Categoría: Gestió sanitària

Davant l’avanç dels contagiats (19.991 segons dades de dimarts a la nit) i morts (1.849), el Govern comença a preparar el terreny per als quals, en principi, seran els dies més complicats de la pandèmia del coronavirus a Catalunya. El Departament de Salut ha decidit reforçar l’atenció domiciliària per acompanyar els pacients terminals en la seva mort a casa i contribuir així a evitar el possible col·lapse hospitalari. Segons un document del 27 de març a què ha tingut accés eldiario.es, la Generalitat calcula que aproximadament el 10% de les morts per coronavirus seran en els domicilis.

Paral·lelament, el Govern també ha traslladat als Serveis d’Emergències Mèdiques (SEM) un protocol, datat a 24 de març, que indica com s’ha de justificar a aquest tipus de malalts terminals i les seves famílies la decisió de no traslladar-los als centres hospitalaris i donar-los suport per morir a casa seva.

El reforç de l’atenció domiciliària figura en un document redactat pel Consorci Sanitari de Barcelona, ​​un ens públic compartit entre la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona. L’informe detalla la creació d’una unitat d’atenció domiciliària extraordinària, només per a casos de coronavirus, que servirà de suport a la resta d’unitats d’aquest tipus que ja hi ha als centres d’atenció primària de la ciutat.

Aquestes unitats es diuen PADES, acrònim de Programa d’Atenció Domiciliària i Equips de Suport. Constitueixen un servei format per equips especialitzats, principalment metges, infermers i treballadors socials que ofereixen «atenció al final de la vida a domicili».

Aquesta setmana, el Govern ha activat un PADES de «resposta ràpida» per a la capital catalana, anomenat PADES COVID, que té com a objectiu donar suport als professionals sanitaris de l’atenció primària però també de les UCI i els hospitals d’atenció intermèdia. Segons el document de la Generalitat i de l’Ajuntament de Barcelona, ​​la mesura es pren «davant l’increment de casos a què [el PADES] hauran de proveir atenció al final de la vida al domicili».

A la resta de províncies catalanes, amb menor nombre de contagiats, encara no s’ha implementat un reforç d’aquest tipus, tot i que a Girona s’està intentant prioritzar l’atenció domiciliària per via telefònica en lloc de presencial per no saturar aquestes unitats, segons apunten fonts mèdiques de la província.

Dels dos documents als quals ha tingut accés eldiario.es -el d’atenció domiciliària i el dirigit a les ambulàncies- es desprèn que el Govern comença a preparar el terreny davant un més que possible col·lapse del sistema hospitalari. No només les UCI estan al límit de la seva capacitat (un 84% d’ocupació el dilluns), també les plantes dels hospitals, on estan aproximadament el 90% dels malalts de COVID-19, comencen a tenir problemes d’espai.

«Cal intentar alliberar els llits d’hospital per als pacients que requereixen un tractament més agressiu, i prioritzar el control de símptomes en els domicilis per a aquells pacients que presenten malalties cròniques terminals», assenyala una internista d’un hospital de Barcelona. «A l’hospital, a més, moriran sols en una habitació a la qual ni tan sols podran accedir els familiars».

Segons assenyala aquesta experta, el protocol per a morir en el domicili es reforça perquè és «molt més humà» i permet als pacients estar acompanyats per, almenys, un afí en el moment de la defunció. «Si no tenim mesures de protecció ni per als treballadors de l’hospital, el que no podem fer és donar-lo a les famílies que volen acompanyar un malalt», rebla.

Consells per parlar amb les famílies

Davant la difícil tasca de comunicar als malalts que no se’ls traslladarà a l’hospital, el Govern ha elaborat un seguit de recomanacions dirigides a personal del SEM on indica com s’ha de comunicar aquesta decisió al pacient i els seus familiars.

El Govern recorda als professionals que «hi ha un alt nivell de por i alarma social» i els recomana «no fer referència al fet que no hi ha llits per a tots». Segons aquesta llista de recomanacions, el Departament de Salut aconsella als professionals plantejar la decisió de no traslladar al pacient a l’hospital com una cosa positiva per al malalt i «centrar-se en la idea d’evitar el sofriment».

«Plantejar que la mort a casa a hores d’ara és la millor opció si podem assegurar el control dels símptomes», assenyala l’informe, que també recomana als professionals sanitaris explicar a la família que el fet de no aplicar un tractament agressiu no vol dir abandonar al pacient.

El document també recorda als treballadors de les ambulàncies que les interpretacions i situacions de cada cas, pacient i família «són úniques», de manera que suggereix «no imposar els nostres criteris amb autoritat enèrgica perquè som els ‘herois’» i «no prejutjar i comprendre tots els punts de vista». Al seu torn, els recomana escoltar degudament als pacients o familiars i «repetir resumidament els missatges emesos per remarcar que els entenem».

Aquest és un article traduït de eldiario.es

La solidaritat sí que no té fronteres. La crisi produïda pel coronavirus ho mostra clarament. L’ajuda mútua en situacions difícils n’és un exemple. Ciutadans i treballadors de les Terres de l’Ebre i de Wuhan han teixit una bonica història d’agermanament en la lluita contra el coronavirus.

Fa dos mesos l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa, en veure l’aparició del coronavirus Covid-19 a la regió xinesa de Wuhan, es va mobilitzar, junt amb els sindicalistes de la Confederació General del Treball (CGT) del Baix Ebre, i van fer enviaments de material de protecció per als sanitaris i afectats del coronavirus d’aquell país. Ho van fer sense gens d’interès i com a mostra de solidaritat.

Ara, quan el coronavirus té contra les cordes aquíels treballadors de la sanitat pública i també molts malalts, l’organisme CSFF “China International New Media Short Film Festival” de l’Administració Nacional de Radio i Televisió del Govern Popular Xinès i altres 58 donants particulars xinesos, envien material de protecció a l’Hospital Verge de la Cinta i a Terres de l’Ebre, segons informa CGT.

Ajuda també per a igualada

Els organismes i particulars xinesos han volgut deixar clar que l’enviament de material sanitari és una mostra d’agraïment a l’ajuda que va proporcionar una companya de l’hospital i de la Confederació General del Treball de Catalunya a Terres de l’Ebre, qui fa dos mesos va assessorar tècnicament i fent arribar donacions de material a diversos hospitals de primera línia de Wuhan i Shenzen: Shenzen Infectious Disease Hospital (large modern 3A-grade hospital for infectious diseases), JingZhou third peoples Hospital, Huanggang Central Hospital i a l’Hospital Pediàtric de Wuhan.

Segons el sindicat s’espera de manera imminent l’arribada del material sanitari procedent de la zona xinesa més castigada pel coronavirus. En breu, doncs, arribarà un avió enviat especialment des de Xina, centralitzant el lliurament dels productes a l’hospital del Baix Ebre i a la seva zona sanitària d’influència.

Segons fonts del sindicat CGT, les caixes que envien des de la Xina duen material que arribarà etiquetat amb missatges encoratjadors com:“cuidar uns dels altres, una marea unida davant les dificultats. Manteniu-vos forts! Tots estem amb vosaltres!”. Tot i que la donació té com a destí l’hospital Verge de la Cinta i la comarca a la qual dóna servei, se sap que el mateix grup xinès ha enviat material destinat a Igualada i la Conca d’Òdena.

A banda de la solidaritat d’anada i tornada, CGT ha posat en marxa una iniciativa per adquirir fins a 10.000 mascaretes destinades al personal sanitari. Així, se suma a les actuacions que tenen com a objectiu evitar les conseqüències fatals que per als treballadors té la manca de protecció. El mecanisme es finança amb les aportacions solidàries dels diversos organismes del sindicat. Així, les seccions sindicals han fet col·lectes entre els treballadors i afiliats, en altres casos hi ha destinat fons que tenien guardats com a reserva per situacions impensades.

Comissions Obreres considera que el govern català i també l’espanyol “no han gosat prendre el comandament de totes les entitats privades, que han quedat sense fer gairebé res i que disposen d’espai, material i professionals absolutament indispensables pel combat contra la pandèmia”. El sindicat ho diu en un dur comunicat en el qual denuncia el desbordament que pateix el sistema sanitari català que, afirma, s’està convertint en el punt dèbil per contenir la pandèmia del coronavirus.

“Ens diuen que ara mateix tot és públic en el sistema de salut a Catalunya, però veiem coses paradoxals com que s’hagin presentat Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO) en entitats sanitàries privades com la Clínica Dexeus, o la Clínica Planas, o Dentix, cosa que suposa enviar a casa un miler de sanitaris, mentre al mateix temps s’ha de recórrer a estudiants de cicle mitjà de formació professional per atendre les persones malaltes” explica, Toni Mora, responsable de Política Territorial, Acció Social, Barcelonès i Migracions a CCOO de Catalunya.

Segons el sindicat, “no s’aprofita al màxim la sanitat privada” en aquesta situació d’estat d’alarma per coronavirus. Això en un moment en què les estructures de la sanitat pública estan saturades. “Jo he preguntat a les autoritats del país perquè no s’aprofita al màxim el potencial que té la sanitat privada, més enllà d’allò que es diu de fer-ne una coordinació. La resposta que m’han dit, sense afegir-hi detalls, és que ho fan per ser més operatius”, diu Mora. En aquest sentit contraposa la imatge d’hospitals perfectament equipats al recurs de muntar instal·lacions de campanya en poliesportius o a la Fira de Barcelona.

Mercat ineficaç

Mora es pregunta en veu alta si, ni en una situació excepcional com la que es viu, el govern de Catalunya no mostra prou energia per a fer que les empreses que hi ha darrere d’hospitals com Clínica Dexeus passin a formar plenament i no parcialment, del dispositiu de lluita contra la pandèmia. En aquest sentit, el sindicat afirma que l’arquitectura de gestió d’àmbit públic, públic – privat i privat tampoc no ha resultat eficient per a preservar el dret a la salut de la població en un moment de forta tensió. “El mercat ha resultat ineficaç i immoral per proveir els productes necessaris”, afirma CCOO.

Per això, CCOO reclama una reunió urgent del Consell de Direcció del CatSalut perquè el Govern doni informació precisa de la distribució de material i la mobilització de recursos i persones per contenir la pandèmia de coronavirus. Recorda que la secretària general de la federació de sanitat del sindicat ha enviat dues cartes exposant a la Generalitat la situació dels professionals sanitaris i sociosanitaris.

CCOO de Catalunya acaba afirmant que quan acabi l’emergència exigirà reorganitzar l’àmbit públic de salut a Catalunya i integrar l’àmbit sociosanitari i les residències en una sola conselleria. També assegura que caldrà parlar del creixement de l’Institut Català de la Salut i de la necessària inversió pública i gestió directa d’equipaments a l’àmbit sociosanitari.

El Govern ha adoptat diferents mesures en relació al coronavirus. La consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó, ha explica que s’ha aprovat destinar 80 milions d’euros del Fons de Contingència de pressupost al Departament de Salut per tal de poder fer front a totes aquelles inversions d’emergència relacionades amb la pandèmia generada pel coronavirus. A més ha recordat que “el Departament de Salut preveu una despesa, només en relació al Coronavirus, de 1.800 milions d’euros. I l’Estat ha dit que farà una aportació extraordinària de 50 milions d’euros”. Davant aquest fet, Budó ha advertit que “això ens obligarà, sí o sí, a flexibilitzar el marge de dèficit que marca l’Estat. Hem de poder resposta, necessitem aquesta flexibilització del marge de dèficit”.

La consellera de Salut, Alba Vergés, ha explicat que s’han fet més de 47.000 testos PCR per detectar la Covid-19 a Catalunya. El 42% de les proves s’han fet a homes i el 58% restant a dones. En els homes, el 22% dels testos han donat positiu i en les dones el percentatge és del 23%. Del total de testos positius, un 1% correspon a menors de 20 anys; un 16% dels casos són de persones que tenen entre 20 i 40 anys; un 33% entre 40 i 60 anys; un 34% entre 60 i 80 i finalment, un 16% entre 80 i 100 anys.

Alba Vergés també ha especificat que un total de 1.652 persones estan hospitalitzades en estat greu, però ha assenyalat que “no totes necessiten cures intensives ni respiradors”. La consellera també ha dit que el nombre de contagis continuarà creixent els pròxims dies i ha remarcat que el sistema de salut es continua preparant per augmentar la capacitat de llits d’UCI arreu del país. Ara mateix, hi ha 1.816 espais disponibles.

La consellera Vergés també ha detallat que en aquests moments hi ha un total de 506 pacients en estat lleu que estan allotjats en hotels d’arreu de Catalunya amb 214 professionals que els atenen. Més de la meitat d’aquests pacients, 290, estan en hotels de Barcelona amb 117 professionals.

La consellera ha insistit que “les mesures de confinament són imprescindibles per poder controlar i gestionar la pandèmia; són la millor manera d’ajudar al sistema sanitari” i ha recordat que gairebé 5.000 persones ja han rebut l’alta per la Covid-19 a Catalunya.

L’acord del govern sobre la paralització de tota l’activitat econòmica presencial no essencial entre avui i demà afecta gairebé quatre milions de treballadors a l’estat espanyol. La mesura, que permet ampliar el confinament i restringir més la mobilitat, va ser anunciada dissabte, ratificada diumenge en consell de ministres i publicada a mitjanit al Boletín Oficial de l’Estado (BOE).

Els prop de 3,7 milions de treballadors a qui ha afectat el canvi representen aproximadament una cinquena part dels 20 milions d’ocupats que hi ha a Espanya, segons els càlculs d’aquest mitjà a partir de les dades d’ocupació de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) i les activitats descrites com a essencials al Real Decreto-ley 10/2020. Aquests càlculs s’han fet a partir de la distribució de sectors laborals definida a la Classificació Nacional d’Activitats Econòmiques (CNAE) amb tres dígits i, per tant, en alguns casos pot englobar dins un mateix grup d’activitats a treballadors amb casuístiques diferents.

Es tracta principalment de treballadors de la construcció, la indústria i els serveis que, tot i formar part de sectors que no són necessaris per garantir els serveis bàsics a la ciutadania, s’havia permès que treballessin les dues primeres setmanes de decretació d’estat d’alarma.

Les activitats que havien estat paralitzades des de l’inici de la decretació de l’estat d’alarma, fa dues setmanes, ja van suposar que 2 milions i mig de treballadors es quedessin a casa (un 13% del total espanyol). Eren els treballadors de comerços de productes no essencials, del sector de la restauració i d’esdeveniments i instal·lacions esportives i culturals.

La construcció, tant en les obres d’edificis com en tasques d’enginyeria civil, ocupa gairebé 1,3 milions de persones que, fins avui, estaven autoritzades a desplaçar-se per treballar. La setmana passada, l’Ajuntament de Barcelona ja va anunciar la paralització de les obres públiques que tenien en marxa. Divendres s’hi va afegir la Generalitat, que per acord de govern va assumir les despeses salarials i de lloguer de material perquè els contractistes aturessin les 20 obres públiques que encara estaven en marxa (17 ja s’havien paralitzat voluntàriament). En la resta d’obres – tant públiques com privades – s’hi seguia treballant si així ho decidia l’empresa constructora, però a partir d’avui ja s’han de paralitzar.

A la indústria hi ha aproximadament 2,5 milions d’ocupats, però un milió d’aquests treballen en fàbriques que no produeixen directament per a frenar la pandèmia ni per garantir subministres bàsics, per exemple la metal·lúrgia o la indústria del motor. La mesura anunciada pel govern central no inclou aquests treballadors entre els essencials.

A més, hi ha un altre mig milió d’ocupats en sectors industrials que inclouen serveis essencials però que no ho són del tot. Per exemple, la part de la indústria tèxtil destinada a produir roba laboral i bases de teixits encara està autoritzada a treballar, però no la resta de la indústria tèxtil i del calçat. Com que no es disposa de dades d’ocupació més desglossades, no s’ha pogut determinar quants treballadors d’aquests sectors hauran de deixar d’anar a treballar.

Per últim, a partir d’avui deixen de treballar un milió d’ocupats en sector dels serveis. Són sobretot treballadores de la llar, però també jardiners i treballadors de call centres, entre d’altres.

Un 40% dels treballadors estan ocupats en serveis essencials

Set milions i mig de treballadors ocupats, un 40% de la força laboral espanyola, treballen en els que s’han definit com a serveis essencials. Dins d’aquest grup hi trobaríem la sanitat i l’assistència sociosanitària (que ocupa 1,7 milions de persones); el comerç d’alimentació, farmàcies i gasolineres, entre d’altres (que n’ocupen 1,6 milions); serveis com la neteja, l’ordre públic, la defensa, la bugaderia i les funeràries (que n’ocupen 1,3 milions); i els relacionats amb el subministrament d’energia, la gestió de l’aigua i dels residus (200.000 empleats).

També són considerats essencials altres sectors que garanteixen el funcionament de les activitats anteriorment descrites. Per exemple, el sector primari (on treballen gairebé 800.000 persones); les indústries que produeixen per sectors essencials com la de l’alimentació, la química i la farmacèutica (que engloba 1 milió de treballadors); i el transport de mercaderies i de passatgers (850.000 empleats), per garantir que els treballadors essencials arribin al seu lloc de feina.

El teletreball com a alternativa

Fins ara ja es contemplaven uns 5 milions de treballadors que podrien estar fent teletreball, tot i que fins ara aquesta decisió depenia de cada empresa. Es tracta, per exemple, de part dels treballadors de l’administració pública, les finances, la publicitat o l’assessoria. A partir d’avui cap d’aquests treballadors podrà desplaçar-se per a treballar.

Dins d’aquest grup també s’inclouen els 1,4 milions de treballadors de l’educació que, fruit del tancament dels centres educatius el divendres 13 de març, van deixar de moure’s per treballar i van començar a practicar, en la mesura del possible, el teletreball.

Aquesta entrevista s’ha publicat originalment en castellà a La Marea

Mónica García (Madrid, 1974) és metgessa anestesiòloga i diputada per Más Madrid a l’Assemblea regional. La seva activitat com a parlamentària, a causa de l’epidèmia, s’ha reduït molt, però no ha guanyat massa temps: l’hospital i els seus fills exigeixen tota la seva dedicació. Li preguntem per la gestió de la pandèmia que està realitzant el govern de Díaz Ayuso, i pels trencats passats que, a correcuita, s’està veient obligat a cosir un sistema sanitari en estat d’alarma.

Els sindicats protesten per la falta d’informació i transparència. Comparteix la queixa?

Nosaltres no tenim cap informació tampoc. Vam tenir una reunió molt al principi del tot. I després no hem tornat a tenir cap informació oficial. Ni tan sols els portaveus dels partits, que teòricament havien de tenir trobades amb Ayuso, els estan tenint. Són dues coses: la manca de dades i la manca d’ordres. La majoria de coses l’estan manant per WhatsApp. Quan diuen als metges d’atenció primària que vagin a treballar a l’Ifema no deixen una ordre escrita: ho fan a través de Whatsapp. Això està sent un problema. No estan fluint bé ni la informació ni les indicacions.

Algun metge ha arribat a comentar que «no sap el lloc on ha d’anar a treballar l’endemà».

Sí, això està passant. Hi ha una part que té a veure amb els diferents escenaris que es van assumint. En el meu hospital, el 12 d’Octubre, vam començar amb un escenari 1 i ara estem en un escenari 6. Cada vegada que es canvia d’escenari, en funció de les circumstàncies, canvies també, d’alguna manera, cap a on van les professionals. Per aquesta part és lògic que no hi hagi una planificació a una setmana. Però després hi ha soterrada una manca d’informació sobre on aniran els professionals, quina és la planificació de recursos humans, quin pla de contingència tens per a tots els escenaris… Per exemple: ara ens estem quedant sense professionals que atenguin les UVI. I ara d’on els traiem? Quin és el pla C de tot això?

Estan funcionant els protocols estandarditzats?

No, no hi ha hagut un protocol unificat, no hi ha hagut un comandament unificat… La meva sensació és que cada hospital s’està autogestionant, o cada servei, de la millor manera que pot. No perquè hi hagi una planificació que vingui des de dalt. La qual cosa també vol dir que això ens està perdent, perquè la visió des de dalt només la té la conselleria: si una UVI s’omple, quantes UVI van… Aquesta visió una miqueta més estratègica en tenen, però no l’estan fent servir. Als hospitals cada servei ens estem autogestionant. Els caps, fins i tot, dels diferents serveis estan tenint xats en comú per veure com estan, els caps d’intensius i d’anestèsia, els caps de medicina interna, els d’infeccioses… Però pel seu propi interès, no per ordres de la conselleria.

Està «desaparegut» el conseller de Sanitat?

Jo crec que no, jo crec que està treballant molt. El que passa és que aquí tenim uns dèficits estructurals que tenen a veure amb com s’ha conformat la Conselleria de Sanitat, amb com tenim els quadres de comandament i com estan conformats estructuralment els hospitals, els directius, els gestors i la mateixa conselleria. Ens hem trobat, que ja ho sabíem i ho hem denunciat moltes vegades, amb una Consejería de Sanidad amb molt càrrec polític, i poc càrrec que sàpiga del que va la sanitat. I a més no s’estan deixant ajudar, per exemple, per organitzacions que sí que tenen experiència en epidèmies, com poden ser les ONG. Si tu no tens una conselleria en la qual no has format un cos… no et diria tècnic, però sí que sàpiga més o menys de què va un hospital, i si a més Ayuso i Lasquetti t’estan col·locant a gent com l’exdirector general de Hospitales de la Comunidad, Antonio Burgueño, que és un senyor que és l’ideòleg de la privatizatció i a més no pinta res, no és un gestor per la gestió d’epidèmies ni molt menys, obtens el brou perfecte perquè no hi hagi lideratges.

Estan faltant dades sobre el paper jugat pels hospitals privats? Està havent-hi coordinació amb ells?

La manca d’informació sempre es cobreix amb especulacions. Jo sí que crec que estan treballant, i és veritat que tenen també molts casos. Estem tots sobresaturats. Però no t’ho sé dimensionar. En el 12 d’octubre estem gairebé al límit dels llits d’UCI. Però no et sé dir si ells tenen un matalàs més gran o més petit, si tenen recursos… No ho sé. Aquestes dades suposo que les manejarà la conselleria i no les està difonent. També és veritat que és difícil anar dia a dia donant les dades actualitzades. Però això et dibuixa també en quin escenari estem. No és el mateix un escenari en el qual no tenim llits d’UCI en què tinguis, si més no, un matalàs de cent llits. Però no ho sabem. Sabem la quantitat de pacients que ingressen a l’UCI. Això sí. Però no sabem quin és el marge que tenim per utilitzar aquests recursos. Això fa molt difícil que des dels hospitals, per exemple, es digui: estic col·lapsant però em posaré en contacte amb la clínica que sigui perquè em doni respiradors, o perquè la seva infermeria i la meva treballin en comú… És molt difícil perquè no ho saps. A la fi cada hospital treballa d’una manera independent, excepte amb algunes derivacions que s’estan fent a l’IFEMA i a altres llocs, amb els recursos que pot i té.

Aquesta situació és producte d’algun dèficit estructural?

A la Comunitat de Madrid tenim clars dèficits estructurals: tenim menys llits públics i menys llits que la mitjana espanyola, som la quarta comunitat que té menys efectius sanitaris treballant en institucions públiques (segons el ministeri), tenim un pressupost per habitant que és el segon més baix de tot Espanya… Això són dèficits estructurals. El cas de la infermeria està sent realment sagnant, perquè ja partíem d’una situació molt precària de ràtios d’infermera per pacient i habitant. Això és molt fàcil. Tots els anys, quan arriba desembre i l’epidèmia de la grip (una epidèmia anual, programada, que sabem que vindrà i més o menys el que durarà) se’ns saturen els hospitals. Està clar que el dèficit és estructural. No tenim ni la flexibilitat necessària ni suficient per afrontar, ni tan sols, una epidèmia que és anual. I programada.

Llavors clar, quan ve això trobem que aquest dèficit estructural és més agut i més complicat, independentment que això hagi sobrepassat les expectatives de qualsevol. Però no és el mateix partir de la part més baixa de ràtio de professionals de partir de la part més alta. Entre altres coses perquè els professionals també estan emmalaltint, s’estan infectant. Si tu tens una ràtio alta potser pots aguantar l’epidèmia. Ara estem en una situació en què, per exemple, per a les UVI ens falten professionals. Tenim una mica de marge de tecnologia (de respiradors i monitors) però ens falten professionals. I ara d’on els traiem?

Això es deu a un model, a una manera de pensar la sanitat?

Clarament. Independentment que hi ha un dèficit estructural d’aquestes ràtios a tot Espanya, el model de Madrid, i crec que d’això hi ha una evidència a l’hemeroteca i una evidència científica més que suficient, s’ha basat en el menyspreu del que és públic, la privatització, la manca de recursos i, encara que ells diguin que han anat incrementant els recursos, seguim sent la segona comunitat que menys inverteix per habitant en sanitat. I ja si ho comparem amb el PIB és una cosa escandalosa: som una comunitat molt rica i no obstant això invertim proporcionalment al PIB molt poc en comparació amb la resta de comunitats. No es pot entendre que la Comunitat de Madrid estigui a la cua de tot: de llits, de professionals, d’inversió. Ara bé, estem sent líders en privatització. Som els que més pressupost hi destinem a la privatització, això és un model. Això no és una cosa que hagi sorgit, que hagi caigut de cel. És un model estructural i una manera de concebre la sanitat.

S’han publicat notícies de plantes buides, sales d’UCI sense utilitzar… Com es poden explicar aquests fets?

Això té a veure amb què, en aquests hospitals, tota la part que no és sanitària, està privatitzada, des del principi, des del moment en què el va construir Esperanza Aguirre. Aquesta part no ens pertany, no li pertany a la conselleria. Com tu has privatitzat els serveis de neteja no et pertanyen, i no tens capacitat d’actuar sobre ells, o sobre molts dels serveis de les dades i de la informàtica. En aquests hospitals qualsevol cosa que hagis de fer teòricament les hauries de fer sobre contracte: els llits que la concessionària augmenta són sota pagament. Això és el que posa en el contracte. Aquestes concessionàries ara mateix estan en mans de fons voltor. Vés tu a dir al fons voltor que t’obri un llit, que tens una emergència, que t’obri una ala sencera. El pots confiscar, el pots expropiar, però això són mesures que ha de prendre el Govern: a partir d’ara, això és meu. No és «el faig servir». És meu. Aquestes sales i aquests hospitals no pertanyen a la Comunitat. És com si jo vull fer servir un local privat: em diran que o l’expropiï o ho justifiqui. Aquest és el problema. Aquestes concessionàries al llarg d’aquests anys han estat guanyant uns beneficis absolutament obscens (en l’època de la crisi vam estar mirant els registres mercantils i tenien beneficis de fins al 40%). El seu negoci és un altre, és especular amb els actius. I treure’n el major rendiment possible. No és deixar-te una ala perquè solvents una crisi. Em diran que o l’expropiï o ho justifiqui.

Ha canviat aquesta situació, almenys temporalment, per la centralització dels recursos anunciada per Pedro Sánchez? Ha modificat la possibilitat d’ús dels hospitals i clíniques privades i mixtes?

Que es disposarà de les zones privades és molt inconcret. Segurament es pugui disposar d’hospitals privats, però suposo que ha d’haver-hi un dèficit de comunicació sobre qui és el fons privat, qui és el fons voltor ara. Abans eren empreses, les inicials, eren moltes de les que han acabat en casos de corrupció: Uribarri, Arturo Fernández… Totes aquestes empreses constructores que després s’ha vist que han inflat la caixa del Partit Popular. Però potser amb aquestes tenies un interlocutor. Però .. qui és el teu interlocutor quan és un fons voltor? Has perdut el control, amb la connivència de la conselleria, perquè gran part d’aquesta especulació amb els actius s’ha fet entre 2015 i ara.

En els últims cinc anys s’han venut molts d’aquests actius a fons voltor. Però insisteixo. Això és com els serveis de neteja que tens externalitzats. Com els dius que han de donar material de protecció als treballadors, que han de reforçar aquests dies, si no és teu? No és de la teva propietat, ho has externalitzat, has perdut el control d’això. Un dels efectes secundaris de les privatitzacions és que perds el control del què estava passant. L’exemple més palmari ara és el de les residències de gent gran. Hem perdut el control de què estava passant a les residències de gent gran. Tot perquè has imposat un model low-costde cura de la nostra gent gran. I el que passi aquí… Doncs és el que ha passat. Un absolut drama. Només el 10% de les residències de gent gran de la Comunitat de Madrid són públiques. De la resta no tens control. No tens capacitat. No tens dades reals. No tens res.

Es pot donar el cas, en aquests espais, que hi hagi UVI «vips»?

Jo no t’ho puc assegurar. No tinc la informació suficient per afirmar-ho. Pot haver-hi? En un hipotètic cas, sí, és clar que pot haver-hi. Tu tens un model que està atomitzat, amb moltes àrees sobre les quals no tens control i sobre les quals no decideixes tu, no decideix la conselleria. Hauria de decidir. Però no decideix. Aquest model que tu has cuidat amb tanta cura, la part privada de la sanitat pública, tot aquest model… ¿ara què? Com li dius a la Fundació Jiménez Díaz que no reservi llits? No sé si està passant, però no tens el control. Veracitat que això estigui passant per gent vip no la tinc, però per poder, pot estar passant. A la sanitat sempre hi ha hagut un plantejament vip i un plantejament per a la resta dels mortals. Per què no t’han importat les llistes d’espera mai? Per què la sanitat pública no t’ha importat? Perquè hi ha un model social elitista i desigual, que el govern madrileny ha estat defensant, pel qual «els privilegiats» no han de passar per la sanitat pública. Tenen la seva assegurança privada, sanitaris, els seus llocs vip… La sanitat pública els és aliena. I és clar: aquesta concepció que hi ha dues velocitats de la sanitat, una per a privilegiats i una altra per a la gent, està calada dins de les institucions i dins el govern de la Comunitat de Madrid.

Si es mira el mapa interactiu de casos positius del Covid-19 a Catalunya, que des de fa gairebé dues setmanes recopila dades sobre infectats a tot el país, es veu ben clar quines són les zones on la pandèmia del coronavirus creix més. Una d’aquestes és el Vallès Occidental, en especial els municipis de Sabadell i Sant Quirze del Vallès, on se superen els 200 casos confirmats per cada 100.000 habitants (encara lluny de la Conca d’Òdena, però molt per sobre de la major part d’àrees bàsiques de salut en què està segmentat el mapa). Per això avui el Govern, en la roda de premsa diària que ofereixen les conselleres Alba Vergès i Meritxell Budó i el conseller Miquel Buch, ha anunciat mesures per reforçar l’atenció hospitalària en aquesta comarca.

La conseller de Salut, Alba Vergès, ha explicat que la capacitat actual de l’Hospital Parc Taulí “no és suficient pel volum de població del Vallès Occidental est”, i que per això en els pròxims dies l’Hospital Parc Taulí comptarà amb 90 llits nous de crítics i semicrítics, i 50 llits nous d’hospitalització general. A això s’hi afegirà la creació, en col·laboració amb l’Ajuntament de Sabadell, de l’Hospital Temporal Vallès Salut, ubicat en un hotel el nom del qual no ha especificat, i que comptarà amb 250 llits.

Per fer possible aquesta ampliació de capacitat en la resposta hospitalària, Vergès que recordat que s’està mobilitzant a tots els professionals sanitari de l’àmbit públic i privat que hi ha a Catalunya, que ha xifrat en 180.000 persones, entre les que s’inclouen també metges jubilats en els darrers dos anys que estan tornant a treballar i estudiants dels últims cursos de medecina i infermeria. També s’ha felicitat perquè en la darrera setmana s’han repartit 3 milions de productes de material com mascaretes (1,6 milions), bates (300.000), gels (270.000) i kits de diagnòstic ràpid (25.000), entre altres.

«Les UCI no estan al límit»

A preguntes dels periodistes, Vergès ha assegurat que a Catalunya les UCI no es troben al límit de la seva capacitat. “Comptem amb 1.700 llits de crítics, la major part ocupats per pacients de Covid-19”, ha senyalat la consellera. Hores abans, el director del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències del Ministeri de Sanitat, Fernando Simón, havia alertat que hi ha sis comunitats que estan al límit de la seva capacitat d’unitat de cures intensives, i que n’hi ha altres que estan creixent perillosament cap a aquest límit. Simon, però, no ha volgut precisar a quines comunitats es referia, i ha delegat aquesta informació en cada comunitat. Segons Vergès, doncs, Catalunya no es trobaria entre aquestes sis.

En el darrer recompte, de dissabte a la nit, Salut va informar que la xifra total d’infectats a Catalunya s’eleva a 15.026 (763 positius nous en relació a 24 hores abans) i 1.226 persones mortes (156 nous en l’últim dia). Entre els infectats, n’hi ha 1.391 en estat greu i 2.557 són professionals sanitaris.  Les altes hospitalàries pugen a 3.455. El Govern de l’Estat situa Catalunya entre les comunitats que, molt possiblement, ja estarien assolint el pic de contagis de la pandèmia, perquè els nous diagnòstics són cada dia menors. A Catalunya el pitjor dia va ser dimarts 24, quan es van registrar 2.073 nous contagis en 24 hores, i a partir d’aquell dia aquesta xifra ha tendit a la baixa.