Just Deploy It!

Categoría: Gestió sanitària

  • El Parlament aprova substituir el VISC+ per un Big Data sanitari de gestió exclusivament pública

    El projecte de reutilització de dades sanitàries per la recerca VISC + (Més Valor a la Informació de Salut de Catalunya) serà enterrat definitivament i substituït per una gestió del Big Data sanitari “exclusivament pública”. Així ho ha decidit el Parlament de Catalunya aquest dijous, que ha aprovat per unanimitat una moció presentada per Catalunya Sí que es Pot per «aturar definitivament el projecte de mercantilització de les dades del sistema sanitari anomenat VISC+». Així, el projecte serà substituït per un projecte gestionat per l’administració pública i liderat per l’AQuAS, l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries, garantint que les dades del nou Big Data sanitari no seran cedides ni venudes a empreses privades ni utilitzades amb finalitats comercials, una de les pors dels sectors més reticents a l’impuls del VISC+.

    A principis del mes de juny, en una interpel·lació parlamentària, el conseller de Salut Toni Comín ja va afirmar que el VISC+ de la passada legislatura «no existeix» i que Salut impulsaria entre finals de juny i principis de juliol una jornada participativa sobre el Big Data que segons el conseller havia de servir «per debatre i reforçar el consens” de cara a impulsar la recerca amb les dades sanitàries dels catalans. La moció aprovada aquest dijous inclou el compromís de realitzar «en el termini màxim d’un mes», per tant a finals de juliol, «la jornada participativa i oberta amb els professionals i agents implicats sobre el Big Data a Catalunya.

    També la moció preveu que es donin a conèixer i s’aturin els processos de cessió de dades sanitàries que ja ha endegat l’AQuAS fins que s’implementi el nou programa públic i «se’ls pugui aplicar tots els filtres i garanties de seguretat i utilitat pública». Segons es va poder saber al gener, nou centres han accedit a dades de pacients pel projecte VISC+.  «No hi ha hagut cap licitació des que es va aprovar la moció fins a dia d’avui, i aquí el compliment és fàcilment demostrable», va assegurar a la llum d’aquesta informació Comín llavors.

    El llarg camí del VISC+

    Impulsat durant el darrer tram de Boi Ruiz com a conseller de salut, el projecte VISC+ ha dividit des dels inicis a la comunitat científica i ha topat amb l’oposició d’alguns partits polítics així com també col·lectius com la Marea Blanca de Catalunya. L’encàrrec del VISC+ es remunta al 2014, moment en què malgrat la intenció del Departament de Salut es va aconseguir aturar la seva publicació gràcies a les protestes que va generar en l’oposició i els col·lectius que defensen la sanitat pública. Més concretament, el mes d’octubre de 2014, el Parlament de Catalunya va aprovar una moció presentada per ICV-EuiA, en la qual es demanava la paralització del projecte i l’inici d’un procés de debat entre tots els agents polítics i socials, per tal de redefinir el projecte. La moció va aconseguir el suport de tots els grups a l’oposició, excepte la CUP Crida Constituent que, més enllà de la paralització, exigia la retirada del projecte. Finalment, però, l’encàrrec es va publicar al DOGC l’abril de 2015 sense fer referència explícita a ‘Visc+’.

    Tal era la polèmica i la manca de consens al voltant del VISC+ que en el pla de xoc inicial proposat per Junts pel Sí no es parlava del Visc+ sinó de promoure un programa públic de “Big Data” sanitari que garantís que els únics destinataris de dades sanitàries del SISCAT serien els centres de recerca de titularitat pública o sense ànim de lucre acreditats pel CERCA i que realitzessin projectes avalats per un CEIC. «En cap cas estarà permesa la venda de dades sanitàries dels pacients a empreses privades, essent l’única entitat gestora l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries (AQuAS)», apuntava ja el text del pla de xoc.

     

  • La CUP respon a De Alfonso: «Els responsables de destrossar el sistema sanitari són els partits»

    La sanitat catalana ha aparegut en les converses enregistrades entre el director de l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), Daniel De Alfonso i el ministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz revelades pel diari Público. «No soy de la Generalitat, la oficina no pertenece a la Generalitat, somos independientes. Les hemos dado en todos los morros con Ramón Bagó, les hemos destrozado el sistema sanitario, les hemos acusado…», diu el primer al ministre en una referència implícita als diversos casos de presumpta corrupció en la sanitat pública catalana com el holding empresarial Innova -dirigit llavors per Josep Prat- o el del Consorci Hospitalari de Catalunya -presidit per Ramon Bagó-, tots dos investigats per la mateixa OAC el 2012. 

    Davant aquesta informació, la CUP s’ha volgut pronunciar aquest dijous: «Els únics responsables de la destrucció del sistema sanitari català són els partits polítics que han gestionat les administracions autonòmiques i els directius i empresaris que han utilitzat aquestes institucions per treure’n un benefici particular», assegura la formació anticapitalista en un comunicat fet públic.

    Sobre el cas de Ramon Bagó, exalcalde de Calella per CiU, l’Oficina Antifrau va publicar un informe el 2013 en què denunciava que Bagó hauria obtingut contractes milionaris per a la seva empresa, el grup Serhs -que ofereix serveis de restauració a hospitals-, fent ús de la seva posició d’alt càrrec al Consorci de Salut i Social de Catalunya, un consorci que gestiona hospitals i equipaments sociosanitaris de tot Catalunya.

    A més del retret, la CUP de Reus també ha fet públic a través del regidor David Vidal -qui va destapar el cas de corrupció Innova- que a començaments del 2012 aquest va rebre una trucada de l’Oficina Antifrau de Catalunya interessant-se per les gestions realitzades per la CUP en relació al cas Innova, les quals en aquell moment ja havien provocat la dimissió de Josep Prat com a director general del holding d’empreses municipals. «En trobar-se el cas en procediment judicial i sota secret de sumari no us podem oferir informació al respecte”, va respondre-li Vidal al treballador de l’OAC.

    El cas Innova suma ja més de 100 investigats -antics imputats- entre els quals hi ha diferents empresaris però també polítics de Convergència com per exemple l’alcalde de Vila-seca i president de la Diputació de Tarragona Josep Poblet, i té més d’una desena de peces obertes. «Només és la punta d’iceberg d’un procés que hauria de posar llum a un sistema sanitari opac construït durant dècades d’autonomisme», afirmen els anticapitalistes que en el comunicat demanen que s’aclareixi judicialment aquest cas.

    “Estem davant d’una xarxa criminal que aprofitant el coneixement de la legislació i l’àmbit de l’actuació estava saquejant les arques públiques en benefici propi i especialment en l’àmbit de la sanitat”, assegurava a aquest diari fa uns mesos el regidor de la CUP David Vidal en relació al macro cas de corrupció sanitària Innova.

     

     

  • Institucionalitzar la desigualtat i els interessos privats en l’atenció sanitària de Catalunya

    La Plataforma d’usuàries i treballadores TANQUEM BARNACLINIC SA vol donar resposta a les declaracions realitzades pel Conseller de Salut Sr. Comín al diari El País que es corresponen amb les últimes mesures que el govern de JxS pretén implantar legalment en el ja castigat i privatitzat sistema sanitari català.

    L’avantprojecte de llei de mesures fiscals que acompanyava als pressupostos de 2016, ara paralitzats, pretenien modificar més de vuitanta articles de lleis preexistents,  amb la finalitat de permetre l’utilització del patrimoni i l’activitat privada als centres sanitaris públics.  El Sr. Comín, amb les seves declaracions als mitjans, ratifica aquesta intencionalitat.

    Per aplicar aquestes polítiques, el govern de JxS ha anat introduint modificacions legals dels estatuts dels diferents Consorcis Sanitaris de Catalunya per facilitar l’entrada d’interessos privats i de realització d’activitat privada als centres sanitaris públics. Fa tan sols uns quants dies un dels últims estatuts que pretenien modificar, el del Consorci Parc Salut Mar, que donava cobertura legal a aquestes mesures privatitzadores, va ser paralitzat per la immediata mobilització de veïns i veïnes, treballadors i treballadores de l’Hospital i per l’Ajuntament de Barcelona, co-responsable de la gestió d’aquest consorci públic.

    Existeixen múltiples evidències que la inequitat social és el factor més determinant en la salut de les persones. A Catalunya la desigualtat entre la població ha crescut en els últims anys per sobre de la mitjana de la Unió Europea. També és la comunitat autònoma que més retallades ha efectuat en l’estat de benestar, tant en sanitat, dependència i  educació i una quarta part de la població està en risc de pobresa i d’exclusió social. Malgrat aquestes evidències i fent ús d’una clara perversió del llenguatge però sobretot del concepte d’ètica del bé comú, el Sr. Comín, alumne de l’escola de negocis d’Esade, pretén dir-nos que és èticament admissible fer un ús privat del patrimoni públic permetent que existeixin dos tipus de beneficiaris a la sanitat, els rics i els pobres. Dos tipus d’activitat dins d’un mateix centre públic, la destinada als “clientes” i  una altra destinada als “usuaris”. Per fer-ho possible, es proposen canviar lleis i les “fórmules jurídiques”. Com diu el mateix conseller, “la mesura que cal prendre és la conversió de la figura jurídica responsable d’aquesta activitat privada, en organitzacions sense afany de lucre”.

    El Sr. Comín en un joc malabar, es treu de la màniga una nova figura “les pseudoempreses sense ànim de lucre” per amagar la seva finalitat que és fer negoci amb la salut de les persones. Com ja està succeint a BarnaclínicSA, una empresa que els hi permet i que promou la corrupció i el benefici privat d’unes poques elits amb els recursos de tots. Aquesta Plataforma ja li va fer entrega el passat dia 3 al Conseller, més de 2.500 signatures recollides entre els veïns i veïnes del barri, que manifestaven la voluntat de tancar aquest negoci privat que s’aprofita dels recursos del mateix Hospital, mentre el centre manté llits i quiròfans tancats. I la campanya a Change continuarà.

    Instaurar dues portes d’entrada als centres públics, l’atenció inequitativa, institucionalitzar la desigualtat d’un dret bàsic i universal, no és ètic Sr. Comin. Per afirmar això, sense vergonya, ens preguntem si era necessari posar a un llicenciat en filosofia a càrrec de la sanitat catalana, ja castigada, retallada i privatitzada per l’anterior conseller i empresari Sr. Boi Ruiz.

    La Plataforma TANQUEM BARNACLINIS,SA es manifesta una vegada més, per una sanitat 100×100 pública, universal, i de qualitat, gestionada públicament, eficient, social i èticament al servei del be comú.

    No feia falta únicament un “polític” en el Departament de Salut, com el propi Sr. Comín s’autodefineix, feia falta un polític honest que defensés els drets socials bàsics de totes i tots, que ens estan robant,  i aquest no és vostè  Sr. Conseller. Únicament representa  la segona part de la primera onada de retallades i  privatitzacions portades a terme per l’empresari Sr. Boi Ruiz.

  • L’exdirector gerent de l’ICS evita jubilar-se ocupant una plaça a Bellvitge sense exercir-la

    Pere Soley, exdirector gerent de l’Institut Català de la Salut entre 2014 i 2016, va ser cessat del càrrec el passat 15 de març i el mateix dia es va reincorporar a l’ICS com a facultatiu especialista d’angiologia i cirurgia vascular a l’Hospital de Bellvitge, on havia estat resident i després metge adjunt de 1978 a 1984, segons ha pogut saber El Diari de la Sanitat. Aquest fet podria no cridar l’atenció si no fos per dos motius: d’una banda que Soley estaria cobrant un sou de l’ICS pel seu lloc de treball com a facultatiu malgrat que a la pràctica no exerceix com a tal. L’altre motiu és el fet que després de l’aprovació de l’Estatut Marc del personal estatutari dels serveis de salut el 2003, Pere Soley, que era llavors gerent de Bellvitge, va impulsar la jubilació de tots els metges que feien 65 anys i ell -que ara en té 68- en lloc de jubilar-se s’ha incorporat els darrers mesos com a facultatiu a l’hospital públic on va ocupar el càrrec de gerent durant deu anys i ocuparà durant els propers cinc el lloc de director gerent al Consorci Hospitalari de Vic.

    Des del departament de premsa de l’ICS es limiten a dir que “Pere Soley és facultatiu especialista amb plaça pròpia a l’Hospital Universitari de Bellvitge i es va reincorporar a la seva plaça [el passat 15 de març] i va ser destinat en comissió de serveis al Centre corporatiu, on ha estat treballant fins que s’ha incorporat a un nou lloc de treball fora de l’ICS”. Missatge al que també es remeten des del departament de comunicació de l’hospital. A més l’ICS assegura que “és habitual que professionals sanitaris amb plaça als diferents centres de l’ICS siguin destinats en comissió de servei o en reassignació funcional al Centre corporatiu”.

    Però, després de ser cessat el passat 15 de març i rellevat per l’actual directora gerent Candela Calle, Soley va reingressar el mateix dia a l’ICS a través d’una plaça com a facultatiu especialista de cirurgia vascular de l’Hospital de Bellvitge i el dia 1 d’abril va començar a percebre un sou de Serveis Centrals de l’ens públic per aquesta posició [almenys fins a data d’aquesta publicació], segons ha pogut saber aquest diari.

    Aquest diari ha preguntat a treballadors de Bellvitge si Pere Soley hi ha treballat com a facultatiu els darrers tres mesos i aquests han assegurat que “Soley fa molts anys que no hi treballa”. Fonts properes denuncien que és totalment “injust” que després d’haver forçat la jubilació de centenars de facultatius ara ell “es creï un lloc de treball a mida [com a facultatiu especialista a Bellvitge] que ni tan sols trepitja perquè fa més de vint anys que no exerceix com a metge”.

    De fet aquesta mateixa setmana s’ha oficialitzat que Pere Soley serà a partir d’ara el nou director general del Consorci Hospitalari de Vic -la seva ciutat natal- en substitució del Dr. Antoni Anglada, que ha estat al capdavant de la institució durant els últims 16 anys.

    Segons el seu currículum, Soley ha exercit entre 1984 i 2016 càrrecs diversos com a directiu o gerent en diversos centres: al Consorci Hospitalari de Vic, a l’Hospital Vall d’Hebron, a l’Aliança, a l’Hospital de Bellvitge i al Consorci Sanitari del Maresme. Des del 2011 fins ara ha ocupat càrrecs a l’ICS, primer com a gerent territorial de l’Àrea Metropolitana Nord (2011-2014) i després com a director gerent de l’ICS (2014-2016).

    Soley va cobrar una indemnització de 8.000 euros

    El Reial Decret Llei 3/2012 estableix que “no es tindrà dret a cap indemnització quan la persona ostenti la condició de funcionari o sigui empleat d’una entitat integrant del sector públic estatal, autonòmics o local amb reserva de lloc de treball”. Amb tot Pere Soley va cobrar una indemnització de 8.000 euros en ser cessat de la gerència de l’ICS, segons asseguren fonts coneixedores.

  • Polèmica per les condicions en què s’han realitzat les primeres oposicions de l’ICS en cinc anys

    Cinc anys esperant unes oposicions per poder accedir a una plaça fixa de l’Institut Català de la Salut (ICS). El diumenge 19 de juny es van celebrar les oposicions de personal sanitari i administratiu de l’ICS, en les que estaven en joc 340 places.

    La celebració d’aquestes proves no va estar exempta de polèmica. Treballadors de l’Hospital de Viladecans, amb el suport del sindicat CGT, van denunciar que havien trobat, dies abans de l’examen, un document oficial referent a les proves entre uns papers del centre hospitalari.

    Segons expliquen els representants del comitè d’empresa que han interposat una denúncia als Mossos d’Esquadra, treballadors del torn de nit van trobar un document que s’entrega als candidats el mateix dia de l’examen on apareixen les seves dades personals i que conté quatre adhesius amb un codi de barres que té les dades de la persona que s’examina. S’utilitzen dos dels adhesius per posar-los al full de respostes de l’examen. En total en el paper trobat a l’Hospital de Viladecans només quedaven dos adhesius, el que fa sospitar als treballadors que alguna persona tingues l’examen abans del dia de les oposicions. Si més no, els sindicat CGT recorda que es tracta de documents que han d’estar sota custòdia rigorosa fins al dia de les proves.

    El document que van trobar uns treballadors a l'Hospital de Viladecans i que fa referència a les proves
    El document que van trobar uns treballadors a l’Hospital de Viladecans i que fa referència a les proves

    Els 5 minuts de controvèrsia

    La polèmica generada per aquests documents trobats a l’Hospital de Viladecans no ha estat l’única d’aquesta convocatòria. Durant l’examen per les places d’infermeria a la seu de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, a l’edifici del carrer Roger de Llúria, els candidats es van quedar sense llum entre cinc i sis minuts a última hora del vespre del diumenge. Així mateix ho ha confirmat el departament de comunicació de l’ICS que ha assegurat que es van donar uns minuts més per finalitzar l’examen i que per tant donen per resolt el problema.

    El moment en que va marxar el llum a l'aula de la Pompeu Fabra
    El moment en que va marxar el llum a l’aula de la Pompeu Fabra

    Alguns opositors es queixen de què no té justificació. Es pregunten a més si va ser un tall accidental o si es va fer expressament i demanen que les persones afectades puguin repetir la prova.

    A banda d’aquesta indecència alguns dels treballadors que van realitzar les proves a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV) denuncien també que ho van fer en unes aules petites, on estaven asseguts un el costat de l’altre, sense espai entremig i que per tant permetia poder veure que responien els companys del costat. Segons un dels opositors la situació era denigrant.

    L’ICS ofereix 340 places en total, el 78% de les quals corresponen a personal sanitari i el 22% a personal de gestió i serveis. Al voltant de 21.000 sanitaris es van inscriure a les proves, el que representa 60 candidats per cada lloc de treball ofert.

  • El canvi de tendència promès per Comín, trastocat per la pròrroga pressupostària

    Un dels principals reptes del nou govern en matèria de salut era treure l’afany de lucre dels centres del Vallès que formen part del Sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya (SISCAT) -és a dir, deixar de derivar pacients de l’Hospital Taulí de Sabadell a la Clínica del Vallès i a l’Hospital General de Catalunya-. L’altre, complir amb el Pla integral per a la reducció de les llistes d’espera. Respecte al primer, el conseller ja ha anunciat que no es renovaran els respectius contractes, que finalitzen el 2016. El segon -la posada en marxa del pla de millora de les llistes- queda, de moment, congelat com a mínim fins a uns nous comptes, que no entrarien en vigor ja fins al 2017. A banda del pla, aquest any tampoc no es podran fer les millores en inversió d’equipaments i tecnologia hospitalària i caldrà que es redueixin les places de MIR anunciades i la partida per al pla estratègic de recerca i innovació en salut.

    La pròrroga després del ‘no’ de la CUP –per les diferències que els separen en diversos temes– ha posat en alerta al personal sanitari i també a usuaris. “No és una situació desitjable. Ni pels professionals sanitaris ni, per descomptat, per a les persones subjecte de la nostra atenció. Si bé tot és millorable, la no admissió a tràmit dels pressupostos, impedeix qualsevol possibilitat de diàleg”, afirma a El Diari de la Sanitat Núria Cuxart, Degana del Consell de Col·legis Oficials d’Infermeres i Infermers de Catalunya. “Tots perden, tots perdem: la pitjor de les estratègies”, afegeix. Per la seva banda, Josep Maria Puig, secretari general de Metges de Catalunya assegura a aquest diari que la manca de pressupostos actualitzats “és un desastre” tot i que matisa que “el més decebedor és el transfons de manca d’esforç real quan la crisi i les retallades han estat especialment dures amb la sanitat a Catalunya”.

    Precisament en relació a les llistes, des de la Marea Blanca de Catalunya han organitzat una roda de premsa dijous amb afectats i representants dels col·lectius territorials que lluiten contra les llistes d’espera en defensa del dret a la salut perquè, asseguren, “no hi ha cap mena de justificació que valgui enfront de les angoixoses situacions generades als malalts i a les seves famílies”.

    El Pla de Integral per reduir les llistes d’espera queda en paper mullat

    Els darrers anys ha augmentat tant el temps d’espera mig com el nombre de persones que esperen per una prova diagnòstica o una operació quirúrgica, una tendència que el conseller Toni Comín volia revertir o si més no frenar. Segons dades de Salut al desembre del 2015 hi havia a Catalunya 153.103 persones esperant per ser operades. D’aquestes 119.263 tenen un termini de referència tot i que en diversos casos s’incompleix ja que 15.921 feia més d’un any que eren en llista d’espera. En el cas de les 117.235 persones que esperaven per fer-se una prova diagnòstica, 22.178 fa entre tres mesos i un any que esperen i 2.288 fa més d’un any.

    El pla, que havia de servir per reduir en un 50% el temps mitjà d’espera per proves diagnòstiques i les primeres visites a l’especialista així com en un 10% els pacients en llista d’espera per intervencions quirúrgiques, comptava amb una partida de 96 milions d’euros subjecta a l’aprovació de nous pressupostos.

    Amb la pròrroga pressupostària el pla cau tot i que “es podran aplicar aquelles novetats que no estaven subjectes a pressupost: la transparència en la gestió, l’apoderament de la primària i la gestió proactiva dels pacients en llista d’espera quirúrgica”, asseguren des de Salut.

    Sobre la manca de pressupost pel Pla per reduir les llistes d’espera. Josep Maria Puig assegura que l’any que ve estarem en pitjors números que aquest any si no hi ha cap novetat i diu que mesures com l’apoderament de la primària seran un ‘brindis al sol’ si no es concreten i no es compta amb més mitjans.

    “Si bé des del col·lectiu infermer seguim mantenint que hi ha marge de millora de l’eficiència del sistema de salut en general, objectius continguts, per exemple, en el Pla integral per a la millora de les llistes d’espera sanitàries, aquests queden greument afectats”, afirma Núria Cuxart. “És moment de replantejaments importants. L’anàlisi del marge de millora de l’eficiència, en aquesta situació, és urgentíssim”, afegeix.

    Sense inversió en tecnologia hospitalària

    El Pla d’equipaments d’inversions en tecnologia hospitalària, amb una dotació de 32 milions d’euros, tampoc no es podrà fer. “Els aparells han anat tenint més capacitat de definició o de diagnòstic. Hi ha equipaments, com per exemple, per fer un TAC o un electrocardiograma, que requereixen una millora tècnica perquè s’espatllen o s’han de reparar. La manca d’inversió en aquests equipaments determina, per exemple, la quantitat de proves que pots fer amb un mateix aparell”, assegura Puig.

    Menys recursos per a la recerca i menys places de MIR

    El Pla Estratègic de Recerca i Innovació en Salut (PERIS), presentat fa poques setmanes, presentava per primer cop una convocatòria d’ajuts prevista de 31,5 milions d’euros en tres anys. Des de Salut asseguren que “el Departament treballa per poder tirar endavant la convocatòria” tot i que serà amb una partida menor. La quantiat, diuen, encara s’està estudiant.

    També quedarà afectat el nombre de places ofertades per a metges interns residents (MIR). Si el 2015 se’n van convocar 1.170 a Catalunya pel 2016 n’hi havia previstes 1.219 -49 més-. “Ara hem de veure quantes podem oferir-ne exactament”, afirmen fonts de Salut.

    Se “salven” les inversions territorials

    El Departament de Salut manté en una resposta per correu electrònic que “es podran salvar les inversions territorials com ara les de Sabadell, Terrassa o Mataró” i sobre les obres de millora a l’Hospital de Viladecans es remeten al que ja va dir el conseller en la seva visita territorial fa uns dies: “es faran hi hagi o no hi hagi pressupost”.

    Una de les incògnites és d’on surtirà la partida corresponent a la massa salarial que suposa l’augment de l’1% del sou dels empleats al que es va comprometre Salut o el 3,6% d’augment de les tarifes dels concerts que el CatSalut té amb els centres. Aquesta despesa, segons va assegurar Comín en una entrevista amb EL PAÍS, s’haurà de compensar “amb mesures d’estalvi en un altre camp”.

  • Un model d’atenció domiciliària amb un únic director d’orquestra

    És un fet, dins del nostre complex sistema sanitari català, que les necessitats quantitatives i qualitatives de l’atenció domiciliària creixeran enormement en el futur, i que requerirà cada cop de més recursos. Davant d’aquest escenari tenim la ferma convicció que cal adreçar els recursos allà on els professionals han demostrat major proximitat, eficiència i efectivitat: l’Atenció Primària.

    En temps molt recents hem viscut algunes experiències de reorganització del model d’atenció domiciliària (ATDOM) en el nostre territori, algunes encaminades a l’externalització de competències. No existeix cap dubte que l’ATDOM forma part de les atribucions inherents a la professió del metge/ssa de família: així és en els principals models assistencials del món. És per tot plegat que la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) vol aixecar una veu per advertir de riscos i efectes indesitjats segons quina sigui la línia que se segueixi.

    L’Atenció Domiciliària és una prestació inclosa a la cartera de serveis de l’Atenció Primària i, per tant, és competència de cada Equip d’Atenció Primària (EAP) garantir l’atenció al pacient domiciliari, centrada tant en la persona atesa com en la família que l’acompanya. També és qui millor coneix l’entorn social del pacient. Existeix un enorme consens tècnic i científic al voltant d’aquest fet.

    Queda clar per tant, que el metge/ssa de família i la infermera han de ser els gestors i referents dels pacients inclosos en el programa ATDOM, amb una dotació de recursos humans, tècnics i econòmics suficients, adaptats a la complexitat i necessitats creixents d’aquest tipus de pacient: és l’EAP el nucli assistencial que lidera l’atenció a la cronicitat en el domicili.

    En aquest context, la col·laboració d’altres professionals aliens al metge o infermera de família de l’EAP, en el cas que sigui necessària, ha de millorar la qualitat de l’atenció integrada del pacient i família per part del seu equip sanitari habitual, mantenint el rol de referent i lideratge clínic que correspon al metge de família. Per cert, un rol que ha demostrat major satisfacció de l’usuari i menor consum de recursos.

    Qualsevol proposta organitzativa nova de l’ATDOM ha de ser participada amb l’opinió dels professionals de l’EAP i comptar amb la coordinació tant de la direcció de l’equip i dels dispositius territorials com dels grups de pacients, si existeixen, i buscar-ne el seu parer, fent-los partícips de les decisions i mesures endegades.

    En aquest nou context hi haurà altres necessitats a acomplir, com ara actualitzar els coneixements dels professionals i dotar-los de les corresponents habilitats. La CAMFiC, com a societat científica, vol liderar la formació específica als metges i metgesses de família per tal d’assolir la nova expertesa necessària en l’abordatge de la cronicitat, la complexitat i l’ATDOM. Aquesta és una formació propera als problemes reals del dia a dia, que ha de permetre la creació de referents (consultors) en ATDOM en el sí de cada EAP. Aquesta figura pot ser una porta que obri noves oportunitats assistencials, millor coordinació i treball en xarxa, i que desemboqui en una major satisfacció de la població atesa.

    No caldria haver de recordar a aquestes alçades la transcendència dels principis bàsics de l’Atenció Primària a casa nostra, que ha de primar a tota hora els criteris de proximitat, accés, longitudinalitat de l’atenció, resolució, qualitat i millora constant per les quals tant hem apostat els professionals, i que mirem de practicar en tot moment, amb esforç i autocrítica. Però el futur immediat ens ho exigeix, en aquesta ocasió derivat del desplegament de noves fórmules en atenció domiciliària.

    En conclusió, els metges i metgesses de família trobem una enorme oportunitat en l’escenari actual, i volem prendre-hi part plenament, però també cal repetir que la nostra societat científica, la CAMFiC, es mostrarà contrària a qualsevol proposta organitzativa de l’atenció del pacient en el domicili que impliqui l’externalització d’allò que és propi de l’Equip d’Atenció Primària en aquesta competència. Confiem en el bon sentit de tots aquells que poden influir en les decisions a prendre en el nostre sector, tan infrafinançat i tan exigit a tots nivells en els darrers temps a Catalunya.

  • La precarietat laboral s’acarnissa amb els metges més joves

    Un cop acaben els anys de residència, 1 de cada 4 metges no troba feina i dels que ho fan gairebé el 90% té contractes temporals. Aquesta és una de les conclusions que es desprèn de l’informe ‘La precarietat laboral del col·lectiu mèdic’, presentat aquest dijous pel Col·legi de Metges de Barcelona (COMB). Mentre que del total de col·legiats un 63,3% gaudeix d’estabilitat laboral -per mitjà d’un contracte indefinit- el percentatge es redueix dràsticament en el cas dels metges joves en acabar el MIR ja que només tenen aquest tipus de contracte el 13%.

    Les repercussions de la crisi econòmica es manifesten en els tipus de contractes. Si el 2006 els contractes laborals temporals afectaven al 27,3% dels joves, el percentatge de contractació temporal ha anat augmentant progressivament en els darrers anys fins arribar a gairebé la meitat: el 47,2% el 2015. I mentre els temporals augmenten els indefinits es redueixen així com també els interins. El 2006 un 12% tenien un contracte interí mentre que el 2015 eren el 4,5%. També durant aquests anys ha augmentat el número d’autònoms: 0,7% el 2006 i 3,5% el 2015.

    Pel que fa a la durada, la temporalitat afecta especialment els joves especialistes en Medicina Familiar i Comunitària, en què el 97% dels contractes temporals són inferiors a un any de durada i fins el 40,6% són mensuals. En general, entre els joves també és habitual els contractes per hores, que afecten a prop del 10% en especialitats mèdiques o quirúrgiques mentre que abans de la crisi eren pràctiques residuals. Amb les diferents condicions que afecten el grup de 30 a 34 anys -els metges que acaben el MIR accedeixen al mercat laboral amb una mitjana d’edat de 30 o més- gairebé el 70% assegura tenir una situació laboral insegura.

    Augment de les males pràctiques contractuals

    En línies generals la desocupació no és un problema per al col·lectiu mèdic (atur de l’1,2%) però sí que ho és la precarietat, ja que segons l’estudi un de cada tres metges treballa en condicions d’inestabilitat. Aquesta situació porta, segons apunta l’informe, a més pluriocupació i sobrecàrrega de treball: «Lluny del que succeïa anys enrere, tenir més d’una feina o treballar moltes hores no acostuma a ser una elecció personal lligada a aspiracions econòmiques o de prestigi, sinó una necessitat per assolir els ingressos que abans s’aconseguien amb una feina».

    Pel que fa a la praxi contractual, el COMB assenyala que han augmentat les males pràctiques com ara fer altes a la Seguretat Social entre setmana i donar de baixa el cap de setmana, més contractes renovables mes a mes o beques post MIR utilitzades per cobrir vacants de llocs de treball de metges adjunts. També es critiquen els salaris baixos establerts en convenis que s’han negociat sense que el col·lectiu hi estigués representat.

    Entre les mesures que proposa el COMB per fer front a la precarietat hi ha la d’elaborar una guia amb criteris de contractació, la d’un Observatori de la precarietat per monitoritzar la situació o la col·laboració amb patronals i sindicats així com promoure un conveni mèdic diferenciat de la resta de treballadors de la sanitat.

  • Massa política i poc professionalisme en la prescripció infermera

    Amb nocturnitat, traïdoria i la legislatura acabada, el govern de Mariano Rajoy va publicar el passat 23 de desembre un decret que retirava tota capacitat prescriptora a les infermeres. Abolia el decret andalús de prescripció infermera, una norma que tothom admirava pel seu pragmatisme i utilitat. No recollia ni el consens professional ni les conclusions d’una sentència recent del tribunal suprem.

    El nou decret obliga a què les infermeres experimentades hagin de demanar permís al metge per indicar un paracetamol, per posar una pomada o per modificar una pauta d’insulina. Aquest canvi legislatiu, a més d’aportar més ineficiència als equips d’atenció primària, ha obert un debat que teníem arraconat.

    La prescripció infermera està molt arrelada a països anglosaxons, però té poca tradició a l’Europa continental. És un concepte ampli. Contempla des de la prescripció autònoma a la col·laborativa, passant per la basada en protocols.  L’autònoma pot ser de qualsevol medicament o només d’un formulari reduït. La col·laborativa suposa la capacitat de modificar un tractament indicat per un metge, com pot ser ajustar la dosi de Sintrom® o d’analgèsics. Finalment la prescripció per protocol és la indicació d’un fàrmac seguint una pauta d’actuació consensuada dins l’equip. Es produeix per exemple quan s’acorda que una infermera recomani un paracetamol al pacient que presenta símptomes de refredat. En els països on es practica, només algunes infermeres tenen la possibilitat de prescriure. Aconsegueixen aquesta capacitat quan gaudeixen d’una àmplia experiència clínica i realitzen una formació específica.

    A casa nostra les posicions són divergents. En un extrem hi trobem el “no a tot” del Consejo General de Colegios de Médicos que presumiblement va inspirar el famós decret. Passant a continuació pel “no a gairebé tot” del sindicat de Metges de Catalunya que només accepta la prescripció protocol·litzada de medicaments no subjectes a prescripció mèdica. Arribant al “no ens barallarem” del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. Aquesta institució desitja legalitzar la situació que existia de facto però nega tota capacitat prescriptora a les infermeres. Jugant amb les paraules, només els permet “indicar” medicaments. En l’altre extrem hi trobem el “si a gairebé tot” i el “si a tot” dels col·lectius d’infermeria. El Col.legi d’Infermeria dóna suport a la prescripció autònoma dels medicaments de lliure dispensació però vol assegurar també la prescripció col·laborativa i per protocols per a totes les infermeres sense que calgui una formació addicional.  Alguns col·lectius d’infermeria també volen avançar en la prescripció autònoma de fàrmacs actualment subjectes a prescripció mèdica.

    El Departament de Salut ha respost al conflicte embolicant-se en una nova quimera: fer un decret català que atorgui capacitat prescriptora autònoma, col·laborativa i per protocols a les infermeres però sense contradir el decret espanyol que els impedeix prescriure. Algú pensa que això és possible? Algú imagina que el constitucional ho acceptarà? Aquesta és la millor manera de resoldre el problema?

    Els pacients deuen contemplar perplexos aquestes declaracions. Qui vetlla pels seus interessos? Qui vol eliminar barreres burocràtiques? Qui vol suprimir aquest sobrecost? El pragmatisme anglosaxó va introduir la prescripció infermera perquè els grups professionals, malgrat els seus interessos particulars, van donar suport al que consideraven millor pel pacient i el sistema. Qui liderarà aquest procés a casa nostra? Qui anteposarà el professionalisme als interessos corporativistes i polítics per resoldre el conflicte?  Segurament ningú. Veurem amb tristesa que tots esperaran a què les noves eleccions generals dibuixin un panorama més proper als seus interessos.

  • Un hospital de Castelló va pagar irregularment 25 milions a empreses vinculades a la Gürtel

    Aquest és un article publicat a eldiario.es 

    La Generalitat Valenciana denunciarà davant la Fiscalia Anticorrupció una presumpta trama de facturació irregular de l’Hospital Provincial de Castelló que hauria superat els 25 milions d’euros amb empreses vinculades a la Gürtel. Segons ha avançat la Cadena SER el presumpte frau de factures, que consistirien en treballs no realitzats, sense expedient de contractació o pagats per sobre del seu preu de contracte, s’hauria desenvolupat almenys entre 2006 i 2015, amb governs del PP a les administracions que formen part del consorci sanitari, la Generalitat i la Diputació de Castelló.

    La principal empresa de la trama seria Piaf, que entre els seus propietaris té a Alejandro Pons, empresari que el passat mes d’abril va reconèixer donacions il·legals al PP. A més també estaria l’empresa Telecso, lligada familiarment a l’anterior. Pel que fa als responsables polítics, durant aquest període van presidir la Generalitat Francesc Camps i Alberto Fabra, tenint com consellers de Sanitat a tres imputats en la Gürtel com són Vicente Rambla, Manuel Cervera i Luis Rosado, i d’altra banda Rafael Blasco, a la presó pel ‘cas Cooperació’, a més de Manuel Llombart, l’últim conseller popular amb Fabra. Pel que fa a la Diputació, durant aquest període van exercir la seva presidència Carlos Fabra (condemnat per frau fiscal) i l’actual president, Javier Moliner.

    La denúncia serà presentada davant la Fiscalia Anticorrupció pels responsables de la conselleria de Sanitat Universal que dirigeix ​​Carmen Montón, que aportaran milers de factures analitzades fins al 2006, però no es descarta que la trama es remunti a més temps enrere, de manera que s’ha ordenat que tota la documentació sigui custodiada per evitar que pugui ser manipulada.