Just Deploy It!

Categoría: Recerca

  • Els contractes dels Estats europeus per a l’adquisició de vacunes contra el coronavirus estan envoltats de secretisme

    Cada compra anticipada de milions de dosis de vacunes per part de qualsevol país o regió és una acció que s’anuncia a so de bombo i platerets. Hi ha moltes esperances dipositades en aquests tractaments preventius i garantir a la població que podrà comptar amb la seva dosi en el futur s’ha convertit en una important basa política a tot el món. En aquest sentit, la Unió Europea (UE) va anunciar fa al voltant d’un mes que havia assegurat la compra de 300 milions de vacunes (ampliable a 100 milions més) a AstraZeneca. També s’han signat precontractes amb quatre farmacèutiques més que es troben avaluant les seves vacunes en assaigs clínics: 225 milions de dosis a CureVac, 200 milions a Janssen (ampliables a 200 milions més), 300 milions a Sanofi-GSK i 80 milions a Moderna. En total, la UE comptarà amb 1.100 milions de dosis de vacunes, com a mínim, sempre que totes aquestes vacunes demostrin seguretat i eficàcia, cosa que no està en absolut garantit.

    La gran difusió mediàtica sobre l’adquisició de vacunes per part dels estats europeus contrasta amb el secretisme que envolta les negociacions i els contractes signats entre la Comissió Europea, els Estats i les farmacèutiques. Els detalls dels acords, les persones encarregades de negociar amb les empreses farmacèutiques i els processos de negociació són, fins ara, confidencials. Fins a tal punt són desconeguts que ni tan sols el Parlament Europeu coneix les condicions per les que s’adquiriran les vacunes.

    El passat dimarts 22 de setembre eurodiputats de la Comissió de Salut Pública de Parlament Europeu van sol·licitar més transparència en la compra de les vacunes contra el coronavirus. Aquesta crida va tenir lloc durant una reunió conjunta entre parlamentaris europeus, l’Agència Europea del Medicament (EMA), Metges Sense Fronteres i les farmacèutiques Sanofi-GSK i CureVac (Astrazeneca va declinar participar) sota el títol: «Com assegurar l’accés a les vacunes contra la Covid-19 per habitants de la UE: els reptes en els assajos clínics, en la producció i en la distribució».

    Aquesta manca de transparència entre els Estats i les farmacèutiques no es tracta d’un fet aïllat, sinó que és la norma en la majoria de països. A Espanya, per exemple, es desconeixen els criteris que empra la Comissió Interministerial de Preus de Medicaments per fixar els preus dels fàrmacs que es recepten. Aquests detalls són confidencials i els processos de negociació entre la indústria farmacèutica i les administracions sanitàries públiques espanyoles són opacs.

    Quines són les conseqüències del secretisme en la compra de medicaments? En primer lloc, aquesta manca de transparència no permet saber a la població i als experts si la fixació dels preus i les condicions dels contractes s’han realitzat correcta i honestament. D’altra banda, que els detalls no es facin públics afavoreix la implantació de preus més elevats per als medicaments perquè obstaculitza la competitivitat. A la pràctica, això porta a preus diferents perquè els hospitals, les comunitats autònomes o els països (segons cada cas) desconeixen el preu dels medicaments fixats per a altres. A més, la indústria farmacèutica tendeix a «inflar» les seves despeses de R+D de medicaments per tenir més poder a l’hora de negociar amb les administracions i així ampliar els seus marges de beneficis (més elevats que en pràcticament qualsevol altre sector).

    Metges Sense Fronteres ha publicat recentment una declaració en la qual sol·liciten que tots els Estats de la UE s’adhereixin a la iniciativa de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) per assegurar la distribució equitativa i justa de les vacunes contra la Covid-19 en tot el món. També afirmen en aquest comunicat: «S’hauria d’exigir transparència total a les corporacions perquè revelin els costos de R+D i producció, els preus en tots els països, la situació de la propietat intel·lectual i els acords de llicència i de transferència de tecnologia. La responsabilitat resideix en aquest Parlament per assegurar que tot el finançament, els acords de compra per avançat i els contractes estiguin disponibles públicament. El secret i privilegi comercial no haurien interposar-se a la resposta a aquesta crisi de salut global».

    L’OMS porta anys sol·licitant també una major transparència en diferents facetes de la indústria farmacèutica, com els assajos clínics, els diferents factors que determinen el preu dels medicaments o les patents. A l’agost, Itàlia va ser el primer país del món en prendre mesures contundents en aquest assumpte. Com explica Belén Tarrafeta, farmacèutica experta en gestió sanitària i accés a medicaments, aquest país «va publicar un decret que obliga la indústria farmacèutica a una transparència total perquè els seus medicaments entrin en el paquet de medicaments que són reemborsats per la sanitat pública. Això implica inversions en R+D, fons públics rebuts, despeses en màrqueting, beneficis, preus negociats per a altres països, publicació de dades, etc.».

    Detalls ocults

    Tarrafeta explica que «se sap molt poc sobre preus i res sobre les condicions de prepagament, ni què passa si una vacuna falla. Tampoc està clar com es compliran les quantitats i terminis de lliurament. Tot això és fonamental per fer plans i estratègies de vacunació, si hi ha vacuna. I per augmentar la confusió tenim les negociacions bilaterals, per una banda, i multilaterals a través de COVAX, per l’altre, sense que ens acabi de quedar clar si els interessos d’unes xoquen amb les altres, i quina negociació prevaldrà en cas de problemes de proveïment».

    A més, els detalls sobre les possibles indemnitzacions que assumiran els estats per ajudar les farmacèutiques si apareixen efectes indesitjats o inesperats per les vacunes contra el coronavirus després de la seva comercialització tampoc són públics. I l’EMA va reconèixer el passat 22 de setembre que, fins aquell dia, aquesta institució no havia rebut cap dada sobre els resultats dels assajos clínics de les vacunes contra la Covid-19 i que el seu procés per revisar les vacunes començarà quan comptin amb aquests dades dels assaigs clínics. Aquesta agència va afegir que quan es produeixi l’autorització o la retirada d’una vacuna a la UE, la informació sobre aquest producte amb dades anonimitzades es publicarà als tres dies.

    La identitat de les persones de la Comissió Europea que estan negociant amb la indústria farmacèutica les condicions de les vacunes també és pràcticament un misteri. Només s’ha revelat la identitat d’un dels set individus involucrats, gràcies a la investigació del diari belga HLN: Richard Bergström, copropietari de la farmacèutica PharmaCCX, involucrat en empreses que ofereixen serveis a múltiples multinacionals farmacèutiques i director general de la patronal de la indústria farmacèutica innovadora europea durant anys. Ni les preguntes de la premsa ni les dels parlamentaris sobre qui són les altres sis persones que estan negociant els contractes sobre les vacunes contra el coronavirus han aconseguit que la Comissió Europea faci pública aquesta informació. D’altra banda, el diari holandès Algemeen Dagblad ha informat que la Comissió Europea està obligant als estats membres a mantenir en secret els contractes d’adquisició de vacunes.

    L’ONG Observatori Europeu Corporatiu, l’objectiu de la qual és mostrar els efectes dels lobbies corporatius en les decisions polítiques de la UE, ha realitzat dues sol·licituds de Llibertat d’Informació a la Comissió Europea perquè publiquin les dades sobre les negociacions i els acords de precompra de vacunes contra la Covid-19: «Hem demanat accés als contractes de les vacunes i demanat rebre tota la correspondència i actes de les reunions entre els negociadors de la UE i les companyies farmacèutiques». El 6 d’octubre de 2020 finalitza el termini perquè la Comissió Europea respongui a aquesta ONG.

    Com apunta Betlem Tarrafeta: «La manca de transparència sobre contractes i preus no és res de nou. Però la circumstància que agreuja la negociació al voltant de la vacuna Covid-19 és la ingent quantitat de diners públics injectat en el desenvolupament de la vacuna i en augmentar la capacitat de fabricació. Sembla legítim esperar que els resultats d’aquesta inversió, incloent coneixement científic i tecnològic, a més de la possible vacuna, siguin de domini públic. I el mínim esperable és claredat i transparència sobre els contractes relatius a una vacuna que, si finalment s’aconsegueix, serà gràcies a tots».

    Aquest és un article publicat originalment a eldiario.es

  • Una única vacuna serà útil contra totes les mutacions del coronavirus

    Una vacuna contra la COVID-19 serà eficaç contra totes les variacions que hi ha actualment del virus que la provoca, el SARS-CoV-2. Així ho determina un estudi publicat a la revista científica PNAS i redactat per un ampli grup de científics de la Universitat Tufts, a Boston (Estats Units d’Amèrica).

    El camí cap al tan desitjat profilàctic no està sent fàcil. El projecte en què el govern espanyol i europeu han invertit més pressupost, la vacuna de la Universitat d’Oxford i AstraZeneca, ha hagut d’aturar en dues ocasions les proves sobre humans. A més, el col·lectiu expert en la matèria insisteix que, si bé es pot i es reduiran els terminis habituals d’entre dos i quatre anys, no convé forçar el procés en detriment de la seguretat, eficàcia i efectivitat.

    Amb tot, la troballa dels científics de la Universitat Tufts dóna un punt d’esperança en la carrera per trobar la vacuna, o vacunes, contra la COVID-19. Després d’analitzar més de 18.500 seqüències mostrejades del virus des del desembre del 2019 i procedents de 84 estats, conclouen que, fins ara, “la diversitat limitada observada al SARS-CoV-2 no hauria d’impedir que una sola vacuna proporcioni protecció mundial”.

    L’estudi de les més de 18.500 seqüències, expliquen, es basa en «anàlisis filogenètiques, genètiques de poblacions i en bioinformàtica estructural». Les mutacions, com s’ha dit, són escasses: «La majoria de substitucions es van trobar en una sola seqüència, mentre que només el 8’41% van mostrar substitucions en dues o més seqüències», escriuen.

    Això no obstant, asseguren que hi ha dues variacions que s’han expandit notablement, entre elles la mutació D614G a la proteïna S del SARS-CoV-2. Els autors recomanen «un estudi addicional» sobre la variació D614G per la «ràpida difusió» que ha mostrat. Encara així, mantenen que les diferències són minses i «un sol candidat a vacuna hauria de ser eficaç contra els llinatges [del SARS-CoV-2] que circulen actualment».

    La teoria del ratpenat pren força

    Donat que és un factor que «pot interferir amb l’eficàcia de la vacuna», els investigadors han analitzat l’adaptació del SARS-CoV-2 al seu hoste. En aquest procés han trobat que «probablement es deriva d’una ramificació de virus que es troba a la família de ratpenats rinolòfids». De fet, troben una identitat d’aminoàcids superior al 97% entre el virus que causa la COVID-19 i el genoma de ratpenat RaTG13.

    Però les coincidències van més enllà: «Seqüències altrament similars també es van identificar en pangolins de Malàisia», escriuen. Això mostra «la plasticitat dels genomes del coronavirus i la seva propensió a canviar d’hoste», diuen els científics.

  • Per què no es pot (ni s’ha de) fabricar una vacuna per a la COVID-19 en un temps rècord

    Entre dos i quatre anys. Aquest és el temps que se sol necessitar per preparar una nova vacuna com la del virus SARS-CoV-2, responsable de la pandèmia de COVID-19. Durant aquest temps es realitzen múltiples assajos clínics amb un alt nombre de voluntaris sans. I la vacuna només es considera apta si s’aconsegueixen bons resultats en tres fases consecutives en què s’examina la seva seguretat, eficàcia i efectivitat per brindar immunitat duradora, és a dir, protegir de l’agent infecciós durant molt de temps (o tota la vida).

    La pregunta que a tots ens ronda és, ¿es pot escurçar el procés? Sí, solapant parcialment les tres fases en el temps. Però mai per sota dels 18 mesos. El que en el cas de la COVID-19 implica esperar a la primavera de 2021.

    Les tres fases dels assajos

    La primera fase de l’assaig clínic d’una vacuna examina si indueix toxicitats mortals o patologies greus en vint o cent voluntaris sans reclutats. Aquesta fase sol portar com a mínim tres mesos.

    El segueix una segona fase en què s’avalua la resposta immunològica enfront de l’agent infecciós, les dosis de la vacuna i l’esquema de vacunació. Per a això es recluten entre 200 i 500 voluntaris. Normalment, en aquesta fase segona es treballa amb voluntaris adults entre 18 i 55 anys, sans, que no hagin passat la infecció. I en el cas de pandèmia actual de COVID-19, en ser la gent gran els més vulnerables, s’inclou un grup d’individus majors de 65 anys sans.

    En ambdós grups de voluntaris es prova la vacuna completa. Però a la meitat d’ells, elegits a l’atzar, en comptes de la vacuna completa se’ls injecta «placebo», és a dir, la formulació de la vacuna sense l’antigen del patogen responsable de la resposta immunològica. És desitjable que els voluntaris convisquin amb l’agent infecciós per examinar si la vacuna pot protegir de la infecció. En el cas de la situació actual de virus SARS-CoV-2, hi ha països en la primera onada de la infecció i altres en la segona onada. Aquesta segona fase d’assajos sol durar al menys sis mesos.

    La tercera fase té com a objectiu comprovar la resposta immunològica a llarg termini. En aquesta fase es recluten milers de voluntaris, normalment entre trenta i cinquanta mil persones, amb idèntiques característiques i grups que a la fase anterior. És a dir, estar sans i no haver passat la infecció.

    En incloure un nombre molt alt de voluntaris, aquesta fase té un gran valor estadístic, tant per poder detectar toxicitats secundàries, que haguessin passat inadvertides en la fase anterior i que mai són toxicitats greus sinó lleus, com per establir l’eficàcia de la vacuna. Normalment es requereix que sigui superior al 60%, encara que en el cas de COVID-19 l’OMS proposa exigir només un mínim del 30%, i considerar idoni un 50%. Aquesta fase sol tenir una durada mínima de sis mesos, encara que el més habitual són nou o més.

    Tenint en compte totes aquestes fases, el temps mínim d’assajos és de 15 a 18 mesos.

    Són realistes els anuncis d’una vacuna per a novembre?

    Seria possible tenir llavors la primera vacuna de COVID-19 per a octubre o novembre, com s’escolta ja en diferents mitjans? Si ens atenim a les fases necessàries per a la seva aprovació, no. Però tampoc és recomanable. Entre altres coses perquè no només cal complir aquestes fases, sinó que també cal tenir en compte l’avaluació final dels resultats de l’última fase per les agències reguladores i el seguiment dels individus vacunats.

    A sobre, un cop aprovada, cal cert temps per produir la vacuna, passar-la pels controls de qualitat i detectar possibles efectes secundaris. En el cas de la possible vacuna per SARS-CoV-2, perquè tingui una cobertura global amb un nombre molt alt de dosi caldria afegir com a mínim uns tres mesos més. Encara que ja hi ha companyies que l’estan començant a fabricar abans que passi per tots els assajos amb èxit, el que si tot va bé podria accelerar també el procés.

    Per tant, si tot surt bé amb les vacunes en fase III actuals per a la pandèmia COVID-19, les dates més probables serien a partir del gener o febrer de l’any que ve.

    Els inconvenients d’anar amb presses

    Poden uns assajos precipitats afectar la seva eficàcia? Si no se segueixen aquests terminis raonables de les tres fases completes d’assajos clínics per a la preparació d’una vacuna, és molt possible que es vegi afectada l’eficàcia, que discrimina els resultats entre individus vacunats i no vacunats.

    Arribats a aquest punt, convé aclarir les diferències entre eficiència i eficàcia d’una vacuna:

    • Eficàcia d’una vacuna és el percentatge de reducció de la incidència d’una malaltia infecciosa en els individus vacunats enfront del grup d’individus que no es vacuna (grup placebo). Es mesura en la fase tercera del disseny d’una vacuna.
    • Efectivitat d’una vacuna és la capacitat d’una vacuna de protegir enfront d’una infecció quan s’aplica en condicions reals, cosa que s’avalua un cop completats els assaigs clínics, amb totes les seves fases. És a dir, és l’avaluació que es fa un cop està comercialitzada. Que també és important.

    A més, les presses podrien impedir que s’avaluï per què en alguns subjectes no s’aconsegueix protecció suficient, si hi ha una raó genètica per a això o si es pot modular la formulació de la vacuna per aconseguir una protecció adequada universal.

    Accelerant el procés tampoc poden avaluar bé les toxicitats secundàries, ni les raons científiques d’aquestes toxicitats. Això últim seria especialment important per a individus amb certes patologies (diabetis, malalties cardiovasculars cròniques o respiratòries greus o càncer), que en el cas de virus de la SARS-CoV-2 són d’alt risc i candidats a vacunar-se en les primeres etapes.

    En resum, es poden escurçar els temps per preparar una vacuna enfront d’un agent infecciós que suposa un gran desafiament mundial. Però sempre dins d’uns límits que no condicionin ni l’eficàcia, ni l’efectivitat, ni la seguretat de tots els possibles candidats a vacunar-se.

    The ConversationAquest és un article publicat originalment a The Conversation

  • Per què és una bona notícia que se suspenguin els assajos d’una vacuna?

    El recent anunci d’Oxford de suspendre l’assaig clínic de la vacuna contra el SARS-CoV-2 a causa d’un efecte advers denominat Mellitis transversa, una inflamació de la medul·la espinal, després d’una anàlisi rutinària d’un voluntari vacunat, és una bona notícia per diverses raons.

    • Primer, reflecteix que les agències de regulació estan pendents dels assajos clínics en vacunes, no només en la fase final en alliberar els resultats, sinó en les anàlisis rutinaris.
    • Segon, suggereix que les pròpies companyies farmacèutiques són les primeres a prioritzar la seguretat i transparència en les seves vacunes, i paralitzar els assajos fins que un Comitè Extern avaluï clínica i científicament aquest efecte advers.
    • Tercer, com més es detallin efectes adversos d’una vacuna en preparació, millor es podrà millorar la seva formulació i decidir a quins grups de la població s’ha d’excloure, fonamental per a la vacunació a gran escala.

    Per què s’atura l’assaig clínic i què és el que s’avalua?

    L’assaig clínic es para perquè els grups de voluntaris i els grups placebo són «cecs» és a dir, ni els voluntaris ni els facultatius que fan el seguiment d’aquests coneixen si reben vacuna o placebo. Per tant, en el cas actual de la vacuna d’Oxford no se sap a quin grup pertany el voluntari amb l’efecte advers, i aquesta dada només ho pot avaluar un Comitè Extern perquè l’assaig clínic segueixi sent a cegues.

    Evidentment, no és el mateix si el voluntari pertany al grup placebo, que no afecta en si a l’eficàcia de la vacuna, que si el voluntari pertany al grup dels vacunats. Si pertany a aquest últim grup, és a dir, al dels voluntaris vacunats, el que s’avalua és si l’efecte advers es deu bé a la vacuna en si o a alguna patologia clínica desconeguda del voluntari, que sorgeix en l’anàlisi rutinari.

    De la vacuna, s’analitzen totes les parts de la seva formulació, tant l’antigen específic de virus SARS-CoV-2 que indueix la resposta immunològica, el que normalment no sol donar efectes adversos; tant el vector on va la vacuna, que és més normal que sigui el possible responsable de l’efecte advers.

    En el cas de les vacunes per Covid-19 amb adenovirus, que són virus ADN, el grup placebo és de suposar que porti l’adenovirus «buit», sense l’antigen del virus SARS-CoV-2. En un altre tipus de vacunes amb àcids nucleics o proteïnes, s’analitzen altres components de la formulació de la vacuna, com els potenciadors de la resposta immunològica coneguts com adjuvants, així com dissolvents o estabilitzants.

    Tota aquesta anàlisi per part de Comitè Extern no sol portar més enllà de 15 dies, i solen ser molt complets per tal de determinar la raó de l’efecte advers.

    És una cosa habitual paralitzar els assajos clínics d’una vacuna o és una cosa que es deu a la pandèmia actual?

    Cal aclarir que la paralització dels assaigs clínics pels efectes adversos és una cosa habitual i no té a veure amb la pandèmia actual de Covid-19. En termes generals, aquestes pauses no suposen grans retards. De fet, en la majoria dels assaigs clínics de vacunes hi ha voluntaris que presenten efectes adversos i els assaigs clínics han continuat després d’una anàlisi detallada del cas advers.

    Quins són els efectes adversos més comuns en vacunes fins a la data?

    Els efectes van des de molt lleus, com enrogiment i inflor en el lloc d’inoculació, urticàries, febre o dolors musculars, fins als més greus, com reaccions al·lèrgiques que poden ser letals, neurològiques greus com convulsions o encefalitis, inflamació greu del cervell, infeccions oculars causades en disseminar el virus en els ulls i, per descomptat, el risc d’una infecció greu a l’inici de la vacunació.

    Tots els efectes adversos es comuniquen de forma voluntària a un sistema internacional d’efectes adversos de vacunes creat el 1990.

    Quines vacunes han estat paralitzades en els assajos clínics?

    Hi ha dos casos importants:

    • El conegut com el desastre de Kyoto de 1948, en què la vacuna per a la diftèria, un toxoide, per un lot dolent en què el toxoide va revertir a toxina, va causar la mort del 10% dels nens vacunats.
    • Les primeres vacunes de la pòlio, el 1955, causaven pòlio paralitzant en el lloc de la vacunació, que afectava els laboratoris Cutter a Califòrnia.

    Però hi ha altres casos rellevants. Recentment, el 1999, la primera vacuna per rotavirus, virus que causa diarrees, febre, vòmits i dolors abdominals en nens i nadons, va ser retirada per detectar-se un problema intestinal greu, la invaginació intestinal, no detectat en cap fase de l’assaig clínic. Això va portar a incloure nens en els assajos clínics actuals de vacunes.

    Un altre exemple són les vacunes amb bacteris atenuades per teràpies en càncer, com una soca atenuada de Listeria, ADXS-11-001, per càncer de cèrvix, que el 2015 va comunicar un efecte advers greu de listeriosi letal per la vacuna en una pacient oncològica de l’assaig clínic en fase 3.

    L’anàlisi externa va concloure que l’efecte letal el va causar una pròtesi ortopèdica de la pacient, on es va disseminar i va créixer la vacuna, excloent en el futur pacients amb pròtesis ortopèdiques. Fins al 2019, aquest assaig clínic no ha tingut altres efectes adversos greus.

    Un altre cas actual és la vacuna per al virus de la SIDA que s’estava provant a Sud-àfrica, que ha estat retirada a principis d’aquest any 2020 no per efectes adversos, sinó perquè no era efectiva per prevenir la infecció pel virus VIH.

    En resum, que es paralitzin els assajos clínics amb vacunes per analitzar els efectes adversos indica que es prima la seguretat en el disseny de vacunes i, per això, és més necessari que mai complir totes les fases dels assaigs clínics i comunicar tots els efectes adversos que es trobin, el que sens dubte ajudarà a millorar les vacunes en preparació i beneficiarà els grups de risc a vacunar.

    The ConversationAquest és un article publicat originalment a The Conversation 

  • La vacuna d’Oxford contra COVID-19: què sabem sobre la seva seguretat i eficàcia

    Comencem pel principi. La vacuna ChAdOx1 nCoV-19, desenvolupada per la Universitat d’Oxford, està constituïda per virus que afecten ximpanzés i han estat modificats perquè s’assemblin al SARS-CoV-2 (tenen un component de la proteïna S). Així, quan aquesta vacuna s’inocula en el nostre cos, el sistema immunitari reacciona com si fos el coronavirus, només que sense el més mínim risc de desenvolupar la malaltia.

    La tàctica no és nova: moltes de les vacunes que rebem en la nostra infància funcionen de la mateixa manera. El resultat és que l’organisme es prepara perquè, si arribem a contraure la infecció, no produeixi la malaltia. O en tot cas, si hi ha algun efecte, que sigui el més lleu possible. Per dir-ho d’una altra manera, li «presentem» al SARS-CoV-2 perquè no li resulti un complet desconegut.

    Amb la vacunació no només aconseguim evitar la malaltia, sinó que a més contribuïm entre tots a que el virus no es transmeti. Ens protegim nosaltres i protegim els altres. Un exemple clar que l’estratègia funciona el trobem en la recent eradicació de la poliomielitis a l’Àfrica.

    Seguretat i eficàcia en animals d’experimentació

    Abans de començar els assajos en humans, la fase preclínica inclou obligatòriament provar la vacuna en primats no humans, normalment micos macacos. Són el millor model perquè el seu sistema immune és molt semblant al nostre i pateixen la infecció de forma similar. A més, un cop vacunats se’ls infecta deliberadament per analitzar si la vacuna funciona.

    Els investigadors d’Oxford van trobar anticossos contra el SARS-CoV-2 a les dues setmanes d’inocular als animals la vacuna i no es van trobar en els quals no l’havien rebut, utilitzats com a control. Els animals que havien rebut doble dosi tenien més anticossos i no van observar efectes adversos en cap dels dos grupos.También van detectar un augment d’interferó com a senyal d’una bona resposta immune cel·lular (cèl·lules T). Aquests efectes són els que es pretenen aconseguir en una vacuna.

    No obstant això, després d’infectar-los amb SARS-CoV-2, tots els animals presentaven virus a les vies respiratòries, encara que cap d’ells va patir pneumònia (segons les anàlisis dels seus pulmons), ni afeccions en altres òrgans.

    La conclusió va ser que la vacuna sembla segura, sense efectes adversos, però no va evitar la proliferació de virus en els animals (es van infectar i podien transmetre-ho), encara que va reduir significativament la malaltia.

    Eficàcia i seguretat de la vacuna ChAdOx1 nCoV-19 en animals i en la fase I / II en humans desenvolupada per la Universitat d’Oxford | Mercedes Jiménez

    Però, funciona en humans?

    Recentment s’han publicat els resultats dels primers estudis en humans (fases I i II). En els assajos, es va injectar a 543 persones sanes (18 a 55 anys) la vacuna contra el SARS-CoV-2, i a 534 persones una vacuna diferent (meningococ, que produeix una altra malaltia). Per què meningococ? Perquè comparar resultats amb quelcom conegut i de provada eficàcia proporciona una informació molt valuosa per testar tractaments nous.

    A continuació es va analitzar el nivell d’anticossos en la sang dels individus vacunats mitjançant test serològics (ELISA) als 28 dies de la vacunació. El que es va detectar va ser un clar augment d’anticossos pel que fa al nivell abans de la vacunació. En injectar una segona dosi, el nivell d’anticossos va seguir creixent, i a més es va comprovar que reaccionaven contra el virus SARS-CoV-2 (el neutralitzaven). També es va observar que als 14 dies augmentaven els limfòcits de memòria (Cèl·lules T madures), com en els micos.

    I què hi ha de la seva seguretat?

    Per analitzar les reaccions a la vacuna es va administrar a part dels individus paracetamol abans de la vacunació. Els símptomes observats descrits a la figura són els habituals que mostren la majoria d’altres vacunes que han demostrat ser segures per a multitud de malalties.

    La màxima intensitat dels símptomes es va manifestar un dia després de la vacunació. I van desaparèixer del tot abans dels 7 dies. Encara que alguna reacció va mostrar característiques severes, en cap cas es va necessitar hospitalització. Quant a la segona dosi, també va produir algun efecte, però sempre més lleu.

    El seguiment exhaustiu de la salut dels participants s’estendrà per un any. És una de les raons per les quals es triga a aprovar definitivament una vacuna o medicament: per comprovar la seguretat i eficàcia de la vacuna a llarg termini.

    Però encara falta…

    Els investigadors constaten que es necessiten més proves amb més persones amb diferents característiques d’edat (nens i ancians), salut, etc. abans d’estar segurs que la vacuna és eficaç. De fet, ja s’està preparant la fase següent, que comprèn la vacunació de milers d’individus al Brasil, Sud-àfrica i el Regne Unit.

    Per què en aquests països? Perquè la vacunació en regions on actualment és més fàcil adquirir la malaltia permetrà obtenir les dades necessàries per completar l’experimentació. Els resultats i conclusions d’aquests estudis seran els que determinin si la vacuna s’utilitzarà per a la profilaxi de la COVID-19.

    Transparència i veracitat

    El que sembla indiscutible és que la publicació en revistes científiques sobre com s’estan desenvolupant medicaments i vacunes és un requisit imprescindible. Principalment perquè implica que aquests resultats són revisats minuciosament per altres investigadors per detectar qualsevol error o omissió, atorgant el nivell de veracitat que caracteritza l’avanç de la ciència.

    La crisi sanitària actual està permetent donar a conèixer a tothom els secrets de cadascuna de les investigacions de noves vacunes per poder adquirir un criteri sobre les mateixes. La societat, de cop i volta, s’ha interessat en temes científics sobre els quals fa escassos mesos no entenia, com ara el funcionament del sistema immunitari.

    Cal ressaltar que això és positiu i excepcional. És més, suposa un avanç importantíssim per apropar la recerca científica a tota la societat, que és a qui va dirigida. En temes tan importants com la salut, i en concret les vacunes, s’ha de conèixer com funcionen i com de segures són. Una de les responsabilitats dels científics és que aquesta informació arribi a tota la societat, de manera que la por irracional a les vacunes no guanyi terreny.

    The Conversation

    Aquest és un article publicat originalment a The Conversation

  • Els infants transmeten molt menys la Covid-19 que els adults

    Només el 3’4% dels menors diagnosticats amb Covid-19 a Catalunya durant el primer pic de la pandèmia van ser els transmissors a de la malaltia a la resta de la seva unitat familiar. És la principal troballa d’un estudi liderat per l’hospital barceloní Vall d’Hebron, que s’afegeix a la bibliografia científica que desfà el mite de la canalla com a focus de contagi.

    La investigació, sobre els 163 casos positius d’infants, ha estat exitosa a 89 famílies. D’entre aquestes, només en 3 ocasions “s’ha identificat clarament el menor d’edat com a desencadenant del brot familiar”, asseguren els experts. El minso 3’4% es completa amb el 56’2% de casos en què “s’ha pogut confirmar que un altre adult, de la família o no, va ser el focus” i amb un 40’4% de famílies en què ”no s’ha pogut definir el patró de transmissió”, expliquen.

    “L’estudi ens confirma que els nens i les nenes són menys transmissors del SARS-CoV-2 que els adults en l’entorn familiar, on és difícil mantenir les mesures de seguretat”, ha resumit Pere Soler, cap de la Unitat de Patologia Infecciosa i Immunodeficiències de Pediatria de Vall d’Hebron.

    La consellera de Salut, Alba Vergés, ha valorat positivament el resultat de l’estudi en tant que «ens serveix per augmentar coneixement, per prendre decisions més segures, per a tenir respostes més modulades i per a reforçar la prevenció». En la mateixa línia, el secretari de Salut Pública, Josep Mª Argimon ha declarat que «basem les nostres decisions de salut pública en ciència i evidència, i aquest estudi ens dóna informació molt valuosa per prendre decisions».

    Menys transmissió i menys gravetat

    El treball també es converteix en una nova prova que la Covid-19, en general, castiga menys el sector més jove de la població. Només 31 dels 163 pacients pediàtrics amb COVID-19 inclosos a l’estudi van requerir hospitalització. L’altre 81%, 132 xiquets i xiquetes, «van presentar quadres clínics inespecífics i poc greus que no van fer necessari l’ingrés», assegura la nota de premsa de l’hospital.

    Quant als seus símptomes, són els mateixos que els del col·lectiu adult, amb un 59’6% que va reportar febre, un 49’4% tos, un 40’5% fatiga i un 31’5% dificultat per respirar. El doctor Antoni Soriano, de la Unitat de Patologia Infecciosa i Immunodeficiències de Pediatria, reconeix que «els menors d’edat no acostumen a fer quadres greus de Covid-19». Amb tot, recorda que no són pas immunes i no cal abaixar la guàrdia: «Són grup de risc els pacients pediàtrics que pateixen cardiopaties congènites i pneumopaties greus, excloent-hi l’asma», alerta.

    Per a elaborar l’estudi, anomenat ‘Paper dels nens i les nenes en la transmissió intrafamiliar del SARS-CoV-2’, l’equip científic va enquestar telefònicament totes les famílies dels pacients pediàtrics diagnosticats amb coronavirus entre l’1 de març i el 31 de maig que consten al registre de la Generalitat. A més, van “avaluar els contactes que van establir els menors amb els convivents al nucli familiar i les persones amb les quals van mantenir contacte freqüent, així com l’afectació pel virus que han tingut aquests adults».

    La publicació de Vall d’Hebron arriba pocs dies després que un altre estudi, liderat per l’Hospital Sant Joan de Déu i amb dos milers d’infants que van participar en colònies d’estiu com a mostra, desmuntés la creença d’aquest col·lectiu d’edat com a vector de contagi. Segons les seves dades, els participants de les colònies es van infectar sis vegades menys del que ho feia el global de la població en aquells moments. Amb tot, els experts no consideren que el marc de l’estudi sigui extrapolable a la tornada a l’escola, moment decisiu en el control de la situació epidemiològica.

  • COVID-19: com d’eficaç ha de ser la vacuna per frenar la pandèmia?

    El món ha dipositat les seves esperances en la troballa d’una vacuna contra la COVID-19, però una vacuna per si sola seria suficient per frenar la pandèmia i permetre que la vida tornés a la normalitat?

    La resposta depèn de com de bona que acabi sent aquesta vacuna.

    En un article publicat el 15 de juliol a la revista American Journal of Preventive Medicine, es va fer servir una simulació per ordinador basada en el conjunt dels habitants d’Estats Units per a comprovar fins a quin punt hauria de ser efectiva una vacuna, quantes persones caldria vacunar, per acabar amb la pandèmia.

    Vam descobrir que l’eficàcia de la vacuna del coronavirus hauria de ser superior al 70%, i fins i tot arribar al 80%, perquè els nord-americans poguessin deixar enrere de forma segura les actuals mesures de distanciament social. En comparació, la vacuna del xarampió posseeix una eficàcia d’entre el 95% i el 98%. La de la grip, d’entre el 20% i el 60%.

    Això no vol dir que una vacuna que ofereixi menys protecció no sigui útil, sinó que certes mesures de distanciament social seguiran sent necessàries.

    Què és l’»eficàcia» d’una vacuna?

    Alguns líders polítics han afirmat que els països tornaran aviat a la normalitat, sobretot si es disposa d’una vacuna a finals d’any o al començament de 2021. Aquests terminis són molt optimistes.

    És important recordar que una vacuna és com molts altres productes: l’important no és només tenir-los, sinó també fins a quin punt són eficaços. Posem com a exemple la roba. Si vas a un sopar formal, la roba interior cobreix el teu cos només parcialment, molt menys del que requeriria la situació… Però això no vol dir que no serveixi per a res.

    De la mateixa manera, les diferents vacunes podrien oferir diferents nivells de protecció. Els científics es refereixen a això o bé com la eficàcia o bé com l’efectivitat d’una vacuna. Si a 100 persones que no han estat infectades els subministrem una vacuna i l’eficàcia és del 80%, això vol dir que, de mitjana, 80 d’ells no es contagiaran.

    La diferència entre eficàcia i efectivitat és que la primera fa referència a quan la vacuna s’aplica en condicions ben controlades, com un assaig clínic, mentre que la segona s’utilitza quan es subministra en condicions reals. El normal és que l’efectivitat d’una vacuna sigui menor que la seva eficàcia.

    Les simulacions mostren què podria passar

    En la mesura que les vacunes per al coronavirus encara estan en desenvolupament, en aquest moment hem de fixar els nostres objectius en termes d’eficàcia i saber manejar les expectatives. L’única forma de fer les dues coses de manera ètica és a través de les simulacions per ordinador.

    Per a aquest estudi, el nostre equip del projecte PHICOR de la Universitat de la Ciutat de Nova York, en col·laboració amb científics de l’Escola Nacional de Medicina Tropical de l’Escola de Medicina de Baylor (ambdues a EE. UU.), ha desenvolupat un model de simulació informàtic que reprodueix les interaccions socials del conjunt d’habitants d’Estats Units.

    Gràcies a aquest model vam ser capaços de simular diversos nivells de contagi entre aquesta població virtual i també de projectar com seria la seva expansió en diversos escenaris pandèmics. En cada un d’ells es calculaven les possibilitats que una persona infectada acabés necessitant hospitalització, requerís un respirador o morís. Tot en funció de la gravetat de les seves patologies, a l’igual que passa en el món real.

    Els experiments que es valen d’aquest model poden projectar els efectes de les diferents vacunes. I també el que podria passar si durant la durada de la pandèmia sols una fracció de la població la rebés.

    Els resultats mostren fins a quin punt les vacunes amb diferents nivells d’eficàcia tindrien incidència sobre la pandèmia. A més, aquestes conclusions també podrien usar-se per calcular l’impacte de la vacuna en aspectes com el nombre de persones que s’infectarien i els costos i resultats de les polítiques sanitàries. En aquest cas, donem per fet que només seria necessària una vacuna.

    Què caldrà per frenar la pandèmia?

    En condicions normals, tant en situació d’epidèmia com de pandèmia, i com més gent s’exposa al virus, el nombre de nous infectats diaris s’incrementa de forma estable fins que arriba a un pic i comença a baixar. Però, és clar, el temps que es pugui dilatar aquest procés depèn de com vagin evolucionant tant el propi virus com les formes de combatre’l

    Per aturar la pandèmia cal que el nombre de nous infectats baixi a zero (o al menys a un nombre molt baix) el més aviat possible. Si la pandèmia de la COVID-19 estigués començant i el percentatge de població infectada fora proper al 0%, les simulacions demostren que l’eficàcia de la vacuna hauria de ser, al menys, del 60% per aturar el coronavirus, i tota la població hauria d’estar vacunada.

    Aquest escenari probablement no sigui possible ja que, en primer lloc, hi ha un percentatge de persones que no podrien ser vacunades per edat o per problemes de salut. I en segon lloc, moltes persones es negarien a que se’ls administrés la vacuna.

    Si només es vacunés el 75% de la població, l’eficàcia de la vacuna hauria de rondar el 70%. I si només es subministrés la vacuna al 60%, el llindar d’eficàcia hauria de ser encara més gran, al voltant del 80%. La clau està en assegurar-se que es frena la cadena de contagi de virus. Aquestes xifres parteixen de la premissa que cada persona infectada contagia una mitjana de 2,5 persones més. Així, si el virus es tornés més contagiós, la vacuna hauria de ser al seu torn més eficient.

    Ara bé, com més duri la pandèmia, menys marge hi haurà per reduir la seva incidència pel que fa al seu nivell màxim. És com quan puges a una muntanya, que ja parteixes d’una determinada alçada. A més, és més difícil acabar amb una pandèmia quan hi ha un nombre creixent de persones que poden contagiar.

    Així, quan al voltant del 5% de la població ja està infectat pel virus, el millor que es pot arribar a fer és reduir la incidència del virus al voltant d’un 85% respecte al seu nivell pic. La diferència entre un 0% i un 5% d’infectats implica milions de contagis. Fins aquest moment hi ha constància: al voltant de l’1% de la població dels Estats Units està infectada, encara que hi ha fonts governamentals que creuen que el percentatge real és molt més alt.

    El percentatge de gent que es vacuni serà clau

    Amb tot això en ment, una vacuna amb una eficàcia tan baixa com el 60% podria servir per frenar la pandèmia i permetre que la societat tornés a la normalitat. No obstant, perquè això fos així la majoria de la població mundial, si no tota, hauria d’estar vacunada.

    Això sembla poc probable si tenim en compte les enquestes que indiquen que només tres quartes parts dels nord-americans acceptarien rebre una vacuna contra el coronavirus en cas que els asseguressin que aquesta fos segura.

    Amb menys persones protegides, la vacuna hauria de tenir una eficàcia del 80% per poder aturar la pandèmia per si sola, és a dir, eliminant per complet les mesures de distanciament social. Aquesta dada podria servir com a referència per fixar un objectiu de cara al desenvolupament de les diferents vacunes contra el coronavirus.

    De nou, això no vol dir que una vacuna amb una eficàcia més baixa hauria de considerar-se inútil. Només significaria que les mesures de distanciament social i l’obligació de portar mascareta continuarien fins que la pandèmia fora remetent de forma natural o fins que aparegués una vacuna prou bona.

     

    Bruce Y. Lee, Professor of Health Policy and Management, City University of New York

    Aquest article va ser publicato originalment a The Conversation. Llegeixi l’original.

  • Danys neurològics de la COVID-19

    El virus de la COVID-19 segueix guardant secrets, tot i el gran esforç investigador que s’està realitzant. Cada dia apareix un nou símptoma o un nou efecte. I segueixen existint llacunes en el coneixement dels mitjans a través dels quals es transmet el virus, la immunitat que genera, les seqüeles que deixa o la capacitat de contagi dels pacients asimptomàtics.

    Però entre els dubtes i noves preguntes que sorgeixen a mesura que s’avança en el coneixement de la SARS-CoV-2, volem centrar-nos en la possibilitat que pugui afectar el sistema nerviós.

    Els virus de la família dels coronavirus poden afectar el sistema nerviós

    Comptem amb el coneixement obtingut en investigacions realitzades durant anteriors epidèmies causades per coronavirus com el MERS-CoV i el SARS-CoV-1. Els seus resultats mostren que els coronavirus poden afectar el sistema nerviós per diversos mecanismes. Entre ells s’inclouen:

    • Les afectacions neurològiques com encefalopaties o ictus, conseqüència de la resposta hiper-inflamatòria i d’hiper-coagulació induïda pel virus;
    • L’encefalitis produïda per la invasió directa del sistema nerviós central;
    • Les complicacions postinfecció relacionades amb la resposta immune.

    Contribució de la neurologia espanyola

    L’estudi Albacovid és el major realitzat fins ara sobre l’aparició de símptomes neurològics en pacients de COVID-19. Els seus resultats mostren que de 841 pacients ingressats per COVID-19 en dos hospitals d’Albacete durant el mes de març, més de la meitat van manifestar símptomes neurològics.

    Podria el virus arribar al cervell?

    La presència dels virus de la família dels coronavirus en el sistema nerviós central (concretament en el cervell) sembla indicar que són capaços de trencar la defensa cerebral constituïda per la barrera hematoencefàlica. Aquesta protegeix el cervell de l’entrada de patògens a través de torrent sanguini.

    Sabem que un dels principals efectes de la SARS-CoV-2 es manifesta a través de processos inflamatoris (l’anomenada ‘tempesta de citoquines’) principalment en el sistema respiratori. Però també afecta a altres òrgans, incloent el sistema nerviós.

    Se sap també que durant la malaltia neurològica, els teixits de cervell, inclosos els vasos sanguinis i la sang, es destrueixen. Això condueix a una inflamació i debilitament de la barrera sang-cervell, alterant la seva permeabilitat. I el procés empitjora quan hi ha una inflamació externa al cervell.

    Tots dos processos (inflamació fora de el cervell i debilitament de la barrera hematoencefàlica) podrien crear les condicions idònies per a l’assalt del SARS-CoV-2 al cervell.

    S’ha informat de casos que compleixen els criteris per ser considerats casos plausibles d’encefalitis resultant d’infecció del sistema nerviós central pel SARS-CoV-2. Però són casos molt rars, i és important assenyalar que els estudis científics disponibles fins al moment suggereixen que aquest virus només rarament pot produir una veritable encefalitis o meningoencefalitis associades a una evidència d’invasió viral directa del sistema nerviós central.

    A dia d’avui s’ha detectat el virus SARS-CoV-2 en diversos òrgans, però no en el cervell. És a dir, no s’ha confirmat la invasió directa de el sistema nerviós central.

    Efectes a llarg termini i avís per a (joves) navegants

    De moment no es coneixen bé tots els efectes que els coronavirus poden produir en el cervell, les seves conseqüències en les funcions cognitives, i la reversibilitat o irreversibilitat de les mateixes. Però cal tenir en compte els efectes neurològics que el virus pot provocar a llarg termini, fins i tot en persones infectades actualment asimptomàtiques.

    En aquestes persones no s’observen símptomes externs evidents (per exemple respiratoris, febrils o inflamatoris). Però podria donar-se la circumstància que entre aquests pacients «asimptomàtics» es trobin casos en què els possibles efectes que a curt termini romanen ocults podrien produir quadres neurològics.

    Aquests quadres poden incloure deterioraments cognitius a nivell de memòria o navegació espacial. O trastorns psiquiàtrics causats directament per la infecció viral. Podrien també a desembocar en el desenvolupament d’altres patologies.

    Finalment, es podria veure seriosament afectat el sistema nerviós perifèric, i com a conseqüència els sistemes locomotor i respiratori, així com als òrgans dels sentits.

    El cervell podria esdevenir un reservori de virus. És a dir, el virus podria persistir en el cervell sense manifestar una malaltia neurològica aparent. Encara que com s’ha vist en altres casos, aquests virus poden finalment estar involucrats en malalties tan greus com l’esclerosi o la síndrome de Guillain-Barré.

    En definitiva, la suposada asintomatología d’alguns infectats podria estar encobrint efectes neurològics que podrien aparèixer a llarg termini i ser greus.

    Una campanya: Educació en valors

    Recordem les campanyes de la Direcció General de Trànsit a Espanya quan es va implantar el carnet per punts, en temps en què els accidents de trànsit greus augmentaven sense parar. Aquesta contribució és un modest clam, un conscienciat crit d’avís per a navegants pels mars de la inconsciència sobre els efectes de la COVID-19 i la irresponsabilitat en l’aplicació de les mesures per posar-li fre.

    En pràcticament tots els països del món s’han implantat mesures de distanciament social i confinament per fer front a la pandèmia. Mesures que han limitat alguns dels nostres drets, delimitant la frontera entre aquests i les nostres obligacions envers els altres.

    L’individualisme, l’egoisme i la irresponsabilitat no aconsegueixen aturar la propagació de virus. Per contra, la faciliten. Enfront d’ells, advoquem per la resposta col·lectiva i responsable de la comunitat com a únic mitjà per a la seva derrota.

    Les mesures epidemiològiques que adoptem i la resposta col·lectiva, responsable i solidària estan destinades no només a protegir col·lectivament als éssers humans i ciutadans que som, sinó també individualment a les persones que serem en un futur no molt llunyà.

    Aquestes evidències haurien de contribuir al fet que siguem capaços de mesurar els riscos que prenem personalment i, per extensió, els que fem contraure als nostres conciutadans. Cal treballar en nom de la responsabilitat, alhora que en pro de la intel·ligibilitat. És una qüestió d’actitud, d’educació, d’intel·ligència, de cultura… en definitiva, de justícia social, i, per això, objectiu d’un nou contracte social.

    Precisament pel que fa a l’educació, una invocació a l’últim llibre del neurocientífic espanyol Francico Mora. El seu títol ‘Neuroeducación i lectura’ i el seu contingut són un al·legat a l’apassionant món de la lectura. Per responsabilitat, davant la COVID-19 llegim més, parlem amb prudència i beguem amb mesura.

    Aquest és un article traduït de The Conversation. Una versió d’aquest article va ser publicada a la web de l’Asociación Española para el Avance de la Ciencia (AEAC).

    The Conversation

  • Un llistat de molècules de la COVID-19 permetrà avançar en l’estudi de la immunitat a llarg termini

    L’emergència sanitària ha portat a la comunitat científica a fer un gran esforç per poder entendre la resposta immunitària contra el virus en temps rècord, però encara hi ha moltes incògnites a resoldre.

    Ara, un estudi liderat per IrsiCaixa, centre impulsat conjuntament per la Fundació «la Caixa» i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, i el suport de la campanya de mecenatge #YoMeCorono, Grifols i l’Institut de Salut Carlos III descriu la primera seqüència genètica consens del SARS-CoV-2 representativa del genoma complet de 1.700 virus. A partir d’aquesta seqüència han pogut fer una llista d’entre 1500 i 3000 pèptids -petits fragments de proteïnes- que serveixen per estudiar amb un grau màxim de detall la resposta immunitària de les cèl·lules T contra el coronavirus.

    L’article s’ha estat publicat a la revista Vaccines. «Es tracta d’una eina clau per a l’anàlisi de la resposta immunitària que permetrà accelerar la recerca i el desenvolupament d’una vacuna, per això ho havíem de fer accessible a tothom», remarquen els líders de l’estudi, Christian Brander i Julia G. Prat, investigadors d’IrsiCaixa.

    ‘Memòria’ davant futures infeccions

    El sistema immunitari és l’encarregat de protegir el nostre cos de patògens com els virus. Un dels mecanismes a detectar és la resposta immunitària adquirida, que inclou els coneguts anticossos, encarregats de neutralitzar el virus i les cèl·lules T, capaces d’identificar i destruir les cèl·lules del nostre cos infectades pel virus. Aquesta acció de les cèl·lules T es coneix com immunitat cel·lular, és persistent en el temps i serveix com a ‘memòria’ en futures infeccions.

    «Detectar si s’ha desencadenat una resposta immunitària cel·lular és complicat, ja que cal conèixer quines parts del coronavirus activen les cèl·lules T», explica l’investigador associat a IrsiCaixa Alex Olvera, primer autor de l’article juntament amb l’investigador associat Marc Noguera-Julian .

    Fins ara, els estudis publicats s’han centrat o bé en algunes proteïnes virals o bé en seqüències úniques de virus. «No volíem obviar una part de la resposta immunitària que sembla ser clau en la generació de la memòria immunològica enfront de virus. És per això que hem dissenyat aquesta eina, un llistat de molècules que permet tenir en compte el genoma complet de virus i la seva capacitat de variació «, afegeix Noguera-Julian.

    Milers de pèptids per estudiar la immunitat cel·lular

    Els investigadors han comparat les seqüències completes de 1.700 genomes de SARS-CoV-2 circulants per tot el món i disponibles en plataformes online públiques. Mitjançant l’anàlisi de totes aquestes dades s’han pogut definir una seqüència genètica representativa de virus, així com obtenir un llistat de tots els possibles fragments de proteïnes que pot produir el virus.

    «Hem vist que la SARS-CoV-2 no muta molt i no és un virus amb molta variabilitat genètica, a diferència per exemple del VIH, però cal tenir en compte quines són les possibles variants per poder estudiar la resposta immunitària que es generarà davant de cada un dels virus i no perdre cap detall», remarca Olvera.

    A més, han detectat que alguns dels pèptids estan molt conservats entre diversos virus de la família coronavirus. «Això pot ser clau per generar una reacció creuada, és a dir una resposta immunitària capaç de protegir tant de virus del refredat comú com de la SARS-CoV-2″, apunta Noguera-Julian.

    Aquesta eina permet als investigadors d’IrsiCaixa estudiar la immunitat cel·lular contra la SARS-CoV-2. «Volem entendre quina resposta immunitària hi ha darrere dels individus que no generen anticossos contra el virus i passen la infecció per SARS-CoV-2 amb poca simptomatologia clínica i quins pèptids són capaços d’induir aquesta resposta», comenta G. Prado. A més, «l’ús generalitzat d’aquesta seqüència consens en la investigació del sistema immunitari contra la SARS-CoV-2 assegurarà la comparabilitat i reproductibilitat dels resultats entre laboratoris i això accelerarà molt el procés d’investigació», conclou Brander.

    Aquest és un article traduït de l’Agència SINC

  • Putin assegura que Rússia ja té una vacuna eficient contra la Covid-19

    El president rus, Vladimir Putin, ha anunciat que Rússia ja ha registrat una vacuna contra la covid-19 que ha sigut aprovada pel seu ús, segons informa l’agència de notícies russa TACC.

    «Aquest matí s’ha registrat, per primer cop al món, una vacuna contra el nou coronavirus», ha dit Putin en una reunió amb el Gabinet de Ministres. El president rus ha assenyalat que la que la producció massiva de la vacuna començarà en un futur proper. «Això és el més important», ha destacat.

    Sobre la fiabilitat de la vacuna, Putin ha destacat que «funciona de manera eficient, forma una immunitat estable i ha superat totes les revisions necessàries». Al mateix temps, ha afirmat que la vacuna serà administrada als ciutadans de manera voluntària.

    El ministeri de Salut de Rússia ha donat l’aprovació regulatòria d’aquesta vacuna, desenvolupada per l’Institut Gamaleya de Moscú, menys de dos mesos després de l’inici de proves en humans.

    La velocitat en la qual Rússia està desenvolupant la vacuna contra la COVID-19 ha provocat dubtes sobre si està apostant abans pel prestigi nacional que per la ciència i la seguretat.