Just Deploy It!

Categoría: Recerca

  • L’exposició a la contaminació atmosfèrica augmenta el risc d’asma infantil

    L’exposició dels nens a l’òxid de nitrogen i a les partícules de suspensió PM10 o PM2,5, dos contaminants generats sobretot pel trànsit, afecta greument la salut respiratòria infantil. Segons una estudi fet per investigadors de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i la Universitat de Leeds, els nens i adolescents exposats a nivells alts de contaminació atmosfèrica tenen un més risc de desenvolupar asma, que es produeix per la inflamació dels bronquis i provoca dificultats a l’hora de respirar.

    S’estima que l’asma afecta 334 milions de persones a tot el món i nombrosos estudis mostren que la prevalença de l’asma infantil ha augmentat significativament des dels anys 50. Segons Soledad Román, de la Fundació Roger Torné, el nombre d’infants amb asma s’ha triplicat en 25 anys. De fet, tal com explicava aquest diari fa uns mesos, l’asma és una de les malalties més freqüents entre els infants: un de cada deu nens a l’estat espanyol pateix aquesta patologia.

    Es desconeix en gran mesura el perquè d’aquest augment però cada vegada més estudis apunten als canvis en les exposicions ambientals, incloent-hi la contaminació de l’aire. L’estudi d’ISGlobal i la Universitat de Leeds, publicat a Environment International, és la síntesi més gran i actualitzada de l’evidència científica feta fins ara sobre la relació entre contaminació atmosfèrica provocada pel trànsit rodat i el desenvolupament d’asma infantil. Els autors van revisar més de 4.000 estudis epidemiològics publicats entre el 1999 i el setembre de 2016, i van analitzar les dades de 41 d’aquests estudis epidemiològics (molts d’ells publicats en els darrers dos anys) que complien els criteris d’inclusió per la meta-anàlisi.

    Haneen Khreis, investigadora de la Universitat de Leeds i primera autora de la publicació, conclou que «gràcies a l’anàlisi realitzat en aquest estudi, en el qual es combinen dades de múltiples estudis, podem afirmar que existeix una associació entre l’exposició a la contaminació atmosfèrica i el desenvolupament d’asma infantil». En concret, la revisió inclou l’exposició al diòxid de nitrogen (NO2), al carboni negre i a les partícules en suspensió PM2.5 i PM10 emeses pel trànsit durant la infància i el desenvolupament posterior d’asma. «La nostra anàlisi mostra que els efectes més forts estan associats amb les exposicions al carboni negre, un marcador específic dels tubs d’escapament dels vehicles i un contaminant relacionat amb el dièsel, però es necessiten més recerques per treure conclusions definitives, incloent l’exploració dels contaminants que van més enllà dels tubs d’escapament».

    «La contaminació atmosfèrica té un gran impacte en la salut de la infància» destaca per la seva banda Mark Nieuwenhuijsen, coordinador de l’estudi i director de la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut d’ISGlobal. «Ja que s’estima l’any 2015 el 70% de la població mundial viurà en ciutats, l’exposició a la contaminació atmosfèrica és un problema de primer nivell mundial i hem d’actuar ja» afegeix el coordinador.

    L’exemple de Barcelona

    Actualment, moltes ciutats d’Europa estan dominades pel dièsel i hi ha una necessitat urgent de reduir les seves emissions. A la ciutat de Barcelona, per exemple, la qualitat de l’aire a la ciutat l’any 2015 va empitjorar significativament respecte a l’any anterior – augment de l’òxid de nitrogen NO2 (+11%), les partícules PM10 (+13%) i les partícules més fines (+16%)-. Així ho indicava l’informe La Salut a Barcelona, presentat fa unes setmanes, que apunta que una de les causes principals seria el trànsit rodat.

    “Ens preocupa perquè la contaminació pot provocar més morts, més hospitalitzacions i el deteriorament en el desenvolupament cerebral, sobretot en infants”, va avisar en la presentació la comissionada de Salut de l’Ajuntament Gemma Tarafa.

    Davant les conclusions de l’informe, l’Ajuntament ha anunciat aquesta mateixa setmana que prohibirà la circulació dels vehicles més contaminants a partir del 2020. Segons les dades municipals, la contaminació provoca 3.500 morts a l’any a l’àrea de Barcelona.

  • La nova emergència mèdica es diu canvi climàtic

    Aquest és un article d’Adeline Marcos publicat a Agencia Sinc.

    Quan parlem de morts associades a l’augment de la temperatura, a la ment ens vénen imatges de desastres naturals, sequeres i inundacions devastadores en zones del món més empobrides. Però els efectes del canvi climàtic en la salut són universals.

    A més dels efectes directes com inundacions, tempestes, sequeres i clima extrem en general, l’escalfament mata a foc lent i sota l’aparença d’altres malalties.

    Sense anar més lluny, a València, cada vegada que se supera la temperatura mitjana a l’estiu augmenten les hospitalitzacions de nens menors de 14 anys per causes gastrointestinals o malalties respiratòries, que són les que provoquen efectes de major magnitud, com explica a Sinc Carmen Íñiguez , científica de la Unitat d’Investigació per al Medi Ambient i la Salut de la Universitat de València.

    Un estudi de Íñiguez publicat el passat mes d’octubre a la revista Environmental Research associa l’increment de la temperatura amb el nombre diari d’hospitalitzacions pediàtriques de 2001 a 2010 a València i Roma. «La relació entre temperatura i salut varia de ciutat en ciutat, però també en funció de característiques sociodemogràfiques i econòmiques que faciliten o empitjoren l’adaptació», apunta l’experta.

    El canvi climàtic s’acarnissa amb els nens

    Només les emissions de gasos d’efecte hivernacle generades pels sectors del transport i l’energia causen cada any entre 5,5 i 7 milions de morts addicionals -per infarts, vessaments cerebrals i malalties respiratòries cròniques- degudes a la contaminació de l’aire. A més, les projeccions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) per 2030-2050 apunten a 250.000 morts més per any a causa de la disminució dels aliments disponibles, la malària, les malalties diarreiques i les onades de calor. I aquí són els nens els més vulnerables.

    «Els nens són una part de la població especialment vulnerable a exposicions mediambientals per la seva immaduresa física i fisiològica. Els seus petits pulmons encara no estan completament formats i, de fet, en termes relatius inhalen més aire que els adults. Solen passar més temps en exteriors, tenen una reduïda capacitat per l’autocura i els queda més temps de vida després de l’exposició per experimentar conseqüències «, explica Íñiguez.

    El problema de salut pública és tan rellevant, que en els últims anys s’han emprès nous estudis sobre el risc sanitari catastròfic que genera el canvi climàtic, un risc que fins ara ha estat subestimat perquè amb prou feines s’estudiava. Avui les xifres no poden ser ja més aclaparadores: més de 12 milions de persones moren per factors mediambientals cada any, molts dels quals estan directament relacionats amb el canvi climàtic, segons l’OMS.

    Implicar els professionals de la salut

    La revista mèdica The Lancet ha impulsat un gran projecte d’investigació per a rastrejar a tot el món l’evolució de la salut en paral·lel al canvi climàtic. La iniciativa, The Lancet Countdown, reuneix a 16 institucions científiques i 48 experts de tot el món, i col·labora amb l’Organització Meteorològica Mundial (OMM) i l’OMS. Arriba després de la creació el 2015 d’una comissió especial les conclusions de la qual són determinants: el canvi climàtic és la amenaça més gran per a la salut.

    «Pensem en el paper que han exercit els professionals sanitaris en altres problemes importants per a la salut pública, com el consum del tabac, el VIH o la poliomielitis. Es van considerar les evidències científiques, es va avaluar la seva importància en la salut dels pacients i després es va actuar per protegir-los. El mateix pretén aconseguir aquest projecte amb el canvi climàtic», diu a Sinc Nick Watts, director executiu de la iniciativa publicada simultàniament ahir a la revista The Lancet i en la Cimera del Clima de Marràqueix (COP22).

    Durant els propers 15 anys, la iniciativa buscarà proves que associïn l’augment de la temperatura amb el risc per al benestar humà. «En la pròxima dècada, esperem donar el poder i el suport necessaris al personal sanitari i als ministeris de salut amb dades i eines per respondre a aquesta gran amenaça», afegeix Watts.

    Els experts asseguren que l’impacte del canvi climàtic revertirà totes les millores sanitàries dels últims 50 anys si no aconseguim mitigar-ne els efectes i adaptar-nos a ells. Per això reclamen un suport urgent a la lluita climàtica amb tecnologies i sistemes de finançament eficients, sobretot ara que l’Acord de París ha entrat en vigor i s’ha traçat un full de ruta per actuar.

    «El canvi climàtic és una emergència mèdica, per això requereix una resposta urgent», assenyala Hugh Montgomery, director de l’Institut UCL per a la Salut Humana. Les dades que s’obtinguin del projecte The Lancet Countdown aportaran la informació necessària per a la presa de decisions, amb l’esperança d’accelerar la resposta política dels governs.

    Altres iniciatives com Momentum for Change: Planetary Health, un projecte de tres anys de durada de la Rockefeller Foundation, també buscarà solucions per millorar la situació del planeta i la salut de les persones. Totes dues estan intrínsecament unides.

     No tenir accés a l'aigua potable incrementa les morts per diarrea, malaltia de la qual moren milers de nens a tot el món cada any. / UNICEF
    No tenir accés a l’aigua potable incrementa les morts per diarrea, malaltia de la qual moren milers de nens a tot el món cada any. / UNICEF

    «Metges i personal d’infermeria ja estan bregant amb els impactes que genera el canvi climàtic en la salut. I les evidències indiquen que estan empitjorant, amb riscos inacceptablement alts dels que no es lliura cap país», confessa a Sinc Watts.

    La pobresa perjudica greument la salut

    La situació empitjora en condicions de pobresa. Segons l’informe d’UNICEF One is too many: Ending child deaths from pneumonia and diarrhoea presentat a Marràqueix, la pneumònia i la diarrea són responsables de la pèrdua de 1,4 vides infantils cada any, i són una amenaça per al desenvolupament de les nacions més pobres. Una de cada quatre morts de menors de cinc anys es produeix per aquestes causes.

    «El canvi climàtic afecta aquells que més depenen de la terra. Els fills de pagesos o pastors tenen més problemes per obtenir aigua potable i aliment nutritiu de forma regular», indica a Sinc Hayalensh Tarekegn, especialista en salut a UNICEF.

    Els seus pares i mares poden limitar els efectes assegurant la lactància materna exclusiva almenys sis mesos i inmunitzant-los amb vacunes. Davant la manca de mitjans, l’organització els proporciona ajuda complementària als fàrmacs. «Ensenyem la importància de rentar-se les mans amb sabó, construir latrines, i beure aigua potable neta», diu Tarekegn.

    Segons el treball, aproximadament la meitat de les morts de nens per pneumònia estan relacionades amb la contaminació de l’aire. Per evitar-la, calen cuines netes, ja que la pol·lució prové de les emissions de la cocció a les llars. A més, UNICEF, en col·laboració l’Obra Social «La Caixa», ha creat ARIDA, un programa d’innovació d’impacte mundial que permetrà millorar el diagnòstic de la pneumònia i oferir un tractament adequat.

    «En aquesta primera fase del programa està previst distribuir i testar 2.400 dispositius de diagnòstic en cinc països de tot el món on la pneumònia té major incidència, com Etiòpia, Bolívia i Nepal. S’analitzaran els resultats per avaluar l’impacte en la millora del diagnòstic i es desenvoluparan protocols per ampliar-lo a major escala», assegura a Sinc Ariadna Bardolet, directora del Departament de Programes Internacionals de la Fundació» la Caixa».

    A cada país es treballarà amb els professionals comunitaris de salut perquè siguin ells els que, en la seva pràctica diària, identifiquin els casos de pneumònia. «Si donen positiu, els subministraran el tractament necessari per salvar la vida dels nens i nenes», declara Bardolet.

    Des de l’any 2000 prop de 34 milions de nens han mort de pneumònia i diarrea i s’estima que d’aquí a 2030 morin altres 24 milions per les mateixes causes. Molts menys moririen si es lluités enèrgicament contra els efectes del canvi climàtic.

  • Descarten un anticonceptiu per a homes per efectes secundaris similars als de la píndola femenina

    Aquest és un article publicat a eldiario.es

    El mes passat un equip d’investigadors anunciava un cop més un suposat avenç en anticoncepció masculina. No obstant això, de nou les esperances de trobar un mètode que permeti als homes compartir les responsabilitats de la planificació familiar han caigut en sac foradat. Els investigadors anunciaven en un article publicat en una revista científica que el comitè mèdic havia suspès l’assaig a causa dels efectes adversos del fàrmac.

    El mètode en qüestió consistia en una injecció de testosterona juntament amb un implant de progesterona. Va mostrar una eficàcia superior a la del preservatiu i fins i tot a la de la píndola femenina. No obstant això, «el comitè de seguretat va considerar que el nombre d’efectes secundaris, en particular els canvis d’humor, eren massa», explica a eldiario.es Mario P. Festin, un dels autors de la investigació i responsable del Departament de Salut reproductiva de l’Organització Mundial de la Salut, principal promotor de l’estudi.

    El comitè mèdic encarregat de supervisar l’assaig va interrompre la prova a causa que van sorgir alguns efectes adversos no greus, com acné, canvis d’humor o incidències sobre la libido -en aquest cas, augment-, tal com asseguren els autors de l’estudi en un article publicat a la revista The Journal of Clinical Endocrinology & Metabolisme.

    Efectes similars a la píndola femenina

    Resulta paradoxal que es descarti el desenvolupament d’un anticonceptiu per uns efectes que són habituals, o fins i tot pitjors, en d’altres que ja es troben des de fa anys en el mercat, com la píndola femenina. Davant d’aquesta tessitura, Festin ha assegurat que «si bé aquests efectes adversos poden ser considerats com de menor importància, també poden ser problemàtics per a certes persones».

    Per Jose Ramón Serrano, president de la Societat Espanyola de Contracepció, «aquests efectes són ridículs i són d’esperar perquè són els que tenen la majoria dels contraceptius», afirma a eldiario.es. «Són efectes inherents al mètode i no són importants per a la salut. Aquests en particular són majoritàriament deguts a la injecció de testosterona», explica aquest especialista.

    Per què no hi ha píndola masculina?

    El doctor Serrano reconeix que poden existir certes dificultats tècniques a l’hora d’aconseguir un bon anticonceptiu masculí, atès que «poden passar fins a dos o tres mesos perquè tinguin efecte» i, a més, «també costa un cert temps tornar a recuperar la fertilitat». Això no passa amb la píndola, que actua de forma gairebé immediata i la fertilitat reapareix en el moment en què es deixa de prendre-la.

    No obstant això, segons aquest especialista, «des de fa anys hi ha hagut estudis en fase 3 que estaven donant molt bons resultats i amb efectes secundaris mínims, com ara, però es van ficar en un calaix, fonamentalment per motius comercials». Els investigadors del nou estudi ho confirmen. Assenyalen que «el desenvolupament de productes comercials s’ha estancat». Segons els mateixos autors de l’estudi, la base d’aquest mètode, que suposa la utilització d’hormones, es coneix des de fa més de quatre dècades.

    Encara que hi ha diversos estudis que tracten d’abordar l’anticoncepció masculina de formes alternatives, en l’actualitat amb prou feines hi ha companyies farmacèutiques que estiguin desenvolupant anticonceptius per a homes i només l’OMS, principal promotora d’aquest últim assaig, o algunes organitzacions sense ànim de lucre estan treballant en això.

    Tot malgrat que segons el mateix estudi, més del 75% dels participants va assegurar estar satisfet amb el mètode i disposat a utilitzar-ho si estigués disponible. «Estic segur que que hi ha molts homes que estan conscienciats i que utilitzarien aquest tipus de mètodes, especialment aquells que tenen parella i que saben que la contracepció també és cosa d’ells», explica Serrano.

    La planificació familiar «no és cosa d’homes»

    Però tot i la suposada falta d’incentiu comercial, també hi ha un problema cultural de fons: la planificació familiar i la contracepció es consideren majoritàriament com una cosa exclusivament femenina.

    Serrano assegura que un dels principals problemes és que «l’anticoncepció masculina està mitificada, ja que es considera que no és cosa d’homes». Segons aquest especialista, «els homes no s’embarassen, amb el que si no hi ha una parella amb la qual es comparteixi la fertilitat com una cosa comuna, és difícil que això s’accepti».

  • Quina és la utilitat dels congressos mèdics?

    Per raons que no vénen al cas, aquesta tardor està sent una temporada alta pel que fa a congressos, almenys per a mi que he hagut de preparar mitja dotzena de xerrades per complir amb diversos compromisos en diverses ciutats i diferents països. Una mica estressant però, al cap i a la fi, aquesta és també una de les missions o deures que se’ns encomanen als que professem a la universitat.

    Els congressos mèdics deixen bastants buits per a altres activitats que, sobretot si visitem una ciutat que desconeixem, se centren en la cultura i la gastronomia locals. També ens deixen temps per reflexionar sobre el sentit d’aquest tipus d’activitats; vull dir la seva utilitat pràctica, la seva eficiència, podríem dir fins i tot. Com que els organitzadors i els nostres amfitrions inverteixen uns diners en convidar-nos a participar i a presentar els nostres treballs, seria lògic pensar en alguna forma d’objectivar els beneficis de tanta despesa. Encara estem lluny.

    Tan lluny estem de provar que les comunicacions i conferències que es dicten en els congressos reverteixen d’una manera clara en benefici dels pacients, que la seva utilitat i conveniència s’han posat més que en entredit. Això no vol dir que s’acabin, ja que en realitat els congressos mèdics són ja de per si una indústria consolidada de la qual viuen molts agents involucrats i tenen, per això, una dinàmica pròpia que poc té ja a veure amb la ciència i cada vegada més amb l’economia i el PIB. Les reunions mèdiques són en l’actualitat un negoci de gran calibre, especialment per a les ciutats amb major atractiu turístic, cosa que sempre es busca en aquestes ocasions. La indústria relacionada amb fàrmacs, proves de laboratori o instrumental quirúrgic és la que realitza les inversions més quantioses de les que viuen les agències de viatges, les empreses organitzadores d’esdeveniments, els hotels, les companyies aèries, etc. Per aquest motiu, entre altres raons de menys pes, els preus dels medicaments i dels aparells quirúrgics quadrupliqun o quintupliquin, almenys, els costos reals de producció. Avui en dia, les inversions realitzades en el màrqueting sanitari sumen quantitats tan grans que sorprenen qualsevol.

    No obstant això, segueix sent pertinent preguntar-se per la conveniència i utilitat dels congressos. No es tracta aquí d’amenaçar a tots els actors interessats en aquest avantatjós negoci, sinó d’introduir certa racionalitat i propiciar una reflexió sobre el que fem. En un clarivident article publicat el 2012 a JAMA -el vaixell insígnia de la poderosa American Medical Association John Ioannidis es preguntava si els congressos mèdics tenen encara alguna utilitat i, si aquest fos el cas, per a qui? Escriu Ioannidis que el mètode de selecció i presentació dels resums és clarament permissiu (cal congregar el màxim nombre de congressistes possible) i, a més, la gran majoria de comunicacions que es presenten mai arriben a ser publicades com a treballs complets. La influència de la indústria en els programes científics és cada vegada més patent, ja no en sessions esponsoritzades directament sinó fins i tot en sessions plenàries. Un recent estudi sobre els congressos que anualment celebra l’Association of Clinical Oncology (ASCO) revela que el percentatge de presentacions orals finançades per la indústria augmenta en funció de la rellevància i l’audiència de la sessió. Ioannidis conclou que la importància científica dels congressos mèdics és pràcticament nul·la, particularment en l’era de la comunicació ràpida i fàcil en la qual ens movem i que faríem millor en invertir els diners que es dissipa en ells en desenvolupar mètodes de comunicació i formació alternatius més eficients i menys contaminants. Per si els arguments sobre l’eficiència dels congressos fossin pocs, Ioannidis ens proporciona una dada interessant: la petjada de carboni d’un congrés de mida mitjana aconseguiria les 10.000 T de CO2.

    Una última reflexió: la gran majoria dels congressos estan promoguts per societats científiques (i les seves corresponents fundacions) cada vegada més nombroses i cada vegada més (super) especialitzades amb el suport econòmic d’aquella part de la indústria que té interessos concrets en l’especialitat en qüestió. Aquestes societats, a través de les seves fundacions, solen repartir prebendes entre els seus quadres directius que tendeixen a perpetuar-se en el càrrec derivant així, amb el temps, en una gerontocràcia. Són els càrrecs que viuen, més o menys literalment, dels grans beneficis que deixen els congressos a les arques de les anomenades fundacions científiques: no paguen la inscripció en els seus congressos, s’autoconviden si han de viatjar, mengen en bons restaurants a la salut i de les quotes dels afiliats, i un llarg etcètera de bonus que tenen alguna cosa de les famoses targetes black. Aquest tipus de corrupció soterrada és particularment visible en societats científiques del món mediterrani com he pogut comprovar repetidament a Grècia, Itàlia, Egipte o Espanya. Es tracta de societats poc protegides dels abusos dels seus quadres directius i en les que la renovació dels seus càrrecs té un caràcter quasi dinàstic en el qual es premia especialment la fidelitat històrica i l’immobilisme.

  • La cirurgia no invasiva guanya pes en l’especialitat d’obstetrícia i ginecologia

    Catalunya ha posat en marxa un programa de formació en cirurgia mínimament invasiva per a ginecòlegs. Aquesta formació ha estat el principal tema de debat del novè Congrés Català de Ginecologia i Obstetrícia, que ha tingut lloc a Barcelona del 9 a l’11 de novembre. Segons la presidenta de la Societat Catalana d’Obstetrícia i Ginecologia de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears, la doctora Elena Carreras, “es tracta d’un projecte per ensenyar a realitzar les tècniques ginecològiques de manera poc intervencionista, per laparoscòpia”. “Els metges tenim l’obligació de formar-nos i d’estar al dia. La medicina és dinàmica i evoluciona constantment” ha afegit el doctor Pere Brescó, cap del servei de ginecologia i obstetrícia de l’Hospital d’Igualada. Aquesta iniciativa s’empara en el projecte InterAc Salut de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya.

    La laparoscòpia és una de les tècniques més innovadores i revolucionària pel que fa a cirurgia no invasiva. Aquesta tècnica consisteix a fer unes petites incisions on s’introdueixen uns tubs amb càmeres que permeten als cirurgians operar mirant una televisió. “Això ens permet no haver d’obrir la panxa i, per tant, disminuir el dolor del pacient, les complicacions i el risc d’infecció, a més d’una ràpida recuperació”, explica Brescó. El doctor també ha apuntat que Catalunya és “pionera en moltes tècniques quirúrgiques i, tot i la crisi, gràcies als professionals segueix tenint molts hospitals al capdavant en innovació”.

    Altres reptes: la relació amb els pacients i amb Internet

    La relació amb els pacients també ha estat un dels punts claus que s’han tractat al Congrés. Davant d’això, la doctora Carreras ha destacat que “Catalunya avança cap a la utilització de tècniques diagnòstiques i terapèutiques cada cop més personalitzades i mínimament invasives. També s’orienta cap a una aproximació molt més holística envers la pacient, que és totalment coresponsable de la seva salut”. Per això s’intenta fer partícip al pacient en tot el procés. Segons el doctor Brescó “el pacient ha de saber en tot moment què està passant i quines conseqüències pot tenir una decisió o altra per ell, per això s’aposta pel consentiment informat”. Un dels problemes que enfronten els metges és la informació que hi ha a Internet i l’intrusisme de les xarxes socials. Per un costat ha servit per poder posar en comú coneixements entre professionals i facilitar l’intercanvi de coneixements, però també ha servit perquè molts pacients trobin informació falsa o errònia i la donin per bona.

    La laparoscòpia és una de les tècniques més innovadores i revolucionaria pel que fa a cirurgia no invasiva / © SANDRA LÁZARO
    La laparoscòpia és una de les tècniques més innovadores i revolucionaria pel que fa a cirurgia no invasiva / © SANDRA LÁZARO

    El Congrés també ha servit per presentar el primer Hospital docent Maternoinfantil a Etiòpia i que gestiona l’ONG Matres Mundi. “El seu objectiu és evitar la mortalitat materna associada a l’embaràs i al part, que encara és molt alta en alguns països”, ha assenyalat Carreras. Durant el Congrés també s’han tractat temes com l’esterilitat masculina i les teràpies genòmiques, entre d’altres.

  • Són les dones menys susceptibles de contraure un càncer que els homes?

    Hi ha l’errònia creença que les dones són menys susceptibles de tenir un càncer que els homes, pel fet que el risc de càncer és més alt en els homes que en les dones. Per exemple, es va considerar durant molt de temps que les dones eren menys susceptibles de tenir un càncer de pulmó associat al tabac, perquè presentaven un risc menor. Però les dones van començar a fumar en una edat més avançada que els homes i fumaven menys quantitat. Una revisió sistemàtica publicada a la revista mèdica més important sobre càncer, la Journal of the National Cancer Institute (JNCI), l’any 2004 va demostrar que quan es comparaven patrons de consum similars com l’edat d’inici, la durada i la dosis el risc és similar.

    Sembla evident que cal diferenciar el concepte de susceptibilitat. Segons el diccionari de Maria Moliner expressa «l’aptitud per experimentar cert efecte» o «propensió a», del concepte de risc, que es defineix com «la possibilitat que passi una desgràcia o contratemps i que en termes epidemiològics es defineix com la probabilitat de desenvolupar una malaltia en un temps donat». La propensió podria estar determinada en part per condicions innates, com la susceptibilitat genètica o per característiques distintives entre dones i homes com poden ser les hormones sexuals femenines. La probabilitat de desenvolupar una malaltia no hereditària depèn majorment de l’exposició a factors de risc i en menor mesura de la susceptibilitat. En el càncer, en aproximadament el 80% dels casos, si no hi ha exposició als factors de risc no hi ha malaltia, encara que la susceptibilitat sigui molt alta. A la pràctica no sempre es diferencien aquests conceptes.

    Està comprovat que els homes tenen major risc de càncer que les dones. Segons estimacions del Departament de Salut de Generalitat de Catalunya l’any 2012, un de cada dos homes desenvoluparan un càncer en la seva vida. Per a les dones en canvi la probabilitat és més baixa, una de cada tres. Però aquesta diferència de risc no és causa d’una major susceptibilitat. Possiblement el càncer gàstric, la incidència és molt més baixa en el sexe femení (tot i que l’exposició al principal factor de risc: la infecció pel bacteri Helicobacter Pilory és similar). És l’únic tumor pel qual la susceptibilitat és més baixa en les dones que en els homes. Això s’atribueix a un efecte potencialment protector dels estrògens.

    En el càncer es troben afectats els mecanismes genètics de regulació i control del creixement i reproducció cel·lular, però no són els gens els que majorment determinen el nostre risc de càncer, tot i que les administracions públiques i agències públiques de finançament li concedeixin la gran majoria dels recursos d’investigació. El determinant és l’exposició a factors ambientals i d’estil de vida. Això s’ha comprovat amb estudis en bessons univitel·lins en països escandinaus, és a dir germans genèticament iguals, però que tenen un diferent risc de càncer, o en poblacions que han emigrat de països de baix risc (com l’Iran o la Xina) a països d’alt risc de càncer (com els EUA o el Canadà) i que sense canviar els seus perfils genètics, s’acosten al nivell de risc de la població receptora.

    Sense tenir en compte els tumors específics de la dona (com mama i genitals femenins) i de l’home (pròstata i genitals masculins) hi ha una evidència científica sòlida que mostra l’associació d’una àmplia varietat de tumors comuns a les dones i els homes: el consum de tabac, la inadequada alimentació, l’obesitat i la manca d’activitat física, l’excessiu consum d’alcohol, l’exposició solar, els agents biològics com virus i bacteris, l’exposició a cancerígens en el medi ambient o en el lloc de treball. Per a gairebé tots aquests factors la prevalença d’exposició és més alta en els homes i per això el risc és comparativament més baix en les dones.

    Segons les dades de l’Enquesta de Salut de Catalunya (2014) els homes fan menys activitat física, una major prevalença de consum de tabac, un major consum d’alcohol, una menor ingesta diària de fruites i verdures i una major prevalença d’excés de pes que les dones. Com els hàbits de vida i les condicions ambientals són modificables i millorables, el càncer es pot prevenir i aquesta estratègia és igualment vàlida i necessària tant per als homes com per a les dones.

  • Gluten, lactosa i veganisme: un informe trenca falsos mites al voltant de l’alimentació infantil

    Els infants han de prendre llet? I gluten? Què passa en eliminar la carn de l’alimentació dels infants? Els productes ecològics són saludables? L’Hospital Sant Joan de Déu ha presentat l’informe FAROS per respondre preguntes com aquestes. Els experts avisen que algunes dietes alimentàries restrictives poden presentar dèficits nutricionals i que cada vegada hi ha més famílies que opten per aquests tipus de dietes on s’elimina un o diversos aliments sense necessitat mèdica ni fonament científic. Davant d’això, proposen pautes per alimentar els infants correctament i assegurar que no hi ha carències nutricionals.

    L’informe vol trencar amb falsos mites sobre determinats aliments, com ara que el consum de llet de vaca és perjudicial i augmenta la mucositat o l’asma, o que cal eliminar el gluten davant de problemes amb el sistema digestiu. Reduir o eliminar el consum de llet pot fer perdre una de les principals fonts de calci i que, difícilment, pot ser compensada per altres aliments. En el cas del gluten – una proteïna que es troba en el blat, la civada, el sègol i l’ordi- es desaconsella retirar-lo sense recomanació mèdica, perquè pot dificultar o fins i tot impossibilitar un diagnòstic correcte de celiaquia.

    “Hem vist famílies veganes amb nens amb dèficit de vitamines amb repercussió neurològica important. Les opcions són moltes i la llibertat també, però sempre que es deixi aconsellar per professionals» ha assegurat el cap del servei de gastroenterologia de l’Hospital Sant Joan de Déu, Javier Martín.

    Segons una enquesta feta a 3.000 persones, molts pares i mares tenen dubtes sobre si estan donant una alimentació correcta als seus fills. De l’enquesta també es desprèn que el 80% dels infants no mengen la quantitat de fruita necessària i el 90% no menja peix cada setmana. Els especialistes també avisen que, sempre que es faci un canvi en l’alimentació bàsica cal consultar amb un metge per valorar si cal donar un suplement alimentari i en quina mesura.

    L’Hospital també ha elaborat la ‘Guia per una alimentació infantil saludable’, on es recullen les pautes principals que cal seguir per assegurar una dieta sana i equilibrada pels infants.

  • Ciència sense nord

    En ciència, com en totes les activitats humanes, no és or tot el que llueix. La investigació científica té una aurèola d’integritat i autenticitat que no es correspon amb les misèries que estan denunciant els mateixos científics. Hi ha massa mala ciència, vénen a resumir els protagonistes d’aquesta empresa global que persegueix la veritat i el coneixement per sobre de totes les coses. I hi ha mala ciència perquè hi ha incentius econòmics i professionals que estan pervertint el seu autèntic sentit: fer bones preguntes, respondre-les amb estudis i mètodes impecables, replicar, perfeccionar les explicacions teòriques i fer noves preguntes. Una enquesta realitzada pel mitjà digital nord-americà Vox ha propiciat entre els científics un saludable exercici d’autocrítica amb una senzilla pregunta: «Si pogués canviar una cosa sobre com funciona la ciència d’avui, quina seria i per què?»

    Encara que l’enquesta no té pretensions científiques, els 270 investigadors que han respost la pregunta, majoritàriament dels camps de la biomedicina i les ciències socials, airegen una sèrie de disfuncions que potser no eren conegudes pel gran públic. Els autors del reportatge resumeixen les queixes dels científics en set grans problemes, entre ells la manca de rigor metodològic i la manca de replicació. Encara que no tots són igual de greus, la majoria tenen un nexe comú: l’atzarós, conflictiu (pels conflictes d’interessos) i pervers finançament de la ciència. Més que l’escassetat de fons, el preocupant és que massa sovint es finança l’espectacularitat, el renom dels autors i la promesa de novetat en detriment de la qualitat. Els despropòsits en el finançament han portat alguns a proposar l’adjudicació de fons públics (el finançament privat és un altre problema afegit) mitjançant sorteig. Al cap i a la fi, es queixen, el sistema actual és en essència una loteria, però sense els beneficis de l’atzar. Així, almenys, es reduirien els estímuls més nocius.

    Alguns científics fa temps que denuncien que s’incentiven els resultats positius (encara que sovint s’aprèn més dels negatius); els estadísticament significatius (encara que moltes d’aquestes investigacions facin aportacions insignificants); els sorprenents i atractius per al públic (encara que la seva rellevància sigui escassa), i en general els nous abans que els confirmatoris. La manca d’estímuls per replicar les investigacions, quan no la impossibilitat material de reproduir-los per falta de transparència en els mètodes, estan soscavant un pilar bàsic de la ciència: la necessitat de replicar les investigacions i confirmar, o no, els seus resultats. No es tracta només que la ciència pugui ser falsable, que tot i ser important no deixa de ser un requisit entre d’altres, sinó que pugui avançar perfeccionant les explicacions científiques i renovant les preguntes de recerca gràcies als resultats negatius i no confirmatoris.

    Certament hi ha ara més científics de gran nivell i més ciència excel·lent que en cap altra època, però també és cert que mai com ara hi ha hagut tanta ciència mediocre i gairebé supèrflua. Molt probablement les relacions entre quantitat i qualitat són complexes, variables segons el camp de coneixement i no necessàriament directes. Així mateix, mai com ara hi ha hagut tantes mostres de periodisme científic de gran qualitat i, alhora, tal quantitat d’exemples de periodisme mediocre, enganyós i sensacionalista. Una de les «7 plagues» que denuncien amb raó els científics és precisament la deficient comunicació de la ciència. Però aquest excel·lent reportatge de Julia Belluz, Brad Plumer i Brian Resnick a Vox mostra que el bon periodisme científic segueix sent necessari i no té res a veure ni amb la complaença ni amb la veneració d’una activitat, la ciència, que també té les seves misèries i perversions.

    Aquest text és una columna publicada originalment als webs d’IntraMed i la Fundació Esteve.

  • La taxa de mortalitat per càncer de mama disminueix un 2,6% cada any

    El càncer més freqüent en les dones és el de mama i el risc de patir-ne augmenta amb l’edat: la majoria de casos es donen per sobre dels 50 anys. Tot i això, la taxa de mortalitat per aquest tumor se segueix reduint cada any un 2,6%. Això es deu, principalment, a les millores del tractament i el cribratge amb mamografia.

    Actualment aquest tipus de tumor provoca la mort de 12 de cada 100.000 dones a Catalunya. Al cap de cinc anys del diagnòstic, la supervivència és del 82%, per sobre de la mitjana europea. Es tracta del tumor més diagnosticat entre les dones i representa el 28% de tots els tumors malignes. Des de 1994, la incidència d’aquest tumor es manté estable després d’uns anys d’augment sostingut.

    L’evolució dels tractaments terapèutics i els programes de detecció precoç han permès reduir la mortalitat de les dones afectades per aquest tipus de càncer. El Programa de detecció precoç consisteix a practicar una mamografia cada dos anys a dones entre 50 i 69 anys. El cribratge permet descobrir amb una mamografia tumors tan petits que no són palpables i pot disminuir la mortalitat per aquest tumor entre un 25 i un 35%. L’any passat quasi 272.000 dones es van sotmetre a aquest tipus de proves i es van detectar precoçment 1.150 casos de càncer de pit.

    Des del Departament de Salut recorden la importància de la prevenció com a element clau en la lluita conta el càncer. Per això, des del Codi Europeu Contra el Càncer, recomanen practicar la lactància materna, reduir el consum d’alcohol, evitar el consum de tabac, fer esport de manera regular, mantenir-se en un pes saludable i seguir una dieta equilibrada.

    Amb motiu del Dia Mundial del càncer de mama, aquesta passada nit s’han il·luminat de rosa una trentena d’edificis de Barcelona com l’Ajuntament, el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), El Molino o el Palau Robert.

  • Per què l’OMS vol posar un impost especial als refrescos

    Aquest és un article publicat a eldiario.es

    Durant les últimes setmanes diversos estudis han posat de manifest que la indústria alimentària fa anys que maniobra per ocultar els riscos d’un consum excessiu de sucre. Aquesta mateixa setmana, un altre estudi treia a la llum les pràctiques dels dos gegants del món dels refrescos, Pepsi i Coca-Cola, que van pagar per ocultar els seus vincles amb l’obesitat als EUA. Finalment, la setmana va concloure amb una petició de l’Organització Mundial de la Salut perquè els governs gravin aquest tipus de begudes com una mesura per lluitar contra l’obesitat.

    Els científics saben des de fa dècades que un consum massa gran de sucres resulta perjudicial per a la salut. No obstant això, els consumidors no sempre disposen de tota la informació sobre els productes i sovint els resulta complicat tractar de portar una alimentació saludable.

    Què és el sucre?

    En realitat no hi ha un sol sucre, sinó molts tipus de sucres, com la glucosa, la fructosa o la lactosa, per citar només tres exemples. Encara que tots són hidrats de carboni, cadascun posseeix la seva pròpia estructura i actuen de forma diferent al nostre cos.

    El sucre de taula, per exemple, és en realitat un disacàrid anomenat sacarosa i que està format per una molècula de glucosa i una de fructosa.

    Són tots igual de perjudicials?

    Encara que cada un dels sucres reacciona de forma diferent amb el cos, un consum excessiu de qualsevol d’ells pot tenir efectes negatius en la salut. No obstant això, no hi ha una recomanació diària per als sucres que es presenten de forma natural en els productes lactis o la fruita.

    Els que sí hem de limitar són els sucres que s’utilitzen en la indústria alimentària i que es denominen sucres afegits o lliures. L’Organització Mundial de la Salut els defineix com tots aquells sucres que «els fabricants, els cuiners o els mateixos consumidors s’afegeixen als aliments o les begudes que es consumiran, així com sucres presents de forma natural a la mel, els xarops, i els sucs i concentrats de fruites».

    Els sucres afegits són artificials?

    No. Malgrat que es fa una diferenciació entre aquells que apareixen de forma natural a la fruita i la llet i els afegits, en realitat són la mateixa molècula. De fet, el sucre de taula és un sucre afegit i és d’origen natural, ja que generalment s’extreu de la canya de sucre, de la remolatxa o del blat de moro i després és purificat i cristal·litzat.

    Per què es limiten només els sucres afegits?

    Si bé és cert que les fruites o la llet contenen sucres, cal tenir en compte que aquests aliments també inclouen altres tipus de nutrients, com vitamines, minerals i fibra. No obstant això, molts dels aliments amb sucres afegits sovint aporten calories sense nutrients, el que es coneix com calories buides. En consumir aquest tipus de calories hem de compensar la manca de nutrients amb altres aliments, amb el que podem acabar augmentant les calories totals i provocant sobrepès.

    Quins riscos comporta un consum excessiu?

    Tot i que les proves científiques no són completament concloents, molts estudis indiquen que una dieta amb excés de sucre pot causar obesitat en nens i adults i augmentar el risc de patir diabetis tipus 2, síndrome metabòlica i hipertensió arterial. A més, també pot contribuir a la formació de càries, augmentar els nivells de triglicèrids o afavorir el desenvolupament de malalties del cor.

    Quines són les quantitats recomanades?

    L’ideal són 25 grams de sucre al dia. Des de l’OMS es recomana limitar el consum de sucre afegit a menys del 10% de la ingesta calòrica total, tant per a adults com per a nens. Tenint en compte que el consum de calories d’una persona sana s’ha de situar al voltant de les 2.000 calories i que 1 gram de sucre equival a 4 calories, la recomanació de l’OMS és d’uns 50 grams diaris.

    No obstant això, l’organització destaca que per obtenir majors beneficis que l’ideal seria reduir el seu consum a menys del 5% de la ingesta calòrica total, el que equivaldria a aproximadament 25 grams de sucre al dia.

    Quant són 25 grams de sucre?

    Correspon a unes 6 culleradetes de cafè. Cal tenir en compte que una sola llauna de refresc pot arribar a tenir fins a 40 grams de sucre, el que ja suposa el 80% del consum diari acceptable per a un adult.

    Com es pot reduir la ingesta de sucres afegits?

    Un dels primers passos és limitar especialment el consum de begudes ensucrades, com refrescos o sucs a base de concentrats. També és recomanable reduir els caramels, els dolços i els aliments processats.

    On es mira la quantitat de sucre d’un producte?

    Només cal observar l’etiqueta amb la informació nutricional. No obstant això, un dels principals problemes de l’actual etiquetatge és que no s’especifica la proporció de sucres afegits. Per exemple, qualsevol iogurt tindrà una quantitat determinada de lactosa, un tipus de sucre que es troba de forma natural a la llet, però a més també pot tenir un altre tipus de sucres que se li han afegit durant el processament del producte i la proporció no ve especificada en l’etiqueta.

    Per solucionar aquest problema podem recórrer a l’etiqueta on vénen els ingredients, recordant que estan ordenats per quantitat, de manera que el primer és el més abundant.

    Els productors utilitzen molts noms per al sucre, com sacarosa, glucosa, fructosa, xarop de blat de moro, xarop d’auró i un llarg etcètera, el que fa encara més complicat obtenir una informació nutricional adequada.

    Hi ha alternatives més saludables?

    Cal tenir en compte que moltes de les alternatives que se solen vendre com més saludables, com sucre bru o mel, no ho són, ja que contenen les mateixes quantitats de sucres, particularment de glucosa i fructosa.

    També hi ha tota una gamma d’edulcorants artificials que es poden utilitzar com a substituts dels sucres. Tot i que no hi ha proves concloents, diversos estudis han suggerit que tant els refrescos ensucrats com els edulcorats artificialment estan associats a un guany de pes. Per això, la millor estratègia és limitar aquest tipus de begudes.

    Quines mesures s’estan portant a terme les autoritats?

    Poques o cap. Malgrat els reiterats avisos per part de l’OMS, incloent-hi la recent recomanació d’apujar els impostos sobre les begudes ensucrades, la veritat és que ni els EUA, ni la Unió Europea han pres cartes en l’assumpte. Tampoc s’han assolit acords per millorar i simplificar l’etiquetatge dels productes.