Just Deploy It!

Categoría: Gestió sanitària

  • Atenció primària i coronavirus, un paper cabdal

    A la coneguda i reconeguda pressió assistencial de l’atenció primària, s’hi ha afegit ara la pandèmia del nou coronavirus. Encara que els grans titulars els ocupin els hospitals, les UCI i els serveis d’Urgències, el primer nivell assistencial no és aliè a la gran estocada que ha suposat l’epidèmia del COVID-19. Els professionals hem hagut de reinventar-nos ràpidament, molt sovint pel nostre propi compte, per a adaptar-nos a l’emergència sanitària, donar-hi resposta i continuar atenent la població amb el mateix nivell d’eficàcia que ho fem habitualment.

    Tot i el moment absolutament excepcional que vivim, les principals funcions de l’atenció primària segueixen sent les mateixes: el diagnòstic precoç, el tractament de les malalties i l’acompanyament durant les mateixes, i la prevenció i promoció de la salut entre la població.

    Així doncs, davant el COVID-19, seguim realitzant les mateixes funcions.

    • Prevenció: Expliquem les mesures d’aïllament, evitem que els pacients es desplacin als centres d’atenció primària (CAP) i fem seguiment telefònic i telemàtic dels nostres pacients, utilitzant en la majoria de casos els nostres telèfons particulars i els nostres ordinadors personals.
    • Diagnòstic precoç: Fem un seguiment telefònic intensiu per controlar els símptomes dels casos sospitosos o confirmats i detectar complicacions. Quan observem un cas que pot derivar en gravetat, visitem el pacient al CAP i el diagnostiquem, gràcies als companys de radiologia i a la nostra experiència professional, ja que no disposem dels test de diagnòstic que són imprescindibles perquè l’AP sigui resolutiva. A més, si és impossible el desplaçament del pacient al centre, el visitem al seu domicili.
    • Tractament: La resta de pacients que no estan afectats pel coronavirus ens continuen necessitant. Hem de seguir tractant-los i controlant les seves malalties. En el primer nivell assistencial tractem totes les patologies i no podem permetre que, degut a l’epidèmia del COVID-19, hi hagi pacients amb altres problemàtiques que empitjorin el seu estat de salut per desatenció. El seguiment telefònic, a nivell assistencial, és extremadament complex, perquè no disposem del nostre ull clínic i és molt més dificultós discriminar el que és greu del que no ho és. A més, en aquests moments no podem demanar exploracions complementàries, a excepció de les urgents.
    • Acompanyament: Som el referent de socialització de molts dels nostres pacients, especialment dels més grans, que es troben sols, confinats, que han perdut un ésser estimat en alguns casos i no s’han pogut acomiadar ni tenir el consol d’una simple abraçada.

    I no podem oblidar l’atenció pediàtrica. Encara que la població infantil sigui la menys exposada al risc perquè, afortunadament, la seva afectació pel coronavirus és molt menor, les famílies segueixen necessitant els seus pediatres. Per rebre assistència davant altres patologies, pels accidents domèstics que es poden produir arran del confinament, etc.

    Tot això ho hem fet sempre, ho continuem fent i hem de seguir fent-ho, per responsabilitat i pel dret a la salut de la ciutadania.

    El missatge #quedatacasa, efectiu i necessari, no treu que un acurat seguiment telefònic i presencial, en el moment precís, permet que els pacients arribin als hospitals amb la malaltia diagnosticada però no avançada, requerint tractament però no ventilació mecànica, el gran risc que tenim en el nostre sistema sanitari per la insuficiència de respiradors.

    Aquesta situació s’allargarà en el temps, no tornarem a la normalitat d’un dia per l’altre. Així doncs, necessitarem més temps i recursos per fer aquest seguiment dels nostres pacients.

    En aquest sentit, qualsevol reorganització de l’assistència sanitària durant aquesta epidèmia no ha d’obviar, en cap cas, la tasca essencial dels dispositius d’atenció primària. No s’han d’aprimar els equips amb l’objectiu de dotar de professionals altres dispositius i nivells assistencials, ja que els CAP ja es troben minvats pels professionals contagiats i aïllats -en gran mesura, degut a la insuficient provisió d’EPIs i a uns protocols de protecció a la baixa, fet que ha estat objecte de denúncia per part de Metges de Catalunya (MC)– i pels que presten assistència en altres punts, com les residències o els hotels. Seria un error estratègic que pagaríem molt car.

    Els equips d’atenció primària i els seus professionals han de romandre operatius per atendre la seva població. És així de simple.

    I com sempre, ens manquen recursos. Però això, a diferència d’una pandèmia, no és cap novetat en l’atenció primària.

    També podeu trobar aquest article al blog de Metges de Catalunya

  • AIFiCC denuncia el tancament dels CAP i el desplaçament de professionals

    En els temps de pandèmia com les que estem vivint actualment, la població més vulnerable és la que té més risc d’emmalaltir i alhora és la que està més a prop dels professionals d’atenció primària. Les infermeres i metges de família som els professionals que millor coneixem les necessitats, recursos que hi ha a la comunitat i quina és la millor atenció que se’ls pot oferir.

    Des de l’inici de la pandèmia, els/les professionals de l’Atenció Primària hem proporcionat l’acompanyament adequat de cada persona atesa segons la seva situació, mantenint el seguiment en aquells casos lleus, donant suport a domicili en aquelles situacions que es requeria, atenen al CAP quan era necessari i derivant a nivell hospitalari quan la clínica ho requeria.

    No entenem que capgirin cap per avall les estructures d’atenció primària de Catalunya traient els professionals dels CAPs on fan una aportació més útil i directa a les persones per les quals en son referents, i enviar-los a hospitals de campanya i hotels hospital.

    Considerem que hi ha molts pacients que a priori estan destinats a ser atesos en l’hospital de campanya que poden perfectament ser més ben atesos als seu domicili amb millor cures, més higiene i més suport de l’entorn que en un pavelló deshumanitzat i sense els recursos adients.

    Per a responsabilitat amb la professió i lleialtat a les persones ateses, des d’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya, (AIFiCC) creiem que és un greu error tancar centres d’atenció primària i moure els professionals a un hospital de campanya o hospital hotel, desplaçant l’expertesa i el coneixement de la comunitat a un altre àmbit que de ben segur no ajudarà a les persones més vulnerables a mantenir, recuperar ni establir l’estat de salut.

    Des de l’atenció primària ens oferim a donar suport en els hospitals de campanya però sense tancat els centres de salut, cada dispositiu fa una activitat imprescindible, son complementaris però de cap manera un pot substituir a un altre.

    Ara més que mai cal escoltar els professionals de primera línia i crear conjuntament les estratègies per a fer front a aquesta pandèmia. No fer-ho pot empitjorar greument l’assistència que en els propers dies s’ofereixi a les persones que més ens necessiten.

    Des de la l’AIFiCC demanem a les autoritats sanitàries que es repensin aquests tipus decisions sense escoltar als experts més propers a les persones que viuen a la comunitat.

  • La prudència en epidemiologia

    Els epidemiòlegs solen dir que les projeccions per predir el curs d’una epidèmia tenen moltes incerteses, doncs hi ha molts factors que hi influeixen. Aquesta visió indica que cal una gran prudència a l’hora de comunicar les estimacions del futur, i més en el cas d’una pandèmia nova com la SARS-2 més coneguda com a Covid-19.

    Les autoritats sanitàries deleguen en equips d’experts el tractament de les dades i d’aquest treball col·lectiu surten unes conclusions que un portaveu sol comunicar. L’important és el treball en equip seguint criteris científics. Així es treballa a l’Imperial College o al Instituto Carlos III. Això vol dir que les previsions (hipòtesis) siguin exactes? No, les hipòtesis científiques, per ser-ho, han de ser rebutjables experimentalment i, en el cas de l’epidemiologia, això es veu amb el transcurs del temps, quan les noves dades mostren si les previsions s’han complert o no.

    Aquest principi de prudència s’observa en molts epidemiòlegs, com ara els que ens comuniquen gairebé diàriament les noves dades o els que expliquen en llenguatge planer quines mesures hem d’adoptar i ens les raonen. En aquest sentit destaca com a molt adequat el to que acostumen a mostrar els Drs. Fernando Simón, Antoni Trilla o Benito Almirante, entre d’altres, i que cito pel seu paper mediàtic. Tots ells juguen un paper professional molt prudent, d’incalculable valor en temps tan difícils com els estem vivint.

    Sobta, en canvi, el paper del Dr. Oriol Mitjà, que al meu entendre no troba el to adequat. En els mitjans públics catalans i com assessor de la Conselleria de Salut, el Dr.Mitjà ha adquirit un paper molt destacat que, malauradament, no es correspon amb el d’un assessor. Malgrat que a l’inici de la pandèmia SARS-2, el Dr. Oriol Mitjà va declarar al febrer que l’epidèmia podria no arribar aquí i que era més o menys com una grip, un mes més tard declarava la incompetència dels responsables del comitè d’emergència espanyol per fer front la crisi i en reclamava la dimissió dos dies després de l’entrada en vigor de l’estat d’alarma.

    El Sr. Mitjà va obviar que les competències en matèria de salut a Catalunya eren totalment de la Generalitat fins el decret d’alarma i que ara encara té tota la capacitat per comprar el material que fa falta a molts hospitals. La manca de material adequat ha estat una via de contagi dels sanitaris catalans en una proporció més elevada que a qualsevol altre lloc. El Sr. Mitjà, no va dir res quan es va obligar a 160.000 famílies amb dret a ajuts de menjador a trencar l’aïllament domiciliari per anar als ajuntaments a recollir les acreditacions quan a altres llocs de l’estat això es va fer via telèfon mòbil.

    El Sr. Mitjà té tot el dret a fer plantejaments polítics, però llavors queda exposat a la crítica política sobre els seus plantejaments i la seva opinió com a assessor científic queda devaluada per manca d’objectivitat. No es pot repicar i anar a la processó

    El Sr. Mitjà no ha dit res sobre el canvi dràstic de posició de la Generalitat sobre l’estatus de la conca d’Òdena, que ha passat en una setmana d’exigir mesures més dràstiques (per tota Catalunya) a demanar-ne el desconfinament, una mesura totalment en contra dels postulats dels Sr. Mitjà. Reclama, amb tota la raó, que cal fer tests per identificar contagiats asimptomàtics i trencar la via de contagi, però no ha proposat en públic que tots els aparells per fer RT-PCR d’Universitats i centres de recerca es posin a disposició de la Conselleria de Salut. La incompetència en organitzar aquesta tasca ha estat de les autoritats sanitàries catalanes. El Sr. Mitjà té tot el dret a fer plantejaments polítics, però llavors queda exposat a la crítica política sobre els seus plantejaments i la seva opinió com a assessor científic queda devaluada per manca d’objectivitat. No es pot repicar i anar a la processó.

    En relació a dos dels documents presentats pel Sr. Mitjà, caldria fer algunes apreciacions. La Generalitat, per exigir mesures més dràstiques al Gobierno, va presentar un document de Salut el dia 24 de març fent servir unes estimacions fetes pel Dr. Mitjà, amb el model SIR, segons el que, en el supòsit més favorable, el pic de nous casos es donarà el 12 d’abril i el nombre final de casos i morts seria molt elevat. Segons les dades que hi ha ara, podria ser que el pic s’hagi donat o el 31 de març o el 2 d’abril, ho sabrem més endavant.Com he comentat, no sembla adequat utilitzar una única modelització i cal contrastar amb altres modelitzacions, de la mateixa manera que, des del punt de vista estrictament sanitari, no és massa útil utilitzar la opinió d’un únic epidemiòleg doncs sol ser més consistent contrastar diferents opinions.

    Des del punt de vista estrictament sanitari, no és massa útil utilitzar la opinió d’un únic epidemiòleg doncs sol ser més consistent contrastar diferents opinions.

    El segon document que volia comentar és el presentat el dia 3 d’abril, anomenat Salida Coordinada del Confinamiento. Aquest és un document de treball, adaptat d’un pla andorrà, en què s’esmenten les mesures a adoptar i les tècniques a utilitzar per controlar tant possibles rebrots com per saber la immunització de la població. Sobten dues coses del document, la primera és que en el document es diu Revisiones por panel de epidemiólogos expertos en enfermedades transmisibles però sols el signen dos autors. De nou es troba a faltar una visió col·legiada de les mesures a prendre. L’altra cosa sobta del document és que no hi ha referències bibliogràfiques, essencials en un document de treball que han de revisar experts.

    Fins i tot en el document s’afirma que hi ha una baixa proporció de la població immunitzada (15%). Aquesta dada és una mitjana extreta d’un informe de l’Imperial College del dilluns 30 de març, i equivaldria a uns 7 milions d’immunitzats, amb una forquilla que va del milió i mig fins els 15 milions. Aquest informe ni es menciona en el document del Dr. Mitjà, així com tampoc l’àmplia forquilla.

    Una pandèmia com aquesta acaba posant tothom al seu lloc i caldrà, quan la superem, fer una anàlisi exhaustiva dels errors comesos per aprendre d’ells. Això ens inclou a tots com a societat, als epidemiòlegs que hauran de fer una anàlisi exclusivament científica i a les institucions que hauran de fer una anàlisi política de la gestió de la crisi i de l’adequació del sistema sanitari després d’una dècada de retallades de la despesa en sanitat pública.

    Lleonard Barrios Sanromà és ex-catedràtic, jubilat el passat setembre, de Biologia Cel·lular de la Universitat Autònoma de Barcelona

  • El 20% de les visites ateses a l’Hospital de Cerdanya no són a residents de la zona

    En un vídeo penjat al compte de twitter de l’Hospital de la Cerdanya el seu director, el Dr. Francesc Bonet, ha denunciat que aquest cap de setmana ha pujat el nombre de pacients no domiciliats a la Cerdanya atesos al seu centre. Han volgut remarcar que la COVID-19 no fa vacances i han demanat a la població que mantingui el confinament i es quedi a casa. 

    Així el doctor Bonet ha comentat que l’Hospital està en «una situació de pdoer atendre aquells pacients sospitosos de COVID19 i les altres patologies habituals amb la mesura dels habitants que té l’Alta i Baixa Cerdanya, entre França i Catalunya, que és d’uns 30.000 habitants». Ha seguit dient que aquest cap de setmana i des d’uns dies abans, estan atentent un 20% de persones no residents a la Cerdanya, «el que posa en evidència que malgrat l’esforç dels policies la gent està venint cap a la nostra regió».

    Al final de la gravació ha demanat a la gent que no es desplaci per diversos motius: «esteu posant en risc les vostres famílies, esteu posant en risc la gent gran i esteu posant en risc la nostra regió que per la dimensió d’aquest hospital i pels recursos sanitaris de la zona estem en un estat de control de la pandèmia». «Si us plau quedeu-vos a casa i no us mogueu del lloc de residència», Ha acabat el Dr. Bonet.

    A banda, el president de la Generalitat, Quim Torra, ha dedicat unes paraules a la població en fer retuit al missatge del doctor Bonet dient que ell no ho diria amb paraules tan educades:

  • El desastre de les residències geriàtriques

    Un cop més ha hagut de ser la crisi d’aquest virus el que ha posat sobre la taula, d’una manera explosiva, l’emergència de la situació de les condicions sanitàries (i altres) de les residències de gent gran. Situació ja denunciada reiteradament per alguns dels afectats (com sempre) d’usuaris i els seus familiars i els treballadors dels mateixos centres.

    Parlaré del cas de Barcelona ciutat, que és el que conec una mica però segur que és extrapolable a tot Catalunya.

    A Barcelona tenim unes 260 residències de gent gran amb unes 20.000 places de residents (i amb molta llista d’espera per ingressar). Quasi totes concentrades en els barris del nord: Eixample, Horta-Guinardó i Sarrià-Sant Gervasi. 4 són municipals, les altres són privades i algunes d’elles (?) concertades pel Departament de Treball i Afers Socials de la Generalitat.

    Segons les dades del Consorci Sanitari de Barcelona (CSB) de 2 d’abril, sobre el seguiment de la Covid-19, un 63% de les residències geriàtriques de Barcelona ciutat estan afectades pel virus, amb 1.200 professionals afectats, 925 casos d’afectats entre els residents, 92 d’ells ingressats a hospitals i 115 morts. Això és un desastre.

    Centraré l’anàlisi al tema d’assistència sanitària. Existeixen actualment tres xarxes d’assistència sanitària a les residències, no coordinades ni integrades (ni personalment ni informàticament) amb el Sistema públic de Salut:

    1. Unes residències (la majoria) manifesten tenir un sistema d’atenció sanitària propi, pagat pels propietaris, amb més o menys dedicació i competències.
    2. Existeix una Xarxa d’EARs (Equips Assistencials a residències) concertat pel Departament de Treball i afers socials a entitats privades. Les funcions dels EARS són (teòricament) atenció primària dels residents, prescripcions farmacològiques, petició d’algunes proves diagnòstiques (com als EAP) derivació a altres dispositius sanitaris. L’exemple de MUTUAM, concertat a Barcelona, té la meitat de les places de la ciutat amb 40 equips, amb uns 2,5 milions anuals de concerts (a més del concert de PADES).
    3. Xarxa de PADES territorial (cures pal·liatives) servei assumit per algunes entitats públiques (sociosanitaris) i privades, concertades. A més, alguns Equips de Primària (EAP) assumeixen l’atenció sanitària de les residències del seu territori (com hauria de ser en tots).

    En conclusió: Existeixen tres xarxes, a més d’alguns equips de Primària, d’atenció sanitària a residències, xarxes no integrades ni coordinades, sistema en teoria amb forces recursos econòmics però poc eficient i amb qualitat posada en qüestió, i més en els moments de crisi sanitària.

    La demanda reiterada al CatSalut és fer un pla per integrar l’atenció a la salut de les residències als Centres d’Atenció Primària públics del seu territori. Igual que les metgesses de família i infermeres atenen en el CAP o a domicili a les persones del territori. Assegurant la continuïtat assistencial per un mateix equip, la unitat de sistemes d’informació amb la història clínica compartida i la relació ja existent entre el CAP i l’hospital del territori.

    Això vol dir revertir totes les externalitzacions existents i passar els seus recursos i els que faci falta a l’Atenció Primària. 20.000 residents, de moment, caldrien unes 25 metgesses i 25 infermeres més a la Primària de Barcelona repartides als CAPs segons número de residents del territori.

    Ara, urgent atendre l’emergència, dels 18 centres de categoria C que diuen estar en pitjors condicions per espai i número d’afectats (de residents i treballadors) pel virus, derivació a altres centres en condicions, augment de personal i condicions de treball segures, etc. Després atenció urgent als altres 50 centres també en estat crític segons el CSB. I per a després de l’alarma posar en marxa el nou pla d’atenció sanitària en aquest tema les propostes de l’article recent del Rafael Barba a aquest diari semblen força interessants. A veure si la crisi del virus ens serveix d’una vegada per fer les coses ben fetes. Com hem vist, ens hi va la vida.

  • Aixequen el confinament perimetral a la Conca d’Òdena

    La consellera Budó ha anunciat que es retira el perímetre a la Conca d’Òdena i es mantindran les mesures que existeixen per la resta de Catalunya, el què implica de totes formes un confinament total. Buch ha afegit que no té sentit tenir una línia perimetral que separi els municipis d’Igualada, Vilanova del Camí, Santa Margarida de Montbui i Òdena donat que «ja estem tots confinats a casa».

    Vergés ha afegit que aquesta decisió del PROCICAT es sostè en dades. Dades que des de l’inici «van portar a prendre desicions dures al Govern». Així, avui la consellera de Salut s’ha referit que ha estat «la mateixa rigorositat gràcies a les dades de Salut Pública la què els hi ha dut a prendre aquesta decisió».

    Des que es acordar el 12 de març la decisió d’establir un perímetre als municipis de la Conca d’Òdena, han anat entrant en vigor noves normatives que han anat encaminades a fixar les mateixes condicions que es vivien a la Conca d’Òdena. Com ha seguit explicant Vergés, les dades epidemiològiques de la zona estan mostrant que s’alentitza la taxa d’incidència de la malaltia a la regió i que ja s’està comportant de manera similar a la resta de la comarca de l’Anoia i de la Catalunya Central específicament. Vist aleshores el confinament de tot Catalunya i com la corba epidèmica també nota un descens de la transmissió el PROCICAT ha considerat des d’un punt de vista de salut pública aixecar aquest confinament perimetral.

    Un altre motiu també ha estat, com ja va explicar ahir la consellera en roda de premsa, el fet que 171 professionals hagin pogut reincorporar-se a l’Hospital d’Igualada. Uns professionals necessaris per atendre els 225 llits base del centre i els 75 llits que es van afegir gràcies a poder dona’ls-hi cobertura amb les noves contractacions que van poder fer front.

     

     

  • Salut confirma més de 1200 noves contractacions pel sistema sanitari

    Durant la roda de premsa diària, la consellera de Salut, Alba Vergés ha confirmat la incorporació de més de 1200 treballadors sanitaris per donar suport a la crisi derivada de la COVID-19. La contractació respon a 289 metges i metgesses, 365 infermers i infermeres, 36 persones ja jubilades per l’assistència directa i un centenar de jubilades per donar suport i fer seguiment de l’APP StopCovid19. D’altres disciplines, s’han fet fins a 278 noves contractacions. A més, fins a 270 estudiants s’han sumat com a suport al 061. Vergés també ha destacat que aquí s’hauria de sumar a totes aquelles persones que no tenen formació de grau però que són igual de necessàries com ara zeladors i auxiliars que també s’estan incorporant aquests dies als nous espais d’atenció.

    Ha volgut també aprofitar per remarcar que aquestes noves contractacions serveixen per retornar l’activitat diària als centres on hi ha hagut més baixes. Així, a Igualada s’han incorporat 20 infermeres que vénen del cos de bombers i juntament amb els 171 professionals que ja s’han pogut reincorporar des de l’inici del brot, s’ha arribat a la capacitat de renovar l’activitat a l’hospital.

    L’Hospital d’Igualada compta de base amb 225 llits als quals se’ls hi han sumat 75 llits per aquest brot i també 8 llits d’UCI més. Tenir més personal, ha explicat Vergés, els permet atendrà millor les ampliacions però també utilitzar menys les derivacions cap a l’Hospital General de Catalunya, on s’estaven duent casos des d’Igualada.

    En relació a la necessitat de personal, ara mateix hi ha més de 3.000 professionals sanitaris amb la Covid-19. Ahir, Vergès i va avançar que Salut està augmentant les peticions de personal, també de metges cubans. “Hem demanat al Ministeri de Sanitat que els homologui els títols de forma temporal perquè puguin treballar segons la seva formació». La titular de Salut va insistir que “la capacitat de triplicar els espais no serveix de res si no es poden dotar de professionals. Farem tot i més per tenir a disposició tot aquest personal”. Així, avui, i encara sense resposta pel què fa als metges cubans, Vergés ha explicat que des d’Exteriors s’està intentant gestionar l’arribada de personal xinès per donar un cop de mà des de la seva experiència davant l’epidèmia de coronavirus.

    L’Atenció Primària, primordial

    Com ja va comentar a la roda de premsa d’ahir, ha tornat a posar en valor el rol de l’atenció primària en l’abordatge de l’epidèmia de coronavirus. En tant que àmbit que “sempre està al centre de la cura de la població”, i en el marc de la reorganització del sistema sanitari necessari en el context actual, Vergés va ressaltar que la primària està intensificant l’atenció domiciliària (a les llars, però també a les residències de gent gran, de salut mental o de discapacitats) per al control i seguiment de pacients amb símptomes lleus de coronavirus, especialment de tipus respiratori.

    En aquest sentit, Vergés va apuntar que la primària està seguint ara un total 47.373 persones amb símptomes lleus que no necessiten hospitalització, i està realitzant un miler de radiografies cada dia. “És un seguiment molt elevat i acurat, que serveix per decidir si escau una derivació hospitalària”, va dir Vergés.

    Més espais Salut a l’Hospitalet de Llobregat

    El Departament de Salut treballa en la construcció de l’Hospital temporal a Fira Salut ubicat a la Fira de Barcelona, a l’Hospitalet de Llobregat. L’Hospital Fira Salut començarà a funcionar amb 300 llits i està previst anar-lo ampliant fins arribar a uns 2.000. Tot i així, si fos necessari s’aniria ampliant en funció de les necessitats i disponibilitat de recursos. Es posarà en marxa amb uns 600 professionals sanitaris, entre metges, infermeria, auxiliars i zeladors.

    En el muntatge de l’Hospital a la Fira hi participen més de 300 professionals, entre els quals també una quinzena d’entitats i organitzacions com Fira de Barcelona, Metges Sense Fronteres, l’Ajuntament de Barcelona amb els bombers i la Guàrdia Urbana, i també l’Ajuntament de l’Hospitalet i la seva Guàrdia Urbana, a més de la Diputació de Barcelona, els Mossos d’Esquadra i membres de l’exèrcit.

    A banda, avui s’ha posat en marxa l’Hotel Renaissance Barcelona Fira de l’Hospitalet, del Grup Catalonia Hotels & Resorts, per tal de disposar d’un espai d’aïllament temporal per poder atendre les necessitats de persones afectades per la crisis del COVID-19.

    L’entrada en funcionament d’aquest hotel salut, impulsada des del Servei Català de la Salut (CatSalut), servirà per reforçar la capacitat assistencial de l’atenció primària, dels hospitals de Bellvitge, de Viladecans, l’Hospital General de l’Hospitalet i l’Institut Català d’Oncologia (ICO).

    L’hotel actuarà com un dispositiu d’atenció primària, atès per professionals sanitaris de l’Institut Català de la Salut (ICS), i donarà suport als pacients com si fossin atesos al seu domicili. El dispositiu afavoreix garantir l’aïllament i fer el seguiment i control de simptomatologia. De fet, l’estada mitjana prevista a l’hotel serà de 14 dies, des de l’inici de la patologia i depenent de criteris clínics.

  • «Els metges jubilats anirem on ens demanin, i no és cap heroïcitat»

    El Doctor José María Garcès va ser responsable de diverses unitats i cap de secció del Servei de Medicina Interna i Malalties Infeccioses. A part, es va especialitzar en Salut Internacional i també va ser professor del Màster en malalties tropicals i salut internacional.

    Sempre amb la vocació davant de tot, el Dr. Garcés va avançar-se a la petició de Salut de reincorporar personal sanitari jubilat, estudiants i interns que encara no haguessin escollit plaça. El 16 de març Garcés va tornar a trepitjar l’Hospital i tres dies després, el 19 de març, iniciava un grup de treball destinat a fer seguiment del personal sanitari infectat per COVID-19.

    Un ordinador i un mòbil són les eines de treball que l’acompanyen diàriament sense pausa en les seves jornades laborals. Avui dia, fa seguiment de 198 professionals i celebra que, juntament amb els seus companys també jubilats, ja comencen a donar altes.

    Esteu jubilats però us heu ofert per tornar a treballar i a més dissenyant un mètode de seguiment.

    La tasca que estem fent podria ser un model o un exemple del què estaran fent a altres hospitals també. No té cap mèrit intrínsec. Jo també surto a respirar a la meva terrassa de l’àtic de Cerdanyola del Vallès on visc i jo també surto a aplaudir a les 20 h. No ho faig només a sanitaris que estan a atenció a primera línia amb el malalt a les mans, jo estic treballant 12 hores diàries amb telèfon i ordinador, però estem treballant des de forns de pa, supermercats… i també són formigues que estan fent la seva tasca. Sempre ha passat, a l’hospital el metge rep l’afalac i la capsa de bombons però el metge sense l’equip d’infermeria, l’auxiliar, etc., no seria res.

    Com vas reincorporar-te a la feina?

    Jo em vaig jubilar als 65 anys el 18 d’abril del 2018. Jo de metge no em jubilaré mai. Aquest és el millor ofici del món i t’ho dic després de treballar més de 40 anys a l’Hospital del Mar.

    Sóc especialista en medicina interna i malalties infeccioses. La medicina interna és una especialitat molt desconeguda per la població. Tothom té clar què fa un cardiòleg però no tant que fa un especialista de medicina interna.

    En veure què estava passant em vaig oferir al Col·legi de metges només començar l’epidèmia. En aquells moments estaven expectants i alguns pensaven que podien estar exagerant.

    Em vaig oferir al COMB però, a més, com és natural, tinc una relació amb el Cap de Medicina Interna de l’Hospital del Mar. Vaig parlar amb ell, amb el Xavi Nogués, i li vaig dir que estava disposat a treballar de nou a primera línia o on em digués. El dilluns 16 de març vaig començar a treballar a l’Hospital. Des d’allà m’ho van posar tot molt fàcil: em van donar un despatx immediatament, un armari per la roba, un pàrquing gratuït (que quan treballava el tenim pagant)…

    Començo a treballar i entre el Dr. Nogués i jo dissenyem que jo començaria a controlar malalts per telèfon amb una aplicació instal·lada al meu ordinador, que ja tenia quan treballava per poder accedir a la història clínica de l’hospital. Quan treballava arribava a casa a les 18 h però abans de sopar si hi havia un malalt que em preocupava entrava a mirar les constants i com estava encara que quedava un metge de guàrdia.

    Vas poder passar a treballar des de casa?

    Sí. Em van instal·lar això al meu ordinador i començo la tasca: quan es diagnostica un sanitari infectat de tots els centres del Parc Salut Mar. Quan el valoren i el diagnostiquen, i si la situació no és greu que l’obliguen a ingressar-lo l’envien a casa seva, des d’aquell moment el seu metge sóc jo.

    Quin seguiment els hi fas exactament?

    Jo hi contacto i faig la primera visita telefònica. Els hi pregunto el seu càrrec i data de diagnòstic i els hi obro una història. Trec informació clínica amb altres malalties de base, medicació habitual, data dels primers símptomes, data del diagnòstic… Calculem fins a 14 dies des del diagnòstic que són innegociables per l’alta. Inclús marquem una altra data tancada que és passar 7 dies asimptomàtic com a obligació per poder donar l’alta. Després li hauran de fer el test però això ja deixa de ser tasca meva.

    Com ho feu per donar medicació a distància?

    Clar, jo faig la primera visita i dono consell terapèutic. Per rimera vegada a la vida estic donant receptes mèdiques per whatsapp i per correu electrònic. El pacient va a la farmàcia amb la pantalla del mòbil, amb el meu nom evidentment i el meu número de col·legiat i el seu nom com a pacient i li donen l’antibiòtic o el medicament que jo dic. La majoria els paguen per no enviar CAP familiar al CAP perquè són territori de contagi fàcil perquè aquest virus com saps contagi molt fàcil.

    Quan ja l’identifico li dono el meu mòbil, perquè al cap i a la fi l’estic trucant des del meu mòbil. Per whatsapp o trucada directa em poden trucar per si tenen dubtes de la seva evolució en qualsevol moment.

    Quants pacients teniu ara mateix?

    Des del 19 de març fins ara, de tot el PSMar, tenim 198 pacients online i aquests els controlem des del grup de treball que també creix fàcilment.

    De quanta gent consta aquest grup des d’on els hi feu seguiment?

    La llista de pacients va créixer d’una manera que el Dr. Nogués i jo vam començar a fitxar companys jubilats: metges, metges epidemiòlegs, infermers…

    Ara mateix tinc 16 ajudants als quals jo els reparteixo els ingressos que van arribant. Quan tenen algun dubte, vénen a mi. A part dels que jo duc, controlo la resta. Hi ha epidemiòlegs o infermers que potser no saben de clínica: si una persona té un mal de panxa i té la COVID-19… Interpretar-ho per telèfon té mèrit perquè no pots palpar la panxa i això ho ha de fer un metge que tingui un perfil molt clínic i molt assistencial.

    Tots ells són jubilats i extreballadors de l’Hospital del Mar?

    Sí. Per què estem treballant des de casa? Jo aniria on em diguessin però jo tinc 66 anys, en faré 67 el 18 d’abril, si un pacient ha d’anar malalment és el que té més de 60. Això fa que ens protegeixin una mica però on ens demanin anirem. La majoria dirien que sí també i no és cap heroïcitat. És el que faries tu si tinguessis l’habilitat necessària per posar-te a treballar amb malalties.

    Tornant al grup, en quin sentit els coordines a més de per donar consells assistencials?

    Si volen començar un tractament específic pel coronavirus que és l’eldolkina i la citromicina, abans de decidir-ho ho comparteixen amb mi. Si jo considero que el necessita el medicament li arriba de porta a porta sense que ningú de la família i menys el malalt hagi d’anar a buscar-lo a cap lloc. L’eldolkine només es pot dispensar als hospitals de fet, no el tenen a les farmàcies. Aleshores, si considerem que ha de fer tractament, perquè està a casa però comença a empitjorar, li fem arribar el tractament.

    I si empitjora més?

    Tenim una mena de 061 especial per sanitaris que no és el genèric.

    Surt del Departament de Salut i és per tota Catalunya?

    Sí. A part, nosaltres tenim la doctora Francisca Sánchez que està a infeccioses i quan el meu grup decidim que un ha de començar amb l’hidroxicloroquina i azitromicina ho posem en marxa a través d’ella.

    Si el malalt ha donat un tomb cap a la gravetat, encara tenim la capacitat de derivar-lo. Tenim el número de triatge de l’hospital perquè des d’allà es sàpiga que arriba el malalt. Que li diguin en creuar la porta ‘ja sabíem que venies’, dóna una sensació d’estar cuidats. També tenim el número del coordinador d’urgències i el número del metge específic d’infeccioses, perquè a part d’ells, ara estan totes les especialitats fent COVID.

    Com et sents formant part de tot això?

    Vaig treballar 39 anys al Mar. Aleshores era l’hospital d’infeccioses de Catalunya el cap de servei era un eslovè que va venir a Barcelona a crear-lo. Ens enviaven meningitis, tetanus de tota Catalunya, al 1977-78 va haver-hi un brot de còlera… Jo vaig anar directe a aquest hospital amb la vocació d’internista-infectòleg. Ara em sento amb la formació ideal per tractar aquest tema.

    Justament una de les demandes entre els qui l’estan tractant és que no arriba prou material de protecció. Feu seguiment de l’origen dels contagis?

    No estem fent el seguiment. El virus té una capacitat de contagi extraordinària. Afortunadament només el 20% va malament i d’aquest el 10% van a l’UCI i d’aquests la meitat no se’n surten… Nosaltres el que fem és agafar dades clíniques, saber si és personal d’infermeria d’urgències, auxiliar de digestiu o metge de reuma… El període dels primers símptomes, el període de diagnòstic que li han marcat a salut laboral o a urgències a l’hospital i comencem a treballar prospectivament. No anem a veure d’on surt perquè no podríem donar abast. Ja ho faran des de salut laboral o els epidemiòlegs. Però encara que hi hagi més o menys material, que es va fent, és tan fàcil d’agafar i contagiar-se… Tot i que tothom coneix les formes d’aïllament és molt fàcil que corri… I sort que no es passa per aire!

  • J. Flores, estudiant voluntari: «Si vols ser sanitari, has de tenir ganes d’ajudar»

    A la província de Tarragona, fins a sis residències de gent gran han demanat l’ajuda de voluntaris estudiants per a poder continuar treballant a causa de la situació actual en la qual es troben. Aquests centres es beneficien de la borsa d’estudiants i així poden donar suport als metges i infermeres interns que aquests dies estan treballant.

    Pel que fa als Centres d’Atenció Primària, quatre CAPS han demanat l’ajuda de metges per a poder fer suport telefònic. En aquest cas, l’augment considerable de consultes telefòniques relacionades amb la COVID19 fa que sigui imprescindible l’ajuda d’aquests voluntaris.

    Els hospitals estan sent l’altre gran destinatari d’aquests estudiants. Molts dels alumnes treballen aquests dies en la recopilació d’informació referent al COVID. Des de l’elaboració de bases de dades al seguiment i control de casos de contagi per poder trobar l’origen de la infecció.

    En l’actualitat, hi ha un total de 370 estudiants de la branca de les ciències de la Salut disposats a donar un cop de mà en aquesta pandèmia. Uns 140 serien estudiants de medicina, 130 d’infermeria, al voltant de 30 Metges Interns Residents i la resta formarien part d’altres especialitats com són fisioteràpia, nutrició i dietètica o psicologia.

    La figura de l’estudiant voluntari està sent cabdal en la lluita contra la COVID19 durant aquests dies. L’estudiant de cinquè de Medicina, Javier Flores, va ser un dels coordinadors que van posar en marxa la crida del voluntariat que, en poc més d’un cap de setmana, va aconseguir aglutinar fins a 160 estudiants dels diferents graus de salut. Actualment està treballant en la Unitat de Vigilància de la Salut de l’Hospital Sant Joan de Reus.

    Com sorgeix la idea de fer-se voluntari?

    Quan a la Universitat van començar a aturar certa activitat docent, un grup de companys vam decidir que calia fer alguna cosa per a poder contribuir amb el sistema sanitari i evitar, en la mesura del possible, un possible col·lapse. A partir d’aquest moment vaig contactar amb els responsables dels hospitals així com amb la Degana i ho vam posar tot en marxa.

    Quina va ser la resposta en el moment que vau posar en marxa tot el tema del voluntariat?

    Doncs la veritat que molt bona! En el moment que ens vam posar en contacte amb els delegats dels diferents cursos de medicina, va anar tot rodat. Hi va haver molta participació i es va decidir també fer una crida a altres estudiants de diferents graus. De fet, en el primer cap de setmana, vam aconseguir 120 voluntaris en l’àmbit de les ciències de la
    salut als quals se’ns van sumar els estudiants d’infermeria, una quarantena. Així que en total teníem 160 voluntaris!

    Tu ja estàs fent tasques de voluntari. En què consisteixen?

    Són tasques no assistencials, és a dir, no estic en contacte amb els pacients pròpiament. En el meu cas, estic a la Unitat de Vigilància de la Salut de l’Hospital Sant Joan de Reus fent una base de dades de tots els professionals que estan exposats als pacients de manera que puguem tenir tot el control de qui es pot contagiar.

    Alhora, quan es produeix un contagi, poder detectar-lo com més aviat millor i fer l’estudi dels contactes amb els quals aquesta persona ha estat en contacte. L’objectiu és intentar evitar que el virus s’escampi.

    Quines sensacions tens aquests dies podent col·laborar?

    Doncs la veritat és que la sensació és molt bona. Els estudiants sempre hem dit que en la carrera les pràctiques són massa teòriques, ara tenim l’oportunitat d’aprendre treballant i, a més col·laborar en aquesta crisi perquè tothom ho fa, des del ciutadà que es queda a casa passant pel metge que treballa o el voluntari.

    I quina sensació tens quan arribes a casa després de treballar?

    Per un costat mareig (riu) perquè has de treballar amb milers de noms, números i trucades diàries però, alhora, també molt satisfet perquè tinc la sensació que el cansament que porto és per un bon motiu i perquè crec que la feina que estem fent els voluntaris dins de la cadena de treball també té el seu benefici dins de tota aquesta crisi.

    Com a voluntari, creus que aquesta crisi es podria haver gestionat d’una altra forma?

    És relatiu. És fàcil dir que no hem actuat bé quan les coses han succeït però quan encara no ha passat, és molt complicat saber quina és la mesura més adequada a prendre o bé quina podria arribar a ser perjudicial. Jo crec que totes les persones que estan fent coses les fan amb bona voluntat i al final generen un impacte.

    Què et diu la família o els companys que siguis voluntari en un hospital?

    Jo el que els hi dic és que no pateixin, que estic bé i prenc totes les mesures necessàries però sí que en certa manera doncs pateixen i, alhora, se senten orgullosos de mi.

    Què els hi diries als alumnes que encara no s’han presentat com a voluntaris?

    Que s’animin! Per un costat és una oportunitat única per a conèixer com es fan les coses, com funciona un hospital en una situació excepcional i per l’altra, crec que és necessari. Si vols ser sanitari, una cosa necessària és tenir aquestes ganes de voler ajudar i ara mateix el món està “fotut” i l’hem d’ajudar.

    I pel que fa als estudis, que succeirà?

    Doncs ara mateix està suspès tot i no se sap que passarà. Tinc amics que aquesta incertesa els preocupa força pel fet no saber quan seran els exàmens però crec que ara mateix això no és el més important, si es perd un any de formació és un maldecap però ara mateix, donar un cop de mà crec que és molt més important.

  • En temps d’epidèmia, més atenció primària de salut

    Que els sistemes sanitaris tenen millors resultats en salut, en equitat i en costos quan tenen una atenció primària (APS) forta, és alhora sabut i ignorat. Ho podem veure en l’actual resposta sanitària a l’epidèmia, que ha posat en evidència que les afirmacions de què l’APS és l’eix del sistema era pura retòrica. Si passéssim un qüestionari a polítics i gestors sobre el paper de l’APS en la crisi del coronavirus, la resposta majoritària probablement s’acostaria al «no sap/no contesta».

    En efecte, l’APS no ha participat ni en la definició d’estratègies, ni en la planificació de recursos, ni en les mesures de prevenció, i molt secundàriament ho ha fet en els plans assistencials. Els seus professionals han estat els pitjor dotats de materials de protecció. És significatiu que de les quatre professionals sanitàries mortes fins ara per COVID-19, tres eren metges de família; la quarta era una infermera hospitalària. Les informacions dels mitjans i les declaracions dels responsables se centren contínuament en els hospitals, els serveis d’urgències o les UCI. En molt escasses ocasions es parla dels professionals que treballen en els CAP i en els domicilis, que són silenciats i invisibilitzats.

    En casos de pandèmia, l’atenció centrada en el pacient s’ha de substituir per una atenció centrada en la comunitat, perquè d’allò que s’esdevé en l’entorn comunitari en depèn el seu abast i el millor aprofitament dels recursos hospitalaris. Cal tenir present que el 80% dels casos són lleus, però identificar-los i aïllar-los és essencial per reduir la propagació de la infecció. Les persones afectades de caràcter greu i l’atenció intensiva no són els únics components de la resposta sanitària a la pandèmia: els contagis, els casos asimptomàtics, els casos lleus, les persones aïllades, les persones amb altres patologies i exposades a la infecció… tots estan fora dels hospitals i requereixen una atenció menys intensa però continuada, propera i efectiva.

    Ens ho recorden les entitats «primaristes» que en un comunicat reivindiquen la seva feina i expliquen com han adaptat l’activitat fent més atenció telefònica i telemàtica i a domicili. Aquests dies les administratives, les metgesses i les infermeres dels CAP estan fent un treball immens per mantenir l’atenció presencial de persones amb possible infecció per coronavirus, detectar i fer seguiment de casos probables, identificar els casos greus que necessiten atenció hospitalària, indicar proves diagnòstiques, informar a la població, contenir pors i angoixes… Tot sense oblidar els molts pacients que tenen altres malalties i que han de seguir sent atesos. Això és l’atenció comunitària, ràpidament infravalorada malgrat tenir una «Estratègia Nacional d’Atenció Primària i Comunitària (ENAPISC)» que només opera en el paper o en les declaracions públiques.

    A diferència de molts països, el nostre sistema sanitari té una forta infraestructura de serveis d’atenció primària repartits per tot el territori. Només a Catalunya hi ha 437 CAP, més de 600 consultoris locals, 28 CUAPs, i més de 20.000 professionals. Aquests estan immersos en la comunitat, tenen àmplia informació de les condicions de salut de les persones, i un bon coneixement de les formes de viure i dels recursos de cada comunitat. És un capital que de manera equivocada s’ha considerat secundari en l’estratègia contra el coronavirus. Això es va fer palès ja a l’inici de la crisi quan el Departament de Salut va recomanar anar als hospitals en cas de símptomes respiratoris i va situar el 061 i el SEM com a referents tant per donar informació com per a la realització dels tests diagnòstics. Ràpidament es va reforçar el servei del 061, fet que no va impedir la seva saturació i, posteriorment, també la del telèfon per emergències 112.

    Recentment, i dins les recomanacions per fer front a la pandèmia a nivell mundial, el director general de l’OMS, Tedros Adhanom Ghebreyesus, afirma que la millor defensa enfront del COVID-19 és invertir en formació i en APS. Des d’altres camps es recorda que en temps d’epidèmia, la desatenció de malalts per altres causes poden causar tants o més morts que els produïts pel mateix virus, com va passar amb l’Ebola, segons s’afirma en un article al BJGP, a la vegada que recorden que «l’accés adequat a l’APS és essencial en emergències sanitàries i la seva infraestructura és crucial per a la contenció».

    Mereix una atenció especial l’article d’uns metges italians publicat al NEJM del qual es fa ressò Sergio Minué. Els autors fan unes valuoses reflexions sobre l’experiència al seu país i diuen: «Aquest desastre es podia haver evitat amb un desplegament massiu de serveis ambulatoris. La solució a la pandèmia precisa serveis per a tota la població, no només per als hospitals». Els mateixos autors adverteixen que els hospitals poden ser els principals portadors de COVID-19 perquè estan plens de pacients infectats que faciliten la transmissió a altres pacients, professionals i els seus contactes. De manera que la mateixa activitat hospitalària pot haver estat una de les causes de l’elevada mortalitat que està patint el país. La potenciació de l’atenció domiciliària i dels dispositius mòbils per atendre casos lleus i moderats és la millor opció perquè s’eviten moviments innecessaris, i, per tant, nous contagis, i redueixen la pressió sobre els hospitals que es poden centrar en els casos de major gravetat.

    Contràriament a les recomanacions, en algunes comunitats autònomes s’estan tancant centres de salut i traslladant els seus professionals a hospitals. La Societat Espanyola de Medicina Familiar i Comunitària (SEMFyC) ha emès un comunicat en el qual s’oposa al tancament dels centres de salut i insisteix en què els hospitals assoleixen la màxima eficiència quan únicament hi arriben els pacients que els necessiten. Per això és imprescindible que prèviament hagin estat avaluats pels professionals d’atenció primària i atenció continuada. Les actuacions d’aquests serveis són moltes, com descriu Pilar Astier, qui considera que d’aquesta crisi l’APS n’ha de sortir reforçada i que en la seva cartera de serveis s’ha d’incloure el control de pandèmies i la resposta a catàstrofes perquè serà el model més eficient per a aquestes tasques i també per proporcionar quotidianament una atenció més humanitzada, propera i disponible al llarg del temps.

    Cal esperar que a casa nostra no es tanquin CAPs, sinó que es potenciïn, com s’ha començat a fer a Barcelona, on obriran els caps de setmana i donaran assistència a residències i hotels. Ha estat una petició de sectors de professionals d’APS que, malgrat la sobrecàrrega de treball, entenen el seu paper en aquests moments de crisi. Cal estendre i aprofundir en aquest sentit i proporcionar els materials i el personal necessaris així com garantir les mesures de protecció adients que fins ara han estat del tot insuficients.

    Per poder fer les tasques assistencials és precís reduir el gruix de les tasques administratives, en especial les que es requereixen per justificar l’absència del treball, sigui per malaltia o per aïllament, que recauen en les metgesses d’APS: els parts d’incapacitat laboral i els parts de confirmació ocupen més del 50% de l’activitat diària. És incomprensible que en un moment de necessitats extraordinàries, amb una part important de les plantilles dels equips inactiva per malaltia o per aïllament, no s’hagi donat una solució al tema burocràtic. En una nota conjunta, el Consell de Col·legis de Metges de Catalunya i la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària insten a suspendre els tràmits administratius de baixes laborals i comunicats de confirmació fins a la resolució de l’actual crisi i plantegen que les baixes laborals siguin autodeclarades.

    No podem perdre de vista que, de la mateixa manera que existeixen molts dubtes i molta incertesa sobre quines són les millors mesures socials (aïllaments, graus de confinament, paralització de l’activitat escolar, laboral, cultural…) per afrontar l’epidèmia, és innegable que es disposa de forta evidència sobre el paper dels sistemes sanitaris en la mortalitat global. En molt diversos sistemes i països s’observa que el grau de desenvolupament de l’APS és un dels factors reductors de mortalitat. Per això, i per al que queda d’epidèmia, hem de reclamar canvis en l’estratègia que donin més importància a les actuacions comunitàries ancorades en els centres i professionals de l’APS. Pel bé de la població, en temps d’epidèmia, l’APS és més necessària que mai.