Just Deploy It!

Categoría: Gestió sanitària

  • El model sanitari que venci el 28A marcarà el futur del sistema públic la deterioració del qual alimenta al sector privat

    El sistema sanitari espanyol és, encara, bàsicament públic. El 70% de la despesa el cobreixen els impostos. Per això no és especialment onerós: va suposar el 8,8% del PIB en 2017, segons l’OCDE. Menys que la mitjana de la Unió Europea. També ho fa sensible a les decisions dels seus gestors polítics.

    Les competències en sanitat són autonòmiques. No obstant això, la convocatòria d’eleccions generals del 28A posarà en l’aparador les ideologies sanitàries que representen diferents maneres d’entendre l’assistència sanitària: major o menor pes dels serveis privatitzats, ampliació o restricció de prestacions públiques, autorització per a reposar o ampliar les plantilles de professionals… Elements que després es traslladen a la qualitat d’assistència als pacients.

    Així, l’aplicació de retallades sanitàries derivada de la reducció de la despesa pública que va dissenyar el PP ha fet que la inversió pública actual sigui molt semblant a la qual va haver-hi en 2008: 74.000 milions en 2016 (últimes dades oficials ajustats a inflació) pels 80.000 de gairebé una dècada abans. El pic de despesa va ser en 2009 amb 84.500 milions. A partir de 2010, amb Rodríguez Zapatero encara en la Moncloa, va començar a caure i romandre dos cursos en la franja dels 68.000 milions. Això és entorn del 15% menys de recursos. En 2015 es va iniciar una remuntada. Mentrestant, la sanitat privada ha anat a l’inrevés: 28.000 milions en 2008. 30.000 en 2016.

    Treure recursos ha fet, per exemple, que, a Espanya hi hagi actualment menys llits hospitalaris que el 2012. El Catàleg Nacional d’Hospitals del Ministeri de Sanitat mostra que 2018 es va tancar amb uns 158.000 llits per les 162.000 que hi havia el 2012.

    Les urgències

    Encara que no sigui una idea intuïtiva, els famosos col·lapses en els serveis d’urgències hospitalàries estan molt relacionades amb la capacitat en les plantes i els seus llits disponibles. Els pacients allotjats en la urgència, si han de rebre un tractament més prolongat, no es deriven fins que s’allibera alguna plaça en les, normalment, plantes superiors. Entre les primeres raons que saturen urgències, els professionals han assenyalat «l’espera per a hospitalització» o «l’atenció de pacients hospitalitzats sense llits». Dos assumptes estructurals. Entre els mites se subratlla que es pugui reduir els col·lapses a força d’inaugurar àrees d’urgències més grans.

    Entre els governs autonòmics (responsables últims de dissenyar els pressupostos per a sostenir l’atenció sanitària), els que més han recorregut a l’anomenada col·laboració públic-privada per a, en les seves paraules, promoure l’eficiència i sostenibilitat del sistema han estat els de la Comunitat de Madrid i Comunitat Valenciana al comandament del Partit Popular. En Llevant van estrenar el model Alzira de concessió a una societat privada de l’atenció sanitària amb l’hospital de la Ribera. Un sistema que es va estendre per la resta de departaments sanitaris valencians. El ja sortint executiu de Ximo Puig (Pspv) va revertir precisament aquest centre sanitari a la gestió pública directa.

    A Madrid, el model 100% externalitzat s’ha aplicat a cinc hospitals. Els tractaments resulten, finalment, més costosos segons va analitzar la Cámara de Cuentas en el seu informe preliminar sobre els processos de privatització, unes conclusions que es van evaporar de document final després de les al·legacions del Gobierno autonòmic per a les quals es va recórrer a l’actual cap de gabinet en el president del PP, Pablo Casado, Javier Fernández-Lasquetty, precisament un dels principals impulsors de la gestió privada de la sanitat pública en la Comunitat de Madrid. Fórmules similars han estat aplicades per la Xunta de Galícia o la Junta de Castella i Lleó a l’hospital universitari de Burgos, l’HUBU, la factura del qual s’ha multiplicat diverses vegades.

    L’exemple de model de gestió més recent ha arribat amb el nou Govern andalús format per una coalició entre Partit Popular i Ciutadans. Allí, ja en la sessió d’investidura de Juan Manuel Moreno Bonilla, es va sentir l’argumentació pròpia del PP d’Esperanza Aguirre a Madrid sobre la manera de dirigir el sistema sanitari. Aquest mes de març l’Executiu de PP i Ciutadans ha anunciat que preveu ampliar aquesta fórmula dels concerts amb centres privats amb 15,5 milions més per a agilitar les llistes d’espera, i baralla ja «externalitzar» aquest servei «en benefici dels pacients».

    Amb tot, els últims exercicis han vist com els responsables polítics bolcaven els diners cap als hospitals mentre perdia força l’atenció primària. El 1982 representava el 20,2% de tot el pressupost sanitari públic. En un declivi sostingut, en 2017 es va col·locar en el 14,2%. La deterioració progressiva i acumulada en aquesta baula del sistema ha acabat per provocar l’últim remolí de protesta a la fi de 2018 i el començament de 2019.

    La sanitat espanyola disposa de menys mèdics de primària que a Europa: la mitjana està en uns 7,4 per cada 10.000 habitants pels 9,7 a la UE. Quant a infermeria, hi ha unes 6,6 professionals per les 8,8 a la UE. Fa només dues setmanes, els facultatius de centres de salut es van concentrar enfront del Ministeri de Sanitat oferint alguns relats sobre la càrrega de treball que les plantilles precàries i minvades els imposa.

    L’Atenció Primària és una peça clau per a, fins i tot, millorar l’eficiència del sistema perquè ara fins a un 20% de la despesa sanitària es malgasta per falta d’inversió en medicina família i medicaments genèrics. Aquesta setmana, el Ministeri de Sanitat va distribuir als consellers autonòmics de sanitat la seva proposta sobre Atenció Primària entre la qual inclou promoure un contracte, almenys de dos anys, per als MIR que acabin medicina de família. L’objectiu és que cada sanitari tingui un contingent de 1.500 pacients per professional.

    Precarització de plantilles sanitàries

    L’escassetat de metges en aquesta disciplina respon a una mescla de precarització en les condicions laborals i planificació totes dues sota la competència de responsables polítics. L’oferta de places MIR, el sistema d’especialització, va caure un 10% entre 2011 i 2014 al costat dels pressupostos sanitaris, i en 2019 no arriba encara al nivell de fa vuit anys. Hi ha un dèficit reconegut de 4.000 especialistes. Medicina de família és una de les principals damnificades.

    La desinversió va portar a l’exclusió d’amplis grups de persones del sistema sanitari públic (com els immigrants irregulars), l’eliminació de certes prestacions (com la reproducció assistida a lesbianes i dones sense parella) o a ampliar el copagament farmacèutic. Diverses d’aquestes mesures s’han revertit. Unes altres, com la reproducció, quedaran en l’aire.

    Les famílies paguen més

    Al mateix temps que es donava una deterioració del sistema públic, la sanitat privada no ha parat de créixer. Les clíniques privades no benèfiques van ingressar 1.615 milions d’euros públics en 2017, segons l’última anàlisi disponible de DBK, encadenant cinc anys seguits d’increment (un 13% més). Les asseguradores han passat de facturar 6.900 milions en pòlisses a uns 8.000 milions.

    El mercat engreixa. La facturació ha augmentat tant pels diners que arriba de les asseguradores com pel dels concerts o concessions amb els governs. El nínxol ha creat grans corporacions (algunes multinacionals) com Quironsalud, Vithas-Nisa, HM, HLA i Hospiten que sumen 3.900 milions en ingressos, dos terços d’un mercat a l’alça mentre decau el sistema públic.

    Amb aquest panorama, la despesa sanitària en el sector privat ha escalat de 27.450 milions el 2012 a 29.995 el 2016, segons reflecteixen les dades actualitzades a inflació de l’últim Sistema de Comptes de Salut del Ministeri de Sanitat. Les famílies són les que desemborsen la majoria d’aquests diners. 23.900 milions, el 81,5%. El camp s’ha adobat de tal manera que en aquests anys han proliferat noves formes de negoci com les plataformes pay-as-you-go, abones el que consumeixes. Fórmules destinades a captar el flux econòmic que no para d’arribar a l’assistència privada. Empreses que es publiciten subratllant la deterioració pública: «Amb les seves limitacions i esperes», «evitant les llargues llistes d’espera de la sanitat pública». Reclam per a clients.

    A eldiario.es trobareu els gràfics interactius

  • La higiene i la desinfecció en l’assistència sanitària a debat: «cal un canvi de cultura urgent»

    En un moment com l’actual en el qual el desenvolupament de la resistència als antibiòtics és considerat un dels majors problemes de salut pública (Pla Nacional Resistència Antibiòtics (PRAN)/ informe anual 2016-2017), prevenir les infeccions s’erigeix com un dels antídots clau. El 6,70% de pacients adquireixen infecció en el propi centre hospitalari (EPINE-EPPS 2017).

    La reducció d’infeccions i reingressos s’ha demostrat en nombrosos estudis després d’aplicar metòdicament petites mesures com l’ús de clorhexidina (antibacterià tòpic), tovalloletes desinfectants o rentada de mans durant tot el tracte hospitalari. El Pla Nacional Resistència Antibiòtics (PRAN) en el seu últim informe inclou la prevenció entre les seves propostes d’acció: “La prevenció basada en el foment de les bones pràctiques d’higiene i d’altres mesures que permetin la prevenció d’infeccions en hospitals”. El PRAN indica també la vigilància del consum i resistències d’antibiòtics, la recerca, la formació i la comunicació per a sensibilitzar a la població sobre la importància de l’ús prudent d’antibiòtics.

    “Hem de considerar la infecció nosocomial un esdeveniment advers i és necessari aplicar mesures de prevenció perquè no passi”, va assenyalar en la seva intervenció María Jesús Pérez-Granda, infermera del departament de Microbiologia i Malalties Infeccioses en l’H.G.O. Gregorio Marañónde Madrid. La ponent va posar l’accent en aquest canvi de cultura necessari per a evitar el contagi bacterià, mesures senzilles que el redueixen de manera important. L’examen de cost i eficàcia de les millores aplicades el corroboren.

    El professor de Microbiologia Farmacèutica de la Universitat de Cardiff, Jean-YvesMaillard, ens va parlar de la presència de biofilms (comunitats de microorganismes) en canonades d’aigua, dispositius mèdics i en superfícies hospitalàries. Amb l’ajuda dels biofilms secs, els bacteris vegetatius poden prolongar la seva supervivència en les superfícies i, quan formen part d’ells, són difícilment detectades i es mostren molt més resistents a ser eliminades per la neteja o neutralitzades pels desinfectants.Fins i tot les esquitxades d’aigua en lavabos com a font d’infeccions, va ser objecte d’una de les ponències, a càrrec de Martin Kiernan, assessor del Advisory Committee on Antimicrobial Resistance and Health-Associated Infection (ARHAI).

    De reprocesar les sondes intracavitarias i la seva rellevància en la salut femenina va parlar l’editora cap del The Australasian Journal of Ultrasound in Medicine (AJUM), Jocelyne Basseal, qui va criticar que l’alta pressió assistencial als hospitals actuals posa en escac la capacitat per a dur a terme un reprocessament higiènic de sondes i transductors en les condicions desitjables. Això és especialment delicat referent a les sondes intra-cavitarias que, havent de ser objecte de Desinfecció d’Alt Nivell, reben amb freqüència tractaments negligents, malgrat els riscos evidents, en particular quant a Salut de la Dona.

    Un altre dels temes abordats va ser la implementació de solucions de clorhexidina en els serveis quirúrgics de l’H.R.O. de Màlaga, que va exposar Vanessa Vázquez, supervisora de Medicina Preventiva, Responsable IRES i PIRASOA de l’Hospital Regional Universitari de  Màlaga. I de regulació i normativa en desinfectants i antisèptics, i les conseqüències de la nova  llei concursal espanyola va parlar María Aláez, directora tècnica de la Federació Espanyola d’Empreses de Tecnologia Sanitària (FENIN).

    Magda Campins, cap del servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron va parlar de la necessitat d’implementar mètodes eficients per a una Desinfecció d’Alt Nivell en les sondes transvaginales, en el Servei de Ginecologia i Obstetrícia in situ, i d’incidir en la formació tècnica i conscienciació del personal implicat.

    Sobre certeses i incerteses entorn a les polítiques d’aigua segura, va informar l’especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública i responsable del Programa d’Higiene Hospitalària a l’Hospital Universitari de Bellvitge, Laura Gavaldà.

    I des de Carolina del Nord (els EUA) va viatjar a Madrid Deverick Anderson, professor titular de la divisió de Malalties Infeccioses i el Departament de Medicina de la Universitat de Duke. Ho va fer per a parlar de la transmissió nosocomial de multi-resistents i desinfecció terminal automatitzada, de la mà dels estudis TransFER i BETR.Amb aquests estudis es demostra que els microorganismes es transfereixen del pacient a l’entorn i viceversa, la qual cosa fa necessari completar la neteja i desinfecció manual amb una desinfecció no-touch per a assegurar l’abast de totes les superfícies de risc.

    A continuació, es va realitzar un taller pràctic en el qual es va donar a conèixer l’innovador sistema de desinfecció UV-360, un dels productes de desinfecció no-touch més utilitzats als Estats Units, per a mostrar la seva facilitat d’ús als assistents. Es tracta d’un llum que destrueix els bacteris amb raigs ultraviolats, un prometedor guerrer contra l’invisible exèrcit molecular.

    Útils sanitaris i el seu ús

    Es van posar en rellevància alguns dels principals vehicles de transmissió de bacteris que causen 33.000 morts i pèrdues de 1.500 milions d’euros cada any a Europa (ECDC). De com arriben i com es mouen els bacteris de les excretes (femta, vòmit i sang) va parlar el director científic de Vesismin Health, Eladio Gómez. El biòleg va destacar l’ús de tascons com a diana d’atenció especial i va llançar les preguntes que tot centre sanitari hauria de fer-se: Ho estem desinfectant tot? Qui ho fa? Com ho fa? En quant temps ho fa? Qüestions que interpel·len a professionals sanitaris, direccions hospitalàries i a responsables polítics que tenen a les seves mans prioritzar la prevenció en els seus programes.

    “Els bacteris s’organitzen millor que nosaltres. Pel que és necessari un canvi de paradigma. Per a vèncer a aquests microorganismes no podem continuar fent tot com ho fèiem. I la formació no és suficient. Cal implementar les noves rutines de millora, amb líders i gestors al capdavant de la seva correcta aplicació”, va expressar el director de Vesismin Health, Víctor Vallés.

    En una taula rodona en mans de quatre dones especialistes en Control d’Infeccions: Magda Campins, Laura Gavaldà, María Jesús Pérez-Granda i Vanessa Vázquez, es van exposar dificultats, oportunitats i estratègies per a la implementació de tots aquests canvis per a una millor prevenció de les Infeccions Relacionades amb l’Assistència Sanitària (IRAS).

    Les jornades científiques de Vesismin van tornar a deixar constància de la necessitat d’implicar en la batalla contra els bacteris a tots els agents sanitaris: Facultatius, personal d’infermeria, personal de neteja, així com a l’equip complet de gestió. Des de gerència fins als encarregats de la neteja, tenen a les seves mans el canvi que aproximarà als centres de salut al risc zero en la contracció de patògens.

  • La Fundació Infermeria i societat premia l’excel·lència professional d’infermeres que han destacat per la seva trajectòria i aportació a la societat

    Arriben de nou els Premis Infermeria i societat, aquest cop del 2018, que s’entregaran el pròxim 11 d’abril. Els Premis Infermeria i societat 2018 posen sota el focus i el reconeixement professional a un grup d’infermeres i infermers que han estat determinants en el desenvolupament de la disciplina infermera i han contribuït a la projecció social de la professió a través dels seus projectes, trajectòries professionals, innovacions i visions sobre l’aportació infermera al benestar i salut de les persones que atenen cada dia.

    La Fundació Infermeria i societat premia a persones i institucions en set categories. Aquests guardons anuals esdevenen un important reconeixement en el sí de la pròpia professió infermera  i tenen una dotació econòmica global de 33 mil euros. Els set perfils professionals que es reconeixen són: a la trajectòria professional, a la Bona Pràctica, a la Innovació Infermera, a la difusió i la comunicació de la professió infermera (categoria infermeres i categoria altres professionals, empreses o institucions), a Entitats i un últim anomenat A prop teu.

    El premi a la trajectòria professional. Ex aequo aquest any és per Núria Fabrella Padrés i per Glòria Seguranyes Guillot. El reconeixement a la trajectòria professional de Núria Fabrella, doctora en infermeria, és per l’assoliment d’objectius per a la professió en l’assistència, gestió, investigació i recerca. Destaca especialment la seva aportació al desenvolupament de les competències infermeres a l’atenció primària, potenciant el rol autònom i el treball sobre el concepte de la gestió infermera de la demanda. Amb una experiència assistencial de 6 anys en l’àmbit hospitalari i 20 a l’atenció primària, Fabrella va liderar l’activació de diferents programes des de la direcció d’infermeria d’atenció primària de l’ICS, com ara el Pla docent de l’especialitat d’atenció primària o els grups psico-educatius. Va dinamitzar en aquest marc els grups de treball per unificar criteris d’actuació en diferents àmbits i va impulsar la visibilitat dels serveis infermers a la intranet de l’ICS.

    Per la seva banda, la trajectòria professional de Glòria Seguranyes, llevadora i doctora en infermeria, és reconeguda en tots els àmbits en els que ha deixat empremta: en l’assistència, la docència, la gestió i la recerca. Seguranyes és un referent de les llevadores catalanes gràcies a la coherència i tenacitat en la visió de futur que l’ha dut a liderar projectes pel desenvolupament de la professió, especialment de les llevadores, posant l’eix central en l’atenció a les dones. Glòria Seguranyes va ser presidenta i membre del Comitè assessor de formació de llevadores de la Comunitat Econòmica Europea (1986-1992) i, juntament amb Dolors Costa, va promoure la creació del Programa d’Atenció a la Dona del Departament de Salut. Va dirigir durant 11 anys la Unitat Docent de Llevadores de Catalunya (UDLLC), on es van formar 18 promocions de Llevadores Internes Residents.

    El Premi a la bona pràctica se l’endu la Unitat d’infeccions de transmissió sexual (UITS) Drassanes-Vall d’Hebron. Així, es reconeix la tasca de l’equip d’infermeria d’aquesta unitat, principal centre a Catalunya d’atenció a les infeccions de transmissió sexual (ITS), per la seva visió i capacitat organitzativa que ha permès donar resposta l’augment de la incidència de les ITS a Barcelona. L’equip d’infermeria de la UITS, que atenen pràcticament el 50% de les 10 mil visites anuals que es reben, ha contribuït enormement a millorar la salut sexual de les persones i a interrompre la cadena de transmissió d’aquestes patologies a la comunitat a través de les funcions de cribatge, seguiment i control dels usuaris, especialment els afectats per l’VIH. Les infermeres i infermers de l’UIT desenvolupen en aquesta unitat tasques assistencials, de docència i de recerca.

    Lídia Martí Hereu, pel projecte “Ús de la realitat virtual immersiva com a mètode de relaxació a l’entorn d’una unitat de cures intensives” s’emporta el premi a la innovació infermera. Aquest estudi que consisteix en utilitzar la realitat virtual immersiva (RVi) com una eina de millora de la qualitat de l’estada en una Unitat de Cures Intensives (UCI). Aquest mètode d’estimulació pot ajudar a les persones ingressades a relaxar-se, disminuir l’ansietat així com prevenir el delirium, el deteriorament cognitiu, disminuir la necessitat d’analgèsics i sedants ajudant a l’acceleració de la recuperació. A tall d’exemple, la reducció de 1 o 1.5 dies d’estada, pot suposar per l’hospital un estalvi anual de més de 600 mil euros anuals en una UCI amb 16 boxs, com és el cas del centre en el que es farà la prova pilot. L’objectiu de l’estudi és comprovar la viabilitat de l’aplicació de RVi en les persones ingressades a l’UCI amb o sense ventilació mecànica mitjançant una prova pilot i comprovar la seguretat de l’aplicació mesurant constants vitals abans, durant i després del seu ús.

    El Premi Flors Sirera a la Cooperació Sanitària Internacional va pel projecte “A prop seu, a prop meu” d’EMSIMISION. Aquesta organització d’acció humanitària té com objectiu millorar la qualitat de vida i reduir de forma significativa l’índex de morbimortalitat de les poblacions de països d’extrema pobresa, a través del voluntariat i l’acció sanitària. Treballen a l’àrea de l’Àfrica Subsahariana, especialment a Burkina Faso, des del 2005. L’organització dedica esforços a la formació del personal autòcton, que inclou professionals de la salut, professors i pares, a fi de reduir la dependència de professionals estrangers i dotar de sostenibilitat els programes sanitaris endegats. En resum: donar, capacitar i practicar. Les infermeres de l’equip treballen en la línia assistencial, formació i l’educació per a la salut i prevenció. El projecte premiat conté diverses línies d’acció entre les que destaca el Programa d’apadrinament, orientat als infants amb sordesa i que pateixen marginació social i d’educació; el Training Medical Center, que suposa el desenvolupament d’infraestructures sanitàries sostenibles i seguir treballant per determinar els elements claus per a la promoció d’estils de vida saludable i prevenció de malalties, tenint en compte els factor socioeconòmics i culturals de la zona.

    El Premi a la difusió i comunicació de la professió infermera. Modalitat infermera va per a la Junta d’Infermeria de la Xarxa Assistencial Universitària de Manresa. En motiu del Dia de la Infermera de l’any 2018, la junta d’Infermeria va posar en marxa una exposició fotogràfica, “Cuidant 365 dies”, amb l’objectiu de reflectir la feina del dia a dia de les infermeres de l’hospital, a mode de testimoni de la professió. L’exposició de fotografies, fetes per les pròpies infermeres i infermers, es va mostrar al propi hospital, a la Fundació Universitària del Bages (FUB) i a diversos centres adscrits a l’hospital amb molt bona acollida per part de la població. Aquest premi reconeix la iniciativa d’apropar amb imatges l’essència de la professió infermera.

    Per altra banda, el premi a la difusió i comunicació de la professió infermera. Modalitat altres professionals, empreses o institucions va per la periodista Carme Escales Jiménez. La Fundació posa en valor les entrevistes i articles realitzats per aquesta periodista. La seva sensibilitat envers les infermeres i la seva visió sobre l’aportació d’aquest col·lectiu a la societat amb un llenguatge entenedor, contribueix especialment a la projecció social de la professió.

    El Premi a Entitats aquest any va cap a la Fundació d’atenció a la dependència Sant Joan de Déu (FAD-SJD). Aquesta entitat, constituïda el 2011, va néixer des d’una mirada assistencial infermera per atendre les necessitats de les persones amb pèrdua d’autonomia i que necessiten el suport d’un cuidador professional a domicili. Se li reconeix la millora de qualitat de vida que suposen els seus programes assistencials per a les persones que atenen, tant persones grans com persones amb trastorns de salut mental, persones en fase final de vida o infants en situacions de pluridiscapacitat o malalties amb dependència. Destaca especialment l’aportació pel que fa a la implementació d’un model de cures infermeres sota el lideratge infermer i el desplegament de projectes formatius en l’àmbit de formatius amb alt impacte.

    I per últim, el Premi A prop teu se l’endu Núria Martí Carrasco. Martí és considerada una de les grans impulsores de la professionalització de la infermeria catalana. Ha estat la directora infermera de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol durant més de 30 anys fins la seva jubilació el juliol de 2018. De la seva amplíssima trajectòria professional destaca el seu lideratge indiscutible en l’adopció d’un model de cures, a la dècada dels 90, i que va cristal·litzar amb el programa d’harmonització d’estàndards de cures de l’any 2006, amb el reconeixement de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol per part de l’ICS com a primer hospital del sistema sanitari públic català a implantar els registres informatitzats. En el seu gran projecte de gestió de les cures, Núria Martí ha posat especial èmfasi en que el desenvolupament del rol autònom de lesinfermeres és possible mitjançant l’aplicació del procés de cures, basat en el mètode científic pel quan en tenen els coneixements específics per establir judicis clínics, definir diagnòstics infermers, fer les intervencions adients i avaluar-ne el resultat.

    Els premis s’entregaran en un acte de lliurament el pròxim 11 d’abril.

  • L’ICS respon a Metges de Catalunya: “La implantació i la percepció dels resultats de les mesures a l’Atenció Primària no són immediates”

    Després del comunicat emès pel sindicat Metges de Catalunya on parlava de noves mobilitzacions si no s’aplicaven els acords que van posar fi a la vaga del passat mes de novembre, l’Institut Català de la Salut ha fet pública una  resposta en relació a les mesures que està duent a terme la institució per millorar l’atenció primària.

    En la carta expliquen que l’ICS té «el ferm compromís de transformar l’atenció primària» en base a més d’una trentena d’accions agrupades en quatre grans àmbits: lideratge, sobrecàrrega assistencial, condicions laborals i autonomia dels equips. A més, expliquen que segons la mesura, tenen o tindran efecte a curt, mig i llarg termini, ja que «la implantació i la percepció dels resultats d’aquestes mesures no són immediates». Asseguren que la seva posada en marxa està seguint el curs esperat.

    En aquest sentit, i per tal d’informar de l’aplicació i el desenvolupament de les accions, l’ICS presentarà un nou canal a la intranet per informar-ne a tots els professionals. Aquest espai s’anirà actualitzant de forma permanent. En aquest espai també s’inclourà un apartat on consultar diversos indicadors assistencials de l’atenció primària, equip per equip. Des de l’ICS defensen que «la creació d’aquesta eina és un exemple més del compromís de transparència de l’ICS com a pilar d’una gestió més efectiva i coparticipada».

    També volen destacar que busquen «la consolidació dels seus compromisos amb la màxima transparència i la intensa participació del conjunt dels professionals d’atenció primària i altres col·lectius representatius com societats científiques, plataformes de professionals, i sindicats.

    Justifiquen la necessitat «d’un temps d’execució més prolongat que el transcorregut des de l’anunci de la implantació de les accions, poc més de tres mesos» perquè «transformar el sistema i al mateix temps, treballar per revertir la petjada de la crisi econòmica».

  • Tres sentències del Suprem fixen que el personal interí de la sanitat catalana pot accedir a la carrera professional

    Tres sentències de la Sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Suprem en Recurs de Cassació fruit de denúncies de Comissions Obreres han creat jurisprudència, cosa que suposa que el personal estatutari interí de l’Institut Català de Sanitat, l’ICS, té dret a accedir al sistema de carrera professional en igualtat amb el personal estatutari fix, ja que no existeixen diferències objectives en la feina que justifiquin la desigualtat de tracte pel que fa al sistema retributiu.

    Les resolucions afecten directament a centenars de denúncies presentades per treballadors sanitaris a instàncies de CCOO, tot i que altres organitzacions han presentat també iniciatives en el mateix sentit. Les sentències permetrien, doncs, que els treballadors interins de l’ICS, que complissin els requeriments fixats, poguessin accedir a la carrera professional. Aquesta té quatre nivells. Per exemple, un vetllador cobraria 800 euros més a l’any si accedeix al primer nivell de la carrera professional, xifra que augmenta fins a 2.200 euros a l’any en el quart nivell.

    El procés que ha dut fins a aquest punt té a veure amb la crisi econòmica i les retallades que se’n van derivar. Àngels Rodríguez, responsable de Comunicació de la Federació de Sanitat de CCOO de Catalunya ho explica: “a la Sanitat pública catalana hi ha un àmbit que és el del personal funcionari i fix. Aquest s’organitza en quatre nivells. Es passa d’un a altre nivell per antiguitat i altres mèrits, com publicacions, formació, etcètera”.

    Els treballadors funcionaris de l’ICS poden passar al nivell 1 després de 5 anys d’antiguitat i altres requisits com els esmentats. Al segon nivell es passa després d’11 anys, al tercer als 18 i al 4 als 25 anys. En tots els casos l’ascens per carrera implica millores econòmiques.

    Accés per interès del servei

    Usualment l’accés a la carrera professional quedava limitat al personal  funcionari i fix. No obstant això, la normativa recollia que en casos excepcionals i per interès del servei podia accedir a la carrera el personal interí. Això es regulava a partir de les ofertes públiques d’ocupació. Però, amb la crisi el 2010 es van deixar de convocar places en oferta pública i, per tant, els interins no van poder accedir a l’esmentada carrera, cosa que va suscitar les denúncies de CCOO.

    “Com que no hi havia oposicions, tampoc hi havia oferta pública d’ocupació”, diu l’Àngels Rodríguez. Aquesta circumstància, per CCOO, lesionava els drets dels treballadors interins, que abans podien aspirar a entrar en la carrera professional.

    El sindicat va vehicular diverses demandes de treballadors i treballadores en primera instància, que es van guanyar i van ser recorregudes per l’ICS. Posteriorment el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), va sentenciar també en favor dels interessos dels interins i, finalment, el Suprem ha reblat el clau amb tres sentències sobre el mateix assumpte, cosa que fixa jurisprudència, segons fonts de la defensa jurídica de CCOO.

    La organització sindical considera ara que l’ICS hauria d’aplicar d’ofici les sentències a la resta de casos pendents de veredicte. A més, creu que genèricament obre la porta al fet que el personal interí accedeixi a la carrera professional i als beneficis que comporta, ja que la legislació europea estableix amb claredat que a igual feina ha de correspondre el mateix salari, diu Rodríguez.

    Un total de 8.000 professionals afectats

    La resolució judicial permet, doncs, la porta al fet que el personal interí de l’ICS, que és un 20% dels 40.000 empleats de l’Institut, entre 7.000 i 8.000 professionals, accedeixi, complint els requisits fixats, a ascensos i millores de la carrera.

    Per entendre quina és la diferència entre participar a la carrera o no poder-ho fer, en el cas d’una infermera o infermer, la diferència de salari en el primer nivell és de 1.400 euros. En el segon nivell de 2.800 euros. En el tercer la diferència ascendeix a 4.400 euros i en el 4 nivell l’ingrés suplementari se situa en 6.000 euros, explica l’Àngel Rodríguez. “Aquestes són diferències en un estrat professional mitjà, però augmenten, per exemple en metges i disminueixen en categories inferiors”, afirma la responsable de CCOO.

  • Un Observatori de les professions sanitàries seguirà els acords del Fòrum de diàleg professional

    Després de celebrar-se una primera trobada del Fòrum de diàleg professional el mes de setembre, la consellera de Salut ha presentat en la II Edició del Fòrum de Diàleg Professional els 17 reptes, de present i de futur, per abordar les necessitats de professionals a Catalunya que s’han acordat amb el sector. Un sector que com ja us explicàvem en un reportatge sobre la primera trobada, compta amb col·legis, societats científiques, entitats de pacients, representants del Departament… però també professionals de totes les branques.

    Per tant, en la recerca de solucions als 17 reptes plantejats hi seran presents: infermeres, metges, farmacèutics, fisioterapeutes, treballadors socials, odontòlegs, psicòlegs, òptics-optometristes, dietistes i nutricionistes, podòlegs, terapeutes ocupacionals, logopedes, biòlegs, higienistes i protètics dentals.

    En aquesta segona trobada del Fòrum de Diàleg Professional, la consellera de Salut ha anunciat avui la creació de l’Observatori de les professions sanitàries, «un espai estable i permanent per fer seguiment i compartir coneixement en demografia de professionals i planificació de futur de necessitats» ha afirmat.

    El setembre el Departament de Salut va iniciar un procés de participació per identificar les necessitats dels i les professionals del sistema sanitari per fer front als reptes d’envelliment, cronicitat, integració de l’atenció i noves necessitats de la població. Han explicat que durant aquest temps s’ha elaborat un diagnòstic i definició d’aquests reptes que s’han presentat avui. Està previst que, d’aquí a mig any aproximadament, se celebri el III Fòrum de Diàleg Professional que haurà de servir per definir les accions i mesures que permetran abordar les necessitats de professionals a Catalunya.
    Els 17 reptes que s’han tancat en aquest segon Fòrum són els següents
    1. Definir els principals rols de les professions.
    2. Establir, per àmbits assistencials i per a cada una de les professions sanitàries i especialitat, si escau, l’objectiu general de dotació de professionals necessaris per desenvolupar els rols, segons el model i la població.
    3. Establir les bases de models de gestió i d’organització del treball en els centres i equips assistencials, que optimitzin la resolució, millorin l’entorn laboral i la conciliació de la vida laboral, personal i familiar.
    4. Millorar les competències TIC dels professionals de la salut; avançar en un ús de les TIC que afavoreixi una atenció més personal i en el disseny de serveis d’atenció no presencial.
    5. Adequar la planificació i el contingut de la formació de grau de les professions sanitàries a la progressió del coneixement cientificotècnic, els rols professionals necessaris i el treball multidisciplinari que es dona en els centres i equips assistencials.
    6. Explicitar als programes de grau, la formació en valors i actituds comuns i propis de les professions sanitàries, per garantir un model d’atenció sanitària de qualitat a la ciutadania de Catalunya.
    7. Adequar en la formació de grau, els criteris d’acreditació, qualitat, infraestructures docents i les dotacions de professorat, tant en relació amb el nombre, com pel que fa al seu perfil assistencial i docent.
    8. Prendre mesures per afavorir l’equitat en l’accés a la universitat dels estudiants catalans.
    9. Definir uns itineraris formatius de formació sanitària especialitzada (FSE) que incorporin explícitament la formació en valors i actituds propis de l’exercici de les professions sanitàries per garantir un model d’atenció sanitària de qualitat a la ciutadania de Catalunya.
    10. Revisar i adequar, si escau, la capacitat formativa d’FSE a Catalunya, per garantir la cobertura de necessitats de professionals.
    11. Augmentar la capacitat d’atracció de centres i unitats docents de Catalunya per atraure-hi talent i contribuir a retenir-lo.
    12. Establir les principals estratègies per captar i retenir el talent professional, especialment aquell que s’ha format en el nostre territori, en coherència amb els valors socials i professionals i els principis del model sanitari català.
    13. Promoure el desenvolupament professional continu (DPC) i que la seva valoració i reconeixement contribueixin de manera efectiva a la millora de l’exercici professional.
    14. Millorar la qualitat de l’ocupació en el sistema sanitari català.
    15. Garantir l’equitat territorial en la disponibilitat de professionals i especialistes, preservant els criteris qualitatius de l’assistència.
    16. Impulsar les polítiques de planificació i d’ordenació de la professió infermera.
    17. Definir una estratègia de planificació i d’impuls de la medicina familiar i comunitària.

  • “Les infermeres fem molt més que simples tasques de cura: omplim buits als que els metges no accedeixen”

    Barbara Stilwell és infermera, investigadora i acadèmica britànica. Els darrers 25 anys ha treballat internacionalment en la gestió del personal sanitari a espais tan importants com l’OMS. Fruit d’aquesta feina i conscient de la invisibilització a la que són sotmeses les infermeres, Stilwell ha estat una de les responsavles en reivindicar la necessitat de l’especialització de les infermeres, augmentant-ne els gastos de formació i repensant les lògiques que regeixen la migració entre els professionals de la salut.

    Per tota aquesta tasca Stilwell, nombrada una de les 60 infermeres més influents, està al front, com a directora executiva, de la Campanya Nursing Now, una iniciativa del Consell Internacional d’Infermeres i l’OMS per a empoderar les infermeres per a liderar els reptes de la salut. Stilwell va visitar Barcelona, per l’acte en el que es va formalitzar l’adhesió del Departament de Salut i el Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya a Nursing Now.,

    Quin és l’objectiu de Nurse Now i què suposa que Catalunya s’hi sumi?

    Som una organització d’ajuda a les infermeres. Intentem posar llum sobre la nostra feina, que acostuma a ser invisibilitzada. Ni els polítics ni la societat ni el mateix sistema sanitari no ho mostren. Massa sovint es pensa que l’infermeria és una espècie de tasca de cura, gairebé domèstica, com una mare que cura una ferida al seu fill. Però el que fem és molt important: som majoria dins el sistema sanitari i omplim buits imprescindibles als que no arriben els metges.

    Fem cures, sí, però també som el contacte més proper dins el sistema sanitari que tindrà el pacient. Per exemple, expliquem de manera propera la malaltia, el procés de cura o els tractaments, cosa que no fan els metges. El que fem sobrepassa el que ens demana el sistema.

    Diu que les infermeres són majoria al sistema sanitari. Però a Catalunya, per arribar a la mitjana europea, cal que augmentem la quantitat en un 40%. Què caldria millorar?

    Seria increïble per a Nurse Now tenir feedback des de Catalunya, per a poder fer un treball seriós basat en un estudi sobre els costos, les competències i la preparació de les infermeres. Dic això perquè, per exemple, a paísos com els EUA formar una infermera costa el 25% del que costa formar a un metge. Ens cal molta inversió en formació. Però, pel que he vist aquests dies a Catalunya, no és un problema greu. És un bon moment per a reformular la política per a incentivar la infermeria, perquè canviaran les competencies i, amb elles, la formació.

    Mirant al futur, hi haurà un treball molt diferent del que hi ha ara, canviaran la maquinària, els estris i les necessitats. Però hi haurà coses que sempre es mantindran: sempre treballarem amb persones. I que les cures mèdiques necessitaran un suport euducatiu. Però d’aquí uns anys l’infermeria serà molt diferent de com la coneixem ara.

    Com podem incentivar que hi hagi més infermeres?

    Hem d’intentar fer-la més atractiva, donar-li més reconeixement. Tot i que ja és una professió meravellosa: fem coses que la resta de professionals sanitaris no fan. És una professió científica, però no és freda: hem d’usar la intel·ligència emocional. Això, que sovint fa que sigui considerada una professió ‘de dones’, és quelcom que els homes també poden fer perfectement. Són competències que s’aprenen.

    La feminització de la professió és un factor perjudicial per a que no hi hagi més persones que es decantin per la infermeria?

    Parlar de l’infermeria com una professió de dones és una tonteria: hi ha més dones metges que homes també! El problema de les dones no és amb feines concretes, sinó que és un problema del sistema laboral. Moltes, si no tenen ajuda, no es poden dedicar a feines tan sacrificades com les mèdiques. Però, definitivament, podem descartar que les dones no estiguin fetes per la ciència. I aquest és un altre assumpte: la infermeria no és considerada com una feina científica.

    És un treball complex del que sovint només es destaquen les cures bàsiques o posar injeccions, però ser infermera vol dir fer matemàtiques per calcular les dosis; enginyeria per a controlar els estris i màquines; psicologia i fent gala d’inteligència emocional…És una tasca molt complicada que porta a lidiar amb situacions molt complicades, com drames personals, malalts terminals o nens malalts. S’ha de ser una gran professional per a fer-ho com toca.

    Vostè és una de les que defensa l’especialització de les infermeres, però a Catalunya només el 8% ho estan. Què aporta a la professió?

    Afegeix un què a les infermeres que, com he dit, treballen en condicions molt complexes. Els metges s’especialitzen, per què les infermeres no? Quan una persona té càncer se li ha de donar unes cures, un tractament i una atenció diferent. No pot ser que una infermera atengui desenes de persones amb malalties diferents i necessitats específiques. Necessitem dedicar temps de qualitat als pacients i, per això, cal que hi hagi certes nocions sobre un tipus de patologia que es donin per sabudes i que la professional. No té sentit que la professional s’hagi de preparar per a tractar un malalt amb càncer i després passar a l’habitació d’un que pateix paràlisi.

    Aquests coneixements també són important si entenem que les infermeres sovint supleixen algunes funcions dels metges, que estan mancats de temps. Hem de treballar i formar-nos per donar qualitat de vida als pacients .

    La medecina és un dels camps en els que es donen més mobilitat de professionals. Catalunya és un territori del que marxen metges i infermeres i Anglaterra és un país receptor. Com veu aquesta situació?

    La majoria de professionals no volen marxar per sempre. És una qüestió de buscar una millor formació que la que tenen als seus països, o bé intentar trobar unes millors condicions laborals. En definitiva, han estat expulsats. Necessitem compromisos per a retenir a les persones allà on s’hi sentin còmodes, on se sentin a casa. Hem de ser creatius per a cobrir les seves necessitats i canviar el mercat.

    Però, per molt que a Anglaterra rebem molts professionals sanitaris, nosaltres també marxem. Estats Units i Austàlia són territoris molt atractius, ho he de reconèixer. Però també és veritat que sovint hi ha massa mobilitat, dels que marxen i els que tornen. Hem de treballar per a que les persones se sentin còmodes per treballar i formar-se als seus països d’origen, però si tot i així volen marxar, hauriem de treballar per a que s’hi puguin quedar.

    Per això, hem d’incentivar formacions per a que els que vulguin continuar la seva vida professional on han migrat, puguin fer-ho amb totes les garanties i que sigui una tria lliure. També els hem de formar, però, a la tornada per a que puguin aplicar bé el que han après als altres països.

    Parlava de pressionar les institucions. Una de les maneres més clàssiques de pressió en el món laboral són les vagues. Però en el món de la sanitat no són freqüents. A Catalunya se n’havia de fer una la setmana passada però finalment es va arribar a un pacte. Com valora les vagues en l’àmbit sanitari?

    Hem de mantenir alerta els polítics sempre i una vaga és un mecanisme molt vàlid. El problema, en el cas de la sanitat, és que deixar de treballar és deixar d’atendre persones que pateixen. Una aturada, si no es garanteixen bé els serveis mínims -que en medecina no responen a xifres sinó a necessitats de persones- pot significar posar en perill els pacients.

    Però sempre que es pugui assegurar la plena atenció dels pacients s’han de fer aturades perquè la Salut és una cosa necessària i per a ser excercida amb garanties els professionals han de ser-hi agust.

  • Garrido fica en el calaix la seva reforma de l’Atenció Primària a l’espera que arribi un altre Govern

    La proposta de reforma de l’Atenció Primària a Madrid ha punxat abans d’acabar de testar-se. La fórmula triada pel Govern d’Ángel Garrido, reduir els horaris de cites programades fins a dos quarts de set en 14 centres durant dos mesos, ja ni tan sols s’avaluarà amb els sindicats en aquesta legislatura. El president del Govern regional deixa per a l’equip que li succeeixi, atès que ell no serà candidat, decidir si implanta o no aquest model ideat pel seu equip i també debatre amb els agents socials quin ha estat el resultat del període de prova.

    La Consejería de Sanidad realitzarà un informe de resultats, però el deixarà dormint en un calaix fins al cap de les eleccions. El conseller del ram, Enrique Ruiz-Escudero, va avançar el dilluns que aquest document no serà discutit per l’actual mesa sectorial, sinó per la qual resulti de les eleccions sindicals de maig. La taula és un òrgan consultiu que reuneix l’administració amb representants socials i professionals. Un dia abans, el mateix Àngel Garrido es mostrava escèptic amb l’encert de la seva proposta. «Veurem el que resulta, perquè igual les dades ens indiquen que tampoc aquesta era una idea que funcionarà tan bé», va dir en una entrevista a Europa Press.

    Aquesta frase queda molt lluny dels plans inicials del Govern regional per a l’Atenció Primària fa quatre mesos. El novembre de 2018, Sanidad va proposar als sindicats retallar les consultes mèdiques en els centres de salut fins a dos quarts de set i cobrir la resta de l’horari, fins a dos quarts de deu, amb rotacions entre els facultatius per a atencions d’urgència sense cita com una via per a solucionar el dèficit de sanitaris en Atenció Primària. Segons dades presentades en aquell projecte, el 2017 només es van cobrir el 40% de les absències de personal mèdic.

    CCOO, UGT i SATSE van rebutjar la idea i el Govern va tirar el fre. Però uns dies després l’Executiu va presentar una proposta rebaixada que afectava només 14 centres de salut d’un total de 430, que entrarien en una prova piloto només si desitjaven presentar-se voluntaris. Aquesta segona proposta tampoc es va guanyar el favor dels sindicats majoritaris, però sí d’AMYTS i de CSIT. Malgrat l’oposició d’una part dels agents socials, es va posar en marxa.

    Professionals de diversos centres de salut contactats per eldiario.es. relaten la confusió del procés. La majoria acusa «falta d’informació» sobre el que estava passant. Molts diuen que, malgrat que era una cosa voluntària, en els seus centres no ho van votar els treballadors i treballadores. Uns altres afirmen que se’ls va informar en alguna reunió. I un últim grup refereix que es van assabentar «per la premsa» que el seu centre estava dins del pilot. Fonts de Sanidad asseguren que en cap cas es «va imposar» el projecte.

    Els centres seleccionats van haver de modificar els torns de treball perquè, amb aquesta nova organització, desapareix el torn de tarda i se substitueix per un altre «encavalcat» que s’inicia a les onze del matí i acaba a dos quarts de set de la tarda, perquè, segons l’argumentari de Sanitat, es pogués atendre més gent en les «franges de major pressió assistencial». Les hores restants a la tarda es cobreixen en torns rotatoris però sense agenda tancada. És a dir, a cada metgessa o infermer li toca fer l’horari de tarda alguns dies a la setmana o al mes, però no atén només els seus pacients sinó a tot aquell que es presenti a aquesta hora en el centre de salut.

    Els dubtes continuen impregnant el dia a dia dels centres pilots una vegada organitzats els nous torns. Els sanitaris i sanitàries no saben què passarà quan acabi el període de proves. «Comencem fa dues setmanes però no ens han dit res. El que sabem és per la premsa», diu una metgessa de Navalcarnero. «Als meus companys no els han avisat de què passarà després, si mantindran els horaris o es tornarà als anteriors», apunta un facultatiu de Parla que acaba de traslladar-se a un altre centre. La Conselleria de Sanitat confirma a eldiario.és que el full de ruta és «tornar a l’horari habitual». Retorn a la casella de sortida.

    La implantació d’aquests nous horaris també ha estat complexa. Sanidad pretenia fer-ho en l’última quinzena de gener, però encara hi ha centres que no ho han posat en marxa completament, segons diversos professionals. Fonts del Govern regional admeten que l’aplicació ha estat escalonada i que, per això, el projecte acabarà en alguns llocs «amb decalatge». La idea inicial era finalitzar-ho el 30 de març, encara que s’allargarà unes setmanes a l’abril en aquells on s’hagi iniciat més tard, diuen en Sanidad. Aquests temps no quadren amb els previstos per AMYTS, un dels sindicats de metges que ha donat suport a la mesura. «Quedem que el pilotatge seria fins a maig», assegura Ana Jiménez, responsable d’Atenció Primària.

    Sindicats de tots els colors i posicions sí que coincideixen en una qüestió: el projecte ha estat una manera d’evitar que esclatés el conflicte en Atenció Primària abans de les eleccions. «Ha estat una resposta a una demanda de fa molt temps, la falta de metges és preocupant i suposo que van pensar que amb el pilotatge almenys pensaven que portaven del seu costat als facultatius», assumeix Jiménez.

    A CCOO, sindicat majoritari en el sector sanitari madrileny, consideren que el Govern regional mai «va pensar que la proposta tindria un rebuig tan frontal». CCOO i UGT han convocat setmana rere setmana mobilitzacions a les portes de diversos centres de salut com a mostra de rebuig al pilot, recolzades també per associacions de veïns i diversos ajuntaments. La seva tesi: que reduir els horaris de consulta «resta accessibilitat i és una manera de reduir plantilles».

    «Madrid té una especial sensibilització amb el tema després del que vam viure amb la privatització», interpreta Rosa María Cuadrado, secretària de la Federació de Sanitat de CCOO Madrid. Javier Padilla, metge en el Centre de Salut Isabel II de Parla, va més enllà. «El Govern de Garrido volia evitar fos com fos una vaga, i així s’ha assegurat tenir segrestats als sindicats mèdics principals», afirma.

    Perquè, tots coincideixen, l’esclat de les protestes en l’Atenció Primària eren una «crònica anunciada». No només a Madrid, sinó a tota Espanya. «Portem anys aguantant l’estirada. El descontentament estava latent. S’ha cuidat molt poc la Primària i la bola els ha esclatat en la cara», diu Cuadradot, que apunta a l’»infrafinançament» com la principal causa dels mals. Des d’AMYTS refereixen també una situació «preocupant» d’acumulació de cites mèdiques i professionals que decideixen treballar fora de la sanitat pública per les condicions laborals i també salarials. «Ha esclatat perquè no han sabut posar mesures abans. Els gestors no han sabut veure-ho», apunta Jiménez.

    Segons un informe de CCOO basat en dades oficials, els pressupostos de 2019 són els primers que superen la inversió de 2008 en Atenció Primària. És a dir, han fet falta 11 anys per a tornar als nivells pressupostaris d’abans de la crisi. Aquest any s’han consignat 1.979 milions d’euros per a aquesta partida, un 1,93% més que en 2018.

    En l’última dècada no s’han construït nous centres de salut (són els mateixos des de 2007), malgrat que ha augmentat la «pressió assistencial». Això és, la càrrega de consultes, mesura en nombre de pacients per dia: un 1,64% en els casos de metges de família i un 2,7 en infermeria. La situació dels pediatres, no obstant això, no ha variat en aquest punt i fins i tot les peticions de cites s’han reduït en un 1,4%, d’acord amb l’anàlisi de pressupostos de CCOO. Els temps d’espera dels pacients, amb aquestes dades a la mà, superen el 70% de les vegades les esperes les 24 hores. La mitjana se situa en 2,26 dies.

    L’avaluació institucional del projecte pilot testarà precisament aquests paràmetres: si han augmentat les demores, quant de content està el pacient i els professionals amb els nous horaris o com han augmentat les urgències hospitalàries a conseqüència dels canvis.

    «Fa sis anys que anem de malament a pitjor»,  explicava Laura (nom fictici) a eldiario.es fa uns mesos. És metgessa de família en un municipi del sud de Madrid. «Quan veus que comences amb retard, comença l’aclaparament. A vegades estrenyem les cames per no aixecar-nos a fer pis pensant: vinga, a veure si vaig reduint i ara vaig». La situació relatada per Laura la reprodueixen altres professionals dels centres de salut, que cada vegada tenen més dificultats per a trobar substitucions. Especialment en les zones rurals i més aïllades.

    A Javier Padilla, metge de família, el què ha passat en els últims mesos el retorna d’alguna manera a 2012. «Crec que s’ha repetit l’error d’intentar generalitzar alguna cosa que no podia ser», explica. «Llavors –afegeix– van intentar una privatització d’alguns centres de salut, cooperativitzant-los, i a més els hospitals. No va poder ser. Ara, intenten fer extensible un model que ja estaven aplicant per la falta de pediatres en aquesta especialitat a tota la medicina de família. I s’han quedat a les portes».

    Aquest és un article original de eldiario.es

  • «Com es pot posar la cultura per davant d’una qüestió imprescindible per a la vida com és la salut?»

    Espai. Llum. Seguretat. Higiene. Aquestes són les motivacions que van propiciar la renovació urbanística que va transformar el Xino, barri marginal i conflictiu, en el que avui coneixem com a Raval. D’un gueto a un barri copsat per la Marca Barcelona, que ha fet de la pobresa, la cultura alternativa i la marginalitat una atracció exòtica. Un tour de la ciutat inconformista, rebel i fins a cert punt contestatària, però que ja ha entrat dins els circuits de la mercantilització dels espais públics. I dels serveis bàsics.

    La mateixa cerca d’espai, seguretat i higiene és la que ara protagonitza el CAP del Raval, situat en un edifici històric a la plaça Terenci Moix que no compta amb suficients equipaments per a atendre a un dels barris amb la densitat de població més alta d’Europa. El CAP necessita una ampliació i -des de fa uns mesos- l’Ajuntament i el CatSalut tenen la vista posada en l’antic convent de La Misericòrdia. Però l’espai també és el capritx del MACBA.

    El Museu d’Art Contemporani de Barcelona, un espai mastodòntic que s’ha fet amb l’espai -i la nomenclatura- de la Plaça dels Àngels, és un dels edificis que van ser usats per a la renovació del Raval en el marc del Pla del Liceu als 90. Llavors no es parlava de gentrificació, sinó de regeneració. I això es va plantejar introduint equipaments culturals per tal que els veïns de Barcelona poguessin gaudir del barri -com si els habitants del Raval no fossin de Barcelona. I és que eren veïns considerats problemàtics, “per una història mitificada o no, vistos com a insurrectes des del punt de vista polític i delinqüencial. Contestataris del poder, al cap i a la fi”.

    Així parla Miquel Fernández, sociòleg i autor del llibre ‘Matar al Chino’, un estudi exhaustiu sobre la transformació d’un dels barris més icònics de Barcelona. I el que és encara més important, “sobre qui paga el preu d’aquests canvis”. El Raval era dels barris amb les condicions de vida més dures. Fins avui: “és molt xocant veure com un dels barris amb la renta per càpita més baixa sigui el que té el preu del lloguer més alt”. Una situació que Fernández defineix com a “idiosincràtica del Raval”.

    CAP Raval Nord | Sandra Vicente

    En què consistia el Pla del Seminiari?

    Era fer un corredor cultural basat en la idea de la metàstasi benigna, que anés purificant el barri. Des dels anys 90 hem anat veient com s’han anat substituint els equipaments religiosos, sanitaris o caritatius per culturals. Però aquesta conversió és molt interessant des del punt de vista antropològic, perquè la intenció de tots aquests equipaments és la mateixa: purgar, descontaminar i purificar l’espai, ja sigui des de la religió o des de la cultura.

    La Misericòrdia era un centre de reclusió per a persones sense recursos on es passava molt malament. Era un lloc terrorífic que s’ha anat desplaçant poc a poc cap a funcions culturals però amb la mateixa voluntat redemptora. Purificar l’espai respon a la voluntat de fer-lo més homogeni, més fàcil de controlar i dominar, per a atraure a la població amb més recursos.

    Les reivindicacions del CAP Nord són paradigmàtiques de la confrontació típica del Raval: és com si fos un barri de tothom menys dels veïns. Una qüestió tan bàsica com facilitar que els equipaments culturals estiguin a disposició i prioritzin el benefici als veïns ni tan sols s’ha contemplat. Així, el veritable problema del menysteniment dels habitants del Raval ve de l’esquerra, la gauche divine, típica de Barcelona, que vi allunyada del Raval i no comprenen què hi passa.

    Tenim la Filmoteca, que va costar una pasta que encara no s’ha pagat, al costat del carrer Robadors, un dels més maltrets del barri. Per què no reformem el barri, garantim habitatge per a tothom, abans de crear aquests productes culturals que no seran mai pels veïns? Perquè al Raval hi regna un inconscient col·lectiu que té una relació esquizofrènica amb el Raval: necessiten purgar-lo, però també desitgen posseir-lo, per tota la llegenda que té. Perquè si Barcelona és al mapa és pel Raval: la millor literatura del segle XX europea s’ha escrit allà, tot el que hi passava era bon material. Era la vida despullada…

    Però és una adoració des del fetitxisme elitista, amb un punt de paternalisme…

    I un sentiment calvinista religiós. Les mateixes persones que muntaven les festes boges eren els mateixos que als vespres escrivien articles deixant anant la mala llet, una manera d’expressar que, moralment, no podien acceptar allò que havien viscut al Raval, perquè en cas contrari la seva vida burgesa no tindria sentit. Encara no hem superat això.

    La cultura amb la que intenten netejar el Raval té la forma de l’inconscient col·lectiu que vol generar un bé per a tothom però que exclou els veïns, que ja tenen la seva pròpia cultura però no els la deixen exercir. El mercadeig, estar al carrer, la creativitat artístico-musical alternativa, la rumba…en lloc de posar-la en valor, el canvi que es vol imposar al Raval parteix de la idea del barri com a gueto i el lideren mamuts culturals.

    Aquesta destrucció del Raval no s’ha fet de la mà de la dreta reaccionària, sinó d’aquesta cultura, que s’interpreta com a progressista però deixa a la cuneta la població més vulnerable. Com es pot posar la cultura per davant d’una qüestió imprescindible per a la vida com és la salut? Aquest tipus de gent, que ho té tot cobert, ni es planteja no poder posar-se malalt. El que està passant amb el CAP del Raval Nord és un nou capítol de la consciència (o inconsciència) col·lectiva de les elits en relació al Raval: per a ells, el que caldria és fer fora a la gent pobra i convertir el barri en una espècie de Soho.

    Plaça dels Àngels, on hi ha el MACBA i la capella de La Misericòrdia | Sandra Vicente

    Aquesta cultura alternativa, com a element elititzador, acaba sent una excusa per a fer fora els veïns i veïnes pobres

    Qui està en contra de la cultura? És un estilet per a obrir el barri i que té vàries funcions. Una és moralitzant, redimir les persones responsables d’aquestes gestions pensant que fan un bé pel Raval. L’altra és atraure gent que forci una pujada dels preus, amb un efecte crida per a l’especulació i, conseqüentment, fent fora a persones vulnerables. Qualsevol renovació urbanística sense pensar en la preservació del teixit, cultura i particularitats de la zona és fa per a salvar una inversió o un negoci. Així que aquest discurs salvífic se l’haurien de menjar.

    El turisme porta llocs de feina, però per a qui? Pels veïns no. I és l’àurea del Xino la que ha permès que es puguin fer totes aquestes inversions al Raval. Tot i així, hem de celebrar que el CAP del Raval estigui sent controvertit i que el MACBA no s’ho pugui menjar tot sense que ningú no es queixi.

    Era quelcom que es podia preveure: si signifiques tant el Raval com a barri de moda el poses al mapa, per tant, no es pot esperar que les reivindicacions dels veïns quedin silenciades.

    Ho han fet molt bé a més. Per una banda tens el joc caspós dels de l’alta cultura, els gestors culturals, gent molt fina, que parla de coses molt abstracta. I per l’altra tens la gent de sempre, els del carrer, però que s’han reforçat amb un grup cultural alternatiu, crític i jove que els recolza. Però compte, perquè això també podria tenir conseqüències perverses, hem de vigilar que no sigui de nou la cultura (encara que alternativa) tutelant els veïns.

    Hi ha diverses batalles; la de sempre és la de la gauche divine contra la ‘putrefacció’ del Raval, on hi ha des dels columnistes fins a catedràtics de ciències polítiques o filòsofs. Però ara hi ha aquests nous creadors, que viuen i treballen al Raval, que tenen sensibilitat social, però que no deixen de ser una mena de colonitzadors soft. Haurem de veure les complexitats i complicitats, però ara per ara el que cal destacar és aquesta oposició a l’aristocràcia cultural.

    Un skater assegut a la Plaça dels Àngels, al Raval | Sandra Vicente

    Ara que venen eleccions municipals, com s’instrumentalitzarà aquest conflicte?

    Reitero que no em preocupa el bloc conservador. El problema del Raval són ICV i PSC, perquè són els qui han inflat la retòrica salvífica que considera que hi ha cert tipus de gent que sobra. La prioritat mai no són els veïns, és la impossibilitat de deixar de veure el barri com un bé de consum on hi viu gent amb necessitats bàsiques.

    S’ha arribat a veure els i les veïnes del Raval com un atrezzo del show en que s’ha convertit el barri?

    Oblidem que hi viuen. Per què aquests equipaments culturals necessiten més espai? Per què no comencem a fer tasca de reconeixement de la població del barri, de les seves formes de subsistència, cultura, reivindicació o celebració i fem l’ampliació del MACBA a Pedralbes, per exemple? Estem empatxats del model de turisme que s’imposa al Raval que encara ara continua amb la cantarella d’arrassar-lo.

    Fins on pot arribar aquesta voluntat? Imposant un model de turisme gentrificador s’expulsarà del barri les veïnes que el fan atractiu i formen aquest paisatge exòtic, però controlat, que ha creat la Marca Barcelona.

    Aquestes són les contradiccions del capitalisme especulatiu que deia David Harbey. Volem fer ciutats que aportin capital financer i acabes construint rèpliques. Espais clonats. Això encara no ha passat a Barcelona gràcies a lluites veïnals com les del Raval. Poc a poc el barri s’anirà revaloritzant, però els especuladors no funcionen amb tempos tan llargs, sinó que treballen en la immediatesa. Per això expulsen veïns pobres, col·lectius exclosos com prostitutes o drogadictes. Una de les imatges més eloqüents d’aquesta especulació accelerada està en el mític bar d’altern l’Alegria, situat al carrer Robadors [conegut per la prostitució i venta de drogues]. S’ha convertit en una oficina immobiliària!

    Per a la majoria de gent és de sentit comú que a un espai que és atractiu no hi poden viure els pobres. La gentrificació es converteix en una reacció absolutament natural. Han arribat a un barri, pagant una morterada de calers, i ‘tenen el dret’ a viure sense estar rodejats de cert tipus de gent. Aquesta idea tan horrorosa acaba esdevenint coherent amb el temps. No cal ser racista ni aporòfob per a no voler pobres ni mesquites al teu barri. És perquè no quadra amb la concepció del valor que tens de la teva finca.

    És un problema de mercat en una lògica global que explica per què deixem morir els refugiats al mar o per què Trump vol construir el mur. És la mateixa gent que et diria que no hi cabem tots a Europa la que no vol que hi hagi prostitutes al Raval. Aquestes dinàmiques micro ens ajuden a entendre problemes del sistema globals.

  • Catalunya s’adhereix avui a la campanya global Nursing Now amb Barbara Stilwell

    Avui a les 16.00h la consellera de Salut Alba Vergés inaugurarà l’acte d’adhesió a la campanya «Nursing Now» que es delebrarà a l’Espai Francesca Bonnemaison, al centre de Barcelona. Aquesta campanya que avui s’inicia a tot Catalunya  s’allargarà fins el 2020. La iniciativa l’ha impulsada l’Organització Mundial de la Salut i el Consell Internacional de Professionals de la Infermeria, junt amb el Burdett Trust for Nursing del Regne Unit. Des de Salut defensen que els objectius de «Nursing Now» s’alineen amb les iniciatives del Departament per millorar la salut de la població i potenciar l’excel·lència en infermeria.

    Aprofitant la presentació a Catalunya de la campanya global Nursing Now impulsada pel Consell Internacional d’Infermeres i l’Organització Mundial de la Salut, la infermera, investigadora i acadèmica britànica i també Directora Executiva de la campanya, Barbara Stilwell visitarà Barcelona els propers dies 14 i 15 de febrer. Amb la seva presència s’explicarà l’objectiu de la campanya que és, entre d’altres, posicionar la professió infermera allà on ha d’estar i apoderar les infermeres per liderar els reptes de salut del segle XXI. També pretén impulsar l’excel·lència i posar al centre les cures infermeres com a instruments per a la millora de la salut de la població i la disminució de les desigualtats.

    En aquesta mateixa línia, Stilwell ha treballat internacionalment en gestió de recursos humans de professionals de salut, primer des de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) a Ginebra i després a l’organització sense ànim de lucre IntraHealth Internacional als Estats Units. S’ha centrat en el tema de la migració i des d’aquí va negociar amb els diferents ministeris de salut sobre estratègies per abordar la migració dels treballadors de la salut. Se li reconeix un paper molt important en la tasca per introduir el rol de la infermera especialista al país. A més, el 2008, la publicació UK’s Nursing Times la va nomenar entre les 20 infermeres més influents dels últims 60 anys.

    Nursing Now, com també defensa Stilwell, posa de manifest que les infermeres són el centre de la majoria dels sistemes de salut desenvolupant un paper crucial en la promoció de la salut i en la prevenció de les malalties. Defensa que en tractar-se dels professionals de la salut més propers a la comunitat, esdevenen actors fonamentals en el desenvolupament de nous models de cures i sostenen els esforços a escala local per promoure la salut i prevenir la malaltia.

    Aquesta campanya parteix de l’informe elaborat per la Comissió de Salut del Parlament britànic l’octubre de 2016 ‘Triple Impact– how developing nursing will improve health, promote gender equality and support economic growth’. En l’informe es descriu el triple impacte de la Infermeria en els sistemes de salut i a partir d’evidència científica mostren que, apostar per la Infermeria, produeix un impacte directe en la salut de la població, promou l’equitat de gènere i té un impacte econòmic directe en la sostenibilitat dels sistemes de salut.

    La campanya centra els reptes en el fet que les infermeres són aproximadament la meitat del total de treballadors sanitaris del món i que hi ha múltiples factors que no afavoreixen el seu ple desenvolupament professional com ara la pressió assistencial, els entorns de pràctica poc gratificants i les barreres organitzacionals. També destaca que sovint les professionals estan infra valorades i la seva contribució, subestimada. Per exemple, en el no reconeixement de la formació i l’especialització. A més a més, també posa en evidència un càlcul: falten nou milions més d’infermeres al món.

    Per solucionar part d’aquests problemes, Nursing Now aposta per fer un seguit de recomanacions per afavorir el desenvolupament competencial ple de les infermeres. Aquí inclourien appoderar les infermeres i afavorir el seu lideratge, millorar les condicions laborals i les ràtios de les infermeres o invertir en millorar la formació, la investigació i el desenvolupament professional de les infermeres. També promoure la presència d’infermeres en llocs de presa de decisions i fer-les partícips en les polítiques de salut per assegurar polítiques basades en l’evidència sobre on i com pot tenir major impacte la infermeria en la salut de la població.