Just Deploy It!

Categoría: Gestió sanitària

  • La dècada de la salut digital

    La pandèmia ha obligat a realitzar telemàticament moltes consultes mèdiques que en circumstàncies normals haurien estat presencials. La majoria s’han fet per telèfon, però també s’han utilitzat altres mitjans, des de les videoconferències i el correu electrònic fins al polivalent WhatsApp. Als Estats Units, la taxa de consultes telemàtiques entre gener i juny de 2020 va augmentar més de l’any 2000% (de 0,8 a 17,8 visites per cada 1000 usuaris, en valors absoluts), segons una anàlisi de 16,7 milions d’usuaris publicada a JAMA Internal Medicine. L’atenció sanitària en temps de la Covid-19 està mostrant que la comunicació metge-malalt pot obrir-se definitivament als canals digitals, però aquesta obertura és només la manifestació més visible d’un moviment digital més profund que afecta tota la medicina i l’atenció sanitària.

    El sector econòmic de les cures de salut és la gran «indústria» que no acabava de sumar-se a la revolució digital del consum, on ja estan instal·lats des de fa més de 20 anys el turisme, el comerç al detall i fins a la banca, la penúltima a arribar. L’atenció sanitària no ha fet encara aquest pas perquè la salut no és un bé de consum qualsevol i perquè les dades mèdiques personals són especialment sensibles. No obstant això, les possibilitats que ofereixen les eines digitals per universalitzar l’assistència sanitària i millorar la salut de la població són innegables. Algunes són tan senzilles com enviar recordatoris a les embarassades perquè vagin a les revisions prenatals o als pares perquè portin els seus fills a vacunar-se, aprofitant l’àmplia difusió de telèfons mòbils a tot el món. Altres són més complexes, com la implantació de les històries clíniques electròniques estandarditzades, els sistemes de telediagnòstic i les eines basades en intel·ligència artificial. I algunes altres potser inimaginables.

    Els gegants tecnològics estan prenent posicions en un negoci estimat d’un bilió (un milió de milions) de dòlars, segons un recent article publicat a The Economist. Així, per exemple, Amazon ha fet un pas endavant als Estats Units per vendre fàrmacs que precisen recepta mèdica a través de la seva nova marca Amazon Pharmacy, mentre Apple segueix impulsant el desenvolupament de noves aplicacions mòbils de salut posant èmfasi en la privacitat de les dades personals. Tot apunta que la digitalització de la medicina ha de passar necessàriament per la col·laboració entre les empreses tecnològiques i els diferents sistemes, organitzacions i proveïdors de serveis sanitaris.

    El 2019, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va publicar una guia de recomanacions sobre intervencions de salut digital per millorar l’atenció sanitària de la població i els serveis bàsics mitjançant les tecnologies digitals utilitzant telèfons mòbils, tauletes i ordinadors. Aquestes recomanacions, adreçades principalment als responsables de polítiques de salut, van des de qüestions tan bàsiques i essencials com la notificació electrònica de naixements i defuncions, fins a l’ús d’aplicacions de telemedicina i la formació de personal sanitari, com a fórmules complementàries a les tradicionals. La guia de l’OMS alerta de l’entusiasme indiscriminat sobre les eines digitals; recomana el seu ús sota certes condicions i generalment de forma complementària a les vies tradicionals, i adverteix que la seva implantació ha de fer-se sempre després de l’avaluació del balanç entre riscos i beneficis, un aspecte en el qual encara queda molt per fer.

    Les circumstàncies imposades per la Covid-19 han augmentat la demanda de serveis i productes digitals, i podrien significar un impuls definitiu a la salut digital durant aquesta dècada del 2020. Però aquestes eines, com qualsevol altre desenvolupament tecnològic en la història de la medicina, no són fins en si mateixos, sinó mitjans per millorar les cures de salut que han de ser avaluats de forma imparcial.

  • Manca d’infermeres: un problema actual i futur

    La mancança d’infermeries als centres sanitaris catalans no és cap novetat. El Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) va avisar al juny que el pla de Salut de suport a l’atenció primària, que preveia la incorporació de 21 infermeres, era insuficient.

    De la mateixa manera, el novembre del 2019, un informe del Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC), la Unió Catalana d’Hospitals (UCH) i l’Institut Català de la Salut (ICS) va concloure que hi havia més d’un miler de vacants en el moment i 900 places necessàries a curt termini, aleshores fixat com el 2020 i el 2021.

    Tenint en compte que en el moment de l’estudi hi havia 18.660 professionals de la infermeria contractades, les places requerides en aquell moment representaven gairebé el 6% de la plantilla.

    La necessitat de personal d’infermeria, en proporció a la plantilla del moment, és especialment agreujada a l’Alt Pirineu i Aran (47%), Girona (21%) i Barcelona ciutat i Terres de l’Ebre (19%). La mitjana del país s’ubica al 17,5%.

    Al dèficit ja conegut a Catalunya cal afegir-li la problemàtica que reporta un informe publicat pel Centre Internacional sobre Migració d’Infermeres, ICNM per les seves sigles en anglès. El treball, que combina una anàlisi de dades sobre la plantilla d’infermeria a escala internacional i una revisió d’estudis, avisa que “la força de treball en infermeria en molts països està envellint”.

    Una de cada sis infermeres, a prop de la jubilació

    La font més destacada en què es basa l’informe de l’ICNM és l’informe de l’estat de la infermeria publicat per l’Organització Mundial de la Salut el 2020. Hi destaca la dada que el 17% de les infermeres de tot el món, una de cada sis, té 55 anys o més i s’espera que es jubili durant la dècada que hem encetat.

    L’estudi de l’OMS, recorda l’ICNM, xifra en 4,7 milions les noves infermeres que seran necessàries en els anys vinents per a substituir les que s’han de jubilar. Encara més, l’informe parla d’una «escassetat mundial de 5,9 milions d’infermeres, dels quals el 89% es concentra en països de renda mitjana baixa i baixa».

    Així, recorda l’organització internacional, “per cada deu noves infermeres que es necessiten per fer front a l’escassetat mundial, se n’hauran de formar altres vuit per substituir les que es jubilin” durant la dècada vinent. En total, l’OMS xifra en 10,6 milions les infermeres que s’han de formar a escala mundial els anys que vénen.

    Covid-19, primer avís

    La pandèmia que pateix el món des de fa gairebé un any ha agreujat i posat en relleu el dèficit estructural de personal d’infermeria a molts països. De fet, durant les primeres setmanes de la situació excepcional, Catalunya va reclutar personal sanitari jubilat. No en va, la ràtio d’infermeres al país és notablement inferior a la mitjana dels estats de l’OCDE.

    Alguns dels països més afectats pel perfil de l’envelliment són d’ingressos elevats

    El Centre Internacional sobre la Migració d’Infermeres ho té clar: “La raó per la qual els països han utilitzat aquestes mesures d’emergència per ampliar ràpidament la plantilla d’infermeria en resposta al Covid-19 és a causa de l’escassetat subjacent d’infermeria”.

    La institució remarca el fet que la malaltia causada pel virus SARS-CoV-2 té com a factor de risc l’edat avançada. Per això insisteix en el gest de nombroses infermeres que, arreu del planeta, han tornat a exercir en un moment complicat a escala global i que els comporta un alt risc en l’àmbit individual.

    Per això, demanen «una política imperativa per garantir que les infermeres grans estiguin ben protegides al lloc de treball, especialment si treballen en zones amb risc d’infecció».

    Desigualtat mundial

    Les regions més riques, com són Amèrica i Europa, pateixen més l’envelliment de les plantilles d’infermeria. Segons les dades de l’OMS, que no estan desglossades per Estat, més del 20% de les infermeres del continent americà tenen 55 anys o més.

    Per això, el Centre Internacional sobre Migració d’Infermeres (ICNM) avisa del “risc que alguns països afrontin el seu repte de substitució mitjançant la contractació internacional activa”. Aquesta pràctica, que poden efectuar estats més rics, consisteix a contractar personal de països menys rics per cobrir les mancances de treballadors autòctons.

    “Alguns dels països més afectats pel perfil de l’envelliment són països d’ingressos elevats, que probablement consideraran la contractació internacional com una “solució” per substituir infermeres que jubilar-se”, resumeix l’ICNM.

    “Si no es basa en l’enfocament ètic de l’OMS sobre contractació internacional de personal sanitari, pot danyar la capacitat de països ‘font’ per satisfer les demandes immediates de salut de la població”, diu l’ICNM. L’organisme creu que la pràctica pot suposar un risc “per a assolir l’assistència sanitària universal”.

    L’Estat espanyol, si bé forma part del grup dels més rics a escala mundial,  aporta personal d’infermeria a altres països amb més potència econòmica. L’última dècada es va reportar un creixement sostingut de metges que, en busca de millors condicions, van marxar a treballar al Regne Unit, França o Alemanya.

    Conservar i cuidar la saviesa

    El Centre Internacional sobre Migració d’Infermeres veu una problemàtica afegida al fet que tantes infermeres siguin a tocar de la jubilació. A banda del fet que crea una necessitat de cobrir les places, també alerta de la pèrdua de coneixements i experiència que suposen per a una plantilla comptar amb personal més veterà.

    “La prevenció, la reducció o la substitució d’aquesta pèrdua potencial d’habilitats i experiència és un dels principals desafiaments de la força de treball en infermeria a què s’enfronten molts països”, diu a l’informe. Per a l’ICNM, el personal més envellit compta amb unes “habilitats addicionals i pràctiques avançades” que es poden perdre.

    Per tot plegat, la institució internacional crida els responsables polítics a trobar una resposta per “donar suport i retenir les infermeres durant més temps”. Ara bé, no a qualsevol preu: “Cal establir polítiques per permetre que les infermeres envelleixin bé”, diu.

    El 17% de les infermeres de tot el món, una de cada sis, té 55 anys o més

    Així, el centre demana respostes polítiques que “tinguin en compte la diversitat de la plantilla, reconeguin que cada infermera tindrà un cicle de vida i un cicle de carrera, i que les seves prioritats probablement canviaran amb el pas”. L’organisme opta doncs per una resposta individualitzada i amb perspectiva generacional. Les mesures només seran efectives si “s’adapten a les necessitats i expectatives de les infermeres envellides”.

    El centre demana polítiques de suport excepcionals per “permetre el retorn voluntari d’aquelles infermeres que han estat excloses per discriminació d’edat i que no han pogut assolir el seu potencial professional”.

    Els factors que influeixen a la satisfacció i la retenció d’infermeres envellides, explica l’organisme, són «complexos i multidisciplinaris», però acostumen a influir-hi aspectes comuns, com l’estat de la seva salut i benestar a la feina; l’entorn laboral, les relacions laborals o les condicions laborals.

    En aquest sentit, un dels estudis en què es basa l’informe del col·lectiu d’infermeres es va realitzar a l’Estat espanyol el 2013 entre les infermeres de més de cinquanta anys. La conclusió és que entre les que tenien més intenció de jubilar-se van reportar «nivells més elevats d’esgotament», «nivells de salut percebuda més baixos» i «demandes laborals més grans i actituds laborals més negatives».

    Per aquest motiu, l’ICNM posa l’èmfasi en la cura que cal tenir sobre el col·lectiu d’infermeria més envellit. Recorda que “pot ser una feina estressant i exigent físicament” i avisa que “qualsevol intent de millorar la retenció d’infermeres majors ha de tenir en compte aquest context de treball desafiant”.

    Pla per donar suport a les infermeres veteranes

    El Centre Internacional sobre Migració d’Infermeres tanca el seu informe amb un decàleg de recomanacions, que sempre han de partir de la idea que “l’organització contractant tingui una bona comprensió del perfil, les necessitats i les expectatives de les infermeres que treballen, independentment de l’edat”.

    Per tal de captar el perfil de la plantilla, les seves expectatives i plans, l’ICNM proposa fer enquestes o grups focals, de manera que la direcció del centre sanitari conegui millor el seu personal d’infermeria.

    L’ICNM avisa del risc que alguns països afrontin el seu repte de substitució mitjançant la contractació internacional

    Un aspecte destacat de les instruccions que aporta la institució és la forma de tractar les infermeres més veteranes. Demana que s’elimini «la discriminació en la contractació, promoció, formació i retenció» de la part més envellida del col·lectiu i aposta per un «accés igualitari a oportunitats d’aprenentatge i de carrera».

    L’ICNM parla d’un «redisseny del lloc de treball per reduir la càrrega de treball i l’estrès» que asseguri la “seguretat i salut laboral del personal”, que porti a una optimització de «la contribució de les infermeres majors» i que garanteixi «la transferència de coneixement i el desenvolupament de lideratge» a les noves generacions.

    Quant al vessant econòmic, el centre proposa «un sistema de remuneració i avantatges que premïi l’experiència», així com «proporcionar opcions de planificació de la jubilació».

  • L’Agència Europea de Medicaments aprova el vaccí de Moderna

    L’Agència Europea de Medicaments (EMA), reguladora i encarregada d’avaluar la comercialització dels vaccins, ha validat la vacuna ARNm-127 de l’empresa farmacèutica estatunidenca Moderna. Ho fa dues setmanes després d’haver-ne aprovat la primera, de Pfizer i BioNTech, amb què ha arrencat la campanya de vacunació a la Unió Europea.

    L’aprovació del vaccí de Moderna arriba a les portes de la tercera onada de la pandèmia de Covid-19, en bona part influenciada per les festes nadalenques i el relaxament de les mesures per part del govern català. En els últims dies ha incrementat el nombre de casos, la positivitat dels tests, el d’ingressos, incloent-hi el d’UCI.

    A més, l’inici de la campanya de vacunació no ha estat tan profitosa com s’esperava. El Departament de Salut ha reconegut un retard que ha atribuït a problemes logístics, com ara la manca de neveres per transportar les vacunes o una dolenta coordinació i planificació amb els equips d’infermeria que les han d’administrar.

    Efectivitat més alta i conservació més fàcil

    D’acord amb les dades de la farmacèutica de la tercera i última fase d’assajos clínics, el seu vaccí mostra una efectivitat contra la Covid-19 del 94%. A més, i a diferència dels 80 graus negatius que necessita el de Pfizer, el segon medicament aprovat per l’EMA es conserva a 20 graus negatius però pot aguantar a una nevera normal, entre dos i vuit positius, durant un mes.

    «El comitè ha avaluat a fons les dades sobre la qualitat, la seguretat i l’eficàcia de la vacuna» i considera que compleix els requisits perquè la Unió Europea la reparteixi entre la seva ciutadania. «La vacuna compleix els estàndards de la UE i estableix les salvaguardes, controls i obligacions per sustentar les campanyes de vacunació a tota la UE», diu el comunicat de l’EMA.

    Emer Cooke, director executiu de l’organisme avaluador, ha declarat que la vacuna «ens proporciona una altra eina per superar l’actual emergència» i ha recordat que «el nostre treball sempre estarà guiat per l’evidència científica i el nostre compromís per salvaguardar la salut dels ciutadans de la UE».

    La combinació amb l’altra vacuna, una incògnita

    La incorporació d’aquest nou preparat pot suposar un canvi important en la campanya de vacunació que tot just ha arrencat al territori comunitari europeu. Fa poc més d’una setmana, el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, va refusar pronunciar-se respecte a com canviarien els plans quan l’EMA aprovés la medicina de Moderna.

    “No sabem, finalment, quantes dosis es lliuraran i a quin ritme. La incertesa forma part del gran repte logístic», va dir Argimón. En efecte, encara no ha transcendit el nombre de vacunes que ha comprat la Unió Europea a la farmacèutica estatunidenca ni quantes correspondran a l’Estat espanyol i, després, a Catalunya.

    Amb tot, una filtració involuntària d’una ministra belga, és conegut que el vaccí de Moderna és, amb diferència, el més car de tots els que té comprats o aparaulats la UE. Mentre que el preu per dosi del vaccí de Pfizer és de 12€ o el de Oxfod-AstraZeneca és de 1,78€, el de Moderna és de 18 dòlars estatunidencs.

    Per aquest motiu, i perquè a la filtració es va saber que era l’empresa a la qual Bèlgica havia comprat menys dosis, tot fa pensar que el nombre de vaccins de Moderna que s’aplicaran a Catalunya serà molt inferior al de Pfizer o al d’altres farmacèutiques que s’aprovaran en el futur.

  • Així afecta la supervivència del càncer el retard en el tractament per la Covid-19

    L’ombra de la pandèmia és allargada. Entre les seves múltiples seqüeles, també està com ha afectat als pacients d’altres malalties, com el càncer, que han vist com el seu diagnòstic i tractament s’han retardat per la urgent necessitat de tractar a les persones infectades per coronavirus.

    Segons un treball publicat al novembre al British Medical Journal, a les persones que se’ls retarda el tractament oncològic, fins i tot només un mes, tenen un risc de morir entre un 6 i un 13% més alt. Per descomptat, els investigadors van calcular que el risc segueix augmentant com més temps es trigui a començar el seu tractament. Així, una demora de vuit setmanes en la cirurgia de càncer de mama incrementaria el risc de mort en un 17%, i un retard de 12 setmanes, en un 26%.

    Ara, el primer estudi que quantifica la magnitud a Espanya de l’impacte de la primera onada de la pandèmia en els pacients oncològics i oncohematològics revela que el nombre de pacients de càncer nous va baixar un 21% durant el confinament. Igualment, els experts observen una disminució de l’activitat diagnòstica de càncer en citologies (30%) i biòpsies (23,5%), el que reflecteix la disminució d’aquest tipus de diagnosi en tots els pacients no-covid.

    L’informe, realitzat per les societats dels professionals sanitaris que atenen pacients amb càncer (com l’AECC, la SEAP, la SEEO, la SEHH, la SEOM i la SEOR), analitza els mesos de confinament, de març a juny, comparant els resultats amb el mateix període de 2019.

    «Era necessari tenir aquestes dades per calibrar l’impacte sofert pels pacients en l’àmbit hospitalari, saber què es necessita perquè en les següents onades aquests no es vegin relegats i per preveure les necessitats d’atenció que hauran generat els retards dels diagnòstics en la primera onada», afirma Ramon Reis, president de l’Associació Espanyola Contra El Càncer.

    «A la primera onada s’ha produït una franca disminució dels diagnòstics i d’alguns tipus de tractaments com els quirúrgics, que han arribat fins i tot a un descens del 50%. També hi ha hagut un clar impacte en el nombre de pacients inclosos en assaigs clínics, ja que molts d’ells es van suspendre temporalment», explica a SINC Luis Paz-Ares, vicepresident d’ASEICA i cap de Servei d’Oncologia Mèdica Hospital Universitari 12 d’Octubre. «Ara ens queda el que podríem anomenar la ressaca: tot el que no s’ha diagnosticat, tractat o operat exigeix ​​ara un esforç».

    Pels experts, la primera onada de la pandèmia ha suposat un descens tant en el nombre de nous diagnòstics com en l’inici de nous tractaments en la població amb càncer a causa, en la major part dels casos, a la suspensió de l’activitat assistencial durant aquest període de temps. No obstant això, també ha influït en la disminució del nombre de diagnòstics el temor per part dels pacients a acudir als seus centres hospitalaris per por de la infecció per coronavirus.

    Menor diagnòstic però més atenció telefònica

    Per realitzar aquest estudi es va enviar una enquesta als Serveis d’Anatomia Patològica, Hematologia, Oncologia Mèdica i Oncologia Radioteràpica de 37 centres terciaris distribuïts per diferents comunitats, tenint en compte l’impacte sanitari del coronavirus a Espanya.

    Les primeres conclusions assenyalen que durant els mesos de confinament hi va haver menys activitat diagnòstica, menys pacients nous, però més atenció telefònica. En aquest sentit, es van multiplicar gairebé per tres les consultes de seguiment fetes telefònicament i es va produir un descens del voltant d’un terç en les consultes presencials respecte a 2019. Això sí, durant el juny les consultes presencials van tornar als números de l’any anterior.

    El president de SEOM, Álvaro Rodríguez-Lescure subratlla que «cal prioritzar la via telefònica, sempre que això no suposi un perjudici en l’atenció dels pacients, i organitzar sempre les proves complementàries pertinents i següents revisions. La telemedicina en càncer no pot ser una estratègia a llarg termini ni constant, però sí una eina per als pacients molt estables o aquells que només requereixen un resultat puntual després d’una visita presencial».

    Pel que fa a les noves consultes, es va observar que el nombre de pacients nous decréixer un 21% amb relació al mateix període de l’any anterior, sent la major caiguda els mesos d’abril i maig, amb un 32% menys que en 2019. El nombre de pacients atesos en hospitals de dia descendeix una mitjana del 14%, mentre que el nombre de pacients que reben tractament amb quimioteràpia descendeix una mitjana d’un 9,5%.

    «Fins i tot en els pitjors moments de la primera onada, es va mantenir l’atenció dels pacients oncològics i els seus tractaments, tot i el col·lapse dels hospitals i baixes en els serveis. Es va valorar en cada cas quins tractaments podien suspendre, canviar-se o retardar-se, sense efecte perjudicial per als pacients, i quins tractaments eren necessaris per no afectar l’evolució de la malaltia oncològica», afegeix Rodríguez-Lescure. El mateix opina Paz-Ares: «Hem intentat tractaments que fessin venir el menys nombre de dies a l’hospital, però tractant de no suspendre aquells que eren necessaris».

    Lliçons apreses en la segona onada

    A la vista d’aquestes dades, totes les associacions participants sol·liciten que les autoritats posin en marxa mesures que evitin la suspensió de l’activitat diagnòstica, terapèutica i assistencial en general en les següents onades de la pandèmia.

    També creuen que cal que els pacients no demorin les consultes ni abandonin tractaments per por de la infecció per coronavirus. El 100% dels serveis que han participat en aquest estudi afirmen haver posat mesures de control ja durant el març de 2020.

    «Ara sabem més, tenim millors circuits i protocols perquè els pacients no s’infectin a l’hospital. No obstant això, probablement el coronavirus seguirà afectant d’alguna manera a la diagnosi i els tractaments», indica Paz-Ares. «El fonamental és reaccionar el més aviat possible. Segur que a pacients individuals els ha afectat, però cal intentar que no pertorbi a molts».

    1.300 morts més en càncer de pulmó per la Covid 19

    El passat novembre, els oncòlegs del Grup Espanyol de Càncer de Pulmó (GECP) van advertir que la crisi sanitària provocada per la Covid-19 llastarà fins a un 5% la supervivència en càncer de pulmó, el que suposaria 1.300 morts addicionals, revertint el progrés aconseguit en aquesta malaltia en els últims anys. El càncer de pulmó és responsable d’unes 28.000 morts anuals a Espanya.

    Tal com mostra una anàlisi realitzada al Regne Unit, un país amb ràtios de supervivència similars a Espanya, el cop causat per la pandèmia del coronavirus al càncer de pulmó pot ser important. «Trencaria així la tendència aconseguida en l’última dècada per aquest tumor, el dels majors avanços en supervivència», destaca Mariano Provencio, president del GECP.

    Segons aquestes estimacions, la supervivència global al tumor passaria del 16,2 al 15,4% amb el tancament de 2020. El diagnòstic en fases tardanes del tumor, així com les majors dificultats per a la seva investigació, podrien ser les principals causes d’aquest decreixement de supervivència.

    «La por a visitar l’especialista, unit a la confusió de la simptomatologia (similar entre coronavirus i càncer de pulmó) o la saturació dels centres sanitaris, podrien agreujar els diagnòstics del tumor en les últimes etapes», puntualitza Provencio.

    Aquest és un article publicat originalment per l’Agència SINC

  • La sanitat pública concertada a Catalunya i les seves patronals

    La col·laboració publicoprivada en l’atenció sanitària pública fa tants anys que és present a Catalunya que ens hem acostumat a la presència al seu costat d’unes associacions patronals de la sanitat concertada, és a dir, no gestionada operativament per l’administració sanitària de l’Institut Català de la Salut (ICS), sense conèixer-les massa bé. Aquestes associacions ofereixen serveis sobre temes d’assessorament, informació, formació, diàleg amb l’Administració, els mitjans i altres proveïdors del sector. Naturalment, actuen en el debat amb els representants dels treballadors sobre els salaris i les seves obligacions contractuals, encara que alguns associats com els grans hospitals tenen convenis propis i alguns proveïdors estan associats a dues de les entitats. Creiem que pot tenir interès una descripció de qui són, la seva trajectòria i activitats, ja que passen desapercebudes per la majoria i tenen gran influència en l’àmbit sanitari participant, per exemple, al Consell de Direcció del CatSalut, entre altres.

    La sanitat pública concertada de Catalunya no és un sector petit: és el 23% dels equips de primària i 88% dels hospitals del Sistema Sanitari Integral d’Utilització Pública de Catalunya (SISCAT). En xifres globals, la concertació, l’any 2015, representava un 62,3% de la despesa en provisió de serveis del CatSalut. Fins i tot ha crescut si la comparem amb les xifres de l’any 2010 del gràfic, quan van començar les retallades pressupostàries.

    És notable la mobilitat entre els càrrecs responsables d’aquestes associacions patronals i el seu nomenament a càrrecs de responsabilitat en el Departament de Salut i en el Govern, així com els alts salaris d’alguns. Investigacions per sospita d’irregularitats i alguna sentència els ha tingut com a protagonistes amb ressò mediàtic i de contestació de la ciutadania en algun cas.

    Aquestes associacions són, per ordre d’antiguitat, segons l’any de creació: la Unió Catalana d’Hospitals (La Unió) el 1975, l’Associació Catalana d’Entitats de Salut (ACES) el 1977 i el Consorci de Salut i Atenció Social de Catalunya (CSC) el 1983.

    La Unió, creada com a Unió Catalano-Balear d’Hospitals, comprèn avui dia 113 entitats associades, sanitàries, socials i d’atenció a la dependència. Entre elles, 24 de titularitat pública, 35 fundacions, 2 mutualitats, 8 ordes religiosos i 35 societats mercantils. Moltes d’elles reben contractes del CatSalut i d’Afers Socials. A Catalunya aglutinen uns 751 dispositius assistencials, representen més de 60.000 llocs de treball i el 95% de la sanitat concertada. També en formen part 38 empreses de béns i serveis associades com a entitats col·laboradores.

    A Barcelona s’hi troben associats molts dels centres Hospitalaris no gestionats operativament per l’ICS i els centres d’Atenció Primària (CAP) «no ICS», incloent-hi els gestionats per les Entitats de Base Associativa (EBA) i els centres d’Atenció Sociosanitària i a la Dependència, a més dels Equips d’atenció a les Residències (EAR) de MUTUAM, atenció de Salut Mental i Addiccions, Fisioteràpia i Rehabilitació, centres Diagnòstics i Laboratoris i algunes Clíniques.

    La Unió no gestiona ni directament ni indirectament cap centre ni cap mena d’entitat; es finança a través de les quotes dels seus associats en un 96% (1.517.997,26 euros) i un 4% a través d’ingressos per prestació de serveis (71.332,27 euros). La missió de La Unió és servir als associats defensant els seus interessos. Defensa un model sanitari i social públic participat per la societat civil sobre la base de l’autonomia de gestió empresarial dels centres. Tanmateix, a través de la Fundació Unió ofereix diferents serveis d’assessorament, consultoria i formació.

    La Unió el 2011 va contribuir al Govern de les retallades d’Artur Mas amb el president de l’entitat, Boi Ruiz, que va passar a conseller, però també amb la directora general Roser Fernàndez passant a secretaria eneral del Departament de Salut, Xabier Gibert, director de relacions laborals que va passar a secretari ggeneral del Departament d’Interior i el membre de la Junta Josep Maria Padrosa, nomenat director del CatSalut, que va deixar l’empresa Fisiogestión sancionada per l’Autoritat Catalana de la Competència, per l’adjudicació d’un contracte després que ell accedís al càrrec.

    La relació dels alts càrrecs del Departament de Salut amb La Unió ja venia d’abans de les retallades. Entre 2003 i 2009, l’actual president de La Unió i director general del Parc Sanitari Sant Joan de Déu, Enric Mangas, havia sigut director del CatSalut i gerent de la Regió Sanitària de Barcelona.

    ACES va ser fundada com Agrupació Catalana d’Establiments Sanitaris per destacats empresaris de clíniques privades de Barcelona per defensar drets i interessos dels centres empresarials sanitaris privats en els àmbits de la negociació de convenis laborals i de la política sanitària de cada moment. ACES s’ha manifestat contrària a la promoció d’activitat privada en hospitals públics. Representa més de 370 centres del sector sanitari, sociosanitari i social, que engloba a més de 23.500 treballadors. Abasta des de centres d’hospitalització d’aguts a policlíniques, centres monogràfics, centres de proves diagnòstiques i transport sanitari. Alguns centres reben contractes del CatSalut. Es finança en un 67% (506.895 euros) mitjançant quotes d’associats i la resta per subvencions a la formació i serveis diversos.

    El CSC, associació creada com Consorci Hospitalari de Catalunya, té el seu origen en el moviment municipalista. El seu objectiu és impulsar models de salut i socials excel·lents i sostenibles i oferir serveis d’alt valor afegit als associats.

    El CSC aplega 105 entitats públiques o privades sense ànim de lucre (9 d’elles participades pel mateix CSC): 2 Diputacions, 27 Ajuntaments, 23 entitats del sector públic local, 21 empreses públiques, consorcis, entitats del sector públic de la Generalitat i 32 entitats sense afany de lucre. Aglutina 198 dispositius assistencials sanitaris i socials. També, a través de diferents empreses instrumentals proveeix serveis de consultoria, formació, recerca, assessorament i contractació administrativa.

    A Barcelona, entre els seus associats es troben entitats associades al mateix temps a Unió, com els Hospitals Clínic, Sant Pau, Dos de Maig, entitats públiques d’Atenció Primària «no ICS» i Atenció Sociosanitària i Social.

    Es finança, en part, per quotes dels seus associats (722.797,74 euros), subvencions i, sobretot, de la prestació de serveis a CatSalut, Afers Socials i a les mateixes entitats associades. La part més significativa d’aquests ingressos correspon a contractes amb el CatSalut i els més importants són els generats per CSC Vitae SA (mitjà propi), que ostenta la concessió administrativa a 30 anys del CIS Cotxeres. Ara fa 10 anys de la inauguració del Complex Assistencial al terreny de les antigues cotxeres de Borbó gestionat pel CSC Vitae, SA. Res a celebrar, diuen els usuaris. Denuncien la disminució progressiva de les dotacions de tota mena de professionals i de serveis i l’accentuació d’una rotació continua del personal i directius en els darrers anys.

    Pels òrgans directius del CSC han passat persones vinculades al Departament de Salut. Josep Maria Via, cap del Gabinet del Departament de Salut amb Xavier Trias, després d’ocupar càrrecs directius a l’ICS i al CatSalut, va ser conseller delegat de l’empresa del CSC, Consultoria i Gestió SA, dedicada a assessorament sobre disseny de serveis públics i gestió. Va tornar a la Generalitat com a secretari de Govern entre els anys 1997 i 2000. Després va ser president del Parc Salut Mar, d’on va dimitir en guanyar les eleccions municipals Ada Colau.

    Alguns càrrecs del CSC han sigut investigats per possible corrupció. Ramón Bagó, president del CSC, SA entre 1983 i 1991 i alcalde de Calella, va ser investigat per adjudicacions a la seva empresa SEHRS, de contractes irregulars per serveis de cuina a hospitals, majoritàriament associats al CSC. SAGESSA, holding d’empreses lligades a l’Ajuntament de Reus, ha donat lloc al conegut com cas Innova, encara en litigi, on han sigut condemnats pel Tribunal de Comptes de Catalunya dos antics alts càrrecs del CSC: Carles Manté exgerent i Josep Prat, que havien ocupat càrrecs del CatSalut (director del CatSalut i president de l’ICS, respectivament). També va ser gerent de l’ICS l’advocat Francesc José Maria, secretari del CSC entre 1993 i 2006 investigat per rebre encàrrecs jurídics al seu bufet i d’organismes del CatSalut per valor d’1,7 milions d’euros entre 2011-2016. És actualment assessor de la patronal CAPSS i d’altres entitats vinculades al CSC.

    El director general actual del CSC, des del 2013, José Augusto Garcia Navarro, havia estat director general del grup SAGESSA fins a 2012 i, anteriorment, Gerent de l’Hospital Sant Joan de Reus, recentment rescatat pel CatSalut. Els honoraris anuals de la Direcció General del CSC són 140.000 euros.

    Amb aquest model organitzatiu que té tendència a centrar-se en l’atenció hospitalària, creiem que la Salut Pública i l’Atenció Primària han perdut presència com a eines necessàries per a la direcció i renovació del Sistema.

    El desenvolupament i influència d’aquestes associacions de la patronal de la Sanitat Concertada de Catalunya acompanya el model sanitari resultant l’any 1995 de la modificació de la Llei anterior d’Ordenació Sanitària de Catalunya (LOSC), aprovada per consens de totes les forces polítiques l’any 1990. A partir del 1990, el Departament de Salut ja va començar a constituir Consorcis als quals se cedia la gestió operativa dels hospitals i consultes, amb fons de la Generalitat. Entre 1991 i 1995 van aparèixer 9 nous consorcis que han arribat a 16 en l’actualitat i es van crear les Entitats de Base Associativa (EBAs) societats privades limitades contractades per gestionar l’Atenció Primària en locals del mateix CatSalut.

    La modificació de 1995 de la LOSC especifica que l’administració pública sanitària podrà establir convenis amb consorcis o fórmules de gestió integrada o compartida amb entitats públiques o privades. Aquesta llei catalana va consolidar un sistema de provisió mixt, publicoprivat, en què el CatSalut es reserva la compra i un suposat control dels serveis sanitaris i deixa en mans dels proveïdors la gestió operativa. Actualment, existeix una gran fragmentació d’entitats i institucions vinculades a la provisió d’atenció sanitària. Només a una de les 4 Àrees Integrals de Salut de Barcelona treballen 8 proveïdors d’Atenció Primària i 9 de Salut Mental. En una altra de les àrees, el nombre de proveïdors de Salut Mental arriba a 18. Amb aquest model organitzatiu que té tendència a centrar-se en l’atenció hospitalària, creiem que la Salut Pública i l’Atenció Primària han perdut presència com a eines necessàries per a la direcció i renovació del Sistema.

    Veient la importància de la contractació en el nostre sistema, la debilitat en l’avaluació de resultats en Salut Pública i la manca de transparència aportada per l’autogestió, es fa necessari reconèixer l’error comès amb l’aprovació de la llei de 1990. Aquesta llei, contradictòria amb l’esperit de la Llei General de Sanitat i potser també amb la lletra, ha facilitat la col·laboració entre l’administració pública i l’activitat privada sense el control necessari, quan per llei hauria d’optimitzar els recursos propis. Quan es parla d’eficiència de gestió en la provisió, sovint es limita a comparar indicadors de costos entre centres públics i privats i caldria tenir en compte tots els impactes directes i indirectes que incorporen les decisions d’externalitzar la producció de serveis; fer-ho en clau sistèmica, d’eficiència global del sistema de salut i d’eficiència social.

    Ara toca enfortir la sanitat pública, els sistemes de rectoria (planificació, avaluació) amb la gestió ètica dels recursos públics, amb transparència i participació ciutadana efectiva en tots els espais de decisió del sistema. Cal revertir el model de provisió mixt fragmentat que incentiva l’oferta de serveis hospitalaris i implementar els principis de Salut Pública en tots els àmbits. La superació de l’actual pandèmia ho fa encara més necessari.

    Aquestes lleis dels anys 90 i 95 no es van quedar a Catalunya, van ser les precursores de la Llei estatal 15/97 que obriria la sanitat pública a la col·laboració publicoprivada a tot el país. La reflexió sobre la seva revocació i recuperació de l’esperit de la LGS, caldria fer-la a tot l’estat.

    Referències

  • Salut reconeix el retard en la vacunació i ho atribueix a problemes logístics

    Fa tot just una setmana que es va iniciar la campanya de vacunació contra la Covid-19 a Catalunya. L’objectiu del Govern de la Generalitat era vacunar un total de 104.000 usuaris i personal de les residències de la gent gran durant les dues primeres setmanes de campanya. Tanmateix, a hores d’ara només s’han posat 7.774 dosis de la vacuna, una xifra lluny de les 60.000 que van arribar dimarts passat, un dia més tard del previst. A partir d’ara, es preveu que cada dilluns arribin 60.000 dosis més.

    Davant el retard que s’ha produït en la primera setmana de vacunació, Salut ha decidit modificar els protocols i començar a vacunar tots els dies, inclosos els festius. Amb això es pretén administrar cada setmana les 60.000 dosis que arribin.

    Salut atribueix el retard en la vacunació a problemes logístics. Expliquen que moltes neveres per transportar les vacunes van quedar atrapades al túnel de Calais durant el tancament fronterer amb el Regne Unit. Es tracta de les neveres que demana la farmacèutica Pfizer que s’utilitzin per mantenir en bon estat les dosis de la vacuna i que serveixen per repartir-les a tots els centres de vacunació.

    Per altra banda, el Departament explica que tothom ha de donar el vistiplau per poder ser vacunat i, en el cas de la gent gran a les residències, sovint cal el consentiment de familiars, un fet que fa més feixucs el procediment.

    Una altra dificultat afegida ha sigut el sistema escollit per administrar la vacuna. Des de Salut expliquen que, com que la vacunació ha coincidit amb període de vacances, la disponibilitat de les infermeres voluntàries per vacunar no és absoluta.

    Aquesta última justificació de Salut ha suscitat crítiques per part dels col·lectius d’infermeres. El Col·legi d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) ha assenyalat en un tuit que «les infermeres hem respost de manera exemplar a la crida de Salut per participar a la campanya de vacunació contra la Covid-19″ i que «no és just que se’ns faci responsables del retard en l’administració de vacunes».

    Per la seva banda, la presidenta de l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC), Alba Brugués, explica que no «s’han tingut en compte les infermeres expertes en vacunes del territori» i que «hi ha hagut una deficient coordinació des del Departament de Salut en tot el procés». Afegeix que des de l’AIFICC creuen que encara «són a temps de millorar la coordinació descentralitzant-la als centres d’atenció primària. També altres infermeres a títol personal han denunciat deficiències en la gestió de la campanya de vacunació a través de les xarxes:

  • Confinament municipal cada dia i tancament del comerç no essencial els caps de setmana: les noves mesures per frenar la pandèmia

    Des del dijous 7 de gener i durant 10 dies, Catalunya tornarà al confinament municipal, de dilluns a diumenge, a excepció dels desplaçaments essencials. A més, tancaran els centres comercials tots els dies de la setmana i el comerç no essencial romandrà tancat durant el cap de setmana.

    Així ho han anunciat la consellera de Salut, Alba Vergés, el conseller d’Interior, Miquel Sàmper, el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon i la sub-directora general de Coordinació i Gestió d’Emergències, Imma Solé. «Necessitem mantenir aquest virus a ratlla i donar resposta a tot el que ens ve a sobre», ha destacat la consellera Alba Vergés.

    Pel que fa al sector de l’hosteleria i la cultura, mantindran les restriccions vigents: la cultura seguirà amb un 50% d’aforament i els bars i restaurants continuaran amb l’horari d’obertura estipulat de 7:30 h a 9:30 h i de 13:00 h a 15:30 h.

    Per altra banda, els gimnasos hauran de tancar durant els 10 dies que duraran les noves restriccions i només es podrà fer esport a l’aire lliure. La tornada a l’escola es produirà l’11 de gener però les activitats extraescolars quedaran restringides als grups bombolla. Les activitats de lleure quedaran suspeses.

    S’avança la vacunació del personal sanitari a primera línia

    La Conserra de Salut, Alba Vergés, ha explicat que a partir d’ara es vacunarà cada dia de la setmana, inclosos els festius. A més, també ha anunciat que s’avançarà la vacunació del personal sanitari a primera línia i es farà en paral·lel al personal dels centres geriàtrics per tal de «maximitzar la capacitat de vacunació». De fet, avui ja s’ha iniciat la vacunació dels professionals sanitaris en diversos hospitals, com l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona o l’Hospital Josep Trueta de Girona.

    Sobre la polèmica originada pel retard en la vacunació, el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, ha afirmat que mai no s’ha posat en dubte el compromís de les infermeres i infermers, a qui «cada vegada anem demanant més amb la mateixa gent».

    Les dades, a l’alça

    «Estem en una situació de creixement, no exponencial com al novembre, però sí sostingut. L’objectiu ara és frenar aquest creixement», ha explicat Argimon. Actualment es notifiquen d’entre 2.400 i 2.500 casos diaris de Covid-19 al territori català, el que equival a gairebé 17.000 casos positius setmanals. El risc de rebrot es situa als 500 punts, el que suposa un risc de rebrot molt alt.

    A hores d’ara, hi ha 2.084 persones ingressades per Covid-19  a Catalunya i 392 a l’UCI, quan fins fa 15 dies hi havien 1.500 persones hospitalitzades. S’ha incrementat, per tant, en un 27% el nombre de persones ingressades en els últims 15 dies. En el cas dels ingressos a UCI, ha produït un increment del 20% en els darrers 15 dies.

  • 10 entrevistes per repensar el 2020

    Aquest any serà recordat com l’any de la Covid-19. La pandèmia va venir de cop i va capgirar per complet les nostres vides. Aquest recull d’entrevistes fa un repàs de tot el que ha significat la Covid-19 i de l’impacte que ha tingut en el sistema sanitari, tan en les seves estructures com en els professionals sanitaris, que han estat -i estan- al peu del canó per combatre el virus.

    Àlex Arenas: “Hi ha decisions polítiques que no entenc, són totalment errònies des del punt de vista de la salut”

    Àlex Arenas: “Hi ha decisions polítiques que no entenc, són totalment errònies des del punt de vista de la salut”

    El físic, investigador i director de la Càtedra de Ciència i Humanisme a la URV és un dels vint científics que ha signat una carta adreçada als governs de l’Estat perquè sotmetin la seva gestió de la pandèmia a una auditoria externa. Per Daniel Gallego

    Carme Valls: “Els problemes socials de les dones no s’han de tractar amb pastilles, sinó canviant les seves condicions de vida i de treball”

    Carme Valls: “Els problemes socials de les dones no s’han de tractar amb pastilles, sinó canviant les seves condicions de vida i de treball”

    La metgessa Carme Valls publica el llibre Mujeres invisibles para la medicina (Capitán Swing), on parla de la salut de les dones, del biaix de gènere en la medicina i encoratja les dones a empoderar-se i ser protagonistes de la seva salut. Per Èlia Pons

    Antoni Sitges: “L’excés d’atenció mèdica té conseqüències perjudicials: qualsevol prova que et facis ha d’estar molt ben pensada i ha de tenir un objectiu clar”

    “L’excés d’atenció mèdica té conseqüències perjudicials: qualsevol prova que et facis ha d’estar molt ben pensada i ha de tenir un objectiu clar”

    Antoni Sitges-Serra va publicar el passat 16 de gener el seu llibre ‘Si puede no vaya al médico’. Parlem amb ell sobre la deshumanització del sistema sanitari, la societat hipocondríaca on vivim i la crisi cultural de la medicina. Per Carla Benito

    Miquel Vilardell: “El que ens salva és la qualitat i entrega del personal sanitari”

    Miquel Vilardell: “El que ens salva és la qualitat i entrega del personal sanitari”

    Fa deu anys, el Dr. Miquel Vilardell va plantar cara a les retallades. Ara ens recorda que la pandèmia del coronavirus “ha posat en relleu la importància d’invertir en la sanitat pública”. Per Èlia Pons

    Sánchez-Amat: “Desaprofitar el coneixement de l’AP sobre el pacient és d’una inequitat i ineficàcia brutal”

    Sánchez-Amat: “Desaprofitar el coneixement de l’AP sobre el pacient és d’una inequitat i ineficàcia brutal”

    Parlem amb Meritxell Sánchez-Amat, presidenta del FoCAP, sobre la situació de l’Atenció Primària mentre surt del pic de la pandèmia i després d’haver-se aprovat uns pressupostos autonòmics que, després de tres anys sense, no han posicionat a la salut com els seus professionals voldrien. Per Carla Benito

    Joan Benach: “Cal crear un Servei Nacional de Salut públic, ben finançat i democràtic. No podem seguir fent mesures parcials i reactives”

    “Cal crear un Servei Nacional de Salut públic, ben finançat i democràtic. No podem seguir fent mesures parcials i reactives”

    Parlem amb Joan Benach, investigador en salut pública a la UPF i director del Grup de Recerca en Desigualtats en Salut – Employment Conditions Network, sobre l’impacte de la pandèmia en els grups de població més vulnerables, les deficiències del sistema de salut pública i l’efecte del capitalisme i les activitats humanes en el sorgiment de pandèmies. Per Èlia Pons

    Jaume Padrós: “El sistema sanitari està hiperdiagnosticat i el què li cal són accions”

    Jaume Padrós: “El sistema sanitari està hiperdiagnosticat i el què li cal són accions”

    Jaume Padrós, president del Col·legi de Metges de Barcelona, ha estat una de les persones que exigeix un pacte nacional per reformar el Sistema de Salut de Catalunya. També qui ha parlat de la rebel·lió de les bates blanques si això no s’aconsegueix. En aquesta entrevista mostra el malestar dels professionals que representa i dóna eines per erigir un sistema sanitari més eficient. Per Carla Benito

    Alba Brugués: “Ara estem pagant les conseqüències de no haver reforçat quan tocava l’atenció primària”

    Alba Brugués: “Ara estem pagant les conseqüències de no haver reforçat quan tocava l’atenció primària”

    La presidenta de l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC), Alba Brugués, reclama una reforma profunda en l’atenció primària. “Cal molta inversió. No es pot fer un pedaç i dir ‘ja hem complert’, sinó que s’ha de fer una reflexió profunda”, assenyala. Per Èlia Pons

    Antoni Sisó: “L’atenció primària és el discurs polític de les promeses eternes que mai arriben, el que volem són fets”

    Antoni Sisó: “L’atenció primària és el discurs polític de les promeses eternes que mai arriben, el que volem són fets”

    El president de CAMFiC, Antoni Sisó, defensa que cal invertir més en l’atenció primària i remodelar i modernitzar les infraestructures dels centres immediatament. Per Èlia Pons

    Vicky Fumadó: “Al món occidental vivíem en una falsa seguretat, pensàvem que les epidèmies no tornarien”

    Vicky Fumadó: “Al món occidental vivíem en una falsa seguretat, pensàvem que les epidèmies no tornarien”

    La pediatra Vicky Fumadó, de l’Hospital de Sant Joan de Déu, ens parla de com el coronavirus ha capgirat les rutines d’un dels hospitals pediàtrics de referència de l’estat espanyol i destaca la necessitat d’inversió en salut pública i epidemiologia per prevenir pandèmies com la del coronavirus. Per Èlia Pons

  • Les cures invisibles: les infermeres darrere la Covid-19

    Aquest any es commemora el 200 aniversari del naixement de Florence Nightingale, precursora de la infermeria moderna. En sintonia amb l’efemèride, l’Organització Mundial de la Salut ha designat 2020 com Any Internacional de la Infermera i de la Matrona.

    En la mateixa línia, una multitud d’agències de salut s’ha adherit a la campanya Nursing Now, una iniciativa global orientada a potenciar la visibilitat i posada en valor de la disciplina infermera i enfortir el seu lideratge i participació en la presa de decisions.

    No obstant això, les accions i activitats programades a aquest efecte aviat es van veure truncades amb la irrupció de la pandèmia de Covid-19, traslladant novament a les infermeres a la primera línia de batalla.

    El compromís de les infermeres amb la societat i la seva capacitació tècnica han relluït de forma natural entre els que han patit els efectes de la malaltia. Però han estat alienes als focus i micròfons dels mitjans de comunicació.

    Amb independència de l’àmbit de competència en què es desenvolupin, la contribució de les infermeres a la millora de la salut de les persones i comunitats ha estat sovint reconeguda, encara que escassament representada.

    La seva modesta presència en diaris, tertúlies i comitès pot invisibilitzar aspectes tan importants com la prestació de cures. Perquè les cures, si bé intangibles, contribueixen al benestar i millora de les persones tant o més que les accions merament tècniques dirigides a l’àmbit físic.

    Infermeres darrere d’un EPI

    D’entre els professionals sanitaris, l’equip d’infermeria és el que assumeix la major càrrega i contacte assistencial amb els pacients. Però la imatge social de les infermeres al llarg de 2020 s’ha reduït a una figura vestida de blanc. L’equip de protecció individual (EPI) ha estat un requeriment indispensable (escàs, en ocasions) en l’assistència clínica a pacients. Tot i que el dèficit de mitjans no ha estat impediment per assumir el compromís de curar, quan s’ha pogut, o de cuidar, sempre.

    Potser aquestes gestes són les que han propiciat el brou de cultiu que ha fet arribar a comparar als sanitaris amb superherois, una aproximació poc encertada que obvia que darrere un EPI hi ha una persona que comparteix les mateixes pors que qualsevol ciutadà.

    Por a contagiar o a encomanar als seus éssers estimats. Por a no estar a l’altura de les necessitats de la seva comunitat. Por a esgotar-se i no poder rendir quan més s’espera d’ella. Els EPI han aïllat a les infermeres del virus, però també a la societat de les seves llàgrimes (i als pacients dels seus somriures).

    El Consell Internacional d’Infermeres ha estimat que arreu del món han mort més de 1.500 infermeres per Covid-19. La pandèmia s’ha cobrat més vides d’infermeres que la Primera Guerra Mundial.

    Infermeres darrere el telèfon

    El desenvolupament de nous rols professionals ha estat un dels efectes positius de la pandèmia. Les infermeres comunitàries són les responsables de la gestió de casos de Covid-19 (popularment anomenades «rastrejadores»), com una extensió de la gestió de pacients crònics que ja venien desenvolupant.

    La tasca d’aquesta figura està sent determinant en l’evolució de la pandèmia. Infermeres anònimes que a través d’un telèfon realitzen una tasca a contrarellotge d’identificació i seguiment proactiu de persones infectades i els seus contactes. De l’eficiència de la coordinació multidisciplinar d’aquest procés es pot derivar el control dels brots en la comunitat.

    Infermeres darrere de la consulta

    Els centres de salut també han sofert una profunda transformació durant la pandèmia. Sense detriment de continuar amb la seva activitat habitual, les infermeres comunitàries es fan càrrec del seguiment i control (telefònic o presencial) de les persones infectades. Una tasca silenciosa però clau en la vigilància, assessorament i acompanyament assistencial de pacients. El seu paper repercuteix directament sobre les persones més vulnerables (confinades o que viuen soles), i també en la contenció del contagi a la comunitat.

    Però a les infermeres d’atenció primària encara els queda per endavant el seu més important repte: la gestió de la campanya de vacunació contra la Covid-19. Mai abans en la història d’Espanya s’havia plantejat immunitzar el 100% de la seva població en menys d’un any.

    Infermeres darrere d’una taula de despatx

    Les tasques de gestió de recursos, docència i investigació en temps de Covid-19 no desmereix en importància al vessant assistencial, si bé resulta la menys coneguda de totes.

    Des de la taula d’un despatx, infermeres gestores s’enfronten a la selecció de professionals i provisió de materials amb què dotar els nous espais habilitats amb caràcter d’urgència per donar resposta a les necessitats immediates.

    En paral·lel, infermeres docents i investigadores treballen conjuntament per desenvolupar plans de formació específics amb els d’habilitar a professionals d’altres àrees que puguin reforçar o cobrir unitats de crítics. Perquè un llit de cures intensives o un respirador no serveixen per a molt si no hi ha una infermera que els atengui.

    Assistencial, gestora, docent o investigadora: aquestes són les competències de les infermeres del segle XXI. Si són una peça imprescindible darrere de la resolució d’aquesta pandèmia, per què no ho són també davant els micròfons dels mitjans de comunicació?

    The Conversation

    Aquest és un article publicat originalment a The Conversation

  • La gestió del rastreig, la situació a les residències i la falta de mesures de protecció: els reportatges més llegits de l’any

    La pandèmia de la Covid-19 ha deixat imatges que recordarem per sempre: sanitaris vestits amb bosses d’escombraries perquè no hi havia suficients equips de protecció individual, residències al límit del col·lapse i professionals saturats davant la pressió assistencial creixent. Fem un repàs d’aquestes situacions a través dels reportatges més llegits de l’any.

    Rastrejadors de Ferrovial: «El que fem no té cap sentit, la gestió del rastreig és d’una ineficiència brutal»

    Rastrejadors de Ferrovial: «El que fem no té cap sentit, la gestió del rastreig és d’una ineficiència brutal»

    Els mateixos rastrejadors asseguren que la gestió del sistema de rastreig per part de Ferrovial és un destorb i que l’empresa només busca «embutxacar-se una enorme quantitat de diners». Per Èlia Pons

    Aturar el contagi de professionals, se’n diuen drets laborals

    Aturar el contagi de professionals, se’n diuen drets laborals

    Els professionals sanitaris diagnosticats amb positiu de coronavirus representen el 17% dels infectats. Col·legis, societats i associacions denuncien la situació de vulnerabilitat i les condicions laborals amb les quals conviuen. Per Carla Benito

    Treballadores i treballadors de la geriatria: herois sense aplaudiments

    Treballadores i treballadors de la geriatria: herois sense aplaudiments

    Denuncien manca d’equips de protecció, que no els fan proves i que el coronavirus ha delmat plantilles que ja eren molt ajustades, i tanmateix, no abandonen la lluita. Per Tomeu Ferrer

    Professionals sanitaris de l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida: «Estem esgotats i molt preocupats, i patim per la manca de personal»

    Professionals sanitaris de l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida: «Estem esgotats i molt preocupats, i patim per la manca de personal»

    Des de l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida, els professionals es mostren angoixats davant el nou brot de coronavirus, malgrat que, de moment, la pressió assistencial encara no és intensa. Expliquen sentir-se cansats i frustrats davant la «manca de prevenció de les administracions». Per Èlia Pons

    Duplicar l’atenció als centres sociosanitaris perquè els hospitals respirin

    Duplicar l’atenció als centres sociosanitaris perquè els hospitals respirin

    L’hospital sociosanitari Francolí, a Tarragona, es prepara per tenir una atenció dual durant el pròxim any i mig. Això significarà que caldrà mantenir i ampliar els espais per a pacients amb Covid-19 que han anat creant, alhora que recuperen serveis sanitaris i socials per a tots els pacients. Per Victòria Oliveres