Etiqueta: Atenció Primària

El passat divendres, el Govern va anunciar un pla de reforç de l’atenció primària que preveu invertir 125 milions d’euros anuals fins al 2022 -46 milions fins a finals d’any- i la contractació d’un total de 3.811 professionals. La inversió pretén garantir una bona resposta del sistema davant la COVID-19 i satisfer les necessitats estructurals de l’atenció primària que, va recordar Aragonès, “és un dels àmbits que més va patir les retallades de 2008”.

Metges de Catalunya (MC) ha expressat en un comunitat el seu recel cap a aquest nou pla presentat pel Departament de Salut, ja que, segons considera el sindicat, preveu una contractació de 306 facultatius i una injecció pressupostària addicional destinada a fer front a la COVID-19, però no reforçar realment l’estructura del primer nivell assistencial, que «pateix un infrafinançament crònic».

El sindicat recorda que l’atenció primària ha perdut durant l’última dècada més de 900 facultatius per les retallades i, en conseqüència, sosté que la nova contractació de professionals anunciada pel Govern “és irrisòria i del tot insuficient”. L’organització sosté que l’atenció primària necessita incorporar més de 1.000 facultatius “per poder atendre en condicions òptimes la població i recuperar l’activitat ajornada durant la primera onada de la pandèmia”, sobretot tenint en compte que ha hagut d’assumir noves competències derivades d’aquesta crisi sanitària com el control epidemiològic de la COVID-19, l’atenció de les residències geriàtriques i, en breu, la supervisió dels possibles casos que puguin sorgir a les escoles. A més, afegeix que aquestes noves incorporacions “no aniran a parar a les consultes, sinó, exclusivament, a l’activitat assistencial de suport a les residències”, segons especifica el pla de Salut.

Per altra banda, Metges de Catalunya desconfia de la viabilitat d’aquesta inversió del nou pla, donades les dificultats pressupostàries que encara té avui en dia el Govern per complir els acords de sortida de vaga de 2018, amb un cost global de 100 milions d’euros. En aquest sentit, el sindicat remarca que dels 309 metges i metgesses de família que havia de contractar l’Institut Català de Salut (ICS), arran dels acords de sortida de vaga de 2018, només n’ha pogut incorporar poc més d’un centenar. Des de llavors, afirmen des del sindicat, la manca de personal s’està suplint amb el sobreesforç que fan prop de 800 professionals treballant voluntàriament més hores.

Per tot plegat, l’organització exigeix una “millora tangible i substancial de les condicions laborals i professionals del col·lectiu que facin més atractiva l’atenció primària, per tal d’evitar la fuga de facultatius i atreure nou talent mèdic» i avisa que cridarà els seus afiliats i els facultatius de primària per donar una resposta «ferma» davant el «menyspreu cap a la professió que han tornat a demostrar els responsables sanitaris”.

El president de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC), Antoni Sisó, considera que l’atenció primària és la gran oblidada de l’administració. «Les persones que prenen decisions polítiques no saben que és el que succeeix a l’atenció primària, quina és la cartera de serveis que ofereix i quina és la seva la capacitat. No pots apreciar ni valorar allò que no coneixes», diu. Sobre la decisió del Govern de construir cinc nous hospitals argumenta que li sap greu que, de cop i volta, es puguin destinar 50 milions d’euros a construir cinc hospitals quan hi ha centres d’atenció primària que tenen unes instal·lacions deficitàries, sense ventilació adequada, amb plagues d’insectes i manca d’espais.

Després de la primera gran onada de la pandèmia i amb els importants rebrots d’aquests dos darrers mesos, en quina situació es troba l’atenció primària actualment a Catalunya?

L’atenció primària és el centre de la detecció, seguiment i control de la pandèmia. Aquelles funcions que té atribuïdes com a tal les continua fent i, a més, assumeix les funcions de la pandèmia. A finals de maig, en el moment en què l’atenció primària comença a disposar de proves PCR per fer el diagnòstic, encara agafa més protagonisme del que ja havia agafat, i els professionals de la primària comencem a fer detecció, control i seguiment de la patologia. Enmig de tot això, han vingut unes vacances d’estiu marcades pels rebrots. L’administració ens va demanar a tots els professionals que féssim vacances, esperant una segona onada a la tardor, però els rebrots que s’han produït també eren una situació esperable per part d’alguns experts. Els brots s’han produït de manera desigual i heterogènia a ciutats diferents i, per tant, el control i seguiment de la pandèmia no havia de ser un control centrat en una estructura hospitalària, sinó més atomitzat.

Precisament, Catalunya es caracteritza per tenir més de 400 CAPs que atomitzen l’atenció a les persones i que són la porta d’entrada al sistema de salut. Per tant, allà on calia posar recursos i suport és a l’atenció primària. Molts sanitaris han pogut fer vacances, encara que no han desconnectat gaire, però la manca de personal a causa de les vacances i els brots que s’han produït en algunes ciutats han provocat que molts centres d’atenció primària hagin estat completament saturats. La situació actual és de saturació. Els professionals sanitaris, malgrat les adversitats, intentem continuant fent de la millor manera possible la nostra feina.

La situació problemàtica de l’atenció primària s’arrossega des de fa temps…

Abans de la pandèmia, la situació a l’atenció primària ja era molt difícil. Els professionals estan molt cremats. El dèficit de personal, concretament, de metges de família i infermeres, s’arrossega des de fa molt de temps. Ho va posar en relleu la vaga del novembre del 2018, una vaga d’intensitat mai vista. En aquella vaga es demanava dignitat, no un increment de sous; es demanava treballar amb unes millors condicions.

I això és fruit d’una evolució de més de 25 anys. L’any 1996 el 43% de les places MIR eren de medicina de família i l’any 2020 només ho és un 28%. Hi ha hagut una reducció del pes relatiu d’aquesta especialitat dins del sistema MIR. Això és igual a una descapitalització dels recursos humans i, per tant, veníem d’una situació preepidèmica amb moltes mancances en l’atenció primària. Al llarg de la pandèmia, hem viscut episodis diferents de manca de suport per part de l’administració pública, una gran quantitat de protocols poc útils i una manca de protecció individual, que va produir contagis en molts professionals sanitaris.

Al llarg de la pandèmia, hem viscut episodis diferents de manca de suport per part de l’administració pública, una gran quantitat de protocols poc útils i una manca de protecció individual.

Creu que s’ha aprofitat la vocació que tenen els sanitaris per permetre situacions com l’actual als CAPs?

Sense cap mena de dubte. La nostra feina és clarament vocacional i gràcies a això, no ara, sinó des de fa molt temps, l’administració aprofita aquest valor per, d’alguna manera, estirar la veta al màxim. Quan aquesta veta explota, com va passar el novembre del 2018 en forma de vaga, es produeix una catarsi. Quan una persona que està al límit diu ‘ja en tinc prou’ el que fa és explotar i això agafa a qui agafa: poden governar dretes o esquerres, tant s’hi val, és una catarsi per deixadesa de l’administració envers l’atenció primària, que no només garanteix l’atenció universal pública per a tothom, sinó que garanteix l’estabilitat del sistema. Quan a un sistema l’especialitzes molt el fas car i fas que tingui més dèficit. Això contribueix a posar-lo en risc des del punt de vista financer.

Fa pocs dies el departament de Salut va anunciar la construcció de cinc hospitals exprés, annexos a cinc grans hospitals ja existents. Que n’opina d’això?

Jo no soc qui per qüestionar que facin falta o no aquests hospitals. És molt possible que aquests hospitals facin falta per afrontar la pandèmia; segur que si algú ha decidit això és perquè s’ho han estudiat i analitzat i han arribat a la conclusió que cal que es facin aquests cinc hospitals nous. Ara bé, sap greu que, de cop i volta, d’un cop de ploma, es puguin destinar 50 milions d’euros a construir cinc hospitals quan hi ha centres d’atenció primària que tenen plagues i paràsits a les sales d’espera i consultes sense finestres que no permeten airejar els espais, com passa al CAP Passeig de Sant Joan, el Gòtic o el Raval Nord. O, fins i tot, centres on hi ha metges que no tenen espais per visitar i han de visitar en un magatzem. O centres d’atenció primària que tenen una màquina dispensadora de preservatius que va amb pessetes, com passa al CAP de Caldes de Montbui. Reformar aquests centres és una necessitat immediata i fa temps que es denuncia. Pot ser que facin falta més hospitals, però que de ben segur que fa falta remodelar i modernitzar les infraestructures dels centres d’atenció primària, això està claríssim, i des de fa molts anys.

Sap greu que, de cop i volta, es puguin destinar 50 milions d’euros a construir cinc hospitals quan hi ha centres d’atenció primària que tenen plagues i paràsits a les sales d’espera i consultes sense finestres.

El nostre sistema sanitari ha resultat potser massa hospitalocèntric i ha oblidat l’atenció primària?

Sí. Quan els gerents dels hospitals demanen canvis, els canvis s’efectuen. Quan l’atenció primària ha demanat canvis, no s’han produït. Jo tinc la impressió que l’atenció primària continua sent una desconeguda, tinc la impressió que les persones que prenen decisions polítiques no saben que és el que succeeix a l’atenció primària, quina és la cartera de serveis que ofereix i la capacitat que té. No pots apreciar ni valorar allò que no coneixes. A l’atenció primària només cal fer-hi una cosa: invertir-hi. L’atenció primària el que vol són fets. Es pot anunciar que es construiran cinc nous hospitals i en el moment d’anunciar-ho ja estan treballant les grues; en canvi, es poden anunciar mesures per a l’atenció primària que després no s’acaben fent. L’atenció primària és el discurs polític de les promeses eternes que mai acaben d’arribar. L’atenció primària el que vol són fets.

El 79% dels centres d’atenció primària són de l’ICS. Des de l’ICS pots gastar més, perquè com a empresa pública pots fer dèficit, però l’altre 20% dels centres no han rebut recursos extres per assumir aquesta situació de pandèmia i ho han hagut de gestionar tot amb els recursos que tenien. De ben segur que això genera inequitat ciutadana.

Tinc la impressió que les persones que prenen decisions polítiques no saben que és el que succeeix a l’atenció primària, quina és la cartera de serveis que ofereix i la capacitat que té. No pots apreciar ni valorar allò que no coneixes.

Amb el coronavirus s’ha qüestionat el model actual de sanitat pública. Què ha fallat en aquests anys? Hem pagat entre tots les polítiques de retallades i austeritat?

Jo crec que les retallades han influït, però queden lluny. Les retallades van ser transversals, van influir en l’atenció primària, però també en els hospitals. En l’àmbit estrictament d’atenció primària, el que ha influït més és el seu desconeixement. Es desconeix el seu potencial i què fa. Si es conegués el potencial de l’atenció primària, se l’apreciaria i es podria invertir. El que ha passat no es pot atribuir només a les retallades del 2008. Prèviament a les retallades ja s’havia produït una descapitalització de recursos humans.

Si ens fixem en el nombre de metges de família per cada 10.000 habitants, es veu clar. Catalunya té prou metges, quan compares el nombre de metges amb dades de la UE, estem dins de la mitjana. El que cal discriminar bé és el tipus de metge que fa falta. Fan falta metges amb visió generalista i pluripotencial, que puguin treballar en àmbits diferents. I aquest metge generalista és el que s’ha perdut. Tenim 7,2 metges de família per cada 10.000 habitants a Catalunya, a Espanya 7,6 i a la UE aquesta mitjana és de 9,6. Fent números, es veu ràpidament que a Catalunya fan falta entre 750 i 1.000 metges de família més i això no es pot aconseguir de la nit al dia, sinó fent una injecció de places metges de família en el sistema MIR, que nodreix tot el sistema públic de salut. D’altres especialitats no fan falta tants com en tenim i, en canvi, hi ha especialitats que són deficitàries i, la que més, medicina de família. Si s’injectessin més places, almenys, d’aquí a quatre anys, quan els metges acabessin la residència, tindríem els professionals que fan falta per donar cobertura a les necessitats de la població.

Malgrat totes les problemàtiques, també s’han produït efectes positius en l’atenció primària durant la pandèmia.

Sí. A mi m’agrada sempre projectar una visió positiva de la professió. A vegades projectem una imatge instal·lada crònicament en la queixa. És clar que tenim problemes, molts. Però també tenim aspectes positius, molts. Amb la pandèmia, en primer lloc, ens hem redefinit; hem atès urgències, hotels medicalitzats, residències, carpes… hem sortit del nostre binomi típic centre d’atenció primària-domicili. I això és molt positiu. El pavelló d’Ifema, per exemple, estava replet de metges de família. En segon lloc, ens hem reorganitzat. Malgrat la burocràcia, hem allargat horaris sense demanar res a canvi i hem encetat noves eines de relació metge-pacient a través del teletreball, que en alguns perfils de població permet resoldre motius de consulta.

Per altra banda, amb la pandèmia també hem innovat. Des de la CAMFIC per exemple vam oferir un curs d’ecografia pulmonar per detectar lesions Covid-19 a tots els metges que ho volguessin i se’ns han inscrit més de 3.000 metges catalans i, fora de Catalunya, més 7.000. Hem instal·lat l’ecografia a peu de la consulta, hem demostrat que els metges de família som experts en ecografia pulmonar. Els metges de família hem fet una aportació en innovació i això és un llegat que deixem. L’atenció primària ha estat capaç de proveir coneixement. El primer estudi de seroprevalença, per exemple, es va fer a l’atenció primària.

Durant la pandèmia, hem fet atenció comunitària en estat pur. Molts centres han seguit les cadenes de contacte abans que salut pública ho fes, perquè el sistema estava col·lapsat. Hem fet seguiment de les cadenes de contacte i traçabilitat del virus, hem cooperat, hem assumit nous rols. I tot això ho hem fet per vocació, per responsabilitat, professionalitat, valors i ho hem fet, a més, sense esperar contrapartida. Conèixer tot això positiu que fa l’atenció primària ens permet apreciar-la i invertir-hi.

Durant la pandèmia, hem fet atenció comunitària en estat pur. Hem fet seguiment de les cadenes de contacte i traçabilitat del virus, hem cooperat, hem assumit nous rols. I tot això ho hem fet per vocació, per responsabilitat, professionalitat, valors i ho hem fet, a més, sense esperar contrapartida.

Amb la tornada de l’escola i la possibilitat que els infants s’infectin, es preveu una allau de baixes laborals. Es podran assumir aquestes baixes per part de l’atenció primària?

Cal recordar que una baixa és un acte clínic i un document medicolegal. És també un document administratiu, evidentment, però la baixa és un acte de caràcter clínic i és unipersonal, nominal i intransferible. Fins ara, quan teníem un pacient Covid-19, al seu contacte estret, que conviu amb ell, se li ha pogut fer la baixa per cuidar-lo, si es requeria. Però en el cas dels infants que no estiguin malalts però que hagin d’estar aïllats a casa per un contacte, aquesta baixa no té sentit. Aquests familiars necessiten un document que pugui justificar que puguin cuidar del seu fill perquè, evidentment, els pares han de poder tenir cura dels fills, però ho han de justificar en un document que està en l’àmbit laboral i social, no en l’àmbit de la salut. Perquè aquell pare que ha de cuidar dels seus fills el que té és un problema de caràcter laboral, no de caràcter mèdic o sanitari. Això requereix una solució social i laboral i la millor és un permís. Si no, el que passarà amb les baixes és que les pervertirem. Si realment hem de fer baixes a pares i mares que tenen els fills en quarantena per contacte, la devaluació que tindrà un document com el que és la baixa serà terrible. Estarem destruint un document. Cal recordar que les baixes són elements terapèutics; fem la baixa perquè les persones necessiten repòs. La baixa és un acte clínic en el qual subministres repòs. Estarem desvirtuant completament un mecanisme que el metge de família té actualment que és proporcionar repòs a una persona, tant físic com emocional.

Aquestes baixes laborals, a més, suposaran una major càrrega als metges, que com ha dit, ja es troben saturats.

Sí, però els professionals, per vocació, ho acabaran fent, per ajudar a les persones que tenen al voltant. Sempre dic que els metges han de ser bones persones, això és inherent a la professió, perquè intentem millorar la qualitat de vida i tenir cura de les persones. Per vocació ho acabarem fent, però el que haurem fet és pervertir la baixa i menystenir-la. Això, si realment es fa així, és d’aquells aspectes que incorporarem en la motxilla i en la càrrega de burnout dels professionals de la medicina de família. Hem de trobar immediatament un mecanisme alternatiu. Un permís que, fins i tot, podria fer-se des de la mateixa escola, ja que qui detectarà més aviat aquesta situació i necessitat d’un permís laboral serà l’escola.

L’anunci del Departament de Salut sobre la construcció de cinc nous hospitals satèl·lit pel tractament de pacients amb COVID-19 al costat de cinc dels grans hospitals de Catalunya ha generat profundes crítiques des de diversos sectors de l’atenció primària.

El projecte anunciat per la consellera de Salut pretén la creació d’aquets nous cinc hospitals amb 100 llits cadascú per a que estiguin operatius a principis de l’any proper. Es construiran al costat dels hospitals Parc Sanitari Pere Virgili (Barcelona), Arnau de Vilanova (Lleida), Hospital de Bellvitge (l’Hospitalet de Llobregat), Hospital Trias i Pujol (Badalona) i Hospital Moisès Broggi (Sant Joan Despí). El pressupost global de l’operació és de més de 50 milions d’euros.

Els sindicats Metges de Catalunya i Infermeres de Catalunya han demanat posar el focus en l’atenció primària criticant la decisió del Departament de Salut. Així, Metges de Catalunya, tot reconeixent una falta d’infraestructura hospitalària provocada per les polítiques d’austeritat aplicades durant la crisi econòmica, titlla d’incongruent que Salut dediqui més recursos als hospitals en lloc d’invertir-los en el primer nivell assistencial, que és l’autèntic dic de contenció de la pandèmia.

A més, el sindicat recorda que la situació en l’atenció primària ja era molt crítica abans de l’arribada de la pandèmia de la COVID-19. El dèficit crònic de facultatius en atenció primària s’ha vist agreujat de manera considerable, segons Metges de Catalunya, per les baixes dels professionals afectats pel coronavirus, els aïllaments preventius per contacte, les vacances estivals i l’augment de les funcions assignades al primer nivell assistencial com el control epidemiològic de la pandèmia, l’atenció transitòria de les residències geriàtriques i, en breu, la supervisió dels possibles casos que puguin sorgir a les escoles.

Per la seva part, Infermeres de Catalunya, també de manera crítica, posa el focus en que el personal d’infermeria necessari pels nous hospitals no es pot treure de l’hospital de referència i molt menys de l’atenció primària. El sindicat argumenta que durant tota aquesta crisi sanitària causada per la pandèmia de la COVID-19 no s’ha augmentat el nombre d’infermeres ni en hospitals ni en atenció primària i l’excusa que han donat les autoritats sanitàries del país és que no hi havia infermeres disponibles per poder treballar. Si no n’hi havia llavors, es pregunten com es pensa cobrir tota aquesta nova demanda professionals.

Ambdós sindicats coincideixen en que ara, més que mai, cal enfortir l’Atenció Primària, el puntal de llança per prevenir que la societat emmalalteixi, i que cal tenir una visió de prevenció i salut comunitària més que una visió hospitalocèntrica i totalment enfocada exclusivament al tractament de la malaltia.

El passat divendres, pocs dies després de l’anunci de la construcció dels cinc nous hospitals, el govern va anunciar un pla de reforç de l’atenció primària que preveu invertir 125 milions d’euros anuals fins al 2022 -46 milions fins a finals d’any-, amb la contractació prevista de fins a 3.811 professionals en l’àmbit de l’atenció primària.

El Govern ha anunciat un pla de reforç de l’atenció primària que preveu invertir 125 milions d’euros anuals fins al 2022 -46 milions fins a finals d’any-. En total, es preveu la contractació de 3.811 professionals. Així ho han anunciat en roda de premsa el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, la consellera de Salut, Alba Vergés i el director del CatSalut, Adrià Comella, els quals han destacat el paper cabdal de la primària en el control de la situació epidemiològica. La inversió pretén garantir una bona resposta del sistema davant la COVID-19 i satisfer les necessitats estructurals de l’atenció primària que, ha recordat Aragonès, «és un dels àmbits que més va patir les retallades de 2008».

«Tenim uns 22.000 professionals i plantegem uns 3.800 més, cosa que suposa un 17% de més capacitat, però amb això no n’hi ha prou. Cal innovació tecnològica i revisió de la planificació del treball per ser més eficients», ha destacat el director del CatSalut, Adrià Comella. Per això el pla preveu també, a banda de la injecció de personal, la reorganització de les tasques dels professionals, l’impuls de la telemedicina i l’ampliació dels equipaments per fer-los més accessibles a la població. A més, es preveu la incorporació de nous perfils professionals, com nutricionistes i psicòlegs, i la inclusió de la figura de l’assistent clínic, que reduirà l’activitat burocràtica que actualment recau sobre els metges de capçalera.

Comella ha afirmat que els centres d’atenció primària aguantaran durant els pròxims mesos la pressió més elevada dels últims anys i per aquest motiu és «imprescindible un pla d’enfortiment». «Comença el retorn a la feina i la reobertura de les escoles i vindrà el període d’hivern, en el qual les malalties respiratòries s’expressen de manera més amenaçadora sobre la salut de les persones». En aquest sentit, Comella ha remarcat que els professionals de l’atenció primària hauran de ser capaços de fer un diagnòstic diferencial per veure si es tracta de COVID-19 o d’una de les patologies habituals que es detecten els mesos d’hivern, com la grip o els refredats comuns.

El director del CatSalut ha posat èmfasi també en el reforç de la primària perquè els hospitals puguin preservar la seva activitat habitual. «No podem deixar de donar resposta a la resta de malalties i per això l’atenció primària serà encara més protagonista. Confiem que el bon treball de la primària permeti que els hospitals puguin mantenir al màxim possible la seva activitat, perquè no es tracta només d’assegurar una bona resposta davant la COVID-19, sinó davant el conjunt de les malalties».

Qui enreda aquesta gent? ens referim als polítics. Ara ens informen que amb l’excusa de la Covid-19, la Generalitat pensa fer cinc hospitals nous, annexos a cinc grans hospitals ja existents; quatre a la conurbació de Barcelona i un a Lleida, d’uns 100 llits cada un. Això si, adjudicats (com allò de Ferrovial i altres compres) per 50 milions de pressupost sense concurs per la via d’urgència.

La xifra, de tota manera, de 10 milions per hospital sembla un cost de fantasia. O no seran hospitals? Seran prefabricats d’ampliació d’allò existent, com varen ser els Pavellons Salut en la fase aguda de la pandèmia? (Que, per cert, no varen estar mai ocupats més d’un 15% de la seva capacitat, perquè es van utilitzar, en el seu lloc, pagant preus astronòmics, hospitals privats ja existents). La notícia, com tantes altres de l’administració d’aquesta pandèmia, sembla només per entretenir la gent i fer veure que «s’estan fent coses». Coses que no fan falta.

I la Primària que? Què en farem de l’Atenció Primària, la ventafocs del Sistema sanitari? La Primària no és negoci, la Primària només és Salut i cures. Perdoneu que siguem sarcàstics; és per no plorar. A Catalunya hi ha, segons el web del CatSalut, 68 hospitals concertats pel Sistema públic: 8 de l’Institut Català de la Salut; força Consorcis Sanitaris públics (de la Generalitat i ajuntaments) i altres Fundacions (diuen sense afany de lucre); i uns quants més privats amb lucre. Ara tindrem cinc «satèl·lits» (o seran desmuntables com si fossin dels «Legos»?) que equivalen a 50 milions d’euros desmuntables, quin disbarat!.

Mentrestant, als centres d’atenció primària (CAP), les professionals treuen el fetge per la boca, ploren d’impotència, les persones han de fer cua al carrer perquè no hi tenen espai per garantir condicions de seguretat, mentre múltiples problemes de salut queden sense atendre. Aquests 50 milions (o més que potser costaran) s’haurien de donar a l’Atenció Primària, al seu personal, per millorar les seves condicions laborals i els equipaments, responent a les demandes urgents dels professionals i ciutadania.

De moment que dediquin de forma urgent aquests 50 milions a la Primària, per tal de poder arribar a augmentar el pressupost destinat a la Primària fins al 25% del pressupost de Sanitat, que es el que correspon per necessitat. Molts d’aquests recursos es poden treure dels hospitals i passar-los a Primària per fer allà coses que no toquen fer a l’hospital. És per això que insistim en què també haurien d’anar a l’Atenció Primària la gran part de les ampliacions de pressupost que s’estan fent, perquè és la millor inversió que pot fer un sistema sanitari, amb pandèmia o sense.

L’extensió i l’impacte de la pandèmia, també en mortalitat, depèn més de la capacitat de l’Atenció Primària que de l’Hospitalària. Tenim múltiples i fonamentades recomanacions en aquest sentit. Però els nostres polítics semblen sords i cecs a l’evidència. En fi, estem molt preocupats: no anem bé. Haurem de treure els qui enreden aquesta gent (que no són els científics ni els bons professionals) i posar la ciutadania necessitada i que paga aquesta sanitat a ordenar què s’ha de fer.

Estem parlant de la Salut de les persones, no de la maleïda Covid-19, ni dels interessos de negoci, de la corrupció, dels corporativismes i de la inèrcia. Cal una nova, veritablement i radical nova normalitat.

El sindicat Metges de Catalunya (MC) reclama a les direccions d’atenció primària de l’Institut Català de la Salut (ICS) que les visites no presencials -telemàtiques o telefòniques- dels facultatius comptin amb un temps d’atenció superior als sis minuts que s’assignen per defecte a aquest tipus de consultes. Per mitjà d’una enquesta, el sindicat ha constatat que, davant l’epidèmia del coronavirus, nou de cada deu facultatius supera el temps de resolució fixat per a les consultes a distància, un fet que genera un «gran estrès» als professionals mèdics perquè no poden atendre tota l’activitat programada en les agendes.

El sindicat recorda que les visites no presencials «són actes mèdics complets que han de comptar amb els mitjans tècnics i el temps necessari per garantir la qualitat i la seguretat, així com amb el rigor deontològic i la bona praxi». En aquest sentit, el president del Sector Primària ICS del sindicat mèdic, Javier O’Farrill, apunta la necessitat d’invertir el temps assignat a cada tipus de visita. «La situació que vivim demana flexibilitat i ara és el moment que les visites no presencials comptin amb un temps d’atenció mínim de 10-12 minuts». I és que el 62% dels facultatius afirma que duplica o triplica els sis minuts designats a resoldre les consultes telemàtiques, segons l’enquesta de MC a 1.339 metges i metgesses d’atenció primària.

«Si des de determinades direccions d’atenció primària no deixen d’escudar-se en la mal anomenada autonomia de gestió i no donen indicacions per modificar els temps de les visites no presencials, que és clarament insuficient en el context Covid, passaran a ser còmplices de la sobrecàrrega i l’estrès dels professionals», denúncia O’Farrill, que assenyala que la Direcció Assistencial d’Atenció Primària de l’ICS coincideix amb la posició del sindicat i considera que els temps de visita s’han d’ajustar a les característiques de cada equip i a la situació epidemiològica i estructural dels centres.

A més, durant la pandèmia, el 82% dels professionals ha hagut d’assumir l’atenció de pacients no assignats a la seva cartera per qüestions organitzatives de l’equip. Si abans del Covid la sobrecàrrega assistencial a l’atenció primària era usual, amb l’epidèmia del nou coronavirus «ha plogut sobre mullat», afirma O’Farrill. El responsable sindical alerta que l’atenció primària a Catalunya viu el moment més crític des de la seva reforma l’any 1985. «O l’Administració creu en el model i hi destina molts més recursos, o ens podem anar acomiadant de l’atenció de salut primària i comunitària a Catalunya, un tret distintiu del nostre sistema sanitari, indispensable per entendre l’excel·lència assistencial de la qual hem pogut presumir fins ara».

El 74,5% dels facultatius de la xarxa d’atenció primària de l’Institut Català de la Salut (ICS), que gestiona el 80% dels centres de salut del primer nivell assistencial, no ha pogut disposar d’un equip de protecció individual (EPI) en algun moment de la fase aguda de la pandèmia de coronavirus, segons revela una enquesta que ha fet Metges de Catalunya (MC) a 1.339 professionals de la medicina, entre els dies 15 i 23 de juny.

Segons l’enquesta de MC, un 77,1% dels facultatius assegura que l’empresa no els ha fet cap tipus de seguiment clinicoepidemiològic relacionat amb el coronavirus, és a dir, no els ha practicat cap prova diagnòstica (PCR) o test immunològic per saber si havien contret la malaltia. D’altra banda, mentre que un 58,6% considera que ha rebut suficient formació teòrica sobre les pautes d’autoprotecció i utilització d’aquests EPI, un 75,8% denúncia manca de formació pràctica.

Un altre aspecte a destacar de l’estudi és que un 62% dels professionals diu haver patit alteracions obligades -no consensuades- en la seva jornada laboral, inclòs el canvi de torn de treball (56,8%), com a conseqüència de l’emergència sanitària. A més, un 84,4% de la plantilla assegura que s’han modificat les seves tasques assistencials i un 80,7% sosté que ha hagut d’assumir l’atenció de pacients no assignats a la seva consulta, sobretot per raons organitzatives de l’equip (77,3%), per cobrir facultatius designats a altres tasques (45,1%) o per substituir personal de baixa per COVID-19 (44,6%).

Davant l’augment de la càrrega assistencial derivada de la pandèmia, un 53,2% dels professionals que han respost l’enquesta del sindicat confirma que ha hagut de fer hores extres per donar resposta a la demanda sanitària creixent, dels quals un 18% ha fet més de 30 hores mensuals de mitjana més enllà de la seva jornada ordinària de treball. El 33% dels facultatius que ha hagut d’allargar el seu horari laboral encara no ha rebut cap compensació econòmica pel sobreesforç, mentre que un 43% ha cobrat les hores extres com a atenció continuada (guàrdies). La resta ha percebut altres tipus de gratificació com l’assignació de dies de descans. Però, a més, un 19,9% del personal ha patit pèrdues retributives durant aquest primer període de la pandèmia, sobretot, com a conseqüència dels canvis de jornada i per haver estat de baixa mèdica per COVID-19.

Un 81,8% dels professionals també és mostra convençut que la pandèmia del coronavirus empitjorarà la situació de sobrecàrrega assistencial que hi havia prèviament als centres de salut, mentre que un 12% assenyala que seguirà sent la mateixa i només un 6,2% creu que millorarà.

Tot plegat, ha provocat un notable cansament físic i emocional en la plantilla: un 52,4% dels professionals assegura està bastant o molt cansat físicament, mentre que un 68,1% diu patir un esgotament mental i emocional considerable.

Canvis en el sistema

Després de la sotragada sanitària, un aclaparador 98,9% del col·lectiu mèdic creu que cal un nou model sanitari, on els facultatius tinguin un paper clau i fonamental en el disseny, l’organització i el desenvolupament del sistema. D’altra banda, un 64,2% dona suport a la convocatòria d’una nova vaga després de l’estiu a l’atenció primària de l’ICS, si no milloren les condicions laborals i retributives, i un 28,3% es decanta per altres vies de desaprovació, com la manifestació o la recollida de signatures. Tan sols el 7,5% creu innecessària la protesta.

D’altra banda, la majoria de facultatius (64,1%) del primer nivell assistencial suspèn la gestió de la crisi per part de les autoritats sanitàries, tant del Ministeri de Sanitat, com de la Conselleria de Salut, l’Agència de Salut Pública de Catalunya i l’ICS. En canvi, un 79,7% aprova l’actuació de les direccions dels equips d’atenció primària (EAP).

Per al president del Sector Primària ICS de MC, Javier O’Farrill, els resultats de l’enquesta “posen en evidència la deixadesa, la inseguretat i la desprotecció que ha viscut l’atenció primària i els seus professionals durant el pic de la pandèmia”. En aquest sentit, exigeix a les autoritats sanitàries que “posin els mitjans adequats perquè, en cap cas, es torni a repetir aquesta situació”, i, alhora, reitera la necessitat que “s’incrementi la contractació i els reforços de la plantilla, per evitar una crisi de dimensions catastròfiques en el primer nivell assistencial”.

«El més extraordinari pel que fa a les metgesses d’Atenció Primària és que s’infravaloren a elles mateixes. Creuen que no tenen poder, però no és així. Visiten a dos terços d’un milió de persones cada dia (a Anglaterra), més que els especialistes, bastant més que els polítics, fins i tot que els capellans. Les metgesses de Primària estan en una posició única. Realment, en termes d’hegemonia política ocupen de lluny la posició més poderosa en la societat».
Adaptat de Howard Stoate.

A Anglaterra (Howard Stoate va ser diputat laborista fins a 2010) no ho sé, però a Catalunya l’ICS, segons la seva darrera memòria d’activitat, fa 38.759.404 visites a l’any als Centres d’Atenció Primària (332 centres) i 2.434.574 als CUAPS. Això vol dir que les metgesses de Primària al dia, a tot Catalunya, fan 84.718 visites i les infermeres 52.871 visites (a més de les de pediatria, odontologia i altres). Mentre que els especialistes, és a dir, les consultes externes hospitals, fan 2.904.446 vistes a l’any.

Aquests números volen dir persones, ciutadans i ciutadanes, el poble. Persones que han de tenir la seva opinió i participar activament en la política del país. Imagineu-vos, només a l’ICS, que té la majoria de Centres de Primària de Catalunya, són 38.759.404 de contactes a l’any amb els ciutadans de Catalunya (uns més, altres menys). La mitja de visites d’una mateixa persona és de 5 vegades a l’any. Hem de saber, però, que hi ha persones que no van mai a la Primària, o perquè no ho necessiten, o perquè tenen algun recurs que paguen de la sanitat privada (un 20% de la població té doble cobertura).

De tota manera, els números són impressionants, i la força de la gent també, només cal tenir-los com aliats en la reclamació, ja crònica, de la importància de la Primària per la Salut i la seva urgent millora en prestigi, qualitat i resolució, que també vol dir augment urgent dels seus recursos.

Per això proposem des de fa anys la necessitat de constituir òrgans de participació de la ciutadania apoderada i els professionals en els centres sanitaris, començant pels Centres d’Atenció Primària, no només comissions de salut comunitària en els barris, sinó autèntics òrgans de cogovernança del equip de Primària, amb els objectius de millora de les condicions del centre, qualitat i defensa, ciutadania i professionals, davant de l’administració, dels corporativismes i dels interessos de corrupció i de negoci. Defensant els interessos comuns de la Salut de les persones.

Però tot això caldrà fer-ho si la Primària se’n surt de l’estat en què l’han portat els darrers governs. L’ha rematat la pandèmia i la seva pèssima gestió dels responsables. Com diu una metgessa de Primària: «el que està passant actualment amb l’atenció primària era la crònica d’una mort anunciada». Ara cal, amb urgència, que tots els ciutadans i ciutadanes que li deuen alguna cosa a la Primària (el 80% de Catalunya), almenys per correspondre als seus professionals, la defensem amb fermesa davant de les institucions. Perquè la seva mort seria també la nostra.