Just Deploy It!

Categoría: Gestió sanitària

  • Sanidad no inclourà la vacuna del papil·loma al calendari dels nens, malgrat les recomanacions de l’OMS

    Segons un informe publicat pel Ministeri de Sanitat, les noves recomanacions de vacunació contra el virus del papil·loma humà (VPH), una de les malalties de transmissió sexual més comunes, també inclouran a homes menors de 26 anys que tenen sexe amb homes. No obstant això, l’informe no contempla la vacunació entre població infantil masculina tal com recomana l’Organització Mundial de la Salut. Una recomanació que ja ha estat introduïda en altres països i que està oferint resultats positius.

    Actualment es comercialitzen tres vacunes contra el VPH per prevenir la infecció pels dos tipus VPH d’alt risc més comuns, el 16 i el 18. L’Organització Mundial de la Salut recomana que la vacunació s’instauri en tots els països, sent el principal grup objectiu el de les nenes de 9 a 14 anys. No obstant això, una vegada cobert el grup de les nenes, des d’aquesta organització també recomanen la vacunació dels homes a partir dels 9 anys.

    «L’objectiu fonamental d’aquesta vacuna era protegir a les dones, intervenint per prevenir el càncer de coll d’úter», explica a eldiario.es Amos José García, president de l’Associació Espanyola de Vacunologia. Respecte a la vacunació dels homes, García reconeix que «el debat està sobre la taula», però creu que primer cal millorar la cobertura en les noies. «La cobertura de la vacuna, si bé és raonable, no és tot el bona que a nosaltres ens agradaria».

    En segon lloc, García destaca la importància d’»aconseguir una bona cobertura en els altres sectors de la població que estan en risc». Entre ells, l’informe destaca als homes homosexuals, que tenen un major risc de patir càncer anal. Segons les dades ofertes pel Ministeri, s’ha detectat el VPH en el 90% dels càncers anals i el genotip més freqüent, el VPH 16, es troba en el 70% dels casos.

    Actualment, la vacuna està inclosa als calendaris de vacunació de totes les comunitats autònomes espanyoles, però solament és finançada globalment per a les noies, mentre que només algunes comunitats autònomes la financen també per als homes homosexuals.

    Austràlia ‘eliminarà’ el càncer cervical en dues dècades

    Entre els països que han ampliat la cobertura als nens destaca el cas d’Austràlia, que l’any 2007 es va convertir al primer país a engegar una vacuna gratuïta contra el VPH per a les adolescents. Un any més tard, es van engegar els primers programes de vacunació massiva a Espanya, a Madrid, Astúries i la Comunitat Valenciana. No obstant això, el 2013 les autoritats australianes van decidir ampliar el programa als nens, que també poden ser portadors i transmissors del virus.

    Segons un informe publicat la setmana passada a The Lancet Public Health, des de llavors hi ha hagut una reducció del 77% en els tipus de VPH que tenen més probabilitats de causar càncer de coll uterí, la qual cosa ha portat als investigadors a concloure que Austràlia està en camí d’erradicar aquest tipus de càncer en els pròxims 20 anys.

    «Estimem que, a Austràlia, la incidència anual estandarditzada per edat del càncer de coll uterí disminuirà a menys de sis nous casos per cada 100.000 dones per 2020 i a menys de quatre nous casos per cada 100.000 dones per 2028», conclouen els autors de l’estudi, la qual cosa significa que «la malaltia ja no es consideraria un problema de salut pública».

    Segons García, «la lectura fonamental que podem extreure del cas d’Austràlia és que estem davant una vacuna eficaç i segura» i assegura que les polèmiques que han envoltat a aquesta vacuna des dels seus inicis s’han donat «fonamentalment fos de l’àmbit científic».

    Una nova polèmica sobre la vacuna

    No obstant això, en els últims mesos ha tingut lloc una important polèmica científica entorn d’aquesta vacuna. Al maig d’aquest any, la revisió de les vacunes contra el virus del papil·loma humà de la Col·laboració Cochrane, una de les organitzacions de revisió d’estudis mèdics més importants del món, va concloure que era segura i que les morts suposadament associades a la vacuna en diversos estudis no estaven relacionades amb l’administració del sèrum.

    La polèmica va esclatar quan, al juliol d’aquest mateix any, els membres del Nordic Cochrane Center, una filial de la col·laboració, van publicar una carta en el British Medial Journal en la qual asseguraven que la revisió «estava incompleta i va ignorar proves importants de parcialitat».

    L’article, signat, entre altres, per l’investigador Peter Goetzsche, conegut per ser una de les veus més crítiques contra les pressions de la indústria farmacèutica i membre de la junta directiva de la Cochrane, va deslligar un debat intern dins de la col·laboració que ha acabat amb Goetzsche expulsat de la junta directiva. Altres quatre membres de la junta han dimitit com a protesta, una situació que posa en dubte la credibilitat d’una de les institucions més referenciades en l’àmbit mèdic.

    Malgrat aquesta polèmica, García assegura que «el consens científic, és bastant general» i així ho reflecteix el Comitè Consultiu Mundial sobre la Seguretat de les Vacunes, que en la seva última revisió va concloure que no s’han «trobat nous efectes adversos de preocupació» i que, per tant, la vacunació enfront del VPH se segueix considerant «extremadament segura».

    El virus i les vacunes

    El virus del papil·loma humà pertany a la família dels Papillomaviridae, es transmet per contacte i és una de les malalties de transmissió sexual més comunes, ja que es considera que afecta a més de la meitat de les persones que tenen relacions sexuals. Malgrat això, la major part dels infectats, tant homes com a dones, desconeix que ho està, perquè molts dels tipus del virus no produeixen símptomes. Alguns produeixen berrugues, mentre que uns altres generen lesions que poden conduir al desenvolupament de càncer cervical o altres tipus càncers en els genitals o l’anus, sent els tipus 16 i 18 els que més impacte tenen en aquests casos. Actualment existeixen tres vacunes contra el VPH, denominades Gardasil, Cervarix i Gardasil-9, que estan dissenyades fonamentalment per prevenir la infecció dels tipus 16 i 18 del VPH, encara que també ofereixen protecció contra les varietats de virus 5, 6, 11, 31, 33, 45, 52 i 58.

    Aquest article s’ha publicat originalment a eldiario.es

  • 7 línies estratègiques per desplegar un model d’atenció comunitària per la salut mental de joves i infants

    El Govern ha aprovat just un dia abans del Dia Mundial de la Salut Mental 7 línies estratègiques d’atenció en salut mental i addiccions per a la població infantil i juvenil a través del desplegament d’un model d’atenció comunitària que s’ha traduït en un increment pressupostari d’aproximadament 22 M€.

    A Catalunya, segons l’Enquesta de salut de Catalunya de 2017, 5 de cada 100 infants d’entre 4 i 14 anys és probable que pateixin un problema de salut mental, una tendència creixent des de 2014. Els informes de l’Observatori sobre els Efectes de la Crisi en la Salut de la Població mostren com l’empitjorament dels indicadors socials i econòmics té un efecte negatiu en la salut de la població, especialment sobre la salut mental dels col·lectius més vulnerables.

    De fet, en el període 2013-2017, el nombre de persones menors de 18 anys ateses en l’àmbit de l’atenció primària per un problema de salut mental es va incrementar un 12,7%, i va representar l’any 2017 el 7% del total de visites de menors de 18 anys.

    Paral·lelament, en el període 2010-2017, el nombre total de persones ateses a la xarxa de centres de salut mental infantil i juvenil va augmentar un 20%, i va arribar a atendre el 4,7% de la població menor de 18 anys de Catalunya. Es va donar, així mateix, un increment notable dels diagnòstics de trastorn mental greu.

    Les set línies estratègies que volen implementar-se ara impliquen promoure la salut mental i la prevenció, especialment en els col·lectius més vulnerables, comptar amb la participació dels moviments en primera persona i les seves famílies, promovent la lluita contra l’estigmatització i garantir que l’atenció especialitzada sigui territorialment equitativa, accessible, integral, competent i basada en la comunitat, prioritzant l’atenció a la població infantil i juvenil amb trastorns mentals greus i a les poblacions en situació de vulnerabilitat.

    A més, millorar les condicions de la pràctica clínica, la formació dels professionals i la continuïtat assistencial entre els serveis de salut mental infantil i juvenil i els serveis d’adults alhora que s’ofereix atenció integrada a la salut física i mental amb la implantació de la Cartera de serveis de salut mental i addiccions a tots els centres d’atenció primària de Salut. També en aquest sentit, desplegar de serveis i programes de suport i col·laboració amb els serveis educatius, socials, de justícia i laborals en el marc del Pla d’atenció integral a les persones amb trastorns mentals i addiccions i, per últim, garantir els elements de suport al canvi, com la millora dels sistemes d’informació, l’ús de les noves tecnologies, la innovació i la recerca.

     

  • El dèficit d’infermeres ja és un problema greu a Catalunya

    Catalunya té 45.995 infermeres, però en necessita moltes més per arribar a la mitjana de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE). Incrementar el personal és una de les demandes històriques dels col·legis de professionals i de les societats científiques d’infermeria i ara també un dels debats al Fòrum de Diàleg Professional que ha iniciat el Departament de Salut. Reconèixer les especialitats o aplicar d’una per totes la prescripció infermera seran altres reptes.

    Agafant com a marc tot el sistema sanitari català, la infermeria representa un 30% del total de professionals sanitaris col·legiats a Catalunya a 2017 segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Encara en faltarien més. Si bé des de 2012 les graduades han anat en augment, els últims tres cursos el nombre ha estat més o menys estable: el 2017 va acabar amb 1708 titulades. Aquestes dades s’han de valorar creuant-les amb les franges d’edat. El 38% de les infermeres en actiu tenen més de 50 anys d’edat i un altre 38% tenen entre 35 i 49 anys. Només un 21% té menys de 35 anys. Això dibuixa una professió de mitjana edat que cal alimentar amb noves incorporacions si es vol arribar a la mitjana de ràtios de l’OCDE.

    Els números que expliquen el dèficit

    Assegut a la sala d’espera d’un CAP, de peu en mig d’un passadís a urgències d’un Hospital, perdut entre parets blanques i línies dibuixades al terra que no saps on et porten i, sigui on sigui, finalment una infermera acudeix per ajudar-te. Ho fa després d’haver atès a més pacients dels que les seves capacitats li permeten fer en bones condicions però es dedica a omplir els forats que altres persones haurien de cobrir.

    «Fa molta estona que espero», «aquí no m’atén ningú», «per què he d’esperar al metge? No m’ho pots donar tu?», «ni recorden que em tenen aquí». Aquestes són algunes de les frases que s’acostumen a sentir entre els pacients que es troben a urgències, siguin d’un hospital o d’un Centre d’Atenció Primària. I qui acostuma a haver de lidiar amb aquestes situacions és una infermera.

    Seria més fàcil si poguessin explicar que a Catalunya hi ha 609 infermeres per cada 100.000 habitants. Que per tota la població del territori només hi ha 45.995 infermeres. I que per arribar a la mitjana de l’OCDE caldrien 17.753 infermeres més. ‘Són moltes però entre set milions i mig de persones no són tantes’, podríem dir. I si ho plantegéssim en tant per cents? Per arribar a la mitjana europea cal que augmentem la quantitat actual en un 40%.

    Tal com va assenyalar la consellera de Salut, Alba Vergés, durant el I Fòrum de Diàleg Professional, les ràtios catalanes estan lluny de la mitjana de l’OCDE que és de 843 infermeres per cada 100.000 habitants. Tot i això, Vergés va declarar que «no estem malament si ens comparem amb altres regions espanyoles de població similar», tot i que «estem lluny d’aquelles que tenen capacitat de finançament propi com el País Basc (774) o Navarra (868)».

    En aquest sentit, Montse Molas, membre del grup de gestió de casos de l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC), apunta que, en el cas de la Primària, «així com pels metges de família sí que està establert que haurien de tenir entre 1200-1500 pacients per cap, a infermeria no ho està i per això costa més definir quantes falten a cada lloc». Molas també introdueix a més la dificultat afegida existent a zones rurals on, a banda de comptar amb menys personal, «costa més fer visites domiciliàries perquè hi ha molts desplaçaments». De fet, durant el passat estiu es van haver de tancar hores de dispensaris de pobles petits a causa de la falta de personal.

    Les dades de territorialitat donen suport al que relata Molas: quatre de cada cinc (79%) infermeres col·legiades no jubilades a Catalunya estan a la província de Barcelona. En números absoluts, de les 45.995 infermeres col·legiades no jubilades que hi ha a Catalunya exercint, 36.380 es troben a la província de Barcelona, segons l’Institut Nacional d’Estadística. Tarragona compta amb 4.009 infermeres , Girona compta amb 3.202 i Lleida amb 2.404.

    Aquestes xifres situen al col·lectiu d’infermeria en un estat d’alerta. Les demandes que ha recollit com a urgents el Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya sumant els Col·legis de Professionals i les associacions científiques infermeres impliquen per exemple desencallar el decret català de la prescripció infermera. Molas valora que la situació actual no té sentit: «ve una persona amb un refredat i el veí li pot dir que es prengui un paracetamol però nosaltres no, ve amb una ferida i no pots dir-li quina pomada li va bé… Hem d’esperar que li digui el metge, tot i que s’ha demostrat que amb les ferides, llagues i primeres cures sabem fer-ho millor nosaltres perquè som les qui ho curem».

    El Consell de Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya planteja una sèrie de reivindicacions per millorar la professió i, a la vegada, el servei que dona a la societat. La primera és reconèixer les categories especialistes, ja que ara per ara, un 92,15% de les infermeres no tenen cap especialitat. La segona, posar fi a la situació discriminatòria que pateixen les infermeres a l’hora d’acreditar-se per optar a la docència universitària a l’Agència per a la qualitat del sistema universitari de Catalunya (AQU). En tercer lloc, l’infermeria reclama reformular la direcció estratègica infermera al Departament de Salut, incorporar una direcció estratègica infermera al CatSalut, recuperar la co-direcció infermera a l’Estratègoa nacional de l’atenció primària i salut comunitària (ENAPISC). I, finalment, reactivar immediatament el Consell de la Professió Infermera o reforçar la participació infermera al Consell Assessor de Salut.

    Només un 1,12% de les infermeres familiars i comunitàries tenen l’especialització

    El reconeixement de l’especialitat comença a prendre importància i és un dels aspectes que la professió vol tenir en compte al llarg del procés del fòrum pel diàleg professional. La voluntat del Departament de Salut és revertir aquesta situació. Alba Brugués, presidenta de l’AIFiCC, ho celebra perquè «parlar de l’especialització infermera és un pas per normalitzar que calen infermeres especialitzades en molts àmbits». Afegeix, a més, com a presidenta d’una associació científica infermera, que «si volem qualitat a la primària, l’especialitat és molt important».

    Existeixen dues maneres d’aconseguir una especialitat: a través de l’examen d’accés a la residència (IR: Infermera Resident) o a través d’un examen de competència. En el primer cas, on hi ha sis possibilitats de formació específica, veiem que només hi ha un 7, 85%. El 92,15% de les infermeres no tenen cap especialitat. Entre les que sí: un 2,93% són llevadores, un 1,25% estan especialitzades en salut mental, un 1,12% són infermeres de Família i Comunitària i un altre 1,12% ho són a geriatria. Per últim, un 0,84% són infermeres del treball i un 0,59% pediàtriques.

    La segona via (l’examen de competència) encara està per convalidar i és la possibilitat de fer una prova per equiparar-se a l’especialitat. Brugués explica que sonen veus perquè l’examen es celebri durant 2019 i i la previsió es que es presentin més de 3.000 persones només per a infermeria familiar i comunitària a Catalunya.

    No seguir excloses de les decisions polítiques: demanda essencial per dissenyar un model sanitari «públic, universal i just»

    Els col·legis professionals i les societats científiques valoren que la visió infermera, que és «capaç d’entendre el que la persona atesa necessita en tots els seus àmbits personal, familiar i social», ha de ser-hi present a l’hora de planificar polítiques de salut. «Es tracta també que ningú argumenti ni decideixi per nosaltres, no podem seguir excloses dels llocs on es prenen les decisions polítiques, des d’on es planifica i s’avalua. És un error». Exigeixen també que s’acompleixin «els compromisos contrets pel Departament de Salut sense els quals no és possible dissenyar un model sanitari públic, universal i just».

    Assenyalen, en aquest sentit, la precarietat dels contractes. així com la inestabilitat d’aquests. Com ja va tractar aquest Diari, l’estudi «Salut, estils de vida i condicions de treball de les infermeres i infermers de Catalunya» realitzat per la Fundació Galatea (2016) mostrava que un 35,6% de les infermeres catalanes està en risc de desenvolupar trastorns depressius, afectius, d’angoixa o d’ansietat, estant aquesta xifra molt per sobre d’altres professionals de la salut (18-20%) i de la població general (9,7%). Condicions com la precarietat laboral, que afecta un 27% de les infermeres i infermers de Catalunya, o la «baixada de sous generalitzada» en un 83%, augmenten els riscos psicosocials.

    A menys infermeres, més població desvinculada del sistema de salut

    La falta d’infermeres fa que certes mancances es facin més evidents i les condicions laborals es degradin. Molas recorda que «la continuïtat assistencial és necessària per conèixer els serveis, la població, els seus actius, que et tinguin de referència per poder establir unes pautes». Que els professionals no siguin estables i el personal es nodreixi de substituts o interins que van canviant, per Molas, es provoca una «pèrdua molt important».

    Montse Molas assenyala que com més estable sigui la plantilla més abast es podrà donar, per exemple, a les activitats comunitàries que són les que creen vincles amb la gent gran i els joves. «És necessari fer aliances amb casals d’avis o associacions de joventut per veure quins problemes tenen, com treballem el tema drogues, l’assetjament sexual… abans les infermeres feien consultes unes hores a la setmana a les escoles perquè els adolescents les veiessin com a referents. Ens hem d’apropar a la mitjana europea per recuperar-ho», conclou Molas. Brugués és del mateix parer: cal pujar la ràtio perquè les infermeres són el primer contacte amb el pacient i les que treballen per l’educació en salut, la prevenció i la promoció.

    Consulta les dades i la metodologia.

  • Una farmacèutica quadruplica el preu d’un antibiòtic essencial i reaviva el debat sobre els excessos del mercat

    «Crec que és un requisit moral vendre un producte al major preu possible». Amb aquestes paraules al Financial Times justificava Nirmal Mulye, director executiu de la farmacèutica Nostrum, l’última gran pujada de preu d’un medicament. El fàrmac en qüestió és la nitrofurantoïna, un antibiòtic per a les infeccions d’orina qualificat d’essencial per l’Organització Mundial de la Salut i que ha passat de costar uns 475 dòlars a gairebé 2.400. «Aquesta és una economia capitalista i qui no sigui capaç de fer diners no pot seguir en el negoci», va concloure.

    El cas de la nitrofurantoïna és l’enèsim episodi de les grans pujades de preu d’alguns medicaments en els últims anys. Una tendència a la qual encara no s’ha posat fre malgrat els advertiments de diverses organitzacions. «L’escalada de preus de medicaments que són essencials per a la vida o destinats a malalties greus és clara», explica a eldiario.es la directora de la plataforma Salut por Derecho, Vanessa López. «Els alts preus dels medicaments estan dificultant l’accés als mateixos i hi ha gent que mor per aquest motiu».

    Segons López, les paraules de Mulye «són una immoralitat» i assenyala als governs per no prendre les mesures necessàries. «El problema és que es tracta als fàrmacs com si fossin un producte de consum qualsevol», assegura aquesta activista, que reclama que els medicaments siguin «tractats com un ben públic, ja que d’ells depèn la vida de les persones».

    Daraprim, el primer gran escàndol

    L’intent de Nostrum d’obtenir grans beneficis d’un vell producte farmacèutic està lluny de ser el primer o únic exemple d’aquesta pràctica. Durant l’última dècada altres companyies han estat adquirint els drets de medicaments de baix cost, sense protecció de patents i revenent-los a un cost molt més alt.

    Un dels casos més sonats dels últims anys es va produir el setembre de 2015, quan l’empresa Turing Pharmaceuticals va comprar els drets d’un vell medicament, el Daraprim, utilitzat per tractar les infeccions parasitàries en pacients amb VIH i dones embarassades, i va apujar el preu més d’un 5000%, passant de poc més de 13 dòlars a 750.

    El cas de Daraprim va resultar especialment polèmic pel caràcter del CEO i fundador de la companyia, Martin Shkreli, al que alguns mitjans nord-americans van batejar com «l’home més odiat d’Amèrica». No obstant això, no va ser l’únic cas que va deslligar la polèmica aquest mateix any.

    Un mes abans de la pujada del Daraprim, la farmacèutica Rodelis Therapeutics va comprar els drets d’un medicament per a la tuberculosi i va multiplicar el seu preu per vint, passant de 480 dòlars a més de 10.000. Després de les protestes, la companyia va fer marxa enrere i va retornar els drets a la Purdue Research Foundation, que ven el tractament per un preu aproximat de 1.000 dòlars.

    Uns mesos abans, al febrer d’aquest mateix any, va ser Valeant Pharmaceuticals International qui va comprar els drets de dos medicaments per al cor, Nitropress i Isuprel, i el mateix dia va apujar els preus en un 200% i 500% respectivament.

    Abans d’aquestes accions, altres empreses del sector ja havien realitzat pràctiques similars. El 2014 Mallinckrodt Pharmaceuticals va comprar l’empresa que fabricava Ofirmev, una injecció d’acetaminofen utilitzada per alleujar el dolor i la febre, i va multiplicar el preu per 2,5. Aquest mateix any, AstraZeneca va vendre un medicament per a l’artritis, Vimovo, a una altra companyia que va augmentar el seu preu un 500%.

    Aquesta pràctica es fa habitualment amb medicaments pels quals no hi ha competència de genèrics, com el cas de les injeccions d’epinefrina, EpiPen, que s’utilitzen per a casos greus de reaccions al·lèrgiques i que la seva propietària, la farmacèutica Mylan, ha multiplicat el seu preu per cinc en prou feines 9 anys, fins als gairebé 600 dòlars per cada pack d’injeccions.

    Els medicaments contra el càncer dupliquen el seu preu

    Tampoc s’han deslliurat de patir importants pujades de preu els medicaments contra el càncer, que en els últims anys han duplicat el seu preu, especialment els nous fàrmacs dirigits. Entre els casos més sonats destaquen els relacionats amb el Gleevec i el Campath.

    L’aprovació de Gleevec el 2001 va marcar el començament d’una nova era de medicaments oncològics dirigits, que apunten a les cèl·lules cancerígenes i són menys lesius per a la resta, i el seu preu de sortida va ser de 26.000 dòlars per any de tractament. No obstant això, Novartis, companyia propietària de la patent, ha anat apujant progressivament el preu fins a superar els 120.000 dòlars anuals.

    El Campath és un medicament contra la leucèmia que el 2012 va ser retirat i convertit, un any més tard, en un altre contra l’esclerosi múltiple anomenat Lemtrada. Després del canvi de nom i sense amb prou feines modificacions, el medicament va passar de costar uns 400 euros a més de 7.000. «És una pràctica habitual», explica López, «retirar medicaments del mercat per després tornar a introduir-los amb un altre nom i a un preu molt superior».

    Aquest tipus de moviments agressius al mercat farmacèutic no són habituals, però diverses organitzacions alerten que s’està establint una tendència que exerceix una pressió excessiva en els sistemes públics de salut. «En països com Espanya, en els quals el sistema públic assumeix el preu dels tractaments, aquesta tendència està minvant els pressupostos de salut i treient recursos que haurien d’invertir-se en altres necessitats», explica López.

    Amb la finalitat d’evitar aquest tipus d’accions abusives, diversos col·lectius estan plantejant alternatives sobre el tipus de llicències que es concedeix als nous fàrmacs i fins i tot un consorci d’hospitals dels EUA ha anunciat recentment la seva intenció de crear una empresa farmacèutica sense ànim de lucre per fabricar medicaments genèrics i lluitar així contra els elevats preus que imposa part de la indústria.

    Aquest és un article de eldiario.es

  • A la Comunitat de Madrid li costa fins a sis vegades més el mateix tractament en un hospital concertat que en un públic

    3.000 euros per una biòpsia de mama. Més de 5.000 per una intervenció de fimosis. 3.500, per llevar unes varius. L’assistència sanitària en un hospital concertat li costa a les arques de la Comunitat de Madrid fins a sis vegades més que en un públic. Les dades són de la Càmera de Comptes, l’organisme responsable de fiscalitzar els fons de les Administracions públiques a Madrid. En el seu últim informe, aquest òrgan destaca, després d’analitzar la despesa sanitària entre 2011 i 2015, que el que es paga a la Fundació Jiménez Díaz de Madrid, amb la qual l’administració té subscrit un Concert Singular, suposa un cost «considerablement més elevat del que resultaria d’aplicar el preu públic o un finançament sobre la base de la càpita mitjana dels hospitals del Servei Madrileny de Salut».

    Aquesta conclusió està recollida en l’avantprojecte de l’òrgan fiscalitzador sobre la despesa sanitària i farmacèutica entre 2011 i 2015, al que ha tingut accés eldiario.es a través de la bústia anònima i segura Fíltrala. Aquest dictamen quantifica aquest excés de cost en «desviacions de fins al 743%», especialment en les cirurgies ambulatòries, les operacions més freqüents que no requereixen ingrés (intervencions menors de genoll, de peus, d’ulls, de varius…). En cinc anys l’administració pública ha pagat a la fundació més de 1.721 milions d’euros, a raó d’una mitjana de 350 milions a l’any, segons les dades recollides per la Càmera de Comptes.

    L’avantprojecte, un text encara no definitiu sobre el qual ha presentat al·legacions la Comunitat de Madrid, reflecteix que el 2012 la pròpia Conselleria de Sanitat va detectar que era possible estalviar fins a 37 milions d’euros anuals de més de 312 si es renegociava el conveni i va plantejar diversos escenaris per fer-ho: amb «finançament capitatiu (considerant el que es paga per càpita, és a dir, per pacient)» o tenint en compte «les tarifes mitjanes (preus públics)». En aquest segon cas l’estalvi ascendiria a 58 milions, segons recull l’òrgan fiscalitzador. La Consejería de Sanidad confirma a eldiario.es que ja ha presentat les seves al·legacions a l’informe i declina «entrar a valorar el seu contingut» perquè no és el «projecte definitiu».

    L’òrgan fiscalitzador focalitza part del problema en les «clàusules addicionals», que comprenen els pagaments que es fan a la Fundació Jiménez Díaz, al marge de l’activitat bàsica (anomenada substitutòria) en concepte de facturació extra per l’activitat complementària, la llista d’espera i la lliure elecció. Això és, els pacients de fora de zona que acudeixen lliurement a la Fundació o són derivats d’altres centres a aquest per alleugerir la llista d’espera en cas d’intervencions o d’altres hospitals amb carteres de servei inferiors. Les quanties per aquests conceptes s’han multiplicat entre 2011 i 2015: de 7,6 milions d’euros a 58.

    En el text provisional, la Càmera de Comptes reflecteix com el SERMAS va mesurar aquest excés de despesa en 2015 comparant el cost d’algunes operacions ambulatòries i de l’hospitalització en la Fundació Jiménez Díaz amb altres centres públics del mateix grup (amb una cartera de serveis similar). Aquesta comparació s’ha fet sobre la base d’un ítem, els Grups Relacionats pel Diagnòstic, que és el mètode dels hospitals per mesurar la seva activitat.

    El resultat és que una biòpsia de mama multiplica per tres el cost (de 1.000 a 3.000), una operació de fimosis per cinc (5.000 euros enfront de 1.000) o una intervenció d’ull aconsegueix els 3.737 euros quan en un hospital públic similar se situa en 510 (més de set vegades més). Les operacions de varius o extreure una piga o un lipoma costen a la Fundació a uns 3.500 euros enfront dels 1.000 de mitjana en els públics. I el mateix passa amb les operacions de peus (galindons o dits martell), que costen tres vegades més amb aquest concert, segons les dades recaptades per la Càmera de Comptes.

    «Dels 25 GRD més freqüents en Cirurgia Major Ambulatòria, es verifica que en tots els casos la tarifa de la fundació és molt superior a la mitjana i a la d’altres hospitals», conclou l’òrgan fiscalitzador. Aquestes intervencions no requereixen hospitalització i és freqüent que els pacients procedeixin d’altres hospitals dins els plans per reduir les llistes d’espera.

    Tractar un ictus costa el doble

    El SERMAS també fa la mateixa comparació però amb els costos d’hospitalització per patologies i, amb aquesta anàlisi, la Càmera de Comptes arriba a una conclusió semblant: «dels 25 GRD més freqüents en hospitalització, únicament en cinc processos la tarifa de la fundació és inferior». Tractar una insuficiència cardíaca o un ictus costa el doble, mentre els costos estan més equilibrats en processos com psicosi o cesàries.

    Si el correlat es fa amb els preus públics –el que costaria si fos un servei privat– la diferència és encara més pronunciada: s’han detectat desviacions que aconsegueixen fins a el 1.000%, és a dir, un cost multiplicat per deu, amb dades de la liquidació de la despesa de 2014. D’haver-se aplicat les tarifes del preu públic els estalvis anuals haurien ascendit, segons l’òrgan fiscalitzador, a més de 55 milions el 2014 i 61 el 2015. Per a la Càmera de Comptes, a més, és cridaner que mentre «les despeses reals de la majoria d’hospitals públics del grup 3 (al que pertany la Fundació)» van disminuir «entorn del 10%» entre 2010 i 2014, «els de la Fundació Jiménez Díaz es van incrementar un 23%».

    Aquest hospital concertat, de 600 llits, atén a una població de 430.000 persones a Madrid i funciona amb aquest model des de 2006. Des de llavors, el concert s’ha revisat en dues ocasions. La primera va ser el 2011, quan es va signar un Acord de Novació que va ampliar el nombre de pacients que corresponen al centre per zona (de 402.000 a 434.754) i va triplicar els anys de durada del contracte (de 10 a 30). La segona, el 2015, quan es va introduir un canvi de finançament que, no obstant això, no ha donat lloc al descens de costos, com acredita la Càmera de Comptes.

    En aquest sentit, l’òrgan fiscalitzador revela que la Comunitat de Madrid va reduir el 2013 en 20 milions d’euros el finançament bàsic recollit en els Pressupostos Regionals per «homogeneïtzar els criteris de finançament de la FJD a la de la resta d’Hospitals del Servei Madrileny de Salut» (de 216 milions a 193). Un canvi en la forma de retribució que la Càmera de Comptes no veu reflectit en els costos finals, per la qual cosa conclou que no s’està aplicant.

    La Conselleria de Sanitat tampoc ha aportat a l’òrgan cap «resolució en la qual s’acordi la no aplicació del règim econòmic per finançament capitatiu contemplat en la referida llei de pressupostos ni els motius per seguir retribuint» de la mateixa manera, que «va suposar una major despesa».

    Per això, la Càmera de Comptes commina ara a la Comunitat de Madrid a «renegociar el conveni singular marc en honor d’adequar el cost dels serveis sanitaris al preu públic i així reduir la despesa de l’activitat sanitària substitutòria». L’òrgan fiscalitzador remata que d’aquest reajustament depèn també la «sostenibilitat del sistema sanitari madrileny» en reduir-se «un cost considerablement més elevat».

    Un gegant del negoci sanitari, darrere de l’hospital

    La Fundació Jiménez Díaz pertany al grup Quirónsalud, que també gestiona tres hospitals de la xarxa pública de Madrid (Villalba, Móstoles i Valdemoro). Quirónsalud és l’antiga Capio i va ser comprada el 2017 per 5.760 milions d’euros pel gegant alemany Fresenius, un gran grup europeu de sanitat privada que admet que el negoci més rendible de l’adquisició de Quirónsalud procedeix dels concerts que té signats amb la sanitat pública, especialment, la madrilenya.

    «Probablement els sorprèn, però els ingressos del costat públic són més rendibles que els del costat privat», va dir públicament Stephan Sturm, conseller delegat de Fresenius, després d’anunciar la compra de Quirónsalud per 5.760 milions d’euros al fons de capital de risc CVC. A més de la Fundació, el grup gestiona tres dels quatre hospitals públics de gestió privada de la Comunitat de Madrid.

    La Càmera de Comptes, a més d’entrar a analitzar els costos desorbitats de l’assistència sanitària en la Fundació Jiménez Díaz, desmunta amb aquests i altres dades i afirmacions que la privatització sanitària sigui més eficient en la despesa pública, la principal tesi dels governs d’Esperanza Aguirre i Ignacio González (PP) per justificar davant els madrilenys els plans, interromputs parcialment pels tribunals, per deixar una gran part de la sanitat pública en mans privades. L’assumpte també està en mans de la Fiscalia, pendent d’admetre la denúncia de Podemos per suposats sobrecostos de 3.000 milions d’euros en set hospitals construïts per Esperanza Aguirre.

    Aquest és un article de eldiario.es

  • La precarietat del sector sanitari i la falta de metges entre les principals denúncies del I Fòrum de Diàleg Professional

    El I fòrum de diàleg professional per abordar la necessitat de professionals i del sistema sanitari públic de Catalunya s’ha celebrat amb la presència de 59 entitats assistents sota el nom ‘Construïm la salut del futur’. La cimera ja havia estat anunciada per la consellera Alba Vergés a finals del curs anterior amb la pretensió d’incloure tots els agents del sistema sanitari i planificar les necessitats presents i futures de professionals de la salut a Catalunya.

    La cimera de professionals arriba en un context socioeconòmic que la consellera ha adjectivat «d’advers» i que «els professionals han hagut de patir». Ha reconegut així que la situació de precarietat fa anys que la viuen en el seu dia a dia i que els professionals ja la tenen acceptada com a repte a combatre: «ara ens estan demanant que l’assumim».

    El que els agents demanen que s’assumeixi des de les institucions aborda diverses problemàtiques: ràtios baixes en totes les especialitats, mal repartiment entre territoris i especialitats deixant l’atenció primària cada vegada amb menys recursos, un alt nombre de jubilacions, necessitat de treballar un nou model assistencial donat l’envelliment, la fragilitat i la cronicitat de la població…

    Aquesta primera trobada enceta un procés que ha de durar un any on a través de diverses cimeres o convocatòries plenàries es vol establir el diagnòstic i fer una identificació de reptes. Cap al mes de febrer es celebrarà una cimera d’impuls on naixerà una fase de grups de treball específics per concretar propostes de solucions per arribar a una darrera trobada on es parlarà de la seva materialització.

    Infermeria, Atenció Primària, territorialitat i formació: els 4 reptes principals de Salut

    A la trobada hi han participat corporacions de professionals, societats científiques, organitzacions sanitàries, sindicats, entitats ciutadanes i diverses branques del Govern implicades dins el Departament de Salut. La voluntat de la consellera era que els tres eixos principals d’aquesta cimera fossin elaborar un diagnòstic compartit, definir accions a curt termini i planificar una estratègia a llarg termini per respondre «què necessita la ciutadania de Catalunya». El resultat de la jornada d’avui s’ha focalitzat finalment en 4 reptes.

    El primer d’ells enfocat a la infermeria. Vergés ha assenyalat que les ràtios catalanes (6,09 per cada 1000 habitants al 2017) estan lluny d’aquelles que es marquen a l’OCDE però que «no estem malament si ens comparem amb altres regions de població similar». Si bé ha reconegut també que «estem lluny d’aquelles que tenen capacitat de finançament propi com el País Basc (7,74) o Navarra (8,68)». Referent a infermeria, durant el fòrum també s’ha remarcat la necessitat de reconèixer les diverses especialitats existents: el 92% dels professionals de infermeria no tenen reconeguda cap especialitat.

    El segon repte que s’ha fixat durant el fòrum de diàleg professional tracta l’Atenció Primària des de diverses vessants. S’ha arribat a la conclusió que s’ha de fer molt més atractiva i que cal afavorir que els metges es vulguin formar en aquesta especialitat. Vergés ha traslladat una de les dades que s’han mostrat amb preocupació durant la trobada: l’any 1996 el 46% dels metges triaven l’Atenció Primària com a especialitat i ara només ho fa el 21%. «Hem d’avançar perquè les necessitats de salut de la nostra població requeriran de metges d’AP», ha apuntat la consellera.

    En tercer lloc, un nou repte serà establir mesures, més enllà de l’increment del nombre de places de formació sanitària especialitzada, per garantir la distribució equitativa d’especialistes de la medicina arreu del territori.

    Per últim, el repte de la planificació universitària. Vergés ha assenyalat que fins ara les universitats han estat molt lligades als hospitals en si però no tant amb la planificació del Departament de Salut que d’ara endavant «haurà de coordinar molt millor la planificació assistencial amb el Departament d’empresa i coneixements», responsable de les universitats. Segons Vergés, «les universitats estan molt obertes a plantejar-se aquests canvis». Canvis que per una banda faran més atractiva l’Atenció Primària, ja que, segons la consellera, si ara no ho acabava de ser, també era per l’impediment que suposa la vinculació entre universitat i hospitals. Per tant, una de les conclusions que ha sortit del fòrum és que la coordinació entre la planificació en el grau i el currículum docent amb les necessitats dels professionals sanitaris és fonamental per donar una bona resposta a les necessitats de salut.

    També vinculat a la formació, Vergés ha destacat que a Catalunya tenim molta capacitat d’atracció però que per contra gent d’aquí també marxa a altres regions a cursar la seva residència. Hi ha un 47% de graduats en medicina que acaben els seus estudis i no fan la residència a Catalunya. A més també hi ha el cas de residents que se’n van després de formar-se: «hem de tenir la capacitat de retenir els residents que formem aquí».

  • La UCI més gran de tot l’estat és intel·ligent i es troba a Vall d’Hebron

    56 boxes constitueixen la nova Unitat de Cures Intensives que la consellera Alba Vergés inaugurava a l’Hospital Vall d’Hebron. La seva extensió i la quantitat de boxes, tots individuals, fan que aquesta UCI sigui la més gran de tot l’estat. També es calcula que arribarà a atendre 2.200 pacients cada any.

    A banda de l’extensió com a tret diferencial aquesta nova UCI és intel·ligent perquè està equipada amb la tecnologia més avançada de monitoratge i diagnòstic. Es tracta d’un programa pioner a l’Estat en una unitat de cures intensives, que permet generar informació que faciliti la presa de decisions i, a més, millorar el funcionament de la unitat. Per primera vegada a Europa, els llits estan també connectats al sistema Smart Display.

    Durant la seva visita, la consellera de Salut, Alba Vergés, ha assenyalat que «la nova UCI de Vall d’Hebron, la més gran de l’Estat i una de les més grans d’Europa, permetrà que els professionals treballin en millors condicions i, per tant, això millorà també la seguretat dels pacients». A més, la consellera ha destacat “la inversió econòmica, de 20 milions d’euros, que ha suposat la nova UCI”.

    Una UCI intel·ligent per la seguretat dels pacients

    El Dr. Ricard Ferrer, cap del Servei de Medicina Intensiva de Vall d’Hebron, ha explicat durant el recorregut per la nova UCI que el fet de ser intel·ligent implica que “totes les dades de tots els equips es recullen per generar informació que faciliti la presa de decisions i, a més, millori l’organització de l’UCI. Per tant, la nova UCI es beneficiarà de l’experiència per aprendre i millorar”. Les dades clíniques que genera l’equipament mèdic (per exemple, pressió arterial dels pacients) o que provenen de la història clínica (analítiques) s’envia al programa Centricity Critical Care (CCC), que converteix les dades en informació clínica per prendre decisions. Paral·lelament, es recullen dades relatives a seguretat (informació del llit, respiradors, etc.).

    A més, el sistema Smart Display està connectat amb el sistema Smart Building, que controla l’edifici de l’UCI. Gràcies, per tant, a la domòtica, l’edifici també col·labora en l’atenció als pacients. Per exemple, quan s’activa un Codi Blau (els equipaments mèdics detecten una aturada cardíaca), l’Smart Building encén una llum blava davant del box, s’activa la llum de treball i s’obren les portes del box.

    Com remarca el Dr. Ferrer, “d’aquesta manera, l’UCI s’ha dissenyat per aprendre gràcies a l’experiència i la tasca dels professionals. Això permetrà millorar–ne la gestió, prendre millors decisions, i ser més eficaços en l’atenció als pacients”.

    Llits intel·ligents i llums que imiten el cicle natural dia-nit

    La nova UCI de Vall d’Hebron incorpora novetats tecnològiques que contribueixen a millorar l’experiència dels pacients i els familiars. “Els nous llits intel·ligents estan connectats a l’Smart Display, un fet pioner a Europa, i envien informació al sistema sobre el pes del pacient, posició perquè no passi molt temps immòbil, moviments o alçada de la barana per evitar caigudes”, afegeix el Dr. Ferrer. També s’ha incorporat un sistema d’il·luminació que imita el cicle de llum natural dia-nit, fet que afavoreix una millor orientació dels pacients i la regulació hormonal, així com alarmes de detecció de soroll per millorar l’estada dels pacients. A més, els boxes individuals garanteixen la tranquil·litat i intimitat dels pacients i disminueixen el risc d’infeccions creuades.

  • El 50% dels infants adoptats provinents de Rússia i Ucraïna tenen trastorn per alcoholisme fetal

    Entre els anys 2000 i 2016 a Catalunya s’han adoptat 12.575 infants. Entre les adopcions internacionals, Europa recull el 39% del total. D’aquestes, Rússia amb un 83,2% i Ucraïna amb un 11,2% es reparteixen la majoria d’adopcions.

    Ara, un estudi fet a Catalunya a infants procedents d’aquests estats conclou que el 50% tenen algun tipus de Trastorn de l’Espectre de l’Alcoholisme Fetal (TEAF). Com ha explicat en roda de premsa la directora de l’Institut Català de l’Acolliment i de  l’Adopció (ICAA), Agnès Russiñol, en el marc del Dia Internacional per a la Prevenció dels Trastorns de l’Espectre de l’Alcoholisme Fetal, l’estudi sorgeix arran de múltiples diagnòstics de TEAF en infants aquests últims anys. «Ens hem plantejat la necessitat de quantificar de quants infants i joves estàvem parlant per poder fer una millor planificiació de les polítiques públiques en l’àmbit de la informació, de la prevenció i del tractament d’aquests infants», ha detallat Russiñol.

    A l’estudi van acotar els criteris a l’edat de sis o més anys, que l’infant adoptat vingués de Rússia o Ucraïna, dos països amb una alta prevalença de consum d’alcohol, i ho fes entre 1998 i 2015. Fet pels hospitals Clínic, Vall d’Hebron i Sant Joan de Déu van participar-hi 101 nens i 61 nenes amb una mitjana d’edat de 13,8 anys (entre els 8 i els 24 anys). L’edat mitjana en el moment de l’adopció dels infants estudiats rondava els 2,3 anys i el mètode en el 72,5% dels casos va ser una adopció a través d’una Entitat Col·laboradora d’Adopció Internacional (ECAI) i el 27,5% va anar per via lliure. El 94% de tots els infants provenien de Rússia.

    Russiñol, juntament amb el sub-director general de Drogodependències de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, Joan Colom, ha explicat el procediment que s’ha seguit per a concloure que el 50% dels infants tenien TEAF: una avaluació física i somatomètrica i una altra de psicològica on s’ha mirat a través de tests l’estat neuropsicològic de l’infant. Entre les proves s’ha avaluat la capacitat cognitiva general, la memòria, atenció, velocitat de processament i la funció executiva i la conducta adaptativa, les habilitats socials i la comunicació social.

    El 20,4% dels nens estudiats presenta la forma més greu de TEAF

    De la valoració dels 162 infants de la mostra (101 nens i 61 nenes) el 50% presenten un trastorn de l’espectre alcohòlic fetal sense que hi hagi diferències significatives per sexe. Únicament el 20,4% presenten la manifestació més greu que és el síndrome alcohòlic fetal (SAF), i el 16% presenten la forma parcial de SAF. A l’11,1% se’ls va diagnosticar de trastorn del neurodesenvolupament relacionat amb l’alcohol i a l’1,2% se’ls van detectar defectes de naixement compatibles amb l’exposició prenatal a l’alcohol.

    El Trastorn de l’Espectre Alcohòlic Fetal (TEAF) és el terme genèric que agrupa segons nivells diverses anomalies físiques, mentals, conductuals i cognitives que una persona pot presentar quan ha estat exposat a l’alcohol durant el seu desenvolupament prenatal. La forma més greu dins l’espectre és la Síndrome Alcohòlica Fetal (SAF). Les seves manifestacions clíniques es poden dividir en: malformacions morfològiques (especialment defectes crànio-facials), retard de creixement i alteracions del sistema nerviós central. Es veuen a través d’alteracions cognitives, conductuals, de socialització i de l’aprenentatge. Aquest trastorn pot tenir diferents graus d’afectació i no és fàcil de diagnosticar durant els primers anys de vida.

    Les conclusions de l’estudi han portat tant a l’ICAA com a l’ASPC a decidir valorar i formar les famílies que vulguin adoptar a Rússia i Ucraïna per a l’adopció d’un infant amb necessitats especials. Davant d’això, Russiñol ha explicat que «per garantir el dret de tots els infants a poder viure en família el que no es pot fer és restar possibilitats a certs infants però cal que les families que vulguin adoptar assumeixin de manera conscient el risc». D’aquesta manera, les famílies que vulguin adoptar hauran d’acudir a sessions informatives per conèixer aquest així com altres trastorns i saber-ne les conseqüències. Després d’això, si aquestes famílies, sent-ne conscients, volen seguir amb l’adopció, «un grup de psicòlegs treballaran la motivació i les capacitats i les habilitats de la família per fer front de la situació que es podria donar si tinguessin una assignació d’algun d’aquests països».

    Accions preventives i de tractament per acabar amb el TEAF

    L’ICAA i l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT) han exposat les accions de millora de la prevenció, cribratge i diagnòstic del TEAF i també de suport i atenció als infants afectats i a les seves famílies.

    L’Hospital Clínic-Maternitat, l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i Sant Joan de Déu elaboraran una guia per l’avaluació i diagnòstic del TEAF i també pel maneig dels infants afectats adreçada a professionals de la psiquiatria i la psicologia de Centre de Salut Mental d’Adults (CSMA), Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ), Centres d’Atenció i Seguiment (CAS) i Centres de desenvolupament infantil i atenció precoç (CDIAP) en el transcurs del 2019.

    També es realitzarà una guia per professionals d’ensenyament amb l’objectiu de dotar-los de recursos per a millorar l’atenció dels infants amb TEAF a l’escola i es farà una formació específica als equips d’assessorament i orientació psicopedagògica (EAP). 

    Una altra acció que neix ara està dins el programa embaràs sense alcohol i sense drogues en el nou protocol de seguiment de l’embaràs de Catalunya, amb l’objectiu de dotar d’eines d’identificació precoç del consum d’alcohol i d’intervenció orientades a ajudar a les dones gestants a abandonar el seu consum. També es crearan circuits de salut mental perinatal en què es pugui prioritzar l’atenció integral a les dones consumidores d’alcohol i altres drogues per disminuir al màxim l’exposició fetal.

  • La Generalitat retira dues guies de criança acusades de publicitat encoberta sense fer soroll

    El Departament d’Ensenyament deixarà de col·laborar en la difusió de la guia Un infant que creix de cara al curs 2018-19, segons es desprèn d’una resposta per escrit del conseller Josep Bargalló publicada al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya (BOPC) del 3 d’agost. El mateix passa amb la guia Un infant, quina il·lusió. En una resposta per escrit publicada al mateix BOPC per part del conseller de Treball, Afers Socials i Família, Chakir El-Homrani, s’informa de la rescissió del contracte amb l’empresa editora. Es tracta de llibres que eren distribuïts de forma gratuïta a les escoles, editats de manera conjunta entre els departaments d’Ensenyament, Afers Socials i Família i Salut, en el que es donaven consells de bones pràctiques per a una vida saludable, el primer, i de criança, el segon.

    Un infant que creix era editat des del 2015 i finalitza el seu recorregut arran d’una polèmica despertada a inicis de 2018 en la que diverses entitats, organitzacions i docents denunciaven que contenia “publicitat encoberta”. Així, logotips de grans empreses com Nocilla, Knorr o Danonino, acompanyaven pàgines de consells sobre alimentació saludable. “Implícitament en alguns casos o explícitament en d’altres, s’usa la publicitat subliminal per a promoure iniciatives clarament insanes”, assegura l’associació VSF Justícia Alimentaria Global. Davant les crítiques, els departaments responsables de l’edició de la guia van argumentar que el disseny d’aquesta va ser plantejat per l’anterior govern (2015) i per això es va decidir retirar els logotips de les empreses de dins del llibre per a deixar-los només a la contraportada, a manera de patrocinadors.

    El departament d’Afers Socials assegura que, tot i que era un disseny que havia de seguir vigent fins el 2019, l’any passat el “vam revisar i vam considerar adequat retirar els logotips de l’interior del llibre” -encara que el text continuava sent el mateix i, per tant, fent referència a recomanacions que, segons VSF, estaven “fora de lloc”. A més, van ser molts els centres que van denunciar que el gener passat van rebre l’edició antiga del document. Per això, entitats com la FaPaC van demanar la seva retirada i, inclús, es va arribar a realitzar una campanya de Change.org per a denunciar el document.

    Un infant, quina il·lusió també va ser qüestionat pels logotips d’empreses que figuraven a les darreres pàgines del llibre, a l’apartat ‘Els Nostres Consells’ i que venien a càrrec de marques com Dodot, Licor del Polo o Danone. El Homrani assegura que “la Direcció General de Famílies sempre ha volgut separar els seus consells sobre criança de la visió més comercial de les empreses patrocinadores. Atès que els seus consells no coincideixen amb la visió que tenim des del Govern, es va insistir en diferenciar la part institucional (consells i orientacions de contingut pedagògic) de la part final del llibret on hi ha els consells dels patrocinadors” i, es va canviar l’apartat ‘Els Nostres Consells” per “Els Consells dels Patrocinadors”.

    Així, davant aquestes polèmiques de publicitat encoberta, recomanacions qüestionades i promoció d’hàbits poc saludables, la discussió sobre ambdues guies de criança es va tornar a plantejar en seu Parlamentària, ja amb el nou govern en funcionament i a poques setmanes de començar el curs. Arran de les preguntes formulades per les diputades Esther Niubó (PSC) i Marta Ribas (CatECP), els consellers d’Ensenyament, Josep Bargalló, i d’Afers Socials, Chakir el Homrani, asseguren que el Govern deixa de col·laborar en la difusió d’aquests documents.

    Bargalló, responent a la polèmica de la publicitat encoberta, assegura que el Departament d’Ensenyament va dur a terme “la revisió pedagògica dels continguts de la guia” i va alertar a la Direcció general d’Atenció a les Famílies respecte l’article 40.7 de la Llei 17/2011 de seguretat alimentària i nutrició que estableix que “les escoles infantils i els centres escolars seran espais protegits de publicitat”, motiu pel qual es va retirar la publicitat de l’interior del document.

    Així i tot, les diputades van fer referència a la difusió de llibrets amb patrocinis “que tenen interessos en les recomanacions relatives a la salut o criança dels infants” i que, a més, “contradiuen directrius del Departament i de l’OMS, distribuït a infants de 3 anys”. Davant d’aquestes bateries de preguntes, Bargalló assegura que “tots els documents que difon el Departament d’Ensenyament sobre alimentació als centres educatius segueixen les directrius fixades pel Departament de Salut i les recomanacions recollides per l’OMS”.

    Així mateix, també es demanava els consellers quines havien estat les aportacions de les empreses patrocinadores i el cost que havia suposat per a la Generalitat l’edició dels documents, editats ambdós per l’editorial Brot72, propietat de les filles de Roser Capdevila (autora de Les Tres Bessones). Bargalló, responent només a una de les dues qüestions, assegura que Un infant que creix no va suposar cap despesa per al Govern. El Homrani dóna alguns detalls més i afirma que “la creació i publicació del llibret suposava uns costos que van ser finançats amb les aportacions fetes per les empreses col·laboradores. Com a contraprestació s’oferien espais per als patrocinadors”, que eren també els encarregats de la distribució dels textos.

  • Com abordar les necessitats dels professionals i altres temes que inicien un nou curs sanitari

    Abans que finalitzés el curs lectiu la consellera de Salut, Alba Vergés, va presentar a la Comissió de Salut del Parlament de Catalunya els objectius i eixos d’actuació del Departament per aquesta legislatura. Una cimera de professionals o avançar en l’ENAPISC són alguns dels reptes que col·locava sobre la taula.

    Les acaballes del curs també ens deixaven novetats com ara la implantació d’una prova pilot que redueixi la jornada laboral a la primària per conciliació a l’atenció primària. També s’anunciava la creació d’un grup de treball format per tècnics professionals i experts que ajudi a desplegar la perspectiva de gènere en salut. A més, per lluitar contra les llistes d’espera el CatSalut també es proposava revisar els terminis d’espera de referència.

    Repassem amb la tornada a la normalitat la situació de cadascun d’aquests aspectes.

    Cimera per abordar les necessitats dels professionals

    La consellera Vergés anunciava una cimera per abordar les necessitats de professionals que pretén incloure tots els agents del sistema sanitari. Aquesta es farà ara al setembre i servirà per planificar les necessitats presents i futures de professionals de la salut a Catalunya.

    A la trobada amb el Departament de Salut, hi participaran col·legis de professionals, societats científiques, organitzacions sanitàries i sindicals, i entitats ciutadanes. Per a la consellera, els tres eixos principals d’aquesta cimera seran elaborar un diagnòstic compartit, definir accions a curt termini i planificar una estratègia a llarg termini per respondre «què necessita la ciutadania de Catalunya».

    Canvis en l’Atenció Primària

    Durant la mateixa Comissió on es presentaven els objectius i eixos d’actuació per aquesta legislatura, la consellera va explicar que una altra actuació enfocada a donar resposta a les necessitats de salut serà avançar en implementar l’Estratègia Nacional d’Atenció Primària i Salut Comunitària de Catalunya (ENAPISC): desplegant-lo al territori, de forma participada, i posant-lo en marxa en 12 territoris demostratius.
    També dins el món de la Primària, en una Jornada organitzada per Metges de Catalunya, la consellera Alba Vergés donava suport a la «proposta d’implantació d’horaris laborals més racionals i saludables en l’àmbit sanitari». Vergés va anunciar que la conselleria farà un estudi dels horaris dels professionals de la salut i iniciarà una prova pilot per aplicar mesures de reforma horària en els centres sanitaris. L’objectiu de la proposta és que els treballadors del sector puguin conciliar, sense que això comporti una reducció de serveis o afegir dificultats d’accés al sistema.

    La idea que surava abans de l’estiu consistia en tancar l’atenció primària a les 17 hores i deixar el servei obert fins les 20 h només per urgències. La Marea Blanca de Catalunya es manifestava en contra de mesura: «en un moment què l’Atenció Primària està totalment precaritzada i amb símptomes evidents de col·lapse seria el cop  definitiu per a una reducció encoberta de personal i una reducció del temps de consulta directa a les persones».

    Seguir abordant les llistes d’espera

    Segons la Marea Blanca com un dels arguments per desenvolupar la mesura és que no es troben metges ni pediatres per substituir les absències per vacances, formació dels professionals o malalties, reduïr els horaris comportaria un augment de les llistes d’espera «que ja actualment són intolerables».

    En aquest sentit, el Servei Català de la Salut (CatSalut) revisarà els terminis màxims de referència que pot esperar una persona quan se la inclou en la llista d’espera per a determinades intervencions quirúrgiques o consultes amb l’especialista a Catalunya. L’estudi es realitzarà durant el primer trimestre de 2019 i es farà considerant criteris clínics i comptant amb la participació tant de professionals experts en la matèria com d’usuaris.

    Vergés explicava la necessitat d’aquest anàlisi enumerant els principis i prioritats que han de regir la gestió de les llistes d’espera a Catalunya amb la «necessitat d’analitzar l’impacte que té l’espera en la persona i el resultat final del procés, la experiència personal».

    Creació d’un grup de treball per la igualtat de gènere

    Una altra novetat és la creació d’un grup de treball format per tècnics professionals i experts que ajudi a desplegar la perspectiva de gènere en salut que, com va explicar la consellera a la Comissió de Salut, es vol prioritzar en aquesta legislatura.

    Aquest grup s’enriquirà, en una segona fase, per les aportacions dels partits polítics i d’entitats, i posarà les bases d’unes jornades d’igualtat de gènere en salut. Vergés subratllava que incorporar la perspectiva de gènere en la pràctica sanitària millorarà els resultats i és necessària perquè contribuirà a reduir les desigualtats. Ho explicava recolzant-se en que, com molts estudis han confirmat, Vergés també ha explicat la idea que “salut i gènere van de la mà» donat que «les dones viuen més anys que els homes, però amb pitjor estat de salut”, amb més migranyes, mals d’esquena crònics, depressions, ansietat, fibromiàlgia, i un major consum de medicaments per dormir. També emfatitzava la necessitat d’investigar en malalties neurodegeneratives, perquè suposa investigar amb perspectiva de gènere, en el sentit que les demències i l’Alzheimer són les principals causes de mortalitat en dones.