Just Deploy It!

Categoría: Gestió sanitària

  • La Marea Blanca de Catalunya denuncia la proposta d’estatuts del Consorci Parc Salut Mar

    El passat mes de febrer el Consell Rector del Consorci Parc Salut Mar (CPSM) va aprovar els nous estatus del Consorci que s’havien començat a escriure el 2014. D’ençà de l’aprovació d’aquesta nova directiva, i a l’espera de què la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona donin llum verda a la iniciativa, veïns i professionals ja s’han mostrat en contra de la proposta.

    De moment l’Ajuntament ha demanat retornar el text al Consell Rector per seguir-lo debatent, ja que hi ha alguns punts amb els quals no estan d’acord i que pensen que poden generar controvèrsia i falta de consens.

    Les raons per les quals la Marea Blanca de Catalunya no hi està d’acord són diverses, però la que genera més controvèrsia és el text que recull l’Article 1. “El nombre de membres del Consorci pot ser ampliat amb l’admissió d’entitats públiques o privades sense ànim de lucre que vulguin col·laborar amb les finalitats del Consorci, efectuar les aportacions o prestar les activitats que en constitueixin l’objectiu”, diu el text.

    Segons els manifestants, que aquest dimecres s’han concentrat a les portes de l’Hospital per mostrar la seva oposició als Estatus, aquest punt és un pas més en l’intent de “cedir espais i introduir interessos privats als centres públics”.

    Des del Consorci diuen però, que els estatuts no contemplen la incorporació de capital privat. I asseguren que en el cas de què hi hagi la possibilitat d’integrar entitats privades sense afany de lucre al consorci s’hauria de fer sota la voluntat política de les administracions representades en el Consell Rector del centre, és a dir, Generalitat i Ajuntament, i mai de forma automàtica. Tot i així, en cap cas desmenteixen la possibilitat d’incorporar la participació de centres privats amb afany de lucre.

    De fet, el Consorci Parc Salut Mar, de titularitat pública i amb participació de la Generalitat (60%) i de l’Ajuntament (40%), ja té contractes amb altres entitats fora del consorci, com Imatge Mèdica Intercentres (IMI) SL, una entitat participada pel CPSM i El Consorci de Salut i Social de Catalunya SA, que engloba diverses entitats públiques i privades sense afany de lucre.

    Les entitats representades a la Marea Blanca també es mostren en desacord amb l’article 26 d’aquests Estatus perquè asseguren dota de més poder i llibertat al gerent. Segons el text la gerència serà “l’òrgan de contractació del Consorci quan el seu import total no excedeixi el 2% del pressupost del Consorci i, si s’escau, aprovar les seves instruccions de contractació”. El que representa, segons treballadors del centre, que al voltant de sis milions d’euros puguin ser gestionats directament pel gerent.

    Tot i així, des del Consorci asseguren que. si bé és cert que la gerència disposa de més poder, això és així perquè s’ha suprimit la figura del conseller degà i totes les competències que tenia s’han redistribuït entre la Presidència del Consell Rector, la Comissió Executiva i Gerència.

    Els manifestants han promès aquest dimecres seguir lluitant per aturar l’activitat privada dins dels centres públics. De moment, el text serà negociat de nou al Consell Rector, després haurà de ser aprovat pel Servei Català de la Salut (CatSalut), seguidament es presentarà públicament perquè la població pugui presentar al·legacions i finalment haurà de ser aprovat simultàniament per la Generalitat i l’Ajuntament.

  • És més barat l’Hospital Sagrat Cor que el Clínic o el Sant Pau?

    És clar que sí, només faltaria, si el Sagrat Cor atén patologia senzilla, només faltaria que costés tant com els grans hospitals d’alta tecnologia de la ciutat. Això no és ideologia, això són matemàtiques. Operar una hèrnia o un galindó no costa el mateix que fer un trasplantament d’òrgan, fer tractaments oncològics, tractar a un cremat o un politraumatisme. És per aquesta complexitat que l’alta dels grans hospitals es paga més, ja que els costos de totes les patologies són majors perquè es paga per estructura i per complexitat.

    Entenem que la patronal privada que ha estat cobrant del sistema públic de salut aquests anys pels seus beneficis, mentre als públics els hi retallaven els pressupostos, ara utilitzin la por i la mentida per moure als professionals i els treballadors amb la por de pèrdua de llocs de treball, cosa que no ha de passar.

    Perquè malauradament de feina no en falta i de llistes d’espera en sobren, si la feina no la fa un equipament privat de lucre cobrant diners públics, aquests pressupostos, els mateixos, passaran als equipaments que es facin càrrec d’aquesta atenció. I aquests equipaments amb més feina necessitaran el personal expert que fins llavors ho feia en els privats de lucre (aquesta sí que serà una feina a reivindicar pels sindicats).

    La sanitat privada dels negocis amb diners públics sabem que es guanya la vida (si no fos així plegarien) de diverses maneres: fent patologies senzilles que no comporten masses despeses. Si tenen segons quines complicacions no les poden atendre (són cares i complexes) i tornen el pacient a la pública, paguen al personal per sota dels preus del personal públic i no estan obligats a fer concursos públics de la compra de material i tecnologia, per tant les qualitats es poden veure afectades (tenim l’exemple recent de les pròtesis de Traiber).

    Tot això ho podem revertir utilitzant millor els diners públics dedicats a assistència sanitària, en benefici dels ciutadans i ciutadanes usuàries i també en benefici de tots els treballadors del sistema (cal demanar un conveni laboral únic i de qualitat). I l’administració sanitària ha de donar urgentment informació transparent a tots els actors de les línies sanitàries estratègiques de futur, així com de la transposició a sanitat de les lleis i directives pendents d’implantar-se que poden fer canviar profundament el terreny de joc (llei de transparència i bon govern i Directiva de la Unió Europea de Contractació del sistema públic) i demanar a la patronal nerviosa que es deixi de demagògia i d’enganys, que els temps estan canviant.

  • El TSJC reconeix la plena legalitat del conveni català de la sanitat concertada

    Aquest és un article publicat a El Diari del Treball

    El conveni de la sanitat concertada de Catalunya ha estat ratificat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Aquest organisme ha desestimat la demanda de Metges de Catalunya –a la qual es van adherir CATAC-CTSC, FAPIC, SAE i USOC- per impugnar l’acord col·lectiu amb les entitats integrants de la sanitat concertada de la xarxa d’utilització pública de Catalunya (SISCAT). Per tant, el tribunal reconeix la plena vigència del pacte signat el passat 28 de maig de 2015 pels sindicats CCOO, UGT i SATSE, i les patronals UCH, CAPSS i ACES. El conveni, que regula les condicions de treball de gairebé 50.000 treballadors i treballadores del sector a Catalunya, està en vigor des d’inicis d’estiu i tindrà vigència fins al 31 de desembre del 2016.

    En la seva demanda, el sindicat Metges de Catalunya demanava la nul·litat de tot el conveni. Entre d’altres, al·legava que s’havia vulnerat la seva llibertat sindical perquè no havia estat convocat a la reunió celebrada el maig del 2015 per a la redacció de l’articulat. La sentència assenyala que aquest sindicat “tenia coneixement de la reunió i no va sol·licitar participar en ella perquè prèviament havia manifestat el seu rebuig a la proposta mediadora, de manera que no es pot afirmar que fos exclòs”, afirma la UGT de Catalunya en una nota feta pública.

    El sindicat de tradició socialista explica que va signar el conveni perquè considera que recupera l’essència de l’extint conveni de la XHUP (Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública) i inclou les principals reivindicacions del sector: l’àmbit d’aplicació engloba les activitats hospitalària (antiga XHUP), primària, sociosanitària i salut mental del sector concertat; i arrenca a la patronal el compromís de fer repercutir l’augment del 3,6% de les tarifes directament en les retribucions dels treballadors i les treballadores. De fet, un dels punts que va permetre desencallar les negociacions i obtenir la signatura dels sindicats va ser precisament aquest ja que els treballadors recuperaven els nivells salarials del 2008, que tenien amb el VII conveni de la XHUP i suposava un augment del 5%.

    La negociació del conveni es va emmarcar en un moment de tensió entre treballadors i les patronals. Les empreses del sector sanitari, que tenen gairebé com a únic client l’administració de la Generalitat van aplicar en el moment més cru de la crisi una retallada directa del 5% dels salaris, coincident amb la que el Govern català va fer als seus treballadors. L’acció va causar una forta repulsa perquè els empleats i els sindicats que els representen consideraven que tot i tenir una dependència de l’administració no els havia de ser aplicada la rebaixa, cosa que va suposar que es presentessin denúncies judicials, algunes de les quals fallades en favor de les posicions sindicals.

    Per la seva banda, el sindicat Metges de Catalunya va considerar en el seu moment que el conveni signat per la resta de sindicats i les patronals no incorporava cap de les reivindicacions i mesures plantejades pels representants del col·lectiu mèdic. Segons va explicar a Catalunya Plural en aquell moment el vicesecretari general de MC, Xavier Lleonart, “el redactat ignora que el preu de l’hora de guàrdia no pot ser inferior al preu de l’hora ordinària” També exigien que el CatSalut fos part de la mesa negociadora i que les condicions retributives fossin, com a mínim, les mateixes establertes en el VII Conveni de la XHUP i es regulessin les jornades i descansos del personal sanitari.

  • El Govern preveu blindar per llei la utilització privada d’espais del Servei Català de la Salut

    L’ús d’espais sanitaris públics per part d’empreses privades s’enfronta a una nova regulació. El director del Servei Català de la Salut podrà autoritzar l’ús de béns immobles públics per part d’entitats proveïdores de serveis sanitaris, ja sigui de forma gratuïta o a canvi d’una contraprestació. Així es contempla en l’avantprojecte de llei de mesures fiscals –la norma que acompanya els pressupostos i que modifica una vuitantena d’articles de diferents lleis sectorials- que el Govern preveu presentar a finals de mes.

    En concret, es proposa una modificació de la llei 15/1990 d’ordenació sanitària (LOSC), que blindaria per llei l’ús d’immobles públics per part de diverses entitats proveïdores de serveis sanitaris. Així segons la proposta, el CatSalut (l’ens gestor de la sanitat pública catalana) podrà “autoritzar l’ús de béns immobles del seu patrimoni, ja siguin propis o adscrits, vinculats a la prestació de serveis de salut per les entitats proveïdores de serveis sanitaris, a fi de garantir el correcte funcionament de la xarxa pública de salut”.

    Si finalment el Parlament dóna llum verda a la norma tal i com està redactada a l’avantprojecte de llei, això autoritzaria al director del CatSalut, David Elvira, a ser ell qui faci aquesta cessió d’espais, deixant la porta oberta a que siguin entitats privades les que acabin fent activitat dins dels centres públics.

    Això és així ja que la modificació de la llei presentada pel govern no estableix a quin tipus d’entitats –públiques o privades- es poden fer aquestes cessions d’espais ni amb quins criteris es determinarà si la cessió es fa de forma gratuïta o a través d’una contraprestació. Segons la memòria de la llei, la utilització dels centres públics s’autoritzaria «únicament per les entitats proveïdores» del CatSalut, cosa que deixa un ampli marge de possibilitats. A dia d’avui són proveïdores del CatSalut tant empreses sense ànim de lucre com empreses privades, com ara el gran grup privat Quironsalud –fins fa un meses anomenat IDCsalud.

    D’altra banda el CatSalut també contempla cedir aquests espais a «altres administracions o entitats públiques i entitats privades sense ànim de lucre» sempre i quan ho destinin a finalitats «d’utilitat pública o d’interès social complementaris de les activitats de salut».

    La memòria d’avaluació d’impacte de l’avantprojecte de la llei de mesures fiscals –on s’especifica quina és l’afectació en els ingressos i despeses públiques de cada una de les modificacions de llei proposades- no especifica quin serà el resultat d’aquesta mesura, i si tindrà o no impacte econòmic.

    El Govern fa aquesta proposta malgrat que el maig de 2015 el Parlament de Catalunya va suspendre la resolució 5/2015 a través de la qual el Govern volia regular l’activitat privada duta a terme dins de centres sanitaris de la xarxa pública. Tot i la suspensió, la modificació de la llei que ara proposta el Govern permetria regular aquest tipus d’activitat als centres públics.

  • El Taulí absorbirà el 65% de l’activitat derivada a la Clínica del Vallès i 40 dels treballadors

    D’ençà que el Conseller de Salut, Toni Comín, va anunciar que desprivatitzaria la Clínica del Vallès i l’Hospital General, dos centres privats de Quironsalud que absorbeixen activitat pública, no han parat de sortir notícies sobre què passaria amb els malalts i amb els seus treballadors. Finalment el Conseller ha anunciat aquest divendres que la majoria de l’activitat (65%) serà absorbida per l’Hospital Parc Taulí de Sabadell i la resta (35%) pel Consorci Sanitari de Terrassa.

    El mateix passarà amb els treballadors, després de les intencions de l’empresa privada d’acomiadar-ne més de 100 a través d’un Expedient de Regulació d’Ocucpació (ERO). 40 d’aquests professionals s’incorporarien a l’hospital de Sabadell i els 15 restants al de Terrassa, i segons el conseller, la resta es quedaran a l’empresa i cap serà acomiadat.

    D’aquesta forma el Taulí anirà absorbint de forma progressiva les 3.700 altes anuals (1.100 mèdiques i 2.600 quirúrgiques) que derivava anualment a la clínica privada. Per fer-ho s’hauran d’obrir llits i mantenir els quiròfans a ple rendiment. Del total dels 7,5 milions que el Departament de Salut destinava a la Clínica privada 5 seran pel Taulí i dos per Terrassa. L’Ajuntament de Sabadell ja ha anunciat, també, que invertirà quatre milions d’euros per millorar el centre, tenint en compte les dificultats que pateix últimament, sobretot el servei d’urgències.

    De la privada a la pública

    Els treballadors de la Clínica del Vallès passaran de tenir un contracte privat a un de públic, i seran incorporats de forma directe. Els professionals del Taulí, segons han explicat a aquest diari, creuen que això comporta un greuge competencial amb la resta de treballadors.

    “Nosaltres ens solidaritzem amb els treballadors i volem ajudar-los, però no pot ser que quan l’activitat es va començar a derivar no hi hagués cap condicionant”, expressa un dels professionals del centre. De fet, explica que al voltant de 2009 quan la Clínica privada va començar a absorbir activitat molts treballadors del centre públic van veure reduïdes les jornades i per la crisi, més tard, empitjorades les seves jornades i “ningú els va fer cas”. I en canvi ara diuen, a causa “d’errors estratègics polítics i empresarials” és el centre públic el que ha d’assumir les conseqüències d’aquesta decisió.

    Segons informen els treballadors a El Diari de la Sanitat, el CatSalut, per tal d’arribar a un acord amb els professionals els ha ofert 3,5 milions d’euros extres per millorar les condicions laborals. Aquests diners, expliquen, estaran en mans de la direcció de l’hospital que decidirà com aplicar-los. Ja bé siguin ampliant les jornades a aquells que tenen jornada parcial o retornant la part de paga extra de 2013 i 2014 que encara els deuen.

    Per altra banda els treballadors es queixen de què no hi hagi sobre la taula cap xifra exacta, de quant suposarà contractar aquest personal, quin tipus de contracte tindran, o quantes persones del Taulí podran ampliar la seva jornada.

    En un comunicat per la premsa el comitè d’empresa del Taulí ha demanat que les estructures i recursos necessaris per absorbir aquesta activitat i una millora de les condicions laborals que els permeti oferir una atenció digna.

    Per això demanen que es fidelitzi el personal a través de contractes fixes i que s’ampliïn els contractes dels qui només treballen unes hores al dia. «Un cop realitzades aquestes millores per als treballadors i treballadores entenen que seguint la legalitat de contractació, i respectant les condicions d’incorporació que marquen els estatuts del Taulí puguin obrir convocatòria per a incorporar el personal necessari per a portar a terme tota l’activitat assistencial per a la regió del Vallès que li pertoqui a l’hospital», manifesten.

  • El sostre de la medicina de família

    A les últimes proves MIR l’especialitat de medicina familiar va aconseguir 9 residents entre els 500 primers, un mes que l’any passat, la qual cosa ha estat presentada com un èxit pel diari Redacción Médica. Una altra dada destacada, segons he llegit en un tuit entusiata, és que la primera plaça de medicina familiar l’ha escollit el candidat número 88 de la promoció. No cal ser un gran observador per adonar-se que, amb aquestes xifres a la taula, convindria moderar l’entusiasme. Si volem una medicina menys fragmentada, més propera a la realitat social; si necessitem equips més integrats per donar respostes globals a la complexitat clínica, és imprescindible que els metges de família assumeixin un lideratge professional que avui no tenen. Podem estar contents perquè 9 dels primers 500 candidats a les places MIR (un més que l’any passat) han escollit medicina familiar, però no oblidem que els altres 491 s’especialitzaran en òrgans i sistemes.

    La carència de vocacions per a la medicina familiar és un maldecap que afecta a tots els països, per tant l’assumpte no deu ser senzill. Pensem-hi una mica. Els valors de la formació mèdica vénen marcats, com ens recorda Allen Frances al Huffington Post, per l’informe Flexner de l’any 1910, una reforma que va aportar rigor a les facultats de medicina, al mateix temps que va segellar les càtedres del coneixement mèdic de manera quasi inalterable fins avui. A aquest fet cal afegir-hi la tendència a valorar, la comunitat en general i la premsa en particular, els avenços indubtables de la pràctica clínica moderna, amb tot el seu desplegament tecnològic, per damunt dels efectes beneficiosos del desenvolupament social, cultural i econòmic, per cert molt més determinant sobre la salut de les persones que el propis de la medicina.

    Si els governs volen canviar el paradigma de la medicina fragmentada, i la corresponent sobreactuació mèdica, han de marcar prioritats, i per si els hi costa els llenço quatre idees: a) l’atenció primària ha de passar de ser el guardià de la porta (gatekeeper) a líder de la integració de serveis, procedint als canvis organitzatius necessaris, b) els especialistes d’òrgans i sistemes (imprescindibles en determinats processos) han de ser els consultors dels equips multidisciplinaris liderats per professionals generalistes (metges de família, geriatres o infermeres comunitàries, segons el cas), c) l’atenció primària necessita més recursos per destinar més temps a la complexitat clínica i social, fons que es podrien manllevar de les actuacions inapropiades i excessives dels especialistes (en aplicació de la llei de Sutton), i d) els metges de família han de guanyar com a mínim igual, espero que més, que els especialistes d’òrgans i sistemes, perquè les prioritats s’han d’expressar, al final, en distribució de recursos.

    Si es volen canviar valors caducs només cal: visió, prioritats i valentia. A veure si en el futur les xifres de les proves MIR ens donen una alegria de debò.

  • Familiars de pacients i veïns denuncien un cop més la saturació de les urgències de Vall d’Hebron

    Un dimecres més a l’Hospital Vall d’Hebron, i com la majoria de dies, les urgències bullen. Centenars de pacients passen per aquest servei cada dia, el més gran de tot Catalunya. Molts s’hi quedaran unes hores, altres requeriran ingrés. A les 9 del matí del dimecres, segons un grup de treballadors que comptabilitza els malats que hi ha a les urgències esperant per ingressar, hi havia fins a 93 pacients esperant un llit. Alguns porten quatre i cinc dies esperant, el que més, sis.

    “S’acumulen els pacients a l’àrea d’observació de les urgències, mentre esperen que els pugin a planta, estan atesos però el seguiment de la malaltia no és el mateix”, denuncia Trini Cuesta membre de la Coordinadora d’Entitats SAP Muntanya. Mentre aquests pacients estan retinguts a les urgències esperant un llit, la novena planta de l’Hospital, amb una capacitat de 24 llits aproximadament, segueix tancada, segons denuncien els membres de la Coordinadora.

    El departament de comunicació del centre assegura que tots els pacients d’urgències tenen l’assistència garantida i, que en cap cas, es retarda el temps d’espera. “La capacitat de l’hospital es mou segons les necessitats”, manifesten.

    Però els veïns del barri, familiars i professionals, concentrats aquest dimecres i com cada dimecres a l’entrada de l’hospital sostenint pancartes amb el lema “No més de 24 hores a urgències”, no creuen que n’hi hagi prou i demanen a la direcció del centre més esforços. “A l’àrea d’observació, on el malalt espera, no es pot garantir la qualitat assistencial, hi ha molt soroll, el metge és sempre diferent”, expliquen.

    Històries moltes. Una senyora de mitjana edat, que s’ha apropat a la concentració de l’entrada, té el seu marit a urgències, porta 48 hores i està esperant a què el pugin a planta. Ha estat tota aquesta estona a un dels passadissos, entre familiars i altres malalts, en un espai sense intimitat. La seva dona explica a aquest diari que mentre ell esperava una infermera va haver de posar una sonda a una pacient que estava al seu costat. La professional va dur a terme aquesta pràctica davant de tothom, mentre la pacient cridava i ella li demanava que obris les cames i deixes de cridar. “Es normalitza el que no és normal”, lamenta Cuesta a aquest diari.

    “Les urgències del Vall d’Hebron sempre han sigut un problema, però és hora de demanar solucions”, afegeix. Aquests darrers dies han estat especialment difícils per aquesta unitat, per la gran afluència de pacients i per la dificultat de passar els malalts a planta. Fruit d’això s’han acumulat els pacients, ja estabilitzats, a l’àrea d’observació. El dimarts, per exemple, des del compte de Twitter @adjuntosdeurgen, on alguns professionals d’urgències fan públic el recompte de pacients que esperen, indicaven que havia 89 malalts retinguts i alguns hi portaven cinc dies. Des de comunicació asseguren que aquests últims dies el nivell d’entrades ha estat similar al del pitjor moment de l’epidèmia de la grip. Més de 300 entrades per dia, quan de mitjana se’n solen fer unes 280.

    Després de la concentració a l’entrada de l’hospital alguns membres de la Coordinadora d’Entitats SAP Muntanya s’han reunit amb el gerent del centre, que els ha assegurat, segons expliquen, que són ells els qui prenen la decisió d’obrir llits i que reserven els buits per moments de “màxima necessitat”. Una resposta insuficient pels membres de la plataforma.

    Una estona després d’aquesta reunió Gemma Tarafa, comissionada de Salut de l’Ajuntament de Barcelona i Jaume Estany, gerent del Consorci Sanitari de Barcelona es van reunir amb el gerent de Vall d’Hebron i la directora mèdica del centre. Tarafa ha explicat a El Diari de la Sanitat que han demanat a la direcció que activin més ràpid la reobertura de llits. «La situació, amb una població més envellida i cronificada, no és la que tenim fa 10 anys. Els hem demanat que replantegin el tema de la reobertura de llits», ha manifestat. Amb tot, Tarafa assegura que els pics de saturació ja no són cosa puntual sinó que es donen de forma repetida i es pregunta si les les estructures existents estan preparades per absorbir-ho. «Això ja és un debat més ampli», assegura.

  • Els conflictes d’interès

    El tema dels conflictes d’interès relacionats amb la sanitat en general i en particular amb els metges especialistes i els investigadors en el camp biomèdic, dóna molt de si. La pressió industrial d’una banda i  la medicina privada amb ànim de lucre d’una altra, i àdhuc qüestions relacionades amb lideratges científics i obtenció de beques, faciliten que metges i investigadors escombrin cap a casa seva en lloc de tenir com a primer objectiu el benefici del pacient. A l’autopromoció cal afegir la publicitat de les empreses i institucions dedicades a la medicina, tant privada com pública, que tenen els seus propis canals de difusió en els que es presenten com les de màxima eficiència i les més innovadores en tecnologia.

    No fa pas ni un parell de dècades, ens hauria escandalitzat llegir a la premsa o sentir a la ràdio afirmacions com algunes que he recollit en les darreres setmanes en diversos mitjans de comunicació: un oftalmòleg declarant que tothom hauria de portar ulleres per protegir-nos els ulls doncs “són una part important del nostre cervell” (sic); un dentista afirma categòricament que al 30% de la població li fa pudor l’alè; un psiquiatre declara en una entrevista que més del 30% de la població pateix trastorns de la personalitat; un uròleg, assidu a les pàgines de la premsa diària, afirma que l’aparell que fa servir per operar les pròstates és el millor del món mundial. Repeteixo, fa uns quants anys aquest tipus de presències als mitjans ens hagués avergonyit, però en els temps que corren semblen haver-se convertit en moneda corrent.

    La qüestió dels conflictes d’interès pot ser abordada des de diversos angles però n’hi ha tres que em semblen especialment rellevants: el conflicte d’interès directe del professional a la cerca de pacients, l’industrial que cerca la promoció de les vendes i el periodístic a la cerca de finançament pel seu mitjà de comunicació.

    Els conflictes d’interès del professional resulten tan obvis que quasi no es mereixen un comentari. El raonament és simple: primer es magnifica el problema i a continuació el metge o l’investigador s’autoproclama el millor expert en la qüestió. Després només cal esperar que la clientela truqui a la porta. El codi deontològic del Consell de Col.legis de Metges de Catalunya (2005), resa clarament en el seu article 117 que “El metge no ha de fomentar enganyoses esperances ni tampoc promourà falses necessitats relacionades amb la salut. També s’haurà d’abstenir d’emprar mitjans i/o missatges publicitaris que menystinguin la dignitat de la professió o tinguin afany de lucre”.  Tanmateix, no em consta que la comissió deontològica del COMB hagi pres mai mesures contra la creixent publicitat amb afany de lucre dels metges. M’agradaria que el zel deontològic mostrat pel COMB contra els metges antivacunes es manifestés també contra la publicitat enganyosa i la promoció personal.

    Des del punt de vista industrial, la promoció de la innovació i, en general, la de processos eventualment tractables amb nous enginys o fàrmacs és un camp adobat pels conflictes d’interès. En aquest cas, la benevolència és encara més manifesta perquè sembla ja normal que innovació i negoci vagin de la mà a costa, sovint, d’incrementar la medicalització social i les oportunitats de iatrogènia. A més, l’aliança entre metges, societats científiques i indústria és una de les fonts més generoses de conflictes d’interès. Sovint, massa sovint malauradament, resulta molt difícil separar el que és innovació beneficiosa pels malalts de la que resulta únicament beneficiosa pel cirurgià, pel metge que prescriu o per la indústria que hi ha al darrere pagant honoraris o en espècies.

    Des del punt de vista periodístic, hem assistit darrerament a un fenomen desconegut fa poc més d’una dècada quan, en general, els suplements de salut de la majoria de diaris es centraven en la divulgació científica seriosa i a l’educació sanitària. El mateix podríem dir dels mitjans audiovisuals. La davallada de la publicitat convencional ha portat als rotatius, a la ràdio i a la televisió, a un creixent interès per captar altres fonts de finançament i aquí les oportunitats que ofereix el sector sanitari privat han estat una presa especialment cobejada. Un exemple: per 3.000-5000€, en funció del mitjà, de si l’interessat vol pàgina sencera o mitja pàgina, amb foto o sense foto, un “expert” pot autopublicitar-se en una entrevista pactada sense cap tipus de recança en un rotatiu d’alt impacte. En molts casos haurà rebut prèviament la trucada telefònica d’una amable senyoreta que haurà lloat el seu curriculum vitae i l’haurà convençut d’invertir en una iniciativa periodística d’allò més seriosa que li reportarà més clients. O bé, el periodista es fa eco d’un avenç suposadament decisiu que ha arribat de la mà de l’expert que toqui, i ho farà sense contrastar la notícia amb altres opinions científiques, de manera que la divulgació esdevé recepta.

    Els conflictes d’interès planegen avui sobre molts àmbits de la medicina i cal que el ciutadà n’estigui advertit i informat sobre les dubtoses promocions personals i els interessos existents darrere les suposades innovacions farmacològiques o tecnològiques.

     

  • Una patronal sanitària amb afany de lucre ha agafat por

    El nou Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya va anunciar que volia revertir el procés de privatització de serveis sanitaris assistencials a empreses privades amb afany de lucre. Aquesta privatització, descrita amb detall per la ciutat de Barcelona en el recent informe de la comissionada de Salut de l’Ajuntament, es centra en dos hospitals privats de negoci del Vallès i un de Barcelona ciutat, controlats per l’empresa Quironsalud (abans CAPIO i IDCsalud). Ara, amb l’anunci de la conselleria, l’empresa dóna una informació als seus treballadors de por i vol pressionar-los amb els seus legítims interessos de no perdre la feina.

    Possiblement, aquesta empresa, pels números que presenta i que han estat publicats, vol aprofitar per implementar un ERE amb aquesta excusa. De fet, parlen d’acomiadar 250 treballadors entre els dos centres: 147 de l’Hospital General de Catalunya i 109 de la Clínica de Sabadell. El General de Catalunya en un any va fer 500 intervencions derivades del Parc Taulí, centre públic de Sabadell. No fer aquestes 500 intervencions, la majoria d’elles menors sense ingrés, vol dir haver de recol·locar a la seva empresa -que a l’àrea metropolitana té cinc hospitals- uns 20 treballadors (no 147 com anuncia). De fet, la mateixa notícia diu que els afectats de la Clínica de Sabadell són menys (109) i aquest centre ha fet en un any 2.500 intervencions derivades de la sanitat pública però només 1.000 varen requerir ingrés. Sembla que el General de Catalunya va malament per altres coses i han trobat  un bon pretext.

    Però en front a les notícies de desprivatitzar, ara és tota la patronal privada de negoci sanitari, que ha agafat por, i un dels seus òrgans d’associació, IDIS avisa “de l’impacte sobre el pacient” que tindran aquestes accions anunciades. No varem sentir a aquestes empreses denunciar l’impacte sobre el pacient (ni sobre els treballadors) de les ferotges retallades dels pressupostos dels centres públics del conseller Boi Ruiz (1.800 milions en 4 anys).

    De fet, aquetes mesures d’ara, les de desprivatitzar, no representen impacte sobre els pacients, que seran atesos en altres centres públics del seu territori i tampoc haurien de representar problemes de col·locació laboral. Es tracta d’un tema de fer bona gestió amb acords sindicals si hi ha voluntat per part de l’empresa, ja que no s’està parlant de retallar pressupostos ni plantilles, s’està parlant de què els cèntims que ara reben aquests hospitals que fan negoci siguin retornats als hospitals públics que hauran de fer aquesta feina (veure taula) i els treballadors que necessitin de més aquests hospitals poden ser traspassats per fer la mateixa feina que fan ara (o recol·locats en l’empresa com s’ha dit). El que sí diem es que els diners públics de la sanitat han d’anar a entitats públiques o privades sense afany de lucre amb valors de bé comú. En assistència sanitària no volem deixar els diners de tothom en mans dels negocis d’uns quants accionistes.

    Any de registre* Clínica del Vallès Sagrat Cor de BCN   CAPIO 2011 i

    IDC-Salut 2014
          2011     66.353.646        33.309.110   15.614.820
          2014     63.145.324              –  ?   15.614.820

    Quantitat dels concerts del CatSalut amb els hospitals de Quiron-Salut (IDC) que consta en el Registre de convenis i contractes d’assistència sanitària pública, Contractes del CatSalut 2011-2014. en la web del CatSalut. Segons Decret 136/2007.

    -No hi consta cap conveni ni contracte amb l’hospital General de Catalunya, pot ser que els 15.614.820 donats directament a l’empresa IDC-Salut que hi consta siguin per aquest hospital

    -Els anys 2013 i 2014 no hi ha en el Registre la quantitat destinada a l’Hospital Sagrat Cor

  • Claus per entendre la polèmica al voltant del nou model de transport sanitari

    Ara fa prop d’un any, pocs mesos abans de què acabés la legislatura d’Artur Mas, es va celebrar el concurs públic per adjudicar la concessió del transport sanitari a Catalunya, una de les que més diners mou: 214 milions d’euros anuals per un període de 6 anys prorrogable fins a un màxim de 10 anys. El concurs suposava també la implementació d’un nou model de gestió del transport sanitari, que es va començar a desplegar el 3 de novembre a Lleida i va continuar fent-ho de manera esglaonada a les diferents regions catalanes. Repassem les claus al voltant d’un model que ha aixecat polèmica des de la mateixa adjudicació a les empreses contractades fins a la seva implantació i que ha portat -arran d’una denúncia de la CUP- a la Fiscalia a investigar l’adjudicació de part del servei a l’empresa Transport Sanitari de Catalunya (TSC).

    Un concurs qüestionat

    La primera polèmica arriba amb la celebració del mateix concurs. En els darrers mesos amb Boi Ruiz al capdavant de la Conselleria de Salut es convoca el concurs per adjudicar el servei de transport sanitari urgent i el no urgent. El resultat: Transport Sanitari de Catalunya (TSC) s’emporta directament o indirectament -a través d’una Unió Temporal d’Empreses (UTE)- set dels tretze lots totals. Li corresponen les regions de l’Alt Pirineu, Girona, la Catalunya Central, Barcelonès nord i Maresme o Barcelona ciutat, entre altres. També s’emporten bona part del pastís la UTE Egara-La Fuente, a qui s’adjudica les regions de Lleida, Tarragona i Terres de l’Ebre, i Falck, amb les regions de Baix Llobregat i l’Hospitalet de Llobregat i el Vallès.

    Després de conèixer el resultat de l’adjudicació, diversos licitadors presenten a l’abril recursos especials en matèria de contractació i el Tribunal Català de contractes del sector públic (TCCSP) els estudia. Al juliol, aquest òrgan desestima totes les al·legacions presentades i el Servei Català de la Salut (CatSalut), que és l’òrgan contractant, reprèn el procés d’adjudicació del concurs de transport sanitari per formalitzar els contractes amb les empreses adjudicatàries.

    Concentració del transport urgent i no urgent

    El nou model, a diferència de l’anterior, suposa concentrar la gestió del transport sanitari en mans del SEM (Sistema d’Emergències Mèdiques). Fins llavors el SEM, empresa pública, s’encarregava només del transport urgent -desplaçament en cas d’emergència- i la resta, el no urgent, estava en mans del CatSalut. És a dir, que amb el nou model, el trasllat programat entre el domicili de l’usuari i un centre sanitari, o a la inversa, o entre dos centres sanitaris, per a la realització de proves diagnosticoterapèutiques o tractaments especialitzats, també passa a ser gestionat pel SEM.

    Amb l’adjudicació del darrer concurs públic del transport sanitari català i la formalització dels contractes a l’estiu, entra en vigor aquest nou model de gestió. Segons diu llavors Salut, les bases del concurs inclouen la subrogació del personal tal i com estableix el conveni laboral del transport sanitari i es mantenen les hores i el nombre de vehicles. Treballadors de diverses regions però comencen a denunciar els retards en el transport no urgent. Gent que va tard a fer-se una ressonància o simplement que ha d’esperar hores després de la diàlisi fins que el vehicle ve a recollir-lo, són algunes de les situacions que descriu el tècnic sanitari Artur Giménez a aquest diari.

    Canvis en els vehicles

    La introducció de nous vehicles, els anomenats Vehicles d’Intervenció Ràpida (VIR), són una de les novetats del model, pensats per prioritzar l’assistència dels pacients in situ sobre el trasllat dels mateixos, ja que al ser un turisme àgil no té capacitat per a un trasllat. Aquest diari recollia fa uns mesos les queixes de diversos treballadors respecte aquests nous vehicles. A Palamós, per exemple, hi ha dos equips, un Vehicle d’intervenció ràpida (VIR), amb un metge i un tècnic i una Unitat de Suport Vital Avançat (USVAi) que compta amb un tècnic i una infermera. “Sense una infermera al costat costa molt fer segons quin tipus d’intervencions”, assenyalava David Gràcia, metge assistencial del SEM (Sistema d’Emergències Mèdiques de Catalunya) de l’Hospital de Palamós.

    “Una altra incongruència és que en alguns casos els Vehicles d’Intervenció Ràpida (VIR), introduïts segons el SEM per prioritzar l’assistència qualificada sobre el trasllat de pacients, està arribant més tard que altres vehicles, fet que pot suposar un problema ja que hi ha un tipus de vehicle, els de Suport Vital Bàsic, que només compten amb dos tècnics i no compten amb cap metge. És el cas de Lleida, on el VIR està situat a Alcarràs”, es queixava a aquest mitjà el secretari del sector Transport Sanitari UGT de Catalunya Ramon Vilella fa uns mesos. El conseller de Salut, Toni Comín, ha reconegut en el Ple del Parlament aquest dijous que “si bé es confirmen de forma parcial els avantatges dels VIR, aquests no ho fan de manera suficient”.

    També sobre els vehicles, Artur Giménez, denuncia a aquest mitjà que per exemple a les Terres de l’Ebre s’han retallat unitats de Suport Vital Bàsic, que són “les primeres a arribar”, segons explica. A més, diverses unitats que abans feien 24 hores ara només en fan 12. “A la nit tenim 13 ambulàncies de SVB per totes les comarques de les Terres de l’Ebre, és insuficient”, afegeix aquest treballador.

    Desplegament desigual al territori

    Altres queixes reconegudes aquest dijous pel conseller de Salut és que alguns dels problemes que presenta el nou model és que els temps de resposta no són homogenis a tot el territori. Així ho ha anunciat aquest dijous Comín al Parlament, on ha avançat alguns dels resultats dels informes de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) i del Servei Català de la Salut (CatSalut) sobre el nou model de transport sanitari, a qui va encarregar avaluar els resultats del model els darrers mesos. En aquest sentit, Comín ha admès «problemes d’implantació».

    La diputada de la CUP, Eulàlia Reguant, explica a aquest mitjà que “el problema és com està plantejat el model en si mateix ja que no té en compte el territori”. Segons ella, el model pot funcionar a Barcelona ciutat però no en territoris heterogenis.

    Conseqüències de la implantació

    Més enllà de les denúncies de plataformes com ‘Salvem les ambulàncies de les Terres de l’Ebre’, que consideren que el nou model menysté la qualitat assistencial, les conseqüències de l’adjudicació del transport sanitari i la implantació de l’anomenat sistema de transport integral han arribat més lluny. Entre algunes de les conseqüències hi ha la investigació per part de la Fiscalia de l’adjudicació del servei d’ambulàncies arran de la denúncia de la CUP sobre l’oferta “manifestament incompleta” de l’empresa TSC, que va adquirir set dels tretze lots que van sortir a concurs l’any passat. En la denúncia la formació anticapitalista també apunta la donació de tres milions d’euros que havia fet aquesta empresa a l’Hospital Sant Joan de Déu.

    D’altra banda, el departament de Salut va encarregar a l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) i al Servei Català de la Salut (CatSalut) avaluar la implantació del transport sanitari. Segons Salut, els informes sobre el nou model es troben en la fase de finalització i s’entregaran a la presidenta a la Comissió de Salut en els propers dies. Tot i que és a partir de llavors quan segons Comín podran prendre decisions «de manera rigorosa», el conseller ja ha avançat aquest dijous que destituirà la cúpula directiva del SEM i obrirà un concurs públic per renovar-la.