Just Deploy It!

Categoría: Gestió sanitària

  • Carme Bertral (ERC): «Per tenir un sistema de salut pública fort, cal voluntat política i les competències d’un estat propi»

    El Diari de la Sanitat publica una sèrie d’entrevistes a representants dels partits que es presenten a les pròximes eleccions catalanes del 14 de febrer i tenen representació parlamentària. Hem enviat el mateix qüestionari a tots els partits i els hem demanat que el contestés la persona que consideressin més indicada per parlar de les mesures del partit en matèria de salut. Avui és el torn de Carme Bertral, d’Esquerra Republicana de Catalunya.

    Dissabte 6: Santi Rodríguez (PPC)
    Diumenge 7: Vidal Aragonés (CUP)
    Dilluns 8: Pere Àngel Montserrat (PDeCat)
    Dimarts 9: Laura Oliva i Miquel Farrés (En Comú Podem)
    Dimecres 10: Assumpta Escarp (PSC)
    Dijous 11: Carme Bertral (ERC) i Jordi Fàbrega (JxCat)
    Divendres 12: Martín Barra (Ciutadans)

    Carme Bertral i López és metgessa de família. Ha treballat en centres d’atenció primària a Corbera de Llobregat, l’Anoia, Manresa i Cardona, i té un màster en Salut Pública per la Universitat de Barcelona. Actualment, és presidenta de la sectorial de Salut d’Esquerra Republicana de Catalunya.

    Si arriben al govern, quines són les prioritats amb relació a l’actual pandèmia de la Covid-19? Cal adoptar mesures més restrictives i un confinament generalitzat?

    S’ha d’assegurar que les patologies que no siguin Covid segueixin podent ser ateses en un ritme normalitzat malgrat la pandèmia, juntament amb la Covid. Les mesures restrictives han d’anar orientades en funció de la situació epidèmica i social del país. Cal anar cap a una estratègia Covid zero.

    Arran de la gestió de la pandèmia de la Covid-19, si estan en el govern apostaran per reforçar els mecanismes de coordinació territorial en l’àmbit de l’Estat?

    Nosaltres aspirem a tenir competències plenes per gestionar TOTS els recursos sanitaris, i la Covid també, des de la plena autonomia nacional. Malgrat tot, ens cal la solidaritat interterritorial i entre països, com és el cas d’Alemanya i Portugal, per posar un exemple.

    Des del govern com s’haurien d’abordar els problemes de comorbiditat i de les llistes d’espera que ha generat la Covid-19?

    Assegurant una dotació pressupostària adequada (un pla específic) i un pla de la mateixa cronicitat que es desprèn de la connivència amb la pandèmia.

    La gestió i supervisió de les residències de la gent gran seguirien vinculats al Departament de Salut o els retornarien al Departament d’Afers Socials? Per quin model/titularitat aposten?

    El que es planteja és un nou model conjunt entre Salut i Afers Socials amb titularitat compartida i gestió única que permeti tot el suport necessari sanitari per part de l’Atenció Primària i Comunitària i amb la interrelació necessària dels ens locals.

    De tots els problemes estructurals (més enllà de la pandèmia) que pugui tenir el sistema sanitari català, quin serà per vostès el primer a abordar en cas que arribin al govern?

    La territorialització i equitat en tot el país és la nostra premissa i, per tant, cal adequar les estructures i els recursos humans a aquestes realitats.

    Creuen que cal invertir més en els hospitals comarcals de segon i tercer nivell? Estan infrafinançats actualment?

    L’infrafinançament és crònic, dolorós i amb una gran iniquitat per part de l’Estat cap al nostre país. Està clar que cal invertir més i millor i també coordinar millor els nivells assistencials a tot el territori.

    Quines mesures concretes tenen per enfortir l’atenció primària?

    Seguir amb el pla establert d’enfortiment de l’Atenció Primària, ja pressupostat i amb calendarització, i alhora dotar-lo de professionals en nous rols assistencials i no assistencials. Al mateix temps, cal dotar l’atenció primària del suport psicològic i de salut mental, que significa una major resolució dels problemes sanitaris de la ciutadania.

    Si arriben al govern, augmentarien les retribucions dels professionals sanitaris i el nombre de recursos humans disponibles? En quina mesura?

    Primer s’ha de consolidar l’increment de recursos que ha suposat la pandèmia. El nostre objectiu sempre és equiparar els sous a la mitjana europea, però cal el finançament que ens pertoca pel nostre PIB.

    Si arriben al govern, el sistema de salut pública serà una prioritat en termes de finançament? Quina és la seva proposta pressupostària?

    La Salut Pública s’ha demostrat imprescindible per la salut de la comunitat i del país. Una aposta forta per la salut pública implica una millora comunitària del benestar del ciutadà en general. Caldrà adaptar-ho (que ja s’ha fet) a les necessitats de l’»ara» i, sobretot, del futur.

    Quina posició ocupa entre les seves prioritats pressupostàries la recerca sanitària?

    Com a país ens hem de marcar el 3% del PIB de Catalunya com a objectiu. La recerca biomèdica i la innovació és una oportunitat de país com a motor de canvi econòmic també i cal que els fons Next Generation ens serveixin per consolidar aquesta aposta i situar Catalunya al lloc que li correspon en l’àmbit europeu i mundial, on en som capdavanters i que, per qüestions purament polítiques i de l’Estat, no ens deixen surar ni visualitzar.

    Acabi la frase
    1. Les mesures restrictives actuals són… les adequades epidemiològicament.
    2. La pandèmia de la Covid-19 ha provocat… acceleració d’uns canvis ja identificats.
    3. La Generalitat hauria de tenir competències per decretar… el que convingui al país.
    4. Per tenir un sistema de salut pública fort cal… voluntat política i les competències d’un estat propi.
    5. La crisi econòmica i les retallades… les hem revertit i cal millorar.
    6. La col·laboració publicoprivada és… una identitat pròpia de país, però sempre hi ha d’haver lideratge públic per garantir el bé comú.
    7. Invertirem més recursos en el sistema de salut, que caldrà treure de… del finançament que ens pertoca.
    8. La telemedicina… és una eina bàsica que s’ha d’adequar a les necessitats actuals.
    9. En relació al final de la vida i a la futura llei sobre l’eutanàsia… la llei és un fet i cal implementar-la.
    10. Entre el sistema sanitari públic i la xarxa sanitària privada, sempre que necessito assistència mèdica vaig a… la pública.

  • Assumpta Escarp (PSC): «La crisi econòmica i les retallades han deixat els serveis públics bàsics als ossos»

    El Diari de la Sanitat publica una sèrie d’entrevistes a representants dels partits que es presenten a les pròximes eleccions catalanes del 14 de febrer i tenen representació parlamentària. Hem enviat el mateix qüestionari a tots els partits i els hem demanat que el contestés la persona que consideressin més indicada per parlar de les mesures del partit en matèria de salut. Avui és el torn d’Assumpta Escarp, del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC).

    Dissabte 6: Santi Rodríguez (PPC)
    Diumenge 7: Vidal Aragonés (CUP)
    Dilluns 8: Pere Àngel Montserrat (PDeCat)
    Dimarts 9: Laura Oliva i Miquel Farrés (En Comú Podem)
    Dimecres 10: Assumpta Escarp (PSC)
    Dijous 11: Carme Bertral (ERC) i Jordi Fàbrega (JxCat)
    Divendres 12: Martín Barra (Ciutadans)

    Assumpta Escarp Gibert va estudiar Dret a la Universitat de Barcelona i inicialment va militar al PSUC. Després de participar en la creació de la Universitat Pompeu Fabra, el 1991 va treballar a gerència dels serveis centrals de l’Ajuntament de Barcelona, i el 1995 va ser cap del gabinet de l’aleshores primer tinent d’alcalde, Joan Clos. Quan Clos va ser escollit alcalde va esdevenir cap del gabinet d’alcaldia. Serà escollida regidora a les eleccions municipals de 2003, 2007 i 2011. Va ser escollida diputada al Parlament de Catalunya a les eleccions de 2015 i a les de 2017.

    Si arriben al govern, quines són les prioritats amb relació a l’actual pandèmia de la Covid-19? Cal adoptar mesures més restrictives i un confinament generalitzat?

    La prioritat és guanyar aquesta batalla al virus, i avançar amb la vacunació. Les mesures es prendran sempre sota criteris epidemiològics. Salut i Economia no es confronten, sinó que van de la mà. No es poden anticipar mesures, sinó fer-ho en el moment adequat. En temps de Covid, cal reforçar de veritat l’atenció primària amb més recursos diagnòstics, amb més professionals, incorporant mecanismes de telemedicina, sense substituir l’atenció presencial. Cal assegurar la capacitat assistencial davant de la continuïtat de la pandèmia i l’existència de noves variants i seguir el Pla de Vacunació amb les Fases establertes: primer els vulnerables i els i les professionals sanitaris i de residències.

    Arran de la gestió de la pandèmia de la Covid-19, si estan en el govern apostaran per reforçar els mecanismes de coordinació territorial en l’àmbit de l’Estat?

    Els mecanismes de coordinació estan perfectament establerts a través del Consell Interterritorial, un veritable òrgan de governança federal, per molt que ho vulguin negar el Govern d’ERC. Un mecanisme que permet establir estratègies comunes, amb gestió de cada comunitat. Si parlem de Coordinació Territorial, no podem oblidar de la necessària coordinació i col·laboració lleial amb Ajuntaments i Diputacions.

    Des del govern com s’haurien d’abordar els problemes de comorbiditat i de les llistes d’espera que ha generat la Covid-19?

    Les llistes d’espera eren el gran problema de la sanitat catalana abans de la pandèmia, que les ha agreujat molt. Durant la primera onada, es van deixar de fer a Catalunya 70.000 intervencions quirúrgiques. Cal, en primer lloc, establir els mecanismes assistencials, per poder continuar l’activitat no Covid. És necessari establir un pla de xoc, amb recursos econòmics i humans per abordar les llistes d’espera i un programa de retorn a l’activitat assistencial no Covid. Cal revisar, prioritzar i atendre els malalts amb patologies greus en llistes d’espera pre Covid que no han estat atesos durant la crisi sanitària. Si no prenen mesures, perdrem la prevenció i algunes patologies arribaran tard als centres assistencials

    La gestió i supervisió de les residències de la gent gran seguirien vinculats al Departament de Salut o els retornarien al Departament d’Afers Socials? Per quin model/titularitat aposten?

    El PSC el que proposa és una assistència integral i integrada social i sanitària. Aquest no és un debat de quin Departament és els responsables, si no quin és el model d’atenció. Que la persona estigui al centre vol dir que el sistema s’organitza per donar l’atenció integral, amb xarxes territorials i cartera de serveis compartida. Les residències acullen en aquests moments persones molt grans i amb necessitats sanitàries, per tant, han de disposar d’atenció sanitària pública. Cal consolidar un model de residències públiques de petita i mitjana capacitat amb atenció personalitzada i suficient, per part de professionals qualificats, que disposin de serveis mèdics i d’infermeria de la xarxa pública durant 24 hores al dia i d’un equipament sanitari mínim indispensable.

    De tots els problemes estructurals (més enllà de la pandèmia) que pugui tenir el sistema sanitari català, quin serà per vostès el primer a abordar en cas que arribin al govern?

    L’Atenció Primària és prioritària pel PSC. Aquesta ha de ser el veritable eix vertebrador del sistema. S’ha de crear la xarxa integrada a cada barri, amb visió comunitària, que atengui als condicionants socials de la Salut. Una xarxa de proximitat que atengui a qui ho necessiti en 48 hores. A més, buscarem nous espais per tenir Centres d’Atenció Primària dignes, que recuperin els serveis i les especialitats perdudes, i que disposin d’elements de diagnòstic. Reduir les llistes d’espera i professionals, millorar la capacitat de gestió dels centres, fer les inversions pendents, invertir en recerca… són moltes les tasques que tenim al davant. I cal fer-ho amb un Acord que recuperi el consens en Salut. Un Pacte per la Salut, social i polític amb visió i recursos plurianuals.

    Creuen que cal invertir més en els hospitals comarcals de segon i tercer nivell? Estan infrafinançats actualment?

    Cal una auditoria completa de tots els recursos assistencials, recuperar el Mapa Sanitari i amb col·laboració, cooperació i participació del territori, de les autoritats locals, i dels veïns i veïnes, definir els recursos necessaris i programa de futur a cada territori. Apostem per una atenció de proximitat, però amb mecanismes telemàtics que permetin compartir recursos.

    Quines mesures concretes tenen per enfortir l’atenció primària?

    En primer lloc, destinar un 25% del pressupost a l’atenció primària. La pandèmia ha agreujat un dèficit estructural. Necessitem més professionals, cal prestigiar l’especialitat de Medicina Familiar i Comunitària, i generar noves professions sanitàries, que ajudin a desburocratitzar i a definir clarament el rol de cada professió, per guanyar amb eficiència. Els CAP s’han de dignificar, en espais físics, però també amb la incorporació de tecnologia, elements de telemedicina i aparells de diagnòstic. Cal dotar d’instrument a la primària.

    Si arriben al govern, augmentarien les retribucions dels professionals sanitaris i el nombre de recursos humans disponibles? En quina mesura?

    El que s’ha de fer és obrir un veritable diàleg social, acabar amb la temporalitat i la precarietat en les contractacions i millorar les condicions laborals i retributives, començant pels MIR. S’han d’equiparar les retribucions i les condicions entre l’ICS i el SISCAT. I les DPO no poden dependre de l’equilibri financer del centre. Cal generar, d’acord amb l’Estat, més places MIR i FIR per dotar el sistema de nous professionals i les necessitats s’han de definir conjuntament amb les universitats.

    Si arriben al govern, el sistema de salut pública serà una prioritat en termes de finançament? Quina és la seva proposta pressupostària?

    És evident que no s’ha fet una aposta per la Salut Pública. Només cal recordar que l’any 2019 es va aprovar la llei de recuperació de l’Agència. Durant la pandèmia hem estat 46 dies sense secretari de Salut Pública. Defensem la Salut en el centre de l’acció de govern, que abordi la governança en salut en totes les polítiques públiques, promogui la cultura de la salut, reorienti el sistema per adequar-lo a les noves realitats i l’acompanyi de recursos. Proposem reforçar els Serveis de Salut Pública i de Vigilància Epidemiològica. L’Agència de Salut Pública serà l’eina de direcció i gestió i ens de coordinació amb la resta d’administracions, amb la implantació de xarxes territorials i locals de Salut.

    Quina posició ocupa entre les seves prioritats pressupostàries la recerca sanitària?

    El PSC proposa dedicar un 7% del PIB Català a Salut, que actualment és el 3,8%. Vull recordar que la mitjana d’Espanya està al voltant del 6%. Les polítiques de recerca, de totes, no només de Salut, han de ser el 2% del PIB català en inversió pública que, mobilitzant la inversió privada, hauria d’assolir el 3% del PIB. Proposem aprovar una Llei de la Ciència que permeti generar un marc jurídic estable i compacte, amb gestió àgil i que contempli la promoció de la ciència entre les nenes i les dones.

    Acabi la frase
    1. Les mesures restrictives actuals són… eines necessàries per baixar la pressió assistencial. S’han de prendre sempre sota criteris epidemiològics i assistencials.
    2. La pandèmia de la Covid-19 ha provocat… una crisi sanitària, social i econòmica i cal treballar per la reconstrucció.
    3. La Generalitat hauria de tenir competències per decretar… la Generalitat té àmplies competències de decisió i gestió de la pandèmia i té competències plenes en Salut.
    4. Per tenir un sistema de salut pública fort cal… incrementar els recursos que s’hi destinen i reforçar i dotar de capacitat a l’Agència de Salut Pública.
    5. La crisi econòmica i les retallades… han deixat els serveis públics bàsics als ossos. Ha estat una dècada perduda de governs del procés que mai va revertir les retallades.
    6. La col·laboració publicoprivada és… potser adequada, sempre sota control públic, i amb màxima transparència.
    7. Invertirem més recursos en el sistema de salut, que caldrà treure de…els impostos. Nosaltres defensem un Sistema Sanitari Públic, universal, equitatiu, de qualitat i finançat per impostos.
    8. La telemedicina… és una bona incorporació al sistema que no pot baixar la qualitat de l’assistència, ni substituir l’atenció presencial.
    9. Amb relació al final de la vida i a la futura llei sobre l’eutanàsia… és un orgull d’haver pogut posar un granet de sorra en aquesta lluita del dret a una mort digna. Des del Parlament, avançarem per la seva aplicabilitat a Catalunya.
    10. Entre el sistema sanitari públic i la xarxa sanitària privada, sempre que necessito assistència mèdica vaig a… personalment, sempre a la xarxa pública, una xarxa de qualitat. Les retallades estan expulsant ciutadans del sistema i això és intolerable.

  • “Acabarem el curs amb tot el personal educatiu vacunat i començarem el vinent amb tothom immunitzat”

    Acabarem el curs amb tot el personal vacunat i començarem el vinent amb tothom immunitzat, i això ens fa pensar que el curs vinent les mesures de prevenció a les escoles i instituts podran ser diferents”. Així es va expressar el conseller d’Educació, Josep Bargalló, en la roda de premsa que va oferir ahir a la tarda juntament amb la consellera de Salut, Alba Vergés, i el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, per fer balanç del desenvolupament del segon trimestre, quan ha passat un mes de la tornada a les aules després de les festes de Nadal.

    Tots dos consellers van refermar la voluntat de mantenir les escoles obertes fins a finals de curs, i es van congratular del resultat que aquesta aposta està tenint fins al moment, ja que, malgrat el que va semblar els primers dies, en aquesta tercera onada el pic dels grups i persones confinades ha estat inferior a la primera. “Hem salvat el curs 2020/21 i s’ha demostrat que l’escola no és propagadora del virus, però sí que és molt sensible al que passa en el seu entorn”, va subratllar el conseller, el qual ha demanat a la comunitat educativa “que ningú es relaxi malgrat que puguem tenir la sensació que tot va bé”.

    Nou de cada deu alumnes i nou de cada deu grups estables han fet educació presencial en aquest segon trimestre, en el qual s’han hagut de tancar en algun moment 27 centres, gairebé tots llars d’infants o escoles rurals. En el primer trimestre el pic màxim de grups confinats va ser de 3.504 i en aquest segon ha estat de 2.701, sempre sobre un total estimat de 72.000. Ara mateix són 1.477, d’acord amb l’aplicació traçacovid.

    Cribratge als centres: detectats 1.790 asimptomàtics

    Amb aquestes dades, la consellera Vergés va tornar a insistir que l’aposta per mantenir les escoles obertes, lluny de multiplicar l’epidèmia, ha estat un factor clau en el seu control i seguiment. “Les aules no són llocs expansius del virus”, va apuntar Vergès. En el segon trimestre, en el 79% dels grups confinats a causa d’un positiu no es va trobar cap més cas després de fer la prova PCR a la resta dels membres del grup bombolla, un percentatge fins i tot més elevat que en el primer trimestre (75%).

    Pel que fa al cribratge amb automostres de PCR que s’ha efectuat al llarg d’aquestes primeres quatre setmanes de curs, el resultat és que s’han fet la prova 112.377 persones, de les quals 1.790 (1,59%) eren positius asimptomàtics. El cribratge als centres educatius ja ha finalitzat i es calcula que l’han passat al voltant del 75% del total de les 150.000 persones que podien haver-se fet la prova. El 25% restant o bé no ha volgut o bé no era al centre el dia que tocava pel motiu que fos. Per aquests últims hi haurà una “repesca”, segons va dir Bargalló, ja que podran anar al seu CAP a fer-se-la.

    Segons va apuntar la consellera Vergés, aquesta aposta per mantenir les escoles obertes s’ha traduït en el fet que s’han fet més d’un milió de proves a tota la comunitat educativa des que ha començat el curs 2020-2021.

    Vacunació i logística

    La vacunació al personal dels centres educatius no començarà immediatament, ja que primer cal vacunar altres col·lectius que són més prioritaris (personal sanitari que treballa en segona línia, personal de farmàcies, policies i bombers, etc). Sí que començaran a rebre la vacuna de forma molt immediata el personal docent que treballa en centres penitenciaris.

    Segons va explicar Argimon, l’estratègia no està del tot definida perquè segurament també anirà variant en funció del ritme al que vagin arribant les dosis. Aquesta setmana se n’esperen 112.000 sumant les de les tres farmacèutiques que ja la tenen aprovada per l’Agència Europea del Medicament: Pfizer, Moderna i AstraZeneca. Bargalló va recordar que el personal dels centres educatius està repartit per tot el territori i que per tant la logística, en la qual ja s’està treballant, no és senzilla: “Necessitem 150.000 primeres dosis i 150.000 segones dosis per garantir que a final de curs tot el personal està vacunat i que quan comenci el vinent ja estigui immunitzat”, en el sentit que ja haurà transcorregut el temps necessari perquè les vacunes facin efecte.

    El que sí que va confirmar el secretari de Salut Pública és que el personal que tingui més de 56 anys no podrà rebre, ara per ara, la vacuna d’AstraZeneca, que se suposa que serà la més habitual a partir d’ara, ja que només està autoritzada per a les persones amb 55 anys o menys. Amb tot, segons Argimon, aquest criteri podria també canviar durant els propers mesos, i en tot cas això voldrà dir que a aquest personal se li haurà de subministrar la vacuna de Pfizer o de Moderna “i potser hagin d’esperar una mica més”.

    Les restriccions educatives es mantenen

    L’horitzó que no es divisa encara és el del relaxament de les mesures de restricció que afecten l’educació, tant pel que fa als ensenyaments postobligatoris com les extraescolars o el lleure, segons ha admès Bargalló. El conseller va recordar que el batxillerat i els cicles formatius van passar a modalitat híbrida el mes de novembre amb la voluntat de tornar a la presencialitat al gener, la qual cosa no ha succeït a causa de la situació sanitària. I tampoc està previst que això canvïi en breu, “però serà el primer que demanarem quan poguem”.

    Tampoc canviaran els criteris sobre el tipus de mascaretes autoritzades, i per tant no se seguirà l’exemple de França, que ha prohibit les de roba a les escoles. Argimon va assenyalar que els informes que han encarregat a experts en EPIs apunten que les mascaretes de roba homologades segueixen sent vàlides, i que cal tenir en compte el balanç entre el benefici i el risc d’aplicar alguna mesura com aquesta, ja que, per exemple, les mascaretes quirúrgiques els alumnes se les haurien de canviar cada dia, i podria passar que un sector de l’alumnat no ho fes.

  • Laura Oliva i Miquel Farrés (En Comú Podem): «Cal un Pacte Nacional de Salut per garantir una gestió plenament pública, prioritzant la primària i la salut pública»

    El Diari de la Sanitat publica una sèrie d’entrevistes a representants dels partits que es presenten a les pròximes eleccions catalanes del 14 de febrer i tenen representació parlamentària. Hem enviat el mateix qüestionari a tots els partits i els hem demanat que el contestés la persona que consideressin més indicada per parlar de les mesures del partit en matèria de salut. Avui és el torn de Laura Oliva i Miquel Farrés, d’En Comú Podem.

    Dissabte 6: Santi Rodríguez (PPC)
    Diumenge 7: Vidal Aragonés (CUP)
    Dilluns 8: Pere Àngel Montserrat (PDeCat)
    Dimarts 9: Laura Oliva i Miquel Farrés (En Comú Podem)
    Dimecres 10: Assumpta Escarp (PSC)
    Dijous 11: Carme Bertral (ERC) i Jordi Fàbrega (JxCat)
    Divendres 12: Martín Barra (Ciutadans)

    Laura Oliva Mirón, nascuda a Manresa el 1996, és infermera de vocació, treballant a l’atenció primària. Estudia també humanitats a la UOC. Es defineix com una persona compromesa amb el municipi, la Catalunya Central i en portar a les institucions «els problemes reals de la gent». Per la seva banda, Miquel Farrés Fernández, nascut a Terrassa el 1984, és metge especialista en medicina familiar i comunitària i, recentment, ha estat nomenat co-cordinador de la sectorial Salut de Catalunya en Comú. Implicat en diversos activismes, els darrers anys s’ha centrat en la defensa del dret a la salut i, especialment, de l’atenció primària.

    Si arriben al govern, quines són les prioritats amb relació a l’actual pandèmia de la Covid-19? Cal adoptar mesures més restrictives i un confinament generalitzat?

    Dependrà de com estigui la situació epidemiològica, econòmica, social… i el mateix sistema sanitari. El que segur que serà prioritat és un pla de vacunació transparent i clar, que no doni peu a trampes de cap mena, un sistema de rastreig públic i potent que permeti garantir seguretat d’abordatge dels brots i reforçar l’atenció primària per com a element fonamental de prevenció, detecció i acompanyament, i comunicar amb coherència i rigor.

    Arran de la gestió de la pandèmia de la Covid-19, si estan en el govern apostaran per reforçar els mecanismes de coordinació territorial en l’àmbit de l’Estat?

    SÍ, evidentment. L’abordatge és global, ha de continuar sent coordinat a escala europea i molt coordinat entre els territoris de l’Estat. Som interdependents i hauríem de sortir d’aquesta crisi reforçant els mecanismes de vigilància epidemiològica i de salut pública estatals i europeus.

    Des del govern com s’haurien d’abordar els problemes de comorbiditat i de les llistes d’espera que ha generat la Covid-19?

    Amb més pressupost, per a equiparar-nos a nivells de la mitjana europea, amb més professionals, amb una millor gestió i amb una reforma valenta del sistema sanitari català que inclogui garanties de terminis d’espera clars

    La gestió i supervisió de les residències de la gent gran seguirien vinculats al Departament de Salut o els retornarien al Departament d’Afers Socials? Per quin model/titularitat aposten?

    El control i seguiment dels temes de salut a les residències han de ser responsabilitat del sistema sanitari públic. No així la gestió en si de les residències. Plantegem un nou model de molta més coordinació entre salut i afers socials i d’atenció a la dependència amb serveis flexibles i ajustats als moments vitals de les persones i que afavoreixin projectes de vida independent i la permanència en el seu entorn social. I en el cas de les residències, adaptar-se a models d’unitats convivencials. I sempre que sigui possible, públiques.

    De tots els problemes estructurals (més enllà de la pandèmia) que pugui tenir el sistema sanitari català, quin serà per vostès el primer a abordar en cas que arribin al govern?

    En primer lloc, cal un pla de rescat que sigui una crida a retornar als professionals que han marxat a altres països. És necessària una nova llei i un Pacte Nacional de Salut per garantir una gestió plenament pública i sense cabuda per l’ànim de lucre, amb priorització de l’atenció primària i la salut pública. Cal també una avaluació, governança i gestió transparent i democràtica del sistema, que fomenti la participació ciutadana.

    Creuen que cal invertir més en els hospitals comarcals de segon i tercer nivell? Estan infrafinançats actualment?

    SÍ, sobretot en equipament, manteniment i personal. Fent un pla general segons necessitats poblacionals.

    Quines mesures concretes tenen per enfortir l’atenció primària?

    Cal arribar al 25% del pressupost de Salut i desburocratitzar i retornar-li competències que ara pengen dels hospitals o que s’externalitzen (domicilis, hospital de dia, rehabilitació, etc.). Així mateix, és necessari augmentar els recursos humans i millorar les seves condicions laborals per garantir cita en 48-72 h màxim, visites de mínim 10 minuts i dur a terme tots els programes de salut, preventius, comunitaris i docents propis de l’Atenció Primària. Cal una gestió i planificació centrada en el pacient i en l’atenció primària.

    Si arriben al govern, augmentarien les retribucions dels professionals sanitaris i el nombre de recursos humans disponibles? En quina mesura?

    Sí, cal acabar amb la sobrecàrrega i precarietat dels professionals, i arribar a ràtios de professionals sanitaris de la mitjana de la UE.

    Si arriben al govern, el sistema de salut pública serà una prioritat en termes de finançament? Quina és la seva proposta pressupostària?

    Sí, desplegar i potenciar l’Agència de Salut Pública de Catalunya i altres òrgans salubristes és clau pel model que volem. I arribar progressivament a destinar-hi el 3% del pressupost sanitari català.

    Quina posició ocupa entre les seves prioritats pressupostàries la recerca sanitària?

    Té molta rellevància, òbviament la recerca farmacèutica i la de tecnologies de salut. Així com impulsar la producció d’aquestes a Catalunya mateix. Procurant potenciar aquella que tingui més impacte en salut a curt o llarg termini, amb aplicabilitat sobre el terreny i que ajudi a reduir les desigualtats en salut.

    Acabi la frase
    1. Les mesures restrictives actuals són… necessàries però insuficients. No estem frenant com cal el virus, i tota mesura restrictiva hauria d’anar acompanyada de compensacions suficients per als sectors afectats.
    2. La pandèmia de la Covid-19 ha provocat… que les iniquitats socials ja existents i les debilitats dels serveis públics retallats s’evidenciïn i s’aprofundeixin encara més.
    3. La Generalitat hauria de tenir competències per decretar… tantes ajudes per als sectors afectats per la pandèmia i per les restriccions com calgui. Segur que cal més capacitat de la que es té, però també és cert que no s’ha esgotat, ni de bon tros, l’existent.
    4. Per tenir un sistema de salut pública fort cal… convenciment que «la pública» és de tothom i per tothom; cal pressupost suficient, professionals motivats i ben tractats i una gestió pública, transparent i eficient.
    5. La crisi econòmica i les retallades… han estat aprofitades per debilitar els serveis públics i obrir encara més camp per córrer per als qui volen fer negoci amb la nostra salut i amb els nostres drets.
    6. La col·laboració publicoprivada és… un camp a regular estrictament i controlar perquè només es doni en benefici del bé comú, amb criteris de gestió pública i mai per a facilitar negoci. Parlem de serveis bàsics que garanteixen drets.
    7. Invertirem més recursos en el sistema de salut, que caldrà treure de… una fiscalitat justa que faci pagar a qui més té, una redistribució de recursos per àrees i més eficiència de la mateixa despesa de Salut.
    8. La telemedicina… hi és per quedar-se i cal regular-la bé per a usar-la quan és útil, com a eina complementària, però mai substitutiva del contacte presencial i personal sanitari-pacient.
    9. Amb relació al final de la vida i a la futura llei sobre l’eutanàsia… Ens felicitem que finalment assolim el dret a poder elegir individualment quan i com morir dignament. Un avenç històric. Ara cal preparar les eines per a aplicar-la amb celeritat i equitat territorial i social a Catalunya un cop s’aprovi.
    10. Entre el sistema sanitari públic i la xarxa sanitària privada, sempre que necessito assistència mèdica vaig a… al sistema públic, sense cap dubte. Per convenciment, per responsabilitat social, per seguretat i per qualitat.

  • Santi Rodríguez (PPC): «Cal lleialtat entre administracions i lideratge, aspectes que en aquesta pandèmia no han existit»

    El Diari de la Sanitat publica una sèrie d’entrevistes a representants dels partits que es presenten a les pròximes eleccions catalanes del 14 de febrer i tenen representació parlamentària. Hem enviat el mateix qüestionari a tots els partits i els hem demanat que el contestés la persona que consideressin més indicada per parlar de les mesures del partit en matèria de salut. Comencem amb Santi Rodríguez, del Partit Popular Català.

    Dissabte 6: Santi Rodríguez (PPC)
    Diumenge 7: Vidal Aragonés (CUP)
    Dilluns 8: Pere Àngel Montserrat (PDeCat)
    Dimarts 9: Laura Oliva i Miquel Farrés (En Comú Podem)
    Dimecres 10: Assumpta Escarp (PSC)
    Dijous 11: Carme Bertral (ERC) i Jordi Fàbrega (JxCat)
    Divendres 12: Martín Barra (Ciutadans)

    Nascut a Vilanova i la Geltrú, Santi Rodríguez és enginyer tècnic de telecomunicacions, diplomat en Ciències Empresarials (UOC) i llicenciat en Administració i Direcció d’empreses (UOC). Ha estat secretari Executiu d’Acció territorial del PPC (2004-2007), secretari executiu de comunicació (2007-2008) i regidor portaveu del PPC a Vilanova i la Geltrú (1995-2015).

    Si arriben al govern, quines són les prioritats amb relació a l’actual pandèmia de la Covid-19? Cal adoptar mesures més restrictives i un confinament generalitzat?

    El més immediat a abordar és una planificació de les vacunacions i informació al respecte, ja que, entre la població, hi ha força incerteses, amb independència de les incerteses que ja provoca el proveïment.
    No considerem necessari un confinament generalitzat, si no mesures puntuals, amb nivells de restricció graduals, que permetin abordar amb la màxima eficàcia possible la situació en cada moment, tenint presents l’evolució dels contagis i les capacitats del sistema sanitari.

    Arran de la gestió de la pandèmia de la Covid-19, si estan en el govern apostaran per reforçar els mecanismes de coordinació territorial en l’àmbit de l’Estat?

    És imprescindible aprofundir en la coordinació territorial per evitar el desconcert que genera que cada comunitat adopti mesures molt dispars, però perquè aquesta coordinació sigui eficaç cal lleialtat entre administracions i lideratge, aspectes que en aquesta pandèmia no han existit.

    Des del govern com s’haurien d’abordar els problemes de comorbiditat i de les llistes d’espera que ha generat la Covid-19?

    Amb plans específics de reforç de l’atenció primària i de l’atenció especialitzada. Ambdós subsectors de la sanitat pública, abans de la pandèmia, ja patien força deficiències i un deteriorament progressiu del servei, que s’han vist agreujats amb la necessària atenció a la pandèmia. Sense cap mena de dubte, la comorbiditat en l’àmbit de la salut mental, o en el seguiment de les cronicitats són aspectes a abordar el més àgilment possible.

    La gestió i supervisió de les residències de la gent gran seguirien vinculats al Departament de Salut o els retornarien al Departament d’Afers Socials? Per quin model/titularitat aposten?

    No es tracta tant de a quin departament es vinculin, sinó que hi hagi la comunicació i coordinació necessàries entre els departaments per garantir una adequada gestió, tant des de l’àmbit social com sanitari. No és justificable que, quan una persona és institucionalitzada, sembli desaparèixer del sistema sanitari públic.

    En la mesura que cada vegada més les persones institucionalitzades en residències són les que pateixen més problemes de salut i dependència, cal tendir cap a una atenció més sociosanitària, que no exclusivament social.

    No creiem que la titularitat pública o privada, o la gestió, generalment sempre privada, hagi de representar cap mena de problema, sempre que se supervisi adequadament la gestió.

    De tots els problemes estructurals (més enllà de la pandèmia) que pugui tenir el sistema sanitari català, quin serà per vostès el primer a abordar en cas que arribin al govern?

    Cal un reforç de l’atenció primària, amb major capacitat resolutiva, el que implica el tractament d’urgències lleus que permeti alleugerar les urgències hospitalàries per aquells casos necessaris. També cal previsió i provisió d’especialitats que són deficitàries que, juntament amb la millora de les condicions laborals, ha de permetre cobrir les necessitats.

    És necessari un pla de xoc de llistes d’espera i un dimensionament adequat de l’atenció especialitzada, per evitar el creixement descontrolat en situacions de normalitat.

    Creuen que cal invertir més en els hospitals comarcals de segon i tercer nivell? Estan infrafinançats actualment?

    El principal problema que arrosseguen alguns dels hospitals comarcals no és tant que estiguin infrafinançats, si no l’endeutament que arrosseguen. En aquest sentit, seria necessari preveure, a través d’una millora del finançament, el sanejament progressiu, amb l’objectiu que la qualitat assistencial no és ressenti per aquests motius.

    Quines mesures concretes tenen per enfortir l’atenció primària?

    Una actualització dels equipaments; una millora de les condicionals laborals dels professionals, que facin de l’atenció primària una destinació, si més no, tan atractiva com altres; preveure la formació i proveir les vacants d’especialitats que impedeixen un adequat dimensionament dels serveis (per exemple, pediatria); ampliar els horaris, amb la dotació de professionals adequada, i ampliar els serveis d’atenció urgent.

    Si arriben al govern, augmentarien les retribucions dels professionals sanitaris i el nombre de recursos humans disponibles? En quina mesura?

    És imprescindible millorar les condicions laborals dels professionals, i entre elles, també les retribucions, ja que si no es produeixen deslocalitzacions cap a destinacions on poder disposar de millors condicions laborals i perspectives de desenvolupament professional.

    Si arriben al govern, el sistema de salut pública serà una prioritat en termes de finançament? Quina és la seva proposta pressupostària?

    Molt més del que ho ha estat fins ara, atès que s’han desaprofitat sis anys de creixement econòmic, amb 4 sense pressupost, i no s’ha assolit el nivell de despesa/inversió prèvia a la crisi. Resulta paradigmàtic que el pressupost previst per 2020 hagi estat inferior al realment executat durant el 2019.
    Diverses veus, tant del món econòmic com sanitari, xifren en 5.000 milions les necessitats de la sanitat pública. Assolir-ho en un màxim de tres o quatre exercicis, hauria de ser possible, i un objectiu a assolir.

    Quina posició ocupa entre les seves prioritats pressupostàries la recerca sanitària?

    La mateixa que la importància que té la recerca sanitària catalana, que és molt alta. Dels millors instituts de recerca d’Espanya, quatre són catalans i cal, almenys, mantenir aquest alt nivell.

    Acabi la frase
    1. Les mesures restrictives actuals són… en alguns casos desproporcionades amb relació a la influència sobre la pandèmia.
    2. La pandèmia de la Covid-19 ha provocat… un impacte a la societat inimaginable: sanitari, econòmic i social.
    3. La Generalitat hauria de tenir competències per decretar… hauria d’exercir amb competència les que té.
    4. Per tenir un sistema de salut pública fort cal… tenir voluntat política i prioritzar-lo a l’hora de distribuir el pressupost.
    5. La crisi econòmica i les retallades… es podrien haver recuperat durant els anys de creixement econòmic.
    6. La col·laboració publicoprivada és… necessària per garantir el nivell de qualitat dels serveis sanitaris.
    7. Invertirem més recursos en el sistema de salut, que caldrà treure de… especialment de les despeses identitàries i altres prescindibles.
    8. La telemedicina… és una opció a implantar seriosament per millorar l’atenció a la ciutadania, encara que no de forma generalitzada, sinó en determinades circumstàncies i en molt determinats sectors de població.
    9. Amb relació al final de la vida i a la futura llei sobre l’eutanàsia… ens hi oposem, creiem que cal treballar en l’àmbit de les cures pal·liatives, abans que apostar per l’eutanàsia.
    10. Entre el sistema sanitari públic i la xarxa sanitària privada, sempre que necessito assistència mèdica vaig a… al sistema públic.

  • Exrastrejadora de Ferrovial: «Salut deixa més de 600 persones al carrer sense dignar-se a parlar amb la plantilla»

    L’1 de febrer va canviar la gestió del sistema del rastrejament de casos de Covid-19, tal com va anunciar Salut poc abans que acabés l’any. Ara bé, l’avís als 849 treballadors no es va fer fins quinze dies abans de la data, dues setmanes després que s’anunciés a la premsa. Carolina Soto-Aliaga, portaveu d’Scouters en Lluita, considera insuficient l’opció de Salut d’inscriure’s a la borsa general i avisa que continuaran mobilitzant-se i que emprendran accions legals per exigir la subrogació.

    Avui dia, els rastrejadors de Ferroser-Ferrovial ja no esteu fent la vostra tasca. És correcte?

    Dels 849 rastrejador que érem, tenim constància que han estat agafats per una borsa de Salut unes 200 persones. O sigui que des del dia 31 a les 22.00 hores, ens hem quedat al carrer 649 rastrejadors.

    Com us heu organitzat per formar ‘Scouts en lluita’?

    Estàvem dividits en tres torns -matí, tarda i cap de setmana- i a dos centres diferents -Sant Joan Despí i l’Hospitalet de Llobregat-. Per tant, era com si fóssim sis torns. El més bonic és que molts no ens coneixíem, i l’únic contacte que teníem eren els grups de Whatsapp fets per resoldre dubtes o canviar horaris. Ens comencem a organitzar quan veiem notícies a la premsa que el contracte acaba el 31 de gener. Pensàvem que eren rumors, que no podia ser veritat que s’informés abans a la premsa que a 849 treballadors.

    Salut ho va anunciar en una roda de premsa el 28 de desembre. Llavors no se us comunica?

    No. El rumor va creixent, demanem informació a Ferroser-Ferrovial i a Salut, però no rebem resposta. Només quinze dies abans, el 15 de gener, se’ns informa amb un comunicat que el contracte acaba el 31 i que ens deixen una borsa oberta expressament per a qui es vulgui apuntar al nou servei.

    De fet, la borsa ja estava oberta, segons va informar Salut aquell dia de desembre. Us van avisar quan es va obrir?

    No, no ens van avisar. El 15 de gener ens avisen que s’obrirà durant tres dies, però abans ningú no ens informa de res. Patíem i només sabíem en funció de les notícies que hi havia als mitjans. Ni Ferrovial ni la Generalitat ens van avisar que existien aquestes borses mentre nosaltres treballàvem a la tardor.

    Ha dit que unes 200 persones ja s’han inscrit a la borsa i han estat contractades per Salut. És així?

    En cap moment Salut va parlar clar, no sabíem quanta gent agafarien. En primer lloc haurien de ser transparents i subrogar la plantilla, que seria el més normal en l’àmbit laboral i de cara a la salut pública, perquè som els únics rastrejadors que hi ha hagut a la història. Sabem perquè se li va escapar a Marc Ramentol, secretari general de Salut, que estaven formant 500 persones i que finalment en serien 700.

    Protesta d’Scouters en Lluita a la plaça St. Jaume de Barcelona | Cedida

    Per tant, com a màxim han agafat 200 rastrejadors de Ferrovial i 640 han quedat al carrer després de passar-se mesos treballant en condicions laborals precàries, en torns de vuit i dotze hores, fent una feina molt dura física i emocionalment perquè atenem famílies afectades per la Covid, a qui se li ha mort gent, a qui truques en mig d’un enterrament, persones que es passen vint minuts plorant…

    A més, Scouts en lluita ha protestat per la borsa. Creieu que és insuficient i que s’hauria d’haver prorrogat la plantilla.

    La borsa té uns inconvenients, com que la gent es va haver d’espavilar a buscar tota la informació que es requeria en només tres dies i en plena pandèmia. Això ja descarta gent perquè alguns tràmits són lents. Alhora, és una forma de fer que la gent no es manifesti, perquè li treus tot el temps. També ens diuen que és exclusiva per a nosaltres, però llavors no sabíem que n’hi havia una oberta des d’octubre. No només no ens posen com a prioritat, sinó que ens deixen a la cua d’una borsa amb persones sense experiència.

    Els treballadors, que hem estat a primera línia i hem donat la cara, ens n’anem al carrer

    A més, tot i saber que el 90% dels contractats som estudiants i l’altre 10% té càrregues familiars o altres feines, imposen a tots els nous de la borsa un horari rotatiu. Això fa que molta gent s’hi apunti i hagi de renunciar en saber els horaris. La Generalitat es renta la cara dient que no s’ha apuntat tothom, però com esperes que estudiants assumeixin un horari rotatiu? Ja sabien que passaria això.

    Per últim, vint-i-quatre hores abans de la primera concentració, van publicar una llista amb tots els noms amb un ordre de prioritat de trucada, de l’1 al 866. Hi ha persones que no són de la plantilla de Ferrovial i altres de la plantilla no hi apareixen. Tot feia pensar que seguirien l’ordre descendent, però no, trucaven aleatòriament. D’aquesta manera la gent es despistava, tenia por i pensava que ja no l’agafarien perquè han trucat un número superior, pensaven que potser ens contractaven a tots… Juguen amb la necessitat, la fe i la por.

    El Diari de la Sanitat va destapar la ineficiència del servei per culpa de l’operatiu. També vam conèixer la poca seguretat anti-Covid que se us donava. Com és veure’s al carrer després de tot aquest esforç i d’haver estat peça clau en el control de la pandèmia?

    Efectivament, no hem tingut seguretat contra la Covid, no hi havia presa de temperatura, no hi havia l’exigència de mascaretes homologades, ens avisaven dels torns a l’últim moment amb només sis hores d’antelació, se’ns van denegar vacances…

    S’ha criticat molt el rastrejament, el rastrejament, les condicions en què treballàvem… Però no la plantilla, que és intocable. Hem tingut una eficiència brutal, amb una nota de 98% de les avaluacions externes. La plantilla s’ho ha deixat tot i ha funcionat bé. En canvi, ens deixen al carrer.

    Sembla que la comunicació amb el Departament de Salut no era gaire fluida. Us sentiu escoltades?

    Després de demanar-ho més de vint-i-dues vegades, Salut encara no s’ha volgut posar en contacte amb nosaltres. Són més de 1.500 milions de famílies ateses, de treball a favor de la salut pública i deixen més de 600 persones al carrer sense dignar-se a parlar amb la plantilla ni amb els seus representants. És vergonyós.

    No només no ens posen com a prioritat, sinó que ens deixen a la cua d’una borsa amb persones sense experiència

    A més, durant la vaga l’empresa va demanar el 100% dels serveis mínims, el que no s’ha vist mai en una vaga, perquè suposa anul·lar-la. El Departament de Treball n’imposa el 90%. És grotesc que demanin uns percentatges tan alts quan l’1 de febrer es redueix la plantilla. Com pots defensar que cal un 100% i imposar un 90% si l’endemà no en necessites tants? És una persecució en contra de qualsevol mobilització en plena tercera onada i campanya electoral.

    I els partits que no formen part del govern, us han donat suport?

    Van fer una reunió en línia on van participar tots els grups parlamentaris, excepte ERC. Van mostrar tot el suport cap a nosaltres i vam aconseguir que signessin un document, que també va signar ERC, en què se’ns dóna suport i s’explica que subrogació és viable a escala legal, administrativa i laboral. Perquè si hi ha un canvi de gestió d’empresa, la nova direcció té l’obligació de mantenir la plantilla. A més, la Generalitat va dir que assumiria totes les funcions, i això implica la subrogació automàtica, perquè seguim amb un servei que ja hem realitzat abans amb una altra empresa.

    Així, els grups parlamentaris d’ERC i Junts van signar un text que contradiu el seu govern?

    Sí, entren en contradicció perquè per un costat hi ha Alba Vergés i companyia negant la possibilitat de subrogació i alhora firmen un document per a la continuïtat total de la plantilla i on s’expressa la necessitat i legalitat de la subrogació. Esperem que no quedi tot en un paper i una signatura, perquè els polítics estan massa ocupats en rascar vots.

    Sigui com sigui, el contracte amb Ferroser va acabar i els vostres també. Com va ser i què fareu ara? Seguireu mobilitzades?

    El dia 31 va ser un dia dur, perquè ets sents utilitzada. Veus que la Generalitat ha guanyat perquè ha rescindit un contracte polèmic i amb pactes ocults que vés a saber què impliquen. Ferroser i Ferrovial ha fet el que volia, ha guanyat diners i un dels seus alts càrrecs, Max Llobet, ha estat contractat per Salut. Els treballadors, que hem estat a primera línia i hem donat la cara, ens n’anem al carrer.

    Tot i això, seguim amb força, amb mobilitzacions i pressionant. Obrirem una via legal per prendre accions contra Salut i contra Ferrovial. Estem estudiant opcions legals.

  • Dia mundial contra el càncer: els diagnòstics han disminuït un 21% el 2020 respecte l’any anterior

    Durant la primera onada de la Covid-19, per tal de poder reorganitzar els serveis i, alhora, reduir la possibilitat de contagi de pacients d’altres malalties, es van limitar les visites i les operacions quirúrgiques, mantenint-se només aquelles urgents que no podien demorar-se, i les proves diagnòstiques es van posposar.

    Aquesta reorganització de l’activitat assistencial per donar resposta a la duresa de la pandèmia, ha suposat un descens tant en el nombre de nous diagnòstics de càncer com en l’inici de nous tractaments en els pacients oncològics. Concretament, segons un estudi liderat per l’Associació Espanyola contra el Càncer (AECC), durant l’any 2020 s’han diagnosticat a tot l’Estat un 21% menys de nous casos de càncer. Segons el Departament de Salut, els diagnòstics de càncer a Catalunya s’han reduït en un 12%. Davant aquestes dades, els experts temen que els retards en els diagnòstics i tractaments comportin una major mortalitat dels pacients.

    «La Covid-19 ha provocat una aturada dels programes de cribratge. En no haver una vacuna contra el càncer, les campanyes de cribratge tenen una gran incidència en el diagnòstic i la supervivència dels pacients. El retard en els diagnòstics i tractaments fa pensar que podria empitjorar el pronòstic de molts pacients, ja que la malaltia es trobaria en estadis més avançats», explica el Dr. Ramón Miralles, president de la Federació Catalana d’Entitats contra el Càncer (FECEC). De fet, segons un estudi publicat al British Medical Journal, les persones a les que se’ls retarda el tractament oncològic tenen un risc de mortalitat entre un 6 i un 13% més alt.

    Per aquest motiu, des de la FECEC reclamen a les autoritats sanitàries que incrementin els esforços per restablir la normalitat en l’atenció dels pacients oncològics en tot el sistema sanitari. Segons la Federació Catalana d’Entitats contra el Càncer, tot i que l’activitat s’ha reprès ja en els programes de cribratge i diagnòstic ràpid, la situació de la pandèmia «no dona treva al sistema de salut i la normalitat assistencial oncològica encara queda lluny».

    Malgrat que el mes de juny es van reprendre el programa de cribratge de càncer de mama i el mes de setembre el programa de càncer de còlon i recte, l’entitat considera que la situació de la pandèmia podria provocar un alentiment en el calendari d’implementació. També alerten d’un retard en els programes de diagnòstic ràpid. «Disposar dels resultats de les proves amb immediatesa permet tenir un diagnòstic clar i contrastat. Aquest fet també pot influir en l’evolució i pronòstic d’alguns casos», diuen.

    El president de la FECEC assenyala que la saturació de l’atenció primària també ha incidit en la disminució dels diagnòstics de càncer, ja que una persona amb sospita de càncer no va a l’hospital directament sinó, inicialment, al seu centre d’atenció primària. Per això, diu, cal «un replantejament general de l’atenció primària, incrementant els seus recursos». Miralles assenyala que un altre dels factors que ha influït en la disminució del nombre de diagnòstics és el temor per part dels pacients a acudir als centres hospitalaris o ambulatoris per por de contagiar-se.

    L’altra pandèmia

    El 4 de febrer se celebra el Dia Mundial contra el Càncer, una malaltia que representa la segona causa de mort al món, amb prop de 18 milions de nous casos diagnosticats i més de 9,6 milions de defuncions relacionades amb tumors cada any. L’Organització Mundial de la Salut calcula que pel 2040 aquestes xifres gairebé es duplicaran, i el major augment es produirà en els països d’ingressos baixos i mitjans, on es produiran més de dos terceres parts dels càncers mundials. A nivell mundial, el càncer és la causa de prop del 30% de totes les morts prematures per malalties no transmissibles entre adults de 30 a 69 anys. El càncer més freqüentment diagnosticat és el càncer de pulmó, seguit pel de mama i el colorectal.

    Malgrat que la supervivència a aquesta malaltia ha millorat molt amb el pas dels temps, encara hi ha molts tipus de tumors per als quals no hi ha tractaments efectius. Per a aquests pacients, els assajos clínics representen oportunitats de trobar noves teràpies i l’única oportunitat de tractament de què disposen per a la seva malaltia, especialment en aquells casos en què ja s’han provat diverses teràpies prèvies sense èxit.

    D’entre tots els tipus de càncer existents, el càncer de pulmó és el que té un índex de mortalitat més alt. Aquest és responsable d’unes 28.000 morts anuals a Espanya, i el 2020 ha estat la segona causa de mort en homes, darrere de la Covid-19. Per tant, el retard en el seu diagnòstic és especialment preocupant. De fet, oncòlegs del Grup Espanyol de Càncer de Pulmó (GECP) han alertat que la crisi sanitària derivada de la pandèmia llastarà fins a un 5% la supervivència en càncer de pulmó, el que suposaria 1.300 morts addicionals.

    L’impacte emocional

    Durant la pandèmia, les persones amb càncer han viscut i viuen un confinament dins el seu propi confinament de la malaltia. I això ha tingut repercussions en el seu estat de salut mental. Les entitats pertanyents a la FECEC han constatat un augment de la demanda d’assistència psicològica. Així, les primeres visites que s’han atès han augmentat un 10% entre les entitats federades i les demandes de suport psico-oncològic un 21%. «Sentiments com l’angoixa, la por, la culpabilitat, la tristesa i la incertesa, molt habituals durant el procés oncològic, s’han vist incrementats en aquesta nova situació», destaquen des de la FECEC.

    També s’ha detectat un augment del 21% de les demandes de suport social. «Els pacients amb càncer no són aliens al que passa a la societat. La crisi social i econòmica derivada de la pandèmia també els ha afectat», assenyala Miralles. Així, l’impacte econòmic en les famílies on hi ha una persona amb càncer implica un increment de les despeses per la malaltia i una disminució dels ingressos afegint l’augment del risc de quedar-se a l’atur a causa la crisi econòmica.

  • El col·lectiu sanitari esclata: «Estem fartes»

    Gairebé un any després de l’inici de la pandèmia que ha tensat el sistema sanitari de forma constant, grups sindicals del sector de la salut han arrencat la campanya #EstemFartes, amb què volen visibilitzar el desgast crònic i actual del sistema i fer sentir les seves demandes.

    El primer acte de la campanya va començar fa una setmana, quan es va demanar al col·lectiu sanitari que pengés a les xarxes socials fotografies amb l’etiqueta #EstemFartes «donant visibilitat i cridant agònicament que ja no podem més i que n’estem fartes, cada una i cada una des del seu lloc de treball».

    La campanya està impulsada per la Mesa Sindical de Sanitat de Catalunya, un òrgan conformat per diversos sindicats amb representació al món sanitari i que té com a germen el moviment Sanitàries en Lluita, nascut fruit de la pandèmia. En concret, la conformen Infermeres de Catalunya, USOC, CATAC-CTS-IAC, Intersindical-CSC, CGT, PSI Lluitem i COS.

    La situació és molt crítica i això és un crit d’alarma

    «Arran del malestar laboral al sector vam decidir que era el moment d’unir esforços i trobar un consens de les demandes que compartim», explica Christian Munné, portaveu de l’USOC a la Mesa i president del comitè d’empresa de l’Hospital de Sant Joan Despí Moisès Broggi. «Som un grup de gent amb interessos comuns que ens hem unit per fer sentir les reivindicacions i recollir les inquietuds dels professionals de la salut», afegeix Esther Rodríguez, vicepresidenta del Sindicat Unió d’Infermeres de Catalunya.

    Per una sanitat totalment pública

    Christian Munné exposa una llarga llista de demandes, que inclouen una aposta per l’atenció primària, la reducció de la jornada laboral a 35 hores o la recuperació del nivell adquisitiu perdut en els darrers anys. Ara bé, tots els sindicats consultats concorden que l’objectiu principal és assolir un sistema sanitari de gestió i titularitat totalment pública.

    «El model publicoprivat porta a unes condicions laborals molt diferents i nosaltres demanem que una mateixa feina tingui unes mateixes condicions», diu Munné. No en va, per a la Mesa Sindical de Sanitat de Catalunya és clau l’equiparament de drets laborals i salarials entre les persones que fan la mateixa tasca. «És necessari que els professionals que fan una mateixa tasca tinguin un mateix sou, una cosa que ara no passa», matisa Txus Merino, infermera al Parc Taulí de Sabadell i portaveu de la Coordinadora Obrera Sindical (COS).

    Hem arribat a una situació límit en què hem de dir prou, perquè ens sentim maltractats

    «Molts dels problemes a escala laboral, social i professional vénen pel fet de tenir una titularitat i gestió privada. Comporta unes diferències socials i professionals que afecten directament l’estat emociona», concorda la portaveu d’Infermeres de Catalunya, Esther Rodríguez. Afegeix el problema recurrent de la precarietat laboral: «Estem treballant en situacions de contractes d’un dia o una setmana en un context de pandèmia i amb un dèficit estructural d’infermeria que ho agreuja tot», afegeix.

    Per la seva part, Txus Merino defensa l’aposta que fa la Mesa per l’atenció primària: «És cabdal que tingui més recursos perquè la sanitat funcioni bé. Cal que puguem atendre la població a prop de casa seva i amb recursos suficients i que quan vagin a l’hospital sigui per coses que realment requereixen un hospital, no perquè la primària no té recursos».

    Esgotament sense resposta

    Els sindicats que conformen la Mesa Sindical de Sanitat de Catalunya reporten un alt cansament entre el personal sanitari i administratiu dels centres de salut, no se senten escoltats pel govern català i avisen que preparen mobilitzacions i una vaga de cara al mes de març.

    «La situació ens posa en una situació laboral crítica que se suma a les retallades de fa tants anys. No veus una solució, no veus una sortida i fa patir, perquè hi ha molta declaració pública però no canvis reals. Això desespera», explica Christian Munné, portaveu de l’USOC a la Mesa. «Veus que l’únic que canvia és que cada cop hi ha més fuga de personal perquè la nostra feina deixa de ser atractiva aquí», afegeix.

    Esther Rodríguez, vicepresidenta del Sindicat Unió d’Infermeres de Catalunya fa la mateixa lectura: «Fa molts anys amb situació crítica que la pandèmia ha fet esclatar». Assegura que «cada vegada tenim més carrega i pressió assistencial mentre perdem poder adquisitiu i l’administració no ens dóna el reconeixement que ens mereixem». Per això, explica, «hem arribat a una situació límit en què hem de dir prou, perquè ens sentim maltractats». Matisa que el seu sindicat es va reunir amb alts càrrecs de Salut el mes d’octubre i «vam veure bones paraules i intencions, però sense resultats».

    Molts dels problemes a escala laboral, social i professional vénen pel fet de tenir una titularitat i gestió privada

    La manca de resposta per part de l’administració ha estat el detonant de la campanya: «No ens sentim escoltats. No hi ha una interlocució directa amb Salut i només tenim reconeixements públics. Ara és el moment de posar sobre la taula solucions», diu Munné. Per aquest motiu, la Mesa preveu una vaga el mes de març que, tenint en compte els serveis mínims d’un servei essencials en el context de pandèmia, s’acompanyarà d’altres actes reivindicatius.

    En la mateixa línia, Esther Rodríguez explica que «portem molts intents d’intentar de tractar-ho amb Salut» sense èxit. «La situació és molt crítica i això és un crit d’alarma. O ens reben i Salut es posa a treballar o haurem d’anar a la vaga i fem mobilitzacions» avisa la vicepresidenta de la Unió d’Infermeres de Catalunya.

    Txus Merino, portaveu de la COS, també avisa que «no ve d’ara, sinó de fa un munt d’anys«. Amb tot, i si bé reconeix que «hi ha un cansament brutal entre les companyes i estem fartes de les situacions que vivim», creu que el desgast pot afectar de dues maneres: o bé incentiva el personal a manifestar-se o «està tan cansat que surt de la feina i no en vol saber res». Merino fa una crida al segon grup: «Cal pensar en quina sanitat volem deixar pel futur. Si cada vegada hi ha més precarització i privatització, hi haurà un moment en què una part de la població no tindrà accés a la sanitat», alerta.

  • Un informe alerta que les privatitzacions han minvat la resposta dels països europeus a la pandèmia

    Mentre la Covid-19 ha arrasat el món, amb més de 2,6 milions de casos i 466.000 morts només a Europa, la capacitat dels sistemes sanitaris per fer front a la pandèmia ha estat constantment en el punt de mira. En aquest sentit, un informe elaborat per Corporate Europe Observatory, basat en informacions obtingudes a través de sol·licituds de transparència, ha conclòs que les privatitzacions dels sistemes sanitaris han minvat la resposta dels països europeus davant la pandèmia.

    «Des dels hospitals fins a les residències, s’està augmentant l’evidència que la subcontractació i la prestació privada d’assistència sanitària han degradat significativament la capacitat dels estats membres de la UE per tractar eficaçment la Covid-19», comença assenyalant l’informe.

    D’acord amb l’estudi, «les pressions de la UE per reduir la despesa pública han contribuït a la comercialització del sector de l’atenció a la gent gran, així com del sector sanitari, amb efectes catastròfics durant la Covid-19, particularment a les residències per a gent gran».

    Segons els investigadors, aquestes privatitzacions i externalitzacions dels serveis públics «estan directament relacionades amb decisions polítiques animades per la Comissió Europea, al qual s’afegeix que el sector sanitari privat està abusant de la pandèmia per pressionar per rebre més diners públics, principalment a través dels fons de recuperació».

    En un moment en què augmenten les evidències en contra de la comercialització de l’assistència sanitària, explica la investigació, la Comissió Europea «va acceptar l’ajuda del gegant de la consultoria privada McKinsey, conegut pel seu paper en l’augment de la privatització del NHS, el sistema públic sanitari britànic, en la seva resposta a la crisi de la Covid-19».

    Pels autors de l’estudi, la Covid-19 és un clar exemple dels fracassos del model privatitzat d’atenció sanitària. «La lluita contra aquest model és una lluita per als pacients i els treballadors, per a la gent gran i amb discapacitat, per la justícia, l’equitat i els drets humans. A mesura que s’inicien els plans per a la Unió Europea de la Salut, és vital salvaguardar la naturalesa pública sense ànim de lucre de la prestació sanitària a Europa i garantir que els fons de recuperació de la Covid-19 no es destinin als proveïdors amb finalitats de lucre», assenyala l’informe.

    Propostes per enfortir el sistema

    Segons els investigadors, la Comissió Europea ha equiparat «històricament i erròniament» una major eficiència amb una provisió més privada. En aquest sentit, consideren que per enfortir els sistemes de salut a Europa, la Unió Europea hauria de posar fi a les «polítiques neoliberals que han provocat retallades pressupostàries perjudicials i han creat pressions per privatitzar i comercialitzar els sistemes sanitaris i d’atenció a la gent gran, debilitant així la preparació per a la pandèmia».

    Concretament, els autors de l’estudi destaquen que cal posar fi a l’austeritat, començant pel compromís de no tornar a les normes d’austeritat anteriors a la Covid-19, i revisar el sistema de governança econòmica, implementant mesures que permetin la inversió pública en sanitat. També insisteixen en la necessitat d’eliminar les pressions cap a la privatització, la qual consideren que minva els sistemes sanitaris públics i l’estat del benestar. «Això hauria de començar amb una revisió de les polítiques de la Comissió Europea, que culminaria amb una moratòria de totes les polítiques que contribueixin a aquestes pressions, seguida de canvis a les directives i en els tractats de la UE», argumenta l’equip investigador.

    Així mateix, els autors de l’estudi demanen a la UE que s’asseguri que els fons de recuperació de la Covid-19 s’utilitzen per enfortir els hospitals públics i la prestació de serveis sanitaris, en lloc d’hospitals privats amb finalitats de lucre. Això inclou, diuen, el programa de finançament EU4Health, de 9.400 milions d’euros. «La UE ha de salvaguardar el futur i la resiliència dels sistemes sanitaris públics sense ànim de lucre que puguin satisfer les necessitats de tots», conclou l’informe.

  • Vacunació Covid-19: quines són les prioritats (i per què alguns se les salten)

    Sembla un simple punxada. Però està carregat de significats: esperança, investigació, logística, dosi, temors, ètica. La vacunació de la Covid-19 representa una fita en molts camps. I tots som conscients de tot el que hi ha en joc.

    Després del primer assoliment, és a dir, desenvolupar diverses vacunes en un temps rècord, es planteja un altre gran repte: immunitzar una porció considerable de la població en un temps igualment rècord. Això posa a prova els recursos i organització de tots els sistemes sanitaris, però també els valors i prioritats d’una societat. Perquè no cal obviar que és impossible disposar de totes les dosis de vacuna necessàries i injectar a totes les persones a el mateix temps.

    Com es prioritza?

    Per respondre a aquesta pregunta primer cal analitzar per a què es vacuna. La finalitat principal de la vacunació és prevenir que les persones emmalalteixin. Però també ajuda a reduir la gravetat i mortalitat un cop es contreu la malaltia. A més, immunitzant a una part substancial de la població s’intenta controlar l’epidèmia.

    Amb aquests objectius en ment, cal decidir com es distribueix aquest recurs limitat. I cal aplicar algun criteri, preferiblement basat en els coneixements tècnics i en l’ètica, per garantir un accés i una distribució justa i equitativa, sense desigualtats.

    En això està basada l’estratègia de vacunació enfront de Covid-19 establerta a Espanya. Se centra en un marc ètic que contempla els principis d’igualtat i dignitat de drets, necessitat, equitat, protecció a la discapacitat i a el menor, benefici social i reciprocitat. També considera la participació, transparència i rendició de comptes, així com la importància de la informació i l’educació.

    Sabent que, al principi, la disponibilitat de vacunes seria limitada i s’incrementaria progressivament, es van establir tres etapes. La primera es dirigeix ​​a vacunar grups altament prioritaris. En la segona, la intenció és que puguin accedir altres grups prioritaris. I en la tercera, completar la vacunació de la resta de grups de població.

    Les primeres vacunacions

    Per decidir qui formen aquests tres conjunts, es van valorar diferents grups de població (residents a centres de gent gran, personal sanitari i sociosanitari, població en diferents grups d’edat o situació de dependència, treballadors essencials, etc.). També es van aplicar criteris de risc (d’exposició, d’impacte social o econòmic negatiu, i de transmetre la infecció a altres). Fins i tot van tenir en compte la factibilitat (facilitat per identificar les persones d’un determinat grup) i l’acceptació i/o rebuig.

    El resultat és que, per a la primera etapa, s’ha considerat com altament prioritaris a:

    1. Residents en centres de gent gran i personal sanitari i sociosanitari que treballa en aquests centres i d’atenció a grans dependents.
    2. Personal de primera línia en l’àmbit sanitari i sociosanitari.
    3. Un altre personal sanitari i sociosanitari.
    4. Persones considerades com a grans dependents no institucionalitzades.

    I en això estem. Perquè l’etapa 1 no ha conclòs encara, i l’escassetat de la vacuna persisteix. En la segona actualització (de 21 de gener de 2021) s’ha concretat més l’estratègia, especificant quines persones concretes componen cada grup, inclòs el personal de l’àmbit sanitari i sociosanitari.

    Igualment, s’ha avançat ja quin serà el següent grup que s’inclourà en la propera etapa: la població de 80 i més anys. Queda per decidir qui seran els següents.

    Prioritats i prioritzats

    Si hi ha pautes i criteris establerts, com és possible que estiguem assistint a aquests «salts de la cua» (o «vacunes d’estraperlo» com diu Elvira Lindo)?

    Són diversos els motius:

    • En la primera versió de l’estratègia no es concretaven alguns conceptes. Dir, per exemple, «personal sanitari» és molt ampli. Tot i que la ambigüitat s’ha anat corregint en les actualitzacions, encara persisteix un cert marge d’interpretació. Per exemple, no tots entenen de la mateixa manera això de «en funció del risc d’exposició». El que està clar és que en cap lloc es parla d’alcaldes o consellers dins de la primera etapa.
    • A cada territori és l’administració responsable la que s’ocupa de la implantació de l’estratègia. Tot i que és absolutament lògic i necessari, implica que s’incrementa la quantitat de possibles «interpretacions» d’aquells aspectes no suficientment tancats.
    • Hem vist que, a més de l’estratègia nacional, hi ha altres a més petita escala. Per exemple, la sotssecretaria del Ministeri de Defensa va dictar una instrucció amb criteris de priorització diferents als ja esmentats. Aquests incloïen als contingents militars desplegats en diferents operacions, al personal sanitari i al personal d’unitats operatives -també a la seva cadena de comandament- que tinguessin un major risc de contagi en funció de les missions encomanades. Però no hi ha constància dels criteris utilitzats per a aquesta priorització. A més que l’ambigüitat permet discrecionalitat en aplicar-la.
    • La maleïda sisena dosi dels vials de la vacuna de Pfizer / BioNTech ha estat un altre element clau. Tot i que cada vial subministrat conté una quantitat que permetria administrar 6 dosis, per desconeixement s’han utilitzat oficialment 5. Ara, l’Agència Europea del Medicament (EMA) ha aclarit que pot utilitzar-se la sisena si s’empra el material d’injecció adequat. Però durant un temps hem disposat de dosis addicionals, oficialment no contemplades, que, per desgràcia, s’han utilitzat en ocasions a conveniència, en absència d’un protocol que estandarditzés l’ús d’aquestes dosis.
    • Després hi ha la picaresca, l’»estraperlo» esmentat. Malauradament, i malgrat totes les consideracions ètiques i de solidaritat que es facin, sembla que sempre hi haurà qui les interpreti al seu favor i no al de la col·lectivitat. I amb escassa assumpció de responsabilitats.

    Transparència i control

    Lamentablement aquests episodis acaben posant en qüestió tota l’estratègia de vacunació. I especialment els criteris de priorització que tan costosament s’han consensuat. La transparència i el control són la millor opció ja que, afortunadament, es disposa d’informació de tot el procés. I millor és que es parli de prioritats i no de «prioritzats».

    Aquest és un article publicat originalment a The Conversation
    The Conversation