L’expert en disseny urbà saludable i doctor en Biomedicina és un dels autors d’un estudi, potenciat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), que analitza la relació entre la proximitat a la vegetació i el seu efecte positiu en la salut.
Rojas assumeix que el creixement infinit no és possible ni sostenible, però defensa que és compatible el desenvolupament econòmic amb el respecte al medi ambient i amb la creació de llocs de treball verds.
Amb tot, reconeix que la velocitat amb què es prenen les decisions polítiques en aquesta línia és molt lenta, i insta la població a posar de la seva part canviant la mentalitat i prenent decisions individuals en pro de la salut global a mitjà i llarg termini.
Quina relació ha trobat el seu metaestudi entre l’exposició a la vegetació i la longevitat?
Hem inclòs nou estudis, que van seguir més de vuit milions de persones en set països i en diferents períodes de temps, i trobem que l’exposició a més verdor al voltant de les cases redueix el risc de mortalitat.
La relació depèn molt de com de prop es visqui de la vegetació. Trobem que, a més verdor en 500 metres al voltant de la llar, menys probabilitat hi ha de morir en comparació amb els que tenen menor vegetació a aquesta mateixa distància.
El resultat és un gradient en el qual si vas incrementant la concentració de verdor hi ha menys mortalitat, però és difícil de traduir a xifres. El missatge fàcil és que a més vegetació prop de casa la possibilitat de morir es redueix. S’ha trobat aquesta relació en diferents països i ecosistemes del món.
No és possible anunciar una relació més exacta de la relació?
Si es fa la lectura del resultat combinat, la relació és que la mortalitat es redueix un 4% per cada increment en l’índex de vegetació a 500 metres de casa.
No sabem exactament les vies en les quals la vegetació afavoreix la longevitat
D’això traiem que no sols cal demanar que s’incrementi la verdor en general a la ciutat, sinó que cal intentar una promoció individual. Dins del que és a les nostres mans, cal incrementar o promoure la vegetació prop de casa, en el barri o el nostre carrer.
En l’estudi useu l’índex de vegetació Normalized Difference Vegetation Index (NDVI). És consultable? Com es calcula?
És accessible a tothom, es basa en dades de diferents satèl·lits i està la pàgina de la NASA. Així i tot, no és fàcil d’entendre i interpretar com Google Maps, sinó que requereix programes per a llegir i interpretar la informació. Són imatges satel·litàries de verdor, en les quals s’estandaritza la quantitat de verd o de clorofil·la del terreny visualitzat.
Ha de trobar-se una forma publicoprivada per a absorbir l’impacte social negatiu dels productes contaminants
Es podrien trobar mitjanes d’una ciutat, però l’important no és aquesta dada, sinó l’individual de cada llar, perquè el risc que estudiem i la relació oposada és al voltant de la casa.
En l’estudi reconeixen que hi ha una certa dificultat, en els diferents treballs previs, de definir què es considera “espai verd”. Com ho han solucionat en el seu treball?
És molt difícil. Hi ha molts estudis i cadascun defineix la verdor de manera diferent: un parc, un arbust al carrer, un tros de gespa, un arbre aïllat… Hi ha moltes definicions que els estudis utilitzen per a classificar l’exposició. L’índex inclou qualsevol mena de vegetació. No sols que estigui en el sòl, sinó també jardins en terrats d’edificis encara que la gent no estigui exposada a això. Per això tractem de combinar estudis amb la mateixa definició de verdor.
La solució arriba en usar imatges satel·litàries, perquè s’homogenitza la definició i usem la mateixa definició de verdor per a cada foto satel·litària.
De fet, també alerten de “la baixa disponibilitat i qualitat de l’evidència publicada sobre estudis longitudinals entre espais verds i mortalitat”. Fan falta més dades per a l’estudi científic?
Sí. De fet, ara estem treballant en països en vies de desenvolupament.
En l’estudi reconeixen que pràcticament totes les dades en els quals es basen són de països del primer món i rics i això comporta un biaix. Per què?
Que siguin la gran majoria d’Amèrica del Nord, Europa i Austràlia pot comportar un biaix de comportament. La forma en la qual s’usa o es veu l’espai verd en països desenvolupats és molt diferent. Qui té les necessitats cobertes veu la vegetació com una font d’oci.
La mortalitat es redueix un 4% per cada increment en l’índex de vegetació a 500 metres de casa
No sabem exactament les vies en les quals la vegetació afavoreix la longevitat, però una podria ser simplement relaxar-se, conviure amb altres persones utilitzant els espais verds o sortir a fer exercicis. Als països en vies de desenvolupament, el fet d’anar a córrer o passejar no és una quelcom que estigui molt en la seva cultura, possiblement per falta de temps.
Partint del fet que l’ús de l’espai públic i les àrees verdes és diferent, volem veure si l’associació entre verdor i longevitat és igual en països en desenvolupament. Pel que sembla, per les dades de la Xina incloses en l’estudi, la verdor també és un factor protector, però queda molt per entendre d’aquest procés en aquests països.
En l’estudi matisen que els resultats només són aplicables a adults. Així i tot, es pot esperar que siguin extrapolables als nens i nenes? Per exemple, un estudi de la Universitat d’Aarhus, a Dinamarca, troba que qui creix sense un entorn verd té fins a un 55% més de risc de desenvolupar diversos trastorns mentals en el futur.
L’estudi que esmenta no segueix específicament a l’individu en el temps, és transversal. Per a arribar a una conclusió sòlida necessitaríem diversos períodes de temps, per tal de saber si és que els que estan sans mentalment poden viure prop de la vegetació o és perquè viuen en aquest lloc que tenen millor salut mental.
Sobre el nostre estudi, la possibilitat biològica que els nens també es beneficiïn existeix. Però com encara no coneixem què té la vegetació que millora la salut i no sabem la interacció dels nens amb la verdor, no ens aventurem.
Hi ha altres mostres d’afectació positiva de la vegetació en els nens. A les escoles de Barcelona amb més àrees verdes els estudiants tenen millors resultats en tests neurològics de desenvolupament de resolució de problemes complexos. Hi ha suggeriments que la verdor pot millorar la salut infantil. Però com són estudis esporàdics, seria aventurat dir que això passa en nens també. Es pot suggerir, però no afirmar.
Com diu, no han trobat el motiu exacte pel qual les zones verdes milloren la longevitat. Pot ser una combinació de factors?
És clar. Són línies de relacions o diferents vies. Podria ser l’activitat física, encara que en casos on la verdor no és espai públic, com el fet que un veí tingui verdor, també beneficia. Així, l’activitat física no és l’únic factor o el primordial.
Hi ha altres possibilitats com la millora de la qualitat de l’aire, una millor regulació de la temperatura i humitat de l’ambient, una atenuació del soroll del trànsit, l’abast de microorganismes de la vegetació pròxima o el color verd com a pal·liatiu de l’estrès.
No pot ser que hagis d’anar lluny de la ciutat pel fet de tenir menys diners
Hi ha bastants raons per a creure que qualsevol d’aquestes raons pot millorar la salut, però és difícil saber exactament quina és la que millora. La meva recomanació és incrementar la verdor prop de casa, que el toquis, que surtis a córrer… només tenir-lo a prop està millorant la salut de la població.
És un perill la concentració de persones en ciutats amb alta densificació? Un estudi de l’Agència de Salut Pública de Barcelona xifra en 2.100 les morts anuals per contaminació a la capital catalana.
La densitat no és el problema. Hi ha estudis que suggereixen que en àrees més denses viuen persones amb menor probabilitat de morir. El problema no és la densitat sinó la contaminació. Hi ha gent que diu que la solució és treure les escoles de les zones amb més trànsit, però no, el que cal fer és treure els cotxes d’allí.
És la contaminació, amb el permís de la Covid-19, el problema més gran de salut actual?
En casos com Barcelona, on es pateix de contaminants a nivells alts, sí. La contaminació en àrees urbanes és el principal factor de risc ambiental. Per descomptat que el canvi climàtic és més important, però és un problema a mitjà i llarg termini. Ara mor més gent per contaminació de l’aire que per altres causes ambientals. I és quelcom que podríem prevenir i no ho estem fent.
L’ampliació de zones verdes a les ciutats i la reducció de la contaminació pot ser contradictòria amb la producció econòmica d’un sistema capitalista que sempre busca el màxim benefici. És necessària una desacceleració econòmica?
El missatge no és exactament competir contra el creixement econòmic, sinó apostar per un desenvolupament diferent. Cal fomentar un disseny urbà sostenible i saludable que inclogui àrees verdes o vegetació, i això va de la mà amb el desenvolupament econòmic. No amb el creixement, perquè el creixement infinit no és fiable, no existeix i no és possible. La mentalitat seria buscar un desenvolupament econòmic, una progressió sostenible. Potser no cal posar més cases i oficines en cada cantonada, sinó repensar l’espai.
A més, quan es parla d’ampliar la verdor no fa falta tenir un parc urbà enorme en cada barri com el de la Ciutadella de Barcelona. Es pot incrementar amb petites àrees sense haver de competir amb el desenvolupament de l’ús del sòl. La regulació i zonificació de l’ús del sòl hauria d’obligar a dedicar un percentatge del sòl a verdor.
Hi ha espai per al desenvolupament econòmic usant l’alternativa de verdor i vegetació. Es poden generar ocupacions verdes i la proposta és regular millor l’ús del sòl i el mercat immobiliari perquè funcioni d’una forma més adequada i sense que generi desplaçament de població vulnerable socialment.
A l’estudi reconeixen que l’augment de zones verdes de grandària gran, com ara parcs, pot augmentar el crim i la gentrificació. Demanen que s’acompanyin les polítiques amb regulacions per a reduir els possibles efectes negatius. Com?
Hi ha intervencions provades per a reduir la criminalitat en espais públics. El disseny influeix molt. En un parc, la il·luminació, l’estètica, la visibilitat i el manteniment serien les claus. Un lloc fosc, mal mantingut i sense visibilitat permet espais perquè algunes persones facin activitats que afavoreixin el crim.
Nova York invertia molt en el manteniment dels parcs perquè la gent veiés que la ciutat estava en bones condicions i no es degradés. Amb això es genera més sentiment d’apropiació, pertinença i interacció amb l’espai públic per part de la ciutadania.
Quant a la gentrificació, hi ha una necessitat de regulació del preu per als desenvolupaments urbanístics. El mercat per si sol no es controlarà i necessita ajuda de certa regulació. Cal pensar en la necessitat de combinació de negocis, habitatges d’interès social i del sector privat. Barrejar tot això és la idea. Així com que visqui gent de diferents edats i no es desplaci a la gent gran; barrejar la població és important.
Com es pot implicar la ciutadania en decisions molt positives per al conjunt de la societat a mitjà o llarg termini però negatives a escala individual a curt termini? Per exemple, a deixar d’usar el cotxe antic i passar-se al transport públic o comprar un vehicle més ecològic però molt més car.
És important la informació de les bones decisions individuals. Viatjar amb cotxe no sempre és el més saludable, no sols ambientalment, sinó per a les persones. S’ha comprovat que el desplaçament en transport públic, amb bici o a peu són de lluny millors per a la salut individual que el cotxe. I econòmicament és molt més costós mantenir un vehicle privat. Abans de fer la inversió, és important que la gent conegui el cost i el benefici dels seus actes.
També fa falta que la gent tingui més informació, a les grans ciutats, del transport públic, que ofereix moltes opcions. Pot ser que no sigui el més ràpid, però hi ha opcions. Què val més la pena, arribar cinc minuts abans a casa pel plaer de sentir que arribo abans o la salut? El valor del temps està una mica sobrevalorat.
El desplaçament en transport públic, amb bici o a peu són millors per a la salut individual que el cotxe
A més, el govern hauria d’ajudar a fer la transició de qui ha comprat un vehicle que ja no pot usar. I també s’ha d’implicar la indústria, que hauria de fer un pas endavant. Normalment espera al fet que el govern compensi les externalitats negatives de les seves actuacions, però no sempre podrà ser. Ha de trobar-se una forma publicoprivada per a absorbir l’impacte social negatiu dels productes contaminants.
Com es pot trencar la dinàmica negativa de la gent que no usa el transport públic perquè és poc eficient si fins que no hi hagi demanda no se n’augmentarà la freqüència?
Això succeeix per un problema del mercat, que ha trobat l’alternativa de vendre terra allunyada dels centres urbans més barata. Així es redueix la densitat de població a les ciutats, però es deixa la gent aïllada. És un problema de disseny que cal evitar que es perpetuï. No pot ser que hagis d’anar lluny de la ciutat pel fet de tenir menys diners.
També cal canviar la mentalitat: què volem? Una casa o un pis súper gran però haver de fer viatges constants al centre de la ciutat? O viure al centre en un lloc petit però que ens doni els beneficis de ser a la ciutat?
Existeix una demonització del cotxe? Per a gent en zones aïllades, comarques menys poblades o sense recursos pot ser l’única opció.
Algú ens va inculcar socialment que l’estatus econòmic i que la felicitat s’obté tenint una casa gran, amb jardí gran i amb pàrquing per a dos cotxes en l’entrada. Això és insostenible. Hem de canviar aquests desitjos socials i alterar els usos i costums, perquè les alternatives no són tan dolentes.
Per a gent que ha nascut en pobles petits, la idea és que es millori la connectivitat amb el transport públic amb els nodes més grans. També cal pensar alternatives innovadores per a oferir serveis bàsics a les zones rurals.
El problema és que anem en aquesta direcció, però no a la velocitat a què deuríem. Quan parlen els polítics tot sona molt bonic, però no veiem que estiguem arribant-hi perquè la velocitat d’intervenció és molt lenta.
Les modificacions urbanes del govern municipal de Barcelona, que busquen pacificar la ciutat cap a una mobilitat més sostenible, genera molta divisió ciutadana. Quina opinió en té?
Hem fet estudis de valoració de les superilles i el canvi d’ús de l’espai públic que suposen. Si s’apliquessin totes les que hi ha previstes demà mateix, milloraria la qualitat de l’aire i tindria un gran impacte positiu en la salut pública.
A ningú li agraden els canvis. I si ens agraden, que passin, però no al nostre carrer. I aquest és el problema: hauríem de ser més conscients del positiu que comporta. Com a investigadors no hem estat prou reeixits perquè la gent entengui de manera clara els beneficis. Continuem veient el gust i el plaer de tenir cotxes, perquè dóna estatus.
Cal incrementar o promoure la vegetació prop de casa, en el barri o el nostre carrer
La majoria dels joves encara continuen desitjant un cotxe que sigui guai, que faci molt de soroll, que sigui esportiu… Existeix una sensació que és quelcom a completar en la seva vida. Els mitjans de comunicació, l’educació i la societat ens ho inculca i té molts impactes negatius en la societat.
Com vam fer campanyes amb el tabac dient “això no és alguna cosa guai per a la vida”, hauríem d’evitar que els que creen vehicles tinguin campanyes publicitàries que diguin “tenir aquest cotxe és guai”. Té molt detriment per a la societat i per a la salut individual. Canviar la cultura sobre l’aspiració social que tenim seria de gran ajuda.
Entenc que molta gent ha invertit temps i diners en l’estatus que té: per a la casa amb pàrquing, per als cotxes… Entenc que hi hagi rebuig. La gent pot pensar que els haurien d’haver avisat abans perquè no invertissin mitja vida en una aspiració que ara va en contra del correcte. Però si no canviem les aspiracions ara, tindrem un conflicte durant generacions.
