Just Deploy It!

Categoría: Gestió sanitària

  • Les infermeres comencen a prescriure mitjançant recepta electrònica

    Les infermeres ja podran començar, a partir d’ara, a emetre els plans de medicació mitjançant el sistema de recepta electrònica, amb signatura pròpia. Es tracta d’una tasca que ja feien però que necessitava la validació d’un facultatiu. El canvi va ser aprovat per la Generalitat de Catalunya l’agost del 2019, amb un decret que preveu que el personal d’infermeria pugui presciure medicaments i material sanitari.

    «Això permet donar visibilitat a les indicacions que realitzen les infermeres, evitar duplicitats de visites i esperes innecessàries i, en definitiva, fer el sistema més eficient», remarquen des del Consell d’Infermeres i Infermers de Catalunya. «Celebrem l’inici del desplegament de la prescripció infermera perquè tothom, infermeres i ciutadania, gaudim d’un Sistema de Salut més fort i més eficient», afegeixen.

    El 12 de gener va començar una fase de proves, que està previst que s’allargui durant el mes de febrer, en la qual hi participen 114 infermeres de 38 equips d’atenció primària. Posteriorment, el procés de certificació s’anirà desplegant arreu del territori.

    Per poder prescriure, cal que les infermeres tinguin l’acreditació corresponent, per la qual necessiten demostrar més d’un any d’exercici professional. Si fa menys d’un any que exerceixen, poden fer una formació específica. Les infermeres que certifiquin que compleixen algun d’aquests requisits, poden sol·licitar el document d’acreditació, emès pel Departament de Salut.

    La sol·licitud s’ha de fer de manera individual al Canal empresa o bé al portal de Tràmits de la Generalitat. En aquests moments, de les aproximadament 52.000 infermeres en actiu que hi ha a Catalunya, n’estan acreditades 25.709. Un cop acabat el procés d’acreditació, els col·legis professionals d’infermeres i infermers els hi emeten el certificat digital.

    «A més del reconeixement professional que representa aquesta fita, és important remarcar que suposarà normalitzar una situació que forma part de les activitats infermeres i millorarà l’atenció de la ciutadania, mitjançant la desburocratització del sistema de salut», assenyalen des del Consell d’Infermeres i Infermers de Catalunya.

  • Un nou model basat en la intel·ligència artificial podria ajudar a predir la resposta a la immunoteràpia de determinats pacients

    Un dels reptes actuals en l’oncologia és identificar quins pacients de càncer responen a la immunoteràpia. Els marcadors que existeixen actualment són imperfectes i amb resultats variables depenent del tipus de tumor. En aquest sentit, investigadors del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia, amb l’impuls de la Fundació “la Caixa”, han comprovat en pacients amb tumors avançats que una nova eina no invasiva, basada en la radiòmica i en l’ús de la intel·ligència artificial, pot ajudar a predir la resposta al tractament amb immunoteràpia en els pacients. L’equip, dirigit per a Dra. Raquel Pérez-López, investigadora principal del Grup de Radiòmica del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), ha publicat els resultats de l’estudi a la revista Radiology.

    L’equip d’investigadors ha pogut constatar com l’ús de la radiòmica i la intel·ligència artificial en pacients amb tumors sòlids avançats aconseguia predir la resposta als tractaments amb fàrmacs immunoteràpics anti-PD-1 i PD-L1 amb una gran sensibilitat. «Vam poder veure que en els pacients amb càncer de bufeta aquesta sensibilitat era del 85% i en els de càncer de pulmó del 76%. La sensibilitat moderadament alta d’aquesta prova indica un potencial per identificar millor els pacients que poden beneficiar-se de la immunoteràpia i, per tant, en els quals aquest tractament pot tenir prioritat davant d’altres», explica la investigadora del VHIO.

    La nova eina desenvolupada es basa en l’anàlisi de les imatges del tumor obtingudes per mitjà d’una tomografia computada (TAC) abans d’iniciar el tractament. A través de models d’intel·ligència artificial, es poden establir associacions entre la imatge i perfils moleculars relacionats amb la resposta immunitària. «La quantitat d’informació que es pot extreure mitjançant la intel·ligència artificial de les imatges d’un TAC és infinitament més gran que la que es pot extreure només amb l’observació d’un expert», comenta Pérez-López, qui afegeix que aquesta eina «permet fer un seguiment més adequat de l’evolució del tumor i del tractament al llarg del temps i, a més, facilita d’avaluació del tumor en la seva totalitat, no només en els punts de biòpsia».

    La recerca del futur

    Els avenços en medicina personalitzada estan basats en la caracterització molecular basada en la genòmica i la proteòmica. No obstant això, per poder realitzar aquestes anàlisis cal prendre mostres de teixit mitjançant biòpsies o cirurgies invasives, fet que suposa una limitació, a més de no oferir una visió general del tumor.

    «La radiòmica ens ofereix una nova manera d’analitzar els pacients que supera aquestes dificultats, ja que es tracta d’una eina no invasiva que ens ofereix una vista completa del tumor, i que fa possible a més un monitoratge de l’evolució de la malaltia. L’anàlisi de les imatges té un gran potencial que encara no s’ha explorat gaire», conclou la Dra. Raquel Pérez-López, i comenta que malgrat els prometedors resultats de la investigació que ara es publiquen continuen fent falta més estudis en tipus concrets de tumors i a mesura que sorgeixin noves immunoteràpies.

    «Mitjançant l’anàlisi computacional, les imatges es processen obtenint dades sobre el tumor impossibles de percebre i analitzar per l’ull humà. Així, podem integrar tota aquesta informació amagada amb aquest models intentant millorar el coneixement del càncer i el tractament dels nostres pacients. Aquest serà el futur», conclou la Pérez-López.

  • El poder de les vacunes per erradicar malalties

    Febre alta, fatiga i mal d’esquena intens i, de vegades, dolor abdominal i vòmits. Aquests eren alguns dels símptomes de la verola, una malaltia contagiosa aguda, causada pel virus variola, que també es va caracteritzar per l’erupció de pústules plenes de líquid i després de pus, repartides primer a la cara i després en el cos dels malalts, que acabaven coberts de crostes.

    Milions de persones van morir a causa d’aquesta patologia, que es creu que va poder haver existit durant 3.000 anys i que es transmetia pel contacte proper entre persones a través de gotetes infeccioses. Només en el segle XX es van produir entre 300 i 500 milions de morts a causa de la verola, letal en el 30% dels casos.

    Per això, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va llançar el 1967 un pla definitiu per erradicar-la a través de la vacuna que el metge britànic Edward Jenner havia aconseguit el 1796 i que portava des de llavors administrant. A mitjan del segle XX, la vacunació va acabar sent global i l’últim cas natural conegut es va produir a Somàlia el 1977.

    «Al principi hi va haver molta reticència a la vacunació, fins i tot es va ridiculitzar a Edward Jenner amb caricatures. Parlem de principis del segle XIX. Portar la vacuna a les colònies i al nou món va suposar un gran repte, però a poc a poc es va anar estenent i vam trigar més d’un segle en acabar erradicant la verola», assenyala a SINC José Antonio López Guerrero, director del grup de Neurovirologia del departament de Biologia Molecular de la Universitat Autònoma de Madrid.

    Va succeir el 9 de desembre de 1979, quan l’OMS va declarar la fi d’aquesta patologia infecciosa humana, que va ser la primera -i fins ara l’única humana- que l’ésser humà ha aconseguit erradicar gràcies a la immunització de tota la població. «La vacunació es va suspendre després de l’erradicació i ara la majoria de les persones menors de 40 anys no han estat vacunades», explica a SINC David Heymann, epidemiòleg nord-americà a la London School of Hygiene and Tropical Medicine.

    Segons l’investigador, la immunitat de la vacuna persisteix quatre dècades després, «però no se sap exactament quant de temps més. S’assumeix que ha proporcionat immunitat de per vida a la majoria de les persones vacunades», concreta Heymann.

    Una coordinació mundial efectiva

    Tot i que s’han produït altres intents d’erradicació d’altres malalties -és a dir, el control i l’eliminació a tot el món sense excepcions-, només han estat eliminades amb èxit a través de la vacunació la verola i la pesta bovina.

    Aquesta última es va convertir en la primera malaltia animal en ser erradicada en la història de la humanitat. La seva fi la van declarar el 2011 l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO, per les seves sigles en anglès) i l’Organització Mundial de Sanitat Animal (OIE, també per les seves sigles en anglès) després de 20 anys de campanya mundial per acabar amb aquesta patologia viral que atacava el bestiar.

    «Encara que la pesta bovina no va infectar als humans, sí que va provocar una greu escassetat d’aliments al llarg dels segles», recalca l’epidemiòleg nord-americà. La seva fi no només va suposar un reconeixement a la comunitat científica, que va emprendre programes de vacunació globals i fortes mesures de control de virus, sinó també a la cooperació i coordinació internacionals.

    En el cas de la verola, l’expert, que ha treballat més de 22 anys a l’OMS, on va liderar la resposta global al SARS de 2003, assenyala que la seva erradicació es va produir gràcies «a una vacuna eficaç, al fet que no existís un reservori en la naturalesa, que totes les infeccions s’expressessin clínicament de la mateixa manera i que l’estratègia de recerca i contenció fora altament efectiva i fàcil d’aconseguir».

    Podrà succeir el mateix amb les vacunes contra la Covid-19 o altres malalties? «No totes han demostrat tenir una arma a la vacunació. Hi ha virus com el VIH amb el qual portem en pandèmia des de 1980 intentant elaborar vacunes. No tots els patògens són susceptibles de tenir vacunes contra ells», aclareix el viròleg espanyol.

    La complicació per trobar una vacuna pot radicar en la via d’entrada de virus o en la forma d’infecció, com el virus de la sida, que s’integra en les cèl·lules. «En molts altres casos és perquè són malalties que no han despertat un interès econòmic per a la inversió en la seva erradicació», confessa l’investigador de la UAM.

    Segons ell, perquè una malaltia sigui susceptible de tenir una vacuna, la patologia ha de fer-se global o afectar el primer món, «on la investigació i les empreses farmacèutiques mostren un clar interès».

    En el cas de la malària, aconseguir una vacuna ajudaria a prevenir dos milions de casos i quatre milions de morts addicionals per a 2030, per exemple. «S’està invertint cada vegada més diners en aquesta malaltia i s’estan produint diferents vacunes d’efectivitat limitada, però no s’ha aconseguit res comparable amb el que està passant amb el coronavirus. La coordinació mundial i la inversió econòmica no han tingut precedents en la història de la humanitat», recalca López Guerrero.

    Altres malalties a un pas de l’erradicació

    L’erradicació de la verola i la pesta bovina van demostrar que la vacunació és «una eina poderosa per prevenir malalties infeccioses», declara Heymann. En aquest sentit, l’experiència adquirida amb la vacunació de la verola i els projectes internacionals que es van desenvolupar en aquell temps estan permetent que s’intenti acabar amb altres patologies.

    En l’actualitat, a més de l’hepatitis C, s’està treballant en l’erradicació de la poliomielitis, el virus de la qual es multiplica en l’intestí i afecta el sistema nerviós, arribant a provocar paràlisi, sobretot als nens menors de cinc anys que es contagien per via oral o fecal.

    El 1988, es va llançar la Iniciativa Mundial d’erradicació de la Poliomielitis després de l’adopció de la resolució per l’Assemblea Mundial de la Salut. Encapçalada pels governs nacionals, l’OMS, l’organització Rotary International, els Centres per al Control i la Prevenció de Malalties (CDC) dels EUA, UNICEF, i més tard la Fundació Bill i Melinda Gates i Gavi, l’Aliança de Vacunes, la resposta a la malaltia va donar els seus fruits.

    Els casos de poliovirus infantil van disminuir en més del 99% des de finals dels anys 80, és a dir, que van passar de 350.000 casos en més de 125 països endèmics a 175 casos notificats el 2019, gràcies a les vacunes.

    Però la poliomielitis s’enfronta a altres problemes directament relacionats amb el virus. «Hi ha encara alguna soca de virus, de les tres conegudes, que està sense erradicar. S’espera que amb una mica de sort en els propers anys es pugui aconseguir acabar amb ella», assenyala l’investigador espanyol.

    Es va aconseguir posar fi a la soca salvatge tipus 2 en 1999 i des del 2012 no s’ha notificat cap cas del tipus 3. Les dues soques es consideren erradicades a escala mundial, però en l’actualitat, el poliovirus salvatge tipus 1 segueix afectant al Pakistan i l’Afganistan .

    Segons l’OMS, les estratègies per a l’erradicació de la poliomielitis funcionen quan s’apliquen plenament, com ha quedat demostrat a l’Índia, «el lloc més desafiant des del punt de vista tècnic», el 2011.

    Malgrat tot, la vacunació de la poliomielitis s’ha topat amb greus obstacles. Les dificultats socioculturals en alguns països on es rebutjava la medicació i s’atacava als sanitaris, les complicacions de països empobrits de l’Àfrica subsahariana i la mobilitat de les persones en temps de guerra han provocat la seva reaparició en certes nacions. La desinformació o les pseudociències en aquestes zones han perjudicat el programa de vacunació, com ha passat a Nigèria, explica José Antonio López Guerrero.

    En el cas de l’hepatitis C, la proposta per abordar la seva erradicació no inclou vacuna, sinó medicaments, davant la inexistència de la primera. «És una cosa gairebé més filosòfica que tècnica, perquè només amb fàrmacs és molt difícil acabar amb una malaltia, tret que sigui un abordatge coordinat d’índole mundial», subratlla el viròleg espanyol.

    La fi de la pandèmia de la Covid-19?

    En la lluita contra la Covid-19, a l’igual que per tantes altres malalties, les vacunes seran una eina important, «però pel fet que moltes infeccions són asimptomàtiques o lleument simptomàtiques i no s’identifiquen, el control seguirà sent un desafiament i hi ha la necessitat de teràpies i proves estratègiques sòlides», suggereix a SINC David Heymann.

    El desenvolupament de les vacunes contra la Covid-19 va començar tan aviat com els científics xinesos van publicar la seqüència de la SARS-CoV-2 l’11 de gener de 2020. «La primera prova de fase 1 va començar entre vuit i deu setmanes després. L’OMS ha estat involucrada en esforços de R + D des de gener», indiquen a SINC fonts d’aquesta organització mundial.

    Després d’un any intens d’assajos clínics per aconseguir-la a una velocitat extraordinària, les vacunes de Pzifer-BioNtech i Moderna, a la qual li seguirà la d’AstraZeneca-Oxford, porten des de principis de desembre de 2020 administrant-se, però, per ara, no són suficients per frenar el coronavirus. «Hem de recordar que, tot i que les vacunes ajudaran a posar fi a la pandèmia, no ho resoldran tot», diuen fonts consultades a l’Organització Mundial de la Salut.

    A mesura que continua la crisi de la Covid-19, l’OMS aconsella seguir prenent totes les mesures necessàries per evitar que el virus es propagui i causi més morts. «Necessitem seguir endavant i adoptar un enfocament de ‘fer-ho tot’: mantenir la distància física, quedar-nos a casa si se’ns demana, i seguir totes les mesures que es posen en marxa per mantenir-nos fora de perill», recalquen.

    Els experts coincideixen que les vacunes obtingudes sí que protegeixen contra els casos més greus de la malaltia, i que en el futur «amb sort també ho faran contra les infeccions i el portador nasal», afirma Heymann.

    No obstant això, en tractar-se d’un virus respiratori, no està clar encara si les vacunes permeten de moment la no dispersió de virus. A més, gran part de la comunitat científica considera que la SARS-CoV-2 s’acabarà convertint en endèmic.

    40 anys després de l’erradicació: el cas de la verola

    Un cop erradicada la verola a la fi de 1979, les vacunes van deixar de administrar-se a les persones, de manera que totes aquelles menors de 40 anys no han estat immunitzades contra aquesta patologia.

    En un treball publicat a la revista Vaccine, un grup internacional de científics, que ha analitzat les conseqüències de l’erradicació d’aquesta malaltia del gènere Orthopoxvirus, estima que més del 70% de la població mundial ja no està protegida contra ella.

    No només això. A través de la immunitat creuada, aquestes persones tampoc ho estan contra altres Orthopoxvirus, com sí ho estarien les que al seu moment van ser vacunades contra la verola. Així, la verola símica, que és transmesa de manera esporàdica als humans per animals salvatges com rosegadors i primats i de la qual encara no s’ha identificat un reservori, podria suposar una nova amenaça.

    Tot i que aquesta malaltia encara es considera una infecció zoonòtica, «és preocupant el fet que la transmissió sembla estar augmentant entre els menors de 40 anys en els boscos tropicals d’Àfrica», subratlla a SINC David Heymann, epidemiòleg a la London School of Hygiene and tropical Medicine i coautor de l’estudi.

    Els experts suggereixen que cal comprendre millor l’evolució genòmica i l’epidemiologia canviant d’aquest tipus de virus i millorar les estratègies de control de malalties.

    Aquest és un article publicat originalment per l’Agència SINC

  • La situació als hospitals és crítica i els professionals estan esgotats: «No veiem la llum al final del túnel»

    La situació als hospitals catalans és tensa i la pressió assistencial creix a mesura que ho fa la preocupació per l’augment de les hospitalitzacions. Els ingressos per Covid no paren de créixer i es preveu continuïn pujant durant les pròximes setmanes. A hores d’ara, la situació ja és més greu que en la segona onada.

    Segons l’últim balanç del Departament de Salut, el nombre de persones ingressades als hospitals per Covid és de 3021, una xifra que supera la segona onada, en la qual es va arribar a 2.811 ingressos. Actualment, més de 700 persones es troben ingressades a les unitats de cures intensives, una xifra a la que no s’havia arribat des de finals del mes d’abril passat. El nombre de defuncions també és preocupant. La setmana passada es van produir 512 morts per Covid a Catalunya, 35 més que la setmana anterior i, en les últimes hores, s’han notificat 88 defuncions més. La Rt ha passat de 0,94 a 0,95 i l’índex de rebrot se situa a 590.

    També es viu amb preocupació la possible incidència de la variant britànica de la Covid que, segons alguns estudis, podria infectar fins a un 70% més que la soca de coronavirus que fins ara coneixem. El Departament de Salut va confirmar el primer cas d’una persona contagiada per aquesta variant el 6 de gener, i ara el Departament ja parla d’entre 150 i 180 casos.

    La situació als hospitals, doncs, és crítica. A l’Hospital del Mar, per exemple, en aquests moments hi ha una trentena de pacients a l’UCI, xifra que gairebé duplica la capacitat del servei, que compta amb 18 llits. «Hem hagut d’obrir una altra UCI. Tenim quatre plantes per pacients Covid obertes, que sumen 123 pacients, i cada vegada continuen arribant més pacients a urgències. Tenim entre 15 i 20 ingressos diaris. La situació és preocupant», explica el doctor Juan Pablo Horcajada, cap del Servei de Malalties Infeccioses i coordinador Covid-19 de l’Hospital del Mar.

    Per fer front a aquesta nova onada de la Covid, l’hospital ha hagut de posposar operacions no urgents i cirurgies menors. També han hagut de reorganitzar la plantilla per atendre als pacients que van arribant, tal com es va fer amb la primera onada. «La lluita és intentar no deixar d’atendre els pacients no Covid i això genera molta tensió. L’hospital no només està per rebre pacients de Covid», assenyala el cap de malalties infeccioses.

    L’Hospital Josep Trueta de Girona també es troba en una situació semblant. Actualment hi ha 74 pacients de Covid ingressats, distribuïts en tres serveis diferents, 32 dels quals estan ingressats a la unitat de cures intensives, que es troba al 91% de la seva capacitat.

    «No estem a un punt de saturació, però estem molt a prop. Si continuen augmentant els casos d’aquesta manera, haurem de desprogramar més activitats», comenta el doctor Antoni Castro, cap de Medicina Interna de l’hospital. Hores d’ara, l’hospital només ha desprogramat algunes cirurgies menors, a l’espera de com avanci la situació. També s’han hagut de desplaçar infermeres a l’UCI i altres serveis amb pacients de Covid.

    Hospitals satèl·lit per esponjar la pressió assistencial

    El passat dilluns va entrar en funcionament el nou hospital annex a l’Hospital de Bellvitge, que servirà per esponjar el centre hospitalari davant la pujada de casos de coronavirus. «Significa enfortir la nostra estructura hospitalària i el nostre sistema de salut, permetent als hospitals poder treballar de la millor manera», va assenyalar la consellera de Salut Alba Vergés en roda de premsa.

    Els propers hospitals satèl·lit que entraran en funcionament seran el de Germans Trias i Pujol de Badalona, entre l’1 i 2 de febrer, seguit de l’annex de la Vall d’Hebron i de l’Arnau de Vilanova, que entraran en funcionament al llarg del mes de febrer. Durant el mes de març obrirà les portes l’hospital satèl·lit del Moisès Broggi, a Sant Joan Despí, i a la tardor del 2021 està prevista l’obertura de l’hospital annex al Parc Taulí de Sabadell.

    La fatiga pandèmica minva les forces dels professionals

    Aviat farà un any des que es va notificar el primer cas de coronavirus a l’estat espanyol, un any durant el qual els professionals sanitaris han estat -i estan- lluitant per a la recuperació dels pacients de Covid, amb una càrrega assistencial molt elevada. Els sanitaris estan més preparats que a la primera onada i tenen més experiència respecte a l’atenció als pacients de Covid, però és inevitable que la pressió assistencial actual recordi al que es va viure aquells mesos de març i abril de l’any passat.

    «Els professionals estem esgotats, no veiem clarament la llum al final del túnel», expressa Juan Pablo Horcajada, cap de malalties infeccioses de l’Hospital del Mar. «Els sanitaris van aguantant, però hi ha dies i moments que són durs. Cada dia és una sorpresa, i aquest canvi constant crema molt. Fem tot el que podem, però ja són molts mesos en aquesta situació», destaca. En la mateixa línia s’expressa el cap de medicina interna de l’Hospital Trueta, el doctor Antoni Castro, qui destaca, especialment, que és el personal de l’UCI qui té una sobrecàrrega física i emocional més elevada. «No han parat des de la primera onada», assenyala.

    La degana del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya, Estrella Martínez, explica que el personal sanitari està vivint una situació molt estressant. «Els sanitaris han doblat torns durant molt de temps i estan molt cansats. Tenen la sensació que no poden descansar mai. És un no parar», explica.

    Davant el malestar creixent dels professionals de la salut de Catalunya, la Mesa Sindical de Sanitat de Catalunya, formada pels sindicats Infermeres de Catalunya, USOC, CATAC-CTS-IAC, Intersindical-CSC, CGT, PSI Lluitem i COS, ha engegat la campanya #Estemfartes a les xarxes socials. «Les professionals de la salut estem esgotades i seguim tirant endavant un sistema ineficient que segueix aprofitant-se de la bona voluntat de totes les treballadores», diuen els sindicats impulsors de la campanya en un comunicat.

    Manca de personal sanitari

    En aquesta tercera onada, la gestió de les infraestructures ja no és un problema, perquè l’experiència de la primera onada ha servit per guanyar en eficiència i agilitat en aquest sentit. Però un dels problemes actuals és la manca de personal sanitari. «No hi ha suficient personal. Intentem aprofitar tot el que tenim, però tenim sobretot manca de personal d’infermeria. Tots els hospitals estan iguals», assenyala el cap de malalties infeccioses de l’Hospital del Mar.

    Al dèficit crònic de personal d’infermeria se li suma la necessitat d’especialització per a tractar als pacients crítics de Covid. «Això provoca molt estrès i pressió a les infermeres més veteranes, que donen el màxim suport a aquests pacients, i també a les infermeres novelles i d’altres serveis, que a marxes forçades han d’aprendre a donar sortida a pacients que estan molt crítics», assenyala Martínez.

    L’atenció als pacients de Covid és complexa i, sovint es necessita més d’una infermera per atendre a un sol pacient. «El pacient de Covid necessita molts recursos. És un pacient aïllat, altament contagiós, que no té la família a prop i que, per la seva simptomatologia, requereix molta atenció. Això, sumat a la manca estructural d’infermeres, ho complica tot més», indica la degana del Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya.

    Els sanitaris demanen mesures més contundents per frenar els contagis

    Els col·legis sanitaris de Catalunya demanen un confinament més estricte i intens. Així ho feien saber a través de les xarxes socials el president del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós, el president del Col·legi de Metges de Tarragona, Sergi Boada, i el de Girona, Josep Vilaplana, els quals constataven que la situació sanitària «frega el col·lapse i que empitjorarà els pròxims dies».

    «Cal imposar mesures més restrictives per frenar els contactes. I cal reduir les nostres interaccions socials al nucli familiar o grup bombolla. Això no pararà si no reduïm els contactes socials», explica Martínez. A més, afegeix que per molt que baixi la infecció comunitària l’impacte en les hospitalitzacions arriba més tard. «Hi ha pacients que estan entre 40 i 70 dies a l’UCI. Si no frenem la interacció social no hi ha marge per donar altes i atendre altres pacients», argumenta.

    Per la seva banda, el cap de malalties infeccioses de l’Hospital del Mar, Juan Pablo Horcajada, també considera que cal imposar «mesures més contundents» perquè la corba de contagis baixi. A més, explica que és necessari que la ciutadania sigui més conscient de la gravetat de la situació. «Cal insistir en el fet que això no s’ha acabat, que el virus està molt present, que és molt contagiós i que no ens hem de confiar», destaca.

    En la mateixa línia, el de cap de medicina interna de l’Hospital Josep Trueta assenyala que, des del punt de vista sanitari, no hi ha cap altra mesura per frenar la pandèmia que sigui més eficaç que el confinament domiciliari. «Amb la segona onada no hi ha hagut cap confinament domiciliari i això es veu també en les xifres, que mai han baixat a zero, sinó que viuen pujades i baixades. Això és conseqüència directa de les mesures», diu Castro. Reconeix, però, que hi ha moltes altres implicacions socials i econòmiques i que són els polítics qui han de prendre les decisions tenint en compte tots els factors que intervenen.

    Segons Castro, amb l’inici de la campanya de la vacunació molta gent pensava que la pandèmia ja s’havia solucionat, però la realitat no és aquest. «El procés de vacunació és molt llarg i tardarem molts mesos en aconseguir la immunitat de grup, que pot aturar definitivament la pandèmia. S’ha de vacunar a milions de persones i això es una tasca titànica. Per això hem d’acostumar-nos a les mesures de distanciament social com els mecanismes més efectius per frenar els contagis», destaca.

    Horcajada argumenta també que la immunitat de grup arribarà d’aquí molts mesos, perquè el ritme de vacunació està sent molt lent, ja que encara no es disposen de suficients dosis. «Necessitem milions de dosis i ens estan arribant en comptagotes, i això no pot ser», diu. «S’havia generat una expectativa pel que fa a la campanya de vacunació, i ara la sensació és d’impotència».

  • Xavier Lleonart: “L’única manera que tenim de sortir d’aquest atzucac és reformulant el sistema sanitari”

    El Dr. Xavier Lleonart, metge de l’Hospital de Terrassa, ha sigut escollit recentment com a nou secretari general del sindicat Metges de Catalunya. Lleonart considera que no s’ha reconegut prou la tasca del personal sanitari durant la pandèmia i que sovint s’ha fet de manera «infantilitzada». «L’únic que han fet és donar una petita retribució per fer veure que agraeixen la tasca dels professionals, però a l’hora de la veritat, això no es tradueix en mesures efectives per millorar les condicions laborals», remarca. El secretari general del sindicat mèdic explica que els professionals sanitaris estan «esgotats» i que a aquest cansament físic i mental se’ls hi suma la sensació que són tractats «com a soldats que s’envien al camp de batalla sense pràcticament reforços». «La sensació és d’estar molt sols davant d’una situació que ningú de nosaltres esperàvem viure, i menys encara de forma repetitiva», assenyala.

    Quins són els reptes principals de la nova directiva de Metges de Catalunya?

    Sobretot hem de lluitar per aconseguir que el sistema sanitari i els seus professionals, en general i, concretament, els facultatius i facultatives, tinguin unes millores objectives i equiparables a la resta de països del nostre entorn, tant retributives com laborals. Evidentment, això passa per una reivindicació permanent d’una major inversió econòmica en el sistema sanitari. En l’actualitat tenim, si fa o no fa, el mateix pressupost que teníem el 2010, no massa més. Per anar bé, aquest pressupost s’hauria d’incrementar en un mínim de 5.000 milions d’euros. A més, defensarem, com sempre, unes condicions laborals i professionals dignes pels professionals i mirarem de posar fi a tota la precarietat del sector.

    S’ha reconegut suficient la tasca dels sanitaris durant la pandèmia?

    No, rotundament no. La tasca del personal sanitari ha estat menystinguda i, a vegades, fins i tot, infantilitzada. L’únic que han fet és donar una petita retribució per fer veure que agraeixen la tasca dels professionals, però, en canvi, a l’hora de la veritat, això no es tradueix en mesures efectives per millorar les condicions laborals. Un dels principis que ha de regir és mirar de protegir la seguretat i salut del personal, i això no s’ha fet. La sensació és que ens tenen com a mà d’obra especialitzada, però el reconeixement és només des del punt de vista d’ornament. A l’hora de la veritat, quan s’ha de posar la carn a la graella, això funciona. Ens consideren uns peons dins del tauler i els professionals se senten molt maltractats. Ara estan començant a obrir els hospitals satèl·lit. Els han construït i han comprat la maquinària, però si no cuiden el principal capital que tenen, que és l’humà, no serveix de res. Necessiten persones que faci anar aquests aparells i infraestructures, Ja et pots gastar una milionada en construir nous hospitals, però si no tens personal que faci anar els aparells i atengui els pacients, tens un problema dels grossos.

    De fet, les dades de fugues de metges són esfereïdores. A més, hi ha estadístiques que diuen que d’aquí a uns anys fins a un 40% dels metges es jubilaran. El sistema està foragitant les noves generacions de professionals. Se senten absolutament desvinculats i desmotivats, i se’n van. Quina reposició tindràs d’aquests professionals que es jubilen? O les institucions entenen que això no va de construir i inaugurar coses, sinó de cuidar a la gent, o anem malament. D’aquí a pocs anys hi haurà una mancança tan gran de professionals, que els nivells de qualitat del sistema de salut decauran, i els ciutadans tindran una molt pitjor atenció per la manca de mitjans humans.

    Ja et pots gastar una milionada en construir nous hospitals, però si no tens personal que faci anar els aparells i atengui els pacients, tens un problema dels grossos.

    I els facultatius tindran una major càrrega de treball.

    Sí, el problema és que amb això s’entrarà en un cercle viciós i empitjorarem la qualitat assistencial. Les visites pediàtriques als CAP, per exemple, molts cops les fan els metges de família, perquè no hi ha pediatres. Els facultatius s’estimen més treballar en una consulta privada on paguin millor o marxar fora. Estem a la cua de les retribucions del personal sanitari a Espanya i també a la cua d’Europa.

    Quins problemes ha evidenciat la pandèmia en el sistema de salut pública?

    El sistema s’aguantava amb pinces des de les retallades del 2010, i la pandèmia li ha deixat les vergonyes a l’aire. Feia temps que els professionals dèiem que estàvem en una situació insostenible i que si la situació se sostenia era gràcies a la implicació i compromís dels professionals. Quan el que necessites, més enllà del compromís, és més mans, personal que no tens, la situació deixa absolutament a l’aire totes les mancances del sistema. Tenim centres que durant anys no han fet reposició de material, que està obsolet, ni el manteniment que tocava i tenim uns professionals que fa una dècada que pateixen retallades i estan desmotivats. Per molt que s’ompli la boca el govern dient que els professionals han recuperat les condicions retributives, això és radicalment fals. Sí que és cert que en els darrers 4 o 5 anys s’han donat certs increments salarials, però tot just cobreixen els increments d’IPC que ha tingut el país, per tant, les retallades del 2010 no s’han recuperat. L’única cosa que s’ha fet -com passa en les xifres de la pandèmia- és aplanar la corba descendent de retribucions, però no hem fet baixar la corba, només l’hem aplanat. Les retallades segueixen sent-hi.

    Com creu que ha de ser la sanitat que surti d’aquesta pandèmia?

    Malgrat el moment absolutament crític que estem vivim, jo crec que és un moment d’oportunitat. És un moment molt important perquè, si les persones que han de decidir sobre el model s’hi volen posar, nosaltres tenim idees i propostes per a crear un futur sistema de salut molt millor que el que teníem. Nosaltres allarguem la mà, ara caldrà que les institucions ens donin la seva i puguem caminar junts. La solució ha de venir d’un gran consens que ha de comptar necessàriament amb les aportacions dels professionals i, evidentment, des de Metges de Catalunya podem aportar moltes coses.

    Pel que fa a l’activitat i iniciatives pròpies del sindicat, quines són les seves prioritats en la negociació col·lectiva, tant amb l’ICS com al SISCAT? Quines propostes tenen?

    Estem en un moment que haurem d’abordar la post crisi del sistema sanitari i, justament, s’obren les dues principals taules de negociació de l’entorn laboral i retributiu. Creiem que és un moment idoni per poder establir unes condicions comunes a tots els facultatius i facultatives de Catalunya, establir un marc comú per tots aquests professionals, estiguin on estiguin i treballin on treballin. És evident que en aquestes taules de negociació hi ha determinades condicions que ja no són estrictament retributives, sinó professionals i, en aquest context, considerem que s’ha d’obrir una taula amb les facultatives i facultatius per poder tractar tot allò que sempre queda arraconat i menystingut per part de les institucions competents. Per tant, faig una crida al Departament a què es vulgui asseure amb nosaltres per poder parlar de tot això.

    Més enllà de la fatiga pandèmica, quin és l’estat de salut mental dels sanitaris? Recentment, coneixíem un estudi que deia que gairebé la meitat dels professionals han patit risc d’alt trastorn mental durant la primera onada.

    Els professionals se senten molt cansats i esgotats. Alguns tenen el que es coneix com a ansietat anticipatòria, coneixent la cruesa del que els ve a sobre. A més, a aquest esgotament físic i mental se l’hi suma la sensació que són tractats com a soldats que s’envien al camp de batalla sense pràcticament reforços. La sensació és aquesta: d’estar molt sols davant d’una situació que ningú de nosaltres esperàvem viure i menys encara de forma repetitiva. Malgrat tot, els professionals sanitaris seguiran al peu del canó, igual que ho han fet durant la primera i la segona onada, però el que necessiten són uns recursos i un reconeixement que fins ara no han tingut.

    L’atenció primària ha estat un sector que s’ha vist especialment colpejat i ignorat.

    Quina és la situació actual de l’atenció primària?

    L’atenció primària ha estat un sector que s’ha vist especialment colpejat i ignorat. Els mitjans han posat el focus moltes vegades sobre les UCI, les urgències dels hospitals… però els companys de l’atenció primària han patit una sobrecàrrega igual de greu que els hospitals. A més, s’han hagut de reinventar completament, i tot això s’ha anat improvisant i fent sobre la marxa. Els professionals de l’atenció primària han hagut de sentir com la població els deia que no feien res, perquè hi havia les consultes buides, quan resulta que un professional estava fent 60 o 70 trucades per telèfon al dia i 10 o 12 visites presencials. Això és una sobrecàrrega moral, física i mental brutal. Per això nosaltres farem tot el possible per dignificar les seves condicions laborals.

    Hi ha opcions per a una nova vaga de metges d’atenció primària com la convocada per Metges de Catalunya fa uns mesos, el 2020, entre la primera i la segona onada de la pandèmia?

    La situació és molt convulsa, i és evident que la nostra màxima prioritat és que ens escoltin: poder parlar, negociar i proposar. Entenem que l’única forma de sortir d’aquest atzucac és reformular el sistema sanitari i que hi hem de ser i això ho ha de fer el conjunt del sistema sanitari des de dins. És evident que si no ens donen cap altre remei, haurem de convocar mobilitzacions, com sempre hem fet, però ho considerem l’últim recurs, quan no hi hagi cap altra sortida. Les mobilitzacions no es poden descartar, perquè la situació és molt i molt crítica, però si els nostres interlocutors tenen la sensibilitzat suficient, no hauríem d’arribar a això.

    Fa pocs dies publicàvem al Diari de la Sanitat un reportatge sobre l’infrafinançament crònic de l’Hospital de Mataró. Vostè com a cirurgià d’un hospital comarcal com Terrassa, com valora la falta de recursos en aquests hospitals de segon nivell?

    Juntament amb Mataró, el Consorci Sanitari de Terrassa ha estat també en la ‘llista negra’ dels hospitals infrafinançats. Des d’aquest punt de vista, el que l’administració ha de tenir clar és que aquests hospitals comarcals fan una feina brutal i estan crònicament infrafinançats. Cal repensar el model de finançament. És evident que el sistema que han decretat per pagar aquests centres està fallant i, per tant, és el sistema en conjunt el que falla. No s’entén com alguns hospitals públics que depenen directament del Govern de la Generalitat no tenen cap problema i altres estan sempre en la mateixa situació d’infrafinançament. No hi ha d’haver fills i fillastres, sinó que tots han de ser fills del mateix pare. Per tant, un dels aspectes que cal repensar és com es financen aquest tipus de centres, quina consideració han de tenir i si la solució d’intervenir-los és una situació que té futur. Jo crec que no, sincerament.

    La crisi ha evidenciat com estan les residències per a gent gran quant a recursos i plantilles.

    Fa molt temps que s’està posant en evidència que l’atenció a la gent gran és un sector que està igual o pitjor que el sistema sanitari, que està infrafinançat i, a més a més, en mans de persones que busquen lucrar-se amb això. Aquest sistema amb la pandèmia ha explotat. És un altre front que se li obra al govern de la Generalitat, que ha de decidir si el model ha de seguir com fins ara o reformular-se. Cal passar a un model en el qual l’atenció sanitària a la gent gran i la fiscalització de les condicions en les quals estan ateses aquestes persones sigui superior. Si ens posem molt estrictes, l’atenció a la gent gran deixarà de ser un negoci, un negoci que és a costa de la qualitat de l’atenció que es dona.

    Creu que el procés de vacunació s’està gestionant bé? Que li semblen totes les denúncies de vacunacions irregulars?

    La campanya de vacunació s’ha hagut de posar en marxa de forma ràpida i precipitada i em consta que s’han hagut d’improvisar solucions. Deixant de banda aquestes denúncies, recordem que no fa pas tant es va dir que els grups prioritaris eren personal de residències i residents. Al cap d’una setmana de l’inici de la campanya, el percentatge de dosis administrades era baixíssim i aleshores se’ls va acudir que podíem començar a vacunar el personal dels centres sanitaris. A mi em consta que hi ha centres que un dilluns se’ls va dir que dijous de la mateixa setmana començaven a vacunar. Quan es fa tot amb aquesta manca de planificació i velocitat, passen coses. Crec que la major part de les situacions irregulars que s’han donat són fruit de la velocitat en la qual s’ha hagut d’implantar tot aquest protocol. Sobretot tinc la impressió que això s’amplifica moltíssim per interessos que no són, en cap cas, interessos sanitaris.

     

  • Els rastrejadors de Ferrovial, en vaga per garantir la seva contractació

    Els 850 rastrejadors de Covid contractats per Ferroser, filial de Ferrovial, inicien una vaga des d’aquest dimarts i fins dijous 4 de febrer per denunciar que el Departament de Salut no els ha subrogat en finalitzar el contracte que tenia amb l’empresa. La vaga ha estat convocada pel sindicat IAC-CATAC, i CCOO i UGT demanen també la continuïtat dels contractes d’aquests treballadors.

    El passat 28 de desembre, el Departament de Salut va anunciar que rescindia el contracte de Ferrovial, qui gestionava el rastreig dels contactes de persones positives de Covid des del mes de juny. Segons informava Ferrovial, el contracte tenia una clàusula que preveia que en el moment d’inici de la campanya de vacunació podia extingir-se, motiu pel qual Salut va rescindir el contracte. A partir del mes de febrer serà l’Agència de Salut Pública de Catalunya qui assumirà les funcions de Ferroser.

    Els representants d’IAC-CATAC a l’empresa s’han reunit durant aquest mes de gener amb els grups parlamentaris per traslladar-nos la petició de continuació laboral de la plantilla contractada per Ferroser que fins ara s’ha fet càrrec del rastreig i seguiment dels contactes. A dia d’avui, però, el Departament de Salut no ha garantit que es mantingui la contractació de tots els treballadors.

    El sindicat que ha convocat la vaga sosté que en el moment més àlgid de la tercera onada no es pot desaprofitar la formació i experiència que aquests treballadors ja tenen.

    Un contracte polèmic des de l’inici

    El passat mes de juny, la Generalitat va adjudicar directament a l’empresa Ferroser Servicios Auxiliars, pertanyent a Ferrovial, el rastreig dels contactes de les persones positives de coronavirus. Una contractació que va generar disconformitat per part dels col·lectius de sanitaris des del primer moment del seu anunci.

    El teixit sanitari defensava potenciar l’atenció telefònica en els centres d’Atenció Primària, reforçant les plantilles, per una millor gestió del rastreig. De fet, els mateixos rastrejadors de Ferrovial van assegurar al Diari de la Sanitat que la tasca que feien no tenia «cap sentit» perquè “la gestió del rastreig és d’una ineficiència brutal”.

  • Irregularitats en la vacunació revifen el conflicte del transport sanitari

    El sector del transport sanitari de Catalunya acumula fronts oberts en ple context de pandèmia de la Covid-19. A la vaga indefinida convocada pels sindicats CCOO, UGT, USOC i SINDI.CAT, se li suma ara una notificació presentada per la CGT davant de la Fiscalia Anticorrupció.

    El col·lectiu anarcosindicalista dóna «el cent per cent» de veracitat a la informació filtrada pel col·lectiu Tècnics en lluita, segons la qual els alts càrrecs de les empreses de transport sanitari de Catalunya s’han avançat i han rebut la vacuna contra la Covid-19 sense que fos el seu torn.

    Salut ha de prendre mesures en referència a l’escàndol, i no afavorir les empreses com està fent perquè rep pressions

    «Requerim a la Fiscalia que investigui els possibles delictes de prevaricació i tràfic d’influències amb ànim de benefici propi, així com l’incompliment de la normativa sanitària», diu la Confederació General del Treball. «Creiem que Fiscalia ho investigarà, perquè hi ha hagut tràfic d’influències i s’han beneficiat d’un bé de l’Estat», afirmen fonts del sindicat, que són optimistes amb la idea que la notificació al ministeri fiscal prosperi.

    La informació que la CGT ha posat sobre la taula de la Fiscalia és que «almenys en l’àmbit de les empreses d’ambulàncies concertades amb el SEM, nombrosos directius i personal de confiança sense contacte amb pacients s’estan vacunant impròpiament».

    En concret, el sindicat diu que quatre càrrecs de l’empresa Falk van rebre la primera dosi a l’Hospital de Bellvitge i cinc de Transport Sanitari de Catalunya al CAP de Sants entre els quals hi havia personal de recursos humans «sense contacte amb malalts».

    Creiem que Fiscalia ho investigarà, perquè hi ha hagut tràfic d’influències i s’han beneficiat d’un bé de l’Estat

    L’escrit continua denunciant que almenys cinc alts càrrecs d’Ambulancias Domingo van rebre-la a Vall d’Hebron i al Cap Montegre i, sense detallar-ne la ubicació, cinc directius d’Ambulàncies La Pau també van posar-se el vaccí saltant-se els protocols del ministeri i de la conselleria. La CGT també diu que Ambulàncies Lázaro va procedir de la mateixa manera, en aquest cas sense detallar els noms dels presumptes infractors.

    «Les que hem denunciat són totes les empreses concertades de transport sanitari que hi ha a Catalunya. Ho han fet totes», apunten fonts de la Coordinadora de CGT del Servei d’Ambulàncies. «És molt greu, perquè tenim companys vulnerables, en primera línia i amb malalties cròniques que no han pogut rebre encara la vacuna. Els alts càrrecs, que no en tenen contacte, sí», afegeixen.

    Complicitat de Salut

    Fonts de la CGT asseguren que el Departament de Salut ha rebut i s’ha sotmès a pressions de les empreses del sector del transport sanitari per tal de canviar el protocol de vacunació. Fan referència a l’anunci del secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, que divendres va ordenar vacunar tot el personal hospitalari, independentment de les seves tasques i del seu grau de contacte amb possibles o confirmats positius en Covid-19.

    «Salut ha de prendre mesures en referència a l’escàndol, i no afavorir les empreses com està fent perquè rep pressions», diuen fonts de la CGT. Els anarcosindicalistes creuen que la instrucció d’Argimón és un «intent de regularització de conductes impròpies» per part dels alts càrrecs del sector del transport sanitari i demanen que es prioritzi a qui té un risc més alt d’infectar-se perquè està en contacte amb pacients.

    «S’ha d’enviar un missatge nítid per evitar que aquests abusos de poder de béns públics esdevinguin norma d’actuació amb qualsevol persona amb poder polític o de decisió sobre aquests», afegeixen.

    Més de cent dies de vaga

    L’avançament dels directius de les empreses de transport sanitari concertades ha coincidit amb el moment en què la vaga convocada pels sindicats majoritaris arriba al centenar de dies.

    Des del 9 d’octubre, CCOO, UGT, USOC i SINDI.CAT mantenen una vaga indefinida al transport sanitari català amb l’objectiu de la «no aplicació de la retallada salarial anunciada per part de la patronal ACEA» i per aconseguir un «pla real d’equiparació» amb les condicions de l’empresa pública Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM).

    Després de manifestar-se en reiterades ocasions davant de les seus del Departament de Salut, divendres, en commemoració dels cent dies de la vaga, els sindicats van citar-se davant de les seus territorials d’Esquerra Republicana de Catalunya, partit que gestiona la Conselleria de Salut.

    Des del 9 d’octubre, CCOO, UGT, USOC i SINDI.CAT mantenen una vaga indefinida al transport sanitari català

    Van demanar l’elaboració d’un «pla per equiparar progressivament les condicions laborals del personal de transport sanitari a les del personal del Sistema d’Emergències Mèdiques», així com «la retirada dels expedients disciplinaris i sancions» aplicades per les empreses fruit de la vaga.

  • La pandèmia «eterna»

    Estem arribant al primer aniversari de l’inici de la pandèmia Covid-19 i, malgrat la implantació de mesures preventives personals (mascaretes, desinfecció de mans) i socials (evitació de contactes, distància, ventilació d’espais tancats) i de les campanyes de detecció poblacional, els paràmetres epidemiològics i de saturació del sistema sanitari no mostren signes clars de millora, almenys segons els indicadors que estem fent servir per monitorar-la. La ciutadania fa temps que és víctima del cansament i cada vegada pateix més els efectes derivats de la crisi econòmica desfermada per les mesures.

    Segurament no sabrem mai -amb exactitud i precisió- l’impacte que cada mesura ha tingut ni si els beneficis que preteníem han superat els perjudicis sobre la salut i la qualitat de vida de la ciutadania, sobretot en les capes socials més desfavorides. Tampoc podrem saber si l’aplicació des de l’inici d’unes mesures diferents i amb altres objectius, intensitats i cobertures hauria produït efectes més (o menys) positius. Aquestes incerteses no es poden aclarir comparant-nos amb països que han optat per estratègies diferents, ja que la diversitat i multifactorialitat són tan grans que es fa gairebé impossible controlar totes les variables. Ens hem de conformar, doncs, amb la crítica conceptual i metodològica de determinades accions i omissions basades de forma nul·la o insuficient en l’evidència o, fins i tot, en el sentit comú.

    Cada pandèmia ha estat diferent. Unes van anar perdent virulència amb l’adaptació dels gèrmens causals als hostes humans, entre altres coses perquè d’aquesta manera els agents també milloren la seva supervivència; tot i que sempre hi ha hostes que poden emmalaltir; d’altres, han esdevingut estacionals, altres, han desaparegut sense saber ben bé perquè, potser perquè les circumstàncies ambientals o les condicions de vida dels hostes susceptibles els hi han estat adverses. Fins i tot, alguns tractaments i algunes vacunes han jugat un paper decisiu en el control d’algunes d’elles. Per això, les previsions sobre l’evolució d’aquesta pandèmia són encara molt incertes i és ben lògic que, en lloc d’esperar una evolució espontània favorable, tractem de controlar-la amb els mitjans disponibles.

    No obstant això, hauríem de tenir en compte que, fins ara, almenys, el més rellevant que s’ha aconseguit han estat unes noves vacunes, exemple il·lustratiu de la capacitat de reacció humana davant dels problemes i que, a més, han obert un camp extraordinàriament prometedor per afrontar no solament malalties infeccioses, sinó, pel que sembla, altres processos patològics fins ara molt reticents a les intervencions sanitàries. Unes vacunes que hem de veure com ens ajuden a controlar la situació.
    Molta gent espera que amb això superem definitivament el problema. Encara que el més probable és que la seva influència benèfica -que la majoria desitgem- sigui més modesta. De manera que, a més de l’esforç de les vacunacions, convindria insistir en la limitació dels efectes adversos de les mesures preventives -dites no farmacològiques-, la perllongació de les quals durant massa més temps no sembla sostenible. Efectes adversos socials, òbviament, però també sanitaris, perquè la focalització desequilibrada sobre la pandèmia també té conseqüències sobre d’altres malalts i encara més sobre els professionals i les organitzacions sanitàries.

    Qualsevol que sigui el disseny d’un pla de vacunacions trobarà opositors. Algunes vegades, justificadament, -perquè la perfecció no és característica humana- i, d’altres, no tant, perquè sempre hi ha qui posa pel davant els seus propis interessos als del comú, però fóra bo que la ciutadania conegués els criteris i els procediments amb els quals s’ha planificat i, encara més, els processos, les activitats i els resultats de l’operació. Retre comptes és una responsabilitat de les autoritats.

    Però sense que la nostra societat assumeixi que la incertesa és una faceta indissociable de la vida quotidiana i també de la sanitat i sobretot que recuperi la capacitat -pròpia de les societats menys privilegiades- d’acceptar millor els infortunis, que no vol dir resignadament, sinó per tal que els remeis no siguin pitjor que la malaltia, ho tenim difícil. També cal que els dirigents i líders prioritzin la seva responsabilitat en la millora del benestar de tota la població sense sectarismes hipotalàmics.
    La pandèmia s’està fent eterna. Potser està a les nostres mans que aquesta eternitat no sigui un infern.

  • Vacunes contra la Covid-19: La cadena de subministrament en fred no arriba a tot arreu, el que impedeix la seva administració equitativa

    Perquè serveixin com a instrument de reducció de les desigualtats sanitàries i d’impuls de la justícia social, les vacunes contra el coronavirus també s’han de distribuir entre les poblacions que compten amb menys serveis i entre aquelles comunitats a les quals és difícil accedir-hi.

    Encara que no hi hagi massa llocs als Estats Units als que no es pugui arribar per carretera, sí que hi ha altres circumstàncies que plantegen reptes. Així, per exemple, molts hospitals de zones rurals posseeixen un subministrament elèctric inestable, o bé no poden permetre congeladors que refredin a temperatures extremadament baixes. No obstant això, si hi ha voluntat per part de Govern i es destinen els recursos necessaris, aquestes dificultats es poden superar. Però això no és així en la majoria de països de la resta de món.

    Un dels membres del nostre equip, Tim Ford, és investigador en salut global i ha realitzat un gran nombre d’estudis internacionals sobre aigua i condicions sanitàries en llocs on les cadenes de subministraments no arriben. El seu últim destí han estat diverses zones rurals d’Haití. Un altre membre del nostre grup, Charles Schweik, centra les seves investigacions en les formes en què l’extensió de les innovacions (tant digitals com materials) poden ajudar a resoldre les desigualtats i els problemes socials apressants.

    Les vacunes de Pfizer i Moderna suposen un gran punt de partida, i és una cosa que hem de celebrar. Però la seva eficàcia exigeix ​​una «cadena de fred», és a dir, una complexa cadena de subministraments que implica congeladors i mètodes de transport que integrin control de temperatura. Aquesta necessitat de preservar la cadena de fred (i el fet que en moltes parts del món això sigui impossible) ha fet que al voltant d’aquest assumpte sorgeixin una sèrie de preocupacions relatives a l’equitat i justícia del repartiment de vacunes. Hi ha investigadors que estan treballant per desenvolupar vacunes que no necessitin del malson logístic i econòmic que suposa que la distribució hagi de respectar una cadena de fred.

    On la cadena de fred no arriba

    A les regions pobres, a les zones del món més remotes o en aquells llocs on la temperatura mitjana durant el dia és molt elevada i no hi ha accés a l’electricitat (o aquest accés és molt deficient), evidentment, no es donen les condicions necessàries per mantenir les vacunes a temperatures baixes. En aquests llocs, de fet, pot no haver-hi ni tan sols carreteres (i no parlem d’aeroports). I, fins i tot, en els casos en què hi hagi carreteres, aquestes poden resultar impracticables durant certes èpoques de l’any, o bé resultar inaccessibles per raons polítiques o per inestabilitat armada.

    Però tant la vacuna de Moderna com la de Pfizer han de romandre congelades, i per al seu transport s’ha de preservar la cadena de fred. Només els països més rics disposen dels recursos necessaris per implementar una cadena de fred sòlida, i això vol dir que grans franges de la població mundial no tindran una vacuna contra la Covid-19. Això és dolent en termes de salut pública, i a més resulta injust i poc equitatiu.

    Vacunes a temperatura ambient

    Les vacunes que s’estan desenvolupant no requereixen temperatures d’emmagatzematge tan baixes. Algunes empreses, entre les quals hi ha AstraZeneca i Johnson & Johnson, estan desenvolupant vacunes que només requereixen d’una refrigeració convencional i no de temperatures sota zero. A finals de desembre Regne Unit va autoritzar l’ús de la vacuna d’AstraZeneca, i tant aquesta com la de Johnson & Johnson haurien d’arribar al mercat mundial en els propers dos mesos i així ampliar en gran mesura el nombre de persones que podran ser vacunades.

    Les dues empreses estan col·laborant també amb COVAX Facility, que es defineix a si mateixa com «un mecanisme global de mutualització de riscos per a l’adquisició conjunta i la distribució equitativa de les properes vacunes contra la Covid-19«. L’objectiu és fer que la vacuna estigui a disposició de tots els països que participen en el programa COVAX, amb independència del seu nivell d’ingressos. A mitjans de desembre, 92 països d’ingressos baixos i mig-baixos s’havien subscrit al programa.

    La refrigeració convencional suposa un avenç respecte a l’emmagatzematge en congeladors, però per a les regions més remotes l’ideal seria que les vacunes es poguessin conservar a temperatura ambient. Per aquest motiu hi ha investigadors que estan treballant en el desenvolupament de vacunes termoregulables que no necessitin refrigeració. Des de fa dècades es vénen utilitzant amb èxit tècniques que eliminen la dependència de les vacunes de les cadenes de fred. Les vacunes liofilitzades són un exemple, però la primera vacuna termoregulada es va desenvolupar en 1955 contra la verola, i d’ella es deu una part del mèrit d’haver erradicat aquesta malaltia.

    En l’actualitat, els investigadors continuen buscant mètodes innovadors per estabilitzar les vacunes contra els virus, des de dessecar-les per contacte amb l’aire gràcies a partícules de sucre de baix cost a dessecar-les amb diferents agents estabilitzadors. Alguns investigadors també estan treballant en fórmules líquides estables, sobretot amb certes varietats de virus vius atenuats de la grip, amb el que s’evita el costós procés de dessecat amb aire, que no sempre és possible per als països amb ingressos baixos i mitjans-baixos. Totes aquestes tècniques es podrien aplicar a vacunes basades en virus atenuats, com la de la vacuna contra la grip o les vacunes contra el coronavirus que estan desenvolupant AstraZeneca i Johnson & Johnson.

    Esperança per a les vacunes de la Covid-19?

    De moment, tot això es tracta en gran mesura d’investigació bàsica, però els progressos en aquest camp serien de gran ajuda per satisfer les necessitats sanitàries globals.

    Fins a la data, els esforços més prometedors darrere del desenvolupament de vacunes contra la Covid-19 a temperatura ambient vénen de la Xina i l’Índia. Un grup de científics xinesos ha desenvolupat un mètode per embolicar una vacuna d’ARN missatger en nanopartícules de lípids que la mantenen refrigerada a temperatura ambient. Un altre grup de científics indis està desenvolupant un fragment de proteïna que suporta temperatures elevades. I més recentment, un grup d’investigadors del Regne Unit ha començat a col·laborar en el desenvolupament d’una vacuna basada en un polímer estabilitzador, de dosi sòlida i sense agulles.

    Donades les limitacions que imposa la cadena de fred, hi ha una sèrie d’obligacions morals, ètiques i relatives a la salut pública que exigeixen que s’inverteixi en vacunes que puguin distribuir-se de forma més senzilla. Per als habitants de molts llocs, això representa la seva única esperança de ser vacunats.
    The Conversation
    Aquest article s’ha publicat originalment a The Conversation

  • L’administració d’ivermectina pot reduir la càrrega viral i la durada dels símptomes de la Covid-19

    Un estudi pilot suggereix que l’administració primerenca d’ivermectina, un fàrmac antiparasitari, pot disminuir la càrrega viral i la durada dels símptomes en pacients amb Covid-19 moderada, la qual cosa alhora podria ajudar a reduir la transmissió del virus. Els resultat de l’estudi, que ha estat liderat per la Clínica Universidad de Navarra i l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”, s’han publicat a la revista científica EClinicalMedicine, del grup The Lancet.

    L’equip investigador va administrar una sola dosi d’ivermectina o placebo a 24 pacients amb infecció confirmada i símptomes moderats, en les 72 hores després dels primers símptomes. Es van prendre frotis nasofaringis i mostres de sang en el moment del reclutament i passades una, dues o tres setmanes del tractament.

    Els resultats obtinguts no mostren cap diferència en el percentatge de pacients positius per PCR al cap de 7 dies després del tractament. Tot i això, la càrrega viral mitjana en el grup tractat amb ivermectina va ser menor: unes 3 vegades menor passats quatre dies i fins a 18 vegades menor als 7 dies del tractament. Els pacients en el grup tractat també van mostrar una reducció en la durada d’alguns símptomes (del 50% en la pèrdua de l’olfacte i el gust, i del 30% en la tos).

    Tots els pacients van desenvolupar anticossos IgG davant del virus però, de nou, el valor mitjà d’aquests anticossos en el grup tractat va ser menor que en el grup placebo. “Això podria ser el reflex d’una menor càrrega viral en aquests pacients”, assenyala Carlos Chaccour, investigador d’ISGlobal i metge de la Clínica Universidad de Navarra que ha coordinat l’estudi.

    El fet que no hi ha va haver diferències en la durada dels símptomes o els marcadors associats a la inflamació suggereix que la ivermectina pot estar actuant per mitjà d’un altre mecanisme que no té a veure amb un possible efecte antiinflamatori. Els investigadors proposen que podria estar interferint amb l’entrada del virus a les cèlul·les, com suggereix un estudi en hàmsters dut a terme per l’Institut Pasteur.

    “Aquests resultats van en la mateixa línia que els d’assajos recents fets a Bangladesh i Argentina”, assenyala Chaccour. “Tot i que és un estudi petit i encara és aviat per establir conclusions, les tendències observades en la reducció de càrrega viral, durada de símptomes i nivells d’anticossos resulten encoratjadores i justifiquen que es facin estudis clínics controlats a major escala i amb més diversitat de pacients”, afegeix el coordinador de l’estudi.