Just Deploy It!

Categoría: Gestió sanitària

  • Estan les residències preparades? Les més petites o les de «direcció incompetent» en perill en aquesta onada

    Els Departaments de Salut i Treball, Afers Socials i Famílies han acordat intervenir dues residències a Bellver de Cerdanya i Verdú. Per tal d’estabilitzar la situació al centre residencial Miniresidència Geriàtrica de Bellver de Cerdanya, el Departament de Salut n’ha assignat provisionalment la direcció i la gestió a la Fundació Hospital de Puigcerdà. Les dotacions de personal que siguin necessàries al centre residencial les aportarà la nova gestora i el personal actual del centre en quedarà sota la seva direcció. La mesura s’ha pres per la situació excepcional d’impossibilitat del centre de complir els protocols establerts. Ara mateix, el centre registra 11 casos positius entre els residents, de 29 persones que són, i també hi ha 5 treballadors afectats.

    Pel que fa al centre residencial Llar Mare Marcelina de Verdú, s’ha assignat provisionalment la direcció i la gestió, fins ara a mans de las Hermanitas de los Pobres de San Pedro Claver, a l’Associació per al Benestar i el Desenvolupament. La residència registra 23 residents positius i 3 professionals.

    En aquesta segona onada i davant també la campanya de la grip, el delegat de CCOO en Geriatria a Catalunya, Josep Maria Martínez, ens indica que hi ha molta feina encara per fer: el personal no ha descansat i, a més a més, hi ha residències que no compleixen els protocols. Algunes per impossibilitats per la seva mida però d’altres per incompetència de les seves direccions. «El sector és una olla a pressió i la covid el què ha fet és destapar-la, ha petat», apunta. Tot i tenir la pressió mediàtica al damunt i haver vist el cúmul de reunions que es realitzin, Martínez no enten com tot i la promesa de canvis aquests no arriben. «El debat ha pujat al Parlament de Catalunya i s’han fet mocions que parlen d’un salari de 1200 euros, que hi hagi infermeres de nit en les residències de més de 60 usuaris… Són mocions que s’han aprovat però no s’hi fa res».

    Fora dels despatxos públics, les patronals diuen que falta finançament i que la Generalitat fa dos o tres mesos que no paga aquelles habitacions que, per protocols, han de mantenir-se buides per si cal realitzar aïllaments. Martínez preveu que moltes residències petites hauran de tancar si segueixen mesos sense cobrar i, afegeix, que abans de tancar es produiran molts acomiadaments. «Si hi ha persones amb un any de contracte indefinit, els hi surt més a compte fer-los fora i, per altra banda, no renovar els temporals. D’aquesta manera es faria front a les places buides que no generen ingressos i la Generalitat no paga», avisa Martínez.

    Si això passa, encara es carregarien més les plantilles de com ho estan ara: una plantilla cansada que fa sis mesos que lluita contra la covid. A més és una plantilla insuficient, ja que des del 2008 no s’actualitza la cartera de serveis i les ràtios són baixes. Com indica també Martínez, ara ha augmentat la càrrega del treballador, cosa normal doncs si un treballador havia d’aixecar 14 avis, en el moment que hi hagi algun positiu, els haurà d’aixecar i haurà de fer protocols d’aïllament per cadascun d’ells. «Potser la primera onada ens va agafar amb el pit descobert: un virus desconegut, que no sabíem com anava. Aleshores teníem les ganes però ara la pregunta ja és: ho podrem aguantar amb el mateix personal? Amb personal cansat? Gent que no ha pogut fer encara vacances?»

    I és que moltes residències no estan contractant per fer substitucions de baixa i un dels motius és no poder garantir que aquesta no entra la covid des de fora. A la majoria de residències, com ens expliquen els seus treballadors, són ells mateixos els que es cobreixen sense garantir d’aquesta manera tenir el personal descansat.

    Covid o grip: inquietud a les residències per no arribar a tot

    La grip afecta aquelles persones vulnerables i aquest any pot ser perillosa, ja que l’única manera eficient de destriar-la de la covid és mitjançant PCR. Els aïllaments preventius seran aleshores molt importants però potser no es poden sostenir.

    Per les malalties però també pels treballadors. Normalment la temporada de la grip comença just en tornar de vacances, de descansar… Aquesta professió, com ens expliquen, té una part vocacional i els seus treballadors desenvolupen molta empatia amb la gent amb la qual treballa. Són gent gran que acaben sent sovint com els avis dels treballadors. Avis als quals veuen més que als biològics. No desconnecten i ho necessiten i més quan viuen amb la por constant de ser els culpables de la seva mort.

    «Hi ha companys que van de casa a la feina i de la feina a casa. No surten perquè no volen perdre més avis a la seva residència» o «si el virus entra i el portes tu, el sentit de culpabilitat ningú se’l pregunta però el tenim» són alguns dels pensaments que tenen els treballadors a les residències. Això els ha dut a estar tocats anímicament amb depressions amb ansietat… No entenen doncs que davant aquesta situació encara hi hagi centres on, tot i tenir stock, els hi facin reutilitzar bates i mascaretes. Tampoc com tot i la llei que diu que, si hi ha risc biològic, la descontaminació de l’uniforme va a càrrec del lloc de treball, en algunes residències petites els treballadors se l’enduen a casa amb el risc que això comporta.

    Un altre tema que també apunten com insultant és la divisió que es va fer amb l’anomenada paga covid. Una paga extra que només van rebre els treballadors directes deixant de banda la gent de manteniment, porteria, conductors, bugaderia, neteja o cuina. En aquest sentit, Josep Maria Martínez defensa dues alternatives molt més lloables i eficients. Una d’elles, fer una paga de 500 euros per tothom igual. Tot i aquesta solució no serveix de massa per al sector. L’altra, destinar aquests diners a fer una mesa negociadora o un conveni autonòmic on, per exemple, s’acordi rebaixar 50 hores el conveni laboral i augmentar un 2% el salari per tothom. Sense fer això, Martínez diu que «aquesta paga és pan para hoy y hambre para mañana. Perquè les condicions laborals són les mateixes. La gent treballarà igual».

    Així, i tornant a apel·lar al Govern, la sensació de Martínez, compartida pel sector, és que
    no hi ha un canvi de model, que es segueix improvisant sobre la marxa, en fixar un protocol i canviar part d’aquest en una nova reunió al cap de tres dies. Si no estan dissenyats tots els supòsits, el risc es trobarà a les residències petites i també en aquelles residències grans que no tinguin una bona direcció o un bon control.

    Ara mateix, com els casos de Bellver de Cerdanya i Verdú, les residències que s’intervenen o les que es tanquen com seria el cas de la residència de Calafell, ho fan per no complir els protocols o en preveure una situació no controlada. Des de CCOO entenen que seria ideal fer més controls però atès que el Departament va de bòlit i això no és possible, apunten que on sí que tenen marge és en posar més persones a treballar. «Persones que s’assegurin que les residències estan netes de covid i que tinguin el material suficient, que tinguin els protocols actualitzats, que facin els plans de contingència com déu mana, que s’assegurin que els treballadors rebin la formació necessària, que sàpiguen cap a on anar i que aquesta sigui la mateixa línia…», defensa Martínez.

    En el cas de la residència de Calafell tancada, ha estat la residència NostraLlar dels Pallaresos qui ha assumit 15 dels seus pacients. Tots negatius de covid. El cas és que la residència NostraLlar va ser intervinguda per la Generalitat en la primera onada i va passar a ser gestionada per l’empresa STS-Grup. Durant els tres mesos que van estar sota la seva gestió, els treballadors expliquen que tot va funcionar com «oli en un llum»: «ens enteníem i treballàvem molt com equip i a gust». Amb data 31 de juliol, no obstant la bona gestió, l’empresa va deixar de gestionar-la per desacords amb la Fundació Catalana Privada de Suport a la Gent Gran, qui la gestionava en un inici. Des de l’agost, doncs, hi ha hagut un nou canvi i els treballadors no poden més. En entrar una altra empresa gestora els canvis que s’han aplicat, segons els treballadors, són «molt bèsties». Expliquen que encara segueixen tocats de la primera tongada: «vam estar 3 mesos molt fotuts i l’estat d’ànims i les forces de la gent ja no sabem d’on treure-les». A més, des d’aleshores i també per la dinàmica actual una part de la plantilla està de baixa laboral per ansietat i estrès. «La gent cau com mosques», ens diu un dels seus treballadors que vol parlar com a col·lectiu.

  • Salut amplia la detecció ràpida de la Covid-19 amb 3 milions de tests antigènics

    El sistema de Salut de Catalunya disposa ara dels tests d’antígens, una nova eina per a descartar o confirmar casos positius de Covid-19. Es tracta d’una prova que detecta les proteïnes del virus i que permet identificar les persones amb símptomes que estan patint la infecció causa pel SARS-CoV-2. La consellera de Salut, Alba Vergés, ha destacat en roda de premsa que aquesta nova eina funciona molt bé en persones amb símptomes manifestats en els primers 5 dies. “En aquests casos, tenen una sensibilitat molt elevada, del 94%”, ha subratllat, juntament amb la rapidesa i el menys cost econòmic i de complexitat logística que suposa en comparació amb les proves PCR.

    El test antigènic es realitza amb una mostra del nas, que el professional sanitari extreu amb l’ajuda d’un bastonet. Els resultats triguen entre 10 i 15 minuts i es donen en el mateix punt d’atenció on s’ha pres la mostra. Cada prova té un cost aproximat de 4,5 euros –molt menys que el d’una prova PCR-, i des del divendres passat s’han començat a distribuir arreu de Catalunya les primeres 500.000 unitats d’una primera comanda d’un milió, a la que seguirà una altra de dos milions més. De fet, ja s’han realitzat els primers tests a 161 centres sanitaris de Catalunya amb els següents resultats: 375 positius de 1.641 tests realitzats.

    En aquest sentit, el cap del Servei de Microbiologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, Tomás Pumarola, ha posat en valor els tests d’antigen perquè permeten fer la prova i saber el resultat in-situ, de forma simple. “D’aquesta manera guanyem temps pel que més importa: trencar cadenes de transmissió”. Pumarola ha recomanat el seu ús a centres d’atenció primària, a residències i a urgències dels hospitals, reservant la PCR per a casos sense símptomes i casos amb símptomes que fa més de 5 dies que duren.

    Al març o a l’abril, per la manca global de material, es feien un màxim de 5.000 PCR al dia; ara, en canvi, se’n fan unes 20.000 o 25.000 diàries de mitjana, amb pics màxims de fins a 32.000 o 35.000 (en els darrers dies s’estan fent unes 30.000).

  • Salut dobla el pressupost de la vacunació de la grip fins a 8,4 milions d’euros

    La consellera de Salut, Alba Vergés, ha remarcat aquest migdia en roda de premsa telemàtica que la vacunació de la grip cobra enguany més rellevància amb l’actual context de la pandèmia de la Covid-19. “Vacunar-se de la grip és la millor estratègia de prevenció, i ara és més fonamental que mai, juntament amb altres eines que hem de seguir emprant: la distància de seguretat, la higiene de mans i l’ús de mascareta”, ha dit Vergés en la presentació de les principals novetats de la campanya de vacunació de la grip, que comença avui a tota Catalunya. Vergés ha estat acompanyada de la sotsdirectora general de Promoció de la Salut, Carmen Cabezas, i de la sotsdirectora del Servei Català de la Salut (CatSalut), Marta Chandre.

    El Departament de Salut ha adquirit aquest any 230.000 dosis de vacunes addicionals. A aquestes vacunes s’afegeixen prop de 50.000 adquirides pel Ministeri de Sanitat i destinades a persones de 75 anys o més institucionalitzades. El total, el departament destinarà 8,4 milions d’euros a comprar vacunes de la grip, doblant el pressupost de l’any passat, ja que s’han comprat més dosis de les anomenades vacunes tetravalents, que són més cares però també més protectores.

    La consellera ha recordat que la vacuna contra la grip redueix les hospitalitzacions i la mortalitat a les persones amb més risc de malaltia greu, així com redueix la càrrega assistencial sobre el sistema de salut. De fet, segons ha dit, “els grups de risc davant la grip i la Covid-19 són molt similars i, per això, en el context actual de pandèmia, encara és més important augmentar la vacunació contra la grip en les persones en què està recomanada”. En molts casos, ha recordat Vergés, també els símptomes són similars i “evitar casos de grip evita haver de fer el diagnòstic diferencial amb la Covid”.

    D’altra banda, Carmen Cabezas ha assegurat que l’evidència científica “nega que hi hagi més risc d’infectar-se per SARS-CoV-2 o de contraure la Covid-19 amb més gravetat per haver-se vacunat contra la grip”. Al contrari, diversos estudis apunten que la vacunació contra la grip podria associar-se amb menor gravetat i menor mortalitat per Covid-19. També ha fet referències que, segons alguns estudis, en els casos en que ambdós virus, la grip i el SARS-CoV-2, coincideixen la probabilitat de morir és el doble que si només es pateix la Covid-19 i 6 vegades més que si no es té cap dels dos virus.

    Per la seva banda, Marta Chandre, subdirectora del Servei Català de la Salut, ha explicat que ja estan a disposició dels CAP tots els dispositius annexos per la campanya de vacunació. “S’han habilitat 635 espais a prop dels centres d’atenció primària per tot el territori”, ha detallat Chandre. La mesura permetrà millorar-ne els circuits i evitar aglomeracions a aquests centres. Es tracta d’espais cedits pels ajuntaments -com centres cívics, biblioteques o gimnasos- i també d’Àrees Sanitàries Bàsiques del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM). Hi treballaran personal d’infermeria i TCAI dels propis equips d’atenció primària, que podran estar acompanyats de personal administratiu per planificar noves visites.

    Com que la campanya de la grip haurà de conviure amb l’evolució del SARS-CoV-2 s’emfatitza especialment la necessitat d’augmentar les cobertures de vacunació, especialment en el personal sanitari i sociosanitari, gent gran -preferentment a partir dels 65 anys- i persones de qualsevol edat amb condicions de risc. Entre els grups prioritaris a vacunar també s’inclouen enguany els professionals de serveis essencials, les persones que cuiden a persones de grups de risc i les que realitzen serveis essencials per a la comunitat, com ara els docents. L’objectiu final és protegir les persones més vulnerables a la grip, disminuint al màxim la seva incidència en aquests grups i contribuir a reduir l’impacte sobre la pressió assistencial als hospitals i centres d’atenció primària.

  • El govern anuncia el tancament de bars i restaurants fins a finals de mes

    Catalunya tancarà bars i restaurants i imposarà noves restriccions a la població durant quinze dies per frenar l’augment de contagis i fer front a la segona onada de la pandèmia. Així ho han anunciat en roda de premsa telemàtica el vicepresident de la Generalitat i president en funcions, Pere Aragonès, la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó, el conseller d’Interior, Miquel Sàmper, i la consellera de Salut, Alba Vergés, des de la sala de premsa del Palau de la Generalitat i les conselleries d’Interior i Salut, respectivament. «Estem davant d’un moment molt complicat; cal actuar avui per evitar un confinament total en les properes setmanes», ha assenyalat Aragonès.

    La resolució de l’executiu permetrà únicament el servei de recollida de menjars o begudes en els bars i restaurants. Les noves restriccions també inclouen la prohibició de tots els serveis que impliquen contacte físic que no siguin mèdics, com massatgistes o estètica, excepte les perruqueries. S’aturaran també les competicions esportives no professionals. Així mateix, tancaran les sales de jocs, els bingos i els casinos i quedaran suspesos tots els congressos i fires previstos aquest mes. El govern ha manifestat també la necessitat de reduir al màxim la mobilitat, limitar les relacions i trobades socials i promoure el teletreball en la mesura del possible.

    Les mesures anunciades també inclouen límits d’aforament en diverses activitats. Pel que fa als comerços i mercats ambulants, s’imposarà un límit del 30% d’aforament. Per altra banda, els teatres i cinemes hauran de reduir al 50% el seu aforament, per sota del 70% que es permetia fins el moment. Als gimnasos i poliesportius també queda reduït l’aforament al 50% i s’haurà de demanar cita prèvia. La capacitat del transport públic seguirà al 100%, esperant que es redueixin les aglomeracions amb el foment del teletreball. Les escoles continuaran obertes, així com també es mantindran les activitats extraescolars.

    La consellera de Salut, Alba Vergés, ha assenyalat la gravetat de la situació epidemiològica actual. «Tenim 12.000 casos positius a la setmana, i la velocitat de transmissió del virus augmentarà en els propers dies», ha destacat. A Catalunya, el risc de rebrot, que mesura el creixement potencial de la pandèmia, se situa a dia d’avui en 362. Per sobre de 200, el risc de rebrot és «molt alt». A més, també s’ha constatat un fort creixement d’ingressos hospitalaris. «Actualment tenim més de 1.000 persones ingressades en llits d’hospitalització i en l’última setmana han ingressat 141 persones a l’UCI», ha explicat Vergès.

    Les noves mesures, que el Govern vol que entrin en vigor el divendres, hauran de ser validades pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). «Són mesures necessàries per evitar el col·lapse del sistema sanitari i preservar la salut col·lectiva. La prioritat és la mateixa des del primer dia: preservar la salut de la ciutadania i salvar vides», ha destacat Aragonès.

    A aquestes mesures se sumen les ja existents, com la suspensió de l’activitat universitària presencial durant 15 dies. El govern català també va anunciar el passat dilluns noves restriccions en 15 municipis del Vallès Occidental, on es demana a la ciutadania que redueixi l’activitat social i que es quedi a casa en la mesura del possible.

  • Alba Brugués: «Ara estem pagant les conseqüències de no haver reforçat quan tocava l’atenció primària»

    Alba Brugués, presidenta de l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC), assenyala que la pandèmia de la Covid-19 ha trencat amb un dels principis fonamentals de l’atenció primària, que és la longitudinalitat que, diu, «cal recuperar en la mesura del possible». A més, considera que la pandèmia ha agreujat la situació de l’atenció primària. «Abans de la pandèmia, la situació de la primària ja era molt precària, i la Covid-19 no ha fet més que desestabilitzar una situació que ja estava molt crítica». Creu també que cal posar en relleu l’especialitat de la infermera comunitària, essencial per a la cura de les persones i per a la prevenció i promoció de la salut.

    Quina és la situació actual a l’atenció primària? Ha augmentat molt la càrrega assistencial?

    L’atenció primària està en una situació molt tensionada. Hi ha diversos factors que han fet que estiguem en aquesta situació. Per una banda, l’augment de casos de coronavirus i la feina que genera tota la situació de la Covid-19, que va en detriment de l’activitat habitual que fem als centres de salut. A causa de la pandèmia, no estem duent a terme correctament el seguiment dels pacients crònics i tots els programes de prevenció i promoció de la salut. I això és una cosa que ens preocupa molt. Actualment, aquest seguiment dels pacients crònics es fa d’una manera molt minsa, ara no podem fer el seguiment continuat que fèiem abans. Això fa que hi hagi pacients amb malaltia crònica als quals fem consultes telefòniques, però que encara no hem vist perquè estan estables. Aquests pacients, però, si no els controles adequadament, es poden desestabilitzar, i les conseqüències d’això poden ser irreversibles. La visita telefònica és, en part, una oportunitat, però no tot es pot convertir en telefònic. Ens hem de veure les cares amb els pacients, tornar a la presencialitat en la mesura que puguem. Perquè una cosa és donar un resultat d’una prova via telefònica i l’altre és fer-ho tot telemàticament.

    Per altra banda, venim d’unes vacances d’estiu en què l’activitat ha sigut molt forta i no hem pogut rebaixar la càrrega de feina. A més, ens hem hagut de suplir uns amb els altres, perquè no hi ha professionals. Per tant, els professionals han hagut de duplicar-se perquè els seus companys poguessin fer vacances. El personal està esgotat, i fins ara no hem tingut els recursos addicionals per poder contractar més professionals.

    Com ha comentat, les consultes en els CAP són en gran part telefòniques. Creu que d’alguna manera la pandèmia ha transformat o ha acabat amb l’essència de l’atenció primària?

    Crec que la pandèmia ha trencat amb un principi molt important, és dels principis bàsics de l’atenció primària, que és la longitudinalitat. Això vol dir que un usuari veu sempre el mateix professional al llarg de la vida, amb el qual el pacient desenvolupa una confiança i es converteix en un element terapèutic.. Això està demostrat que és el que dona valor a l’atenció primària. Aquest principi s’ha trencat, perquè quan trucàvem a una persona no teníem una llista dels nostres usuaris, sinó que teníem llistes unificades. Ara estem intentant en la mesura del possible recuperat aquest principi que la pandèmia ens ha trencat.

    Una altra cosa que ha fet palesa la pandèmia és que vivíem en una situació de la primària molt precària ja, i la pandèmia no ha fet més que desestabilitzar una situació que ja estava molt crítica. Fa temps que reclamem que la primària està sobresaturada. Fa deu anys que van començar les retallades a la primària i l’aportació econòmica no s’ha recuperat mai més. El programa de Salut i Escola, per exemple, va ser un dels primers que es va treure. Es tracta de programes de prevenció i promoció de la salut dels quals només veiem el seu efecte a llarg termini. Ara estem pagant les conseqüències de no haver reforçat en el seu moment l’atenció primària.

    La pandèmia ha fet palesa la rellevància de l’atenció primària, però creu que això es traduirà en millors condicions i atenció per part dels governs?

    Això és el que estem demanant. Des de les societats científiques, col·legis professionals… des del Departament de Salut es va anunciar una inversió per a reforçar la primària, però és molta inversió la que fa falta. No és fer un ‘pedaç’ i dir ‘ja hem complert’, sinó que s’ha de fer una reflexió molt profunda. Sobretot calen més recursos econòmics, i que estiguin mesurats en funció del que necessita cada centre de salut. En aquest sentit, fa falta més autonomia de gestió pels equips directius dels centres d’atenció primària, perquè són aquests qui tenen el termòmetre de què passa a l’àrea bàsica i del que es necessita. Esperem que realment es posin els màxims recursos possibles. També cal invertir en tecnologia, no ens podem quedar enrere.

    A més, nosaltres encara tenim el model d’atenció primària que es va crear fa 30 anys, no s’ha canviat substancialment. S’hauria d’haver fet una reflexió profunda molt abans. De fet, hi ha hagut tres plans per transformar i modernitzar l’atenció primària, però no s’han arribat a dur a terme, perquè darrere no hi havia una aportació econòmica important. El que és important de l’atenció primària són els professionals: les infermeres, els administratius, els metges, els treballadors socials i la resta de professionals que hi treballen. Aquí no s’ha reforçat econòmicament.

    Quines altres reformes calen en l’atenció primària?

    Alguns centres tenen unes instal·lacions molt velles i cauen a trossos. Això cal revertir-ho immediatament. A més, cal reforçar l’atenció comunitària. Nosaltres treballem en consultes molt individualitzades. Cal que els veïns del barri puguin tenir com a referent el centre de salut per fer educació sanitària, xerrades, etc. Hi ha centres de salut que ja treballen molt en l’atenció comunitària, tenint en compte que l’atenció primària no és l’edifici, no és el centre, sinó aquella àrea en la qual tenim interacció, siguin associacions de veïns, escoles, casals d’avis… aquest és el gran valor de la primària. La primària ha de sortir i captar tots els recursos per millorar la salut de les persones. Hem de sortir més del centre.

    I respecte al col·lectiu d’infermeres? Quines millores reivindica?

    La reforma de l’atenció primària, de fa trenta anys, es va basar en un aspecte molt important, que és la implementació de la medicina familiar i comunitària. La segona reforma de l’atenció primària estic convençuda que ha de passar per donar valor de l’especialitat de la infermera comunitària. Per què? Perquè tenim una població molt envellida, hem de treballar en programes de prevenció i promoció, en coordinació amb salut pública i hem d’aportar una mirada comunitària. I en això el gran pes l’ha de portar la infermera, perquè és el seu àmbit d’actuació. Penso que aquí no s’hi ha apostat en absolut o s’hi ha apostat d’una forma molt mínima, perquè l’especialitat s’ha implantat, però en un número molt escàs.

    Per altra banda, és evident que falten més infermeres. A Catalunya i Espanya tenim les ràtios d’infermeres més baixes de tota Europa. Falten infermeres, perquè l’aportació d’aquestes és la cura de les persones. I això és importantíssim. A més, les infermeres necessitem eines de prescripció, poder fer baixes laborals basades en els nostres diagnòstics, perquè aquesta feina no l’hagi de fer de forma administrativa un metge. Cal també que la població conegui la cartera de serveis de les infermeres. Tota la població sap que té una infermera de capçalera? Segurament no. Aquesta és una altra de les reivindicacions que s’ha posat sobre la taula.

    Com són els contractes de les infermeres? Hi ha molta temporalitat encara?

    Sí que n’hi ha, però és cert que cada vegada menys. Com que falten infermeres i van buscadíssimes, cada vegada tenen unes millors condicions. Penso que les seves condicions s’haurien d’estabilitzar ja. No pot passar com fa cinc o deu anys que les infermeres s’anaven a treballar fora de Catalunya perquè tenien contractes de dos, deu o quinze dies, que no permetien viure. Ara les xifres d’infermeres que marxen a l’estranger no són tan preocupants com fa uns anys, però segueix havent-hi professionals que marxen per tenir unes millors condicions laborals. A més, van buscades, perquè la qualitat de la formació de la infermera de Catalunya o Espanya és molt alta i moltes tenen especialitat.

    En definitiva, cal que les infermeres tinguin una estabilitat i un sou digne, i que no només sigui per la pandèmia, que això quedi. Que sigui una d’aquelles lliçons apreses de la Covid-19. Perquè als professionals els hem de cuidar. No podem maltractar a la gent amb contractes laborals de dos dies. Al cap i a la fi, també és molt més rentable que els professionals estiguin fidelitzats. Si el personal està fidelitzat i content amb les seves condicions laborals, rendirà molt més.

    Ja tenim aquí la nova temporada de la grip.

    Això serà un gran repte, i és un misteri com evolucionarà la situació. Diuen que els casos de grip d’aquest any a l’hemisferi sud han sigut molt baixos, perquè les mesures de seguretat que han adaptat a aquests països. Esperem que aquí la incidència sigui baixa, però està clar que el coronavirus es confondrà amb la resta de patologies respiratòries que tenim habitualment a l’hivern. Aquí tindrem una allau de visites per fer aquest diagnòstic diferencial, que acabaran tots amb una prova PCR. La campanya de la vacunació de la grip aquest any serà molt més massiva, en l’àmbit comunitari. Es farà fora dels centres de salut en gran part, perquè la gent tingui la màxima accessibilitat. Tothom que vulgui es podrà vacunar de forma fàcil, en un centre cívic, per exemple. Es recomana la vacunació de la grip sobretot als majors de seixanta anys amb patologia crònica, però la resta de població també es podrà vacunar sense necessitat de justificar cap altra patologia.

    Les infermeres són també les encarregades de fer les PCR a les escoles.

    I no només fan les PCR, sinó tota la gestió. El que porta una major complexitat és tota la gestió de dubtes, l’educació sanitària, comunicar les directrius correctes a l’escola, fer una anàlisi de tot l’entorn d’un cas positiu… De moment, estan havent-hi rebrots i això s’anirà repetint al llarg del curs. Però la situació està bastant controlada, perquè, a més, la incidència de la infecció en els nens és bastant baixa; simplement cal anar encerclant els casos positius perquè no s’estenguin. A més, està vist que el contagi es produeix més en l’entorn familiar que no pas a l’escola.

  • Moderat optimisme davant les dades d’incidència del virus a l’escola

    En la quarta setmana de curs escolar, el nombre de grups bombolla, alumnes i professors contagiats i confinats sembla haver-se estabilitzat. Avui hi ha 1.165 grups bombolla de 750 centres en aïllament, la qual cosa es tradueix en 26.353 alumnes i 1.433 docents. El 4 d’octubre, que era un diumenge, es va arribar al pic de 1.316 grups bombolla de 836 centres confinats, amb 29.530 alumnes i 1.664 docents, segons les dades que ha donat a conèixer avui el Departament d’Educació en el balanç setmanal que ofereixen els secretaris generals d’Educació, Núria Cuenca, i Salut, Marc Ramentol. Evidentment, però, encara és d’hora per saber si aquesta tendència es consolida o si hi haurà un repunt en el futur. En tot cas, segons les dades del Departament, fins ara s’han hagut de confinar 2.261 grups estables, dels quals 1.096 han estat ja desconfinats i per als pròxims set dies està previst el desconfinament de 900 més.

    “Aquesta crisi la superarem amb les escoles obertes”, ha afirmat Núria Cuenca, la qual ha recordat que són diverses les raons per mantenir oberts els centres educatius. “Ens ajuda a contenir els contagis i a tallar les cadenes de transmissió. Però sobretot perquè l’escola garanteix la igualtat d’oportunitats i ens ajudarà a pal·liar les desigualtats socials que la pandèmia ha creat en l’alumnat”, ha assegurat. Cuenca ha volgut subratllar que, en aquestes tres setmanes i mitja de curs, el 97% de l’alumnat no ha vist alterada la seva vida, ja que ha pogut assistir al seu centre amb normalitat.

    Per la seva banda, Marc Ramentol ha destacat que en les primeres tres setmanes del curs s’han fet prop de 100.000 PCR a persones del cens escolar (alumnes i professors), de les quals 52.284 als mateixos centres i 46.414 a fora. Però més enllà d’això, el més significatiu és que, en relació al conjunt de la població, des de l’inici de curs s’estan fent moltes més PCR entre la població escolar, i això podria ajudar a explicar perquè el comportament del virus és tan bo als centres educatius, ja que la detecció és més ràpida i també la reacció. A banda que els centres segueixen en general unes mesures de seguretat més estrictes que les del carrer (a excepció, esclar, de la limitació de reunions de més de sis persones).

    Gràfica del Departament de Salut

    En xifres, en el cas de la població general s’estan fent diàriament al voltant dels 1.500 PCR per cada 100.000 persones, i en el de la població escolar aquesta taxa s’enfila als 3.000 PCR per cada 100.000 persones. En relació a les dades de la setmana passada, ha augmentat lleugerament el nombre de segons positius en un grup confinat, però això és degut, segons Ramentol, al fet que els cribratges s’estan fent en els territoris on la transmissió comunitària és més elevada.

    Taxa de positivitat més alta a fora

    Una altra estadística que permet als responsables polítics insistir en la idea que l’escola és segura és que han pogut comparar els casos de tests PCR en població escolar fets fora de l’àmbit escolar (per exemple, en cribatges territorials) i els que s’han fet dins de l’àmbit escolar (els dels alumnes confinats per un positiu al seu grup). El percentatge de positivitat és sempre molt inferior en el segon cas, tant li fa la franja d’edat. “Quan anem a buscar contagis dins de les escoles en trobem molts menys que quan els busquem fora”, ha explicat Ramentol, per al qual “l’escola continua no sent una font important de contagi de la Covid19, i això és vàlid des d’infantil fins a batxillerat, i també fins als professionals que hi treballen”.

    Per exemple, de tots els PCR que s’han fet a alumnes de batxillerat fora dels centres, el 6,44% han donat positiu, mentre que en els que s’han fet a dins perquè s’havia detectat un positiu en el grup estable, el 3,05% ha donat positiu. Més o menys aquest és el patró que se segueix a totes les franges d’edat, però en el cas del personal del centre en comptes de ser la meitat és una tercera part. És a dir, el 7,2% de personal educatiu que s’ha fet proves PCR per qualsevol motiu ha donat positiu, mentre que entre els que s’han fet amb motiu del confinament d’un grup bombolla aquest percentatge ha baixat al 2,6%. D’altra banda, i en relació a l’estimació feta ahir pel sindicat Aspepc, l’administració afirma no tenir cap indicador que faci pensar que l’alumnat d’institut s’està contagiant més que la resta.

    El secretari general de Salut també ha remarcat que “més del 90% de positius s’estan comunicant en les primeres 24 hores de la realització de la prova, que és el que més ens interessa” i ha recordat que aquesta setmana el Departament de Salut ha posat en marxa un nou vehicle de comunicació dels resultats, a través d’un SMS, per agilitzar-ne la comunicació, sobretot dels resultats negatius.

  • Científics a la classe política: “En salut, vostès manen, però no en saben”

    El món científic torna a picar el crostó dels dirigents polítics de l’Estat espanyol. Un manifest conjunt signat per 55 societats científiques que representen més de 170.000 professionals sanitaris han emès un decàleg d’exigències dirigit al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i als 19 caps de les autonomies que conformen l’Estat.

    Sota el punyent títol “En salut, vostès manen, però no en saben”, el decàleg insta els dirigents a «acceptar, d’una vegada, que per afrontar la pandèmia les decisions s’han de basar en la millor evidència disponible, deslligada per complet del continu enfrontament polític».

    Les organitzacions científiques demanen que «frenin ja tanta discussió i corrin a l’acció», ja que «la lentitud burocràtica només aconsegueix agreujar les solucions». Per això animen les diferents institucions i partits que les conformen a «acceptar la necessitat d’una resposta coordinada, equitativa i basada exclusivament en criteris científics clars, comuns i transparents».

    Consideren que cal «crear una reserva estratègica nacional de material destinat a la prevenció i el tractament» de tots els pacients amb Covid-19 de l’Estat, així com un «protocol nacional que estableixi criteris comuns de base exclusivament científica” referits a “la prevenció, al maneig dels malalts, les estratègies de rastrejos i la gestió dels centres».

    «L’atenció a la salut exigeix flexibilitat i actualització en la gestió dels recursos sanitaris. Això, tan decisiu, només es pot fer des del profund coneixement de les ciències de la salut», es queixen al decàleg. A més, recorden que és cabdal «un vertader compromís d’incrementar els recursos per a la investigació, molt inferior respecte de la dels països de l’entorn».

    El manifest ha estat publicat al web d’activisme en línia Change.org. En poques hores més de 22.000 persones ja han mostrat el seu suport al decàleg.

    Entre les agrupacions que subscriuen l’escrit hi ha l’Associació Espanyola de Pediatria-Societat Espanyola d’Infectologia Pediàtrica (AEP-SEIP), la Societat Espanyola de Malalties Infeccioses i Microbiologia Clínica (SEIMC), la Societat Espanyola d’Immunologia (SEI), la Societat Espanyola de Virologia (SEV) o la Societat Espanyola de Metges d’Atenció Primària (SEMERGEN). Cap de les entitats signants se circumscriu únicament a Catalunya, donat que totes són d’àmbit estatal.

    Segon missatge als polítics

    No és la primera vegada que aquest col·lectiu de 55 organitzacions mèdiques espanyoles s’adreça als governants. A finals de setembre, aprofitant que havien celebrat el I Congrés Nacional Covid-19, les mateixes entitats van signar un manifest de dotze punts en què demanaven una “resposta coordinada equitativa i basada en l’evidència científica”.

    Com han reiterat ara, ja demanaven a classe política que fes un pas enrere perquè la gestió de la crisi del coronavirus sigui comandada pels experts en salut: «Demanem a totes les persones i institucions que tenen responsabilitats polítiques en la gestió de la pandèmia que es guiïn per criteris estrictament sanitaris», reclamaven.

    Sense data per a l’avaluació externa

    Una altra demanda recurrent que arriba des de l’àmbit científic i sanitari i va dirigida a l’elit política és la necessitat de fer una auditoria externa de les decisions preses al llarg de la gestió de la pandèmia.

    Una vintena de científics van publicar a la revista The Lancet una carta adreçada al president del govern espanyol i als autonòmics en què els demanaven una avaluació exhaustiva, independent i imparcial per tal de trobar els punts forts i els punts febles per tal de millorar-los en el futur. Aquesta missiva, enviada a principis d’agost, va ser ben rebuda pel cap de la gestió de la crisi de la Covid-19 a Espanya, Fernando Simón, però no va arribar a concretar-se.

    Un mes i mig després, el mateix grup va insistir de nou en la necessitat de fer aquesta avaluació el més aviat possible per tal de millorar en la gestió dels mesos de pandèmia que encara queden per davant. Salvador Illa, ministre de sanitat espanyol, va treure-li urgència a la demanda. En efecte, des de llavors no s’ha concretat cap aspecte de l’avaluació externa. Tampoc cap de les comunitats autònomes de l’Estat l’han iniciada.

  • Els espanyols valoren en un 44,7% sobre 100 la resposta del govern enfront la pandèmia

    L’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), un centre impulsat per Fundació «la Caixa», en col·laboració amb la City University of New York Graduate School of Public Health (CUNY SPH) i altres institucions internacionals, ha desenvolupat una eina fàcil i fiable per avaluar com percep la població la resposta del seu govern enfront de la pandèmia de Covid-19. Segons l’anàlisi dels primers resultats obtinguts en 19 països, el qüestionari COVID-SCORE pot ajudar els i les responsables de salut pública i altres prenedors de decisions a detectar i corregir errors en aspectes clau de la resposta d’un país, així com a avaluar tendències a mesura que la pandèmia evoluciona. Es tracta d’un breu qüestionari de deu preguntes o ítems, en el qual les persones entrevistades han de qualificar aspectes clau de la resposta del govern a la pandèmia. L’enquesta ha comptat amb més de 13.400 participants.

    La resposta enfront de la pandèmia de Covid-19 ha variat considerablement entre països. Tot i que la majoria de governs han imposat una sèrie de mesures comunes, incloent restriccions de mobilitat, tancament de negocis, llocs de culte o escoles, i confinaments, ho han fet de manera i en temps diferents. Un element clau per determinar el curs d’una pandèmia és el grau de compliment d’aquestes mesures per part de la població, i això depèn alhora de diversos factors, com la confiança en el govern i la claredat de la informació proporcionada per les autoritats.

    Espanya, amb 748 enquestats, va obtenir una nota mitjana de 44,68. L’ítem que va rebre major puntuació va ser el relatiu a la cooperació del govern amb altres països i organismes internacionals com l’OMS (amb una puntuació mitjana de 3,46 sobre 5), mentre que el pitjor qualificat va ser el d’accés a proves diagnòstiques Covid-19 gratuïtes i fiables en cas de tenir símptomes (2,09 sobre 5).

    La puntuació mitjana pels Estats Units, amb 773 enquestats, va ser de 50,57 punts sobre 100. La qüestió millor puntuada (3,16 sobre 5) va ser l’ajuda de govern pel que fa a ingressos, menjar i refugi durant la pandèmia; aquest fet es correspon amb el moment en què es va dur a terme l’enquesta, poc després que es distribuïssin els fons d’emergència inicials la primavera passada. En particular, Estats Units va ocupar el lloc 17 entre els 19 països enquestats pel que fa a la cooperació governamental amb altres països i organitzacions internacionals com l’OMS (3,03 sobre 5).

    Les notes mitjanes atorgades per les persones enquestades han variat considerablement entre països: des dels 35,76 punts sobre un màxim de 100 registrats a Equador fins als 80,48 per a la Xina, el país on la resposta va ser valorada més positivament. Els països amb major puntuació van ser predominantment asiàtics, mentre que els de menor puntuació van ser llatinoamericans i europeus.

    En tots els països, les qüestions relatives a la protecció i assistència a grups vulnerables i a l’ajuda per cobrir necessitats bàsiques d’ingressos, menjar i abric van obtenir una puntuació molt per sota de la mitjana, la qual cosa subratlla la necessitat d’atendre de manera particular a la població més vulnerable. L’atenció a la salut mental va ser l’assumpte amb la pitjor nota mitjana entre països.

    La nota mitjana està fortament associada amb el nivell de confiança en el govern, tant el registrat en les respostes d’aquest estudi com l’estimat per un organisme independent (Wellcome Global Monitor). «Sabem que l’adopció i compliment de mesures preventives depèn molt de la confiança que té la societat en els i les experts de salut pública, en els sistemes de salut i en la ciència», afirma Ayman El-Mogandes, degà de CUNY SPH. Inversament, una major mortalitat per Covid-19 o una major proporció de participants directament afectats per la malaltia es va correlacionar amb una menor nota mitjana per a aquest país.

    «Aquesta eina és fàcil d’implementar i pot guiar autoritats i la comunitat científica en el disseny de mesures per fer front a la pandèmia», assenyala El-Mohandes. A més, es pot realitzar en diferents moments per avaluar la resposta a mesura que la pandèmia evoluciona.

  • Els cinc nous hospitals anunciats per Salut costaran 85 milions d’euros

    Els cinc nous hospitals polivalents que ha començat a construir el Govern de Catalunya tindran un cost de 85 milions d’euros, entre l’edificació i l’equipament, i suposaran 490 llits més de crítics amb l’objectiu de «multiplicar la capacitat de resposta del sistema sanitari per poder fer front a l’evolució de la pandèmia». Segons ha informat el Departament de Salut, seran espais pensats perquè es puguin convertir-se ràpidament en 24 o 48 hores en UCI per poder atendre a pacients greus de coronavirus, de manera que els hospitals annexos a aquests edificis puguin seguir desenvolupant al màxim la seva activitat habitual.

    El vicepresident del Govern i conseller d’Economia i Hisenda, Pere Aragonès, ha visitat avui els terrenys on s’ubicarà el nou edifici hospitalari polivalent del Parc Sanitari Pere Virgili a Barcelona. L’edifici s’afegeix als nous espais polivalents que s’estan portant a terme als hospitals Arnau de Vilanova de Lleida, Germans Trias i Pujol de Badalona, Bellvitge de l’Hospitalet de Llobregat i Moisès Broggi de Sant Joan Despí. Les constructores preveuen
    acabar l’obra entre desembre i gener de l’any 2021.

    La consellera de Salut, Alba Vergés, ha assenyalat que amb aquests nous espais s’aconseguirà una capacitat de prop de 1.400 llits crítics estables, però que es podria anar ampliant si fos necessari, com ja es va fer amb la primera onada. “Aquests edificis estan ideats per atendre també les necessitats de futur del nostre sistema, més enllà de la Covid. I cada espai podrà ser utilitzat per l’hospital de referència que el gestioni en els diferents àmbits que més necessiti: urgències, visites externes, vacunacions”, ha enumerat la titular de Salut. “Hem d’estar preparats per a la COVID i per a seguir recuperant l’activitat que va quedar ajornada. En la primera onada el sistema de salut va respondre bé, estem reforçant l’atenció primària per a una gestió llarga de la crisi i ara reforcem estructura hospitalària, enfortint el sistema de salut”, ha subratllat Vergés.

    Per la seva banda, el director del Servei Català de la Salut, Adrià Comella, ha remarcat que aquests nous espais quedaran “com a llegat” pel sistema de salut, en tant que tenen una vida útil de gairebé 30 anys. Per això, segons Comella, “parlem d’una inversió i no d’una despesa”, i és el fruit d’una idea treballada des del març amb una comissió assessora especialista en el maneig de pacients crítics, “que ha cristal·litzat en unes construccions estables, sòlides, segures i polivalents”. Per últim, ha ressenyat que les unitats serviran com a suport per a créixer l’activitat quirúrgica post-COVID, seguint la línia de la importància de fer compatibles l’assistència per aquesta malaltia i per les altres.

    Segons informa el Departament, aquests nous hospitals polivalents, desenvolupats conjuntament amb PMMT Arquitectura, són espais que permeten donar una resposta ràpida a situacions de pandèmia, ideats per ampliar una infraestructura hospitalària existent amb les màximes prestacions, ocupant la mínima superfície possible i amb una elevada flexibilitat i adaptabilitat d’usos. En concret, consten d’un edifici principal de fins a 108 llits, pensat per atendre patologia Covid però, alhora, oferir polivalència d’ús (crítics, semicrítics, aguts, urgències, convalescència).

  • El 061 segueix desbordat però Ferrovial no renova els treballadors eventuals ja formats

    Através del 061/Salut Respon la ciutadania pot realitzar tràmits administratius i resoldre problemes i dubtes de salut. Aquesta eina va veure’s saturada un cop es va iniciar el confinament quan l’allau d’urgències sanitàries va augmentar però també va haver-hi moltes consultes sobre protocols, reclamacions i informacions de centres. En aquell moment es va afegir un reforç de persones per torn que, segons CCOO i UGT, van funcionar prou bé.

    Ara, Ferrovial està acomiadant tot el personal eventual que van contractar per fer l’atenció telefònica a través del 061 en els moments àlgids de feina. Ho fan, denuncien des dels sindicats, per estalviar-se fer fixes aquests treballadors eventuals. No tenint en compte, no obstant, la pèrdua que comporta haver de formar contínuament nous treballadors.

    A diferència de les urgències mèdiques o consultes sobre salut, el que internament s’anomena segon nivell (consultes i protocols administratius), hi han comunicats constants i protocols que és impossible aprendre ràpidament de memòria. Els treballadors defensen que sols la pràctica i l’experiència donen la seguretat necessària per atendre i solucionar les consultes de manera àgil i eficaç.

    Sota aquesta premissa, troben inadmissible la decisió de l’empresa de no renovar personal ja format, ja que això alenteix el procés d’atenció telefònica sanitària. Si bé actualment el volum de trucades no és el mateix que el de març i abril del 2020, asseguren que durant la primera quinzena de setembre es van quadriplicar. “La decisió de no incorporar els eventuals a la plantilla fa que hi hagi nou personal en contínua formació i, alhora, que aquests processos de formació necessaris alenteixen l’atenció tant de consultes sanitàries com de consultes a través de La meva salut. Recordem que la formació s’aconsegueix amb la experiència al servei, i les decisions que està prenent l’empresa de tallar aquesta experiència repercuteix en la qualitat d’atenció als usuaris i usuàries i en la sobrecàrrega de les companyes i els companys que actualment fan aquest servei”, expliquen des de la UGT.

    Va ser el 25 d’agost quan es va comunicar a les persones que havien entrat com a reforç que es prescindiria d’elles a partir del mes següent. Mentrestant l’empresa ja duia una setmana formant a personal nou. La nova plantilla formada va entrar a treballar el dia 1 de setembre, i, com asseguren els sindicats, “provocant un col·lapse destacable”. Això passa perquè en ser de cop i volta la meitat del personal administratiu nou, i cada nova contractació havia de rebre una formació pràctica assessorada per un veterà, això feia baixar el volum de les persones veteranes treballant a ple rendiment.

    Degut a tot això, ara la plantilla del 061 es troba en un nou període de tensió; expliquen que reben moltes consultes sobre desplaçaments a l’exterior, dubtes de la tornada a l’escola, cites ajornades de centres, reclamacions…També gent preguntant per resultats de PCR de fa 4 o 5 dies.

    Però sobretot, diuen, estan la major part del temps donant suport als usuaris de La Meva Salut, que ara s’han de donar d’alta ells mateixos per no saturar els centres sanitaris. També reben moltes consultes per duplicats de targetes sanitàries individuals, targetes d’interès sanitari per als funcionaris (ara sobretot professors), i incidències de targetes en trasllat per part dels centres. El volum és tant que en alguns torns s’han arribat a acumular un nombre molt elevat de consultes impossibles d’assumir en un sol dia i que s’han acabat deixant pendents de respondre pel dia següent.

    A la complexitat de la situació afegeixen a més, com un nou problema, que a les centrals subcontractades per Ferrovial, la feina feta pels seus treballadors, “que han treballat molt pel damunt de les seves possibilitats durant la gestió de la pandèmia”, “ni tan sols ha estat reconegut amb la compensació econòmica que sí s’ha atorgat a altres col·lectius”.

    Demanen doncs que tots aquests treballadors eventuals que han fet “un esforç ingent durant aquest mesos de pandèmia” passin a formar part de la plantilla de Ferrovial “per evitar així un major col·lapse en el servei d’atenció sanitària telefònica”.