Just Deploy It!

Categoría: Gestió sanitària

  • Les quarantenes per contacte de positius passen a ser de 10 dies

    Aquest canvi també tindrà incidència en l’àmbit escolar, segons informa el Departament d’Educació en un comunicat. Així, les quarantenes que tinguin lloc als centres educatius seran ja per un període de 10 dies. Respecte a les quarantenes iniciades abans de l’entrada en vigor del nou document, els centres avisaran a les famílies que els infants podran reprendre l’activitat presencial un cop hagin passat els 10 dies. Tot i el canvi de dies de quarantena, les autoritzacions de confinament signades per les famílies al seu dia continuen sent vàlides.

    Segons afegeix el comunicat, els professionals que es trobin en confinament sense baixa mèdica també es reincorporaran als centres educatius un cop transcorreguts aquests 10 dies, conjuntament amb la resta del grup estable de convivència. I els que tinguin una baixa mèdica prescrita inicialment per 14 dies, que hagin estat substituïts en el seu lloc de treball al centre educatiu, s’incorporaran un cop acabi aquesta baixa mèdica, moment en què també finalitzarà del nomenament del seu substitut.

    Avui hi ha 1.247 grups bombolla confinats, l’1,73% del total, segons es pot veure a la web traçacovid. Aquesta xifra suposa 46 grups més que ahir, però es tracta del creixement més baix des del 17 de setembre, quan es va passar de 34 a 68 (que aleshores implicava duplicar en un dia). Demà podria fins i tot baixar la xifra per primer cop, ja que, amb la retallada del temps d’aïllament, s’haurien d’incorporar a les aules els més de 200 grups que van ser confinats entre el 17 i el 21 de setembre. La dada negativa del dia és que hi ha un nou centre tancat, que novament és una llar d’infants, en aquest cas situada al terme de Vilagrassa (Urgell).

    L’actualització del document de Procediment d’actuació enfront de casos d’infecció pel nou coronavirus SARS-CoV-2 estableix també que en cas de sospita d’un positiiu, els menors del grup de convivència mantindran l’activitat escolar a l’espera dels resultats, sense barrejar-se amb la resta de grups. Si les proves realitzades són negatives, els infants i tutors del grup continuaran amb normalitat les seves activitats, i l’alumne es podrà incorporar quan els símptomes hagin cedit i després de 24h sense febre. En cas positiu, s’establirà la quarantena de 10 dies del grup i tutor, i s’indicarà la prova PCR al mateix centre o en altres punts específics segons indiquin els equips d’atenció primària.

  • Els contractes dels Estats europeus per a l’adquisició de vacunes contra el coronavirus estan envoltats de secretisme

    Cada compra anticipada de milions de dosis de vacunes per part de qualsevol país o regió és una acció que s’anuncia a so de bombo i platerets. Hi ha moltes esperances dipositades en aquests tractaments preventius i garantir a la població que podrà comptar amb la seva dosi en el futur s’ha convertit en una important basa política a tot el món. En aquest sentit, la Unió Europea (UE) va anunciar fa al voltant d’un mes que havia assegurat la compra de 300 milions de vacunes (ampliable a 100 milions més) a AstraZeneca. També s’han signat precontractes amb quatre farmacèutiques més que es troben avaluant les seves vacunes en assaigs clínics: 225 milions de dosis a CureVac, 200 milions a Janssen (ampliables a 200 milions més), 300 milions a Sanofi-GSK i 80 milions a Moderna. En total, la UE comptarà amb 1.100 milions de dosis de vacunes, com a mínim, sempre que totes aquestes vacunes demostrin seguretat i eficàcia, cosa que no està en absolut garantit.

    La gran difusió mediàtica sobre l’adquisició de vacunes per part dels estats europeus contrasta amb el secretisme que envolta les negociacions i els contractes signats entre la Comissió Europea, els Estats i les farmacèutiques. Els detalls dels acords, les persones encarregades de negociar amb les empreses farmacèutiques i els processos de negociació són, fins ara, confidencials. Fins a tal punt són desconeguts que ni tan sols el Parlament Europeu coneix les condicions per les que s’adquiriran les vacunes.

    El passat dimarts 22 de setembre eurodiputats de la Comissió de Salut Pública de Parlament Europeu van sol·licitar més transparència en la compra de les vacunes contra el coronavirus. Aquesta crida va tenir lloc durant una reunió conjunta entre parlamentaris europeus, l’Agència Europea del Medicament (EMA), Metges Sense Fronteres i les farmacèutiques Sanofi-GSK i CureVac (Astrazeneca va declinar participar) sota el títol: «Com assegurar l’accés a les vacunes contra la Covid-19 per habitants de la UE: els reptes en els assajos clínics, en la producció i en la distribució».

    Aquesta manca de transparència entre els Estats i les farmacèutiques no es tracta d’un fet aïllat, sinó que és la norma en la majoria de països. A Espanya, per exemple, es desconeixen els criteris que empra la Comissió Interministerial de Preus de Medicaments per fixar els preus dels fàrmacs que es recepten. Aquests detalls són confidencials i els processos de negociació entre la indústria farmacèutica i les administracions sanitàries públiques espanyoles són opacs.

    Quines són les conseqüències del secretisme en la compra de medicaments? En primer lloc, aquesta manca de transparència no permet saber a la població i als experts si la fixació dels preus i les condicions dels contractes s’han realitzat correcta i honestament. D’altra banda, que els detalls no es facin públics afavoreix la implantació de preus més elevats per als medicaments perquè obstaculitza la competitivitat. A la pràctica, això porta a preus diferents perquè els hospitals, les comunitats autònomes o els països (segons cada cas) desconeixen el preu dels medicaments fixats per a altres. A més, la indústria farmacèutica tendeix a «inflar» les seves despeses de R+D de medicaments per tenir més poder a l’hora de negociar amb les administracions i així ampliar els seus marges de beneficis (més elevats que en pràcticament qualsevol altre sector).

    Metges Sense Fronteres ha publicat recentment una declaració en la qual sol·liciten que tots els Estats de la UE s’adhereixin a la iniciativa de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) per assegurar la distribució equitativa i justa de les vacunes contra la Covid-19 en tot el món. També afirmen en aquest comunicat: «S’hauria d’exigir transparència total a les corporacions perquè revelin els costos de R+D i producció, els preus en tots els països, la situació de la propietat intel·lectual i els acords de llicència i de transferència de tecnologia. La responsabilitat resideix en aquest Parlament per assegurar que tot el finançament, els acords de compra per avançat i els contractes estiguin disponibles públicament. El secret i privilegi comercial no haurien interposar-se a la resposta a aquesta crisi de salut global».

    L’OMS porta anys sol·licitant també una major transparència en diferents facetes de la indústria farmacèutica, com els assajos clínics, els diferents factors que determinen el preu dels medicaments o les patents. A l’agost, Itàlia va ser el primer país del món en prendre mesures contundents en aquest assumpte. Com explica Belén Tarrafeta, farmacèutica experta en gestió sanitària i accés a medicaments, aquest país «va publicar un decret que obliga la indústria farmacèutica a una transparència total perquè els seus medicaments entrin en el paquet de medicaments que són reemborsats per la sanitat pública. Això implica inversions en R+D, fons públics rebuts, despeses en màrqueting, beneficis, preus negociats per a altres països, publicació de dades, etc.».

    Detalls ocults

    Tarrafeta explica que «se sap molt poc sobre preus i res sobre les condicions de prepagament, ni què passa si una vacuna falla. Tampoc està clar com es compliran les quantitats i terminis de lliurament. Tot això és fonamental per fer plans i estratègies de vacunació, si hi ha vacuna. I per augmentar la confusió tenim les negociacions bilaterals, per una banda, i multilaterals a través de COVAX, per l’altre, sense que ens acabi de quedar clar si els interessos d’unes xoquen amb les altres, i quina negociació prevaldrà en cas de problemes de proveïment».

    A més, els detalls sobre les possibles indemnitzacions que assumiran els estats per ajudar les farmacèutiques si apareixen efectes indesitjats o inesperats per les vacunes contra el coronavirus després de la seva comercialització tampoc són públics. I l’EMA va reconèixer el passat 22 de setembre que, fins aquell dia, aquesta institució no havia rebut cap dada sobre els resultats dels assajos clínics de les vacunes contra la Covid-19 i que el seu procés per revisar les vacunes començarà quan comptin amb aquests dades dels assaigs clínics. Aquesta agència va afegir que quan es produeixi l’autorització o la retirada d’una vacuna a la UE, la informació sobre aquest producte amb dades anonimitzades es publicarà als tres dies.

    La identitat de les persones de la Comissió Europea que estan negociant amb la indústria farmacèutica les condicions de les vacunes també és pràcticament un misteri. Només s’ha revelat la identitat d’un dels set individus involucrats, gràcies a la investigació del diari belga HLN: Richard Bergström, copropietari de la farmacèutica PharmaCCX, involucrat en empreses que ofereixen serveis a múltiples multinacionals farmacèutiques i director general de la patronal de la indústria farmacèutica innovadora europea durant anys. Ni les preguntes de la premsa ni les dels parlamentaris sobre qui són les altres sis persones que estan negociant els contractes sobre les vacunes contra el coronavirus han aconseguit que la Comissió Europea faci pública aquesta informació. D’altra banda, el diari holandès Algemeen Dagblad ha informat que la Comissió Europea està obligant als estats membres a mantenir en secret els contractes d’adquisició de vacunes.

    L’ONG Observatori Europeu Corporatiu, l’objectiu de la qual és mostrar els efectes dels lobbies corporatius en les decisions polítiques de la UE, ha realitzat dues sol·licituds de Llibertat d’Informació a la Comissió Europea perquè publiquin les dades sobre les negociacions i els acords de precompra de vacunes contra la Covid-19: «Hem demanat accés als contractes de les vacunes i demanat rebre tota la correspondència i actes de les reunions entre els negociadors de la UE i les companyies farmacèutiques». El 6 d’octubre de 2020 finalitza el termini perquè la Comissió Europea respongui a aquesta ONG.

    Com apunta Betlem Tarrafeta: «La manca de transparència sobre contractes i preus no és res de nou. Però la circumstància que agreuja la negociació al voltant de la vacuna Covid-19 és la ingent quantitat de diners públics injectat en el desenvolupament de la vacuna i en augmentar la capacitat de fabricació. Sembla legítim esperar que els resultats d’aquesta inversió, incloent coneixement científic i tecnològic, a més de la possible vacuna, siguin de domini públic. I el mínim esperable és claredat i transparència sobre els contractes relatius a una vacuna que, si finalment s’aconsegueix, serà gràcies a tots».

    Aquest és un article publicat originalment a eldiario.es

  • El 87% dels ‘grups bombolla’ confinats no registren cap més contagi

    Des de l’inici de curs, s’han realitzat més de 35.000 tests PCR a població en edat escolar, concepte que va des del primer cicle d’educació infantil a la secundària postobligatòria. La major part d’aquests tests els han realitzats els equips mòbils o els Centres d’Atenció Primària quan en un centre educatiu s’ha detectat algun positiu. I una altra part s’han fet en cribratges a centres situats en poblacions o barris on la situació epidemiològica és elevada. Amb l’anàlisi del que s’ha fet fins ara, però, ja es pot dir que la incidència del virus a les escoles és mínima, segons el secretari general del Departament de Salut, Marc Ramentol, que com cada setmana compareix davant dels mitjans amb la secretària d’Educació, Núria Cuenca, per fer balanç de la situació.

    “No podem dir que la situació epidemiològica a Catalunya estigui millor ara que fa dues setmanes, quan va començar el curs, però en tot cas això no és culpa de les escoles”, ha afirmat Ramentol. Així, només en el 13% dels casos de grups bombolla que han estat confinats s’ha detectat un segon positiu a dins del grup un cop s’ha fet el test PCR als companys i companyes de l’alumne que havia originat el confinament. I en la major part de casos, només s’ha detectat un contagi.

    Una altra dada que ha exposat Ramentol per reforçar la idea de la seguretat de les escoles és que, des de l’inici de curs, s’ha fet un percentatge de PCR sobre població en edat escolar que a la població general, la qual cosa ha fet que en tots els casos (infantil 1r cicle, infantil 2n cicle, primària i secundària) el percentatge de positivitat hagi baixat per sota del 5%, que és el llindar que l’OMS assegura que no s’ha de creuar per assegurar que no hi ha transmissió comunitària. Aquesta baixada es deu al fet que fins el 14 de setembre els tests s’havien fet majoritàriament a infants i joves amb símptomes o que vivien en zones d’especial afectació de l’epidèmia, mentre que a partir del dia 14 s’ha centrat en els grups bombolla on hi havia algun positiu.

    Aquest matí hi havia 1.201 grups confinats, d’acord amb la darrera actualització de la web traçacovid. Aquesta xifra representa que el 98% dels aproximadament 72.000 que es calcula que hi ha a tot el sistema educatiu estan funcionant sense problemes, segons ha volgut subratllar Núria Cuenca. Es tracta d’una xifra que creix dia rere dia, si bé a un ritme lleugerament inferior en els darrers dies, en els quals s’han començat a desconfinar els primers grups que ja han complert els 14 dies de quarantena (encara no s’ha aprovat el canvi als 10 dies, però s’espera que això passi aquesta setmana). A banda, un total de 2.273 alumnes i 259 professors o personal educatiu han donat positiu, xifres que representen encara un percentatge molt baix del total. “Del milió i mig d’alumnes, el 99% no està contagiat, i dels 120.000 docents, no ho estan el 99,83%”, ha explicat Cuenca.

    El cas d’Almenar

    En aquests moments, només hi ha dos centres tancats: dues llars d’infants situats a L’Hospitalet i Almenar. En aquesta població del Segrià es dona la circumstància que s’han registrat 10 casos positius i que hi ha 9 grups i 179 persones confinades, la meitat del centre, però les autoritats sanitàries han considerat que no feia falta tancar-lo perquè “s’ha vist que els contagis venien de fora de l’escola i que per tant es podia contenir la cadena de transmissió amb el confinament dels grups afectats i deixant que la resta continués assistint al centre”, ha explicat Núria Cuenca.

    La secretària general d‘Educació ha avançat que el Departament d’Educació, conjuntament amb el de Salut, la Secretaria General Joventut i la Secretaria General d’Esports ha estat ultimant un protocol, que està previst que aprovi aquest divendres el Procicat, per concretar les indicacions que es van donar el mes de juliol en relació a l’organització de les activitats extraescolars, sortides i colònies. En aquest sentit, ha assenyalat que “és important que aquestes activitats es puguin realitzar com es fa amb l’activitat lectiva, perquè fomenten part del desenvolupament personal dels nostres alumnes i no els podem limitar aquests espais”.

    Cribratges massius i tests serològics

    Dilluns van començar els cribratges escolars a diferents centres educatius de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat. “Uns cribratges que han de permetre detectar l’alumnat i treballadors del centre asimptomàtics amb l’objectiu de tallar les cadenes de transmissió de la Covid-19”, segons el Departament d’Educació. El primer dels centres va ser l’Escola Barrufet, amb 404 alumnes als quals se’ls va fer el test PCR, i 64 persones entre docents i personal extern. A l’Hospitalet de Llobregat, les proves es van fer a l’Escola Joaquim Ruyra (460 tests entre alumnat, professorat i altre personal) i a l’Institut Eduard Fontserè (340 tests en total), i aquests dies seguiran a altres centres dels barris de la zona nord, la més densament poblada d’Europa. També es començarà a actuar a centres de Sant Adrià del Besòs. De fet, la intenció és arribar a la xifra dels 500.000 tests fins a mitjans del mes de novembre.

    També dilluns, el subdirector general de Vigilància i Resposta a Emergències de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, Jacobo Mendioroz, va avançar que s’estaven plantejant afegir el test serològic als alumnes que donin positiu en la PCR, per confirmar si el positiu és a causa de la presència d’anticossos. Això evitaria confinar tot el grup classe, ja que indicaria que la infecció ja ha passat i que per tant aquell infant no ha de fer la quarantena perquè ni pot contagiar-se ni pot contagiar. De fet, aquest cas ja es va donar fa uns dies a Manlleu, quan es va comprovar que un dels 13 alumnes que havien donat positiu ja havia passat la malaltia, i per tant tot el seu grup va poder tornar a fer classe presencial.

    Mendioroz també va avançar que duran a terme el cribratge tant en escoles amb incidència petita de la malaltia com en centres amb una incidència més alta per poder tallar les cadenes de transmissió que més els interessi. El test serològic és una prova més invasiva i per tant s’ha de fer en un CAP, mentre que s’intenta que les PCR els facin equips mòbils que es desplacen als centres. Als del Departament de Salut s’hi afegiran ben aviat els que aportin dues ONG (Creu Roja i Open Arms), a fi d’intentar ser tan ràpids com sigui possible, si bé Marc Ramentol ha volgut restar importància als casos en els quals el test no es fa, per qüestions logístiques, fins alguns dies després que s’hagi detectat el positiu, ja que, segons ha recordat, al marge del resultat de la prova l’aïllament s’ha de fer sí o sí.

  • El Govern aprova un decret perquè les comunitats autònomes puguin contractar 10.000 professionals sanitaris

    El Consell de Ministres ha aprovat un Reial decret llei de mesures que permeten a les comunitats autònomes i als l’Institut Nacional de Gestió Sanitària (INGESA) la contractació excepcional de personal facultatiu i no facultatiu per fer front a la crisi sanitària ocasionada per la COVID- 19, possibilitant la contractació de 10.000 professionals sanitaris.

    El text recull així la possibilitat que es pugui contractar a aquells professionals que, compten amb el grau, llicenciatura o diplomatura corresponent però no tenen el títol d’especialista reconegut a Espanya, per a realitzar funcions pròpies d’una especialitat. Per tant, es podrà contractar, a qui hagin realitzat les proves selectives de formació sanitària especialitzada en la convocatòria 2019/2020, que han superat la puntuació mínima però no han resultat adjudicataris de plaça.

    També es podrà contractar els professionals sanitaris que compten amb un títol d’especialista obtingut en un Estat no membre de la Unió Europea, sempre que el Comitè d’Avaluació hagi emès l’informe-proposta regulat per llei.

    A més, cada comunitat autònoma pot acordar que el personal d’infermeria i metge especialista estatutari que presti serveis en centres hospitalaris passi a fer-ho als centres d’Atenció Primària de la seva àrea d’influència amb l’objectiu de reforçar-la, sempre quedi garantida l’atenció sanitària en les seves unitats d’origen.

    Així mateix, les comunitats autònomes també podran destinar al personal estatutari de la categoria d’infermeria, metge o pediatre d’atenció primària, de forma excepcional i transitòria, a prestar serveis en els seus hospitals de referència o als hospitals de campanya, si les necessitats ho demanen.

  • La vacuna contra la grip, aliada davant el coronavirus el 2020

    La tardor de 2020 serà recordada com aquella en el qual es van unir la pandèmia per Covid-19 amb l’epidèmia de grip estacional. Amb un augment significatiu de casos de coronavirus en les últimes setmanes, els professionals sanitaris temen la pressió davant la coincidència de tots dos virus en els pròxims mesos.

    Els experts asseguren que la necessitat de descartar el virus SARS-CoV-2 davant d’altres processos epidèmics respiratoris serà molt intensa. «La concordança de les epidèmies de grip i Covid-19 serà un problema molt greu», explica a SINC Héctor Bueno, director científic de el departament de Cardiologia a l’Hospital 12 d’octubre.

    «Des del punt de vista de la diagnosi serà una bogeria. Excepte l’anòsmia, pràcticament tots els altres símptomes són inespecífics, amb la qual cosa és impossible distingir. Això serà una dificultat terrible per a la gestió de pacients en els circuits hospitalaris», afegeix Bueno. «Més val que la gent es vacuni».

    Amb aquest propòsit, el Ministeri de Sanitat ha llançat la campanya de vacunació enfront de la grip -que començarà la primera quinzena d’octubre- per evitar complicacions en les persones vulnerables i una sobrecàrrega en el sistema assistencial. Així, les recomanacions són començar amb les persones grans institucionalitzades i el personal dels centres sanitaris i sociosanitaris, i seguir amb la resta de grups prioritaris.

    L’objectiu és aconseguir una major cobertura (s’han comprat 5 milions de dosis més), el que suposaria arribar al 75% en persones majors de 65 anys i professionals de centres sanitaris, i el 60% en embarassades i persones amb patologia crònica.

    L’any passat, es va arribar a una cobertura del 53,5% en majors de 65 anys, el 40,5% en personal sanitari i el 48,5% en dones embarassades. Segons les dades d’Institut de Salut Carlos III (ISCIII), amb això es van evitar un 26% de les hospitalitzacions, un 40% d’ingressos a UCI i un 37% de morts atribuïbles a la grip.

    Per a Jesús Díez Manglano, que treballa a l’Hospital Royo Villanova de Saragossa, tot dependrà de si s’aconsegueix una vacunació massiva de la grip. «Lògicament així es disminuiria molt la incidència d’aquesta i, per tant, distingiríem millor si una persona pot tenir una patologia o una altra. Però si hi ha poca vacunació i ve una onada de grip, tindrem una sobrecàrrega més gran encara del sistema sanitari».

    Per què és important vacunar

    Durant el I Congrés Nacional COVID-19, celebrat fa unes setmanes, els experts de la Societat Espanyola de Malalties Infeccioses i Microbiologia Clínica (SEIMC) van subratllar que un dels principals reptes aquests mesos serà el risc de concordança temporal de la pandèmia del coronavirus amb epidèmies estacionals de virus respiratoris (essencialment grip i virus respiratori sincitial).

    L’opinió és compartida pels diferents professionals mèdics. «Aquest any és crucial traslladar el missatge de la major importància de la vacunació. Tots els professionals sanitaris hem de centrar els nostres esforços en recordar-ho. Sempre és important vacunar-se, però aquest 2020 més», destaca Esther Redondo, coordinadora de el Grup de Treball d’Activitats Preventives i Salut Pública de la Societat Espanyola de Metges d’Atenció Primària (SEMERGEN).

    «Una forma d’evitar consultes o ingressos innecessaris, d’impedir una possible tempesta perfecta que comprometi el nostre sistema de salut, és per mitjà de la vacunació en l’adult», assenyala Federico Martinón, coordinador del Grup Neumoexpertos i cap de servei de pediatria de l’Hospital Clínic Universitari de Santiago de Compostel·la.

    «Tant la pneumònia com la grip afecten de manera important a la població cada any. Per això, és fonamental treure el màxim rendiment de les vacunes que ja tenim disponibles, que a més són segures, eficaces i efectives i estan recomanades en molts dels principals grups de risc de la Covid-19», destaca Martinón.

    Els pediatres ho tenen igualment clar. El Comitè Assessor de Vacunes de l’Associació Espanyola de Pediatria (AEP) ha advertit de la possible coinfecció de virus de la grip i de la SARS-Cov-2. Per això, s’han actualitzat les seves recomanacions de vacunació antigripal amb les que insisteixen en la vacunació com a mesura preventiva més efectiva.

    «En una tardor que es preveu marcat per la Covid-19, considerem que les recomanacions que hem elaborat cobren aquest any més rellevància que mai. Volem evitar la coinfecció pels dos virus», indica María José Mellado, president de l’AEP.

    El juny passat, els pediatres ja van assenyalar que la pandèmia no ha tingut una incidència important en els nens fins a la data. No obstant això, es desconeixen els efectes que pot tenir si coincideix en el temps amb la grip: «Podria generar un increment de quadres respiratoris i febrils en nens i adolescents, per la qual cosa seria més difícil el maneig d’aquests pacients i suposaria més sobrecàrrega per el sistema sanitari».

    «Sens dubte, tindrem uns mesos complicats. Sobrepassarem els llits habituals en vigilància intensiva i s’hauran de buscar recursos per reubicar els pacients, amb la necessitat de poder comptar amb un diagnòstic ràpid per fer-ho», conclou Maria Creu Martín Delgado, cap de Servei de Medicina Intensiva de l’Hospital Universitari de Torrejón.

    ¿Grip o coronavirus?

    Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la grip estacional es caracteritza per l’inici sobtat de febre, tos (generalment seca), dolors musculars, articulars, de cap i coll, intens malestar i abundant secreció nasal. La febre i els altres símptomes solen desaparèixer en la majoria dels casos en el termini d’una setmana, sense necessitat d’atenció mèdica. En persones amb alt risc, pot ser una malaltia greu, i fins i tot mortal.

    Pràcticament el mateix passa amb la Covid-19. Els símptomes més habituals són febre, tos seca i cansament. Altres símptomes menys freqüents són dolors i molèsties, congestió nasal, mal de cap, conjuntivitis, mal de coll, diarrea, pèrdua del gust o l’olfacte i erupcions cutànies o canvis de color en els dits de les mans o els peus. Aquests símptomes solen ser lleus i comencen gradualment.

    La majoria de les persones (al voltant del 80%) es recuperen de la infecció per coronavirus sense necessitat de tractament hospitalari. No obstant això, al voltant d’1 de cada 5 acaba presentant un quadre greu i experimenta dificultats per respirar.

    En el que sí hi ha diferències és en el període d’incubació. Mentre que en la grip el temps transcorregut entre la infecció i l’aparició de la malaltia és d’uns 2 dies (tot i que oscil·la entre 1 i 4), entre l’exposició a la SARS-CoV-2 i el moment en què comencen els símptomes solen passar de cinc a sis dies (però pot variar entre 1 i 14).

    Aquest és un article traduït de l’Agència SINC

  • El Parc Taulí estudia com identificar i tractar les seqüeles físiques, cognitives i emocionals dels pacients COVID-19 que han passat per UCI

    L’equip de “Recerca Traslacional en Fisiopatologia Associada al Malalt Crític” de l’Institut d’Investigació i Innovació del Parc Taulí (I3PT) està portant a terme un estudi que té per objectiu identificar les seqüeles físiques, cognitives i emocionals que poden estar patint els pacients COVID-19 que han estat donats d’alta de l’UCI i que, més enllà del seguiment de la pròpia malaltia, també poden requerir de tractament específic, rehabilitació física o cognitiva i suport emocional.

    L’estudi, que ha estat finançant amb una aportació de 180.000 euros del Fons COVID-19 de l’Instituto de Salud Carlos III, està liderat per la investigadora post-doctoral especialista en Neuropsicologia i investigadora CIBERSAM, Sol Fernández-Gonzalo, i compta amb un equip de recerca multidisciplinari integrat per neuropsicòlegs, intensivistes, especialistes en medicina rehabilitadora i salut mental, personal d’infermeria, fisioterapeutes i altres investigadors biomèdics del Parc Taulí.

    La recerca en pacients COVID-19 es va iniciar el passat mes de juny amb 42 candidats, als quals se’ls està fent un seguiment telemàtic durant un any per tal de poder identificar i abordar a temps les possibles seqüeles derivades de la malaltia crítica associada al COVID-19. Més enllà de la identificació dels símptomes, es porta a terme un un acompanyament individualitzat per part dels especialistes en fisioteràpia i en psicologia mitjançant el contacte telefònic i l’accés a un espai virtual que conté pautes i recomanacions específiques.

    Les conseqüències de llargues estades a l’UCI

    Segons els experts, entre un 30% i un 50% dels pacients crítics ingressats a l’UCI desenvoluparan la síndrome post-UCI (PICS, de l’anglès Post-Intensive Care Syndrome) durant els mesos posteriors a l’alta. Aquesta síndrome es caracteritza per l’aparició d’un conjunt de seqüeles no només a nivell físic, sinó també a nivell neurocognitiu i emocional, que impacten en la qualitat de vida de les persones i que poden arribar a persistir fins a cinc anys després de rebre l’alta de l’hospital.

    Durant la primera onada de la pandèmia de la COVID-19, i durant els darrers mesos, l’UCI del Parc Taulí de Sabadell ha rebut uns 140 pacients. Les estades a l’UCI són llargues, amb una mitjana de 2-3 setmanes. La majoria de pacients requereixen d’intubacions prolongades i alts nivells de sedació degut a l’afectació pulmonar que origina el virus.

     

  • Un de cada tres fills de sanitaris ha patit el coronavirus

    L’alt risc a què fan front els sanitaris, exposant-se a la infecció del SARS-CoV-2, no acaba quan la jornada laboral arriba a la fi. Un informe a càrrec de l’Hospital de la Paz de Madrid i de l’Hospital Universitari Virgen del Rocío de Sevilla conclou que els infants dels facultatius han estat molt exposats a la COVID-19, fins al punt que més d’un terç d’ells ha estat infectat pel virus.

    Transmisió intrafamiliar de SARS-CoV-2 en fills de sanitaris: Un entorn d’alt risc és un treball presentat al I Congrés Nacional COVID-19 i que revela l’alta exposició a què han fet front els infants fills de professionals del món sanitari al llarg de la pandèmia.

    Un 63% dels infants de l’estudi «van presentar un quadre compatible amb COVID-19, 2’6 mesos, de mitjana, abans de la incursió» com a mostra del treball. Un cop realitzades les proves serològiques per a la detecció d’anticossos IgC i d’IgA+IgM, el resultat és clar: la canalla dels professionals de la salut ha estat altament exposada al coronavirus.

    En concret, el 38% dels infants van donar positiu en anticossos IgC, el valor més utilitzat. En «IgM+IgA van donar positiu el 67% dels nens, mentre que el 34% presentava títols positius en les dues determinacions», diuen les investigadores.

    Els resultats de l’estudi són ben diferents de la mitjana espanyola, on des del 15 de maig només s’han reportat 43.159 casos de COVID-19 entre infants dels 0 als 14 anys, segons l’última actualització del Ministeri de Sanitat. Això suposa un minso 0’62% de la població compresa, mentre que entre els fills de sanitari el percentatge s’eleva al 38%. Amb tot, cal matisar que els infants acostumen a tenir menys símptomes i no són objecte de testatges massius, raó per la qual la dada de la població general pot ser poc precisa.

    Entre el 26 i el 31%, asimptomàtics

    L’estudi també revela que, d’entre els 47 infants que van donar positiu en anticossos IgG, un 74% havia presentat “algun tipus de simptomatologia, mentre que un 26% van ser asimptomàtics”. En el cas de l’anticòs IgM, la dada de canalla que no va tenir cap símptoma de COVID-19 creix al 31’7%.

    Un altre aspecte analitzat és la transmissió en funció del progenitor o de l’existència o no de germans. Els resultats mostren que “la taxa de seroconversió quan només el pare havia estat positiu era del 20%, un 38% en el cas de la mare i un 29% en el cas d’ambdós”. Quant al fet de tenir un germà positiu en COVID-19, “s’ha associat amb un resultat positiu en serologia”; donat que el 75% dels infants amb un germà positiu també donaven positiu en serologia. Altrament, “el 85% dels germans de nens negatius van ser negatius”.

    La mostra, de 130 nens i nenes d’un total de 69 famílies, va ser testejada durant el mes de juny. Totes les unitats familiars tenien un membre sanitari amb infecció confirmada pel virus que provoca la COVID-19. A més, en el 49% dels casos estudiats tots dos progenitors havien patit la infecció.

    Alta taxa d’ingrés, baixa mortalitat

    L’estudi de l’Hospital de la Paz de Madrid i de l’Hospital Universitari Virgen del Rocío de Sevilla es va presentar en el marc d’una taula rodona que va analitzar, de forma específica, l’afectació de la COVID-19 sobre els infants.

    Entre les aportacions hi va haver la de Joan Miquel Pujol Moreno, pediatre resident a l’Hospital Vall d’Hebron, que va presentar els resultats de l’estudi EPICO que buscava caracteritzar l’afectació del SARS-CoV-2 sobre la canalla. A aquests efectes, van analitzar 350 casos d’infants de 51 diferents hospitals de l’Estat. D’aquests, un 83% van requerir hospitalització i un 9% tenien comorbiditats prèvies.

    El diagnòstic de la COVID-19 anava acompanyat en un 38% dels casos de pneumònia o bronquitis, en un 19% de síndrome gripal, un 17% d’ells patien la coneguda com a síndrome inflamatòria multisistèmica pediàtrica associada a la COVID-19 i en un 12% dels casos els infants tenien símptomes gastrointestinals.

    Quant al desenllaç, el 28% dels nens i nenes estudiats van requerir oxigen durant una mitjana de quatre dies. El 54% va rebre’l a planta, però el doctor Pujol avisa que un 22%, “un percentatge bastant important” va necessitar un ingrés a les unitats de cures intensives. I d’aquests, un 42% va rebre ventilació mecànica. Amb tot, i si bé hi va haver «complicacions» en el 37% dels casos, només es van registrar quatre defuncions dels 350 infants analitzats (1’1%).

  • Les mesures per enfortir el Sistema de Salut obliden la ciutadania

    La comissió «Mesures per Enfortir el Sistema de Salut» no ha decebut les expectatives, el document de les trenta propostes ens reafirma que efectivament tenim un model sanitari excel·lent i que per millorar-lo només cal que seguim desenvolupant el que s’ha anomenat «Model Sanitari Català».

    Repassant la llista d’experts, essencialment els vinculats al Cercle de Salut, el COMB i l’entorn de l’Hospital Clínic, ja podem pensar que no sorgirà cap reforma que modifiqui el statu quo dels diferents proveïdors vinculats al Consorci Social i Sanitari de Catalunya ni a la Unió Catalana d’Hospitals i que en tot cas demanaran més diners per seguir repartint-los de la mateixa manera.

    M’ha decebut que Esquerra Republicana de Catalunya, tradicionalment allunyada i crítica amb la sociovergència creadora del Model Sanitari Català, es presti al joc dels proveïdors. Potser l’arribada al poder els ha fet creure que també mereixen una porció del pastís. El canvi del sentit del vot que ha expressat la ciutadania a les urnes no ha tingut cap impacte sobre el sistema sanitari.

    Perquè som tan poc autocrítics? Que més ha de passar per comprendre que el model, ineficient per uns elevadíssims costos de transacció, està enrocat, bloquejat davant qualsevol mena de reforma per l’espessa xarxa d’interessos econòmics sobre els diners públics que maneguen uns pocs des de fa molts anys.

    El document comença amb uns gràfics d’estètica COVID que il·lustren unes paraules màgiques lligades a la suposada reforma: «participació ciutadana», «lideratge professional» o «modernització de la gestió»; però quan l’escrit passa a les trenta propostes concretes aporta un llistat propi dels anys noranta. Repeteix totes les idees que conformen l’anomenat Model Sanitari Català, unes propostes que l’avaluació internacional i la mateixa experiència ens ha mostrat que són ineficaces o que ja estan superades.

    Per a ser fidel a la veritat he d’admetre que hi ha una certa evolució en el llenguatge. Als noranta parlàvem d’oligopolis i ara ho anomenem «governança territorial de proveïdors» o «model d’atenció integrat». Abans ho anomenàvem «EBAs» i ara diem «dotar als equips d’atenció primària d’autonomia de gestió» o crear «organismes públics sanitaris». En definitiva, seguim buscant estructures per evitar el control públic en les compres a tercers o els subministraments. No em deixarà mai de sorprendre que l’administració sanitària s’obstini a enganyar-se a si mateixa. Als noranta començàvem a parlar de finançament capitatiu pels hospitals comarcals perquè els equips d’atenció primària ja el tenien, juntament amb una part variable vinculada a l’assoliment d’objectius. Ara ja no la volem pels hospitals comarcals i reinventem la roda al proposar un pagament dels equips d’atenció primària vinculat al nombre de ciutadans assignat, a la capacitat de resolució i als resultats de salut.

    El document no enganya a ningú, està centrat en el sistema i vol millorar el mateix sistema. És significatiu que en la introducció la paraula «sistema» apareix nou vegades, i en canvi la paraula ciutadania només dues. Una per lloar la seva resiliència i l’altre per mostrar l’opinió que tenen del sistema sanitari. En cap moment es planteja que les propostes tinguin per objectiu oferir un millor servei al ciutadà i molt menys que vulguin millorar la seva salut. El document aporta un seguit d’accions que incrementen el greix burocràtic-administratiu de la complexa organització de les empreses que formen la gran part de la sanitat catalana i cap idea innovadora que augmenti el muscle assistencial que impactaria sobre la salut de la ciutadania.

    És molt trist que des que Catalunya va rebre les transferències en sanitat, els diferents governs hagin delegat la seva responsabilitat d’elaborar polítiques de salut pels ciutadans en les empreses proveïdores concertades. Unes organitzacions més preocupades pel seu creixement i la seva subsistència que per oferir els serveis que precisa la ciutadania. Per aquest motiu no ha de sorprendre que el «sistema» sigui capaç d’elaborar en menys d’un mes un document d’aquest tipus que, sense cap pudor, assenyala el que els interessa, ignorant i quasi ni tan sols mencionant les necessitats de salut de la ciutadania.

  • Científics espanyols reiteren la necessitat d’una auditoria a la gestió política de la crisi de la COVID-19

    Ha passat un mes i quinze dies des que una vintena d’experts en salut pública i epidemiologia van demanar als diferents governs de l’Estat espanyol que auditessin la seva gestió de la crisi sanitària provocada per la COVID-19. Si bé els alts responsables sanitaris del govern central s’hi van mostrar a favor, l’anàlisi ni ha començat ni s’han posat les bases.

    És per això que els científics han publicat, de nou a la revista The Lancet, una altra carta dirigida als governs autonòmics i el central perquè duguin a terme un examen extern de la seva actuació enfront del coronavirus.

    «La idea de la carta és posar de manifest la necessitat de fer-ho al més aviat possible perquè no torni a passar el mateix que al març», declarava a aquest mitjà Àlex Arenas, físic que ha assessorat els governs català i espanyol i un dels signants d’ambdues cartes.

    Els experts tornen a insistir amb una nova carta a conseqüència del “ressorgiment d’infeccions que està patint Espanya, amb una de les pitjors tendències a Europa». Recorden que a l’agost van “instar el govern central espanyol i els governs regionals a avaluar de forma independent la seva resposta COVID-19 per identificar àrees on cal millorar la salut pública i el sistema sanitari i d’atenció social” i consideren necessari “definir l’avaluació en termes de temps, abast i lideratge”.

    Rapidesa, consens i compromís

    En la segona comunicació, la vintena de científics expressen tres condicions necessàries prèvies a l’estudi i quatre principis sobre els quals s’hauria de sustentar l’auditoria.

    «El primer requisit és la urgència; l’avaluació ha de començar immediatament», opinen, a diferència de l’opinió del govern espanyol. La segona condició és un suport compartit entre organitzacions i partits polítics, especialment a «un país on les tensions polítiques són elevades». Els experts creuen que la seva primera comunicació va generar consens i «els governs l’haurien d’aprofitar». Per últim, veuen necessari que els executius «es comprometin a escoltar les recomanacions de l’auditoria i actuïn en conseqüència».

    Envers les condicions de l’avaluació externa, escriuen: “El primer principi, i el més important, és la independència dels membres del comitè d’avaluació». Afegeixen que els auditors haurien de ser escollits per persones alienes a l’executiu i sense interessos competitius.

    També recomanen que l’auditoria es faci des de la «cultura sense culpabilitat i centrada a proporcionar recomanacions sense repartir la culpa», que l’equip avaluador sigui «equilibrat en gènere i multidisciplinari per promoure una avaluació crítica més àmplia» i que tingui un abast multisectorial, «analitzant els efectes sobre la salut, econòmics i socials amb aportacions del govern central i els autonòmics».

    Salvador Illa li resta urgència

    Preguntat a la Cadena SER per la segona missiva publicada a The Lancet, el ministre espanyol de Sanitat, Salvador Illa, ha replicat que encara no s’ha fet perquè “estem combatent una pandèmia”.

    El ministre del PSOE ha recordat que el govern de què forma part sempre s’ha mostrat favorable a l’auditoria. Tanmateix, ha preferit restar-li la urgència que exigeixen els experts: «Hem de pensar quan es fa, on es fa i qui la fa. Anem fent. M’he compromès a rebre a alguns dels signants», ha declarat.

    Mig centenar d’organitzacions demanen una resposta coordinada

    La segona missiva publicada a The Lancet no és l’única mobilització científica que demana un canvi en la gestió política en els últims dies. En el marc del I Congrés Nacional COVID-19, 55 societats científiques de l’Estat espanyol que representen més de 170.000 professionals de la salut han signat un manifest unitari en què reclamen «una resposta coordinada, equitativa i basada en l’evidència científica».

    «Demanem a totes les persones i institucions que tenen responsabilitats polítiques en la gestió de la pandèmia que es guiïn per criteris estrictament sanitaris», ja que la pandèmia «ha posat de manifest la necessitat que la ciència jugui un paper més rellevant en l’esfera pública i en la presa de decisions”. Insten la classe política a deslligar-se de «qualsevol altre interès que no sigui el general de la població”. En aquest sentit, afegeixen: “Apel·lem a la responsabilitat dels nostres representants per aconseguir un clima de diàleg i consens”.

    El mig centenar d’entitats signants apel·len a la responsabilitat de «pilars importants pel control de l’epidèmia són els mitjans de comunicació, els líders d’opinió i la societat civil». En una nova crida d’atenció cap als dirigents polítics els recorden que «el greu problema sanitari, social i econòmic originat pel SARS-CoV-2, només podrà ser definitivament resolt amb la disponibilitat d’eines terapèutiques i preventives eficaces», raó per la qual exigeixen «estructures de recerca ben organitzades i dotades dels recursos humans i materials» i recorden que els recursos destinats a Espanya per a la recerca «són molt inferiors als de països del nostre entorn».

  • “Ens hem preparat per un increment de positius a les escoles els propers dies”

    El 91,49% dels centres educatius segueixen operant amb total normalitat, segons les darreres dades ofertes aquests matí pels Departaments d’Educació i Salut, que a més a partir d’avui les renovaran diàriament a través d’una web (escolasegura) que està oberta a tothom i en la qual es pot veure la situació general, per municipis i centre per centre. També hi ha un apartat de preguntes freqüents. En tot cas, això vol dir que el 8,51% dels centres tenen un o més grups confinats. Encara és un percentatge aparentment baix… o no tant si es té en compte que només han passat vuit dies des de l’inici de curs. Avui són 437 centres amb alguna afectació, ahir n’eren 348, abans d’ahir 218…

    La xifra de grups confinats i centres afectats creix cada dia en progressió geomètrica, però això no espanta les autoritats, que consideren que estem dins de l’escenari que era previsible. “Els protocols estan funcionant correctament”, han assegurat aquest matí els secretaris generals dels Departaments de Salut i Educació, Marc Ramentol i Núria Cuenca, en la compareixença setmanal que s’han compromès a fer mentre duri l’emergència educativa. “Fem una valoració positiva perquè les escoles a dia d’avui poden seguir fent la seva funció social. Poden garantir el dret a d’educació dels infants per tal que puguin anar físicament a fer el seu desenvolupament personal”, ha assenyalat Cuenca.

    “Nosaltres ens hem preparat des del primer moment per un gran volum de sospites i de casos, el plantejament del protocol sempre s’ha fet pensant que haurem de gestionar grans volums de casos”, ha assegurat Ramentol. “Esperem que en els propers dies i setmanes continuï el ritme de nous positius”, i fins i tot aquest ritme es podria incrementar, ha afegit, perquè aquesta setmana i la passada les taxes de transmissió eren “relativament estables, per sota d’1”, mentre que “això pot estar canviant, perquè els indicadors estan empitjorant lleugerament aquests últims dies”. I si no sabem contenir aquest creixement “òbviament augmentarà molt ràpidament el nombre de casos a les escoles. Estem preparats però no és una situació desitjable”.

    Per això, ha dit, aviat hi haurà notícies sobre un increment dels equips mòbils amb capacitat de desplaçar-se als centres educatius, ja que els disponibles actualment, que són els que en el seu dia es van habilitar per anar a les residències de gent gran, es troben molt a prop al límit. “Estem en converses amb entitats del tercer sector i aviat veurem la incorporació de persones que habitualment no formen part del sistema públic de salut”, ha comentat el secretari general.

    El cribatge comença a Manlleu i L’Hospitalet

    La setmana vinent començarà el cribatge a les escoles que es va anunciar a començaments de mes, amb l’objectiu de realitzar 500.000 tests PCR a la comunitat educativa, i que s’anirà determinant en funció de l’evolució de l’epidèmia. Els primers objectius seran els centres que es troben a Manlleu i al barri de La Florida de l’Hospitalet (a més de l’Escola Barrufet del barri de Sants), on la incidència de la covid està sent especialment alta. Aquest cribatge es farà amb una tècnica menys invasiva que fins ara, ja que el frotis és només nasal i no nasofaringi.

    Per Ramentol, “la situació epidèmica avui dia no és positiva, hem assistit a una certa tendència a l’alça en els darrers dies, però és massa d’hora per dir si això és atribuïble o no a l’obertura de les escoles”. Amb tot, segons ha dit també, “l’evidència científica que hi ha disponible fins ara ens diu que les escoles no són un focus de transmissió de la malaltia, sinó que son espais segurs, i cal fer una crida perquè siguem autoexigents amb les escoles però també quan sortim de l’escola i traslladem els infants fora del centre”. Avui hi ha 970 alumnes (sobre un milió i mig) i 147 docents i personal educatiu i administratiu (sobre uns 120.000) i 6 personal extern que han donat positiu, però se suposa que el contagi s’ha produït a fora del centre. Com a conseqüència, hi ha 10.595 persones confinades (de les quals 9.628 són alumnes, 837 docents o personal dels centres, i 129 personal extern).

    Ramentol ha assegurat també que la setmana vinent tindrien més dades sobre el percentatge d’alumnes que donen positiu després que se’ls hi faci una pcr perquè ha sorgit un positiu previ en el seu grup bombolla. Aquesta dada, que podria indicar la incidència dels contagis als centres, on se suposa que es prenen totes les mesures de seguretat (mans, distància, mascareta), encara no la tenen. Sí que han pogut observar que la incidència de contagis en població infantil és menor que en el conjunt de la població en els cribatges massius que s’han fet les darreres setmanes a diferents barris i ciutats amb una alta incidència de casos. Sobre un total de 16.259 PCR a ciutadans en edat pediàtrica (0-15 anys), el 6% van resultar positiu, mentre que la mitjana va ser del 7,5%.