb les intervencions de diverses entitats convocants.

    Entre els participants es van poder veure col·lectius com Marea Blanca, Que no pase más, Rebelión Primaria, FoCAP, la Coordinadora de Residències, els treballadors del CAP Raval Nord i la seva xarxa veïnal, Jo sí Sanitat Universal o a Sindillar.

    La Xarxa Europea contra la Privatització i Comercialització de la Salut i Protecció Social ha volgut destacar aquest any que «els mecanismes de privatització i comercialització de la salut i la protecció social s’estan expandint a tot Europa, impulsats per polítiques neoliberals amb el mantra “tot per al mercat”». Asseguren això després d’haver-ho observat en les realitats de molts països i per a una àmplia gamma de sectors de salut i protecció social.

    La comercialització de la salut té conseqüències desastroses sobre l’accés a l’atenció sanitària tant geogràfica, econòmica, temporal com cultural. Els col·lectius en defensa de la salut asseguren que aquesta comercialització  comporta una exclusió creixent de grups importants dins de la població. Aquestes primeres víctimes sempre són les dones, els joves, els aturats, les persones grans, persones amb discapacitat o els migrants.

    A més, en el manifest denunciaven que «la precarietat, la por i la resignació que han aparegut han creat un terreny fèrtil per a la demagògia de l’extrema dreta. L’inexistència d’una Europa social i les polítiques neoliberals d’Europa permeten a les autoritats locals referir-se a Europa com a única causa i responsable de tots aquests mals». I en aquest sentit, la Xarxa Europea reafirma la necessitat de protegir i generalitzar el patrimoni social europeu dels sistemes de protecció social com la seguretat social, però també les polítiques socials encaminades a abordar els determinants socials de la salut (educació, habitatge, condicions laborals, medi ambient, etc.), segons es proclama a la pròpia Carta Social Europea.

    Davant aquesta situació els participants en la trobada de Barcelona van decidir continuar i intensificar les accions incloses en l’Any Europeu per a la lluita contra la mercantilització de la salut llançat el 7 d’abril de 2018. A més, van aprovar la proposta adjunta d’un compromís, que es presentaran per a la seva aprovació als grups parlamentaris i candidats europeus a les eleccions europees de maig de 2019. Així, l’objectiu d’aquesta jornada i la feina feta al seu voltant és difondre els principis primordials que han de garantir l’acció política europea en l’àmbit de la salut.

    Els convocants a Barcelona, a més, també han traslladat que veuen necessari informar, sensibilitzar i mobilitzar localment, a través d’organitzacions membres i xarxes aliades, per crear un front frontal unitari i plural. «El nostre objectiu: converger les lluites locals per defensar la salut pública amb una capacitat real d’acció a nivell europeu», conclouen.

  • Treballadors de l’Hospital Clínic reclamen recuperar el 5% del sou perdut l’any 2010

    Avui serà el tercer divendres que els treballadors de l’Hospital Clínic sortiran al carrer. Ho faran a les 12 hores convocats pel sindicat Lluitem i amb la voluntat de recuperar el descompte del 5% que se’ls aplica com a funcionaris públics des de l’any 2010. La seva intenció es sortir cada divendres a les portes de l’Hospital durant mitja hora fins, com a mínim, les eleccions estatals.

    En aquest sentit, Sergio Lachica, del sindicat Lluitem, explica que, davant el que sembla un tema tabú, s’ha escollit aquest moment per donar-li visibilitat per la incertesa de qui governarà a partir d’ara. «No sabem si governaran les dretes o les esquerres però hem decidit sortir ja i començar a reivindicar-ho», ha afegit. La demanda és clara: que tant el govern estatal com el català, tirin enrere i deroguin el RD 3/2010 que surt reflectit a les seves nòmines. Aquest reial decret a nivell estatal estava catalogat com RD 8/2010 de 20 de maig i el que suposava era l’adopció de mesures extraordinàries per a la reducció del dèficit públic.

    Entre aquestes mesures, l’aleshores president de l’estat espanyol José Luís Rodríguez Zapatero anunciava a partir del mes de juny una retallada del 5% del salari dels funcionaris públics i la congelació a partir de 2011. També, a banda d’això, suspenia l’any 2011 la revalorització de les pensions, exceptuant les no contributives i les mínimes, i suprimia aleshores el denominat xec-bebè que suposava una prestació de 2.500 euros per naixement.

    Els canvis que hi va haver segueixen encara aplicats en molts dels casos. Pel que fa a la pèrdua del 5%, diversos sindicats ho han denunciat en diferents ocasions judicialment però s’ha anat perdent cada vegada. Lachica explica que fa ja molts anys que dura aquesta mesura tot i que ara «se suposa que hi ha hagut una mica de recuperació econòmica».

    El sindicat assegura que el mateix està passant en altres centres i que una de les opcions seria coordinar-se. En aquest sentit, dos anys enrere des de l’Hospital de Bellvitge els van convidar a una junta de personal per tractar els diversos problemes que es generen amb les nòmines. «Al Clínic el tema de les pagues extres les han anat finançant: els romanents que han anat sobrat a finals d’any del pressupost de l’Hospital, han anat servint com a compensació de pagues passades», detalla Lachica.

    Des de Lluitem expliquen que en el seu moment, amb l’entrada de la crisis es va assumir que s’havia de descomptar aquests diners però ara ja farà 9 anys i no estan disposats a seguir sense aquest 5%. Si bé reconeixen que se’ls hi va pujar un 1,75% el sou i ara s’ha promés un 2% més, encara no s’ha notat ni ha arribat aquell 5%. Això afecta a tots els treballadors de l’hospital amb excepció d’aquells que formen part del centre a través d’una empresa subcontractada com ara el servei de bugaderia o aquells que treballen a Barnaclínic, l’ala privada que ocupa un espai dins el Clínic.

  • No hi ha vaga però els treballadors de l’Hospital del Vendrell acampen per les seves condicions laborals

    L’hospital del Vendrell és un hospital general bàsic de nivell 2 segons la classificació de la Generalitat. Un hospital que com la resta de centres de la xarxa de sanitat concertada de Catalunya (SISCAT) estaven convocats a vaga pels dies 3, 4 i 5 d’abril fins que els sindicats que la convocaven, CCOO, UGT i SATSE, es van fer enrere en entendre que s’establia una mesa de negociacions.

    Al Vendrell, abans de conèixer aquest moviment, els treballadors del seu hospital s’havien organitzat per celebrar tres jornades de reivindicació i lluita al centre. Ara, tot i que la vaga no s’ha pogut realitzar, s’han mantingut les convocatòries ja treballades. Una d’elles i la que més crida l’atenció és l’acampada que ocuparà el vestíbul de l’Hospital des d’avui dijous a les 10h fins les 10h de demà divendres 5 d’abril. Serà aleshores quan treballadors que no tinguin torn i la població que s’hi sumi recorreran els carrers del Vendrell fins les portes de l’Ajuntament.

    Per fer evident aquesta obertura de la convocatòria, els treballadors del centre han difós un missatge a través de xarxes on demanaven el suport d’amics i familiars i on explicaven la situació que els envolta: «Lluitem pels nostres drets laborals i una sanitat pública i de qualitat per a tots els ciutadans. L’hospital segueix col·lapsat i ningú ens dóna resposta, els polítics prometen però la Gerència de l’Hospital no acaba de concretar ni ampliació d’urgències, ni pàrquing, ni personal».

    En aquest sentit, un dels membres del Comitè d’empresa ha explicat al Diari de la Sanitat que la situació de l’Hospital ara mateix és «insostenible». D’aquesta manera, com no s’acaba de veure que els motius de la desconvocatòria de vaga prometi res, han decidit mantenir les jornades reivindicatives. Aquest mateix membre del comitè, que prefereix preservar el seu nom, explica que fa 10 anys que no se’ls hi paguen les DPO (Direcció per Objectius), un complement addicional a la retribució mensual i a les pagues extraordinàries que es paga en base a l’assoliment d’uns objectius que fixa el mateix Centre Sanitari, en base a uns objectius que prèviament ja ha marcat el mateix Servei Català de la Salut (Catsalut). Segons el comitè d’empresa, al·leguen que si no els estan tornant és per falta d’equilibri pressupostari.

    Els hi sobta doncs que l’Ajuntament del Vendrell anunciés que es farien obres i s’ampliarien les urgències de l’Hospital i el pàrquing. Inversions que ha confirmat també la Xarxa de Santa Tecla. Si bé la reformulació de les urgències, que ara es col·lapsen contínuament i fan inassumible la feina, és necessària, des del comitè no entenen que assegurin no poder pagar.

    A banda del que aquest membre del comitè considera demandes bàsiques com més inversió, més personal i una millora general de les condicions laborals que ara categoritza de «pèssimes», els treballadors també denuncien que a la Xarxa hi hagi portes giratòries. Alguns dels exemples que posa sobre això recauen sobre l’exdelegat territorial del Departament de Salut de Tarragona, Josep Mercadé, que ara està de Director de l’Hospital del Vendrell; Joan Aregio, antic delegat Territorial a Tarragona i Director General de la Conselleria de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya, que ara és adjunt a la Direcció General i gerent de l’àrea social de la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla; o l’exalcalde de Convergència i Unió Benet Jané ara està com a president de la Fundació Centres Assistencials i d’Urgències que forma també part de Santa Tecla. «Tothom s’apunta a la festa… i ara s’obrirà un nou CAP que també el paga la Xarxa Santa Tecla», afegeix.

    L’Atenció Primària de la Xarxa també fa temps que exigeix millores 

    El passat mes de novembre el municipi veí de Torredembarra entrava a l’Ajuntament una moció en suport a les reivindicacions dels treballadors de l’Assistència Primària de la Xarxa Santa Tecla i de la Plataforma d’Afectats. Els objectius principals d’aquesta moció eren actualitzar els sous que també estan congelats des de fa 10 anys i contractar professionals mèdics i personal administratiu. La moció es presentava amb la necessitat urgent que els pressupostos 2019 de la Generalitat contemplessin un augment significatiu de la partida destinada al servei sanitari dels pobles. Així, les demandes es centraven en descongelar sous, contractar més personal i augmentar pressupostos.

  • Ajornada la vaga de la concertada fins el mes de juny per donar marge a la negociació

    Els sindicats CCOO, UGT i SATSE han informat que davant la convocatòria de vaga sectorial en l’àmbit de la sanitat concertada (SISCAT) que estava prevista per als dies 3, 4 i 5 d’abril del 2019,  se’ls ha comunicat la convocatòria de la mesa negociadora del conveni de forma immediata. A més, també han explicat que se’ls ha reconegut «el conveni com l’únic instrument legítim per establir les condicions del sector i la protecció de l’eficàcia dels acords que ja consten en el conveni, principal reivindicació que van motivar l’origen d’aquest conflicte».

    La comunicació de la convocatòria de la mesa negociadora es va donar just la tarda del 2 d’abril, poques hores abans que comencés la primera jornada de vaga a la xarxa de la sanitat concertada SISCAT.

    En aquest sentit, per aquest motiu i amb l’ànim de trobar solucions al marc de la negociació col·lectiva estatutària, els sindicats convocants de la vaga han pres la decisió d’ajornar-la per als dies 18,19 i 20 de juny, i donar a la patronal aquest marge de temps per restablir ponts.

  • Els científics busquen una fórmula per a impedir la creació de bebès a la carta

    Dimarts passat, un comitè creat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va concloure que crear bebès editats genèticament, com va succeir amb l’experiment dut a terme a la Xina l’any passat, és «irresponsable». Una setmana abans, un grup de científics i bioètics de reconeixement internacional va demanar a les pàgines de la revista Nature una moratòria mundial sobre aquest tipus d’experiments. El consens científic és gairebé total, però el camí per a establir els controls i mecanismes que evitin que el que va passar a la Xina es torni a repetir no és senzill, ni està exempt de controvèrsies.

    L’escàndol va saltar el passat mes de novembre, quan l’investigador xinès He Jiankui confirmava que havia implantat dos embrions modificats genèticament en una dona. Les bessones, aparentment sanes, havien nascut a principis d’aquest mateix mes i el va anunciar va causar un gran enrenou entre la comunitat científica, que va rebutjar de forma gairebé unànime l’experiment.

    No obstant això, amb el pas dels dies, diversos mitjans van confirmar que l’experiment ja era conegut per altres investigadors, especialment als EUA, que no van informar de les intencions de l’investigador xinès perquè no tenien clar com ni on fer-ho. El cas no només era una mostra d’irresponsabilitat individual, sinó que revelava la falta de frens i normes internacionals sobre edició d’ADN.

    Poc després de conèixer-se la notícia, l’investigador de la Universitat d’Alacant, Francisco Mojica, el primer a descriure els mecanismes que han fet possible el desenvolupament de les eines d’edició genètica que han servit per a dur a terme aquest experiment, mostrava la seva preocupació a aquest diari i demanava «un gran acord global sobre edició genètica, especialment entre aquelles grans potències que estan investigant sobre les aplicacions d’aquesta tecnologia».

    Una moratòria global o un registre d’experiments

    Científics de tot el món han realitzat peticions similars i, la setmana passada, un grup de 18 especialistes en bioètica de set països demanava en un article publicat en la revista Nature «una moratòria mundial sobre tots els usos clínics de l’edició humana de la línia germinal, és a dir, canviar l’ADN hereditari (en espermatozoides, òvuls o embrions) per a fer nens genèticament modificats».

    Els investigadors cridaven l’atenció sobre els nombrosos problemes que, al seu judici, ha destapat l’experiment d’He Jiankui, posant l’accent en la passivitat a l’hora de proposar un mecanisme de control eficaç. Malgrat les discussions mantingudes durant els últims anys, «no s’ha creat cap mecanisme per a assegurar el diàleg internacional sobre si l’edició clínica de la línia germinal podria ser apropiada i, en cas afirmatiu, quan», asseguren els investigadors.

    No obstant això, no tothom està d’acord en si una moratòria és el millor mètode per a evitar casos similars en el futur. En una resposta publicada en la mateixa revista, els líders de les Acadèmies Nacionals de Ciències i de Medicina dels EUA (NAS, per les seves sigles en anglès) i la Reial Societat britànica es van oposar a aquesta mesura, assegurant que era necessari aconseguir primer «un ampli consens social […] donades les implicacions globals de l’edició del genoma humà».

    Els acadèmics asseguraven en la missiva que estan creant una comissió internacional «per a definir criteris i estàndards específics per a avaluar si els assajos clínics proposats o les aplicacions que involucren l’edició de la línia germinal han de ser permesos». A més, esmentaven el panell d’experts creat per l’OMS el mes de desembre passat per a discutir el cas, un comitè amb el qual mantenen «un estret contacte».

    De fet, una de les presidentes del grup de l’OMS és la secretària de relacions exteriors de la NAS, Margaret Hamburg, per la qual cosa no ha sorprès que el comitè hagi decidit no donar suport a la petició d’una moratòria. Dimarts passat, després de publicar un comunicat en el qual el grup mostrava la seva oposició a experiments com el desenvolupat per He Jiankui, Hamburg va assegurar que no creia que una moratòria fos el més recomanable.

    Com a alternativa, el panell d’experts aposta per fomentar la transparència entre els investigadors, proposant la creació d’un registre mundial d’estudis que impliquin l’edició del genoma humà. L’organització sanitària planteja aquesta mesura com un pegat fins que s’aconsegueixi un acord internacional per a establir una normativa.

    Un canvi de valors en la ciència

    No obstant això, altres investigadors consideren que l’edició d’embrions duta a terme per He Jiankui i la no revelació per part d’altres investigadors que tenien coneixement de l’experiment, no només mostra les mancances de l’escassa normativa actual, sinó que revela una crisi de valors en la ciència.

    En un article d’opinió publicat també en Nature, la investigadora del Centre Interdisciplinari de Bioètica de la Universitat de Yale, Natalie Kofler, va assegurar estar convençuda que el silenci dels altres investigadors «és un símptoma d’una crisi cultural científica més àmplia», que definia com «una creixent divisió entre els valors defensats per la comunitat científica i la missió de la mateixa ciència».

    Kofler assegura que han arrelat entre molts investigadors valors pragmàtics centrats en la independència, l’ambició i l’objectivitat. No obstant això, aquesta investigadora considera que la decisió sobre com s’ha d’usar aquesta tecnologia, o si ha d’usar-se, requereix d’un conjunt més ampli de valors, com «la compassió per a assegurar que les seves aplicacions estiguin dissenyades per a ser justes, humilitat per a assegurar que es tinguin en compte els seus riscos i altruisme per a assegurar que els seus beneficis es distribueixin equitativament».

    Han passat quatre mesos des que s’anunciés al món el naixement dels primers bebès modificats genèticament. Des de llavors, la comunitat científica lluita per trobar un marc normatiu que no posi traves a la recerca biomèdica, però que, al mateix temps, serveixi per a contenir l’ambició d’investigadors i empreses que ja es freguen les mans amb una possibilitat que, encara que avui dia és impossible, ja comença a albirar-se: un món amb bebès a la carta.

    Aquest és un article de eldiario.es

  • Generalitat i Diputació acorden un solar annex al MACBA per al CAP Raval Nord però els veïns el reivindiquen a la Misericòrdia

    «Aquest manifest està firmat per diverses plataformes veïnals del Raval en les que hi ha votants de tots els colors». Així donaven inicia a la roda de premsa on la Plataforma per un CAP Raval Nord Digne convocava a una manifestació que va aplegar ahir un centenar de veïns pels carrers del barri.

    Abans de començar quatre membres de la Plataforma donaven una notícia: potser demà s’elimina el punt de l’ordre del dia per un acord entre els Departaments de Cultura, Salut i la Diputació de Barcelona que cediria el cub annex al MACBA per al nou CAP. Aquest solar ara pertany a la Diputació de Barcelona i al CCCB. Davant això, en una reunió on també ha participat l’Ajuntament de Barcelona, que ha explicat als veïns no estar a favor de l’acord, Salut ha valora molt positivament l’oferiment de la Diputació de Barcelona per «desencallar la ubicació del CAP Raval Nord».

    En un comunicat el Departament de Salut ha explicat que per la consellera de Salut, Alba Vergés, l’espai ofert per la Diputació de Barcelona és una bona notícia perquè “és una urgència davant la situació de bloqueig. El CAP és prioritari pel barri del Raval. L’atenció sanitària és un pilar fonamental i un tema cabdal per la ciutadania i pels veïns i les veïnes del Raval”. Vergés ha insistit que aquest espai va ser ofert per l’Ajuntament i des del Departament de Salut es va fer un estudi  i es va considerar que podia ser òptim. “Tenim una altra alternativa viable sobre la taula i per tant ara l’hem de fer possible entre tots”, ha afegit.

    Per la seva banda, la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó, ha agraït aquest nou escenari que permet “trobar un espai per facilitar i poder resoldre el conflicte de la ubicació d’aquest cap del Raval, que és necessari”. Budó ha qualificat aquesta proposta com “un triple win” perquè “surt guanyant el Departament de Salut i el Departament de Cultura, amb l’ampliació del MACBA i del CCCB”. Ara, “l’Ajuntament de Barcelona ha de fer el seu planejament urbanístic i traslladar-nos una resposta en la pròxima reunió”, segons ha explicat la consellera de la Presidència. A més, com la construcció del nou CAP Raval Nord es faria en un solar del CCCB, on estava previst que fes una ampliació, aquest centre cultural utilitzarà l’antic edifici del CAP del Raval per poder créixer.

    La primera reacció de la Plataforma CAP Raval Nord Digne, que ha explicat la trobada que han tingut amb els dirigents polítics després de la seva reunió abans de la manifestació, han dit que seguiran batallant per la Misericòrdia o, si més no, per poder-hi optar amb igualtats de condicions que el MACBA. Perquè això passi és necessari que demà es revoqui la cessió d’ús. «Volem que es voti la revocació de l’acord perquè si no es fa es blinda directament la Capella pel MACBA. Volem estar en igualtat i que tant nosaltres com l’ampliació del MACBA siguem opcions per anar al cub», han demanat des de la Plataforma. A banda també han explicat que un acord «verbal moral» entre PDeCAT i ERC no els hi dóna massa confiança i que no es voti demà pressuposa posposar-ho fins el primer ple del proper mandat que, el més segur, és que no es celebri fins setembre.

    La manifestació, que ha acabat a plaça Sant Jaume i ha estat activa i plena de càntics i reivindicació tota l’estona, ha volgut explicar també que la Plataforma seguirà amb l’ocupació de l’espai fins que no es decideixi en una assemblea.

    La manifestació del CAP Raval Nord s’ha aturat davant el MACBA / Carla Benito

    Els veïns del Raval han passat a ser actors polítics en una lluita pel barri

    El manifest, així com la mateixa manifestació, volien deixar clar que els veïns que defensen el CAP a la Misericòrdia no estan instrumentalitzats ni volen que se’ls infantilitzi. La Plataforma recorda que el Raval però també la ciutat es troba davant un moment històric i que els polítics únicament el què han de fer és votar per aquesta iniciativa veïnal que ha arribat a l’Ajuntament de Barcelona. L’excusa del consens no els hi val: «nosaltres, les veïnes, us diem que mai no hem vist un consens tan gran al Raval com el que hi ha ara amb el CAP». Un CAP que es troba en el barri amb l’esperança de vida més curta de tota la ciutat. Des de la Plataforma defensaven a la roda de premsa del matí que «és urgent i l’opció més ràpida, i fins ara l’única, és construir-lo a la Capella de la Misericòrdia».

    L’altra excusa, la de la necessitat del MACBA, tampoc els hi val a la Plataforma. El MACBA aquesta setmana ha plantejat una altra vegada l’opció de la plaça Terenci Moix per a construir el CAP però per als veïns aquesta no és una opció vàlida. Entenen que sent un dels barris amb més densitat de població i menys espai públic de Barcelona, no es poden permetre perdre ni un metre d’espai públic en un barri en el que ja estan «ofegats». A més, la Plataforma assegura que no pot obviar que «el MACBA té espais infrautilitzats o que es destinen a finalitats no museístiques, com ara el Convent dels Àngels, el qual lloguen regularment per a festes i esdeveniments privats». «Podeu entrar a la web del MACBA, on hi diu «Lloguer d’espais» i fer-ne un ús privat», expliquen per exigir després a les «personalitats» del MACBA: «no insulteu a la nostra intel·ligència i no ens preneu més el pèl».

    L’exterior de la Capella de la Misericòrdia dijous abans del ple municipal / Carla Benito

    De fet, els treballadors del CAP es plantegen diverses accions a emprendre si la resposta de demà és no. Algunes serien accions legals contra la conselleria de Treball per les condicions que viuen cada dia a consultes i altres ampliables a tot el sector salut més enllà del mateix CAP. Opcions, totes elles, que han de desenvolupar, parlar i discutir amb calma en assemblees que vindran, ja que com han precisat «no podran amb nosaltres; estem cansades però no mortes».

    Així, en col·lectiu, al llarg de la setmana l’espai s’ha dotat d’activitats. Durant la jornada de dijous, prèviament a la manifestació, s’hi va instaurar una exposició temporal de l’artista feminista Mari Chordà, que va fundar el primer Bar-Biblioteca feminista de l’Estat, La Sal. L’exposició es presenta acompanyada del lema «Per un art contemporani amb els veïns i les veïnes del Raval i en defensa de la salut pública». Altres activitats que s’hi han donat tallers de primers auxilis, de relaxació o sessions clíniques sobre nutrició.

  • Al Raval, la cultura és la comunitat: «que deixin que ens seguim cuidant»

    El CAP Raval Nord juntament amb la Plataforma que el defensa segueix dins la Capella de la Misericòrdia des de l’ocupació de l’espai dijous passat. Com inicialment volien fer, seguiran aquí com a mínim fins a la celebració del Ple Municipal de l’Ajuntament de Barcelona aquest divendres 29.

    Al llarg de tota la setmana diversos col·lectius s’han apropat a donar el seu suport però també a fer ús de l’espai, reunint-se i celebrant assemblees. No només ho han fet col·lectius del mateix barri sinó que la solidaritat s’ha estés més enllà i també a diversos sectors. Així, grups com el col·lectiu de residents de l’atenció primària La Capçalera o Rebelión Primaria s’hi han passat però també col·lectius socials o de temàtiques fora del sector salut. A més, s’han realitzat alguns actes com un cinefòrum amb el documental «El forat de la vergonya» que, com deien a través de xarxes, «il·lustra sobre la lluita veïnal contra l’especulació immobiliària».

    Un altre dels actes forts ha estat una xerrada-debat entre Miquel Fernández, antropòleg i autor del llibre ‘Matar el chino’ i amb qui vem parlar en una entrevista per aquest diari, Manuel Delgado, també antropòleg, Elisenda Puchades, veïna del Raval i Antonia Raya, infermera del CAP Raval Nord. Sota el nom «Cuidem-nos. Per una cultura de la salut pública al Raval».

    Elisenda Puchades va fer un repàs de la història del CAP des dels seus orígens com ja havia fet anteriorment en altres espais i com explicàvem temps enrere en el reportatge Batalla contra la cultura o el model de ciutat? El CAP Raval Nord denuncia 25 anys sense un accés digne a la salut al barri. Situa el problema bàsicament en què l’edifici data de 1936 i fer una reforma és inviable. L’edifici està protegit i com va explicar Puchades, «cada cop que es trenca una rajola, s’ha de reposar la mateixa», cosa que encareix qualsevol reparació. No podem fer canvis és incompatible amb la realitat actual de les consultes: «per les portes no entren ni lliteres ni cadires de roda, moltes no tenen llum natural i hi ha esquerdes i despreniments arreu». Puchades també va voler traslladar la incoherència dels fets: quan l’any 2013 es cedia un espai al MACBA, feia 10 anys que es deia que el CAP no reunia les condicions necessàries. » Des del 2002, quan comença a donar símptomes d’obsolescència, fins ara han passat 17 anys. A la Comissió d’Economia i Hisenda de febrer ens demanaven un mes… Pensaven que en un mes podien solucionar tot això i un mes després és quan ERC ens dóna l’opció de la UB. No té cap sentit», va opinar per tancar la seva intervenció.

    Una de les pancartes que es troba a l’entorn de la Capella de la Misericòrdia ocupada per la Plataforma CAP Raval Nord Digne / Carla Benito

    Antonia Raya, infermera del CAP, va fer una de les intervencions sobre les cures més humanes que podríem trobar. Va explicar que a la facultat d’infermeria normalment et diuen que el metge cura i la infermera cuida però Raya va opinar que al CAP Raval cuidaven tots: des del personal de neteja que ajuda als pacients a trobar on han d’anar quan està tot tan atapeït que no poden ni passar, fins el personal de seguretat del matí que lleva aquells que dormen davant el CAP i els ajuda a recollir i netejar per deixar l’espai transitable. Raya afirma que aquest «és un cuidar que també cura» i més quan «el model biomèdic està bastant obsolet perquè els símptomes de la majoria de persones que es visiten al CAP responen a causes socials».

    Donat que l’envelliment o les patologies cròniques no tenen cura, el personal del CAP Raval Nord el què més fa és acompanyar aquestes persones: som acompanyants de vides. A més però, en un barri com el Raval, Raya considera que és molt necessari tenir en compte els determinants socials que influeixen en la salut de les persones. «Quan a consultes veus una dona que et diu que ella no pot venir a visitar-se perquè la seva senyora no li dóna festa… no podem pretendre que la seva situació de salut millori si està fent jornades ininterrompudes perquè altres persones tinguin una vida millor. Si quan ve una persona amb un pic hipertensiu perquè necessita consumir per poder aguantar jornades laborals de 14 hores no tenim això en compte, ja podem medicalitzar que la hipertensió seguirà. Aquestes persones necessiten que les cuidem però també necessiten un bon sindicat que lluiti pels seus drets laborals».

    Així, de la mateixa manera que va dibuixar com és l’usuari del CAP Raval Nord i les necessitats socials que tenen, també va demanar que es cuidi amb perspectiva de gènere. «Som una professió totalment feminitzada i no ho tenim en compte. Les dones vénen a consultar a l’Atenció Primària temes que són fruit de la desigualtat social que sorgeix dels salaris més baixos i de l’excés de cures. I què fem? Les medicalitzem i ens fem còmplices de perpetuar la seva inequitat social».

    Unes desigualtats i un maltracte que, per Raya, també reben els pacients per part de les institucions quan «es deshidraten a l’estiu i se’n van a dormir a les 17 hores a l’hivern perquè no poden pagar la calefacció». Però tot i això, la màgia del barri és que els usuaris es cuiden entre ells per un «pacte de vulnerabilitat» i també cuiden als professionals que els atenen. «Ens cuiden quan són les 10 h del matí i tu ja vas 20 minuts tard i t’has menjat la teva estona d’esmorzar però tot i així et diuen que pugis a fer el cafè. Ens cuiden quan saben que quan vénen han d’esperar perquè finalment els atendràs el temps que faci falta. Ens cuiden quan mai protesten ni posen reclamacions perquè si avui li passa a un altre potser demà són ells els qui necessiten temps».

    Davant aquesta realitat, cal cuidar les persones però també el barri i Raya valora que no s’ha de fer malbé el barri, un barri que només té un 4% de zones verdes i que, si situés el CAP a la UB, en malmetria una bona part.

    Interior de la Capella de la Misericòrdia ocupada per la Plataforma CAP Raval Nord Digne / Carla Benito

    La Capella ocupada i els grups municipals en qüestió: camí cap el Ple Municipal

    Durant el matí de dimarts, abans de celebrar la xerrada membres de la Plataforma han fet una petita ruta per diferents seus polítiques dels grups municipals en contra de la cessió de la Capella al CAP. Ho han fet amb una pancarta que deia: «El CAP a la Misericòrdia és un consens del barri. Partits, a quins interessos serviu?» i després d’anunciar-ho per xarxes.


    A la seu d’Esquerra Republicana de Catalunya, van manifestar posar en qüestió el canvi de posicionament del partit en relació a l’emplaçament del CAP i els hi van exigir que el grup «divendres voti de manera clara i en coherència a la Conselleria de Salut».

    Seguidament es van dirigir a la seu del PDeCAT on van entregar el manifest en defensa del CAP a la Capella i van exigir que en la votació del Ple municipal es votés a favor de la legítima reivindicació de les veïnes per un CAP Raval Nord Digne.

    A Ciutadans, la Plataforma els hi va demanar responsabilitat, «ja que han votat sempre en contra de les necessitats del Raval. Demanar consens, no és esperar el permís de ningú. La situació del CAP és límit i exigim que el divendres es posicionin a favor del CAP a la Capella de la Misericòrdia».

    Finalment, l’última parada va ser a la seu del PSC. A través d’un tuit del perfil @RavalNord els acusaven de posar pals a les rodes i, a més, girar l’esquena al veïnat: «El @pscbarcelona afirmeu que durant el vostre mandat vau construir molts equipaments. I quan no governeu, què feu? Ja us responem nosaltres: partidisme i ignorar al veïnat del Raval. Ni tan sols heu sortit a rebre el manifest de la plataforma on demanem el «

  • Cuidem-nos: per una cultura de la salut pública al Raval

    La meva recerca d’antropologia històrica em va permetre veure que el Raval, des de la seva fundació, tot i estar físicament molt a prop -actualment- del centre de poder, sempre s’ha considerat un espai al marge. Una mena d’abocador de problemes socials, refugi de fugits, de tota la gent que no es considerava que estava a l’alçada de la vocació de modernitat de la ciutat.

    Seu de CNT i d’una UGT combativa i col·laborativa i enclavament predilecte de “la ciutat de les barricades”. Al mateix temps una mena de temple on els joves díscols i els madurs perversos de la burgesia europea vivien les seves nits de trapelleries.

    Aquesta tensió entre lloc prohibit i espai de canallisme l’ha convertit en un autèntic laboratori de cultures de control. Es va iniciar amb la Casa de la Misericòrdia i les lleis de pobres que tenien com a fita evitar el rodamondisme…recloure i forçar al treball a tots/es aquelles que no volien sotmetre’s a l’assalarització massiva i expropiadora a la que es va veure abocat gran part del país des de finals del segle XIX.

    Curiosament, les cultures de control implementades -que no han desaparegut pas, sinó que s’han anat acomodant a les noves realitats poblacionals- tenen aquest funció de recloure i explotar tots els “anormals” mitjançant, primer la misericòrdia (S. XVIII), posteriorment l’higienisme (XIX) i l’urbanisme (XIX-XX). Però no ha estat fins el segle XXI, amb el ‘civisme’, que aquesta població se l’ha declarada enemiga del progrés de la ciutat i s’ha decretat la seva persecució i expulsió.

    Es tracta d’una mena d’escombrament de les poblacions improductives per tal d’aplanar el camí per poblacions amb més capacitat de consum i a ser possible visitants ocasionals i, per tant, ideals: vénen, consumeixen, callen i marxen.

    Aquestes poblacions visitants són ideals perquè es conformen com els “bons veïns” que reclamen més civisme i “més dignitat pel barri” i acceleren l’expulsió dels indígenes, impossible de posar-los al servei de l’especulació i el consum espuri. Encara millor resulten els turistes, poblacions que causen molèsties que afecten especialment els veïns amb menys recursos que veuen el seu dia a dia convertit en una gimcana en la que han d’evitar comiats de solters, festes
    privades, brutícia i sorolls i tot tipus d’actes típics d’un festival de música o un parc temàtic.

    Aquesta és la situació actual. Si va haver un moment en que els intel·lectuals de Barcelona van apostar per millorar les condicions de vida dels habitats del Raval (des del propi pla Cerdà fins al Centre de Tuberculosos) la nova esquerra capitanejada pels Maragall, Bohigas, Subirós o Subirats, han considerat que el problema del Raval era que “no tenien prou cultura” i que el que calia era farcir el Raval de Centres Culturals.

    Així, el barri el barri més associat a la pobresa i la delinqüència del Catalunya s’ha convertit -des del projecte del Liceu al Seminari-, en el Raval Cultural on hi ha més centres d’aquest tipus que en cap altre barri d’Europa. No els enumeraré tots, però sí que vull fer notar com aquests “mamuts culturals”, tal com els anomena Manuel Delgado, han ocupat eloqüentment els espais abans dedicats a la misericòrdia, a la reclusió i control de pobres o a la salut. Hospitals que esdevenen biblioteques, esglésies que esdevenen centres de documentació o llibreries, convents de reclusió de “dones penedides” que es converteixen en Residències d’Investigadors i un llarg etc…

    Els espais han canviat però les funcions s’han mantingut. Es tracta de temples on expiar les culpes d’uns i redimir els comportaments dels altres.

    Potser el Raval és paradigmàtic en donar compte d’aquest abandonament al que les elits culturals han condemnat les classes populars descapitalizades. Mig segle enrere es considerava -amb raó o sense- que les esquerres eren responsables de les classes més vulnerables i que, d’alguna manera les havien de guiar i recolzar per fer una societat millor.

    Però no és fins l’arribada del PSC a la ciutat, que aquest projecte s’abandona, iniciant-se, com perfectament reconeix el primer director del MACBA Miquel Molins, una “agressió en tota regla, una agressió il·lustrada però una agressió” contra els veïns.

    Perquè si alguna cosa sabem sobre el Raval és que s’han comés tot tipus d’agressions, violències i atropellaments en nom del bé….del benefici i darrerament en nom de la cultura. I sabem que els poders comtals mai no s’han estat der res per agredir al Raval per, amb l’excusa de millorar la ciutat, destruir tot el que no els hi semblava prou ‘xic’ per encabir-se en la postal…

    Això s’ha pogut fer perquè el barri ha estat sempre maleït per part de la dreta però abans que res, per part de l’esquerra, aquella que era capaç de dir el que mai no s’hagués pogut dir sobre cap altre barri d’europa: que “les intervencions de millora i sanejament del barri del Raval, tot i que van ser concebudes pels arquitectes del GATCPAC, les van fer les bombes feixistes del 37 i 37”.

    Ens trobem doncs en el penúltim assalt contra el Raval, aquell fruit d’un atracament, la cultura o la vida…i nosaltres diem, en el Raval estem per una cultura de la vida en comú, col·lectiva, conflictiva i digna que passa, primer de tot per restituir una cultura de la salut pública

  • El CAP Raval Nord segueix sense emplaçament per «l’entestament» de l’oposició

    Només Barcelona En Comú al govern i la CUP han votat a favor de la proposta que volia trencar amb la cessió d’ús ja caducada de la capella de la Misericòrdia al MACBA i ubicaria el CAP Raval Nord a la Capella de la Misericòrdia. Esquerra Republicana ha utilitzat la fórmula coneguda com reserva de vot, davant el que la regidora Gala Pin ha manifestat no entendre, ja que aquest posicionament «va en contra del que demana la Conselleria de Salut, que és el seu propi partit». La resta de partits, Partit Demòcrata, PSC, PP, C’s han votat en conta majoritàriament al·legant «coherència» després de l’aprovació de les proposicions fetes per ERC al matí.

    Gemma Sendra, d’Esquerra Republica, ha explicat la reserva de vot per les dues propostes fetes al matí: situar el CAP en sòl municipal dins el recinte de la Universitat de Barcelona o bé en un edifici annexe al costat del MACBA. Aquesta segona proposta ja havia estat feta pel mateix MACBA. La primera, la UB ja va manifestar no voler cedir l’espai que actualment ocupen i utilitzen les facultats de Geografia i Història i de Filosofia. De fet, en un comunicat manifestaven la seva «oposició al canvi d’usos d’un espai que acull pràctiques docents i activitats de recerca i de divulgació ciutadana sobre un important jaciment arqueològic», així com «la difícil compatibilitat d’un espai ubicat en un campus amb un trànsit diari de prop de 6.000 persones (entre alumnes, personal docent i investigador, i personal d’administració i serveis) amb altres instal·lacions d’ús intensiu». Demanaven que es respectessin també els terrenys, qualificats com a zona verda i que aporten valor acadèmic, cultural i social al barri, i demanaven que es busquessin altres opcions per donar resposta a les «legítimes necessitats» dels veïns del Raval.

    Així, donat l’aprovació que l’Ajuntament estudiés amb urgència els dos nous solars, ERC ha demanat que es convoqués el rector de la Universitat i el responsable de la Diputació per saber si la proposta és viable, si es pot fer un canvi d’usos i urbanístic i així poder tenir una proposta clara en dues setmanes. La urgència que han manifestat va encaminar a començar les obres abans de finals d’any.

    Eulàlia Reguant, de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) ha votat a favor de situar el CAP a la capella de la Misericòrdia entenent que el MACBA no ha fet ús de la concessió que tenia per a la seva ampliació durant aquests 5anys i que «el CAP fa 13 anys que demana una ubicació digna». Reguant ha denunciat que els partits s’excusessin amb la dificultat entre triar salut o cultura, ja que entén que el debat que s’ha tingut durant els darrers mesos era sobre el model de ciutat: «un debat entre les elits econòmiques i les classes populars».

    En aquest sentit, la CUP ha descrit la situació del CAP com «d’emergència insostible, d’un equipament sanitari saturat i envellit on s’ha doblat el personal però no l’espai». Ha fet notar que, a més, al barri, hi ha més de 100.000 metres quadrats destinats a cultura i només 34.000 a equipaments de proximitat, «tres vegades més». Enllaçant-ho amb aquesta idea, també ha convidat a analitzar «quin accés a la salut facilita qualsevol cap i quin accés a la cultura facilita el MACBA». La resposta a això, ha dit Reguant, dibuixa les prioritats de cadascú i també la ciutat que volem. De la mateixa manera, també ha criticat la postura d’ERC: «quina és la diferència entre el MACBA i la UB? Són dos convenis, els dos en vigor, un en ús i l’altre no però ERC s’entesta en posar la UB sobre la taula… aquí també hi ha la fixació de la seves prioritats».

    La situació pel CAP segueix estancada però segueix al voltant de les mateixes opcions: la Misericòrdia, un edifici annexe a l’edici Meier, la UB…

    Les posicions dels partits que han votat en contra s’han excusat principalment amb dos arguments: l’aprovació al matí de les proposicions d’ERC i que el govern no hagi trobat el consens.

    El Grup Demòcrata ha manifestat que «el CAP ha de ser compatible amb una ampliació del MACBA» i que, contra això, des del Govern «lluny de buscar una solució s’ha enfrontat salut i cultura». També han argumentat que el vot en contra respon a que el procés encara està en marxa i que no es pot tallar en sec.

    Ciutadans ha votat en contra per «no tenir un acord bàsic que permeti dir que hi ha un espai adequat per l’ampliació del CAP». Sí que ha opinat que l’ampliació pot anar en terrenys de la UB però alhora ha opinat que el debat té un fons electoralista i que ara per ara,»s’està en situació de consensuar per arribar a una solució i com això necessita feina ja serà en la propera legislatura».

    En la mateixa línia, el PSC ha recordat que el pla estratègic del MACBA va ser aprovat tant per l’alcaldessa com per la regidora de districte. Ballarin ha lamentat que «el govern sigui incapaç de fer compatibles les aspiracions i que sigui l’oposició la que hagi d’aportar solucions a un conflicte que no s’hauria d’haver produït».

    El PP per la seva banda, ha al·legat que és important l’ampliació del CAP però que «també és important aquest necessari consens polític i social entre administració i veïns» i ha afegit, així com altres, que «és una greu irresponsabilitat enfrontar salut i cultura». Per això han demanat que es retirés el punt de l’ordre del dia, ja que entenen que no es podia portar a votació, ni tan sols per votar en contra. Cosa que al final han fet.

    Puigcorbé per la seva banda ha recordat el compromís perquè el conflicte no passés el plenari del mes d’abril. Tot i així ha votat en contra.

    Per tancar, la regidora Gala Pin ha volgut clarificar que sí que existeix un consens molt ampli entre el veïnat per la ubicació del CAP Raval Nord. Ha qüestionat al mateix temps que es prefereixi «treure-li un conveni d’un espai municipal a una institució pública abans que a una fundació privada», ja que, al seu entendre, «qui està obsessionat en no donar l’ampliació al CAP és la fundació del MACBA». Pin ha afegit, després d’assenyalar els diversos governs que han passat per l’Ajuntament, que «la responsabilitat institucional fa 13 anys que s’arrossega i ara l’hem de convertir en propostes polítiques».

  • El Defensor del Poble comença a investigar l’assetjament dels grups ultres a les clíniques que practiquen avortaments

    El Defensor del Poble ha començat a interessar-se per la situació que travessen moltes de les clíniques que practiquen avortaments a Espanya, que setmanalment veuen com grups d’ultracatòlics se situen a les portes i increpen a les dones que entren. La fustigació i l’assetjament ha arribat a les mans de l’organisme a través de diverses organitzacions que es van reunir amb alguns dels seus integrants el mes de gener passat. Després, el Defensor del Poble els va sol·licitar un informe sobre l’estat de la qüestió que ja està estudiant i, aquesta mateixa setmana, ha demanat una ampliació d’informació, segons confirmen fonts del mateix a eldiario.es.

    Tot i que encara no s’ha obert un expedient de recerca oficial, alguna cosa que dependrà del curs de les perquisicions, l’actuació del defensor podria derivar en una proposta de modificació normativa o una trucada d’atenció a l’Administració Pública, entre altres possibilitats. «Les dones que acudeixen a interrompre voluntàriament el seu embaràs estan veient vulnerats els seus drets fonamentals davant la mirada passiva de les institucions públiques», explica José Antonio Bosh, assessor jurídic de l’Associació de Clíniques Acreditades per a la Interrupció Voluntària de l’Embaràs (ACAI).

    Aquest és un dels fronts oberts que tenen les clíniques des que el Govern socialista aprovés en 2010 la Llei de l’Avortament que va establir el sistema de terminis i va derogar el de supòsits i va instaurar l’avortament lliure fins a la setmana 14 de gestació. En aquest sentit, l’informe que han lliurat al Defensor del Poble fa un resum de la situació actual, caracteritzada per la presència de grups ultracatòlics que aborden a les dones amb fotografies, fetus de joguina i proclames contra l’avortament abans que entrin a la clínica. L’objectiu és que facin marxa enrere en la seva decisió.

    Encara que «les accions, la ubicació i el grau de pressió varia geogràficament», assumeix l’estudi, des d’ACAI han identificat diversos focus en els quals la fustigació és més intensa i recurrent, entre ells, Madrid, Màlaga, Albacete, Córdoba i Algesires (Cadis). En aquests llocs, les accions s’empitjoren en determinades dates assenyalades com cada 28 de desembre, el Dia dels Sants Innocents. Dimecres passat van començar els anomenats 40 dies per la vida, una campanya internacional que se celebra coincidint amb la quaresma, és a dir, els 40 dies anteriors a Dijous Sant.

    Un grup de persones, a les portes de la clínica Dator, obstaculitzen a les dones que entren a avortar / PATRICIA J. GARCINUÑO (eldiario.es)

    La bateria d’accions sol centrar-se en «el bloqueig dels accessos a les clíniques, consignes, crits i amenaces a les dones i acompanyants i a les i els professionals de les clíniques» a més d’intents de dissuasió individual a les dones que avortaran. Una cosa que fan «parant-les i abordant-les parlant amb elles en un intent de canviar la seva decisió, mostrant diversa propaganda antiavortament arribant fins i tot a perseguir-les fins que es fiquen en els seus vehicles o transport públic», especifica l’informe. Aquest tipus d’actuació, «aparentment de to menor i sense agressivitat manifesta», prossegueix, «exerceix un efecte potser més nociu». D’altra banda, de tant en tant apareixen pintades en el sòl i façana d’algunes clíniques amb frases com «avortament assassinat» o «maten nens. Assassins».

    Una resposta conjunta

    Per a enfrontar-se a la «recrudescència de les accions del moviment anti-elecció» i «de les accions intimidatòries contra els/as professionals que faciliten la prestació de l’avortament», unes 59 entitats, entre elles ACAI, l’Associació de Dones Juristes Themis, o la Federació de Planificació Familiar Estatal (FPFE), s’han unit per a coordinar la resposta. En aquest moment, i encara que el seu enfocament és general, s’estan centrant en l’assetjament que sofreixen les dones que acudeixen a les clíniques i amb aquesta intenció es van dirigir al Defensor del Poble i a la ministra de Sanitat, María Luisa Carcedo, amb qui es van reunir la setmana passada.

    «Es requereix que sigui la dona individualment la que denunciï i això és molt difícil. Les denúncies són pràcticament inexistents», explica Gema González Díaz, directora executiva de la FPFE, que posa l’accent que la difícil situació que ja per si mateix travessen aquestes dones s’uneix al fet que la majoria l’única cosa que desitja en aquest moment és seguir amb la seva vida. «Els poders públics haurien de regular la situació en comptes d’empènyer a les víctimes a iniciar un periple judicial per si mateixes».

    Un dels tríptics que es reparteixen els dissabtes a la clínica El Bosque de Madrid / eldiario.es

    Abans d’acudir al Defensor del Poble han estat diverses les interaccions que ACAI ha mantingut amb diverses administracions públiques per a denunciar la situació: reunions amb Conselleries de Salut de diferents comunitats autònomes, amb subdelegats del Govern i amb diversos regidors, a més del requeriment en moltes ocasions de la Policia Local o Nacional. El resultat, explica Bosch, és que «res ha canviat» i «els fonamentalistes continuen coaccionant, assetjant i insultant a les usuàries» d’una prestació recollida en la llei i, en una immensa majoria dels casos, derivades per la sanitat pública als centres.

    ACAI va intentar llançar llum sobre aquesta situació el mes de setembre passat, quan coincidint amb el Dia en defensa dels Drets Sexuals i Reproductius va fer pública una recerca pionera basada en 300 entrevistes a dones que van acudir a avortar i van ser abordades pels manifestants ultres. A la pregunta de si s’han sentit assetjades i amenaçades, un 89% i un 66%, respectivament, respon afirmativament, i la gran majoria, un 73%, es va sentir «molt molesta».»Avortar no és fàcil, però per a mi el pitjor ha estat l’assetjament (…) He volgut plorar i anar-me’n a casa meva», explicava una d’elles. «M’han fet sentir com una assassina, m’han dit que aniria a l’infern, que estava matant al meu fill (el nen venia malament), horrible, no sé si això és legal», deia una altra de les entrevistades.

    Aquest és un article original de eldiario.es