Just Deploy It!

Categoría: Recerca

  • L’esperança mèdica dels algorismes

    Detectar perfils de risc de suïcidi en les xarxes socials, a través de textos, imatges i activitat dels internautes és, per exemple, una de les aplicacions d’intel·ligència artificial. És l’estratègia triada del projecte STOP (Suicide Prevention in Social Platforms), liderat per la investigadora de la UPF Ana Freire, amb la col·laboració d’enginyers, psiquiatres i psicòlegs, i de centres com el Centre de Visió per Computador de la UAB i de l’Hospital Parc Taulí de Sabadell.

    A l’Hospital del Vall d’Hebron han desenvolupat una calculadora per conèixer el risc de complicacions en el fetus amb retard de creixement. I aquest mes d’abril l’Institut Català d’Oncologia (ICO) ha donat a conèixer la creació de la base de dades pública més gran fins al moment de variants genètiques que regulen l’expressió dels gens al còlon. Són dades que permetran a la comunitat científica generar hipòtesis i prioritzar sobre quins gens i variants genètiques focalitzar recerques futures.

    També aquests dies s’ha fet pública una recerca del Centre Internacional de Mètodes Numèrics a l’Enginyeria (CIMNE) i la Universitat de Lleida (UdL), amb la participació de l’Hospital de Bellvitge, que ha desenvolupat marcadors de veu automatitzats per identificar afectacions primerenques de l’esclerosi lateral amiotròfica (ELA). Han demostrat que l’anàlisi de la veu amb models d’intel·ligència artificial pot permetre la detecció precoç de l’afectació bulbar a l’ELA. El deteriorament de la parla en aquesta malaltia neurodegenerativa pot començar fins tres anys abans del seu diagnòstic, fet que fa fonamental la detecció primerenca de l’afectació bulbar.

    L’ELA es designa com a espinal quan els primers símptomes apareixen en columna, braços o cames, o bé com a bulbar quan el deteriorament de les neurones s’inicia en el bulb raquidi, situat a la base del tronc encefàlic. Si bé l’inici bulbar de l’ELA és minoritari amb relació a l’espinal, els pacients tenen un pronòstic pitjor. I, malgrat la diferenciació en la manifestació dels primers símptomes de la malaltia, un 80% dels pacients d’ELA acaben experimentant problemes d’articulació en la parla.

    Amb aquestes premisses, l’investigador del CIMNE Alberto Tena va començar a desenvolupar el projecte. Amb l’anàlisi acústica de la pronunciació de les vocals es van nodrir uns sistemes de machine learning (intel·ligència artificial a partir d’aprenentatge supervisat) que ha permès desenvolupar uns models o marcadors de veu amb resultats molt satisfactoris en la identificació i diferenciació dels participants a l’estudi amb afectació bulbar, els que no la tenien i el grup de control. Fins ara, fins a un 10% dels pacients d’ELA no eren diagnosticats correctament de la seva afectació bulbar en un primer moment.

    Telemedicina

    Solucions digitals per monitorar pacients amb dificultats de mobilitat i evitar així haver de traslladar-los a la consulta, per l’impacte en ells i en la família i cuidadors, són avantatges que la telemedicina està aportant. «També seguim així casos de postictus, per evitar factors de risc que facin un segon ictus, i el mateix amb pacients amb insuficiència cardíaca i altres afectacions que, mitjançant un dispositiu, poden enviar automàticament alarmes als professionals», explica la doctora Encarna Grifell, directora de Planificació Estratègica i Innovació i Sotsgerent territorial de l’Hospital Universitari de Bellvitge.

    «Tot això és un treball conjunt coordinat entre l’equip d’especialistes de l’hospital, l’atenció primària i el pacient, integrant tota la informació, totes les dades possibles que, lligat també a la possibilitat de col·laboració amb la indústria, seria l’ecosistema complet», exposa Grifell. «Hi hauria d’haver també més integració d’informació pel que fa als malalts crítics i plataformes d’integració de la informació amb eines del sistema escalables», afegeix la doctora. Alguns dels projectes amb intel·ligència artificial de Bellvitge els fan en col·laboració amb altres centres hospitalaris, com el de control remot de pacients amb marcapassos que duen a terme amb l’Hospital de Sant Pau. I en tenen d’altres amb centres europeus. El Big data no només ho permet, sinó que s’enriqueix amb la col·laboració internacional, donant lloc a algorismes més complets.

    El concepte Big data ja el comencen a dominar a Bellvitge. És un hospital d’alta complexitat, que pertany a l’Institut Català de la Salut i és l’hospital de referència terciària per a tot l’eix Sud de Catalunya. Dona cobertura assistencial a més de 2 milions d’habitants i compta amb 5.200 professionals. Bellvitge registra anualment 20.000 intervencions de cirurgia major; 37.000 altes; 485.000 visites ambulatòries i unes 100.000 proves diagnòstiques. Es defineix com hospital en xarxa i té com a prioritats estratègiques la millora de l’experiència de l’usuari, el desenvolupament dels professionals, la innovació i la investigació i difusió dels resultats. «El Big data et dona el poder de disposar de moltes dades que et permeten identificar coses sense les quals no podries arribar a la medicina de precisió. Es creen així algorismes que t’ajuden perquè aprenen dels milions de dades que tens, sempre anonimitzades», subratlla la doctora Grifell.

    El Big data et permet identificar coses sense les quals no podries arribar a la medicina de precisió. Els algorismes aprenen dels milions de dades que tens, sempre anonimitzades», subratlla la Dr. Grifell.

    Segons explica la mateixa doctora, «la covid ens ha forçat a avançar molt més ràpid en la telemedicina. Amb la limitació forçada de les visites presencials, hem vist el benefici de la consulta online i tot això vol dir que necessitem molta digitalització. Hem generat moltes eines per adaptar-nos més a les necessitats dels pacients i aquesta aposta clara per la innovació no és de la primària ni de l’hospital, és transversal, el pacient és pacient en un àmbit i l’altre», diu.

    /iStock

    Centralitzar la informació i comparar milions de dades són claus en el procés de digitalització en benefici de la salut. I una altra part important és la recerca. «La recerca genera coneixement, fa una transferència cap a la innovació i genera també producte, que alhora genera economia», afirma la doctora Encarna Grifell. «Quan parlem de la necessitat d’invertir en recerca és per aquest cicle, vols potenciar la recerca per generar transferència de coneixement cap a la societat. Apostant per la innovació generes cultura entre professionals d’evolució transformacional, creant actitud transformadora, que es pensi sempre en possibles solucions», diu. Un cop tot el sistema es coordina en benefici del pacient, «el seu empoderament i el dels seus familiars encara aporta més capacitat de control de la malaltia. I d’aquesta manera, en l’experiència del pacient, tenint en compte les seves angoixes i pors mitjançant la connexió directa, la tecnologia pot ajudar també a donar resposta connectant hospital i primària», conclou.

    La Covid com a mestra

    Hem vist com la pandèmia per la Covid-19 ha forçat el món a treballar més globalment en col·laboració per trobar la vacuna contra el virus i s’ha demostrat que concentrar recursos econòmics i humans accelera els processos de trobar solucions. La teleatenció sanitària també ha tingut la seva gran oportunitat de mostrar-se.

    Un exemple paradigmàtic és com s’ha aplicat la telemedicina en oncologia durant la pandèmia per la Covid-19. En el seminari sobre Telemedicina i Càncer organitzat aquest abril pel grup farmacèutic francès Pierre Fabre, el director del Programa de Càncer de Bufeta del Beth Israel Deaconess Medical Center i Professor Associat de Medicina a l’Escola de Medicina de Harvard, Joaquín Bellmunt, va explicar que durant tots aquests mesos, des de Boston, on es trobava, va fer visites remotes a pacients que visitava habitualment a Barcelona. «Ha estat important mantenir el contacte amb alguna persona gestora en l’àrea de residència del pacient perquè les instruccions rebudes es maneguessin adequadament. Però ha estat la telemedicina la que ha permès mantenir la qualitat assistencial del pacient amb càncer durant la pandèmia», va dir.

    «Hem après que un major ús de la telemedicina en el futur permetria dedicar més temps presencial als pacients, millorant, probablement, la seva qualitat de vida i reduint les visites a urgències i les hospitalitzacions. El contacte personal i la visita presencial continuaran sent «absolutament necessaris», en especial en les primeres visites, resultats de proves i, sobre tot, en cas d’empitjorament de la malaltia o canvis de línia de tractament», va afegir.

    El passat 16 d’abril, a València, es va celebrar la primera edició de les jornades ‘Explorant el futur de la salut: desafiaments i oportunitats’ organitzades per la Universitat Internacional de València-VIU, en col·laboració amb la Fundació ASISA (entitat sense ànim de lucre que promou la millora de la salut i qualitat de vida de les persones potenciant activitats acadèmiques, científiques i culturals en benefici social). La jornada va posar en relleu també la importància de la digitalització, entre altres temes, i el secretari de Salut Digital, Informació i Innovació del Sistema Nacional de Salud, Alfredo González, va parlar de l’estratègia de salut digital, per a la qual va anunciar que «Espanya comptarà en els pròxims mesos amb fons de la Unió Europea per finançar la transformació digital del nostre sistema sanitari».

    Espanya comptarà en els pròxims mesos amb fons de la Unió Europea per finançar la transformació digital del nostre sistema sanitari», va anunciar el secretari de Salut Digital del Sistema Nacional de Salud, Alfredo González.

    En el mateix acte, la Dra. Begoña Albalat, psicòloga clínica experta en Tecnologia i Salut Mental, també va recalcar el paper de la tecnologia en temps de pandèmia afirmant que «les videotrucades, per exemple, ens estan apropant els nostres pacients i ens permet conèixer més els seus entorns».

    Empreses i universitats es posen les piles

    Segons l’informe ‘Anàlisi de l’especialització en intel·ligència artificial a Catalunya’, liderat per la Direcció General de Promoció Econòmica, Competència i Regulació (Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda) amb la col·laboració del Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública i de SIRIS Acadèmic, Catalunya concentra 228 projectes d’intel·ligència artificial dins del programa Horitzó 2020 de la Unió Europea, situant-se així en el tercer lloc en el rànquing de regions europees per nombre de projectes. Els projectes d’intel·ligència artificial de Catalunya es concentren en l’àmbit sectorial d’indústries de la salut (80 projectes), seguit de lluny per sistemes industrials (44), energia i recursos (40), i mobilitat sostenible (33).

    Formació en marxa

    Aquest mes d’abril, la Universitat de Barcelona i l’empresa de tecnologia sanitària Siemens Healthineers han creat la càtedra UB – Siemens Healthcare en Atenció Sanitària Digital, que té com a objectiu fomentar activitats d’educació, informació i documentació en l’àmbit de la digitalització de la salut. El seu programa educatiu vol promoure l’evolució de la intel·ligència artificial i de les aplicacions de telemedicina centrades en la identificació i seguiment dels pacients crònics, un dels principals reptes a què s’enfronta la medicina del futur. Segons va exposar en la presentació de la nova càtedra el rector de la UB, Joan Guàrdia, «l’ecosistema de salut digital descriu una xarxa complexa d’interaccions entre persones, organitzacions, tecnologies, informació i recursos i en ell la salut digital que impulsem en aquesta càtedra és fonamental per transformar el sector de la salut i de la discapacitat».

    Per la seva banda, el director del Centre de Diagnòstic per la Imatge de l’Hospital Clínic de Barcelona, Lluís Donoso, va afegir que «la intel·ligència artificial té un enorme potencial en el camp de la diagnosi, des de la millora de la sensibilitat i l’especificitat, fins a la possibilitat que els metges avaluïn i mesurin dimensions que abans no eren viables ni pràctiques». I Donoso va voler precisar que: «Encara que els metges seguiran sent propietaris i responsables de les decisions clíniques, haurem de definir millor la responsabilitat al voltant de la informació de diagnòstic automatitzada. Per això ens hem d’assegurar que els metges se sentin segurs en la presa de decisions, un altre dels objectius que té aquesta càtedra».

    L’Hospital Parc Taulí de Sabadell també té el seu Màster en intel·ligència artificial i Big data en salut, a la UAB s’imparteix un curs d’intel·ligència artificial i el passat febrer, la Universitat de Barcelona va estrenar també la Càtedra d’Innovació en Oncologia de Precisió. Dirigida pel cap del Servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital Clínic, Aleix Prat i professor del Departament de Medicina. En la càtedra hi participa la Fundació Instituto Roche, que dedica cada any a Espanya gairebé 140 milions d’euros a R+D+I, dels quals prop de 65 milions es destinen a recerca en àrees com l’oncohematologia, la immunoteràpia, les neurociències i les malalties rares. El 2020, la companyia va impulsar a Espanya 297 assajos clínics amb 72 molècules en els quals van participar més de 12.000 pacients a 196 centres.

    «Ens sentim especialment còmodes en àmbits com aquest, en els quals preval l’impuls a la recerca i la innovació en favor dels pacients. Aquesta càtedra demostra amb claredat, a més, que els models de col·laboració entre companyies privades com la nostra i entitats de l’àmbit acadèmic i investigador de primer nivell, com la Universitat de Barcelona, ​​estan cridats a aconseguir grans fruits per a la societat», va dir la directora mèdica de Roche Farma España, Beatriz Pérez, en la presentació de la càtedra.

    Precisament Roche va ser l’organitzador de la jornada sobre «Algorismes per a la Salut: Big data clínic, intel·ligència artificial i el seu trasllat a la Medicina Personalitzada de Precisió», celebrada telemàticament fa uns mesos. En ella, especialistes en diversos àmbits van presentar la proposta que, des d’abans de la pandèmia, van estar preparant. Aplega 50 recomanacions útils per a la plena transformació digital del sistema sanitari en l’àmbit estatal.

    En la jornada, el vicepresident de la Fundació Instituto Roche, Federico Plaza, va exposar que la transformació digital implica un canvi cultural i organitzatiu, un impacte més directe sobre com gestionem la salut. Aquest informe sobre transformació digital, que es pot descarregar al web de la fundació, és un full de ruta pensant en gestors sanitaris i polítics, que recull les necessitats principals amb solucions tangibles.

    El gran repte –diuen els seus autors- és la creació d’un repositori d’informació i un sistema nacional de salut per incorporar-lo en la presa de decisions que permeti unificar els historials mèdics de les 17 comunitats, fer-los sistemes interoperables per aprofitar el Big data que es genera i que beneficiaria més els ciutadans. Metges integrants de l’equip d’especialistes van exposar que fins ara hem funcionat basant-nos en mitjanes, l’assaig clínic treballa amb mitjanes de dosis, no amb dosis exactes sobre els fàrmacs ideals. Però quan estan en joc diverses malalties i fàrmacs, la precisió és més necessària, i en pandèmia treballem amb malalties desconegudes. La covid ens ha evidenciat més encara la necessitat d’analitzar la informació.

    La transformació digital implica un canvi cultural i organitzatiu, un impacte més directe sobre com gestionem la salut», diu el vicepresident de la Fundació Instituto Roche.

    Fer aterrar la investigació en l’atenció assistencial, en els casos reals és un dels altres reptes, per posar les dades al servei del pacient. També van destacar el paradigma de ser en l’era de la dada, alhora que protegits per la protecció de dades, fet que posa en relleu la importància de tenir en compte tots els components bioètics i legals. La necessitat de crear un centre estatal de salut pública, els especialistes el donen com a punt clau per a la transformació digital, així com definir les competències d’un expert en salut digital, siguin metges, infermeres, auxiliars, biòlegs, per formar, amb dobles graus per comptar amb els nous perfils per a la gran necessitat. Serien especialistes en medicina computacional, interpretació de les dades, bioinformàtics i experts en la responsabilitat i seguretat de la informació genètica clínica.

    Tot això per arribar a la medicina de precisió, que permet, com van explicar els experts, no donar pals de cec, perquè cada pacient és únic sobre una base genètica. Definint la medicina personalitzada com a predictiva, genòmica i basada en la ciència i les dades que aquesta ens aporta (Investigació, desenvolupament i innovació: I+D+I), van afegir que no es tracta de gastar menys, sinó d’invertir millor, amb més precisió i podent mesurar el resultat per així, amb dades a la mà, poder planificar millor el tractament i la prevenció de les malalties.

    Comptar amb les associacions de pacients, amb tota la implicació social que sigui possible, sense deixar exclosos de la societat digital a les persones dependents, amb discapacitat, gent gran i a qui no tingui accés a Internet també ho recullen les recomanacions dels experts, que veuen en els fons de reconversió de la UE, una oportunitat per fer el gran pas cap a la veritable transformació digital. De fet, l’Estratègia Global de Salut Digital (2020-2024) de l’Organització Mundial de la Salut té com a visió millorar la salut de les persones mitjançant la incorporació de solucions digitals i ha establert com a principals objectius estratègics involucrar i comprometre la participació de tots els grups d’interès i millorar el mesurament, seguiment, investigació i pràctica en Salut Digital.

    La intel·ligència artificial està cridada, doncs, a ser taula de navegació en la medicina de precisió, la medicina personalitzada, la medicina del futur que ha de fer més i millor diana en els diagnòstics i tractaments, gràcies a un major contrast d’informació i als grans volums de dades que cadascú de nosaltres genera, cada dia, i cada dia més a l’abast globalment.

  • Per què serveixen els virus?

    No hem d’analitzar la naturalesa des d’un punt de vista antropocèntric. És més, en moltes ocasions no tenim els coneixements suficients per a valorar el paper que exerceixen determinats elements (vius o inanimats) en un ecosistema.

    Però, certament, els virus tenen «mala fama». En general, quan pensem en els microorganismes, el primer que ens ve al cap són malalties. Després, poc a poc anem recordant aspectes beneficiosos. Per exemple, producció d’antibiòtics (alguns floridures i bacteris), aliments com el iogurt (bacteris) o begudes com la cervesa (llevats).

    I els virus, perquè serveixen? Sembla que únicament per causar malalties… O no? Tenim virus al nostre organisme tot i que no estiguem malalts? No és possible comentar en un únic article tot el que els virus aporten a la nostra vida. Però vegem alguns exemples.

    Tractament del càncer i altres patologies

    El retinoblastoma és un tipus de càncer ocular que afecta principalment a nens. Pot causar ceguesa i, si no respon al tractament, cal extirpar els ulls perquè no s’estengui a tot el cos. Un adenovirus modificat genèticament s’ha utilitzat amb èxit per al tractament d’aquesta malaltia. Ataca i elimina a les cèl·lules cancerígenes sense afectar les sanes.

    També hi ha assaigs per utilitzar virus modificats en el tractament d’altres tipus de tumors: melanomes, glioblastomes. Fins i tot per tractar el càncer de coll d’úter, causat per un altre virus.

    Entre les malalties cròniques, s’investiga l’ús de bacteriòfags (virus que ataquen bacteris) per al tractament de la fibrosi quística i la colitis ulcerosa.

    Alguns estudis demostren que les persones sanes tenen una composició de fags en el seu intestí diferent que les persones amb colitis ulcerosa o malaltia de Crohn, dos trastorns intestinals greus.

    Això també podria estar relacionat amb l’eficàcia del trasplantament de femtes. La presència d’un virus entèric sembla compensar la funció benèfica de microbioma intestinal en ratolins.

    Fins i tot hi ha un virus, anomenat GBV-C, que contribueix a millorar el pronòstic dels malalts de SIDA. Les persones que tenen aquest virus, relacionat amb el de l’hepatitis, però que no produeix cap malaltia, no estan lliures de SIDA. Ara bé, tenen menys símptomes i la mortalitat en aquest grup és menor.

    Alternativa als antibiòtics per tractar infeccions

    La fagoteràpia és l’ús de bacteriòfags per tractar infeccions greus. És una alternativa a l’ús d’antibiòtics, especialment en aquelles infeccions en què els bacteris són resistents a la majoria dels antibiòtics disponibles.

    Aquests virus són molt específics. Poden atacar els bacteris patògens, sense causar cap efecte en el nostre microbioma «bo».

    El 1919, D’Herelle ja va utilitzar fags per tractar infeccions. Actualment, és un tipus de tractament molt controlat, i només s’utilitza en infeccions molt greus i quan no hi ha altres opcions.

    D’altra banda, podrien ser una alternativa a l’ús d’antibiòtics, disminuint així la pressió selectiva i l’aparició de resistències.

    Contribuir a la seguretat alimentària

    Diverses empreses treballen en el desenvolupament de «còctels de fags» per administrar a animals de granja. A l’ésser efectius enfront dels bacteris patògens més comuns en cada espècie, milloren la salut dels animals. També contribueixen a disminuir l’ús d’antibiòtics.

    Les indústries alimentàries estan especialment interessades en usar fags enfront de les principals bacteris patògens transmeses per aliments. Fins i tot es podrien fer servir per desinfectar les instal·lacions de producció. També es proposa el seu ús per lluitar contra els microorganismes que alteren aliments.

    Virus com bioinsecticides

    Els insecticides químics tenen diversos desavantatges. D’una banda, generen resistències. De l’altra, poden afectar espècies d’insectes beneficiosos i ser tòxics per a l’ésser humà i altres vertebrats.

    Una alternativa interessant són els insecticides microbians. Entre ells, els que empren virus. Els Baculovirus tenen el gran avantatge de ser altament específics per a espècies concretes d’insectes. No són patògens per a les plantes ni per als vertebrats. A més, no afecten altres espècies d’insectes.

    Formen una càpsula de proteïna que els protegeix de l’entorn. Infecten les cèl·lules de l’intestí mitjà de l’organisme paràsit, i passen directament a l’hemolimfa, causant la mort de l’insecte causant de la plaga.

    Fabricació de vacunes

    A més de com bioinsecticides, els Baculovirus s’utilitzen també per fabricar vacunes. Per a això, s’introdueix el gen d’interès en el virus, i després es infecta l’insecte, convertint-lo en una petita «biofactoria» que produeix les proteïnes d’interès.

    Algunes de les vacunes més prometedores enfront de la SARS-CoV-2 utilitzen adenovirus. També s’han utilitzat per fabricar vacunes enfront de l’Ebola o el Zika.

    S’ha creat una vacuna polivalent, enfront de la pesta aviar i la malaltia de Newcastle, utilitzant un virus recombinant.
    virus marins

    S’estima que en els oceans hi ha entre 10²⁸ i 10³⁰ virus. Són components clau dels ecosistemes marins. Poden infectar animals, algues i plantes marines o a altres microorganismes.

    La gran majoria d’aquests virus són bacteriòfags. Alguns autors han calculat que els virus alliberen 145 gigatones de carboni a l’any en els oceans tropicals i subtropicals. Per tant, són una part fonamental del cicle del carboni en els ecosistemes. A més, són responsables de la transferència horitzontal de gens en els oceans.

    Altres beneficis dels virus

    El 2017 es va aprovar en EUA una teràpia gènica basada en adenovirus per tractar una rara malaltia hereditària que causa ceguesa.

    Els pacients tenen una mutació en les dues còpies d’un gen. Això els impedeix sintetitzar un enzim essencial per al normal desenvolupament de l’ull. Mitjançant un adenovirus modificat, s’afegeix una còpia normal del gen directament a la retina. Amb una única injecció, recuperen la visió.

    Els virus en general, no només els marins, són grans generadors de diversitat genètica. Solen tenir una alta taxa de mutació, tendeixen a barrejar-se entre ells i poden integrar-se (i desinserir-se) del genoma del seu hoste.

    Confereixen als bacteris la capacitat de resistir a determinats antibiòtics, o de produir toxines, el que és bo per a elles, però no per a nosaltres. També hi ha virus inserits en el genoma de vertebrats, inclosos els humans. Semblen estar implicats en la regulació gènica, i poden contribuir a l’aparició de noves funcions.

    Potser el més sorprenent dels virus sigui el seu paper en el desenvolupament de la vida humana. En el genoma humà hi ha un 8% d’ADN víric. Són restes de retrovirus que s’han inserit en el nostre ADN al llarg de la història de la humanitat. Fins fa poc se li considerava «ADN escombraries». No obstant això, diversos estudis han demostrat la seva importància.

    Aquest ADN víric codifica una proteïna, la sincitina, que és essencial per a la formació de la placenta, l’òrgan que permet l’intercanvi de substàncies entre la sang de la mare i la del fetus.

    Hi ha molts més aspectes en què els virus contribueixen a millorar la nostra existència. Recordem que únicament un petit percentatge d’ells poden empitjorar-la. Això sí, dràsticament.

    María Teresa Tejedor és professora Titular de Microbiologia de Universitat de Las Palmas de Gran Canaria.

    Aquest és un article publicat originalment a The Conversation

    The Conversation

  • El consum de peix blau aporta beneficis en persones amb risc de desenvolupar Alzheimer

    Investigadors del Barcelonaβeta Brain Research Center (BBRC), el centre de recerca de la Fundació Pasqual Maragall, amb l’impuls de la Fundació ‘La Caixa’, han liderat un dels majors estudis realitzats fins ara sobre els beneficis que pot tenir  la ingesta d’àcids grassos omega-3 en persones portadores del genotip APOE ε4/4, que confereix un major risc de desenvolupar la malaltia d’Alzheimer.

    L’estu, que s’ha publicat a la la revista The American Journal of Clinical Nutrition, conclou que les persones d’aquest col·lectiu de risc que consumeixen més àcid docosahexaenoic (DHA, pel nom en anglès), que és un nutrient aportat pel peix blau, presenten una major preservació cortical a zones del cervell específicament afectades amb l’Alzheimer i un menor nombre de microhemorràgies. Els humans som capaços de “fabricar” aquest àcid al nostre cos, però ho fem d’una forma molt poc eficient, de manera que la millor manera de garantir uns nivells adequats de DHA és a través de la ingesta d’aquest tipus de peix.

    “Als beneficis que ja sabíem que té el consum de peix blau en la salut cardiovascular, ara podem dir que també proporciona una major resiliència cerebral a la malaltia d’Alzheimer en les persones amb més risc genètic de desenvolupar-la”, explica el Dr. Aleix Sala, investigador del BBRC i primer autor de la recerca. Aquest estudi, afegeix l’especialista en nutrició, “obre la possibilitat de millorar el disseny d’intervencions dietètiques amb suplementació de DHA, centrant-nos sobretot en les persones amb més risc de desenvolupar l’Alzheimer”.

    Actualment, no es fan proves rutinàries per saber la predisposició genètica de cada persona a desenvolupar la malaltia d’Alzheimer, ja que revelar aquesta informació no comporta cap benefici clínic. Hi ha múltiples factors de risc que contribueixen al desenvolupament de la malaltia i, en cap cas, ser portador del genotip APOE ε4/4 determina que es tingui la malaltia en un futur.

    En aquest sentit, el Dr. Sala destaca que “si bé les nostres troballes entre peix blau i malaltia d’Alzheimer afecten només a una part de la població, hem de seguir recomanant el consum regular (de dues racions per setmana) de salmó, sardines o anxoves, entre d’altres, ja que aporta beneficis cardiovasculars a tothom”.

    La investigació ha comptat amb la participació de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques, el CIBER de Fragilitat i Envelliment Saludable (CIBER-FES), el CIBER de Bioenginyeria, Biomaterials i Nanomedicina (CIBER-BBN), la VU University Medical Center d’Àmsterdam i l’Aiginition Hospital d’Atenes.

    Els resultats mostren la importància de dur una vida saludable

    L’estudi, batejat amb el nom d’Alfa, ha comptat amb una mostra de 340 participants d’entre 45 i 75 anys, sense alteracions cognitives, els quals van passar proves clíniques, de cognició i neuroimatge i van respondre diversos qüestionaris.

    Una d’aquestes enquestes preguntava pel consum de 166 aliments, que són els que han permès quantificar la ingesta regular de DHA. A partir de les respostes dels participants, els investigadors van buscar associacions entre el consum reportat de DHA, la cognició, la presència de microhemorràgies cerebrals i el gruix cortical a regions cerebrals que es deterioren amb l’Alzheimer, tenint en compte també el genotip APOE de cadascun d’ells.

    Una vegada fetes les anàlisis, els investigadors no van observar cap relació entre el consum de DHA i la cognició, però van detectar troballes en l’estructura cerebral. “Els resultats d’aquest estudi van en la línia d’altres que mostren que les persones amb un major risc genètic de desenvolupar Alzheimer són precisament les que més es beneficien d’un estil de vida saludable, en aquest cas, pel que fa a la dieta”, apunta el Dr. Juan Domingo Gispert, cap del grup de Neuroimatge del BBRC

    El següent pas dels investigadors del BBRC serà analitzar marcadors biològics del consum de fins a 20 tipus d’àcids grassos en una major població de participants de l’Estudi Alfa, i estudiar la seva possible relació amb altres biomarcadors de la malaltia d’Alzheimer detectats a la sang, el líquid cefalorraquidi i a través de diversos traçadors a Tomografies d’Emissió de Positrons (PET).

  • Una vacuna terapèutica contra el VIH aconsegueix una resposta immunitària que millora el control del virus

    Els resultats de l’assaig clínic de la vacuna terapèutica HTI contra el VIH d’AELIX Therapeutics demostren una resposta immunitària que millora el control del virus quan al pacient se li retira temporalment el tractament antiretroviral. L’estudi mostra, doncs, que la vacuna és segura i que la resposta immunitària que han desenvolupat els participants es relaciona directament amb el temps que han aconseguit mantenir-se sense tractament antiretroviral.

    En concret, dels participants de l’assaig que no tenien cap factor genètic que els predisposés a controlar espontàniament el VIH, un 40% dels que han rebut la vacuna han aconseguit estar 6 mesos sense tractament, a diferència del grup que ha rebut placebo, en el qual tots excepte un dels participants van haver de reiniciar el tractament abans de les 12 setmanes.

    Aquesta vacuna, dissenyada a l’Institut d’Investigació de la Sida IrsiCaixa i en el marc del consorci HIVACAT, tots dos impulsats per la Fundació «la Caixa» i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, obre les portes a noves estratègies de curació en combinació amb altres vacunes, immunoteràpies o fàrmacs. Segons informa IrsiCaixa en un comunicat, els resultats de l’estudi posicionen HTI com una de les vacunes terapèutiques en recerca més prometedores, ja que podria ajudar a contenir el virus sense necessitat de rebre un tractament antiretroviral crònic com l’actual.

    Hi ha un percentatge molt petit de persones amb VIH, d’entre un 1 i un 2% dels pacients, que espontàniament generen una resposta immunitària molt potent contra el virus i que tenen un millor control de la infecció. «Vam estudiar quines parts de virus atacava el sistema immunitari d’aquestes persones per poder simular la mateixa resposta de manera artificial. A partir d’aquí, vam identificar parts vulnerables de virus i vam dissenyar la vacuna HTI, que expressa aquestes regions de virus», explica Beatriz Mothe, investigadora associada d’IrsiCaixa i co-inventora de la vacuna HTI, juntament amb Christian Brander i Anuska Llano.

    «Els resultats de l’estudi sostenen la idea que la vacuna està ben dissenyada i que podem modificar la resposta immunitària al virus, un fet que, fins ara, no s’havia pogut demostrar. Evidentment no és un control òptim, ja que els pacients no poden parar el tractament antiretroviral, però hem pogut modificar la resposta immunitària perquè es controli millor el virus», remarca Mothe. Així doncs, la vacuna no permet eliminar el virus, però, segons explica la investigadora d’IrsiCaixa, aquest vaccí podria ser la «columna vertebral» d’una estratègia de cura del VIH que combini fàrmacs o immunoteràpies.

    Educar el sistema immunitari per controlar el virus

    L’assaig clínic, anomenat AELIX-002, ha inclòs únicament persones a les quals se’ls havia detectat la infecció pel VIH de forma precoç i que havien començat a rebre el tractament molt ràpidament. Aquest criteri d’inclusió ha estat clau, ja que aquestes persones compten amb un sistema immunitari que no ha estat massa debilitat pel virus i un reservori viral més petit que el de les persones que reben un diagnòstic tardà.

    Els participants van rebre dues tandes de vacunació i després se’ls va interrompre temporalment el tractament antiretroviral. Durant el procés d’interrupció se’ls va avaluar setmanalment per determinar la quantitat de virus que tenien a la sang i, si aquesta augmentava molt, es reprenia el tractament immediatament. Dels 45 participants que van iniciar l’estudi, 41 van arribar a la fase d’interrupció i, d’aquests, 26 van rebre la vacuna i 15 placebo, una informació que no han tingut ni els pacients ni els metges fins que ha acabat l’estudi

    L’estudi clínic s’ha dut a terme a l’Hospital Germans Trias i Pujol per la Fundació Lluita contra la Sida i les Malalties Infeccioses (FLS) i IrsiCaixa i ha comptat amb la col·laboració de BCN Checkpoint per a la inclusió dels participants en l’estudi i el seu seguiment mèdic. Els resultats es van presentar la setmana passada en la Conference on Retroviruses and Opportunistic Infections 2021 (CROI), una de les conferències més importants del món en el camp del VIH.

    Després d’aquests primers resultats, els següents passos són entendre com augmentar la resposta immunitària i aconseguir que un major nombre de participants es mantingui amb càrregues virals més baixes durant més temps sense necessitat de tractament. En aquest sentit, l’any passat, els mateixos investigadors van engegar un altre estudi, que es va haver d’aturar a causa de la pandèmia de la Covid-19 i que ara s’ha reactivat, que combina la vacuna HTI amb altres fàrmacs que pretenen activar les cèl·lules del sistema immunitari perquè l’efecte del vaccí sigui més potent. «Necessitem un component addicional que ajudi a millorar aquesta alteració immunològica», explica Mothe.

    L’impacte de la Covid

    L’assaig clínic va començar el juliol del 2017 i ha finalitzat durant la crisi sanitària generada per la Covid-19, un fet que ha suposat un gran repte per l’equip d’investigadors i els participants, que s’han hagut d’adaptar a les noves circumstàncies derivades de l’emergència sanitària. «Vam augmentar molt la seguretat. Vam implementar visites telefòniques i domiciliàries, amb un equip d’infermeria que anava a fer les extraccions a les cases dels pacients, avaluant sempre les dades diàries de contagis», explica Mothe.

    També van fer tests PCR als participants de l’estudi per descartar infeccions per SARS-CoV-2 i minimitzar riscos, ja que les persones amb VIH tenen un sistema immunitari molt feble. «Va ser molt complex. Els metges que portem l’estudi som especialistes en malalties infeccioses i, per tant, hem hagut d’atendre pacients de Covid. Per això, vull agrair als participants de l’estudi la confiança que van dipositar en el que estàvem fent i que volguessin seguir participants malgrat les circumstàncies», assenyala la investigadora d’IrsiCaixa.

  • L’activació d’un tipus de cèl·lules del sistema immunitari facilitaria l’eliminació de la infecció per VIH

    Un estudi liderat pels grups de recerca en Malalties Infeccioses i CIBBIM-Nanomedicina i Nanopartícules Farmacocinètiques del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha demostrat, mitjançant una nova tècnica que utilitza nanopartícules, que l’activació de les cèl·lules natural killer (NK) del sistema immunitari ajudaria a eliminar els reservoris del virus del VIH a les cèl·lules infectades.

    Les cèl·lules natural killer (NK) són un tipus de limfòcits del sistema immunitari importants per tal de reconèixer i matar cèl·lules infectades per virus o bacteris, abans que la infecció es pugui estendre més, i també cèl·lules tumorals. En el cas de les cèl·lules infectades per VIH (virus de la immunodeficiència humana), les NK juguen un paper clau en la seva eliminació i es troben especialment actives a l’inici de la infecció. Tanmateix, al tractar-se d’una infecció crònica, amb el pas del temps, les cèl·lules NK deixen de respondre bé.

    En el treball, publicat a la revista Nano Today, hi han col·laborat el Servei d’Otorrinolaringologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, l’IrsiCaixa, el grup de recerca Nanopartícules Inorgàniques de l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2), la Universitat Autònoma de Barcelona i l’Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP).

    En concret, els investigadors s’han focalitzat en l’activitat citotòxica de les NK que és una activitat depenent d’anticossos, és a dir, utilitzen anticossos per dirigir les NK cap a les cèl·lules infectades i que les eliminin. Per reactivar les cèl·lules natural killer, els investigadors han desenvolupat nanopartícules que contenen dos tipus d’anticossos. Un dels tipus reconeix la proteïna CD16, que es troba a la superfície de les cèl·lules NK, i l’altre tipus reconeix la proteïna gp120 que expressen les cèl·lules infectades pel virus VIH. Així, aquestes nanopartícules es poden unir a la vegada a les cèl·lules NK i a les cèl·lules infectades i ajuden a que les NK s’activin de forma més eficaç i eliminin la infecció.

    “Com a novetat, hem aconseguit dissenyar unes nanopartícules polaritzades, és a dir, els anticossos que són iguals s’agrupen en dominis concrets sobre la superfície de la partícula (per una banda, els anti-CD16 i, per l’altra, els anti-gp120). Això afavoreix la unió a les proteïnes que ens interessen i dirigim millor la resposta immunitària”, destaca el Dr. Víctor Puntes, cap del grup CIBBIM-Nanomedicina. Nanopartícules Farmacocinètiques del VHIR, cap del grup de Nanopartícules Inorgàniques de l’ICN2 i investigador ICREA.

    Els resultats de l’estudi mostren que, mitjançant aquesta tecnologia, les cèl·lules natural killer són capaces de posar en marxa una resposta citotòxica dirigida a les cèl·lules infectades i eliminar els reservoris cel·lulars de VIH en cultius de cèl·lules sanguínies i de teixit limfoide humà. “Hem pogut demostrar que potenciar la resposta immunitària, i en especial la de les NK, permet eliminar les cèl·lules infectades amb VIH”, afirma Antonio Astorga, investigador predoctoral del grup de Malalties Infeccioses del VHIR i primer autor del estudi.

    En els darrers anys, l’interès en la recerca sobre les aplicacions mèdiques de la nanotecnologia ha crescut exponencialment. Des dels anys 80, els investigadors han treballat per aconseguir nanopartícules on unir diferents tipus d’anticossos que reconeguin proteïnes concretes. Tanmateix, fins ara no s’havia demostrat que era possible crear nanopartícules polaritzades amb dominis d’anticossos diferenciats, és a dir, on cada tipus d’anticòs s’agregui amb els que són iguals a ell. És el que s’anomena adsorció cooperativa. Fins ara, els anticossos es col·locaven a l’atzar sobre la partícula. “L’adsorció cooperativa, que permet crear nanopartícules polaritzades, s’havia vist en partícules i superfícies més grans. En el cas de partícules tan petites, crèiem que era possible, però és la primera vegada que es demostra en la pràctica”, emfatitza el Dr. Puntes.

  • “És trist que al 2021 encara tinguem un dia per recordar que la nena i la dona han de tenir accés a la ciència”

    na dona té la meitat de possibilitats que un home d’acabar una llicenciatura o un màster en ciències. Si parlem de doctorats, els homes tripliquen les dones. Aquestes dades mostren la realitat de la bretxa d’accés als estudis i a les feines relacionades amb les ciències que pateixen les nenes i les dones. Tot i que les notes de les noies són millors, tendeixen a sentir-se menys qualificades que els seus companys homes, començant així una carrera plena d’estereotips i impediments.

    El Dia Internacional de la Nena i la Dona a la Ciència té per objectiu treballar per a igualar l’accés i les oportunitats, però “tant de bo puguem deixar de commemorar-lo aviat”, es lamenta Montserrat Pedreira. Psicòloga, doctora en Educació i mestra del grau d’Educació Infantil a la Uvic especialitzada en Didàctica de les Ciències, Pedreira opina que no hem d’esperar a que els joves triïn una formació postobligatòria per a inculcar la passió per la ciència.

    És per això que va impulsar els projectes Niu de Ciència, del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i el Lab 0-6, un centre de descobriment i investigació sobre l’educació científica en les primeres edats.

    Quina és la importància de començar en edats primerenques a inculcar la passió i la vocació per la ciència?

    Tenim un lema que ens agrada molt que és Ciència des del néixer. La ciència és interpretar els fenòmens del món i això és precisament el que fan els infants, des del moment en què neixen. A partir d’experiències, del contacte amb altres persones i la seva maduració desenvolupen la seva manera de pensar. I aquí hi ha ciència. Tenim claríssim que s’ha de començar bé, perquè ara ens preocupa que els joves, quan acaben la secundària, no li veuen la gràcia a la ciència i no tenen vocació científica. Si en lloc de preocupar-nos-en als 16 anys, quan ja no ho arreglarem, comencem bé i motivem les seves capacitats, la ciència es convertirà en una disciplina que els pugui agradar i els sembli engrescadora.

    A tots els humans ens meravella poder entendre com funciona el món, poder-lo anticipar i controlar. Com és, doncs, que els joves acaben l’escola sense que els agradi la ciència? Pensen que no és per a ells, que no té cap gràcia ni utilitat i és molt important canviar això, ja no tant perquè es converteixin en científics, sinó perquè vivim en un món en el qual és bàsic tenir coneixements de ciències, per a no estar sotmesos a que ens enganyin, a caure en teories conspiranòiques, per a tenir criteri i decidir què té sentit i què no. Què ens creiem i què no.

    Vivim en un món en el qual és bàsic tenir coneixements de ciències, per a no estar sotmesos a que ens enganyin, a caure en teories conspiranòiques, per a tenir criteri i decidir què té sentit i què no

    Fotografia cedida per Lab 0_6

    Lab 0_6 treballa des de l’educació no formal, aprofitant la curiositat innata de les criatures. La manca de vocació científica està relacionada amb l’enfocament curricular de les ciències?

    És un problema que es gesta a l’escola, principalment. Per això, el nostre espai és no formal i formal alhora. Venen els nens i nenes amb les seves escoles i també fem molta formació a mestres, a famílies i a diverses entitats del lleure i el tercer sector, perquè creiem fermament que no s’educa només a l’escola, sinó en qualsevol moment. Però a l’escola la ciència ve lligada a un llibre de text, a haver de respondre a problemes que no veus enlloc més i que no saps per a què serveixen. I això ha fet que les ciències agafin mala premsa entre els alumnes.

    Hem d’enfocar l’estudi de les ciències des de l’aprenentatge servei. Què fa un nen petit, el posis on el posis? Remena, busca, tira a terra, mira si pot obrir, sacseja, explora… I hem d’aprofitar aquest desig exploratori per a facilitar propostes educatives que incentivin el pensament científic. Al Lab 0_6 tenim rampes que es poden inclinar més o menys i busquem veure si se n’adonen que la inclinació té a veure amb la velocitat que agafa un objecte quan cau. També els proposem que posin boletes dins de líquids que semblen iguals però tenen diferents densitats per a generar-los la curiositat i pensin com pot ser que la bola caigui a diferent ritme. És l’adult el qui ha de tenir la ciència al cap i fer propostes per a que els nens juguin i experimentin. Per això és tan important la formació a mestres.

    La revista Science va publicar un informe que mostrava que les nenes de 6 anys ja comencen a pensar que la ciència no és per elles, perquè no es veuen tan intel·ligents com els nens

    Sempre s’ha pensat que les ciències són cosa de nois. Vosaltres, que treballeu amb la primera infància, veieu diferències entre nens i nenes a l’hora de relacionar-se amb els objectes o experimentar?

    Intentem que els materials siguin atractius per a tothom, sense connotacions lligades al gènere. Però hem acollit algun treball final de grau orientat a veure si hi ha diferències entre nens i nenes i vam descobrir algunes coses. Per exemple, a les rampes hi tenim cotxes i és veritat que això sembla que atreu més els nens que les nenes. I quan els nens hi són i ocupen l’espai, les nenes es retreuen una mica. Tot això és intuïtiu a partir de la nostra experiència, però és veritat que la revista Science ja va publicar el 2017 un informe que mostrava que les nenes de 6 anys ja començaven a pensar que la ciència no és per a elles, perquè no es veuen tan intel·ligents com els nens.

    Hem de treballar des de ja per a canviar això, perquè està molt bé que tinguem un dia per a reivindicar el paper de la nena i la dona a la ciència, però espero que d’aquí uns anys puguem deixar de tenir-lo. És trist que al 2021 encara haguem de tenir una jornada per a recordar que les nenes i les dones també han de tenir accés a la ciència.

    Fotografia cedida per Lab 0_6

    Com pot ser que, a aquestes edats, pensin que els nens són més llestos?

    Quan un nen diu alguna cosa, tendim a donar-li més importància que si ho diu una nena. També acostumem a donar-los més la paraula. Cada any fem una fira d’experimentació i demanem que els mestres gravin seqüències interessants per a analitzar-les, com a part de la seva formació. El 2019, de les 21 gravacions que vam tenir, 18 estaven protagonitzades per nens. Només hi sortien nenes en 3 d’elles. Em costa creure que no hi hagi més nenes que facin coses interessants. És la mirada adulta, que, des de l’inconscient, valora molt més allò que fa un nen que allò que fa una nena.

    I això ens passa també a la vida adulta. Quants noms d’epidemiòlogues dones em pots dir? Molts menys que d’homes. És veritat que han sortit menys a les notícies, però quan se’ls dóna la paraula a les dones, no les recordem. Tenen menys visibilitat i, a sobre, els donem menys valor.

    És el que es coneix com a efecte Matilda. Com afecta la manca de referents a les nenes?

    Durant molt de temps les dones no podien estudiar, ni votar, ni fer descobriments. Així que s’amagaven darrere el nom d’un home. Són ells qui s’emportaven el reconeixement i són ells els qui surten als llibres de text. Les nostres nenes no tenen un referent que els faci pensar que poden ser com elles. Així és molt difícil que es dediquin a la ciència. I aquesta concepció no només la tenen les nenes i joves, sinó que ens ha calat als adults i a tota la societat.

    Per això és important que les mestres prenguin consciència dels seus biaixos com a educadores. Hi ha un projecte europeu, el Communities for Science, que treballa l’educació científica inclusiva, no només per a les dones, sinó per a qualsevol persona, sigui de la cultura i de l’origen que sigui. I per a assolir-ho s’han de repensar els materials que usem, com organitzem els espais, quin llenguatge fem servir i si és lliure d’estereotips. La clau és fer que la ciència escolar sigui atractiva per a tothom i que ningú cregui que se l’està excloent des de bon inici.

    Les dones científiques tenen menys visibilitat que els homes i, quan se’ls dona la paraula, els hi donem menys valor

    La invisibilització de les dones científiques es va notar molt durant el confinament. Al maig es va publicar un informe que evidenciava que, durant els mesos de tancament, el número de publicacions signades per dones va caure en picat. La perspectiva d’un futur laboral amb dificultats i discriminacions també afecta la vocació científica de les nenes?

    Les dones són les que es continuen fent càrrec de les cures. I a la impossibilitat de publicar i investigar en una situació com aquesta, hi hem de sumar la invisibilització que comentàvem. Els papers i investigacions se signen amb el cognom i la inicial. Ningú no sap qui hi ha al darrera, però tendim a pensar que són homes. A sobre, als països anglosaxons, les dones adopten el cognom del seu marit, com si deixessin d’existir per elles mateixes.

    Fotografia cedida per Lab 0_6

     

    La ciència sovint deixa de banda les dones, no només com a estudiants i treballadores, sinó també com a subjecte d’estudi. La doctora Carme Valls denunciava, en una entrevista recent, que els experiments mèdics prenen com a model el cos dels homes.

    Quanta raó té aquesta dona! Es té la idea que estudiar un cos d’home serveix per a tots els humans i, en canvi, estudiar un cos de dona ja és una especialització. Les dones som la meitat de la població, no pot ser que siguem una especialització! S’ha d’estudiar per què un infart té símptomes i efectes diferents en les dones. Hem de revisar el menyspreu cap a les malalties associades a la feminitat i que se’ns deixi de tractar com a neuròtiques o histèriques. Hem de pensar en les conseqüències que els ninots que s’usen per testar els accidents de cotxe siguin a imatge d’un home blanc. Tot això és ciència sense perspectiva de gènere.

    Hi ha tota una sèrie d’actituds que impedeixen que les nenes s’empoderin i se sentin capacitades per creure’s millors que els seus companys homes.

    Les nenes i les dones també estan influenciades pel sistema patriarcal, que els diu que no són tan vàlides. Però les notes de les nenes són més altes que les dels nois. I també ho són en ciències.

    Tenen millors notes però es pensen que són pitjors. I aquí tornem als adults: quan una nena és bona, diem que és molt treballadora o aplicada però, quan un noi destaca, diem simplement que és brillant. I si fa mala lletra ningú diu res, i si es comporta malament és que té caràcter… hi ha tota una sèrie d’actituds que impedeixen que les nenes s’empoderin i se sentin capacitades per creure’s millors que els seus companys homes.

    Parlava de la formació a docents. Els primers referents dels infants són els seus mestres; com és la seva relació amb la ciència i com afecta els nens i nenes?

    Hem de començar a ensenyar bé les ciències des del principi. Si els infants no entenen les ciències, es bloquegen i no veuen per a què serveixen, com podem pretendre que les mestres, que van rebre una petitíssima formació a la universitat, transmetin la passió per la ciència? Les mestres són conscients de la passió exploradora i la curiositat dels infants, però si elles no tenen vocació científica, no la transmetran mai. Hem de canviar els adults per a poder canviar els infants. Hi tenim per uns quants anys, encara, del dia de la nena i la dona a la ciència.

    Durant els darrers anys s’ha fet una tasca per a recuperar figures històriques de dones a la ciència. Heu treballat en desenterrar referents femenins?

    Hem treballat en buscar referents, però sense desenterrar ningú. Vam fer una exposició al Lab 0_6 sobre dones del territori, algunes joves i d’altres no tant, que segueixen vives. Vam fer un mural on explicàvem la seva vida i recerca i ho acompanyàvem d’una foto d’ella de petita, explicant un joc que li agradava. Ho vam fer així perquè tenim el costum de donar crèdit només a persones que són mortes; és veritat que hi ha clàssics que han fet molt bona feina, però també hem de reconèixer la tasca de la gent que segueix viva, perquè així construïm referents amb els quals els nens i nenes es poden identificar millor.

    Un nen em va dir una vegada que no volia ser músic perquè tots acabaven morts. Els seus referents dels llibres de text eren Mozart, Beethoven o Bach…És per això que reivindicar científiques dones i que siguin vives és importantíssim. Si no deixem que les nenes siguin científiques estem perdent el 50% del potencial de la humanitat.

  • Un projecte pioner de placenta artificial aspira a millorar la vida dels infants prematurs

    Enganyar el fetus perquè es mantingui viu en les mateixes condicions en què estava abans de sortir del cos de la progenitora és la idea d’una placenta artificial. Una biobossa translúcida de material biocompatible, on dins hi hagi un medi líquid i que estaria la major part del temps en un ambient fosc, que tingui unes obertures per a permetre la intervenció sobre el nadó. El nadó estaria connectat a través del cordó umbilical amb un sistema que li donaria oxigen i nutrients, al mateix temps que es reproduirien sons similars als batecs de la progenitora i es reproduirien els moviments del seu ventre.

    És la solució ideada per l’equip del doctor Eduard Gratacós, amb el suport dels hospitals Clínic i Sant Joan de Déu i amb la injecció econòmica de la Fundació la Caixa, per als 25.000 bebès que neixen anualment a Europa amb menys de 26 setmanes de gestació. “Si bé la majoria d’embarassos van bé, hi ha molts infants prematurs que tenen seqüeles”. A Europa, segons les dades presentades pel doctor Gratacós, la supervivència és d’entre el 25% i el 75%; però les seqüeles es presenten entre el 75% i el 95% dels parts prematurs.

    “Gràcies a la neonatologia, neixen i viuen en bones condicions milers de nens. És una de les meravelles de la medicina. Però la biologia té uns límits», ha explicat Eduard Gratacós. Per això, amb la seva creació artificial d’una placenta que simuli les condicions de la real, es busca fer «menys invasiu i més natural» el tractament dels bebès prematurs. «No es tracta de supervivència, sinó de qualitat de vida», ha resumit l’expert a la presentació. Amb el nou projecte s’evitaria la invasió i es permetria no anar en contra de la naturalesa del bebè sinó fomentar que visqui en “les condicions els més fetals possibles”.

    Josep Maria Campistol, director general de l’Hospital Clínic de Barcelona, ha vaticinat que el “canviarà la història de moltes persones” i “tindrà una incidència extrema en la vida dels nadons i de la ciència”. “És un luxe per a la ciutat i per al país que puguem desenvolupar el projecte a Barcelona”, ha afegit.

    El doctor Gratacós, líder de la recerca, assisteix a una ecografia d’una mare | Fundació la Caixa

    «És un dels projectes més importants que es faran en els últims anys al nostre país, perquè pot canviar la història d’un gran problema poc conegut com és la prematuritat extrema», ha concordat Manel del Castillo, director gerent de l’Hospital Sant Joan de Déu. El cap del centre hospitalari infantil ha resumit en tres aspectes clau la investigació dirigida pel doctor Gratacós: idoneïtat, disrupció i factibilitat.

    “Per molt bé que es tracti actualment a les unitats de nounats, és una situació que genera efectes secundaris i evitar-los tindrà un alt impacte social”, ha dit en referència a la necessitat d’aquesta recerca. A més, “estem en un moment en què necessitem notícies positives i demostrar que al nostre país també pot possible tenir aspectes positius i disruptius a escala mundial», ha apuntat.

    Un dels casos d’infants que sobreviuen a un part prematur amb seqüeles l’ha plasmat Luisa Martínez, mare d’un nen que va néixer molt abans del previst i que ha crescut amb seqüeles, especialment en el camp cognitiu. “Permetre manipular el bebè en un entorn segur encara que sigui fora de la mare és molt positiu. Es podrien controlar factors que jo no podia seguir”, ha dit. «Des del minut u que et diuen que tens un embaràs, ho faries tot per la persona que portes dins. I una entrada a la vida més segura, menys traumàtica i amb menys obstacles i condicionants ho és tot», ha afegit.

    Un projecte viable aviat

    El tercer aspecte destacat per Manel del Castillo, director gerent de l’Hospital Sant Joan de Déu, ha estat la factibilitat del projecte: “És complex però factible, perquè l’equip de Gratacós és dels més importants del món en aquest aspecte i tenen un talent i experiències que ara es cristal·litzen en l’estudi de la placenta artificial”, ha assegurat. Del Castillo també ha recordat la solidesa d’un projecte que compta amb el suport de “dues institucions amb grans especialistes” com són el Clínic i el mateix Sant Joan de Déu.

    El responsable de la investigació, Eduard Gratacós, ha iniciat la seva compareixença avançant que es tracta d’un “projecte de complexitat i plantejat a anys vista”. Tanmateix, i recordant la importància de guiar-se per la prudència i la humilitat, ha vaticinat que “és realista parlar d’un període d’entre quatre i sis anys” per veure materialitzat el seu estudi en una placenta artificial que faciliti la vida dels nadons nascuts als cap dels sis mesos o menys.

    “No pretenem ser els primers al món. Però volem oferir l’avenç a la nostra societat i això ja és un gran benefici”, ha defensat Gratacós. El doctor català ha reconegut que ja hi ha altres projectes similars i més avançats a escala mundial, entre els més destacats un parell als Estats Units i un tercer que és un consorci australià-japonès. Una novetat del projecte català és la integració de braços robòtics, elaborats a la Universitat Politècnica (UPC) per a tocar el fetus mentre és a la placenta artificial d’una forma més precisa. “Els estudis de què disposem a Barcelona en l’àmbit del cervell i el cor fetal ens fan líders”, ha afegit Gratacós.

    Les seqüeles es presenten entre el 75% i el 95% dels parts prematurs

    En aquests moments, i després de dos anys de treball, “tenim algunes peces molt avançades i cal unir-les i posar-les en marxa”, ha dit el doctor en referència al prototip experimental que estan impulsant i que provaran amb un fetus d’ovella. “La fase durarà entre dos anys i mig i tres i si mantenim el fetus viu un mes, el traiem, respira i fa vida normal i demostrem que el seu desenvolupament és correcte, passarem a la següent fase”, ha explicat.

    La segona part de la fase experimental també té una durada prevista de tres anys. Amb tot, Gratacós prefereix centrar-se en el moment actual: “Les incerteses i la magnitud del projecte ens fan centrar-nos en la primera fase”, on també s’incorporaran un gran ventall d’experts, des de tecnològics fins a sociològics per valorar l’aspecte bioètic del projecte.

    El líder de la recerca, Eduard Gratacós, ha valorat la incorporació al projecte de la Fundació la Caixa com a vital per “donar-li l’impuls definitiu”, perquè “tenim la tècnica i els estudis i hem demostrat que podem fer-ho, però ho hem de posar tot en marxa”. Àngel Font, director corporatiu d’Investigació i Salut de la Fundació la Caixa, ha explicat que el suport econòmic va arribar per una via extraordinària donada la “dimensió i l’ambició del projecte”.

  • Ana Céspedes: «La gent creu que amb les vacunes de la Covid ja està, però també necessitarem tractaments»

    Són poc més de les cinc de la matinada a Nova York i Ana Céspedes ja està en plena voràgine diària, responent als correus de l’Agència SINC. «És que si no, no arribo a tot», assegura sense perdre el somriure i el bon humor la directora general d’operacions de IAVI, una organització mundial sense ànim de lucre dedicada al desenvolupament de vacunes i anticossos monoclonals per a malalties infeccioses i sovint oblidades amb el focus posat en què, abans de res, siguin accessibles i assequibles per a tota la humanitat.

    Céspedes (Barrax, 1973) és doctora en farmàcia per la Universitat Complutense de Madrid, s’ha format a la London School of Economics i és experta en Estratègia i Innovació per l’Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT). Explica que el mateix 31 de desembre, quan la Xina va informar dels primers casos de pneumònia desconeguda, IAVI ja es va posar en marxa a investigar aquella nova malaltia causada per un coronavirus fins llavors desconegut.

    Aquesta oenagé es va crear el 1996, en plena pandèmia mundial de la sida, com una col·laboració publicoprivada per abordar el repte d’aconseguir una vacuna que protegís davant de la infecció per VIH. Darrere hi ha la Fundació Rockfeller i la Bill i Melinda Gates, dues de les principals filantròpiques del planeta, però també governs de tot el món.

    Fa cinc anys van decidir aplicar tot el coneixement científic que havien generat en investigar la sida en altres infeccioses, malalties emergents i oblidades, com la febre de Lassa, Ebola, Marburg, i altres problemes de salut com la mort per mossegada de serp, que causa centenars de milers de morts a l’any. Compta amb quatre laboratoris a tot el món, als Estats Units, Europa, Índia i Àfrica.

    Des del seu apartament, a Manhattan, té una vista privilegiada del pont de Brooklyn. «Estic enamorada d’aquesta ciutat, m’encanta», confessa.

    EUA, Gran Bretanya i Canadà ja han començat a vacunar els seus ciutadans amb la vacuna de Pfizer i Europa també ha començat a fer-ho. Tot i això, segueixen faltant dades sobre eficàcia i seguretat. Què li sembla?

    La vacuna de Pfizer ja s’està utilitzant en diversos països fora de l’assaig clínic, gràcies a aprovacions d’ús d’emergència (també denominades condicionals, en altres països). Aquest mecanisme està precisament dirigit a situacions com les que ens trobem on les dades disponibles mostren un balanç benefici risc positiu, però encara no es disposa de tota la informació necessària per a una aprovació definitiva. En aquest cas, no es coneixen encara elements importants com potencials efectes adversos molt rars, la durada de la protecció o la protecció enfront de la infecció, a més d’enfront de la malaltia. Per això, durant els propers mesos es farà un seguiment especial en aquestes àrees, en què a més s’estan fent ja estudis addicionals. És el procés adequat.

    Recentment, s’han descobert noves mutacions de la SARS-CoV-2. Posen en perill l’efectivitat de les vacunes?

    L’evolució genètica de virus s’està monitoritzant des del principi i de moment, les mutacions identificades no representen un repte. Aquesta és per descomptat una àrea clau. I per exemple, un dels grans reptes a què s’enfronten altres malalties infeccioses, com la sida. No obstant això, des del principi els científics van predir que SARS-CoV-2 seria un target de vacuna més fàcil que el virus de la sida.

    Hi ha moltes coses per resoldre, però que en deu mesos s’hagin aconseguit aquests resultats són notícies excel·lents, perquè, tot i que no és la fi de la pandèmia ni molt menys, demostren que hem tingut sort biològica.

    En quin sentit?

    En la sida portem gairebé 40 anys d’investigació i encara no tenim una vacuna. Els resultats de Moderna i Pfizer demostren que la vacuna per a la Covid és possible, que la proteïna S que estem fent servir com a diana funciona. Totes dues, a més, es basen en tecnologia d’ARN missatger i, fins al moment, no hi ha cap vacuna al mercat aprovada amb aquesta tecnologia, que permet molta rapidesa, que es pugui produir a gran escala. Que funcionin aquestes vacunes suposarà, doncs, també un avanç grandíssim en immunitzacions en general.

    Tant la de Pfizer com la de Moderna requereixen dues dosis i conservació a temperatures molt baixes, el que complica la seva administració en algunes regions del món, com Àfrica o sud-est asiàtic.

    L’ARN missatger en què es basen les dues no és fàcilment estable, per això requereix temperatures tan baixes. Una vacuna que s’hagi de conservar a -70 ºC és un inconvenient, però la d’ebola també ha d’estar a -80 ºC i la malaltia es va aconseguir erradicar a l’Àfrica amb una vacuna així. És clar que aquestes primeres vacunes no són perfectes, però aporten una solució. Segurament, tindrem una generació de vials ara i en el futur arribaran altres amb condicions termoestables, d’una sola dosi i que fins i tot siguin orals o nasals, com la que estem desenvolupant a IAVI.

    Com és aquesta vacuna?

    Fem servir un vector viral, el virus de l’estomatitis vesicular, al qual li treiem un trosset de material genètic i li inserim un altre. És la mateixa estratègia que hem usat, amb èxit, en l’ebola, la febre de Lassa i Marburg, perquè ofereix diversos avantatges. Per començar, permet una sola dosi, perquè genera una resposta immunitària molt potent i duradora, com hem vist ja en l’ebola. No cal temperatures de conservació tan baixes. A més, aquesta plataforma ens permet explorar diverses formes d’administració, com nasal o oral.

    Teniu capacitat de fabricació a gran escala?

    L’estem desenvolupant en col·laboració amb MSD, la farmacèutica americana. En requerir una sola dosi, facilita molt les coses. I MSD ja té instal·lacions per fabricar-la a gran escala amb una distribució fàcil. Acabem de començar assajos clínics.

    Hi ha almenys cinc candidates a vacunes molt avançades que, si no hi ha sorpreses, podrien començar a distribuir-se en els propers mesos. No tenen por d’arribar massa tard?

    Anem més poc a poc que altres iniciatives, sí. Calen vacunes més ràpides, tot i que la distribució a la població potser sigui més difícil, com la de Pfizer, però també d’altres que siguin les successores i aquí podria situar la de IAVI.

    Quines vacunes creu que arribaran a Amèrica Llatina, Àfrica i Àsia?

    Dependrà de quant tard aquesta segona generació de successores arribi. La d’AstraZeneca i Oxford no requereix conservar-se a -70 ºC; tampoc la de Johnson & Jonhson i totes dues estan força avançades. Si finalment no hi hagués més opcions, caldria trobar una solució per a aquests països. De moment, les dades que arriben de l’Àfrica són millors del que hagués pogut esperar; s’han registrat 46.000 morts a tot el continent, una xifra sorprenent bona, perquè hagués pogut ser una autèntica catàstrofe.

    Aquesta xifra baixa podria explicar-se per la manca de dades?

    És cert que no tenim massa informació sobre el que està passant allà, a diferència de l’Índia, on està sent una autèntica calamitat. Encara que en aquest sentit, per exemple, als Estats Units hi ha molt debat sobre el nombre de morts per Covid, perquè els hospitals que atenen els pacients que moren reben una subvenció per part de Govern, la qual cosa ha generat debat sobre si s’estaven inflant els números o no de morts per aconseguir aquest finançament. A l’Àfrica això no passa, no hi ha subvencions per morts de Covid, però tampoc massa dades.

    L’equip de IAVI a l’Índia. / Cedida per l’entrevistada

    Ja hi ha acords milionaris, alguns d’ells públics i d’altres sota mà, entre governs de països desenvolupats i farmacèutiques per garantir-se l’accés a les primeres dosis de vacunes que comencen a fabricar-se. Com garantir que els països en desenvolupament també tinguin accés a aquestes vacunes?

    La iniciativa COVAX va néixer precisament per això. Coordinada per l’Aliança per a la Vacunació Gavi, es dirigeix ​​a garantir que el 20% de la població mundial pugui accedir a la vacuna. Cap estat en desenvolupament té preacords de compra amb les companyies que tenen les vacunes en fases més avançades, de manera que només tindran accés a elles a través de COVAX. Precisament, l’accés als tractaments i les immunitzacions de tota la població i no només d’uns pocs països és una de les majors preocupacions de IAVI. I en això, precisament, hem posat el focus tant en el nostre projecte de vacuna, com en el d’anticossos monoclonals neutralitzants.

    En què consisteix el seu projecte d’anticossos?

    A l’inici de la pandèmia, quan van aparèixer els primers casos de coronavirus als EUA, el laboratori de IAVI-Institut Scribbs, a Califòrnia, que es dedica a anticossos monoclonals per sida i altres malalties infeccioses, va extreure prop de 2.000 anticossos del plasma de persones convalescents. Els van aïllar i van seleccionar aquells que tenien més capacitat de neutralització. Després, per enginyeria genètica els van optimitzar perquè tinguessin unes característiques adequades per poder produir-los a gran escala. Ara esperem llançar un anticòs que, en comptes de ser una combinació d’anticossos, sigui un de sol, molt potent, amb una gran capacitat neutralitzant.

    Ho estem desenvolupant per a pacients amb Covid de moderada a lleu que són diagnosticats de forma primerenca, perquè s’ha vist que en les fases inicials de la malaltia és quan millor funcionen els anticossos. El que fan és evitar que la malaltia progressi a major gravetat. Es administrarien a pacients amb alguna condició de risc, ja fos patologies prèvies o persones d’edat avançada.

    En quina fase estan?

    Desde IAVI hem fet la investigació i ara estem fent el desenvolupament clínic. Com necessitarem produir-los a gran escala barata, col·laborem amb el Serum Institute de l’Índia, que són els principals productors de vacunes del món, així ens assegurem que siguin accessibles per als països en vies de desenvolupament. La gent pensa que amb les vacunes ja està, però la veritat és que serà necessari disposar també de tractaments per a la Covid, tot i que arribin les vacunes i la població comenci a vacunar-se.

    Per què?

    Perquè hi haurà reinfeccions, perquè no sabem quant durarà la immunitat. Perquè hi haurà persones que no tindran accés a la vacuna o que no els funcioni. Perquè hi haurà grups de població que no es podran vacunar perquè són immunodeficients, com les persones amb VIH o altres patologies. Per a tots ells podem optar per una estratègia d’immunització passiva: els donem anticossos perquè no desenvolupin la malaltia, com es fa amb la sida amb els profilàctics preexposició.

    IAVI porta 25 anys treballant per aconseguir una vacuna i millors tractaments per a la sida. Quines lliçons podríem extreure de la lluita contra el VIH per aplicar en aquesta pandèmia?

    Per començar, que les malalties infeccioses són problemes de salut global que requereixen un abordatge global. Fins que no aprenguem això i seguim mirant cap a un altre costat, pensant que és un problema que no ens toca, dependrem del comportament del virus.

    De fet, a Espanya s’insistia que la SARS-CoV-2 no anava a arribar, com a molt alguns casos aïllats als quals anàvem a poder fer front sense problema.

    El mateix va passar als Estats Units quan Espanya, al març, estava en plena primera onada. Miraven aquella situació com si no els fora a arribar, com si el problema fos dels altres i mira com estem. Hem d’aprendre a gestionar les infeccioses de forma global, com intentem fer amb el canvi climàtic, aportant finançament global. I en aquest sentit, fan faltes més agències com BARDA (Autoritat de recerca avançada i desenvolupament) dels EUA, una organització clau en el finançament de la ciència. Europa no té una agència d’investigació així, que inverteixi en projectes d’investigació de malalties, per exemple.

    Ara totes les inversions es fan en Covid, però no podem baixar la guàrdia en altres malalties, com la tuberculosi, cada minut moren tres persones per aquesta malaltia. O la sida, que tampoc està controlada; s’infecten cada any 1,7 milions de persones. I també s’ha de reforçar el lideratge de l’OMS.

    Céspedes, al costat de l’equip de el programa ADVANCE. / Cedida

    Alguna lliçó més tangible?

    Les mesures no farmacològiques. L’abordatge d’una pandèmia no només requereix de fàrmacs, vacunes i tractaments, sinó també de mesures com les mascaretes, que en la sida van ser els preservatius, que requereixen un canvi de comportament per al qual l’educació de la població és clau. I després, una bona comunicació de la informació, perquè la societat entengui bé què vol dir cada cosa.

    Per exemple, en els primers anys de la pandèmia de la sida, les organitzacions van començar a treballar molt a prop dels organismes reguladors i es van obrir per primera vegada a pacients les reunions científiques de la FDA, perquè tingués un coneixement immediat. I això va ser molt positiu, però també va fer que es generin situacions d’expectatives irreals.

    Ara amb la Covid un exemple clar és el de la hidroxicloroquina, que es va aprovar el seu ús en condicions d’emergència, però després no ha resultat ser eficaç; o el plasma de convalescents, o els primers medicaments usats a la Xina, que es van començar a fer servir fins que es va veure que no aportaven res. Les decisions s’han de prendre sobre la base de el coneixement científic del moment i s’ha d’educar a la societat en les expectatives reals, en el que suposa aprovar un medicament amb molt poc coneixement científic, que és un balanç de risc-benefici. Quan no hi ha res, un benefici baixet és suficient, però conforme avancem això ja no és vàlid.

    És el que ha passat amb remdesivir.

    Així és, tenia una autorització d’ús en condicions d’emergència i tres dies abans que ho aprovés la FDA, l’OMS va publicar les dades del seu estudi Solidarity en què demostren que no té cap eficàcia. Tot això ja va passar amb la sida. El que ha fallat de nou en aquesta pandèmia és no explicar bé a la població com funciona el procés d’aprovació de nous fàrmacs, com es prenen les decisions.

    Això va en detriment de la confiança de la societat cap als tractaments i les vacunes.

    Diàriament rebo una gran quantitat de missatges d’amics, familiars, coneguts que em demanen que els expliqui què ha passat, què significa això o allò. Per això vaig començar a escriure un resum diari que publico a LinkedIn. Hi ha una allau d’informació que no es tradueix perquè sigui comprensible per la societat. No podem pretendre que la població entengui què és un ús d’emergència i què una aprovació, perquè són conceptes molt tècnics. O què volen dir resultats preliminars. Cal explicar les coses bé i això no s’està fent. A sobre, a això se suma que els propis organismes generadors d’aquesta informació no es donen suport els uns als altres necessàriament, com la FDA, l’OMS, els CDC, el que genera encara més desconfiança.

    Aquesta és una entrevista original de l’Agència SINC

  • Un 25 % de la població mundial no tindrà accés a una vacuna contra la Covid fins al 2022

    Un 25 % de la població mundial no tindrà accés a una vacuna contra la Covid fins l’any 2022. Així ho indica un estudi de la Universitat Johns Hopkins publicat a la revista mèdica British Medical Journal (BMJ). L’estudi analitza els compromisos de compra abans de la comercialització de les vacunes i proporciona una visió general de com els països amb ingressos elevats s’han assegurat el subministrament futur de vacunes contra la Covid-19, però com l’accés de la resta del món resulta «incert». Segons els autors, «diversos països han prioritzat assegurar dosis de vacuna per cobrir les seves pròpies poblacions, fins i tot quan la necessitat de respondre a la Covid-19 podria ser major en altres territoris».

    Amb més de 54 milions de casos i més d’un milió de morts per malaltia del coronavirus a tot el món, els esforços mundials per produir vacunes contra la Covid-19 han guanyat força. A més de les ja autoritzades, es troben en fase d’investigació i desenvolupament 48 vacunes candidates que, actualment, estan sotmeses a proves clíniques i, almenys, altres 164 candidats es troben en fases preclíniques. «Fins i tot amb els nivells de finançament públic sense precedents i el ritme accelerat de comercialització d’aquestes vacunes, la demanda mundial superarà enormement l’oferta disponible durant aquest període», escriuen els autors de l’estudi.

    Per aquest motiu, en les darreres setmanes, diversos països han agafat compromisos de compra de dosi de diverses vacunes contra la Covid-19. En data de 15 de novembre, una minoria de països havia reservat 7,48 mil milions de dosis de 13 fabricants de 48 candidats a vacunes Covid-19 que es trobaven en la fase d’assajos clínics.

    La meitat de dosis pel 14% de la població mundial

    Si es compleixen aquests acords de contravenda de dosis entre governs i farmacèutiques, poc més de la meitat de les dosis ja reservades (un 51%) es destinaran a països amb ingressos elevats, que representen tan sols el 14% de la població mundial. Els països de rendes baixes i mitjanes obtindran la resta de dosis (l’altra 49%), tot i que representen el 85% de la població mundial.

    Així, per exemple, els Estats Units han reservat 800 milions de dosis, però representen una cinquena part de tots els casos de Covid-19 a escala mundial (11,02 milions de casos), mentre que el Japó, Austràlia i el Canadà han reservat col·lectivament més de mil milions de dosis, però no representen ni l’1% de Covid-19 casos globals (0,45 milions de casos).

    Més del 40% d’aquests compromisos de compra de vacuna abans del mercat per als països amb ingressos elevats depenen de l’èxit d’un candidat, la vacuna AstraZeneca / Universitat d’Oxford. Aquesta candidata de vacuna no només té el preu més baix, sinó que amb una refrigeració tradicional es pot fer el seu transport i emmagatzematge. En tot cas, amb l’ajut d’iniciatives internacionals, països d’ingresos baixos i mitjans també han pogut assumir compromisos de compra de la vacuna AstraZeneca / Oxford University. Per contra, només els països d’ingressos mitjans i alts han estat capaços d’adquirir vacunes contra l’ARNm, sobretot de Pfizer / BioNTech i Moderna.

    Aliances i transparència per un repartiment equitatiu

    L’Aliança Gavi per a les Vacunes (Gavi), la Coalició per a la Promoció d’Innovacions en pro de la Preparació davant Epidèmies (CEPI) i l’Organització Mundial de la Salut (OMS) van llançar ja fa uns mesos la iniciativa COVAX. Aquesta proposta treballa per a la col·laboració entre països per garantir un accés equitatiu mundial a les vacunes contra la Covid-19. Els Estats Units i Rússia van decidir no participar a COVAX, tot i que en aquests dos països es troben les companyies responsables de diverses vacunes contra la Covid-19.

    Tot i que està obert a tots els països, COVAX ofereix essencialment un instrument important per finançar dosis de vacuna Covid-19 per a 92 països de renda baixa i mitjana amb el suport de la comunitat internacional. L’objectiu de COVAX és subministrar almenys dos mil milions de dosis de vacunes Covid-19 a finals de 2021 i, fins al moment, s’han mobilitzat 1,65 mil milions d’euros per donar suport a aquest compromís.

    En total, segons assenyala l’estudi, al món hi ha uns 3.700 milions d’adults disposats a rebre la vacuna contra la Covid-19. Aquesta xifra subratlla la importància d’un repartiment equitatiu i de dissenyar estratègies justes perquè la vacuna pugui arribar a tothom. En aquest sentit, els autors de l’estudi publicat a BMJ assenyalen que l’accés dels països de rendes baixes a les vacunes dependrà, en part, «de com els països rics comparteixen les seves adquisicions i de si els Estats Units i Rússia participen en esforços coordinats globalment».

    Els experts assenyalen que és necessari que tant governs com fabricants garanteixin «una assignació equitativa de les vacunes Covid-19 a través d’una major transparència i responsabilitat sobre aquests acords». Demanen, concretament, una «major transparència sobre els acords dels fabricants, així com sobre els costos subjacents en recerca i desenvolupament, el finançament del sector públic per als candidats a la vacuna Covid-19 i els acords de preus».

  • Comunicació antirretórica

    L’art de la retòrica i la persuasió pot ser molt eficaç per convèncer i crear adhesions, però té els seus perills. La guerra dels relats està molt present en l’arena política, però opera en moltes altres ordres de la vida. Fins i tot l’objectiva i benemèrita ciència no és immune als cants de sirena de la comunicació persuasiva, perquè és una activitat humana i els científics també volen vendre el seu producte. Això és especialment evident amb els tractaments mèdics. Hi ha molts casos de relats d’avenços terapèutics que van circular com contes meravellosos, amb aquest segell de veracitat que només aporta la ciència, que van resultar ser enganyosos i van acabar malament. Són històries alliçonadores de com no s’hauria de comunicar la ciència. Recordem algunes.

    La història de la superaspirina explica com, a finals del segle XX, es van desenvolupar uns nous antiinflamatoris no esteroides (AINE) amb tots els avantatges dels vells, com la popular aspirina, però sense els seus efectes secundaris, en particular el sagnat d’estómac. Els mitjans de l’època es van fer ressò d’aquest prodigi, però també els van defensar medallistes olímpics i infinitat de metges, tot i que les proves científiques eren febles. Les superaspirinas es van consumir de forma massiva per l’artritis i l’artrosi, i al mateix temps van anar apareixent els seus efectes secundaris en forma d’ictus i fatals infarts de miocardi. Quan les evidències científiques van sortir a la llum, havien mort milers de persones, i el medicament estrella (Vioxx) va ser retirat del mercat. Havia estat un gran èxit de comunicació i màrqueting, però el relat complet ens parla d’investigacions esbiaixades, proves parcials per aconseguir l’autorització, conflictes d’interessos i precipitació.

    La de la teràpia hormonal substitutiva (THS) és una altra instructiva història del perillós còctel de proves preliminars i comunicació incompleta, expansiva i poc crítica. Durant més de 20 anys, molts metges li van estar explicant a les dones menopàusiques el conte que la THS podia no només eliminar els molestos fogots, sinó també prevenir els infarts de miocardi i els ictus. Pocs semblaven advertir que aquesta recomanació es basava en estudis esbiaixats i tendenciosos. Amb el temps i la realització d’assajos clínics de qualitat, es va comprovar que la THS, lluny de prevenir infarts i ictus, augmenta el risc de malalties cardiovasculars i càncer de mama. Encara que l’augment del risc és moderat, moltes dones van patir i van morir per l’administració massiva d’un tractament recomanat amb entusiasme i que no va ser correctament avaluat en el seu moment.

    I hi ha moltes altres històries, com la del trastuzumab (conegut pel seu nom comercial, Herceptin). Aquest fàrmac estava indicat en principi per tractar el càncer de mama metastàtic, però aviat va passar a usar-se per al càncer de mama en fase inicial, a causa de la pressió de grups de pacients i professionals, amb l’alè de molts mitjans de comunicació. El clam i la falta de sentit crític generals es va traduir en missatges massa favorables que callaven les limitacions i perjudicis de el tractament. Un cop més, el relat persuasiu i esbiaixat incomplet es va imposar a les proves científiques i la comunicació equilibrada i completa.

    El cervell humà és molt sensible als relats persuasius, potser des que es va desenvolupar la comunicació en els nostres ancestres a la calor de les històries explicades al voltant de les fogueres nocturnes. Però la comunicació persuasiva no casa bé amb la ciència, que ha de ser, per contra, informativa, equilibrada, reveladora de les incerteses, notària de la qualitat de l’evidència i inoculadora del sentit crític, com es reflexiona en un recent comentari publicat a Nature. Cal novel·lar per dir les grans veritats, com diuen els novel·listes, però les veritats de la ciència són més concretes i probabilístiques, i necessiten una comunicació imparcial i antirretórica.