Una mescla de retallades, falta de planificació i precarietat laboral ha creat una situació paradoxal a Espanya. Hi ha escassetat de metges especialistes per a completar determinats serveis sanitaris al mateix temps que, cada any, surt un gran volum de graduats en medicina –fruit de la multiplicació de facultats universitàries– que no poden convertir-se en especialistes: el sistema de formació no dóna proveïment per a cobrir els buits que han anat creant les desinversions acumulades.
Aquest dissabte, 15.475 graduats en medicina buscaven una plaça de metge intern resident (MIR) per a formar-se com a especialistes. Un examen global de la carrera de medicina. Hi ha 6.797 llocs en joc, segons la nota que s’aconsegueixi en la prova. Fa una setmana, el Ministeri de Sanitat va calcular que a Espanya fan falta 4.000 especialistes més, segons l’anàlisi que va presentar a les comunitats autònomes.
L’escassetat en determinades disciplines s’ha anat acumulant i no pot solucionar-se de la nit al dia. Un especialista triga a formar-se, de mitjana, 11 anys des que ingressa en la facultat fins que surt preparat.
Davant la previsió de les futures necessitats, l’aposta oficial es va centrar a autoritzar centres universitaris per a acomodar la demanda d’estudiants. Quan va arribar l’època de retallades pressupostàries, el sistema MIR d’especialització es va ressentir i va perdre oferta. La ministra de Sanitat, María Luisa Carcedo, va admetre fa uns dies a RNE que «no hi ha màgia». «No podem dir tirem pols i apareixen places de formació d’especialistes», va assegurar. I va recordar que, segons el seu criteri, s’ha arribat a aquesta situació per certa «falta de previsió» de les administracions. Molts graduats, menys especialistes.
Aquest curs creixen les places un 6%. «Però no hi ha hagut un estudi de necessitats sobre quines disciplines són les que cal potenciar. L’última vegada que es va fer va ser el 2011. Sense aquest estudi, no pot haver-hi bona planificació», explica el secretari d’estudis de la Federació de Sanitat de CCOO, Pablo Caballero. Aquest sindicat analitza de manera detallada cada any l’oferta MIR. I repeteix el diagnòstic: «No s’està quantificant la necessitat de places de formació tractant de garantir l’assistència sanitària en el futur».
La llei de professions sanitàries indica qui és el responsable de dur a terme aquesta tasca: «El Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat determinarà les necessitats d’especialistes del sistema sanitari sobre la base d’indicadors objectius i criteris de planificació que garanteixin l’equitat i eficiència del sistema de formació sanitària especialitzada». L’oferta s’ha de coordinar amb les comunitats autònomes, que són les que gestionen els hospitals on s’incrusten els residents.
Ara Sanitat ha explicat que les mancances se centren en medicina familiar i comunitària i pediatria per a Atenció Primària, seguits per anestèsia i reanimació, radiodiagnòstic i urologia. També repara que no tot és qüestió de números a l’hora d’explicar per què no troben professionals per a les plantilles: la precarietat a base de places poc atractives i contractes temporals també influeix. Unes causes que van repetint els sanitaris des de fa temps.
La situació és que les places que s’ofereixen aquest 2019 –de les quals salin els futurs especialistes dels hospitals– són menys que les que van aparèixer el 2011. Fa vuit anys la llista era de 6.881 llocs. El 2014, havien caigut a 6.149, un 10,6% menys. Les retallades en els pressupostos sanitaris de les comunitats autònomes presenten una correlació amb la caiguda en l’oferta. Tant per la reducció en les partides en formació com per les despeses que un MIR comporta en remuneracions i especialistes que els supervisin.
No és una sorpresa
El declivi en el nombre de professionals sanitaris no ha arribat de sobte. Ja el 2008, la Comunitat de Madrid anunciava que necessitaria uns 2.500 facultatius en 10 anys. I que el 53% de les jubilacions es donarien en medicina de família. No obstant això, va optar per multiplicar el nombre de facultats de medicina. Va animar a quatre universitats al fet que muntessin els seus centres: una pública (la Rei Joan Carlos) i tres privades. El Govern central en principi sol volia autoritzar la de la Rei Joan Carlos. Va acabar per cedir.
Aquesta tendència es va expandir per Espanya. La demanda dels estudiants va fer que altres tres comunitats autònomes (Catalunya, Comunitat Valenciana i la Regió de Múrcia) promoguessin facultats per a metges. Dels nou nous centres, sis van ser iniciatives privades (fins llavors només hi havia dues facultats privades de medicina: la de Navarra i el Ceu de Madrid). L’Organització Mèdica Col·legial va advertir llavors que, abans d’ampliar les places de manera accelerada, havien d’analitzar-se les necessitats.
Per a 2014 Espanya era ja el segon país del món en nombre de facultats de medicina per habitants. Havia passat de 28 a 41 (actualment són 42). Just aquest 2014, les places de MIR ofertes tocaven fons. La proporció està en 0,95 facultats per milió de ciutadans. L’Organització Mundial de la Salut considera òptim 0,5 per milió. A la llum de les dades actuals, aquesta estratègia per a garantir les plantilles sanitàries s’ha rebel·lat fallida. Precisament l’especialitat de medicina de família ha patit una pèrdua acumulada de mil places de MIR en l’última dècada.
La saturació de facultats ha acabat per derivar que 4.000 graduats no obtinguessin plaça en la convocatòria de 2018. «El MIR no és una sortida més. És pràcticament l’única sortida», expliquen en el Consell Estatal d’Estudiants de Medicina. Aquesta fase educativa és obligatòria per a exercir de manera general a Espanya. Els estudiants consideren que aquesta proliferació de centres, a més, posa en risc la qualitat de l’ensenyament: «Compartir infraestructures entre diverses facultats com són els hospitals universitaris i els centres de salut, necessaris per a la realització de pràctiques clíniques comporta més estudiants per tutor de pràctiques, saturació de consultes i més treball per al professional, en detriment tant de la formació dels estudiants com de la qualitat assistencial».
Pablo Caballero entén que ha estat incorrecte crear tota aquesta bateria de facultats «més aviat amb un criteri econòmic, sobretot en les universitats privades». Hi havia alta demanda per a estudiar medicina. Els estudiants del CEEM coincideixen que s’ha respost més «a interessos econòmics o polítics, no justificats per una demanda real de professionals ni a criteris acadèmics ni sanitaris».
L’activitat gripal ha augmentat a Catalunya per tercera setmana consecutiva i la taxa d’incidència s’ha elevat entre el 21 i el 27 de gener fins als 302,66 casos per 100.000 habitants, una xifra quesupera el llindar epidèmic establert per a aquesta temporada en els 110,7 casos.
Segons el Pla d’informació de les infeccions respiratòries agudes a Catalunya (PIDIRAC), les taxes d’incidència han estat més altes entre els nens de 5 a 14 anys i gairebé doblen la taxa respecte la setmana anterior. La resta de grups d’edat mostren un lleuger descens o es mantenen estables respecte de la setmana anterior.
En aquesta setmana, del 21 i el 27 de gener, hi ha hagut 59 ingressos hospitalaris de casos greus per virus de la grip als hospitals de la xarxa sentinella i des de l’inici de la temporada (a principis d’octubre) un total de 390. El 75,2% dels casos no estaven vacunats.
Segons el model predictiu elaborat amb dades corresponents a la setmana 4 (del 21 al 27 de gener), l’activitat gripal durant les setmanes 5 i 6 presenta un nivell epidèmic moderat.
Durant la setmana del 21 al 27 de gener de 2019, els professionals sanitaris dels hospitals han atès un total de 71.981 urgències, de les quals 8.121 han requerit ingrés hospitalari (11,28% del total). Respecte la setmana anterior, les urgències ateses als hospitals han disminuït un 2,52% i els ingressos hospitalaris han baixat un 0,02%. En comparació amb la mateixa setmana de l’any 2018, l’activitat urgent ha augmentat un 1,57% i el nombre d’ingressos ha disminuït un 0,54%.
Pel que fa als equips d’atenció primària, durant la setmana del 21 al 27 de gener, s’han atès un total de 926.292 visites, un 2,55% menys que la setmana anterior. Del total de visites realitzades aquesta setmana, 892.200 s’han fet als centres d’atenció primària i 34.092 al domicili del pacient.
Pel que fa als centres d’urgències d’atenció primària (CUAP) durant la setmana del 21 al 27 de gener han atès un total de 23.774 visites, un 0,98% més que la setmana anterior.
Finalment, el 061 CatSalut Respon ha atès 37.699 casos aquesta setmana dels quals 2.530 han requerit l’atenció d’un metge a domicili. En relació amb la setmana anterior suposa un augment dels casos d’un 0,46% i un augment de les visites domiciliàries del 3,10%.
Només el 44% dels metges que aquest dissabte realitzen l’examen MIR tindran l’opció de triar plaça d’especialitat. Aquest percentatge es deu al fet que hi ha 15.475 aspirants per a 6.797 places.
Marcos Pérez Carrasco és metge de medicina intensiva a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i tutor de residents d’aquesta mateixa especialitat des de fa set anys. Donat que es pot estudiar Medicina a moltes universitats, Pérez descriu el sistema MIR com un embut. “Formem molts metges que, pel nostre sistema actual, si volen seguir dins la sanitat pública, necessitaran una especialitat a la que potser no poden optar”, explica. I afegeix que aleshores “es troben sense sortides professionals més enllà d’algunes privades on no et demanen especialitat”.
Si bé Pérez reconeix que en algunes especialitats hi ha superàvit, en general creu que falten especialistes. Com a tutors, Pérez trasllada una sensació col·lectiva: que cada cop es forma menys gent, que en certes especialitats es limiten les places en oferta i això fa que després quedin vacants. “Segons a quines especialitats formem menys residents dels que podríem perquè des del Ministeri no ens els assignen”, explica Pérez que afegeix que això fa que en acabar la residència aquests nous metges especialistes trobin feina directament i que encara en segueixin faltant.
Així, realitzar el MIR i obtenir un número que et permeti triar l’especialitat desitjada t’assegura, després de 6 anys de carrera i uns mesos forts d’estudi, feina i formació per a 4 o 5 anys més, depèn de l’especialitat, i un futur assegurat. Estudiar 12 anys pot ser la millor inversió de la teva vida.
Pérez parla dels residents d’avui com estudiants amb les idees i els objectius molt clars: “des del punt de vista clínic i d’investigació tenen molt clar el què volen fer i ho fan amb un concepte clar de seguretat del pacient i molt compromesos amb els seus principis”. Aquesta determinació ja comença quan milers d’aspirants a obtenir plaça es passegen els mesos previs per tots els hospitals per decidir quin és el que millor encaixarà amb la seva persona. “Un cop saben on podran accedir venen a veure l’hospital i s’interessen sobre tot per com es realitza la docència”, explica Pérez que destaca que des de fa uns anys a banda de visites particulars també es realitzen jornades de portes obertes on es faciliten els contactes dels tutors de cada especialitat i d’altres residents.
Vall d’Hebron forma en 47 especialitats a 163 places. Pérez observa que per absorbir aquesta quantitat de residents cal valorar l’índex d’ocupació en cada àrea d’un servei així com que també es pugui cobrir la seva formació. És per exemple el cas d’anestesia que compta amb 12 residents per any, 48 en total: «hi ha hospitals que no tenen tants tipus de cirurgia ni una unitat de cremats com nosaltres i no poden oferir certes competències formatives que aquí sí que tenim. Cadascú assumeix fins on pot arribar i té residents per formar també segons aquest criteri». D’això depèn una o altra oferta de places.
Tot i la determinació de la que s’envolten un cop ja han passat els sis anys de carrera i s’han enfrontat a un examen estatal per a milers de persones, els metges que poden accedir a una formació especialitzada ho fan amb nervis, dubtes d’haver triat bé i por. També amb molta il·lusió. La valoració? Hem parlat amb 4 residents i per a tots ells és positiva.
Judit Riera, resident de farmacologia clínica a Vall d’Hebron
Judit Riera, farmacologia clínica: «Recomano anar fer els simulacres al costat del més mogut per anar preparat”
Judit Riera és resident de tercer any de farmacologia clínica a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. Recorda el moment de sortir de l’elecció de plaça amb sentiments contradictoris: «incertesa per com serà la teva vida a partir d’ara, si t’agradarà el que has triat, que et faran fer a l’hospital.. i molta felicitat al mateix temps».
A Riera, a més, se li sumava que poca gent del seu entorn coneixia l’especialitat que havia triat i, ella, sense encara estar-la fent havia d’explicar-la a tothom. Ara, tres anys després, està completament satisfeta amb el que va escollir i l’explica juntament amb els seus companys a través d’un blog de residents de farmacologia clínica de Vall d’Hebron.
Judit Riera va estudiar Medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona i un cop acabada es va apuntar a una academia per preparar-se l’examen per a Metge Intern Resident. Recorda l’època com una etapa molt estressant: “cada dia anava a la facultat i ens enclaustràvem amb sis o set companys més. Es percebien moltes ungles mossegades, pentinats de guerra, cuetes molt altes, gent que inclús dormia a la facultat si venia de lluny…”.
Aquest ambient també es traslladava a casa on Riera recorda que tothom anava més en compte a l’hora de parlar-li, que ningú li deia res negatiu i eren més tolerants si estava més irritable. Nou mesos estudiant entre 8 i 10 hores van fer que Riera descrigui avui el MIR “com un embaràs”.
Arribat el dia de l’examen, Riera destaca la necessitat que tenia de tenir-ho tot preparat fins i tot una setmana abans. “Jo volia portar el meu cafè amb llet, tres peces de fruita, tres bolígrafs, llapis… tenia una llista feta. Vaig arribar una hora abans a la facultat d’economia a la Diagonal amb els meus pares i no trobàvem cap bar ni restaurant on agafar-me el cafè… si una cosa falla el dia de l’examen, se’t fa un món”, explica.
Riera també recorda trobar els companys allà esperant, alguns llegint, altres xerrant i sentir-se més nerviosa abans d’entrar que no un cop va veure les preguntes. Reconeix que sempre hi ha coses que sobten i poden desestabilitzar-te com ara que en el seu any, d’estadística, branca que portava molt bé, només van sortir 7 preguntes mentre que l’any anterior n’hi havia hagut 35. “També s’ha de tenir molt en compte la gent que tens al teu voltant, hi ha gent que estressa molt: un no parava d’estornudar i un altre movia el peu i feia tremolar la taula… recomano anar a fer els simulacres al costat del més mogut per anar preparat”, riu.
Anatomia patològica, medicina preventiva o farmacologia clínica eren les tres especialitats que més li cirdaven l’atenció. Per escollir una va visitar o va fer trucades a hospitals de Catalunya, País Valencià i Aragó. Diu que no estava preocupada, ja que sempre són les especialitats quirúrgiques o assistencials les que primer s’acaben. Es va decantar finalment en base a com es gestionava cada hospital: horaris, el tracte als residents, tema guàrdies… i també per prioritzar quedar-se a Barcelona.
Amb un 5.500 aproximadament al MIR, una noia que es trobava tan sols tres números davant seu es va endur una de les dues places que hi havia per farmacologia clínica a Vall d’Hebron. Van ser els minuts de més patiment concentrat que recorda per si algú altre s’enduia el que volia.
Arnau Salvany, al·lergologia: «el del Ministeri tecleja i tu has de comprovar-ho… estava alliberat però no sabia què acabava de passar»
Arnau Salvany va examinar-se fa tan sols un any. Ara mateix és resident de primer a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron a l’especialitat d’al·lergologia. Explica que encara està intentant assimilar la seva decisió però que està molt content. Amb pocs números més enllà del 2.500, Salvany va ser el primer de Catalunya en triar l’especialitat d’al·lergologia i, tot i que històricament també va ser dels primers en triar, només hi havia una plaça on ell volia formar-se, cosa que el feia estar nerviós. Abans de la tria, Salvany dubtava entre set o vuit especialitats: totes elles eren mèdiques i no quirúrgiques però algunes eren de planta i altres no. Si finalment va triar al·lergologia entre altres opcions com ara pneumologia, hematologia o endocrinologia va ser pel viatge amb AVE fins a Madrid.
Tot i saber que encara quedaven totes les places, pensava que triés el que triés s’equivocaria però per una sèrie de coincidències va acabar anant en un tren diferent al dels seus pares i al seu costat s’hi va asseure un senyor que es dirigia a un congrés d’al·lergologia. Salvany no parava de consultar vídeos de diverses acadèmies on s’explicaven les claus de cada especialitat i va acabar parlant amb ell i animant-se a col·locar al·lergologia com la primera opció.
Salvany recorda l’època del MIR com una etapa on semblava que ho estudiessis tot de nou, on cada dia acabaves amb molt mal de cap. En començar l’estiu va tornar a casa seva, a Lleida, i va començar a estudiar 10 hores al dia: “acabava d’estudiar i estava molt marejat. Vaig adaptar-me poc a poc però a la nit necessitava sortir una estona o anar al gimnàs”, recorda Salvany. Finalment, com altres companys, l’acadèmia els hi va donar l’oportunitat de fer un simulacre al mateix lloc de l’examen. El va fer a la facultat de Física i si bé recorda els nervis va sortir-ne content. A més, destaca que va aprofitar per fer el simulacre sense anar al lavabo per acostumar-se i així el dia de l’examen no perdre estona.
“Jo no faig molt de cas del que em diuen en general i en aquell moment ens deien que no estudiéssim més… vaig estar tot l’últim dia i fins i tot una hora abans d’entrar llegint, com si fos un examen de l’ESO!”, sosté Salvany. Va arribar mitja hora abans i va trobar-se que tothom ja havia arribat i a un dels seus millors amics amb una bossa preparada per si tenia nàusees. A més, riu en recordar que “semblava que fos un berenar més que un examen perquè tothom portava més menjar que bolígrafs”. Per destensar, li va servir molt el cas d’una noia que va arribar mitja hora tard però tot i això, com encara estaven explicant el funcionament, van deixar que fes l’examen però un cop la van anar a identificar, s’havia deixat el DNI. No sap com va acabar la història quan va anar a buscar-lo doncs ja es va centrar en l’examen.
Va sortir amb l’idea que li havia anat malament però semblava ser que tothom pensava el mateix: “si a tots ens havia sortit malament, entraríem els menys dolents, vaig pensar”. Salvany no va voler fer cas de les correccions de les academies i va decidir “viure a Matrix” durant uns dies. Amb les notes oficials i les correccions estava més nerviós que el dia del MIR en si però ja en sortir el percentil i veure que podia triar tot el que volia fer ja es va relaxar. Tres mesos de vacances i de ruta per hospitals el van fer acabar triant al·lergologia a la Vall d’Hebron: “a Madrid ens van anar cridant i asseient i tothom estava nerviós apuntant les seves opcions i saltant quan escoltava alguna que s’assemblava a la plaça que volies. En el moment de triar recordo esforçar-me per estar molt atent, el del Ministeri tecleja i tu has de comprovar-ho… estava alliberat però no sabia què acabava de passar”.
Josep Balanyà, resident d’urologia a la Fundació Puigvert, junt a un company
Josep Balanyà, urologia: “és un treball molt exigent però també molt bonic i que val molt la pena”
Josep Balanyà és resident d’urologia a la Clínica Puigvert. A l’hora de triar-la encara dubtava entre aquesta especialitat o la d’oftalmologia o otorrinolaringologia. Finalment, amb tan sols un número 1.212 va endur-se l’última plaça d’urologia a Barcelona, on aquest any hi ha 8 places per ocupar. Recorda que potser pots voler molt fer una especialitat però no pot acabar sent i per això és necessari dibuixar-te diferents opcions.
Sabent que potser t’hauràs de conformar és millor tenir on triar també perquè com destaca Balanyà, “les residències són dures a nivell d’horari laboral, de càrrega de feina i a vegades t’emportes a casa preocupacions i material per estudiar i llegir”. Donada aquesta realitat, és necessari doncs estar convençut d’allò que tries: “és un treball molt exigent però també molt bonic i que val molt la pena”.
Balanyà va començar a preparar-se amb temps, tot just començar el sisè curs de Medicina a la facultat. Anava els dissabtes a l’acadèmia per anar-se situant poc a poc i així portar-ho ja més o menys bé quan arriba juny i acabes per fi la carrera. Recorda que a partir de l’estiu va ser quan va començar l’estudi fort: “estudies cada dia entre 8 i 9 hores i només descanses els diumenges que evidentment els aprofitaves més que mai”.
Tot i entrar en l’última etapa i que normalment s’entengui com a època de vacances, Balanyà recorda que durant l’estiu encara era suportable. El fet que hi hagués molta llum a totes hores ajudava. En canvi, amb l’hivern ja a sobre, quan fa fred, Balanyà recorda que en general tant ell com els seus companys van deixar de sortir, de socialitzar-se o de fer esport. A banda del fred i la foscor també s’apropa la data de l’examen i els nervis són més forts.
Si bé Balanyà creu que “el MIR és una època dura amb molts mesos d’estudi concentrats”, també destaca que “t’ajuda a recordar coses útils i sents que t’estàs formant”. Explica que a les acadèmies, unes setmanes abans et fan simulacres a la mateixa aula on faràs l’examen i opina que això ajuda molt, “crea uns nervis que el dia del MIR real et fan estar més tranquil perquè ja coneixes l’aula i el procediment”.
Els següents passos en sortir de l’examen, i “després de pensar que t’ha anat molt malament”, és corregir la prova a les acadèmies per fer-te una idea de quin número seràs. És aleshores quan els metges que opten a plaça comencen a anar a hospitals per parlar amb metges especialistes i residents per veure com seria treballar allà.
“Amb diverses idees al cap vas a Madrid i el dia de la tria és molt pitjor que el de l’examen: potser del que tu vols queden poques places i quan la gent va triant i veus que cada cop en queden menys…”. Balanyà recorda la tria amb patiment però finalment va poder accedir a l’especialitat desitjada i a Barcelona i ara no dubta en afirmar que “ha valgut molt la pena”.
Violeta Uriach, resident de medicina de família i comunitària al CAP Roger de Flor
Violeta Uriach, família i comunitària: «s’ha d’analitzar quina és la millor especialitat per a tu abans que quina té més bona nota»
Violeta Uriach és resident de Medicina de Família i Comunitària de quart any al CAP Roger de Flor a la Dreta de l’Eixample de Barcelona. Entén que fent família et pots prendre l’examen d’una manera diferent. Les seves 1.914 places representen gairebé un terç de l’oferta. A Catalunya hi ha 292 places. Uriach, que també és vocal del grup de residents de la CAMFIC (Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària) opina que la relació de que Medicina de Família sigui de les darreres a ser triada amb que és de les menys valorades no té sentit. “En el meu any, la primera persona en triar família ho va fer amb un número 40”, indica Uriach, que pensa que “família és una especialitat que sí que vol fer molta gent”. De fet, assegura que “la gran majoria dels meus companys els hi agrada fer família, volien fer família i són famíliaconvençuts”. També creu que “a vegades hi ha una mica de numeritis: hi ha gent que si dubta entre dos i veu que família és més baixa i ha tret un bon número, tria l’altre” “Crec que s’ha d’analitzar quina és la millor especialitat per tu abans que mirar això”, observa.
Com una de les família convençudes, opina que “un metge de família que acaba la residència té moltes possibilitats on triar”. Explica tant que a Barcelona hi ha molts centres d’Atenció Primària que busquen metges de família amb contractes interessants com que si es vol fer rural pots fer rural o que si vols fer urgències pots triar entre CUAP o ambulància.
Tot i tenir menys pressió, també recorda l’època del MIR com una època de nervis. En el cas d’Uriach, a més, que va estudiar fora l’últim curs de la carrera, s’hi va sumar el començar més tard la preparació de l’examen. Inicialment ho va viure amb molta angoixa: els seus companys ja feia temps que estudiaven i no coneixia a ningú del seu grup. S’ho va prendre com un repte i tot i dur un any menys de preparació el seu grup era molt distés i no tant competitiu o bé comparatiu com en altres grups, segons el que li explicaven els seus companys.
Un cop l’examen va passar va haver de viure el dia de Madrid: “jo era de la segona tongada en triar i vaig estar tres hores dins el Ministeri envoltada de gent que no parava de tatxar llistes però finalment vaig poder triar sense problema i quan vaig marxar encara hi havia places dins la meva unitat docent”.
A mitjans de febrer es publicava la convocatòria a l’examen de Metge Intern Resident (MIR) d’aquest 2019. Un examen que es celebrarà aquest dissabte 2 de febrer i on es presentaran a tot l’estat 15.475 aspirants per a 6.797 places. De totes elles, 1.063 places les trobem a Catalunya, representant un 16% del total.
Els nervis s’accentuen a mesura que s’apropa la data i més si vols optar a una especialitat que, històricament, s’acaba amb els primers números. Aquest any, a més, menys de la meitat dels candidats a l’examen MIR podran optar a una plaça. D’aquí, i estudiant les dades dels últims anys, es desglossen dues idees: que cada any hi ha menys possibilitat d’obtenir plaça després d’haver aprovat el MIR i que cada any hi a menys candidats que no es presenten i que suspenen.
Les notes definitives de la convocatòria es sabran el 21 de març i les places es podran triar a partir del 22 d’abril per, com cada any, incorporar-se a l’especialitat escollida al maig.
Des del 2014/15, l’oferta de places del MIR per a metges va revertir la tendència i ha augmentat progressivament. En aquella convocatòria s’oferien 6.079 places i en l’actual són 6.797 més. El problema, però, és que són més del doble els candidats que s’enfronten a aquest examen. Dels 15.475 admesos a l’examen d’enguany, només un 44% podran optar a una plaça per realitzar la residència o, el que és el mateix, hi ha 2,3 aspirants per a cada plaça.
A més, tot i que l’oferta de places ha augmentat un 12% des de la convocatòria del 14/15, els candidats a l’examen han augmentat fins a un 27% més. Això significa que cada cop menys persones de les que s’han presentat a l’examen poden optar a plaça.
Si ens fixem només amb aquells que, un cop aprovat l’examen, obtenen número per poder triar plaça, mentre que fa quatre anys un 70% d’ells podien adjudicar-se una plaça, en la convocatòria de l’any passat ja només ho van poder fer un 58%.
Altres dades que poden acabar influenciant a la posició i al número que cada estudiant obtingui, és per exemple aquells que no s’hi acaben presentant: l’any passat van ser un 8% dels candidats. A més, un 15% dels que hi van anar van suspendre i per tant no van obtenir número. Aquestes xifres no han parat de reduir-se des de la convocatòria del 2013/14, quan eren un 13% els no presentats i un 28% els que es presentaven però suspenien.
Dermatologia, cirurgia plàstica i cardiologia, les primeres en acabar-se
L’especialitat que ofereix, de llarg, més places, és Medicina Familiar i Comunitària. Les seves 1.914 places representen gairebé un terç de l’oferta. A Catalunya hi ha 292 places.
Per altra banda, les especialitats amb menys oferta són les cirurgies toràcica (26 places en total, 6 a Catalunya), cardiovascular (24 places, 5 a Catalunya) i pediàtrica (23 places, 5 a Catalunya). Aquesta última acostuma a estar entre les especialitats que s’adjudiquen, i que per tant s’acaben, més ràpid.
En quant a rapidesa, l’especialitat de dermatologia ha estat la que ha esgotat places més ràpid a l’assignació en els darrers 3 anys. En total, s’ofereixen 94 places d’aquesta especialitat, 15 de les quals a Catalunya. La segueixen en demanda cirurgia plàstica, que ofereix 40 (6 a Catalunya) i cardiologia, que en té força més i arriba a les 168 places (22 a Catalunya).
Medicina familiar és sovint una de les últimes especialitats en adjudicar totes les places, també donat la quantitat d’oferta que en té. Sobre això, per exemple, Violeta Uriach, vocal del grup de residents de la CAMFIC (Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària) opina que la relació de que Medicina de Família sigui de les darreres a ser triada amb que és de les menys valorades no té sentit. «En el meu any, la primera persona en triar família ho va fer amb un número 40», indica Uriach, que pensa que «família és una especialitat que sí que vol fer molta gent» i entén com a lógic que si un terç de l’oferta és de família és normal que la nota sigui molt més baixa. També apunta que sabent això, si tens clar quina especialitat vols fer, et prens d’una manera o altra l’examen: «jo volia poder triar però també sabia que no em calia un número 1000 i per tant la pressió és molt diferent».
Tot i el debat que envolta Medicina de Família, l’any passat van ser penúltimes bioquímica i medicina preventiva i de salut pública. A més, medicina del treball també acostuma a ocupar les darreres places en ser triades.
Mou el cursor per damunt el gràfic per conèixer l’últim número d’ordre adjudicat per a cada especialitat
La tria: què i on
Triar especialitat és important donat que aquesta decisió t’ocuparà durant els propers anys de la teva vida tant pel que fa a formació com a feina. Molts dels estudiants de medicina arriben a l’examen MIR sense tan sols haver entrat al món laboral per la implicació que requereixen els sis cursos d’estudi i pràctiques.
Decidir què t’agrada més, on creus que pots encaixar millor i on podràs aportar més es suma a decidir on vols iniciar el desenvolupament de la teva carrera professional: si a una gran ciutat o tornar on havies crescut, un hospital gran, amb moltes places de residència i alta tecnologia, o a un centre més petit, més específic i íntim?
Violeta Uriach creu que si bé el dia de l’examen la gent viu nervis, aquests encara incrementen més el dia de la tria de plaça a Madrid. «Genera angoixa estar esperant i veure la gent que va tatxant al teu voltant les opcions que van perdent però acaba passant i ho vius bé, et donen facilitats i temps per pensar-t’ho», recorda Uriach, resident de família de quart any. Atribueix l’angoixa a la novetat i creu que aquesta incrementa entre aquella gent que es troba en una posició molt justa respecte anys anteriors. «Que no s’angoixin i que triïn amb calma: cal que t’agradi l’especialitat, el seu dia a dia i el tipus de pacients que tractaràs», aconsella Uriach.
Un altre exemple de nervis el trobem en Josep Balanyà, resident d’urologia a la Puigvert. Balanyà també afirma rotundament que el pitjor dia no és el de l’examen, sinó el de la tria. Amb el número 1212, es va endur l’última plaça d’urologia a Barcelona. «Abans de triar dubtes entre diverses opcions també perquè pots voler molt una cosa però potser t’hauràs de conformar amb una altra», valora Balanyà. Ell, com la resta de persones que adquireixen un número després de realitzar l’examen MIR, va visitar diversos centres per veure com seria treballar en cadascun d’ells: «un cop et vas fent a la idea de què podràs triar, visites hospitals per parlar amb metges i residents i resoldre dubtes que t’ajudin a escollir».
En aquest gràfic trobaràs la quantitat de places per especialitat i hospital. Clica primer a l’especialitat i regió que t’interessi per accedir a les opcions de centres
La resta de professionals sanitaris també pugen a examen
Tot i que Medicina concentra la majoria de places de formació sanitària especialitzada, hi ha altres professions que també en tenen i que també pugen a examen aquest pròxim 2 de febrer. S’ofereixen 1.092 places per a infermers (examen EIR), 141 places per a psicòlegs (PIR), 267 per a farmacèutics (FIR), 49 per a biòlegs (BIR), 34 per a radiofísics i 22 per a químics (QIR).
Aconseguir una plaça és encara més difícil per a aquests professionals. Els qui ho tenen més complicat són els psicòlegs: només un 4% dels candidats al PIR podran optar a plaça, ja que són més dels 3.800 els que s’han presentat. Dels infermers, podran un 8% i d’entre els farmacèutics, un 21%.
Les places d’infermeria s’ha augmentat un 14% des del 2014/15, però els aspirants a plaça s’han reduït un 25%. Això significa que ara és una mica més fàcil obtenir plaça en comparació amb fa quatre anys.
Cada cop més a prop de la data que el sindicat de Metges de Catalunya va establir com a setmana de vaga per als facultatius de la sanitat concertada, el Departament de Salut ha fet saber que s’ha reunit amb el sindicat. La voluntat per part de Salut, segons han comunicat, ha estat analitzar la situació del sector concertat.
Així, representants del Departament de Salut s’han reunit de nou aquest migdia amb el sindicat Metges de Catalunya per analitzar la situació del sector concertat i també la convocatòria de vaga que va presentar aquest sindicat per al 18, 19, 20, 21 i 22 de febrer. Segons expliquen en un comunicat, abans de Nadal, ja hi havia hagut una reunió prèvia i la trobada d’avui ha servit per donar retorn a les demandes que llavors el sindicat va exposar i també s’han tractat els punts inclosos a la convocatòria de vaga.
El Departament, però, ha reiterat que no pot negociar directament les seves reivindicacions per respecte a l’autonomia de les parts que van subscriure el segon conveni del SISCAT. Tot i això, ha subratllat que serà “facilitador” perquè sindicat i patronals puguin arribar a una entesa. Fa uns dies el Departament també es va reunir amb les patronals.
Aquesta autonomia de les parts es refereix a la signatura del II Conveni SISCAT entre les patronals de la Unió Catalana d’Hospitals (La Unió); el Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC) i l’Associació Catalana d’Entitats de la Salut (ACES) i tres sindicats, CCOO, UGT i SATSE.
Segons defensa el Departament de Salut, el conveni, que afecta uns 50.000 professionals, reverteix retallades i millora les condicions dels professionals: les retribucions s’incrementen un 9,7% acumulat des del 2017 fins el 2020; s’assoleix equiparació salarial de metges i infermeres de l’atenció primària amb els de l’atenció hospitalària (una llarga reivindicació del sector); s’avança en la recuperació gradual de la jornada laboral del 2008 i es percep el 100% de les prestacions per incapacitat temporal en tots els casos des del primer dia, entre d’altres aspectes.
Una altra de les coses que ha volgut trasmetre el Departament de Salut és que en els últims dies, el director del CatSalut ja ha transmès a les organitzacions sanitàries la necessitat de prioritzar la implantació dels acords del conveni.
Durant la reunió també s’ha explicat que el CatSalut fa setmanes que ja treballa en l’adequació dels acords de la primària de l’ICS al sector concertat. A inicis d’aquest mes el CatSalut va enviar una carta a les gerències d’entitats proveïdores de l’atenció primària concertada perquè avaluessin la situació dels equips, detectessin les necessitats i proposessin solucions de millora, que s’han de començar a implantar el mes de març.
Tafanejar la història clínica d’un company de treball, d’un familiar o d’un pacient amb el qual no tenen relació assistencial ha abocat a diversos professionals sanitaris a una condemna superior a dos anys de presó. Aquesta pena provoca l’ingrés en la presó. Per a evitar en una d’aquestes sentències aquesta conseqüència, l’Audiència provincial de la Corunya ha arribat a sol·licitar a l’octubre al Govern la tramitació d’un indult. Van realitzar aquesta petició després d’emetre una decisió –que implicava dos anys i set mesos de presó– contra un metge del Servei Gallec de Salut (Sergas), que va accedir a un historial clínic sense consentiment.
Aquest mateix mes el Suprem va ratificar la condemna de dos anys i sis mesos a dos fisioterapeutes d’un hospital públic que van entrar en el registre clínic d’una companya i el van comentar davant d’altres pacients. Per part seva, al gener de l’any passat l’alt tribunal sí que va estimar el recurs d’una infermera del servei extremeny de salut que va ser condemnada per l’Audiència Provincial de Càceres per accedir «en més d’un centenar d’ocasions» a l’historial del seu exjove i la seva nova parella. Els magistrats van rebaixar la pena de tres anys i set mesos a dos anys.
Delicte de revelació de secrets
Aquestes actuacions estan penades pels articles 197 i 198 del Codi Penal que els emmarquen en delictes de descobriment i revelació de secrets. «Cal tenir en compte que aquesta informació està protegida perquè el dret a la intimitat té un component molt important en l’esfera de la privacitat. No només compte amb la protecció de la Constitució, també té la del Codi Penal», explica Francisco Corpas, director dels serveis jurídics en el Consell General d’Infermeria.
Per part seva, José María Antequera, docent i divulgador en dret sanitari, creu que aquestes actuacions es produeixen pel desconeixement de les seves condemnes. «Crec que no se sap en moltes ocasions la conseqüència de l’incompliment. Els professionals desconeixen que accedir a la història clínica d’una persona, quan no hi ha una vinculació professional amb els pacients, és una falta molt greu de l’estatut marc i un delicte segons el Codi Penal», ressenya.
La «temptació» d’accedir a l’historial amb un click
Aquests dos lletrats coincideixen en assenyalar que l’accés a la informació de forma instantània ha pogut contribuir al fet que es dilueixin les barreres mentals que determinen per a aquests condemnats quina documentació és confidencial. «Abans accedies a la història clínica perquè només existia en paper i la tenies davant de tu. Amb la història clínica electrònica, l’accés és immediat. Aquesta temptació genera aquest tipus de situacions», incideix Antequera. Així mateix, aquest lletrat ressenya que en accedir a aquests registres clínics hi ha una alerta sobre l’ús adequat del sistema. «Hi ha un avís en el qual es planteja que només poden accedir a històries clíniques assistencials», incideix.
Entre les últimes sentències emeses per aquest assumpte, destaca la ratificació de la condemna per part del Suprem a dos fisioterapeutes d’un hospital públic que van entrar en la història clínica d’una companya. L’Alt Tribunal va desestimar a l’octubre el recurs presentat per aquestes dues professionals i va confirmar la decisió que els considerava autores d’un delicte de descobriment i de revelació de secret pel qual els sentenciaven a cadascuna d’elles a dos anys, sis mesos i un dia de presó. Segons l’escrit judicial, els accessos a la història de la seva companya el 2011 «consten documentalment acreditats». A més de la pena de presó, la decisió comporta la inhabilitació absoluta per sis anys.
L’Audiència Provincial d’Oviedo ressenya en la sentència ratificada recentment pel Suprem que aquestes dues professionals es van assabentar de «les malalties per les quals havia rebut tractament en el servei de salut mental [la seva companya], comentant-ho entre elles en el gimnàs de l’hospital, on treballaven com a fisioterapeutes, fent-lh en presència dels pacients als quals atenien».
Aquests fets –segons plantegen en l’escrit judicial– són constitutiu de delictes, tal com recullen els articles 197 i 198 del Codi Penal. En ells castiguen a aquelles persones que «sense estar autoritzades» accedeixin a «dades reservades de caràcter personal o familiar d’un altre que es trobin registrats en fitxers o suports informàtics, electrònics o telemàtics». En aquest epígraf es té en compte que aquestes condemnes s’aplicaran també a aquells treballadors públics que «fora dels casos permesos per la Llei, sense mediar causa legal per delicte, i prevalent-se del seu càrrec, realitzin qualsevol de les conductes descrites en l’article anterior».
Els magistrats de l’Audiència asturiana van destacar en la seva fallada la confidencialitat d’aquesta informació i, per tant, recalquen la rellevància d’aquesta infracció. «Es tracta de dades reservades que pertanyen al titular però que no es troben en el seu àmbit de protecció directe, directament custodiats pel titular», ressenyen. Així mateix, estableixen que la legislació de protecció de dades «delimita clarament la titularitat, maneig i cessió de la informació continguda en aquests».
L’Audiència de la Corunya també va condemnar a l’octubre a un metge a dos anys i set mesos de presó per entrar en un historial clínic sense consentiment ni mitjançant una relació assistència entre el denunciant i el denunciat. En aquest cas, la sentència no detalla quina vinculació existia entre aquestes dues persones.
Sol·liciten indult al Govern
A pesar que en l’escrit judicial constaten que aquest professional del Sergas va accedir en 2011 en dues ocasions a aquesta informació «amb la intenció de conèixer el seu estat de salut, en concret, l’existència d’un comunicat de baixa per incapacitat temporal laboral» i que consideren que la condemna és «ajustada al tenor de la llei i de les seves possibles interpretacions», sol·liciten al Govern la tramitació d’un indult per al condemnat. Han pres aquesta decisió al·legant que no volen que es «generi una sanció objectivament desproporcionada i socialment reprovada». Aquesta sentència també comporta la inhabilitació absoluta durant de sis anys.
Per part seva, al gener de l’any passat el Suprem sí que va estimar el recurs presentat per una infermera del servei extremeny de salut que va ser condemnada per l’Audiència Provincial de Càceres com a autora responsable de dos delictes continuats de descobriment de secrets comesos per funcionaris públics, que va implicar una pena de tres anys i set mesos de presó. Aquesta professional va accedir «en més d’un centenar d’ocasions» [entre 2011 i 2015] a l’historial del seu exjove i la seva nova parella.
Segons figura en els fets provats, el pare dels seus néts «travessava problemes derivats de les seves addiccions, que van motivar que fos tractat per l’equip de salut mental» i aquesta circumstància va arribar a convertir-se «en una veritable obsessió [per a l’acusada], que li produïa un important estat d’ansietat» pel benestar dels seus néts. L’alt tribunal va estimar el recurs presentat per la infermera i va reduir la pena a dos anys de presó, entenent que la seva conducta havia de ser entesa com a «atenuant». De fet, destaquen que ja en el relat de fets provats es va plantejar que «l’accés de les dades reservades el realitzava amb l’ànim de protegir» als menors.
Antequera destaca que en aquestes decisions «hi ha un fenomen a destacar». Per a aquest advocat expert en dret sanitari subjau, en uns casos, «un conflicte en la unitat en la qual treballen» i, en uns altres, «s’accedeix a història clínica de familiars». «Hi ha una percepció es perd el caràcter legal en accedir a històries de familiars o persones amb les quals has tingut una relació sentimental», apunta.
Aquesta jurisprudència no es limita a aquests casos. Al febrer, el Suprem va desestimar el recurs d’un metge condemnat a un any i tres mesos de presó i tres anys d’inhabilitació absoluta per un delicte de descobriment de secrets, per consultar sense autorització ni consentiment l’historial clínic del examant, segons va informar Europa Press. Per part seva, l’Audiència de Navarra també va sentenciar l’abril de 2017 a tres anys i nou mesos a una infermera per «un delicte continuat de descobriment de secrets» per consultar la història de la seva exparella, de la nova parella d’aquest i de lal seu excunyat.
Per primer cop, l’Enquesta de salut de Catalunya (ESCA) 2019 inclou, a més de la pregunta sobre el sexe biològic, una nova pregunta sobre la identitat de gènere, que ofereix tres opcions de resposta: home, dona i no binària. L’enquesta té en compte, doncs, totes aquelles persones amb identitats transgènere.
L’objectiu de la mostra és conèixer els determinants de la salut, la percepció sobre la pròpia salut, els hàbits i estils de vida de vida, i la utilització dels serveis sanitaris. Un equip d’enquestadors de l’empresa IPSOS, acreditats amb una credencial del Departament de Salut, es desplacen al domicili de les persones seleccionades per entrevistar-les. La selecció de les persones entrevistades es fa de manera aleatòria a partir del Registre de població oficial facilitat per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Les persones seleccionades com a titular reben una carta que les informa dels objectius de l’enquesta, del seu caràcter oficial i de la necessitat de la seva col·laboració.
La informació que s’obté serveix, defensen des del Departament de Salut, per «establir polítiques públiques i accions en matèria de planificació sanitària, en identificar les necessitats i posar en marxa actuacions per millorar l’estat de salut i la qualitat de vida de les persones». Anualment es publiquen els resultats actualitzats.
En aquest article que analitza l’ESCA de 2017 escrit per Francesca Zapater es veuen diversos aspectes que ajuden a entendre com viu la societat. Aquí Zapater ens afirma que la «salut de les dones va de malament en pitjor» en veure que «a ESCA del 2013, per exemple, les diferències en el percentatge de percepció de salut excel·lent, molt bona i bona en dones de més de 75 anys era de 6 punts, quan en el 2018 la diferència és de 18 punts».
Un centre sanitari madrileny està a punt de posar en marxa una tècnica pionera per a tractar el càncer a Espanya que no existeix en cap altra comunitat autònoma: la protonteràpia. Però no serà en la sanitat pública.
El divendres s’aproven en l’Assemblea els comptes i, si les posicions no canvien, la Comunitat de Madrid aplanarà el camí perquè sigui la sanitat privada la que atengui els pacients públics que provin aquest tractament, una radioteràpia d’alta precisió amb protons que no danya teixits circumdants i el cost dels quals oscil·la entre els 30.000 i els 50.000 euros. La proposta de Podemos per a aquest any no permetria finançar el que costa instal·lar l’accelerador de protons ni tota l’obra que comporta en la sanitat pública (entre 40 i 50 milions d’euros), però sí que seria un primer pas amb vista a una «despesa pluriennal».
Fonts del PP a l’Assemblea de Madrid admeten que es tracta d’un «pressupost assumible per a uns comptes com les de Madrid», però no ara. La inversió dedicada a sanitat el 2019 ascendeix a 8.100 milions d’euros, 238 més que el 2018. La justificació per a negar-se de moment és que «recentment la Comunitat ha adquirit uns acceleradors lineals per al tractament de radioteràpia que estan en l’avantguarda i el funcionament de la qual cal estudiar per a valorar la instal·lació d’un accelerador de protons (protonteràpia)». Segons l’anunci de Sanitat, es tracta de 13 noves màquines de radioteràpia, una d’última generació, finançades amb capital privat procedent d’una donació de 46 milions d’euros de la Fundació Amancio Ortega, dirigida pel multimilionari amo d’Inditex.
Un projecte fallit el 2015
La Conselleria de Sanitat coneix aquesta teràpia i les seves aplicacions almenys des de 2015. Fa tres anys un grup d’experts va presentar un projecte a la Comunitat de Madrid per a «construir una instal·lació clínica de teràpia per ions». La proposta va ser resultat d’un acord de col·laboració entre el Govern regional i un centre de recerca però, segons un dels experts participants contactat per eldiario.es, va quedar en res. «El marasme polític va impedir que progressés. No trobem interlocució estable», afirma Luis Núñez, excap del servei de Radiofísica de l’Hospital Porta de Ferro.
«Com pot ser que la iniciativa pública no s’hagi dedicat a això? És una pregunta que em faig molt i no acabo d’entendre. Si les privades es dediquen també a pacients públics es perdrà el control», sosté Núñez, que anticipa que «es produirà un devessall de demanda d’aquests tractaments». Segons les seves previsions, els 40 milions invertits per Quirónsalud en aquesta tècnica «seran amortitzats de forma rapidíssima».
La protonteràpia, segons els radioterapeutes consultats, és una tècnica pionera que s’aplica en 150 centres en el món i està indicat per a «tumors que estiguin en el veïnatge d’òrgans crítics o molt sensibles». Això passa, habitualment, en els localitzats en zones com el cervell dels adults o en els cossos dels nens i nenes. «Com qualsevol tractament té efectes secundaris, però amb aquesta teràpia es redueixen perquè l’abast de les partícules, quan són llançades a l’interior del cos per a aconseguir el tumor, es frenen a una determinada profunditat que podem controlar amb tecnologia. Això no passa amb els raigs X, que travessen tot el cos i es propaguen més enllà de la zona, malgrat totes les cures que tenim», explica el radiofísic Luis Núñez.
La tecnologia es basa en una màquina, un ciclotró, que accelera els nuclis dels àtoms de forma circular amb camps magnètics i elèctrics. Quan adquirissin l’energia suficient s’extreuen i es projecten sobre el pacient.
Utilitzar aquesta tècnica, per tant, obliga a construir una instal·lació ad hoc, aïllada i amb espai suficient. I la seva posada en marxa ha necessitat el vistiplau del Consell de Seguretat Nuclear. Uns altres dels motius esgrimits pel PP per a votar en contra. «Requereix una autonomia i una potència importantíssima. I Podemos tampoc ha avaluat el cost ni l’efectivitat, a quantes persones es podria tractar. Estem d’acord que és una màquina que pot tenir un impacte important però no podem votar a favor d’això. Ja hi ha altres màquines adquirides per a radioteràpia avançada», afegeixen fonts del PP en l’Assemblea de Madrid.
«Això permet a la privada fer el negoci que vulgui»
Ciutadans, que també s’ha oposat a l’esmena de Podemos, justifica que gràcies a l’acció del seu grup s’ha «augmentat el pressupost en 817 milions d’euros des de 2015 i Podemos i PSOE han votat en contra». Fonts del partit asseguren que s’»exigirà l’accessibilitat d’aquest servei i aquesta tecnologia per a pacients de la sanitat pública en els termes que fixi la Conselleria de Sanitat» i acusa Podemos d’»irresponsable i populista».
De moment, segons ha confirmat Quirónsalud a aquest mitjà, no hi ha «cap conveni signat amb la Conselleria de Sanitat» per a la derivació de pacients. Però en Podemos adverteixen que privar a la pública dels tractaments més capdavanters «permet a la privada fer el negoci que vulgui». «Hauríem d’apostar per no quedar-nos venuts però hi ha interessos», afirma la diputada de Podemos Mónica García, autora de l’esmena.
El radiofísic Luis Núñez veu en l’aposta de Quirónsalud «una oportunitat de negoci» i en el rebuig al fet que la pública lideri aquesta senda, «un parany». «S’està constituint l’argument de: per a què construirem un públic si ja hi ha privades que ho han posat en marxa. Per a mi és un desistiment de responsabilitat de la Conselleria de Sanitat. Aquí hi ha alguna cosa que causa neguit i preocupació. Tots recorren a l’argument de la col·laboració públic-privada però sembla que és una col·laboració privada-pública, invertint els factors».
El grup Quirón preveu estar donant aquests tractaments en l’últim trimestre de 2019, segons ha confirmat a eldiario.es. «Les obres estan a punt d’acabar».
Les retallades, la falta de mitjans i personal, la precarietat i les derivades deficiències d’atenció al personal. Són les queixes que des de fa temps duen a terme diferents col·lectius de la sanitat pública gallega i que provoquen mobilitzacions constants o vagues en el sector de les ambulàncies, en els punts d’atenció continuada (PAC) o en les Urgències, com ocorre actualment en el Clínico de Santiago. El conflicte va a més i aquest dilluns 22 caps de servei dels centres de salut de l’àrea sanitària de Vigo van presentar públicament la seva dimissió en bloc davant la «progressiva deterioració de l’assistència sanitària en Atenció Primària, que ha arribat a límits insostenibles».
Amb aquesta contundència s’havien manifestat ja en la carta de renúncia signada per tots ells i dirigida a la Consellería de Sanidade. En la tarda d’aquest dilluns, 22 professionals van consumar i van escenificar la seva renúncia en una roda de premsa en la qual van explicar que el motiu principal de la seva decisió eren «les retallades que estan afectant el sistema de salut gallec des de 2012». Així ho va aclarir el president del col·legi de metges de Pontevedra, Luis Campos, que va mostrar el suport als dimissionaris.
En l’escrit, al que va tenir accés eldiario, adverteixen que han avisat «reiteradament» de la caòtica situació a l’administració sanitària. «Fins aquí arribem i no volem ser còmplices d’aquesta deterioració», expliquen els professionals, que suposen el 80% dels caps de servei dels centres de salut de Vigo, i recorden que van denunciar els defectes «de forma reiterada» tant al gerent i a director d’assistència de l’àrea de gestió integrada de Vigo, així com al conselleiro de Sanidad, Jesús Vázquez Almuiña. Les peticions dutes a terme en les últimes reunions a l’estiu tampoc van rebre resposta. I els últims intents de la Xunta per evitar la dràstica mesura en les últimes setmanes tampoc ha fet efecte.
«Davant l’absència de canvis, hem decidit presentar la nostra dimissió com a caps de servei», expliquen en la carta els responsables dels centres de salut de Coruxo, Gondomar, Trenco Borrissol o A Doblegada, entre uns altres. En la carta denuncien la «sobrecàrrega assistencial» que provoca «la deterioració de l’atenció als pacients, amb repercussió en la seva salut», així com l’»esgotament i desmotivació dels professionals sanitaris», la qual cosa provoca la «falta de fidelització dels professionals nous a la sanitat pública i jubilacions anticipades de professionals amb gran experiència».
En la roda de premsa, han advertit que la càrrega assistencial provoca que molts dels professionals de Primària hagin d’atendre fins a 45 pacients per dia, alguna cosa que no consideren «digne». I fins i tot han explicat que un dels dimissionaris no havia pogut estar a l’acte perquè havia d’atendre «92 pacients» durant la jornada. Adverteixen, a més, que hi ha metges «que no volen treballar amb les condicions precàries que els ofereixen». «El sistema es manté pel sobreesforç dels professionals», diuen.
Els caps de servei critiquen també la «nul·la previsió de la falta de recanvi professional» que, diuen, és «evident» des de fa anys en Medicina de Família i Pediatria, o la «dificultat d’accés a l’atenció hospitalària» dels malalts, amb llistes d’espera per a proves i consultes «inacceptables» i «sense possibilitat de derivació urgent o preferent», sent les urgències hospitalàries «l’única porta d’entrada».
A més, denuncien la «utilització perversa de noves tecnologies en la interconsulta que dificulten més l’accés» i l’»absència de contractes eventuals estables» i les «condicions de treball deplorables per als professionals més nous en la sanitat pública».
L’escrit, molt dur amb el Sergas, adverteix que els centres d’atenció primària «no expliquen des de fa anys amb plans estables de reposició de material ni d’incorporació de nou aparador». «No deixem de veure com els hospitals creixen en dotació i tecnologia cara i sofisticada mentre en l’Atenció Primària es manca de l’elemental. L’activitat que abans es feia als hospitals i ara es realitza en Primària no veuen acompanyada dels recursos necessaris», expliquen els caps de servei que passaran a exercir únicament com a metges de família.
Vaga i tancaments
La dimissió va coincidir a més amb una jornada de vaga de metges a Galícia en la qual el sindicat O’Mega critica també li «deterioro de la sanitat» o l’»esgotament» del personal, així com les «retallades pressupostàries» i el «col·lapse permanent de l’assistència».
Les demandes coincideixen en molts casos, també, amb les reivindicacions que duen a terme en les Urgències de l’Hospital Clínic de Santiago tant el personal com els metges. Des d’aquest dilluns, i fins al dijous, està convocada la cinquena setmana de vaga en un espai on els professionals, com en altres casos, reclamen més treballadors, més mitjans i millors condicions laborals per millorar també l’atenció a la ciutadania.
El personal considera insuficient l’oferta de reforç que ofereix la gerència, manté les mobilitzacions i anuncia un tancament per al pròxim dia 19. Tan mèdics com la resta de professionals insisteixen a mantenir les mobilitzacions, que aquest dilluns han tornat a la porta del Clínic, després que en els últims dies es tornessin a acumular malalts en els passadissos.
El Sergas advertia el dilluns que no havia rebut cap notificació sobre la possible dimissió i demana mantenir el «diàleg». A més, assegura que l’eix de les reivindicacions són la manca de metges en desocupació en les llistes de contractació per fer relleus, un problema que, segons Sanidade, no és exclusiu de Galícia sinó de tot l’Estat.
En Marea i BNG consideren la dimissió dels caps de servei a Vigo com un «advertiment» de la «deterioració» de la sanitat pública a Galícia. La portaveu nacional del Bloc, Ana Pontón, creu que és obvi que el «tsunami privatitzador» provoca problemes i un malestar tant entre els professionals com al carrer. Per a la diputada d’En Marea, Flora Miranda, «la falta de pressupostos té conseqüències per a les persones malaltes». «Les retallades maten», va concloure, mentre el PP aposta perquè la Xunta «redueixi la conflictivitat».
L’Institut Català de la Salut i el sindicat Metges de Catalunya arribaven ahir nit a un acord per aturar la vaga entre els metges de l’Atenció Primària de l’ICS que implica la contractació de 250 nous metges i un temps de referència de 12 minuts per pacient. La proposta acordada, tal com explica el mateix ICS, es centra en quatre àmbits: «l’apoderament de les direccions d’atenció primària, l’abordatge de la sobrecàrrega laboral, la millora de les condicions de treball i l’autonomia dels equips». Tots aquests temes s’han abordat a través de la promesa d’aplicar «diverses mesures per dotar de més recursos l’atenció primària i garantir millors condicions als professionals que hi treballen».
En sortir de la reunió, el director gerent de l’ICS, Josep Maria Argimon, va destacar que amb aquest acord es preserva “el model, permetem més autonomia als professionals, apostem fermament per rebaixar la sobrecàrrega i, d’aquesta manera, continuem garantint la millora de l’atenció a la ciutadania”.
Per la seva banda, Metges de Catalunya explicava que l’acord de sortida de vaga «permet transformar el model d’atenció primària, posant per davant la qualitat de l’assistència i el benestar dels professionals». A més, creuen que el pacte recull solucions per a la totalitat de les reivindicacions que havien plantejat el sindicat, «en especial la reversió de la sobrecàrrega de treball, l’increment del temps de visita per pacient i la recuperació de les condicions laborals i retributives retallades durant la crisi». Expliquen que l’acord garanteix la contractació de 250 professionals de medicina de família i la previsió d’incorporar, al llarg del primer semestre de 2019, nous facultatius de les especialitats de pediatria, ginecologia i odontologia.
Carolina Roser, membre del comitè de vaga de MC, expressava la satisfacció, ja que, al seu entendre, l’»atenció primària abandona el model quantitatiu per esdevenir un sistema atractiu basat en la qualitat de l’assistència, la seguretat dels pacients i la dignificació de les condicions de treball dels professionals».
Una altra de les mesures treballarà l’adequació de la càrrega de població assignada a cada professional que es farà en funció de les característiques demogràfiques, socioeconòmiques i geogràfiques de cada àrea adscrita als equips d’atenció primària (EAP) per poder reduir el nombre de consultes per facultatiu fins a les 25-28 visites diàries. Fent això volen assegurar un temps de referència de 12 minuts per visita presencial i de sis minuts per visita telefònica o virtual.
Com ja van avançar dimecres en roda de premsa des de l’ICS, l’acord també impulsa «l’organització autònoma dels equips i potencia la participació dels facultatius en la gestió clínica, afavorint la seva capacitat resolutiva i de lideratge». En aquest sentit, Roser va destacar que, per Metges de Catalunya, el pacte atorga als professionals d’una «major autonomia perquè s’organitzin la seva feina i abandonin els models rígids de treball». També va afegir que totes les mesures incloses en l’acord compten amb un calendari d’execució.
